Enciclopèdia paremiològica

fals derivat

2011-10-28T20:00:00.000+02:00

fals derivat m - Joc que consisteix en l’establiment d’una relació xocant entre dos mots que morfològicament podrien estar relacionats però que no ho estan.

ES falso derivado
EN false cognate
FR false derivative

Ex.: «sol-sola», «pom-poma», «tren-trena», «tro-trona», «pot-pota» o «món-mona».

fals amic

2011-10-27T20:00:00.000+02:00

fals amic m - Cada un de la parella de mots pertanyents a llengües diferents que es corresponen per l’etimologia i per la forma, però que han evolucionat de manera diferent i posseeixen significat diferent.

ES falso amigo
EN false friend
FR false ami

Ex.: «espatlla» i «espalda», en català i castellà; «llibreria» (‘botiga de llibres’) i «library» (‘biblioteca’), en català i anglès; «constipat» (‘refredat’) i «constipation» (‘restrenyiment’), en català i francès.

falsa etimologia

2011-10-26T20:00:00.000+02:00

falsa etimologia f - Especulació, moltes vegades a partir dels mateixos mecanismes que defineixen els jocs enigmístics, a banda de la ciència etimològica.

ES falsa etimología
EN false etimology
FR false étymologie

Ex.: La de l’orxata: Conta la llegenda que en arribar el rei En Jaume a València va rebre’n un tassó de mans d’una nadiua i exclamà complagut: «Això és or, xata!».

commutació

2011-10-26T14:41:00.000+02:00

commutació f - Figura retòrica que consisteix en la inversió dels termes d'una proposició en una altra d'immediata, de manera que aquesta forma contrasta amb la precedent.

sin. reversió

ES conmutación; retruécano
EN commutation
FR commutation

Ex.: Menjar per viure, i no pas viure per menjar | Dic el que no penso i penso el que no dic. Però al capdavall sempre dic el que he pensat, sense pensar el que he dit (Mercè Rodoreda)

eufemisme

2010-11-03T23:09:00.000+01:00

eufemisme m - Mot o conjunt de mots que s’empren per substituir algun mot o expressió considerats inconvenients.

ES eufemismo
EN euphemism
FR euphémisme

Ex.: «Casun dena!» [CA], per «Em cago en déu!»

etnolingüística

2010-11-03T23:06:00.000+01:00

etnolingüística f - Ciència interdisciplinària entre l’etnografia i la lingüística, que estudia les relacions entre la cultura i la llengua que es parla.

ES etnolingüística
EN ethnolinguistics
FR ethnolinguistique

etimologia popular

2010-04-17T20:54:00.001+02:00

etimologia popular f - Relació espontània que estableix un parlant entre dos mots d’origen diferent però que presenten una semblança formal.

sin. atracció paronímica f

ES etimología popular
EN folk etymology
FR étymologie populaire

equiparèmia

2010-04-17T20:48:00.002+02:00

equiparèmia f - Refrany equivalent respecte d’un altre, d’un mateix sentit o anàleg.

sin. refrany equivalent m

ES refrán equivalente
EN equivalent saying
FR proverbe équivalent

Ex.: «Tal faràs, tal trobaràs» [CA] – «Qui mal fa, mal troba» [CA].

enigmística

2010-01-02T13:36:00.001+01:00

enigmística f - Tècnica creativa que consisteix en la pràctica estètica de l’art de jugar amb els codis de signes.

ES enigmística
EN enigmistics
FR enigmistique

Mira també

SERRA (1991): Serra i Roig, Màrius: Manual d'enigmística. Barcelona: Columna Edicions. Primera edició, 1991. 199 pàgines.
SERRA (2000): Serra i Roig, Màrius: Verbàlia. Barcelona: Editorial Empúries. Segona edició, gener del 2001. Col·lecció «Biblioteca Universal», núm. 150. 548 pàgines

Enllaços

enigma

2010-01-02T13:32:00.002+01:00

enigma m - Composició, generalment en vers, que proposa a través de l’obscuritat i l’ambigüitat, qualsevol cosa que cal endevinar.

ES enigma
EN enigma
FR énigme

Exemple:

L'Enigma de l’Esfinx, resolt per Èdip: «Hi ha a la terra un ésser de dos peus i un altre de quatre peus que tenen el mateix nom, i també de tres peus, perquè és l’únic, entre totes les coses i éssers que es belluguen per terra, per aire o per mar, que canvia de forma. Quan camina sobre el nombre més gran de peus és quan va menys ràpid»

Solució: l’home: camina a quatre potes durant la infància, a dues durant la maduresa, i amb tres a la senectud.

endevinalla

2009-11-07T16:29:00.004+01:00

endevinalla f - Composició, generalment en vers, que es refereix, d’una manera ambigua, a un objecte o a un concepte que cal endevinar.

sin. endevineta f

ES adivinanza
EN riddle
FR devinette
IT indovinello

Ex.: «Camina sense tenir cames | xiula sense ésser xiulet; | qui no ho endevina | ja pots dir que és un ximplet». (La serp).

La definició i explicació que donen a la Wikipedia pot acabar d'acotar una mica el seu àmbit i especificitats:

Una endevinalla és un enigma senzill dirigit especialment als nens en el qual cal endevinar fruites, animals, objectes quotidians, etc. Com que és orientat als nens té un component educatiu a l'hora de representar d'una manera divertida mots i tradicions.

Les endevinalles es plantegen en diferents formats de metre i composició, si bé són molt comuns els versos octosíl·labs, les estrofes de dos o quatre versos i les rimes assonants o consonants en tots els versos o, més habitualment, en versos alterns.

Les endevinalles tenen un origen popular i s'agrupen en recopilacions. No tenen, per tant, una autor conegut.

Alguns enllaços sobre endevinalles

Bibliografia

Amades i Gelats, Joan (1934): Diccionari d'endevinalles. Barcelona, La Neotípia. Col·lecció «Biblioteca de Tradicions Populars», núm. 18.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya - Cançoner. Barcelona, Editorial Selecta. Col·lecció «Biblioteca Perenne», núm. 15.
Bassols i Puig, Maria Margarida (1990): Anàlisi pragmàtica de les endevinalles catalanes. Barcelona.
Bassols i Puig, Maria Margarida (1994): Endevinaller. València, Ed. 3i4. Col·lecció «L'Estel», núm. 14.
Briz i Fernàndez, Francesc Pelai (1882): Endevinallas populars catalanas. Barcelona, Llibreria d'Eudalt Puig / Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Castellví Cerdà, Joan (1956): Cinc-centes endevinalles. Barcelona, Edicions Eler.
Correig i Blanchar, M.; Cugat i Solà, L.; Rius i Benito, M. D. (1984): Una capseta blanca que s'obre i no es tanca. Editorial Graó. Col·lecció «Guix», núm. 7.
Martí i Adell, Cristòfor (1984): Les nostres endevinalles.
Millà i Reig, Lluís (1965): Mil endevinalles catalanes. Barcelona. Editorial Millà. Col·lecció «Vell i nou».
Millà i Reig, Lluís (1990): Segon llibre d'endevinalles. Barcelona. Editorial Millà. Col·lecció «Vell i nou», núm.29
Rueda, Josep Lluís (1994): Endevinalles per passar l'estona i aguditzar l'enginy. Barcelona, Diari Avui. Col·lecció «Les nostres tradicions», núm. 2.
Serra i Boldú, Valeri (1922): Enigmística popular. Endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona, Ed. Políglota. Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables. Primera sèrie, núm. 36.

embarbussament

2009-10-17T17:40:00.003+02:00

embarbussament m - Frase carregada d’al·literacions i dificultats de pronúncia, que cal dir amb la màxima rapidesa possible i sense entrebancar-se.

sin. entrebanc m

ES trabalenguas
EN tongue twister
FR allitération

Ex.: «Setze jutges d’un jutjat, mengen fetge d’un penjat; si el penjat despengen, els setze jutges ja no en mengen».

Mira també l'article sobre xibòlet.

A RodaMots, reprodueixen un fragment del llibre d'Antoni Dalmau (2008) on defineix i exemplifica l'embarbussament:

Els embarbussaments els trobem en totes les llengües i consisteixen en combinacions de paraules de pronúncia difícil si es diuen ben de pressa... Sembla que, finalment, ens hem posat d'acord a dir-ne així, embarbussaments. Però en català han estat anomenats, també, 'empatolls', 'embarassallengües', 'entrebancs', 'entrebancallengües', 'travallengües', 'queques' (al Rosselló)... Els especialistes els anomenen d'una manera que, segons com, sembla ben embarbussada: fórmules ortofòniques, en diuen.

Antoni Dalmau, «Embarbussaments i endevinalles», dins Jocs, cançons i costums que no hem de perdre (Barcelona: Columna, 2008)

També trobem informació sobre l'etimologia del mot (De «embarbussar-se», de «balbucejar», forma desenvolupada de l'antic «balbuçar», del llatí «balbutire», mateix significat) i ho exemplifiquen amb alguns altres exemples:

En cap cap cap el que cap en aquest cap.
De ploure prou que plou, però plou poc.
Un plat blanc pla / ple de pebre negre n'era. / Un plat blanc pla / ple de pebre negre està.
Duc pa sec al sac, m'assec on sóc i el suco amb suc.
Si qui deu deu, diu que deu deu, deu dir el que deu i deu el que diu.
Una gallina xica, pica, pollerica, camacurta i bequerica, va tenir set fills xics, pics, pollerics, camacurts i bequerics. Com que la gallina era xica, pica, pollerica, camacurta i bequerica, per això va tenir set fills xics, pics, pollerics, camacurts i bequerics.

Alguns enllaços sobre embarbussaments:

dita tòpica

2008-11-15T17:25:00.003+01:00

dita tòpica f - Dita referida a les diferents branques de la geografia: rius, muntanyes, poblacions, clima o produccions, entre d’altres.

sin. refrany geogràfic m

ES dicho tópico
EN local saying
FR proverbe locale

Ex.: «A Vallromanes, toquen les campanes», «Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dintre un bosc», «Quatre monts té Catalunya, quatre monts sants i sagrats: el Montseny, el Montsant, el Montsec i el Montserrat».

Diu Valeri Serra i Boldú a les 'Paraules proemials a Geografia Popular', dins l'Arxiu de Tradicions Populars, I (1928):

Dins el llenguatge, ben sovint brollen frases o parèmies que es refereixen a un subjecte, a una casa, a un carrer, a un poble, a una regió o a una col·lectivitat encara més gran, de vegades per a cantar o ponderar-ne les seves qualitats; altres vegades per a remembrar-ne un fet llegendari o històric.

Fixant-nos en les que tenim arreplegades, de caràcter tòpic, referents a persones i a pobles, muntanyes, rius, torrents i altres accidents geogràfics, sigui per a dir-ne la situació només, sigui per a posar de manifest llurs condicions, sigui per a dir-ne els fruits que elaboren, etc., ens vingué la idea de publicar-ne una col·lecció ordenada...

Actualment, amb els avenços de la geolocalització i els mapes via satèl·lit publicats a Internet, podem mostrar aquestes dites tòpiques sobre un mapa, geolocalitzant cada dita en el lloc a on va referida.

És el cas del mapa de paremiologia tòpica publicat a Google Maps.

Mira també

Víctor Pàmies (2005): Article «Refranys geogràfics», publicat el 28 de novembre de 2005, dins el blog Raons que rimen.
Víctor Pàmies (2008): Article «Dites tòpiques o refranys geogràfics», publicat el 10 d'abril de 2008, dins el blog Raons que rimen.
Vïctor Pàmies (2008): Article «Dites geolocalitzades», publicat el 3 de setembre de 2008, dins el blog Raons que rimen.

dita històrica

2008-11-15T17:24:00.000+01:00

dita històrica f - Dita atribuïda a algun personatge històric o llegendari.

ES dicho histórico
EN historical saying
FR proverbe historique

dialectologia

2008-11-01T18:26:00.001+01:00

dialectologia f - Estudi científic dels dialectes.

ES dialectología
EN dialectology
FR dialectologie

dialectalisme

2008-11-01T18:25:00.002+01:00

dialectalisme m - Tret lingüístic propi d’un dialecte.

ES dialectalismo
EN dialectalism
FR dialectalisme

Ex.: «No per tu, sinó pel pa, remena sa coa el ca».

demofilologia

2008-11-01T18:25:00.001+01:00

demofilologia f - Ciència que estudia la literatura oral.

ES demofilología
EN demophilology
FR démophilologie

cultura popular

2008-11-01T18:24:00.001+01:00

cultura popular f - Conjunt de tradicions (artístiques i culturals), costums, llegendes i dites populars, i formes de vida d’una comunitat.

sin. folklore m

ES cultura popular
EN folklore
FR culture populaire

corranda

2008-11-01T18:23:00.002+01:00

corranda f - Cançó popular breu, sovint improvisada.

ES copla
EN strophe
FR strophe

etnopoètica

2008-10-24T21:20:00.000+02:00

etnopoètica f - Branca del folklore que estudia les manifestacions artístiques de base verbal que produeix la gent.

CA etnopoètica
EN ethnopoetics
FR ethnopoétique
ES etnopoética

L'etnopoètica és, segons Heda Jason (1977)¹, la ciència que estudia l’art verbal: la branca del folklore que investiga les manifestacions artístiques de base verbal que produeix la gent.

El terme, si fa no fa, resulta —aproximativament— equivalent als de literatura popular, literatura tradicional o literatura oral. Ens referim a les manifestacions del llenguatge que, amb una mínima intencionalitat estètica, es caracteritzen per la transmissió oral, l’autoria anònima i la capacitat per a crear i recrear l’imaginari compartit d’una determinada col·lectivitat.

Carme Oriol (2002)², distingeix els gèneres etnopoètics següents:

Rondalles: rondalles d’animals; rondalles meravelloses; rondalles no meravelloses (religioses, d’enginy, de gegants beneits); contarelles (betranades, contarelles de beneits, facècies, contarelles de mentides); rondalles formulístiques; antirondalles.
Mites.
Llegendes: llegendes del passat; llegendes contemporànies i pseudollegendes; llegendes etiològiques i tradicions explicatives.
Relats sobre experiències reals: succeïts i pseudosucceïts; anècdotes; relats d’experiències personals.
Acudits.
Fórmules: motius locals; refranys i fraseologia en general; endevinalles; enigmes; fórmules de fonació (entrebancallengües, xibolets, mimologismes); fórmules rimades.
Cançons: cançons llargues o narratives; cançons curtes (de ronda, de treballada, de captar, de bressol, etc.); cantarelles.
Gèneres etnopoètics no orals: folklore de fotocòpia; epistolografia; dedicatòries; grafits; folklore on line.

[Font: Joan Borja i Sanz (2007): Les fonts etnopoètiques en l'obra literària de Bernat Capó, dins «L'Aiguadolç. Revista de literatura» (Any: 2007 Núm.: 33/34 Dossier: Bernat Capó: Espigolant pel rostoll de les paraules).

¹JASON, Heda (1977): Ethnopoetry: form, content, function, Linguistica Biblica, Bonn.
²ORIOL, Carme (2002): Aproximació a l’etnopoètica. Teoria i formes del folklore en la cultura catalana, Cossetània, Valls.

contrapet

2008-10-18T19:51:00.003+02:00

contrapet m - Joc que consisteix en la transposició de lletres o síl·labes en l’interior d’una frase que canvia el seu significat anodí per un de xocant i proper a l’obscenitat.

sin. antístrofa f

ES antistrofa
EN spoonerism
FR contrapetterie

Exemples:

«De totes les mosses, la que m’excita més és la Ramona | De totes les rosses, la que m’excita més és la mamona».
«Observava les cames de la moixa» | «Observava les mames de la coixa».

context

2008-10-18T19:51:00.001+02:00

context m - Entorn lingüístic que acompanya un enunciat.

sin. cotext m

ES contexto
EN context
FR contexte

conte

2008-10-18T19:50:00.002+02:00

conte m - Text narratiu curt de ficció.

ES cuento
EN tale
FR conte

connector

2008-10-18T19:50:00.001+02:00

connector m - Element lingüístic que funciona com a nexe i assegura la cohesió del discurs.

sin. connectiu m

ES conector
EN connective
FR connecteur

complement

2008-10-11T19:11:00.000+02:00

complement m - Mot o conjunt de mots que té la funció de completar el significat d’algun element de l’oració, del qual depèn.

ES complemento
EN complement
FR complément