…………..malgrat tot. 

Una barreja de circumstàncies personals, laborals i de tota mena han fet trontollar la continuïtat del bloc. Per sort, alguna conversa mantinguda amb companys del món de la natura, han fet que decidís continuar publicant-hi i així de passada, netejar el meu esperit, que bona falta li fa.

Potser ara sereu pocs seguint el bloc, però espero anar agafant ritme i poder fer sentir la veu dels que estimem la natura i aquesta terra.

Però sembla que a la Corporació Catalana han decidit finiquitar el programa i no continuar la propera temporada. No hi ha dubte que les retallades en són la causa, però segur que per segons quins programes sí que hi haurà diners. Per això s´ha iniciat una recollida de signatures per evitar el seu tancament. Si hi voleu col.laborar cliqueu sobre el link i signeu.

Doncs bé, recordo que, ja fa força anys, en ple estiu això sí, veia arribar algunes vegades un vaixell anomenat “Don Pancho” i/o “Don Pepe” que descarregava desenes de persones que trencarien durant algunes hores la pau i la tranquilitat d´aquell lloc. Ja els hi tenien tot preparat, amb una mena de marquesina per protegir-se del sol on feien un tiberi de dubtosa qualitat on bevien sense parar, cantaven, molts mig embriagats…o del tot, amb la música a tot drap (i quina música, ja us ho podeu imaginar!).

Ahir, com enmig d´un somni, torno a veure com es repeteix l´escena, fil per randa, una vegada més. I pensava: Com és possible?; Ara que és un Parc Natural tampoc hi ha aturador?; Què cal fer per ser un país normal on es respectin les lleis?. O simplement, que es respectin els indrets pel que són, no s´hi val al “tot s´hi val”. Faríem o ens permetrien fer el mateix en els països d´aquests “turistes” que portem a fer el ridícul?. Encara no s´ha acabat aquest tipus de turisme?.

És que no hem après res amb la que està queient ?!.

Paradoxalment, mentre tot això passava, vèiem con una rapinyaire de mida considerable es retallava al cel i s´anava acostant. Com que estàvem a contrallum, vam agafar els binocles i ens vam acostar a “terreny enemic” per intentar identificar-la. Es tractava d´una àguila marcenca, era preciosa, orgullosa damunt una penya, va estar una bona estona observant la zona i finalment va marxar. Passat el miratge, absents del que ens envoltava durant aquells minuts, vam tornar a la realitat, veient una platja segrestada, violada, presa per la força…… Vam tornar cap al nostre racó comentant l´estranyesa de l´escena, una escena que si seguim així potser no es repetirà.

Ho anuncien les precioses flors de l’ estepa blanca; els freds rigorosos s´han acabat i el “bon temps” ja és aquí. Pels amants de la micologia aquest hivern ha estat el pitjor dels últims anys, i com que no només de bolets viu l´home, aprofitant l´augment de les temperatures, uns quants amics hem sortit a fer unes quantes fotos de tot allò que es posi pel davant.

Ja es veuen força papallones, interessant la Zerynthia rumina, que ha estat fotografiada en les zones d´estanys, prop de la seva planta nutrícia, l´ Aristolochia pistolachia.

Us deixo amb algunes imatges d´aquests dies.

 

La preocupació per a les activitats i les actuacions en espais naturals que es
duen a terme a l’Empordà continua: Una nova actuació forestal s’ha executat ja
al Pla de l’Arca (la Jonquera) i està a punt d’iniciar-se al Coll de l’Auleda
(Cantallops) sense haver passat els procediments d’aprovació corresponents.
L’IAEDEN-Salvem l’Empordà reclama la exposició pública de tots els projectes
que afecten la comarca, tal com estableix la llei.
L’IAEDEN-Salvem l’Empordà ha demanat als Serveis Territorials a Girona del
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), a la
Direcció General de Medi Natural i a la Direcció General de Polítiques Ambientals que
exposin públicament les actuacions que s’executen dins el projecte “Prevenció
d’incendis forestals transfronterers a l’Albera i Cap de Creus” (PRINCALB). Aquest
projecte, finançat per la Unió Europea, promou la cooperació entre diferents països
referent a la prevenció d’incendis forestals transfronteres. El maig de l’any passat ja
ens havíem queixat d’una actuació del PRINCALB, l’“Establiment d’una àrea
estratègica de baixa càrrega de combustible al Coll de Banyuls”, dins el terme
municipal de Rabós.
Ara uns veïns han informat sobre l’imminent execució d’una altra actuació dins
els termes de Cantallops: Dins del projecte “Establiment d’infraestructures de
prevenció d’incendis a la zona fronterera del Pla de l’Arca” i sota la direcció del DAAM,
està a punt d’iniciar-se l’obertura d’un vial que afecta el coll de l’Auleda (697 m) i
l’alzinar de l’Auleda on mai hi ha hagut accés motoritzat. A aquesta entitat no li consta
que el projecte hagi estat sotmès a exposició pública i a l’aprovació corresponent. La
zona on es vol actuar és un espai natural sota diverses figures de protecció com ZEPA
(Zona d’Especial Protecció per les Aus) dins la Xarxa Natura 2000 i aquesta integrada
al PEIN de l’Albera, però no s’ha passat el tràmit d’avaluació ambiental per garantir
que les actuacions són compatibles amb els valors naturals i ecològics de l’entorn.
L’actuació, a més, podria vulnerar les normes subsidiàries del planejament de
Cantallops que reconeixen la conservació de les àrees vegetals existents en aquest
espai protegit, prohibeixen plantacions d’espècies foranies i no admeten moviments de
terres ni usos diferents del “destí forestal dels boscos existents o que lesionin els
valors de la flora, fauna i paisatge natural”.
Evidentment la prevenció d’incendis és necessària, però no pot ignorar el
principis bàsics de la participació ciutadana. Denunciem que respecte les actuacions
dins el projecte Princalb, la Generalitat segueix una tramitació gens transparent i
aparentment irregular, incomplint els requisits administratius bàsics com l’exposició
pública del projecte, l’avaluació ambiental així com l’incompliment intolerable de la
normativa urbanística general i local de Cantallops. Sigui quin sigui l’òrgan competent
de la Generalitat per aprovar o promoure, contractar o executar les actuacions incloses
en el projecte Princalb, ha de donar, prèviament, compliment al procediment que
estableix la Llei 3/2007, de 4 de juliol de l’obra pública. El tràmit de la informació
pública d’un projecte és preceptiu. És per tot això, i a l’espera de la resposta de les
administracions, que l’IAEDEN-Salvem l’Empordà està estudiant posar aquest
assumpte en coneixement de la fiscalia provincial de Girona.
El DAAM dona la raó a l’IAEDEN i reconeix que l’explotació ramadera de búfales
és una activitat il·legal
Relacionat amb activitats dins els espais naturals, també volem fer saber que ara la
Generalitat ha declarat il·legal l’activitat ramadera de búfales asiàtiques dins del Parc
Natural dels Aiguamolls de l’Empordà perquè no té els permisos corresponents.
Resulta incomprensible que l’administració només reacciona després d’una campanya
de denúncia, quan de l’activitat ja se’n havia fet àmplia publicitat en els mitjans de
comunicació des del seu inici. Esperem que ara s’acceleri el procés de compliment de
la legalitat.
Empordà, gener 2012

El passat dia 24 de gener, cap a les 10 del vespre, es van poder sentir en algunes zones properes al Cap de Creus, les conseqüències d´un petit terratrèmol de magnitud (Ml) 1,3. No és res extraordinari, cada any es produeixen diversos sismes de magnituds semblants i que passen completament desapercebuts. A priori, un sisme tant petit hauria de ser imperceptible, però la proximitat de l´epicentre a la superfície, va provocar que molta gent pogués “sentir” el terratrèmol.

Personalment puc explicar la meva experiència, que va ser molt semblant a la de molta gent dels pobles propers a l´epicentre. A aquella hora, tot i tenir la televisió engegada, es va poder sentir una mena de tro o explosió, però cap mena de vibració ni moviment, que va durar 2 o 3 segons i que ens va sorprendre força. Fins i tot vaig sortir a fora per veure si realment estava tronant, però era impossible, el cel era ben ras. Finalment, estranyats, ho vam deixar córrer i no hi vaig a tornar a pensar fins l´endemà.

Es dóna el fet que el meu germà és físic i treballa al IGC (Institut Geològic de Catalunya). L´endemà vam estar parlant i em va fer saber l´interès que hi havia per part dels sismòlegs dels fets posteriors al sisme. Pels que volgueu col.laborar (es demana que les dades siguin el més rigurosament certes possible), hi ha oberta una enquesta a la web de l´IGC. Segons em va explicar, un sisme de magnitud inferior a 2 no hauria de ser percebut, i només el fet de que l´epicentre fos molt superficial, permet notar la fressa que és de la pròpia font sísmica, del terratrèmol en trencar, i no d´edificis o infrastructures. En qualsevol cas, es tracta d´un terratrèmol força singular i que ha despertat l´interès del tècnics de l´IGC.

Us passo també l´enllaç a unes gràfiques de diverses estacions sísmiques. Veureu que una de les gràfiques correspon a l´estació sísmica de Palau-saverdera. A la dreta de la gràfica hi l´escala de velocitat de propagació de les ones en Nm/seg. Fixeu-vos en el valor per l´estació de Palau (CPAL) i les altres, molt atenuades ja per la distància. També és representatiu el pic de la gràfica, molt marcat, i el senyal molt concentrat, típic a l´estar molt proper al punt d´inici. Cliqueu per veure les gràfiques.

Feia temps que l´IGC volia posar a la zona una estació sísmica per anar completant la xarxa. És important tenir prou estacions per a valorar les medicions el millor possible, sobretot en alguns punts particularment interessants de la nostra geografia. Coneixent des de dins el tema, i després de buscar els millors llocs per la instal.lació d´aquest equipament, ja que per poder tenir les millors medicions possibles, és necessari que compleixi requisits força estrictes, l´Albert Macau, físic de l´IGC i fill de Palau-saverdera, i per tant, un bon coneixedor de l´entorn, va impulsar la construcció de l´estació sísmica, ubicada en el vessant sud de la Serra de Verdera. Des d´aquí, totes les medicions que fan els aparells, instal.lats en uns pous excavats per aquest propòsit, s´envien per satèl·lit a la central on es verifiquen i s´estudien.

No oblidem que vivim en un punt geològicament actiu i que, de tant en tant ens pot recordar que, mentre nosaltres fem la nostra aquí dalt, al fons de la terra la maquinària no s´atura mai.

Les exposicions de bolets tenen una gran tradició a casa nostra, sobretot a les comarques gironines. L´impulsor fou Joaquim Codina (1868-1934), metge de la Cellera de Ter i precursor de la micologia al nostre país juntament amb Pius Font i Quer. Codina sabia que a l´estranger es feien exposicions amb gran èxit i va intentar reproduir-ho per a popularitzar el món dels fongs al gran públic.

La primera exposició a Catalunya, i suposo que també de la resta de l´Estat, es va celebrar a Girona el 1912, amb poc èxit, segons Codina, perquè no es va publicitar adequadament i per la poca cura en l´exhibició. La primera exposició de Barcelona es va celebrar l´octubre del 1931 a la Sala d´Herbaris del Departament de Botànica del Museu de Ciències Naturals, aprofitant la presència del Prof. René Maire que era a Catalunya convidat per Codina i Font i Quer en motiu del Pla Quinquenal Micològic. L´èxit de public fou tan gran que els va agafar per sorpresa i es veu que els locals de l´exposició eren gairebé intransitables. Amb l´experiència de l´edició anterior, l´exposició del 32 es va celebrar a l´hivernacle del Parc de la Ciutadella i es va acordar cobrar una entrada de 0,15 pessetes, fet que no va impedir que es venessin més de 6000 entrades en una setmana. S´hi van arribar a exhibir 300 espècies de bolets i la logística era força complexa, ja que s´havien de renovar quasi diàriament els exemplars.

A la nostra comarca també s´hi van celebrar exposicions, concretament a Figueres el 5 de novembre de 1933, va ser la novena celebrada a Catalunya. En èpoques recents s´han anat fent alguns actes semblants, però de manera molt irregular, sense continuïtat i altres en alguns pobles de la comarca sense prou difusió i/o poc rigoroses científicament parlant com perquè assoleixin prou popularitat. En aquests moments a l´Alt Empordà no s´hi celebra cap exposició amb cara i ulls, una llàstima donades les possibilitats que tenim.

A part de les guies, en les que sempre dubtem de les nostres determinacions, les exposicions són una bona eina per veure en un sol dia un munt d´espècies ben classificades i poder aprendre a identificar aquelles que us posin més problemes. A més, si hi trobeu els micòlegs, és possible aclarir qualsevol dubte i posar-se en contacte amb les societats micològiques, entitats que tenen com a fi, bàsicament, la divulgació del patrimoni micològic. Per veure les properes exposicions que es celebraran a les comarques gironines en que l´Associació Micològica Joaquim Codina en fa l´assessorament científic, podeu clicar aquí.

En referència a l´exposició de Figueres del 1933, tot i estar buscant informació a la xarxa, no he pogut trobar-hi cap notícia al respecte. Estaré molt agraït a qui pugui tenir-ne alguna dada o facilitar-me´n l´accés.

pnaiguamolls@gencat.cat

Segueixo amb un altre post per a la divulgació de la Micologia, ara que s´acosta la temporada reina.

Des de fa 30 anys la Societat Catalana de Micologia edita la col.lecció “Bolets de Catalunya”, formada per 50 làmines anuals amb una fotografia de gran qualitat i textos en castellà i català. Amb els anys, aquesta col.lecció s´ha convertit en un referent a nivell europeu pel que fa a la iconografia d´espècies i és citada sovint en obres importants. En els inicis, el seu impacte fa ser molt important, amb un gran èxit, ja que les primeres col.leccions contenien les espècies més conegudes pels boletaires, però des de fa uns anys, tot i que de tant en tant encara hi ha espècies comunes, les fotos que hi podem trobar corresponen a espècies amb un gran interès científic. Des de fa un parell d´edicions també s´admeten fotografies fetes en l´àmbit de la Península Ibèrica i Les Illes.

Com a soci de la SCM, he tingut la sort de publicar-hi algunes fotografies en els últims anys i enguany hi participo amb dues espècies que vaig trobades a la comarca. Podeu trobar més info sobre la col.lecció a la seva web.