Ha enviat a l’exili el legítim MHP Carles Puigdemont i a tres consellers i els ha perseguit obstinadament pel jutge Llarena del Tribunal Suprem, fins que a Europa li estan cantant la canya, hi ha imputats, investigats o condemnats, per acusacions tan greus com pertinença a grup terrorista més de 4000 persones, l’infaust Tribunal de Cuentas ha aplicat multes abusives per fets que no han estat delicte per tal de destruir socialment els qui varen gosar posar unes urnes, s’han carregat tres presidents, els darrers de Junts, tots encausats i condemnats amb la col·laboració de la gent d’Esquerra …

S’han orquestrat xarxes d’espies, intervenint il·legalment mòbils, ordinadors, utilitzant recursos estatals i fons reservats, utilitzant aplicacions espies com Pegasus, per accedir a servidors, mòbils i ordinadors, introduint programes de gravació, manipulant o directament creant proves, s’ha comptat amb la col·laboració incondicional de tota la representació mediàtica, que sense rubor s’han avingut a col·laborar amb tota aquesta trama mafiosa, mentint i manipulant per crear un entorn d’odi a tota espaÑa que fa temps és insuportable a canvi de ves a saber quines coses.

S’ha pervertit l’Estat de Dret i la Democràcia, fent del poder judicial de facto la tercera càmera legislativa i tot pel principi franquista de la indissolubilidad d’espaÑa … han fet tot això i segur que me’n oblido de coses i alguns, encara, posen en dubte la intencionalitat política del cas de la Presidenta Laura Borràs, au vinga, home!

Si no sabés el que heu fet per escombrar la pluralitat dels mitjans escrits de casa nostra inundant capçaleres privades i públiques amb els diners que són de tots perquè us amanyaguin amb imparcialitat impostada i el que és pitjor, s’acarnissin amb els que no són de la vostra corda, potser us creuria.

Si no sabés la manca d’escrúpols que mostreu en mentir-nos quan arriben eleccions amb la cançoneta de la independència per a fer el que us roti pels collons un cop arreplegats els vots, que és l’únic que us interessa per anar fent gros el femer en el que us heu convertit, potser us creuria.

Si no sabés lo mentiders que sou en dir una cosa i en fer l’altra, en mercadejar amb les il·lusions de milions de persones, en abraçar ideologies que esclavitzen les dones per quatre vots, col·laborar amb tribunals per eliminar la competència i escampar mentides pels mitjans de comunicació amb la col·laboració de panxes contentes, potser us creuria.

Si no sabés que us heu venut llengua i escola, que heu col·laborat amb l’enemic per l’hegemonia política, hipotecat el futur de tots nosaltres per uns quants indults i haguéssiu anat de cara, potser us creuria.

Si no sabés que no sou aigua neta, potser us creuria, potser si …

Tant de bo t’enamoris d’algú que no es cansi de dir-te que ets preciosa, que mai no ha vist res més bonic, d’algú a qui no li faci por demostrar-te que està boig per tu i que ho cridi als quatre vents sense avergonyir-se’n, sense buscar altra cosa que el teu somriure quan el sents.

Tant de bo t’enamoris d’algú que s’apassioni, que et curi els dies dolents, que no deixi que et sentis sola i sigui remei dels mals que et fereixen i que la seva presència, ho faci tot serè i calm.

Tant de bo t’enamoris d’algú que tot i que erri, s’esforci per estimar-te a cor plè, que tingui del cert que ets la seva vida, que s’entesti en mantenir viva aquella mirada que el va fer sentir.

Tant de bo t’enamoris d’algú que et cuidi, et valori per damunt d’altres coses, que et besi les cicatrius sense obrir ferides noves … tant de bo t’enamoris, sip

tant de bo …

….. i sentiràs el desig que neix quan s’estima

com mai l’hauràs sentit,

amb el tacte dolç dels meus dits,

corrent folls per la teva pell,

de punta a punta ……

El concepte, entès com el procés d’equiparació mundial sobre la base d’elevar els nivells de benestar d’aquells considerats com el tercer món, tendia en la teoria, a l’eliminació de les desigualtats socials, la independència econòmica de països tercers, la transmissió del coneixement, sobre la base del desenvolupament tecnològic, que havia de ser el vehicle que cohesionés tot el projecte, era la plasmació de la idea de l’Edén o Paradís en la nostra idea religiosa o el de la Utopia en el de l’agnòstic, alguna cosa realment difícil de realitzar, sinó impossible.

La posada en pràctica del model, s’ha estat portant a terme des del punt de vista econòmic, convertint el planeta, en un immens mercat què produeix més barat, sobre la base de traslladar la producció cap a zones sense cap regulació sociolaboral i transportar el producte ràpidament i al menor cost possible als centres de consum, o sigui a Occident i per la circulació sense traves, per canals electrònics del concepte “capital”. Internet ha contribuït moltíssim a això.

El model triat, curiosament ha obtingut els resultats inversos que perseguia McLuhan, augmentant les desigualtats, creant nuclis econòmics potents i depauperades perifèries, fomentant els moviments migratoris, devastant el nostre ecosistema malmetent els oceans, enverinant l’aire que respirem i substituint els governs estatals, simples putxinel·lis del poder real per la tirania de les multinacionals, tot això protegit per un poder militar i tecnològic omnipotent, concentrat com no podia ser d’altra manera en els EUA, la plasmació de les teories de la mundialització en el sentit més neoliberal possible.

Suportat per la tecnologia de les telecomunicacions per una banda, s’han desenvolupat els sistemes i xarxes que permeten fluir els capitals, efectuant les transaccions multimilionàries en terreny virtual i en qüestió de micro segons traspassar d’una punta a l’altra del món imports molt més superiors que els pressupostos anuals del qualsevol país sense cap control. La producció s’ha anat recol·locant en aquells territoris on les lleis mediambientals són més permissives i la pobresa campa a plaer pel que representen sous baixíssims, manca absoluta de drets laborals i cap protecció social, el que coneixem en occident com deslocalització.

Un principi econòmic aconsellava i ho dic en passat, situar els nuclis de producció el més proper possible a l’instant de consum, el mercat, i atès que aquest s’ha allunyat uns quants milers de quilòmetres alguna cosa s’havia d’inventar perquè el transport no es mengés l’augment de beneficis i deixés sense els avantatges extra que el nou model proporcionava, va néixer llavors el Low Cost. Ara tot aquest procés s’està qüestionant entre altres coses per la pujada de sous entre els treballadors asiàtics, veritable fàbrica del món i la substitució de les tasques que feien per processos de robotització, que plantegen seriosament la conveniència del retorn d’aquest nivell del procés productiu als llocs originals.

La mundialització, lluny de ser la solució de tots els nostres problemes al suposar, almenys en teoria, l’eliminació de les “barreres” legals que representaven els estats amb relació al comerç, no ha fet el pas definitiu cap a una globalització efectiva en l’aspecte social, laboral i cultural i en canvi ha sigut el vehicle de les noves guerres en l’àmbit del comerç i la tecnologia i ha obert, tal com estem experimentant en les nostres pròpies carns ara amb el COVID19, les portes a les expansions de pandèmies contra les quals ens hem vist incapaços de contrarestar.

Els espais estatals d’Occident es transformaren en grans zones comercials, Europa, els EUA principalment i el Japó han perdut el seu pes industrial convertint-se en economies de serveis que produeixen poc i consumeixen en excés possibilitant el creixement desbocat de països com la Xina o Korea, dels que tots plegats ens hem fet dependents, ja que son de facto monopolis industrials que acumulen tota classe d’oferta, la de material sanitari que ara ens manca, aquest és el nou model econòmic en el qual per sobre dels estats es situa el negoci o el que és el mateix, la dictadura de les multinacionals, ni més ni menys.

És significatiu que quan l'”home” ha d’escollir, gairebé sempre s’inclini per l’opció errònia, segur que si McLuhan hagués vist el desenvolupament del seu “llogaret global”, hauria escrit primer un tractat de seny a manera de manual per a dur-lo a la pràctica, perquè avui dia d’això, anem més aviat escassos.

Sota el seu lideratge, espaÑa s’ha convertit en el referent del qual NO s’ha de fer mai per lluitar contra una pandèmia, negant-se a fer el que tots els experts reclamen, epidemiòlegs eminents i l’OMS, fins a fer esclatar una infecció que d’haver actuat abans i copiant les bones pràctiques de la Xina i Korea, s’haurien pogut evitar.

I des de llavors, tots estem en règim de semi confinament, que no serveix per a una altra cosa que anar directes cap al primer lloc mundial d’infectats i el més trist de tot, de morts, que avui en dia ja s’enfilen cap els sis mil sense poder visualitzar la llum al final del forat.

I entre mantra i mantra, primer lo del que el virus no té territoris, passant per lo del que el confinament no és la solució, arribem al episodis dels testers fakes, la incapacitat per a proveir del material per a protegir el personal que ens cuida, arribant tb aquí a el top mundial de personal sanitari compromès pel virus.

I el que hauria de ser en qualsevol país una causa més que evident per fer-lo fora, en aquest país de merda encara li comportarà alguna menció.

Començant per ell, passant pel presidente Sánchez i acabant pel rei, no sabrem mai la merda tan grossa que ens ha caigut a sobre ….

Passa ara quan les causes, encara que siguin per una qüestió prejudicial formulada amb xuleria pel Marchena, els ha deixat amb el cul enlaire i tement que aquesta rebolcada només sigui la primera de les més de vint causes que enfilen els tribunals de la UE, el TJUE i el TEDH.

Son rucs, els hi havien dit abans des del Grup de Detencions Arbitràries de l’ONU, que el que estaven fent amb els Jordis, Sànchez i Cuixart, era un abús que atemptava contra una llarga llista de Drets Humans, però en comptes de fer-los cas, varen preferir desacreditar la Comissió com havien fet abans amb el Tribunal Suprem d’Schleswig Holstein i com si sentissin ploure, puntada a seguir i cap endavant.

I em fa l’efecte que els tribunals d’Europa ja en tenien ganes d’intervenir en un conflicte que estava posant a la UE en un escac i mat i que donava ales els populismes d’arreu de la ultradreta més perillosa des de la segona guerra mundial.

De moment el descrèdit de la justícia, encarnades pels Lamela, Llarena, Marchena i Lesmes comença a ser evident i espereu-vos que en els propers mesos pot ser colossal.

I a sobre Carles Puigdemont i Toni Comín, emparats per la justícia europea, amb immunitat per anar cap aquí i cap allà …… com diu el Boye, fem provisió de crispetes que ens ho passarem bé aquest 2020 …..

L’homenot que s’hi troba molt a gust tractant-nos d’imbècils i idiotes, titllant l’independentisme d’estúpid per voler la independència que els d’Esquerra sempre ens havia promés i intentant descavalcar indissimuladament el lideratge del legítim president Carles Puigdemont exilat a Bèlgica i darrer escull que li fa ombra al seu Mossen. També busca tendir els ponts amb altres forces d’esquerres per a constituir una República espaÑola en un Estat Federal, en el que Catalunya se li reconeixeria l’status nacional dins d’una espaÑa plurinacional, l’enganyifa històrica de l’esquerra nyorda per tal de no accedir al referèndum que ens diria exactament si els catalans, estem per aquesta o per una altra història.

Perquè si cada un dels republicans espaÑols ens donés un euro, no en faríem prou ni per a comprar-nos el menú infantil del McDonalds, ho sento però algú ho havia de dir!

Sayonara Baby, és el que em vindria de gust dir-te a mi!

Abans que ella molts altres n’han fet bandera, The Inconvenient Truth de l’Al Gore, va marcar un abans i un després en la percepció que tots teníem sobre la problemàtica produïda per l’escalfament global i després han vingut DiCaprio (The Leonardo DiCaprio Foundation), Bono d’U2 (The Chernobyl Children‘s Project, The One Campaign, Greenpeace), BradPitt i Angelina Jolie  (Fundación Maddox Jolie–Pitt), Cate Blanchett, Daryl Hannah (Fundadora del SBA), Drew Barrimore (ASPCA, Much Love Animal Rescue, Onyx and Breezy Foundation, The Rescue Train, UNICEF, World Food Programme), Emma Watson, Jack Jhonson (fundador de la xarxa All At Once Campaign), Jon Bon Jovi (Jon Soul Foundation), Kevin Kostner, Robert Redford, Sting, Ted Danson, Harrison Ford, Julia Roberts, Penélope Cruz, Kevin Spacey, Edward Norton i un llarg etcètera, veritables lluitadors per a la conservació del Medi Ambient i d’altres causes socials.

Són molts també els contraris a la teoria del canvi climàtic, Trump, Salvini, Putin, Bolsonaro, Aznar, Jhonson, Xi Jimping, Sarkozy, etc. els negacionistes, s’articulen en els entorns del poder econòmic i polític neocon, són curiosament qui en pocs anys han dissenyat, implantat i estès el model de consum i producció que ha provocat que tots tinguem un problema majúscul, cultius d’aliments tractats genèticament, estructures de producció altament contaminants, consum incontrolat de recursos naturals que no fan altra cosa que acostar-nos cada dia un poc més a l’abisme.

Defensen un component cíclic natural, que sense deixar de ser cert, incrementa en cada fase el perill de desertització que ja està trucant a les nostres portes, la destrucció de la capa d’ozó la incidència del qual en la nostra salut ni ells mateixos neguen i un augment de les temperatures que de seguir igual, provocarà canvis importantíssims en l’equilibri ecològic, fins a convertir el planeta en una espècie de forn. És cert que la temperatura global en una primera fase i com average està disminuint, però el que no ens expliquen és que això es deu al fenomen del desglaç. Què passarà quan s’hagi fos tota la capa acumulada en els pols?.

Em nego a que aquesta ànsia pel creixement, no accepti ni tan sols el risc. Els mateixos que ens presenten com coartada el fenomen de la mundialització en el seu vessant econòmic, haurien de tenir present que no poden apostar per seguir destruint el mitjà que ens suporta, no es pot beure si no hi ha aigua, ni respirar sense aire ni caminar sense sòl.

I ens queda molt poc temps per aturar-ho ….

El pringat al qui varen destapar comissions milionàries en la trama corrupte que tocava de ple la Casa Reial, s’ha empassat el gripau que no li han fet passar a la seva esposa, la infanta i molt menys a l’inviolable que també hi va sucar pa en els negocis del gendre.

I d’aquí res vindran les peticions de tercer grau pels nostres presos i ja veuràs la que s’acabarà embolicant, perquè clar, si l’Undargarin fos independentista, la cadena perpètua li hauríem cardat. Mira ara la Laura Borràs com s’ha de veure per una pràctica habitual en totes les administracions públiques a espaÑa!

Si és que això de ser una democràcia tan plena cansa tant …..