En un altre ordre de casos...

So, If Rene Descartes never blogged...

2011-05-22T14:40:00.001+02:00

La responsabilidad civil de los administradores de páginas web

2011-04-26T17:12:00.006+02:00

Recientemente, el Tribunal Supremo (STS 72/2011, de 10 de febrero, caso Alasbarricadas.org) ha tenido oportunidad de sentar doctrina en relación a la delicada cuestión de la responsabilidad de los prestadores de servicios de alojamiento o almacenamiento web de datos por los comentarios, opiniones, informaciones, imágenes o fotografías ilícitas publicadas por los ciberusuarios en el universo 2.0.

En principio, la Ley 34/2002, de Servicios de la Sociedad de la Información y Comerció Electrónico (en adelante, LSSICE), establece en su articulo 16.1 que "Los prestadores de un servicio de intermediación consistente en albergar datos proporcionados por el destinatario de este servicio no serán responsables por la información almacenada a petición del destinatario, siempre que a) no tengan conocimiento efectivo de que la actividad o la información almacenada es ilícita o de que lesiona bienes o derechos de un tercero susceptibles de indemnización, o b) si lo tienen, actúen con diligencia para retirar los datos o hacer imposible el acceso a ellos".

El Tribunal Supremo viene a confirmar la interpretación que entiende que el "consentimiento efectivo" de la ilicitud de los contenidos almacenados en la red se produce desde el momento que el afectado o un tercero hacen saber al prestador del servicio de alojamiento web de datos la posible ilicitud de los mismos, siempre que esta resulte patente y evidente por sí sola, sin necesidad que una resolución judicial declare tal ilicitud con anterioridad. Se basa, esencialmente, en la Directiva Europea 2000/31/CE que hace referencia a "otros medios de conocimiento efectivo que pudieran establecerse".

La sentencia está disponible en éste enlace.

Advocats de Catalunya

2011-04-21T13:24:00.006+02:00

Us recomano una web d'Advocats de Girona. M'ha semblat força pràctica i crec que és la primera en català que els ordena i classifica segons localitat catalana i especialitat jurídica.

És www.Advocat.cat.

Idees

2010-09-11T18:05:00.005+02:00

Us recomano que escolteu atentament la intervenció d'Ángel Gabilondo, ministre d'Educació, a l'escola d'estiu de la fundació Ideas. Parla d'idees, de llibertat, de valors, dels atacs compulsius d'història, de la voluntat progressista de transformació personal i social, de la importància de la paraula, etc.

http://fundacionideas.es/videogallery/video/2126

Una primera valoració del “fallo” del Estatut

2010-06-29T04:47:00.000+02:00

Abans d’entrar en el contingut del “fallo”, cal tractar una qüestió prèvia. Resulta incomprensible que un tribunal pugui jutjar una norma que ha estat pactada entre dos parlaments i sotmesa a referèndum popular. Per això, comparteixo totalment la indignació que el president José Montilla ha mostrat en la seva declaració institucional. Cal recordar que la Constitució de 1978 i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya són fills de la mateixa voluntat popular, i sembla obvi que cap tribunal hauria de poder qüestionar-la. De totes maneres, això no és nou, doncs el TC ja va declarar inconstitucional alguns preceptes de l'Estatut del 1979.

Tot això fa evident que cal urgentment una reforma de la LOTC per tal de suprimir la possibilitat que un tribunal pugui modificar el contingut dels Estatuts d'Autonomia que han estats confirmats per una veu indiscutible i incontestable: la veu de la ciutadania, la mateixa veu de la qual emana la Constitució. En tot cas, el control de constitucionalitat hauria de ser previ al referèndum.

Realitzar una valoració acurada és complicat si tenim en compte que només hem pogut llegir el contingut de la part dispositiva. De fet, els fonaments jurídics de la sentència i els vots particulars no es publicaran fins la setmana que ve. No obstant això, ara ja podem fer algunes reflexions:

1.- La sentència es majoritàriament interpretativa, i deixant al marge la polèmica sobre la naturalesa (legal o no) de les mateixes, això suposa no tocar ni una coma a 26 articles que havien estat recorreguts. El marge de maniobra de la Generalitat, en aquest sentit, és molt gran.

2.- Pel que fa als 14 articles considerats inconstitucionals, cal matisar que en la majoria dels casos no s’han suprimit totalment, sinó que han estat supressions de paraules, expressions o frases concretes. Per exemple, la força dels dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries i la "exclusivitat" del síndic de greuges.

No comparteixo la declaració d’inconstitucionalitat, i per tant, la supressió de la paraula “preferència” en el tema de la llengua (art. 6.1).

Els cinc articles destinats al Consell de Justícia de Catalunya han estat suprimits totalment, cosa en part bastant lògica, malgrat que el TC ha perdut l’oportunitat de ser prudents en aquest tema i deixar el Consell de Justícia com el que ja és. A més, s’ha utilitzat una doble vara de medir: el Consell de Justícia de Catalunya és inconstitucional però en canvi el Consell de Justícia Andalús segueix sent constitucional perquè no s’ha presentat recurs d’inconstitucionalitat contra aquest últim.

3.- El preàmbul no té eficàcia jurídica.

4.- El més important i rellevant, el títol IV de l'Estatut, sobre el desplegament competencial, ha estat declarat constitucional llevat de dos apartats de diferents articles que feien referència a les competències sobre caixes d’estalvis i bancs. Dit amb altres paraules, 73 articles estableixen quines competències té Catalunya, això és, estableixen què pot fer Catalunya, i això no ha estat modificat.

TUS OJOS

2010-05-25T11:58:00.000+02:00

Para encontrar dos piedras peregrinas
con que formar tus ojos ideales,
Dios buscó en los prodigios minerales
las lágrimas más puras y divinas.

Repasó las madréporas marinas,
el lujo de las plumas orientales,
el hervir de las luces siderales,
las grutas de facetas diamantinas.

Y no hallando materia luminosa
adecuada a tu faz maravillosa
por elocuente, y expresiva, y rara,

mordió sus labios, de coraje rojos;
¡Después, Dios mismo se arrancó los ojos
y con amor los estampó en tu cara!

Salvador Rueda.

El pluralismo nacional y su encaje constitucional

2010-03-12T16:52:00.003+01:00

En el marco de la Escuela de formación de la Joventut Socialista del Vallés Oriental se produjo un atractivo debate sobre los puntos fuertes y débiles del modelo federal. Me parece interesante reproducir tres ideas o reflexiones que fueron origen de controversia.

1.- ¿Es el modelo de las autonomías un modelo federal?

El estado autonómico plantea una organización territorial del estado que permite la descentralización del poder, esto es, un modelo de estado compuesto que cumple con la mayoría de elementos del canon federal. La idea de pacto o foedus está presente en la Constitución Española de 1978, que contiene un sistema de distribución de competencias entre el Estado y las Comunidades Autónomas; un reconocimiento explícito de las nacionalidades y su autonomía a través de sus Estatutos; una justicia constitucional necesaria para garantizar que se cumplan las reglas del juego establecidas para la distribución de competencias (esto es, saber quién puede hacer qué).

No obstante, no podemos hablar de estado federal, en su sentido más clásico, porque nuestro Senado no es una verdadera cámara de representación territorial y no ha permitido el debate entre territorios, o dicho con otras palabras, el estado de las autonomías carece de instrumentos de colaboración entre las Comunidades Autónomas. Las conferencias sectoriales sólo pueden arreglar este problema de manera parcial porque el debate que se origina en estas no es público, y eso nos plantea un problema en el plano democrático. Creo que es imprescindible avanzar hacia una reforma del Senado español, no sólo por su escasa utilidad, sino porque resulta deseable la creación de una instancia donde las Comunidades Autónomas puedan dialogar entre sí.

2.- El modelo autonómico, al igual que otros modelos de estado compuesto que comparten los elementos básicos del canon federal, es un sistema de organización territorial del poder que permite la acomodación constitucional de las minorías nacionales o nacionalidades; garantiza su autonomía y faculta el ejercicio del autogobierno. Precisamente, en esta misma línea, Stephen Tierney sostiene la tesis que la constitutional accommodation de las minorías nacionales se produce con mayor facilidad en los estados federales.

3.- Desde el socialismo debemos reivindicar los logros del modelo de las autonomías; la idea de pacto que conlleva el modelo federal; la idea de construcción de un estado plural donde todas la identidades gocen de reconocimiento, autonomía y autogobierno. En este sentido os recomiendo el último artículo que Raúl López ha escrito para recordar que las identidades no son excluyentes.

MADRID 2010

2010-02-15T15:18:00.003+01:00

No em veig amb cor d’escriure gaire res sobre el viatge a Madrid que varem realitzar la setmana passada amb l’Associació de Joves Estudiants de la Universitat de Girona. Segurament, tampoc sobreviuria al relat del mateix. De fet, una imatge val més que mil paraules. Per això, us deixo una foto (podria haver escollit qualsevol altra) de la visita al Consell General del Poder Judicial.

Una qüestió de responsabilitat

2010-01-26T17:23:00.003+01:00

Aquest matí l’ajuntament d’Ascó ha aprovat la seva candidatura a acollir un magatzem temporal centralitzat de residus nuclears. Penso que és necessari desenvolupar energies renovables com la solar, la eòlica o la termosolar, però cal tocar de peus a terra i ser realistes: Espanya no pot prescindir de l'energia nuclear. La insuficiència de les energies renovables per assumir tota la demanda energètica i el fet que la generació d’energia nuclear no produeixi emissions de gasos d’efecte hivernacle la converteix en una alternativa.

L’energia nuclear doncs, és una opció que no hem de deixar de banda si volem que l’economia espanyola sigui competitiva enfront les seves principals competidores. En aquest context, el magatzem centralitzat de residus és la solució més segura per gestionar els residus radioactius que produeixen les 8 centrals nuclears espanyoles, evitant la dispersió i concentrant els residus en un únic magatzem que de ben segur tindrà els més alts mecanismes de seguretat, control i transparència informativa sobre el tractaments dels mateixos. De fet, així ho estableix la Directiva Marc Europea sobre tractament de residus.

Ara bé, quin és el millor lloc per fer el magatzem? Els partits polítics enlloc d’afrontar aquest tema amb responsabilitat, novament, desvien el problema, realitzen declaracions contradictòries amb les propostes dels seus programes i es mouen per interessos electoralistes a curt termini. Sobre aquest tema parla l’editorial d’avui d’el Periódico. Per tot això, la decisió de l’ajuntament d’Ascó s’ha d’emmarcar com un acte de solidaritat territorial enfront el populisme i la cultura del “no”.

UNA APROXIMACIÓ AL CONSTITUCIONALISME GLOBAL*

2010-01-22T14:11:00.009+01:00

Aquests últims dies he acabat els últims treballs del primer semestre del Màster en Dret Públic: Globalització i Cultures Jurídiques que estic cursant la UdG .

Més avall adjunto el link del últim paper que he realitzat. El desenvolupament de les relacions econòmiques, polítiques, socials i culturals ha adquirit en les últimes dècades una dimensió que s'eleva per sobre de les fronteres entre els Estats i ignora les divisions administratives i polítiques que s'havien establert. Aquesta tendència, la de superar l'Estat com a marc de referència política, planteja problemes importants: el primer, com enfortir els Estats perquè continuïn prestant serveis o garanties socials dins de les seves fronteres territorials enfront a l'increment de beneficis del capital, el segon, ens encamina a analitzar si els canvis associats a la crisi de l'Estat nació s'han d'interpretar com l'adveniment de nous tipus de sobirania i ciutadania o si per contra, han suposat un canvi de paradigma en la estructura dels drets dels estats i en el dret internacional, i el tercer, com configurar un ordre mundial nou en el qual els drets humans constitueixin realment la base del dret i la política.

La principal llacuna en el paradigma constitucional global del dret internacional és l'absència de garanties judicials en suport de la pau i els drets humans, és per això que és imprescindible la creació de mecanismes de control per evitar injustícies globals. La conclusió del treball és contundent: resulta necessari enfortir les institucions internacionals perquè ajudin als Estats democràtics a acabar amb els efectes perjudicials de la globalització, el constitucionalisme global necessita d'un nou subjecte internacional legítim que pugui sancionar, controlar i perseguir l'incompliment de les normes imperatives relatives als drets humans; només així podrem garantir el contingut mínim dels mateixos.

* http://bit.ly/71mPv6

Esquerra i dreta: marcs conceptuals*

2010-01-09T13:46:00.002+01:00

El paradigma de la crisi econòmica mundial és doble: per una banda, ens serveix per explicar la pèrdua de poder dels Estats en un món globalitzat en tant que hem vist la incapacitat i la manca de recursos dels Estats per donar resposta a una crisi d'abast mundial; i per l'altra, ens ha demostrat que les tesis i els plantejaments neoliberals que explicaven les bondats de l'autoregulació del mercat eren erronis.

Avui dia no hi ha ningú que discuteixi que la causa de la crisi econòmica mundial ha estat l'aplicació de les tesis neoliberals, uns plantejaments que han estat portats a la pràctica pels governs de dreta d'arreu del món. Resulta paradoxal que en les passades eleccions europees la força més votada, amb diferència, fos el Partit Popular Europeu.

Una de les explicacions lògiques i raonables que poden ajudar-nos a comprendre aquesta contradicció respon als marcs conceptuals d'esquerra i dreta. Els marcs són estructures mentals que conformen el nostre model de veure el món i no sempre es corresponen amb la realitat. Qui més ha treballat aquest camp ha estat el lingüista nord-americà George Lakoff, autor d'un llibre titulat "No pensis en un elefant" (frase que automàticament t'obliga a pensar en aquest).

La tesi que Lakoff desenvolupa en aquest llibre és que apliquem a la política la metàfora de la família. A vegades apliquem el marc del pare estricte, que es correspondria amb la dreta, segons el qual el rigor econòmic, la disciplina, l'autoritat, la seguretat i el càstig corrector són necessaris per ordenar la societat i garantir la prevalença de valors inqüestionables. En canvi, el marc conceptual de l'esquerra seria equiparable al marc dels pares protectors: un marc d'igualtat, de tolerància, de diàleg que busca mantenir l'equilibri en la societat a través de la cooperació i el consens.

És per això que quan escoltem "govern de dreta" ho identifiquem automàticament amb seguretat, rigor i autoritat i quan escoltem "govern d'esquerres" ho identifiquem amb tolerància, igualtat i polítiques socials. La majoria de vegades aquests marcs o maneres de veure el món coincideixen amb la realitat. A tall d'exemple, m'atreviria a dir que tots els avenços socials que hi ha hagut a l'Espanya democràtica han estat per l'impuls dels governs socialistes: el divorci, les pensions, la dependència i els serveis socials, els matrimonis homosexuals i un llarg etcètera.

Ara bé, no sempre aquests marcs coincideixen amb la realitat. Un exemple seria l'errònia equiparació de la dreta amb la bona gestió econòmica: tothom recorda la bona política econòmica dels governs d'Aznar però no és recorda que Solbes ja havia començat la remuntada econòmica durant l'última legislatura socialista dels anys noranta i tampoc es recorda que al llarg de la primera legislatura de Zapatero, amb Solbes al capdavant de l'economia del país, és va assolir un creixement econòmic més fort que en l'etapa d'Aznar, alhora que es van crear més llocs de treball.

Acabo tornant a la idea inicial de l'article: la contundent victòria de la dreta en les passades eleccions europees és conseqüència, en gran mesura, del fet que la ciutadania associa als governs de dreta el rigor econòmic i la disciplina necessària per sortir de la crisi. No obstant, aquesta creença que prové del marc conceptual del pare estricte no es correspon amb la realitat i és radicalment falsa, en tant que no és cert que la dreta apliqui millors polítiques econòmiques, sinó tot el contrari, ja que són les polítiques neoliberals aplicades per governs de dreta les que ens han portat a l'actual crisi econòmica mundial.

*Article publicat al Diari de Girona el dilluns dia 4 de gener de 2010.

Dia internacional contra la violència de Gènere

2009-11-25T15:41:00.004+01:00

En els darrers temps, les institucions han realitzat actuacions concretes per la eradicació de la violència de Gènere. A nivell estatal, el 28 de desembre de 2004 es va aprovar la Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere i a nivell de Catalunya, el 24 d’abril de l’any 2008 va entrar en vigor la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista.

La primera és un instrument legislatiu que pretén perseguir i castigar més severament les conductes de violència masclista, alhora que introdueix per primera vegada la perspectiva de gènere com anàlisi del problema social i incorpora el factor cultural com a causa del fenomen.

La Llei catalana, per la seva banda, no només recull els drets de les dones en situació de violència masclista, sinó que estableix instruments d’intervenció integral contra aquesta violència i preveu actuacions en el àmbits de la recerca, formació, sensibilització, prevenció i detecció dels casos.

Tots aquests avanços legislatius tenen un objectiu que la Joventut Socialista comparteix, però encara estem anys llum de la situació ideal que visualitzem, i és per això que cal seguir treballant per eradicar de manera definitiva aquesta lacra social que encara arrossega la nostra societat.

Des de la Joventut Socialista de les Comarques Gironines condemnem tots els actes de violència de gènere, discriminació, desigualtat i utilització de les relacions de poder per part dels homes sobre les dones. A continuació us adjuntem el manifest de la Joventut Socialista de Catalunya sobre aquest tema, i les reivindicacions concretes per tal de seguir treballant per la consecució d’una societat sense desigualtats.

Manifest JSC en motiu del Dia internacional contra la violència de Gènere

Fa més d’un any que gaudim de la aprovació, per unanimitat pel Parlament, de la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista. Aquest fet, amb molts altres petits gestos per acabar amb aquest problema social, fa que cada dia estiguem més conscienciats del que comporta la violència masclista, i de conèixer el veritable significat del concepte masclisme. Encara tenim molt camí a recórrer per esborrar de la societat un ideal que està normalitzat dintre d’aquesta i s’ha convertit en part de la nostra cultura.

Aquesta diada serveix per a reivindicar, com a dones de ple dret i lliures, que volem un canvi, que no volem morir pel simple motiu de ser dones, i sobretot és un dia per recordar. Recordar les víctimes de la violència envers les dones. Dones, que per amor, por o simplement vergonya, aguanten el masclisme en diversos àmbits (domèstic, laboral, de la parella, social o comunitari) i que finalment es converteixen en víctimes d’aquest.

Des d’aquí volem donar el condol a les famílies que han perdut una dona a mans d’un home, femicidis cada vegada més freqüents, els quals demostren una gran vulneració contra els drets humans.

Per això reivindiquem:

La creació de tasques de sensibilització per transformar amb accions pedagògiques l’ideari juvenil de la societat cap l’eradicació.
La educació de la societat en la tolerància zero cap la violència masclista, per deixar-la de normalitzar i trencar els estereotips sexistes.
Facilitar instruments per l’identificació i visibilitat dels possibles casos de violència envers les dones, per evitar el desenvolupament del problema social.
Condemna dels actes masclistes tant a la vida quotidiana, com als mitjans de comunicació per fer públic la disconformitat de la societat davant aquest actes.
L’encoratjament de les dones que són víctimes o possibles víctimes per donar el recolzament que necessiten per lluitar des de la seva posició.

No hem d’oblidar mai que el masclisme mata.

NO + VIOLÈNCIA, NO + MASCLISME

Manifest sobre els drets del nen i la nena

2009-11-23T13:46:00.002+01:00

Ara fa 55 anys l’Assemblea General de les Nacions Unides va recomanar a través de la resolució 836 (IX) que tots els països instituïssin el Dia Universal del Nen i de la Nena, amb l’objectiu de recordar, com a mínim un cop a l’any, que cal destinar esforços per promoure el benestar dels nens del mon.

Han transcorregut molts anys, i ben entrat el segle XXI moltes de les promeses de la modernitat (igualtat, declaracions de drets humans, llibertat, etc.) segueixen sense complir-se. A tall d’exemple, encara hi ha molts nens que no tenen una infància feliç i no poden gaudir dels drets i llibertats recollits en la Declaració dels Drets del Nen (1959) i en la Convenció sobre Drets del Nen (1989). Més concretament, avui fa vint anys de la firma de la Convenció a través de la qual hem aconseguit alguns avenços, com la reducció de la mortalitat infantil, però encara hi ha molts menors en situació de pobresa, violència o tractes inhumans.

És per això, que avui que commemorem el Dia Internacional dels nens i nenes, cal denunciar:

1.- Totes les formes de treball infantil. Es calcula que en tot el mon hi ha 158 milions de nens i nenes de 5 a 14 anys que treballen en condicions de perill. A l’Àfrica subsahariana, la situació és molt preocupant, ja que un de cada tres nens treballa (aproximadament uns 69 milions de nens i nenes). El treball interfereix en l’educació dels nens i nenes i impedeix que tinguin una infància feliç.

2.- La utilització de nens i nenes en situacions d’emergència i conflicte armat. En els últims deu anys, dos milions de nens i nenes han mort com a conseqüència directa de conflictes armats, i s’estima que més de 20 milions han tingut que abandonar les seves vivendes per culpa de conflictes armats i violacions de drets humans. Tot i que en 2002 va entrar en vigor el Protocol relatiu a la participació dels nens en els conflictes armats que prohibeix als estats utilitzar menors de 18 anys en enfrontaments armats, aquest ha estat incomplert de manera reiterada.

Serveixi de denúncia a aquesta pràctica, el vídeo de la JSC Vallès Occidental que podeu veure seguint l’enllaç que segueix l’explicació.

http://www.youtube.com/watch?v=YrgMjqstOJk

3.- La mutilació/ablació genital femenina. Aquesta compren totes les practiques consistents en l’extirpació total o parcial dels genitals externs de les nenes, les quals patiran problemes de salut irreversibles al llarg de la seva vida. Setanta milions de nenes i dones actualment en vida han estat sotmeses a la mutilació/ablació genital femenina a l’Àfrica i el Iemen. Aquesta és una pràctica que atenta contra els drets fonamentals de les nenes, en tant que suposa una tortura, un tracte cruel, inhumà i degradant que afecta a la salut de les mateixes.

Tenim instruments jurídics internacionals que prohibeixen aquestes practiques i reconeixen els drets dels nens i nenes a ser protegits, a poder participar de la societat, a la supervivència i al seu desenvolupament.

Des de la Joventut Socialista de les Comarques Gironines defensem la creació de mecanismes de control per evitar aquestes situacions, establint alhora un sever mecanisme de sancions per aquells estats que l’incompleixin. Cal acabar amb aquests tractes inhumans envers els nens i nenes, i això només és possible si seguim reivindicant l’eficàcia imperativa d’algunes normes internacionals, com la declaració de drets humans i la convenció dels drets dels nens.

Reformar per avançar*

2009-10-10T12:25:00.002+02:00

En aquests darrers mesos, a mesura que anaven sorgint informacions diverses sobre el possible contingut de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, s'ha generat un debat constitucional entorn la legitimitat moral del veredicte independentment de quin sigui el seu contingut, i fins a quin punt és lògic que un tribunal, que no representa la voluntat popular, pugui canviar allò que ha ratificat el poble de manera directa.

És lògica l'expectació i la importància que es dóna a aquesta sentència, però resulta estrany la rapidesa amb la qual el sofert i guanyat a pols nou model de finançament ha desaparegut de l'agenda pública. Aquest model és una eina idònia per Catalunya perquè conté tots els mecanismes necessaris per al seu progrés i desenvolupament, i més concretament, suposarà increment progressiu, de 2.200 milions d'euros aquest any, i segons les previsions establertes l'any 2012 arribarà als 3.800 milions d'euros. Des del socialisme tenim clar que és l'hora d'aprofitar aquest moment per afirmar-nos i dedicar-nos a governar desplegant al màxim el nou Estatut d'Autonomia, en lloc de preocupar-nos preventivament per una sentència a la qual, a dia d'avui, ja li han posat moltes dates sense gaire encert.

No obstant això, aquest és també un moment propici per fer una reflexió emmarcada en el debat constitucional sobre una possible futura reforma constitucional. Comparteixo que el Tribunal Constitucional (TC) és un òrgan necessari, com a intèrpret suprem dels preceptes constitucionals i garant de l'estat de Dret, ara bé, en la regulació legal del mateix, articles 159 a 165 de la Constitució i Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC), sembla que no es va tenir en compte la possible contradicció en què incorre aquest òrgan quan se li permet valorar el contingut dels Estatuts d'Autonomia que han estat aprovats per les corts generals essent objecte de les màximes garanties constitucionals (igual que les lleis orgàniques, amb la doble volta a les corts) i que en última instància han estat ratificats pel poble en referèndums. Al cap i a la fi, la Constitució de 1978 i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya són fills de la mateixa voluntat popular, i sembla obvi que cap tribunal hauria de poder qüestionar-la.

Independentment de quin sigui el resultat de la sentència, calen reformes per tal de suprimir la possibilitat que un tribunal pugui modificar el contingut dels Estatuts d'Autonomia que han estats confirmats per una veu indiscutible i incontestable: la veu de la ciutadania, la mateixa veu de la qual emana la Constitució.

Existeixen dues vies per tal d'evitar aquesta contradicció. La més fàcil seria reformar la LOTC, obligant el TC a un control de constitucionalitat d'ofici de tota reforma estatutària abans de sotmetre-la a referèndum. No faria falta ni tocar la Constitució, ja que aquest control preventiu tindria força de cosa jutjada i impediria que es poguessin presentar recursos. En tot cas, caldria suprimir la possibilitat de presentar una qüestió d'inconstitucionalitat contra un Estatut, i retocant la LOTC en faríem prou en la mesura que l'art. 163 de la Constitució es remet a la llei. L'altra via, la més complicada, suposaria modificar la nostra norma magna, reformant l'article 161.1.a de la Constitució en el sentit d'exceptuar els Estatuts de les lleis o normes amb rang de llei que poden ser objecte del control de constitucionalitat per part del TC.

*Article publicat al Diari de Girona el dissabte 10 d'octubre de 2009.

III ESCOLA DE FORMACIÓ JUST CASERO

2009-09-08T14:04:00.002+02:00

Aquesta vegada l'escola girarà entorn de l'educació: la L.E.C. i la implantació del procés del Bolonya. Com sempre, s'ha volgut donar un paper rellevant a la militància amb la introducció del format taula rodona més debat. Comptarem amb la presència d’importants líders polítics, acadèmics i del món associatiu amb els que podrem debatre i intercanviar opinions des de la proximitat.

En breu publicarem el programa complert de l'escola.

Girona, temps de flors

2009-05-11T11:06:00.005+02:00

Aquest passat cap de setmana ha començat el Girona temps de flors, que és un excel·lent i emotiu esdeveniment social, segurament, un dels més rellevants a la ciutat. És per això que us convido a visitar Girona. Novament el Barri Vell acollirà un extraordinari repertori d'expressions artístiques de gran qualitat i durant uns dies la nostra vida quotidiana girarà emotivament a l'entorn de les flors. Dins aquest diàleg de natura i cultura podrem gaudir també aquest any de la tercera edició del Land Art. El Parc de la Devesa acollirà diferents intervencions artístiques encaminades a reclamar l'atenció dels visitants tot caminant plaentment per aquest gran entorn natural.

Aquí podeu seguir la programació.

Conclusion II Congrés JSC Comarques Gironines

2009-04-26T16:07:00.005+02:00

La Joventut Socialista de les Comarques Gironines inicia una nova etapa amb el compromís de continuar treballant per ser una organització més forta, més dinàmica i en constant interacció amb els moviments associatius. En els darrers anys, la JSC de les Comarques Gironines ha crescut en nombre i participació de la militància i ha consolidat una estructura i un grup de persones que asseguren l’activitat i la presència de la veu jove i socialista en la política gironina. Aquest és un mèrit o encert col·lectiu, però només ha estat possible gràcies al lideratge de la Núria, del Alfons i d’en David. Moltes gràcies per tot.

Vull agrair a tots els i les militants de la JSC de les Comarques Gironines que ahir, per unanimitat, van votar favorablement el nou equip que ha de liderar el document base 2009-2012 que vàrem aprovar en el mateix Congrés. I també vull agrair sincerament la predisposició, les ganes de treballar, la il·lusió i la qualitat humana dels integrants de la nova executiva. A tots, gràcies per haver estat sempre al meu costat i per haver-me encoratjat a liderar aquest projecte col·lectiu.

La nova executiva de les JSC de les Comarques Gironines queda ara formada per:

Primer Secretari, Pere Simon

Viceprimer secretari Marc Laumà

Secretari d'Organització i finances, Carles Casals

Secretària d'Organització adjunta, Maite Guerrero

Secretària de Formació, Anna Ladrón

Secretària d'Implantació i Coordinació Sectorial, Marina Illescas

Secretària d'Educació, Política Municipal i Publicacions, Cristina López

Secretària de Treball i Moviments Socials, Noèlia Valverde

Secretari d'Imatge i Comunicació, Maurici Jiménez

Vocal, Soumaya Waez

Un equip preparat, que combina experiència i il·lusió. Un equip amb ganes de treballar que haurà de liderar aquesta federació durant els propers, i que ho farà amb rigor, responsabilitat, humilitat i honestedat.

Recull de premsa:

Diari de Girona
El Punt diari
ACN
Directe!cat
3cat24.cat
Web PSC Comarques Gironines
Web JSC Comarques Gironines

L´Europa federal: utopia o realitat?

2009-04-14T00:05:00.002+02:00

Després de la fallida ratificació de la Constitució Europea a França i Holanda, la construcció europea va quedar en una situació de paràlisi i de crisi institucional. Els Estats Membres, després d’un llarg període de reflexió, van decidir tornar a començar elaborant un nou Tractat que es va firmar a Lisboa el desembre de l’any 2007, essent aquest l’instrument jurídic o vehicle normatiu que hauria d’haver ajudat a superar la situació d’encallament institucional que avui encara perdura, en bona mesura, per culpa del triomf del “no” al tractat de Lisboa en el referèndum irlandès. Aquest nou tractat planteja grans canvis com la reforma institucional (els líders de la UE escolliran el president del Consell per dos anys i mig, renovables, enlloc de la vigent presidència rotatòria de sis mesos i a partir de l’any 2014 la presa de decisions es realitzarà pel sistema de doble majoria i sense el requisit de la unanimitat), l’aprovació de la Carta de Drets fonamentals de tots els ciutadans europeus i la composició del parlament, sense esmentar noves idees sobre el procés d’integració.

Sí que sembla evident però, que Europa només serà útil, més enllà del gran avanç que va suposar la Unió Econòmica i Monetària, si és capaç de donar resposta als problemes cada cop més globals. L’Estat, per si sol, és cada vegada més inadequat per a satisfer les necessitats de l’humanitat, ja que aquestes sobrepassen les fronteres territorials. Bona mostra d’això, la trobem en les poques respostes i solucions que han pogut donar el govern espanyol a la crisi econòmica financera mundial. Precisament, la crisi era una bona oportunitat perquè tots els Estats Membres actuessin amb una única veu, la d’Europa, en el context internacional.

Sorprèn que aquesta necessitat d’actuació conjunta no sigui compartida per alguns dels Estats Membres que formen la Unió, més encara quan en la pròpia Declaració de Robert Schuman (amb la qual es va crear la Comunitat Europea del Carbó i del Acer i es va donar el primer pas en la construcció europea) no només es parlava de crear solidaritats de fet per fer avançar cap a la integració, sinó que també s’incorporaven elements clarament federals, que després varen tenir el seu reflex en alguns federalistes europeus com Spinelli o Delors.

Deixant de banda aquesta manca de voluntat política, l’altre gran problema d’Europa ha estat la ineficàcia i la poca proximitat dels dirigents polítics que han estat incapaços de generar il·lusió en un projecte tan important com la construcció europea, fins al punt de deixar sense legitimitat les decisions que prenen les institucions europees. En altres paraules, existeix un cert dèficit democràtic en tant que els ciutadans no tenim la percepció de poder controlar directament les decisions que es prenen a Brussel·les o Estrasburg, o bé no ens sentim representats per les mateixes.

Com diu Ernst Haas, un important teòric del neofuncionalisme, la supranacionalitat és el model cap al qual tendeix el procés d'integració europeu, més que cap a la federació, la confederació o altres models semblants. Ara bé, des del socialisme democràtic no puc compartir la supranacionalitat com un objectiu a aconseguir, sinó tot el contrari, ja que només una Europa federal, amb una única política exterior, és legítima per posicionar-se com un actor internacional que opera en l'escenari global amb peu d'igualtat amb el gegant nord-americà. Crec amb una Europa Federal que permeti la comunió de les diferents nacions europees aprofitant la riquesa cultural i lingüística que aquestes atesoren, amb dosis altes de descentralització i autogovern dels pobles. Evidentment, també caldria una important reforma del Comitè Europeu de les Regions per tal que aquest deixés de ser un òrgan merament consultiu i permetés a les diferents regions europees participar, d’alguna manera vinculant, en la presa de decisions.

Així doncs, des del socialisme cal apostar decididament per la construcció d’una Europa Federal, explicant i fent partícips d’aquest ambiciós projecte a la ciutadania europea, teixint i dissenyant un canvi que necessàriament s’ha de realitzar institucionalment i que ha de disposar del suport d’aquells Estats Membres que realment creuen i volen uns “Estats Units d’Europa”, sense que això suposi un rebuig a la integració assolida per aquells Estats que no creuen en una federació europea, o dit d’una altra manera, seria necessari conservar el nivell d’integració assolit pels Estats que no vulguin formar part d’una Europa federal. És cert que els costos de moure’s d’un equilibri nacional (l’estat actual) a un altre poden ser elevats, però es poden assumir si tenim en compte els beneficis que podem tenir a llarg termini, entre els quals hi ha el pes específic que Europa pot tenir en el context internacional i la capacitat per donar resposta als reptes planetaris.

Article publicat al Diari de Girona, el dissabte dia 21 de març de 2009.

Crisi econòmica i pressupostos. Una mirada des del món local.*

2008-10-31T17:28:00.004+01:00

Al llarg de l’estiu d’aquest any s’ha manifestat una crisi econòmica realment greu, molt més profunda del que estan reconeixent les autoritats econòmiques, i que segurament, només és una bestreta de situacions pitjors que encara estan per arribar. L’origen immediat de la crisi està en el mercat hipotecari dels EUA, i més concretament en l’enorme expansió del sector immobiliari, que va generar una massiva oferta d’hipoteques de les quals una cinquena part van ser concedides a famílies amb rentes justes per pagar-les quan els tipus d’interès estaven molt baixos. Com bé apunta Juan Torres, el nivell d’endeutament que avui dia existeix en l’economia nord-americana, en l’espanyola o en moltes d’altres es senzilla i materialment insostenible, i per tant, la crisi econòmica tard o d’hora havia d’arribar i el bancs, que n’eren conscients, han estat els verdaders protagonistes de les bombolles especulatives immobiliàries dels últims anys, de les adquisicions especulatives d’empreses i dels vaivens de les borses.

Davant d’aquesta crisi hipotecària, financera i global, el govern de la ciutat de Girona va adoptar amb caràcter urgent i immediat mesures de contenció de la despesa corrent que permetessin minimitzar l’impacte negatiu sobre l’execució dels ingressos previstos per al exercici 2008. En aquest sentit caldria destacar la restricció de les despeses de difusió i publicació de totes les àrees, la restricció de la despesa de personal reduint de forma general les substitucions de totes les àrees exceptuant els casos imprescindibles i la retenció d’un 1% de la despesa corrent de totes les àrees (cosa que ha suposat una reducció de 300.000 euros en la despesa pressupostada).

Més endavant l’ajuntament s’ha fixat, partint dels anàlisis i indicacions de la regidoria d’hisenda i la regidoria d’administració i règim interior, un pla d’austeritat que estableix uns criteris per a l’elaboració dels pressupostos de l’exercici 2009. Aquests criteris són la màxima prudència en la pressupostació dels ingressos, la millora de l’estructura organitzativa, l’elaboració d’un pla restrictiu de creixement de plantilla del 2009 al 2011, la reducció de forma general de la despesa corrent de la majoria de les àrees i el manteniment del màxim nivell d’inversió pública possible.

Aquest criteris proposats per el grup municipal socialista tenen la seva traducció efectiva en tota una sèrie d’accions concretes com són la congelació dels sous de l’alcaldessa, dels regidors/es i dels seus assessors/es, la restricció de l’increment de plantilla (excepte les àrees de serveis socials i seguretat), la rebaixa de forma general de la despesa corrent en un 10% (només s’apujarà la despesa en serveis socials), l’esforç per continuar generant ocupació a través de la inversió municipal, assegurar i garantir la despesa sobretot pel que fa al desplegament de la llei de serveis socials i les polítiques de foment de l’ocupació, i la congelació del tipus impositiu, en altres paraules, perquè l’any 2009 no pugin els impostos encara que la inversió estatal a Girona sigui menor.

Tanmateix, una de les grans prioritats dels socialistes gironins són les polítiques adreçades a les persones i les polítiques d’inclusió social, i això, es veurà traduït en el fet que la única partida que tindrà un increment en els pressupostos de l’exercici 2009 serà la corresponent a l’àrea de serveis socials. Ajudar a les famílies i als col·lectius més necessitats és també reactivar l’economia. El govern de la ciutat alleugerirà en la mesura que pugui les càrregues dels ciutadans, continuarà facilitant serveis a les famílies (ara més que mai), invertirà més diners en programes per garantir el benestar individual i la cohesió social dels gironins/es i fomentarà les polítiques d’ocupació, això és, actuarà amb coherència donant respostes locals a una crisi global.

Finalment, el consistori gironí ha de continuar reivindicant la millora del finançament local davant el govern de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya. El sistema actual té deficiències greus, i a aquest fet es suma que cada vegada hi ha una major restricció pel que fa als ingressos estatals transferits i cada cop hi ha més traspassos de l’Estat com competències impròpies, és a dir, més despesa sense finançar o finançada només en part per l’Estat. Per això, es prioritària i urgent una reforma en profunditat del finançament local que doni respostes als problemes de suficiència financera dels ajuntaments, perquè Catalunya, es construeix, des dels municipis i els seus governs locals.

*Article publicat a Diari de Girona el dia 31 d'octubre de 2008.

6è. Congrés

2008-10-20T12:13:00.005+02:00

El dissabte 11 d'octubre es va celebrar el 6è. Congrés del PSC de les comarques gironines a l'Auditori de Girona, en el que es va aprovar una nova comissió executiva, amb la incorporació de gent nova amb ganes de treballar i nous reptes. Des del dissabte, Quim Nadal és el nou primer secretari del socialistes gironins, i la Marina Geli, la nova presidenta. A la foto, sortim jo, en Pablo i la Clara, abans de l'inici del Congrés.

Des de la Joventut Socialista de les Comarques Gironines vam realitzar una bona feina al llarg del Congrés. Més concretament, el nostre primer secretari, en David Maldonado, per una banda, va realitzar una valoració global de l'informe de gestió i per l'altra, va fer referència a la bona feina que s'ha fet des de la Joventut Socialista al llarg dels últims quatre anys: participació en campanyes electorals (generals, autonòmiques i municipals), la celebració de les dos escoles de formació Just Casero, l'acte per recordar el 23-F, l'acte sobre Europa amb Raimon Obiols, el creixement en militància activa gràcies a la campanya d'afiliació que es impulsar des de la federació, etc. No tot el que hem fet ens ha sortit bé, hi ha actes o propostes que no han funcionat i també ens queda molta feina per fer, sobretot en expansió territorial, però el cert és que la valoració global de la part de joventut de l'informe de gestió, almenys al meu entendre, és molt positiva.

Us deixo, per acabar, un vídeo dels moments previs del 6è. Congrés.

LA NECESSARIA REFORMA DEL SISTEMA ELECTORAL ESPANYOL*

2008-09-01T23:09:00.002+02:00

Els sistema electoral espanyol redueix les alternatives polítiques i genera una important desproporcionalitat. L'autor planteja tres elements a corregir: la fórmula electoral d'Hondt, la barrera electoral del 3% i les petites circumscripcions electorals, amb solucions com aplicar la fórmula Sainte-Lagüe, eliminar la barrera i augmentar les circumscripcions.

Com bé apunta D.W. Rae en la seva obra pionera, The Political Consequences of Electoral Laws (1967), els sistemes electorals tenen conseqüències polítiques que afecten directament la representativitat, la governabilitat i, fins i tot, la legitimitat dels sistemes polítics. Així doncs, no hi ha dubte en afirmar que els sistemes electorals són una de les institucions que més efectes té sobre el nombre d’alternatives polítiques existents. Precisament per això, és important que el sistema electoral que fixi una llei sigui just, això és, que sigui el reflex del màxim consens polític possible, ja que cal recordar que són els mateixos partits polítics els que a través de les lleis determinen el sistema electoral. Per això, alhora de pactar el sistema electoral cal que els partits actuïn amb responsabilitat i anteposin el seny i els valors universals per sobre dels interessos partidistes.

A Espanya, la Llei Orgànica de Règim Electoral General (1985) estableix un sistema electoral representatiu que principalment persegueix garantir la governabilitat mitjançant la correcció de la proporcionalitat. La finalitat, a primera vista, es absolutament desitjable. A la pràctica, aquesta correcció suposa una contribució efectiva a l’equilibri polític fent possible una reducció real de les alternatives i per tant, de les preferències dels ciutadans. Es allò que K.A. Shepsle, l’any 1981, va denominar equilibri induït estructuralment. Paradoxalment però, es aquest mateix disseny institucional que afavoreix l’estabilitat política i que actua com a garant de la governabilitat, el que genera una important desproporcionalitat, al possibilitar que el partit més votat no sigui sempre el que obté més escons. És per aquest motiu, que alguns dels pares del propi sistema, com Óscar Alzaga, han qualificat el sistema electoral espanyol com a original i maquiavèl·lic.

Del article 161 al article 166 de la llei orgànica anteriorment citada, es regulen els elements bàsics del sistema electoral espanyol. El primer d’aquests elements és la fórmula electoral d’Hondt, que afavoreix als partits més votats, que es veuen sobrerepresentats i perjudica els partits petits que tenen el vot dispers en el territori. Podríem dir que la mateixa fórmula electoral inclina cap al bipartidisme a causa del vot útil als dos partits més grans (vot estratègic). Un segon element és la barrera electoral del 3%, que suposa l'exclusió de les candidatures que no obtinguin, com a mínim, el 3 per 100 dels vots vàlids emesos en la circumscripció, cosa que perjudica relativament als partits petits (només en les circumscripcions grans) i deixa les alternatives minoritàries sense representació. Un altre element són les llistes tancades i bloquejades, que eliminen per als ciutadans un ampli marge d’actuació en l’elecció dels seus representants. I finalment també trobem l’existència de la circumscripció electoral. Les circumscripcions petites expliquen bona part de la desviació electoral existent a Espanya i afavoreixen els partits majoritaris i també aquells partits que tenen una implantació territorial concentrada, com és el cas dels partits nacionalistes. Alguns autors parlen dels sistemes electorals espanyols en plural, fent referència a l’existència d’un sistema electoral propi per cada circumscripció. De fet, coincideixo en pensar que conjuntament amb la fórmula electoral d’Hondt, la circumscripció electoral és la gran culpable de la desviació electoral (entesa com la diferència que hi ha entre el percentatge de vots rebuts per un partit i el percentatge d’escons obtinguts per el mateix partit).

Com podem observar en el quadre, en el qual es detalla la desviació electoral per a cada partit que va obtenir representació en el Congrés a les darreres eleccions de 9 de març de 2008, el PSOE i el PP tenen una desviació electoral positiva d’un 3’93% i d’un 3,61% respectivament, cosa que vol dir que ambdós partits tenen més escons dels que realment pertocaria per els vots obtinguts. Aquesta desviació positiva contrasta amb la desviació negativa d’un 3,24% que pateix IU.

PARTIT	VOTS REBUTS	% VOTS	% ESCONS	ÍNDEX DESVIACIÓ ELECTORAL
PSOE	11.288.698	44,36%	48,29%	+3,93%
PP	10.277.809	40,39%	44%	+3,61%
CIU	779.425	3,06%	2,86%	-0,21%
EAJ-PNV	306.128	1,20%	1,71%	+0,51%
ERC	291.532	1,15%	0,86%	-0,29%
IU	969.871	3,81%	0,57%	-3,24%
BNG	212.543	0,84%	0,57%	-0,26%
CC	174.629	0,69%	0,57%	-0,11%
UPyD	306.078	1,20%	0,29%	-0,92%
NA-BAI	62.398	0,25%	0,29%	+0,04%

És cert que generalment en els sistemes electorals la desviació electoral no es neutra sinó que sempre afavoreix als partits més votats (que estan sobrerepresentats) i castiga als partits polítics menys votats. No obstant això, cal buscar fórmules per tal d’evitar les seves conseqüències més injustes, com és el fet que el tercer partit més votat, IU, amb 969.871 vots al conjunt de l’Estat, només tingui dos diputats.

Hi ha diferents solucions. Una per exemple, seria aplicar la fórmula Sainte-Lagüe que redueix substancialment l’avantatge que dóna la llei d’Hondt als partits més grans i eliminar la barrera del 3%, tot i que aquesta solució només produiria efectes en les circumscripcions més grans. Segurament les solucions més lògiques són totes aquelles que passen per augmentar la dimensió de les circumscripcions. En aquest sentit, és podrien donar múltiples formules, com fer que tots els diputats s’escollissin tenint com a circumscripció la Comunitat Autònoma, o bé fer que la meitat dels diputats fossin escollits amb el sistema proporcional actual però l’altre meitat fossin escollits tenint en compte els vots totals com si fos una única circumscripció, o bé fer que la meitat dels diputats fossin escollits amb el sistema proporcional actual tenint com a circumscripció la Comunitat Autònoma i l’altre meitat fos escollida pel sistema majoritari (amb l’elecció d’un candidat en petites circumscripcions repartides pel territori estatal), etc.

A tot això, és suma el fet que un vot a Terol, per posar un exemple, val quatre vegades més que un vot a Madrid. El nostre és un sistema de representació proporcional però potser aquesta territorialitat del vot es massa exagerada enfront uns mínims de igualtat. Cal parlar de principis, i evidentment la proporcionalitat no pot anar en contra sinó que ha de refermar la justícia dels resultats, garantir la llibertat dels electors i assegurar la igualtat del vot. Una vulneració d’aquests principis només pot ser proporcional si es idònia, necessària i en cap cas abusiva, i aquests requisits, el nostre sistema electoral no els compleix, no només perquè la desviació electoral és molt elevada, sinó perquè també existeix massa desigualtat en el vot. A més, cal recordar que tanta representativitat territorial alhora d’elegir els diputats no seria tant necessària, en tant que ja existeix una cambra de representació territorial, que és el Senat. El problema radica en que el sistema bicameral espanyol és asimètric, en altres paraules, que el Senat té un paper testimonial amb un poder legislatiu molt inferior al del Congrés, i potser ja seria hora de començar a plantejar una reforma del Senat amb una diferenciació funcional respecte del Congrés i amb la finalitat de garantir una participació més gran de totes les Comunitats Autònomes en els assumptes estatals.

Per tot l’exposa’t, queda clar que el sistema electoral espanyol necessita una reforma que, en primer lloc, permeti reduir la desviació electoral produïda en gran part per la reduïda mida de les circumscripcions electorals, i en segon lloc, que el vot sigui si no igual, més igualitari que no pas ara. A tall de conclusió, crec que des del socialisme cal apostar decididament per la reforma del sistema electoral espanyol, i cal actuar amb responsabilitat encara que un dels perjudicats sigui el PSOE com a partit majoritari, doncs cal portar el principis de justícia, igualtat en el vot i llibertat pels electors al centre del debat, i aprovar un nou sistema electoral tenint en compte aquests mateixos principis, encara que els resultats finals puguin perjudicar els interessos del partit.

*Article publicat al Diari de Girona, el dilluns dia 1 de setembre de l'any 2008.

LA CATALUNYA QUE SAP ON VA*

2008-07-28T15:44:00.003+02:00

El passat cap de setmana vaig formar part de la delegació de Girona al XI Congrés del PSC. Al llarg d'aquests tres dies, els socialistes catalans hem avaluat i aprovat la gestió de la Comissió Executiva Nacional, hem renovat la direcció, i el més important, hem treballat, mitjançant el debat i la defensa de les idees, en la configuració dels objectius centrals que han de guiar la nostra acció política els propers quatre anys. En aquest sentit, el Congrés ha servit per reafirmar la llibertat, la igualtat i la solidaritat com els nostres principals ideals i valors.

El treball i debat en les comissions ha anat molt més enllà de l'aprovació del decàleg socialista (que defineix Catalunya com una nació amb territori, llengua, cultura i història pròpies) i de l'aposta per reforçar l'autogovern de les comunitats autònomes dins un estat federal, ja que en el Congrés s'ha parlat de molts altres temes que realment interessen a la gent, això és, dels problemes i reptes de la societat actual. Serveixi com a exemple el model de competitivitat al servei de la cohesió social que hem aprovat, que es basa en una economia social de mercat on la plena ocupació de qualitat és un instrument per aconseguir una societat més cohesionada i pròspera. Tanmateix, també hem parlat d'infraestructures i mobilitat, de la necessitat de continuar fomentant el transport públic de qualitat, de la importància de la proximitat amb la ciutadania i l'aposta decidida pel municipalisme, del compromís de crear les set vegueries, de la defensa i l'ús del català a Europa, de l'educació i la recerca (que són claus per garantir el ple desenvolupament de la societat del coneixement), de la prioritat de garantir el nostre sistema públic de pensions de solidaritat intergeneracional, de les polítiques de dinamització i desenvolupament econòmic que conjuntament amb les polítiques de formació i aprenentatge permanent han de contribuir a la plena ocupació de qualitat, de les polítiques de suport a les famílies, de la paritat, del creixement de la diversitat i el reconeixement de les identitats, de la mundialització, etc.

El treball de l'agrupació de Girona en l'onzè Congrés ha anat en aquest camí, incentivant el debat amb la presentació d'un total de 137 esmenes que anaven des del concepte de socialisme fins a la nova política 2.0. Pel que fa a aquest últim tema, s'ha apostat per crear un veritable canal de participació amb la ciutadania, i s'ha inclòs la possibilitat que l'executiva nacional consulti a través del vot electrònic l'opinió dels militants del PSC. Sense dubte, cal destacar també el debat sobre l'energia i l'aposta pel nou model energètic que ha de significar més estalvi i major eficiència, així com l'ús d'energies renovables, fomentant les energies netes. També cal destacar el debat sobre la necessitat de les interconnexions d'aigua que han de garantir l'aigua en zones deficitàries i el debat sobre la necessitat de les interconnexions de xarxa que han de garantir l'electricitat de qualitat amb xarxes de transport i de distribució. A la satisfacció que comporta el fet que moltes de les esmenes que s'han aportat des de Girona hagin estat aprovades (al voltant d'un 75%), es suma el fet que a partir d'ara tres seran els representants del socialisme gironí a l'executiva nacional, augmentant la nostra representació amb l'entrada de la Iolanda Pineda, que de ben segur realitzarà una important defensa i representació de la gent de Salt, municipi del qual n'és alcaldessa.

Pel que fa als joves, l'acord entre el PSC i la Joventut Socialista ha permès eixamplar la base social i territorial del partit, amb la incorporació de 200 nous militants joves. La finalitat de l'acord és incorporar veus joves al partit de tal manera que es doni una injecció de joventut i d'esperit crític que el partit socialista necessita per recollir les inquietuds del jovent del país.

Al llarg del Congrés també s'ha parlat de la centralitat. La centralitat és la lògica conseqüència de governar de forma responsable, ja que quan es governa, es fa per a tothom, això és, no només per a aquells que pensen igual. La centralitat en cap cas significa que el PSC defugi dels seus ideals progressistes, i per tant, que ningú cregui que el PSC s'allunya dels seus valors i dels seus objectius a llarg termini, que continuen essent la igualtat d'oportunitats, l'educació, la creació d'una societat socialment més justa, l'estat del benestar, el treball, la salut, la formació, la cohesió social, etc.

*Article publicat al Diari de Girona, el diumenge dia 27 de juliol de 2008.

La desconfiança i el pavelló de la Devesa*

2008-04-22T11:41:00.003+02:00

Ningú dubta de l’existència d’una creixent desconfiança en la nostra societat, i no només faig referència a la relació entre la ciutadania i la política. Pel que fa a aquesta última, en els darrers temps les enquestes revelen una desafecció generalitzada envers la política. Un dels últims informes del Centre d’Estudis d’Opinió que s’ha publicat (índex de la satisfacció política a Catalunya núm. 9) ens adverteix que un 60% dels catalans se senten políticament insatisfets i que no confien en els polítics. En tot cas, cal no interpretar incorrectament aquesta desconfiança, la qual no suposa una crisi de la democràcia sinó una nova etapa del seu assentament. En altres paraules, la desconfiança no equival a indiferència (i sinó, vegeu la multitud d’opinions envers la construcció o no del pavelló a la Devesa). La democràcia, en el nostre país es va configurar com un sistema de confiança limitada i revocable (cada quatre anys, a molt tardar), i la desconfiança actual respon a la lògica transformació d’una societat que ha eliminat el dramatisme i l’heroïcitat d’altres temps. Per tant, que els polítics o els partits no ens agradin no suposa un rebuig al sistema democràtic.

Tanmateix, també és cert que la societat del Segle XXI prefereix la conservació d’allò que ja existeix a la revolució o a la utopia, això és, les propostes a les afirmacions i els punts de vista als judicis. En tot cas, algú ha de jutjar i decidir. A més, en les senyals que regulen el tràfic de la nostra societat només s’adverteix contra el perill de l’entusiasme desmesurat, i com bé apunta Daniel Innerarity, quelcom no funciona correctament en una societat quan el “t’estimo” es converteix en un “anem a veure si això funciona”.

Aquesta preferència de la nostra societat per la conservació s’ha manifestat a través de diferents opinions opositores, que no totes, a la construcció del pavelló de la devesa. No puc estar d’acord amb la conservació d’allò que és pot millorar i crec, sincerament, que cal potenciar l’ús esportiu ja existent a la devesa (piscines d´estiu, espai de vòlei sorra, frontó, 3 pistes de tennis de terra batuda i la pista poliesportiva coberta) millorant les instal·lacions o equipaments esportius gràcies a la construcció d’un nou pavelló, això sí, tenint en compte que aquest es situaria al costat de la zona esportiva ja existent, on hi havia l’hípica i on no afectaria ni faria desaparèixer un sol arbre. A més, aquest pavelló satisfarà les necessitats de la nostra ciutat que estan recollides en els informes i estudis del Pla Director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC) i del Mapa d’instal·lacions esportives municipals (MIEM) i oferirà als veïns del barri Devesa-Güell i també als de la zona del Mercadal la possibilitat de desenvolupar activitats esportives de lleure, salut, escolars, etc. És per això que crec que la resposta a la construcció del nou pavelló de la Devesa ha de ser positiva, això és, una afirmació en una societat sense confiança.

Finalment, celebro l’iniciativa de l’Ajuntament de redactar un pla d’usos i activitats de la Devesa, d’acord amb allò que s’estableix en l’acord del Pla de Mandat 2007-2011 entre les tres forces que formen part de l’equip de Govern del Consistori. Sense dubte, aquest pla serà fruit de la participació ciutadana, i permetrà que a més de preservar i conservar aquest gran parc urbà de la Devesa (tal i com s’ha fet fins ara) es potenciïn aquells aspectes que poden millorar la seva qualitat, imatge i usos. Precisament, una de les maneres a través de la qual la societat opina sobre la política és a través de la participació o interès en la cosa pública. Un exemple més, que la desafecció de la que parlava al principi de l’article fa referència als polítics i no al sistema.

*Article publicat al Diari de Girona el 11 d'abril de 2008.

LA GIRONA OPTIMISTA (7). TAIALÀ, FIGUERES, STA. EUGÈNIA I LES DONES OPTIMISTES!

2008-03-05T22:07:00.008+01:00

Avui us adjunto les imatges més rellevants d’aquests quatre actes i al final de tot, un vídeo de la clausura de l'acte de les dones, que va realitzar l'Àlex Sáez. Imatges del dia a dia de la campanya en el barri de Taialà, amb els joves a Figueres, en el barri de Santa Eugènia i amb l'acte del dia de la dona (que és el proper dissabte dia 8 de març).

LA GIRONA OPTIMISTA (6). ELS JOVES, EN POSITIU!

2008-03-01T14:33:00.003+01:00

Avui us adjunto una foto de l'Agrupació del Gironès i un article que vaig escriure jo mateix i que va sortir publicat ahir al Diari de Girona. Des d'aquí, agrair sincerament al Jordi Xargayo que l'hagi publicat amb tanta rapidesa.

Balanç i propostes joves*

És ben cert que en innumerables ocasions els programes electorals i els balanços de gestió de govern no arriben als joves, i per això considero interessant reproduir les principals propostes de la Joventut Socialista en matèria de joventut i fer una mica de balanç del que s'ha fet pels joves en aquesta última legislatura.

Amb el govern de Zapatero, en 4 anys s'han creat 21 espais per la Creació Jove, s'han posat en funcionament 160 oficines d'emancipació jove, s'ha doblat el pressupost per als joves cooperants, s'ha firmat el Pacte Europeu per la Joventut i la Convenció Iberoamericana dels Joves, s'han donat per primera vegada premis per a tesis doctorals (14.000 € el 2008), s'ha posat en marxa un pla de vivenda amb el qual s'han donat 51.500 ajudes per l'adquisició de vivendes utilitzades, 700.000 famílies s'han beneficiat en 2008 de la deducció fiscal del lloguer i amb el programa "renta de alquiler joven", s'han beneficiat 361.000 joves amb ajudes per la renta, l'aval i la fiança, s'ha ajudat a les famílies joves amb l'ajuda de 2.500 € per naixement del fill, s'ha creat el permís de paternitat del qual ja s'han beneficiat més de 180.000 persones, s'ha augmentat el pressupost per beques un 80% i el número de beques ha augmentat un 20%, s'ha augmentat la taxa mitjana d'escolarització de menors de 3 anys i, finalment, s'ha promocionat l'associacionisme juvenil augmentant un 18% les subvencions per les associacions juvenils. Les dades demostren quines són les prioritats dels socialistes en joventut, per una banda l'emancipació dels joves essent conscients que la vivenda suposa una necessitat vital per als ciutadans, i per l'altra banda l'ajuda de les famílies joves, dels estudiants i de la participació d'aquests en la societat a través de les associacions.

Encara, però, queda molta feina per fer. L'emancipació dels joves ha de continuar essent una prioritat i per això els socialistes proposem l'elaboració d'un nou Pla Estatal de Vivenda conjuntament amb totes les Administracions i agents del sector, que impulsi la promoció de 1.500.000 noves vivendes protegides en els propers deu anys, 900.000 d'elles destinades a la compra i 600.000 al lloguer, de la mateixa manera que es continuarà potenciant el vigent programa de vivenda de lloguer.

En un altre ordre de casos, proposem la creació del Llibre Blanc de la Joventut en Espanya 2020 que orientarà les estratègies de treball per tota la nova generació de joves i continuarem apostant de forma decidida per l'associacionisme juvenil augmentant els recursos que s'hi destinen.

En matèria de sexualitat, promourem l'accessibilitat als preservatius masculins, femenins i l'anticoncepció d'emergència reduint el preu d'aquests al reduir el tipus impositiu de l'IVA.
Finalment, cal recordar que les polítiques de joventut són transversals, i per tant, que també ens afectaran positivament la resta de projectes socialistes, projectes com el de crear 350.000 nous llocs de treball i incrementar el Salari Mínim Interprofessional fins als 800 €, com l'ampliació del permís de paternitat de dos a quatre setmanes, com l'aprovació d'una Llei d'igualtat de Tracte i contra la Discriminació i com la construcció d'un mínim de 50.000 noves vivendes protegides a Catalunya. També proposem la creació d'una beca-salari per estudiar FP o Batxillerat de la qual es beneficiïn 30.000 joves catalans.

Tanmateix, aquesta legislatura serà la del desplegament de l'Estatut del 2006, a través del qual els catalans obtindrem un nou sistema de finançament que ha de donar resposta als reptes i necessitats de Catalu?nya. Tinguem en compte però, que el 9 de març també ens juguem (a part de les beques, les ajudes als dependents, les ajudes d'emancipació, etc.) el respecte envers l'autonomia de Catalunya i el seu finançament.

*Article publicat al Diari de Girona el dia 29 de febrer de 2008.