Enfilant finestres

Anhel del cercle

noreply@blogger.com (Empar) — Sat, 10 Oct 2026 16:24:05 +0000

Carlingford. Fotografia: Empar Sáez

Anhel del cercle

L'aire encalmat com una vall.

Unes mans florides com la vall sota el sol,

remotes com la vall petita.

Un cos primitiu davant la vall despullada.

Unes mans benèfiques com les séquies

que recorren la vall.

Un cos fondo com la vall

oberta com un cos,

com dos cossos esqueixats.

Tota l'amplària de la vall

dins d'un únic cos en calma.

En el vertigen blau,

l'eternitat voreja

l'anhel del cercle.

Maria Josep Escrivà, Flors a casa, dins: La casa sota la lluna. Antologia (1992-2022)

Pagès Editors, 2023

Aquelles hores en ruïnes

noreply@blogger.com (Empar) — Sun, 04 Oct 2026 16:02:45 +0000

Cobh. Fotografia: Empar Sáez

AQUELLES HORES EN RUÏNES

Molt sovint el món se'm fa de mentida

i jo sóc un cristall, tota mentida,

fusió de l'ona trencada i del rem.

Maria Josep Escrivà, A les palpentes del vidre

Columna Edicions, 1998

Arbre

noreply@blogger.com (Empar) — Fri, 02 Oct 2026 16:29:51 +0000

Cleggan. Fotografia: Empar Sáez

Arbre

El miracle, ser carn
en la fam del seu cos.

El seu cos, que és present

per al viu dels meus dits

venturosos. Als dits,

un banquet, una festa,

una banda de música

que passa, a poc a poc,

de música a brogit

en branques que s'encontren.

Les branques del seu arbre,

que cruix, i cruix, content,

quan amb braços i amb cames

m'hi enfile, fins al cim

més alt, a l'últim cel,

destí cap a la llum.

Ser miracle en la fam

i enfilar-se, cos

amunt, arbre amunt,

pels mateixos camins

que recorre la saba.

Maria Josep Escrivà, Serena barca

Edicions del Buc, 2016

El fortuït miracle d'existir

noreply@blogger.com (Empar) — Sat, 26 Sep 2026 15:52:09 +0000

Dublín. Fotografia: Empar Sáez

EL FORTUÏT MIRACLE D'EXISTIR

La primavera ha dut fins a la porta

de casa un ocell caigut del niu:

indici inútil d'ales i un gran bec

mut demanant auxili. Travessar

el llindar i oblidar l'ocell darrere

ha sigut una pura qüestió

de jerarquies. La més trista farsa

a l'hora d'exhibir certs privilegis.

Als jardins, la mateixa primavera

s'esgarrifa quan toca els arbres, tan

bells que no es pot entendre que no sàpien

com és de noble la seua bellesa.

En aquesta inconstància de l'aire

de maig, que tan aviat buida nius

com ompli d'ombra blava les figueres,

vacil·la, abstrús com una paradoxa,

el fortuït miracle d'existir.

Maria Josep Escrivà, Tots els noms de la pena

EditoriaL Denes, 2002

Biologia d'un poema

noreply@blogger.com (Empar) — Sat, 26 Sep 2026 15:14:54 +0000

Belfast. Fotografia: Empar Sáez

BIOLOGIA D'UN POEMA

Intrusió radical en el món. L'últim estadi. La part que aflora entre la terra i l'aire. El lloc on la bellesa creix amb un instint bàsic de supervivència.

Com una planta busca la llum, genera colors, allibera aromes, endureix, quan cal, les seues punxes com fiblons, així el poema. Flors. Calzes en el desempar de la terra.

Maria Josep Escrivà, Flors a casa

Edicions 62, 2007

La pluja és la consciència del món

noreply@blogger.com (Empar) — Sat, 19 Sep 2026 11:40:45 +0000

Salàs de Pallars. Fotografia: Empar Sáez

La pluja és la consciència del món,

ja ho sabem; tanmateix,

usem paraigua

per impedir que es vesse sobre nosaltres

una i altra vegada.

Pello Otxoteko, Muga

Traducció de Manel Rodríguez-Castelló

Pruna Llibres/Edicions del Buc, 2021

***

Euria munduaren kontzientzia da,

eta badakigu; hala ere,

guardasola erabiltzen dugu

bere isuria gugan eragozteko

behin eta berriz.

Anphora baita, Alberdania, 2010.

Pello Otxoteko

Soc tu

noreply@blogger.com (Empar) — Fri, 18 Sep 2026 08:58:39 +0000

Dublin. Fotografia: Empar Sáez

Soc tu

Soc la teva sang,

marona estimada,

que te me'n vas

un pessic

en cada verd flonjo.

I em dessagno

entre l'escorça

i la flor,

al crepuscle

d'aquesta ciutat

que ja no és la teva.

No puc reescriure

el teu paisatge

que s'esmicola,

només acompanyar-te

del gerani a la mar,

de la mar al gerani.

Soy tú

Soy tu sangre,

madre querida,

que te me vas

un poquito

en cada verde tenue.

Y me desangro

entre la corteza

y la flor,

en el crepúsculo

de esta ciudad

que ya no es la tuya.

No puedo rescribir

tu paisaje

que se deshace,

tan solo acompañarte

del geranio a la mar,

de la mar al geranio.

Marta Pérez Sierra, Fuga. Un segon fora del dubte / Un segundo lejos de la duda

Traducció de Carles Cervelló.

Témenos Edicions, 2026

Arabesc

noreply@blogger.com (Empar) — Fri, 18 Sep 2026 08:31:53 +0000

Kilkenny. Fotografia: Empar Sáez

ARABESC

Sovint recordo els somnis viscuts

com si fossis autèntica memòria.

Contràriament, la major part de cops,

els records suren com bombolles

de somnis imaginats.

Elegant,

l'arabesc de Debussy es cargola

i diu, calladament, que he somiat

la infantesa, i el que he viscut només

és el desig que sigui una certesa.

David Madueño Sentís, Bronze

Fundació Ars, 2026

L'imant blanc i l'arbre

noreply@blogger.com (Empar) — Tue, 15 Sep 2026 19:23:02 +0000

Tavascan. Fotografia: Empar Sáez

L'IMANT BLANC I L'ARBRE

L'imant blanc apunta al cel.

Rastres de pedra i resplendor.

Un pobre arbre aguanta el món.

La llum té arreu la ferida.

Església buida: ossamenta.

Ningú esquinça el blanc.

Déu pertot arreu, els veïns

no apareixen enlloc. Un llangardaix

s'arrossega peresosament per la paret.

L'església és un floc de neu

en l'hivern de l'escassa fe.

La pedra blanca és una balena

morta sense arpó.

La campana, muda;

tremolors, l'arbre.

Els ocells també, callats.

La paraula feta ferida.

Fins quan tot es trenca

un fil, un llamp

llisca pel pit

com un llangardaix.

Aritz Gorrotxategi, Muga

Traducció de Manel Rodríguez-Castelló

Pruna Llibres/Edicions del Buc, 2021

***

IMAN ZURIA ETA ZUHAITZA

Iman zuria zerura begira.

Harrizko arrastoak eta distira.

Zuhaitz mehe bat mundua eusten.

Argiak nonahi dauka zauria.

Hutsik eliza: hezurdura.

Zuria inork urratzen ez.

Jainkoa nonahi, herritarrak

inon agertzen ez. Musker bat

nagiki arrastaka horman.

Eliza elur maluta bat da

fede mehearen neguan.

Harri zuria balea bat da

arpoirik gabe hila.

Kanpaia, mutu;

zuhaitza, ikarak.

Txoriak ere, isil.

Hitz egitea zauri.

Dena eteten denean ere,

hari bat, izpi bat,

narrasten da bularrean,

muskerra bezala.

Aritz Gorrotxategi

La fullaraca és el rastre del passat

noreply@blogger.com (Empar) — Tue, 15 Sep 2026 13:19:31 +0000

Kilkenny. Fotografia: Empar Saéz

La fullaraca és el rastre del passat,

a les vuit res no canvia a la vorera del carrer.

Són u el vell i la seua ombra

i el vent els esborra tots dos

com si fos fullaraca,

és difícil perdurar davant els senyals.

Cada dia el mateix, a la mateixa hora, en el mateix lloc...

El vell espera el vent.

Juan Ramon Makuso, Muga

Traducció de Manel Rodríguez-Castelló

Pruna Llibres/Edicions del Buc, 2021

***

Orbela iraganaren arrastoa da

8tan ez da ezer aldatzen kaleko espaloietan.

Agurea eta haren itzala bat dira,

haizeak ezabatzen ditu biak

orbela balira bezala,

zaila baita aztarnaren aurrean irautea.

Egunero gauza bera, ordu berean, leku berean...

Agurea haizearen zain.

Hitzak argi, Pamiela, 2014.

Juan Ramon Makuso

El rey de los vacíos

noreply@blogger.com (Empar) — Sat, 22 Aug 2026 16:16:55 +0000

Blarney. Fotografia: Ferran d'Armengol

EL REY DE LOS VACÍOS

Vivió, no sé cuándo, tal vez nunca

—pero el hecho es que vivió— un rey desconocido

cuyo reino era el extraño Reino de los Vacíos.

Era el señor de lo que está entre las cosas,

de los seres intermedios, de esa parte de nosotros

que se encuentra entre la vigilia y el sueño,

entre el silencio y el habla, entre

nosotros y la conciencia de nosotros; y así

mantuvo ese extraño rey su extraño reino mudo,

apartado de nuestro tiempo y nuestra escena,

Esos propósitos supremos que nunca se convierten

en un hecho; entre ellos y el hecho sin consumar.

Él gobierna sin corona. Él es el misterio que

se cuela entre los ojos y la visión, ni ciego ni capaz de ver.

Él mismo nunca termina ni empieza,

continente vacío de su propia presencia hueca.

Todo Él no es más que un abismo en su propio ser,

la caja descubierta que no-contiene su no-ser.

Todos creen que es Dios, salvo él mismo.

Fernando Pessoa, The Mad Fiddler, dins: Laozi, El libro del Tao liberado

Traducció del poema: Marcos Jaén Sánchez

Blackie Books. Clásicos Liberados, 2026

THE KING OF GAPS

There lived, I know not when, never perhaps —

But the fact is he lived — an unknown king

Whose kingdom was the strange Kingdom of Gaps.

He was lord of what is twixt thing and thing,

Of interbeings, of that part of us

That lies between our waking and our sleep,

Between our silence and our speech, between

Us and the consciousness of us; and thus

A strange mute kingdom did that weird king keep

Sequestered from our thought of time and scene.

Those supreme purposes that never reach

The deed — between them and the deed undone

He rules uncrowned. He is the mystery which

Is between eyes and sight, nor blind nor seeing.

Himself is never ended nor begun,

Above his own void presence empty shelf.

All He is but a chasm in his own being,

The lidless box holding not-being’s no-pelf.

All think that he is God, except himself.

Fernando Pessoa, The Mad Fiddler

14

noreply@blogger.com (Empar) — Fri, 21 Aug 2026 16:17:32 +0000

Dublín. Fotografia: Empar Sáez

Mirar y no llegar a ver: lo invisible.

Escuchar y no llegar a oir: lo inaudible.

Palpar y no llegar a tocar: lo sutil.

Ninguno de los tres se puede determinar.

Se confunden en una sola cosa,

ni brillante arriba, ni oscura abajo,

que no cesa, sin nombre,

vuelve a la nada,

la forma de lo que no tiene forma,

la imagen misma de la nada.

A esto se le llama lo indistinto y elusivo.

Al ir a su encuentro, no se ve su cabeza.

Al seguirla, no se ve su espalda.

Así es que,

según la vía de un pasado remoto,

nos movemos a través de lo que hay en el presente.

Conociendo los orígenes ancestrales

se puede comprender el sentido de la vía.

Laozi, El libro del Tao liberado

Traducción de Manel Ollé

Blackie Books. Clásicos Liberados, 2026

La gente corre tanto

noreply@blogger.com (Empar) — Mon, 17 Aug 2026 16:41:50 +0000

Dublín. Fotografia: Empar Sáez

LA GENTE CORRE TANTO

La gente corre tanto
porque no sabe dónde va,
el que sabe dónde va,
va despacio,
para paladear
el «ir llegando».

Gloria Fuertes, Historia de Gloria. Amor, humor y desamor, 1981, dins: Laozi, El libro del Tao liberado
Blackie Books. Clásicos Liberados, 2026

Condición

noreply@blogger.com (Empar) — Mon, 17 Aug 2026 16:40:50 +0000

Veliko Tarnovo. Fotografia: Empar Sáez

CONDICIÓN

Soy

igual que

la arena de la clepsidra

que

puede ser tiempo

solo

la caída.

Ana Blandiana, El tercer secreto, dins: El libro del Tao liberado

Traducció del poema: Craciun Tilisca

Blackie Books. Clásicos Liberados, 2026

CONDITIE

Sunt
asemenea
nisipului clepsidrei
care
poate fi timp
numai
în
cădere.

Ana Blandiana, A treia taină, 1969

He tapat...

noreply@blogger.com (Empar) — Sun, 16 Aug 2026 10:49:42 +0000

Tírvia. Fotografia: Empar Sáez

HE TAPAT...

He tapat els ulls als arbres
amb un mocador verd
i els he dit que em trobin.

I els arbres m'han trobat tot seguit
amb una rialla de fulles.

He tapat els ulls als ocells
amb un mocador de núvols
i els he dit que em trobin.

I els ocells m'han trobat
amb una cançó.

He tapat els ulls a la tristor
amb un somriure
i l'endemà la tristor m'ha trobat
enmig d'un amor.

He tapat els ulls al sol
amb les meves nits
i li he dit que em trobi.

Ets allà, diu el sol,
darrere d'aquell temps,
prou d'amagar-te.

Prou d'amagar-te,
em diuen totes les coses
i tots els sentiments
a qui he intentat tapar
els ulls.

Marin Sorescu, Per entre els dies. Antologia poètica
Traducció de Corina Oproae i Xavier Montoliu Pauli.
Lleonard Muntaner, 2013

***

AM LEGAT...

Am legat copacii la ochi
Cu-o basma verde
Şi le-am spus să mă găsească.

Şi copacii m-au găsit imediat
Cu un hohot de frunze.

Am legat păsările la ochi
Cu-o basma de nori
Şi le-am spus să mă găsească.

Şi păsările m-au găsit
Cu un cântec.

Am legat tristeţea la ochi
Cu un zâmbet,
Şi tristeţea m-a găsit a doua zi
Într-o iubire.

Am legat soarele la ochi
Cu nopţile mele
Şi i-am spus să mă găsească.

Eşti acolo, a zis soarele,
După timpul acela,
Nu te mai ascunde.

Nu te mai ascunde,
Mi-au zis toate lucrurile
Şi toate sentimentele
Pe care am încercat să le leg
La ochi.

Marin Sorescu, Poeme (1965)

11

noreply@blogger.com (Empar) — Sun, 16 Aug 2026 10:44:15 +0000

Cong. Fotografia: Empar Sáez

Treinta radios convergen en una rueda,

pero es el vacío

el que hace posible el uso del carro.

Se moldea arcilla con agua para hacer una vasija,

pero es el vacío de la vasija

el que hace posible su uso.

Se cincelan puertas y ventanas,

pero es el vacío de puertas y ventanas

el que hace posible el uso de la habitación.

Por ello,

en la presencia se encuentra el provecho,

en el vacío se encuentra lo útil.

Laozi, El libro del Tao liberado

Traducción de Manel Ollé

Blackie Books. Clásicos Liberados, 2026

Dos ulls té

noreply@blogger.com (Empar) — Sun, 16 Aug 2026 10:37:26 +0000

Estaon. Fotografia: Empar Sáez

DOS ulls té

la vida

i no poden reconèixer

la felicitat,

té la boca,

i no pot empassar-se

el romanç

de verda follia.

Dues mans,

però no poden agafar-se

a les faldes de la nit.

Les mans tenien

vida,

vida

els ulls,

la boca,

i fins la incapacitat,

tan incapaç de viure,

que fins i tot li era impossible

mamar la vida,

matar la mort,

i encara més superar la humana condició.

Tere Irastortza Garmendia, Tema i variacions nocturnes, dins: Glosak. Glossar el món. Selecció de poemes 1980-2023
Traducció de Manel Rodríguez-Castelló
Ediciones Contrabando, 2024

BI begi zituen

bizitzak

eta ezin antzeman

zoriona,

ahoa

eta ezin trinkatu

eromen berdezko

erromantzea.

Bi esku

baina ezin eutsi

gauaren gonei!

Bizitza zuten

eskuek,

bizia

begiek,

ahoak

eta ezinak ere

ezin bizia,

baina ezinezkoa

bizitza edoskitzea,

heriotza akabatzea;

ezinezkoago

gizatasuna gainditzea.

Tere Irastortza Garmendia, Gaia eta gau-aldaketak (1983)

D'alguna manera

noreply@blogger.com (Empar) — Tue, 11 Aug 2026 17:30:20 +0000

Dublín. Fotografia: Empar Sáez

D'ALGUNA manera el pensament és com el foc;

el foc encén la matèria

però la matèria decideix

quan apagar-se.

Tere Irastortza Garmendia, Devocionari irreverent o manual d'ús dels mitjans de transport, dins: Glosak. Glossar el món. Selecció de poemes 1980-2023
Traducció de Manel Rodríguez-Castelló
Ediciones Contrabando, 2024

PENTSAMENDUA suaren gisakoa da hein batean;

suak materia pizten du

baina materiak agintzen du

noiz iraungi.

Tere Irastortza Garmendia, Manual devotio gabecoa edo ibilgailuetara erabiltzeco escu-liburua (1994)

He sembrat haikus

noreply@blogger.com (Empar) — Tue, 11 Aug 2026 17:13:13 +0000

Comtat d'Antrim. Fotografia: Empar Sáez

He sembrat haikus

amb tots els mots que caben

dins una almosta.

El vent bufega

i els vells arbres es vinclen.

Recer del monjo.

Pagoda en runes.

Les fustes ens mormolen

que som peribles.

Vas voler creure't,

tan estimat poeta,

amples aurores.

Broma marina.

En temps de maregassa

els peixos xiulen.

Camí d'anada.

En el bassal la lluna

no té ferides.

Un riu, la vida.

Darrere nostre suren

les flors trencades.

La tarda ronsa

es desa dins la sàrria

de llum rogenca.

Jordi Torres Calvo, Turbulències. 101 haikús de Kôji Tawâzu

Tushita Edicions, 2026

És el temor

noreply@blogger.com (Empar) — Sun, 09 Aug 2026 12:19:29 +0000

Regió de Connemara. Fotografia: Empar Sáez

És el temor,
témer l'alba
i desitjar ofegar la llum del sol a les mans;
tenir por del gel
i tot l'aire als pulmons
fer entr- ;
tenir por a la boca negra del fang
i desitjar
fer pass-
per un embut blanc
tota l'aigua del món.

Tere Irastortza Garmendia, Carències, dins: Glosak. Glossar el món. Selecció de poemes 1980-2023
Traducció de Manel Rodríguez-Castelló
Ediciones Contrabando, 2024

**

IKARA da,
egunsentiaz beldur izan
eta eguzkiaren argia eskuetan ito nahi izatea;
izotzari beldur izan
eta haize guztia biriketara sar-;
lokatzaren aho beltzaz beldur izan
eta munduko ur guztia
inbutu zuri batean
sar-
nahi iztaea.

Tere Irastortza Garmendia, Gabeziak, 1980

Clavos

noreply@blogger.com (Empar) — Sun, 09 Aug 2026 11:21:29 +0000

Tírvia. Fotografia: Empar Sáez

Clavos:

Lo ajeno. Lo aprendido. Lo soñado.

En este cuerpo de repetición,

que inhala y no halla el aire.

En este cuerpo no nacido

aún, que se resiste.

Uno a uno,

encontraré el modo de arrancarlos.

Por decir que caí: que, por fin,

me tuve en pie frente a los miedos.

Sin sujeción, mi cuerpo entregado.

Para que todo sea salvado en la caída.

Esther Cànovas Molina

cooperar con lo inevitable. Imatges de Ignacio Llamas i textos d'Esther Cánovas Molina

Edita: Fundación Antonio Pérez. Diputación de Cuenca, 2024

Gresol de llum

noreply@blogger.com (Empar) — Sat, 08 Aug 2026 10:52:06 +0000

Rivert. Fotografia: Empar Sáez

Gresol de llum—

a l'obrador del món

les mans són balbes.

Del brancam pengen

fulles escadusseres:

el vent les roba.

Crepuscle encès:

breu presagi de llum

que gesta albades.

Vetes de llum

regalimen del salze

quan mor la tarda.

Esplomissar

la por que bat les ales

endins del cos.

Deixar de ser

i ser en tots els ocells

que alcen el vol.

El nostre exili

és un ocell que vola

ànima endins.

Anna Enrich, Clepsidra

Edicions Documenta Balear, 2026

Retorno als dies llunyans

noreply@blogger.com (Empar) — Sat, 08 Aug 2026 09:48:22 +0000

Treviso. Fotografia: Empar Sáez

Retorno als dies llunyans, quan les oliveres eren castells.

La memòria no pot substituir el paisatge desolat.

Rodolfo del Hoyo Alfaro, Detall de pati al capvespre

Pont del Petroli Edicions, 2026

les meves fibres són inquietes

noreply@blogger.com (Empar) — Mon, 22 Jun 2026 20:34:46 +0000

Isòvol. Fotografia: Empar Sáez

les meves fibres són inquietes

altres cossos voldrien habitar

carns més febles sucs més dolços de filtrar

ràbia coven els meus músculs

serven el record d'antics enfonsaments

ufanegen certeses de futurs desitjos

també el cap voldria revoltar-se

altres direccions les cames de sobte

tramen còmplices les mans

és ja tard per sentir-se foraster

algú em mostri una platja

un precari amarratge

on penedit el temps es deixi acariciar

Leo Luceri, En els meus ulls líquids

Traducció de Joan R. Lladós

Pont del Petroli Edicions, 2026

le mie fibre sono inquiete

altri corpi vorrebbero abitare

carni più sode succhi più dolci da filtrare

rabbia covano i miei muscoli

serbano il ricordo d'antichi sfacimenti

vantano certezze di futuri desideri

anche la testa vorrebbe rivoltarsi

altre direzioni le gambe a mia insaputa

tramano complici le mani

è già tardi per sentirsi estranei

qualcuno m'indichi una spiaggia

un precario approdo

in cui pentito il tempo si lasci accarezzare

Leo Luceri, Negli occhi miei liquidi

Consells a un poeta jove

noreply@blogger.com (Empar) — Sun, 21 Jun 2026 19:01:25 +0000

Salàs de Pallars. Fotografia: Empar Sáez

Consells a un poeta jove

V

Com l'alosa que deixa anar el seu alt refilet al sol,
I algú diu «És un miracle», un altre «Això no és res»,
i un tercer no es demana ni tan sols què coi és;
Obeeix el blau, defuig la xerrameca vora el teu niu de terra;
El blau i qui hi ha damunt del blau saben bé per què t'han cridat.

Margherita Guidacci, Neurosuite

Traducció de Marta Vilardaga i Josep Porcar

Salze Editorial, 2026

Consigli a un giovane poeta

V

Come allodola che lancia il suo trillo alto nel sole,

E uno dice «È un miracolo», un altro «Non è proprio nulla»,
e un terzo non si domanda neppure cos’è;
Obbedisci all’azzurro, dimentico di chi ciancia presso il tuo nido di terra:
L’azzurro e chi è sopra l’azzurro sanno bene perché ti hanno chiamato.

Margherita Guidacci, Paglia e polvere (1961)