En Pep hi diu la seva

Web de l'Exposició

2010-09-03T10:35:00.000+02:00

Aquesta tarda inauguro finalment l'exposició de fotografies "TINDUF, viatges als campaments de refugiats sahrauís (2005-2008)". Després d'anys pensant, parlant i mirant el material finalment em vaig decidir a principis d'aquest any. Montar una exposició no és fàcil. Cal tenir el material adequat, una sala d'exposicions (aquest cop la sala d'exposicions d'art de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell), els diners per imprimir el material, molta energia i sobretot bons amics disposats a donar-te un cop de mà. Aquest darrer element és sens dubte el més important, almenys per mi. Aquestes darreres setmanes vaig una mica curt d'energia i sense l'empenta, el treball i el suport d'alguns bons amics aquest projecte no seria el mateix. Sens dubte es mereixen tot el reconeixement del món.

Com sempre m'agrada complicar-me la vida, aquest cop no és una excepció. L'exposició és segurament la part més important d'aquest projecte, però no l´únic. Avui, unes hores abans de la inauguració, us presento la web de l'exposició (part complementària del projecte).

l'adreça és: http://www.pepfarras-tinduf.com/

i podeu trobar els textos del comissari de l'exposició, l'Ermengol Puig, els textos informatius que parlen del conflicte i dels campaments de refugiats, les fotografies i si voleu els vostres comentaris. M'agradaria llegir i publicar els vostres comentaris sobre l'exposició i també sobre la web. Si us bé de gust, podeu enviar-los a l'adreça: pepfarras@gmail.com

Per cert encara no puc assegurar-ho però si tot va bé l'exposició viatjarà cap Andorra el proper mes de Novembre. De moment és tot!

Exposició: muntatge 2a part

2010-09-03T10:01:00.000+02:00

Finalment, tot i alguns problemes amb la subjecció de les fotografies, l'expo va quedar enllestida. Queden per retocar alguns aspectes menors, però res important.
De nou l'Ermengol i el Miquel aquest cop amb la col·laboració del Raimon van donar-me un cop de mà. Tinc la sensació que ha quedat prou digna.

Exposició: muntatge 1a part

2010-09-02T14:51:00.000+02:00

Doncs ja està fet, les primeres fotos ja penjen de la sala d'exposicions "la cuina". Avui finalitzarem la feina, si tot va bé. La veritat penjades a la sala fan més patxoca del que em semblava. Ja queda menys!
Per cert, agraïment públic pels amics Ermengol i Miquel.

Exposició fotogràfica, muntatge

2010-09-01T13:20:00.000+02:00

Avui inicio el muntatge de l’exposició fotogràfica. Em sembla que ho tinc tot a punt, però els imprevistos són inevitables. També està enllestida la web de l’exposició on hi trobareu les fotografies i els textos que he preparat. Divendres l’activaré i faré un post per anunciar-ho.

Finalment seran 25 imatges (45 x 30 cm), més un audiovisual, més 5 plotters informatius, més algunes elements decoratius(roba tradicional, catifes, joc de te, etc

Diagonal

2010-09-01T00:23:00.000+02:00

"En direcció obliqua, d'un vèrtex a un altre de no immediat."

Retorn

2010-08-25T11:29:00.002+02:00

L’enciclopèdia catalana defineix plorar com: ésser vivament afligit per alguna cosa; lamentar.

Dilluns vaig acompanyar els nens i nenes sahrauís de la Seu d’Urgell, Puigcerdà i Berga fins a l’aeroport de Barcelona. Primera part del seu viatge de retorn cap als campaments de refugiats. Des de fa set anys tinc el plaer d’acompanyar els infants en la seva arribada i també en el seu retorn. Són dos moments especials, però si m’he de quedar amb un sens dubte escolliria el retorn.
Tant per les famílies com pels nens és un moment dur. Els dos mesos de convivència es fan notar i els sentiments exploten i surten a la superfície com si fossin un enorme castell de focs.

Aquest any, per primera vegada, he pogut viure aquest moment com un simple observador. Després de set anys aquest ha estat el primer estiu sense les nenes sahrauís a casa. Tot i no patir en primera persona els efectes de la pèrdua, es impossible no emocionar-se quan veus l’escena del comiat. Aquells petits infants, de pell morena, durs com el desert que els acull s’alliberen del seu caràcter i ploren en acomiadar-se de les seves famílies d’acollida. Les famílies, coneixedores del destí final dels infants, no poden evitar l’emoció en veure com els petitons retornen cap a casa.

És justament en aquell moment quan el projecte tanca el cercle. És això i res més. Les nits sense dormir, la feina feta, les hores perdudes i el possible esgotament desapareixen en veure com tot plegat té un sentit.

Poc a poc tot torna a ser normal i el plor es substituït pels somriures. A milers de quilòmetres els seus pares, parents i familiars els esperen. Els infants tornen a casa amb dos mesos d’experiències inoblidables i amb l’energia suficient per sobreviure a les dures condicions de la Hamada Algeriana.

Passejada

2010-08-25T00:29:00.001+02:00

Com que ahir no vaig veure el Martí en tot el dia (vaig anar amb el Miquel, el David i la Carme a acompanyar els nens sahrauís a l'aeroport de Barcelona) avui hem sortit tots dos a passejar una estona.
Hem jugat, donat pa als cavalls, observat els ànecs i perseguit algun gatet que passava per allà. Un parell d'hores ben divertides.

Per cert feia una tarde fantàstica

Puigpedrós

2010-08-22T01:38:00.003+02:00

Dissabte d'excursió amb els Miquels i en David. Avui hem fet el Puigpedrós de 2,914 metres. El Puigpedrós o Puig de Campcardós és una muntanya de 2.914 metres situada entre els municipis de Meranges (Baixa Cerdanya) i Porta (Alta Cerdanya). És el cim més alt de la província de Girona, així com la segona més alta de la Baixa Cerdanya (la Tossa Plana de Lles, de 2.916 m, és més alta). Des del cim es pot veure la serra del Cadí i les muntanyes d'Andorra. Dalt del cim s'hi troba un vèrtex geodèsic (referència 279073001). Rep el seu nom del nombre de roques que es concentren en la part superior del cim.
Excursió senzilla que val la pena pel paissatge que s'observa des del cim.

Mirar enrere

2010-08-20T23:41:00.000+02:00

Avui l'amic David ha publicat un text al seu bloc parlant de la Sàhara. La nena sahrauí que des de fa tres anys comparteix l'estiu amb en David i l'Emma. Us en recomano la lectura. El text del David m'ha recordat un text similar que vaig publicar en diferents diaris andorrans fa cinc anys. Com passa el temps!
M'ha fet gràcia tornar-lo a llegir, però quan ho he fet m'ha canviat la cara. Cinc anys després tot continua exactament igual. Hi ha algú que hi pugui fer res?

Reprodueixo el text:

(Publicat a Diari d'Andorra 24/08/05 i Bondia 24/08/05)
(Periòdic d'Andorra 26/08/05)

Durant els setze anys de guerra oberta entre el Front Polisari i el Marroc, més de dos mil militars marroquís foren distribuïts per diferents presons sahrauís. El règim de Hassan II no en va reconèixer mai la seva existència i va esforçar-se per colonitzar directament el territori del Sàhara Occidental.
El passat dijous, finalment, el Front Polisari, en un gest que l'honora, va alliberar els darrers 404 presoners marroquís que encara estaven sota la seva custòdia. Sembla clar que, en aquests moments, el regne del Marroc hauria de contribuir a trobar una sortida al conflicte, alliberant els presos sahrauís i dialogant amb el Front Polisari, per solucionar políticament el conflicte. Des del seu inici, l'any 1975, l'actitud del règim del marroquí ha estat massa allunyada dels plantejaments que ara es necessiten. Les agressions, maltractes, violacions i ocupacions il·legals han estat i són habituals en els territoris ocupats.

La situació dels campaments de refugiats sahrauís lluny de millorar, empitjora any rere any. A més, malauradament, la solució al conflicte no es preveu a curt i mig plaç, fet que condueix a part de la població sahrauí a un carreró sense sortida. Malgrat l'esforç internacional, sempre però civil i mai apadrinat pels governs europeus, sembla realment complicat que Marroc canviï la seva estratègia d'ofec contra la població sahrauí. El darrer acord de pesca signat per la Unió Europea i Marroc el passat 28 de Juliol, ens fa témer el pitjor. Si poc o res havia fet el govern Zapatero per donar un cop de mà a un poble que fa trenta anys viu en l'exili, sembla clar que amb aquest acord la situació ha quedat clarament sentenciada. És una llàstima que els socialistes catalans i espanyols renunciïn a recolzar la lluita pacífica d'un poble que agonitza en un petit racó de la hamada argelina.

Amb aquest context el proper divendres els nens i nenes sahrauís que han passat l'estiu entre nosaltres retornen als campaments. El color dels seus ulls i l'expressió feliç de la seva cara, quan parlen de casa seva, ens fa oblidar per una estona la situació en la que realment viuen. Les rialles, les abraçades, les corredisses i els petons han estat els protagonistes de l'estiu. Bé, em deixava l'aigua. Tan se val el moment del dia, sempre estan disposats a cabussar-se entre rialles i crits d'alegria. No puc, però, evitar certa tristor cada cop que les miro i penso que els temps s'acaba. Que només queden quatre dies, que poc més podem fer per elles. El desert les espera i res ho pot evitar.
Una part d'elles, però, sempre es quedarà aquí amb nosaltres. Jo les tindré en un petit raconet del meu cor. Adéu “reines” i fins l'any vinent.

Exposició, el cartell

2010-08-19T11:11:00.000+02:00

Gràcies a l'amic Àlex, ja tenim cartell per l'expo. Poc a poc anem finalitzant temes!

"Vacances en Pau"

2010-08-18T11:25:00.001+02:00

Ahir vaig assistir al comiat dels nens sahrauís organitzat per l’ajuntament de la Seu d’Urgell. Va ser un acte senzill i familiar, sense floritures ni discursos. Ahir acomiadarem tres nenes que dilluns vinent tornen cap els campaments de Tinduf.

És evident que any rere any disminueixen les famílies acollidores. També és evident que la crisi ens afecta i molt. La solidaritat és una de les grans perjudicades de la situació econòmica actual.

Des de la Seu d’Urgell Pirineu amb el Sàhara ha gestionat fins a 30 famílies acollidores en un estiu. Actualment, però, en gestionem la meitat, tot i l’expansió territorial que hem fet, Puigcerdà i Berga s’han afegit al projecte els darrers anys.

Malauradament el projecte “Vacances en Pau” pateix de l’efecte pèndul. Si tot funciona correctament una família acollidora estarà vinculada directament durant quatre o cinc anys. Fins aquí cap problema. Què passa quan la vinculació, és a dir l’infant sahrauí, no torna? La majoria de famílies no repeteixen. Aquest fet provoca un efecte pèndul, doncs cada quatre anys les famílies que participen del projecte s’han de renovar. Per tant si ja costa prou trobar famílies decidides a compartir dos mesos amb un infant imagineu si aquestes famílies s’han de renovar cada quatre anys.

Si afegim aquests factors al cansament dels coordinadors d’un projecte com aquest, molt complicat de gestionar, tindrem la resposta a la “crisi” actual.

La solució de tot plegat? Doncs no la sé. Per tant només queda un camí: seguir treballant malgrat tot!

Som petits, som insignificants però poc a poc, sense presumir, sense fer soroll hem fet feina. El projecte Tarbilla i els noms dels nens i nenes sahrauís que han estat entre nosaltres en són un bon exemple.

Endavant les atxes, malgrat tot companys!

Parc Cadí- Moixeró: El Boscal

2010-08-16T00:08:00.000+02:00

Aquest matí hem fet, amb el David, una breu excursió fotogràfica al sanctuari de la Mare de Déu del Boscal. Si accedeix des d'Ansovell i és molt fàcil arribar-hi. Aquest n'és el resultat:

Aranya Cranc (Thomisus Onustus)

Margarida amb gotes d'aigua

Serra del Cadí

Tarda de pluja

2010-08-14T23:34:00.002+02:00

L'estiu ha desaparegut, els núvols, les plujes, els llamps ocupen el seu lloc i per sort les baixes temperatures.
Aquesta tarda aprofitant una lleu treva he sortit amb la càmara. Ha pujat cap a Cerc, girat cap a la dreta en direcció Tuixent i m'he aturat a pocs metres. Si no recordo malament, quan eren joves en deiem "el merendero" d'aquest indret.
Bé el resultat és el següent...

Espiadimoni, Calopteryx virgo

Rierol del "merendero"

Exposició, segona part

2010-08-13T23:10:00.001+02:00

Queden tres setmanes per la inauguració. Ja tinc les fotos originals a casa a punt per ser penjades. La web, que s'activarà el mateix dia de la inauguració, està al 75% i els textos corregits i a punt pel repàs final. Gràcies a l'amic Àlex el cartell també està a punt!. Em sembla que està tot controlat, així ho espero.

Com més gran em faig menys individualista em torno. Ara sóc un defensor dels equips, del treball conjunt, de l'esforç del col·lectiu. Sens dubte aquesta exposició o projecte personal no existiria sense la col·laboració d'amics que a poc a poc s'han sumat al meu treball d'inici. Sovint penso si realment em mereixo tant d'esforç, tant d'afecte i tanta col·laboració. Espero poder-los pagar algun dia tota la feina feta.

Queda clar: l'entorn, l'amistat i la complicitat s'han de treballar diàriament. Res pot deixar-se a l'atzar.

Parc de l'Alt Pirineu, primera part

2010-08-09T00:35:00.003+02:00

Aquest matí he fet una excursioneta cap a la part urgellenca del Parc de l'Alt Pirineu. El Parc Natural de l'Alt Pirineu (PNAP), creat pel Decret 194/2003, d'1 d'agost, es troba situat a les comarques del Pallars Sobirà i el nord de l'Alt Urgell i comprèn bona part del Pirineu axial català. Amb 69.850 ha, és el parc natural més extens de Catalunya, i en les seves muntanyes es localitzen les alçades màximes del territori català. Sortim de la Seu direcció Andorra i a tot just un quilòmetre de la frontera agafem una carretera que ens durà primer a Sant Joan Fumat i després a Ars. A partir d'Ars la carretera es converteix en una pista forestal que es pot fer amb cotxe si anem en compte. La pista ens porta fins al refugi del Ras de Conques.
Durant l'excursió he pogut veure un cabirol, dues parelles de voltors, ocells i aràcnits entre altres.
Us en deixo una mostra.
Ja em perdonareu, però de moment encara no domino els noms de les espècies que apareixen a les imatges, si algú vol donar-me un cop de mà.

Possible esparver?

Margarida

Aranya ... Tigre?

Detall Aranya ... Tigre?

Vista del Salòria, al camí de l'inferior dret si pot veure el refugi del Ras de Conques

Primera sessió macro

2010-08-08T00:29:00.000+02:00

Aquest matí, acompanyat de l'amic David he fet la meva primera sessió macro de veritat. Tota una experiència. Com va dir algú: Allí sota hi ha tot un món, doncs era ben cert. Us deixo quatre imatges i en reservo algunes d'una aranya tigre per més endavant.

aranya cranc

Blanc i Negre

2010-08-06T00:25:00.000+02:00

M'agrada molt la fotografia en blanc i negre. És tot un art, que personalment encara no domino gens. Tot i així aquí us deixo una foto de fa temps que per art de màgia s'ha convertit en blanc i negre.

Parc del Segre (la Seu d'Urgell)

Tempesta i cel

2010-08-03T00:22:00.002+02:00

Aquesta tarda ha fet el típic ruixat d'estiu. Alguns llamps, alguns trons, una estona de pluja. Avui, però, també ha sortit l'arc de Sant Martí i tot seguit el cel s'ha transformat en un espectacle poc usual. Entre l'horitzó i els núvols (d'un vermell intens) hi havia una franja de cel lliure i blau.
He aprofitat per fer algunes fotografies, la pressa, però, no és mai bona companya i el resultat no és gens espectacular. Potser la pròxima vegada.

Parc Cadí-Moixeró (2a part)

2010-08-01T19:30:00.005+02:00

Segon dia consecutiu de senderisme per la Serra del Cadí. Avui acompanyat de l'amic David hem fet la ruta: Prat d'Aguiló, Pas dels Gosolans, Comabona.

Sortim des del refugi de Prat d'Aguiló (2.037 m) en direcció a la font de Prat Aguiló. Continuem amunt pel camí marcat amb les marques blanques i grogues del PC-R 124. Una hora després, aproximadament, arribem al Pas dels Gosolans (2.430 m). Sorprèn trobar, a l'altre costat de la serra les pastures que dominen la part alta del Cadí. Des d'aquí podem continuar diferents rutes però avui ens hem dirigit cap al Comabona (aproximadament a 25 minuts) Pel trajecte hem pogut observar isards i voltors. El cim del Comabona és un dels millors miradors de la Cerdanya. Tot esmozant amb en David hem pogut gaudir d'una bellesa d'incalculable valor: el nostre territori.

Somniant sobre el futur, parlant del passat i del present i menjant quatre dolços hem refet forces pel camí de retorn.

Hem sembla que he descobert la muntanya una mica tard (ja en tinc 36) però diuen que millor tard que mai.

Refugi de Prats d'Aguiló

Visual del pas dels Gosolans

Voltor (Gyps fulvus)

Detall voltor

Grup d'Isards

Pedraforca

Parc Cadí-Moixeró (1a part)

2010-08-01T17:42:00.003+02:00

Prats de Cadí amunt...
Ahir vaig fer una excursió molt interessant: primera part des d'Estana fins a Prats de Cadí, segona part des de Prats de Cadí fins a l'inici de la Canal del Cristall. La primera part, és del tot recomanable, fins i tot per a inexperts. Si pot pujar en família, sempre que es tingui cura. Des d'Estana, un bonic poble que forma part del terme municipal de Montellà i Martinet en surt un camí que ens durà fins al Coll de Pallers (1.490 metres). Els més agosarats podran deixar-hi el cotxe en un petit aparcament. Des d'aquí en surt una pista senyalitzada amb marques blanques i grogues, el PR-C 121, que ens durà fins a Prats de Cadí (1.820 m). Segons en Manel Figuera pocs indrets hi ha als Pirineus comparables a la seva bellesa i majestuositat, als peus de les roques Punxeguda, Verda i de l'Ordiguer (Cerdanya 17 excursions a peu, Manel Figuera, Cosetània Edicions.) Si travessem Prats encarats cap a la Canal del Cristall entrarem de nou en un bosc de pi negre. Seguint el sender, que en aquest sector és molt dur arribarem fins al collet d'entrada a la Canal del Cristall (2.000). Just en aquest punt vaig decidir aturar-me. La Canal és massa complicada per fer-la sol i el meu interès era fotogràfic i no arribar a travessar la canal.
Durant l'excursió vaig dedicar-me sobretot a fotografiar flors i alguns insectes, us en deixo una mostra.

Campanula rotundifolia ssp.

Ocell

Flor groga

Entre taronja i groc

Prats des de l'entrada a la Canal

Aranya a 2.000 metres

Flor a 2.000 metres

Detall flor

Visual des del Collet d'entrada Canal Cristall

Petites fotografies

2010-07-30T23:44:00.000+02:00

Seguint amb els temes fotogràfics de les darreres setmanes aquesta tarda he sortit de casa durant, més o menys, trenta minuts. Tot just he fet quaranta metres, m'he aturat, he fixat la vista i allí estaven de nou: flors, plantes, petits insèctes. Tot un món.

Preparatius Exposició Sàhara

2010-07-30T16:34:00.000+02:00

Aquesta setmana m'he centrat bàsicament en dues coses, descansar i gaudir del Martí i preparar l'exposició de fotografies sobre els campaments de refugiats sahrauís.
La idea inicial ha evolucionat amb les setmanes i poc a poc pren forma. Avanço, però també hem complico la vida.
L'exposició constarà de 25 fotografies de 45 x 30 cm, més 40 fotografies projectades mitjançant un canó de vídeo, més cinc o sis textos explicatius, més una web, més alguna sorpresa que no explicaré. Tot plegat molta feina. Feina, d'altra part, que no podria realitzar sense l'ajuda d'amics que s'han sumat al projecte. En especial voldria anomenar-ne tres: Àlex, sense tu l'expo no seria el què és, infinites gràcies per les hores dedicades. Ermengol, gràcies pel suport, pels teus consells i pels teus textos. Miquel, com sempre, gràcies per ser-hi. Podria continuar anomenant persones, bons amics i amigues però aquí m'aturo. A tots vosaltres SHUKRAN (MOLTES GRÀCIES)!!

En principi l'exposició s'inaugurarà el proper dia 3 de setembre a les vuit del vespre. El lloc, la sala d'exposicions "la cuina" del centre cultural les Monges de la Seu d'Urgell. Hi sou tots convidats!

Sessions Nocturnes

2010-07-28T01:08:00.000+02:00

Excursions nocturnes dos dies seguits. La cosa empitjora. Avui també ens ha acompanyat l'amic Miquel. Ahir vam escollir els boscos d'Anserall, avui els de Vilamitjana, en concret l'indret de Costoja.

Boscos d'Anserall

Costoja

Miquel en Dual

Riu de Vilamitjana

Estanys de Setut

2010-07-25T18:59:00.007+02:00

Poca cosa en sé d'aquests estanys situats a la Cerdanya, al municipi de Lles. La localització del superior és: 42°27'51.67"N 1°38'39.97"E

La Bassota de Setut (2.471 metres): des d'aquest punt podem veure directament al nord el Pic de Setut. Encarant la muntanya costa amunt a uns centenars de metres arribarem a l'Estany Gran de Setut. Els companys de viatge han estat en David (que ens ha fet de guia) en Carles i la Dolo. Per cert feia un fred que pelava!!, us deixo algunes imatges d'aquest petit racó pirinenc.
M'oblidava de la marmota (vist per segona vegada, aquest cop l'hem pogut fotografiar)

l'estany petit o Bassota

L'estany superior

Dos intrèpids a punt de banyar-se

els dos intrèpids banyant-se

l'estany superior

de regal: una marmota

Un llibre

2010-07-20T23:32:00.000+02:00

Avui m'he comprat un llibre que d'entrada sembla espectacular, és diu "Antàrtida un crit per un futur sostenible" i el seu autor és el fotògraf Sebastian Copeland.

Portada

De totes les imatges que he pogut veure, de moment em quedo amb la següent. Sens dubte un crit clar i contundent per preservar aquest bé comú anomenat planeta.

El llibre s'inicia amb les següents frases d'Oren Lyons (indígena nortamericà):

"En nuestro modo de vida, en cada decisión que tomamos, siempre tenemos en cuenta a la séptima generación que está por venir. Cuando caminamos sobre la Madre tierra siempre pisamos con cuidado, pues sabemos que los rostros de las generaciones futuras nos están mirando desde el suelo. Nunca nos olvidamos de ellos"

Les frases són d'una gran profunditat i tot un exemple alhora d'educar-nos i d'educar els nostres fills. Em sembla que tots plegats haurem de pensar més en les futures generacions i no tant en el present. Ah per cert, i no estic parlant exclusivament d'ecologisme, potser alguns polítics haurien de reflexionar una mica sobre com gestionem el present i quin és el futur que li espera al nostre poble.