entre somnis i realitats

Sense títol

noreply@blogger.com (Carme Fortià) — Sat, 28 Jan 2012 10:12:00 +0000

Comença a despertar-se el dissabte al matí, sento la pluja com cau melòdicament i em dóna el bon dia. Al costat hi ha la presència de qui ha abandonat el llit massa d'hora, i jo ronsejor al llit, intentant esgotar els últims minuts de son. Tanco els ulls, em giro, miro l'hora i continuo somiant, pensant en el dia que m'espera.

Finalment em llevo. Dóno el bon dia a l'agradable solitud que m'envolta. Recordo les cançons que ahir a la nit m'envoltaven i començo a carregar totes les bateries. La càmera, el portàtil, el cafè, l'esmorzar, la bona música i una dosis d'escriptura.

- Fa dies que no et venia a veure, oi?

- Molts, però en la teva absència hi eres... et notava, et sentia.

- No m'has enyorat?

- Saps que sí i que no a la vegada. No em venies a veure, però no t'amagaves de mí. Estaves amb la família, envoltada de móns nous i cares noves, i sempre retornaves, d'una manera o altra.

- Aquests dies em sento especial.

- T'hi sents perquè ho ets. Perquè has parat el tren i has decidit parar en una estació que fins ara no havies reconegut, la teva estació, casa teva. I és per això que el dia a dia a vegades se't fa una muntanya que no vols escalar.

- Plou.

- La terra es renova.

- I s'endú tot allò que ens enfosqueix...

Una imatge...

Una cançò...

No t'oblido

noreply@blogger.com (Carme Fortià) — Fri, 11 Nov 2011 05:01:00 +0000

Present en els meus pensaments, en els entorns virtuals dels qui encara et busquen sense veure més senyals de vida que el record del que un dia fores.
Però segueixes latent, amb un cor bategant que em nego a deixar oblidat.
Falta de temps potser?
Projectes nous?
Falta d'inspiració?
O tot una miqueta potser?
M'inclino per la darrera opció. Però no t'oblido, no deixo enrere totes les experiències que he tingut al teu costat, tot allò que m'has fet gaudir, desitjar, estimar, odiar i plorar; les receptes terapèutiques de l'escriptura, les amistats virtuals forjades i a vegades - sense voler - mig oblidades pel trànsit de la quotidianitat.

Dos nous projectes formen part del meu dia a dia, alguns que em demanen certa dedicació i que van més enllà de la feina, la família, els amics i els estudis a distància. Una nova pàgina, projecte d'altri que he agafat com a propi, el Bocaorella; un curs de fotografia que faig amb la il·lusió d'una nena petita amb el seu regal més desitjat i el bloc acabat d'estrenar, Fotografia Creativa II.

Però no t'oblido, i no et vull oblidar, i deixar de banda. Vas arribar en moments difícils i m'has acompanyat en moments de tots colors. Et quedes amb mi, amb més o menys freqüència, i no només en el record dels vells temps, sinó en el present i en la imatge dels que vindran.

El món de la fotografia

noreply@blogger.com (Carme Fortià) — Fri, 07 Oct 2011 04:16:00 +0000

Focus i enquadrament (1) - retocada, originalmente cargada por Carme Fortià.

Un món diferent, meravellós, on amagar-te darrera l'objectiu i crear móns paral·lels, històries amagades i on copsar per un instant de temps, moments robats...

A través de Flickr:
La imatge de la càmara, amb la lent i el mar de fons, buscant també la presència dels fotògrafs... Al final, crec que la millor és la tercera, només la càmara i el mar. Alguna suggerència?

La fotografia original és aquesta, l'he modificada seguint la suggerència d'en Barbollaire!

Veus desordenades (ii)

noreply@blogger.com (Carme Fortià) — Wed, 21 Sep 2011 08:43:00 +0000

Busco... busco...

Busco on focalitzar les meves energies. Però no trobo. A la feina em sento les ales tallades. I jo necessito volar. Volar o escalar cims més alts, tenir reptes, superar-me a mi mateixa, aprendre, fer coses noves i no permetre que la monotonia escampi la seva grisor en els meus dies.

Veus desordenades (iv)

noreply@blogger.com (Carme Fortià) — Tue, 20 Sep 2011 09:01:00 +0000

I busques, i busques, i segueixes buscant. Aquest co mires enfora i realitzes també un treball d'introspecció. Et vols preocupar pels de casa, pels que viuen al teu poble, però no saps què fer.
Què vull ser de gran?
La gran pregunta sense resposta.
No ho sé, encara no ho sé.

Veus desordenades (v)

noreply@blogger.com (Carme Fortià) — Mon, 19 Sep 2011 07:47:00 +0000

Necessites un projecte que et doni vida. Que et faci vibrar, ho sé i ho saps.
Creativitat, il·lusió, esperança, emocions.
Un dia vas tenir una idea, una idea que creies bona però senties que t'anava massa gran.
I avui llegeixes un article a la xarxa i veus la teva idea feta realitat, potser amb un altre disseny, estampat o colors, però en el fons, el mateix.
I què sents? Tristesa de poeta, tristesa per no formar part d'un projecte com aquest, alegria per saber que la necessitat existia i existeix, que no anaves arrada, i tristesa de nou per pensar que potser et vas acovardir.
I ara com et sents?

Com un peix que no sap quin és el seu món...

Veus desordenades (iii)

noreply@blogger.com (Carme Fortià) — Sat, 17 Sep 2011 08:56:00 +0000

I de cop i volta te n'adones que estàs girant en una roda rutinària, bàsica, i et sents falta de motivació.
Intentes demanar coses noves, però potser és que no t'entenen, no veuen el rerefons del que necessites, o potser és que no ho expliques, o que no ho volen veure.
Qui sap...

Veus desordenades (i)

noreply@blogger.com (Carme Fortià) — Fri, 16 Sep 2011 09:57:00 +0000

Aquests dies es mouen sensacions.
Les emocions desperten dins meu, fent-me sentir i qüestionant-me el meu propi model de vida, les actituds que prenc.
Faig bé quan no dic res? Ni que sigui per cobardia? Tinc dret a alçar la veu? A reivindicar?
Un munt de preguntes es desperten en el meu interior... potser és que estic sent massa crítica amb mi mateixa? O és que realment em comporto com una criatura que intenta captar l'atenció dels grans?
Ahir vaig llegir una frase sentencial que em va fer pensar...
"Si hi ha alguna cosa que no t'agrada, canvia-la. Si no pots, canvia la teva actitud. No et queixis."

S'aixeca el teló

noreply@blogger.com (Carme Fortià) — Thu, 15 Sep 2011 18:31:00 +0000

El menys comú dels sentits, diuen...
Per un moment els papers s'intercanvien.

S'aixeca el teló:

Estació de ferrocarrils de Provença. Un quart de sis de la tarda. Pels passadissos encara corre la mainada uniformada, fills de pares pudents, de les bones cases de tota la vida o dels anomenats nous rics.

El focus de l'escena es concentra en una mare amb tres fills: una adolescent d'uns 13 anys, un nen d'uns 7 anys i la petita d'uns 5, pose-m'hi. Tots tres uniformats i ella amb vestits de l'última moda recollint-los un cop el tren escolar els ha deixat a l'estació.

El focus de l'escena es concentra en aquesta mare i les seves dues filles.

Mama, mama, jo vull... va... mama... Crida la petita amb veu suplicant.

Mama, no! És un caprici, no li compris. Respon la gran.

Va, mama! Repeteix la petita amb veu més estrident.

L'escena és digna de veure. La petita somica amb to exigent que vol uns dolços. La gran posa seny. I la mare, que hauria de representar el paper d'adulta, està entre el seny i la rauxa, o entre el seny i el caprici d'una nena de cinc anys. Mira a un costat i a un altre, sense decidir-se.

Mama, que no ho necessita. Si l'hi compres l'estàs consentint.

La incredulitat dels espectadors augmenta. La mare mira ara la petita, la petita se la mira, amb ulls brillants i dolços, ulls que saben com aconseguir el que volen...

Vaaaa mami, sispli...

I la indignació de la gran creix. No s'ho pot creure.

Mama! Crida ara al veure com el dubte es decanta cap a la petita manipuladora. Un cop fort de veu, electritzant, potent. Mama! No l'hi compris. Que no ho entens que estem en crisis? Que és un caprici i estàs llençant els diners?

Cop de consciència que corre entre tots els espectadors. Un d'ells vol apropar-s'hi i donar-li la mà. Felicitar-la.

Però el menys comú dels sentits, tant present en la filla gran, no guanya la batalla dialèctica camuflada. I finalment la mare es dirigeix cap a la botiga de dolços de l'estació.

Els espectadors, bocabadats, segueixen el seu camí. Pugen les escales que els porten de nou a la ciutat de dia, sense saber del cert si el que han presenciat era un somni o una realitat.

Fi de la funció...
Trista realitat.

Raons que rimen: Presentació del llibre Amb cara i ulls a Òmnium Terrassa, el dimecres, 14 de setembre

noreply@blogger.com (Carme Fortià) — Mon, 12 Sep 2011 20:41:00 +0000

Raons que rimen: Presentació del llibre Amb cara i ulls a Òmnium Terrassa, el dimecres, 14 de setembre

Atrapat

noreply@blogger.com (Carme Fortià) — Fri, 29 Jul 2011 18:07:00 +0000

Atrapat, originalmente cargada por Carme Fortià.

somnis de diumenge

noreply@blogger.com (Carme Fortià) — Sun, 29 May 2011 07:30:00 +0000

mar d'hivern, originalmente cargada por Carme Fortià.

Somnis de diumenge que t'atrapen quan sents el sol llevant-se, somies, somies que les onades et porten amunt i avall, paraules no dites que el mar et xiuxiueja mentres t'embolcalla amb la seva força.
Somnis...
Realitats...

No te'l perdis

noreply@blogger.com (Carme Fortià) — Sat, 28 May 2011 07:16:00 +0000

... parla per si sol!

El día después - El dia després i avui

noreply@blogger.com (Carme Fortià) — Fri, 27 May 2011 16:58:00 +0000

El día después, originalmente cargada por Pilonga.

Tristesa, ràbia, impotència...

Sentiments que ens atrapaven a molts el passat dilluns.

Es necessiten canvis, però no sempre són a gust de tothom. Hi ha qui no en vol, tenen una vida perfecte al marge de la realitat de la majoria; hi ha qui té por, qui no s'atreveix a alçar la veu; no oblidem les persones que tanquen els ulls i no volen veure, no volen sentir; hi ha totes aquelles queixes silencioses, totes aquelles imatges que aclamen als canvis, totes aquelles veus que es comencen a sentir...

Tristesa i ràbia per les manipulacions polítiques que amaguen les ànsies de poder que tenen èxit. Paraules viciades que cauen com cortines de fum. Discursos al poble que diuen que surt del mateix, però que no deixen de ser paraules buides que intenten inculcar-li per repetició. Contradiccions. Indignació.

Sentiments del dia després.

Sentiments d'avui quan les contradiccions s'apoderen en els discursos dels polítics, quan la impotència t'envaeix al veure violència gratuïta.

El futbol, diuen... el futbol... no serà l'opi del poble?
Potser s'haurien de preocupar més pels problemes que afecten a la població.

Tristesa, ràbia, impotència, indignació.

Sorpreses del bosc

noreply@blogger.com (Carme Fortià) — Sat, 21 May 2011 10:21:00 +0000

Sorpreses del bosc, originalmente cargada por Carme Fortià.

Dissabte al matí, m'acomiado a la porta del meu príncep que marxa a treballar. Torno a entrar a casa seguida d'en Hiro que no para d'exigir alçant la veu estrepitosa d'un lladruc que cumpleixi amb la promesa de la corretja i me l'endugui a córrer pel bosc.
Agafo una bossa publicitària que em van regalar fa un parell de setmanes, prenc la càmera, una ampolla d'aigua, el mòvil amb els auriculars per si em vull deixar endur per altres melodies menys naturals i començo el camí.
M'entretinc a cada passa, escoltant el bosc, els seus habitants i els seus intrusos (entre els quals m'hi compto), intento que la meva mirada pugui captar els més petits detalls, aquells que volen ser immortalitzats...
I allà la trobo, amagada entre les bardisses i les fulles seques, petitona i roja, d'una intensitat espectacular.
La miro, La immortalitzo.
I segueixo el camí, buscant noves sorpreses.

IMG_20110508_073555

noreply@blogger.com (Carme Fortià) — Sun, 08 May 2011 05:37:00 +0000

I després del xoc...

noreply@blogger.com (Carme Fortià) — Thu, 05 May 2011 04:29:00 +0000

Després arriba la calma del mar, amb un onatge que tal i com et pren la serenor te la retorna. Un cel ennuvolat (sembla que vol ploure) es converteix en un capvespre assolellat i ple de confiança. Sentiments barrejats que venen i van, deixant un rastre de tristesa de poeta amb una certa amargor provinent de la sorpresa inesperada i del regust de les injustícies de la vida.

Però una injustícia és també una oportunitat. Tabula rasa. Qualsevol nou inici pot fer por, respecte i a vegades recança. Sobretot quan dus una motxilla carregada que saps que no podràs abandonar a qualsevol cantonada, quan penses en totes les obligacions que un ha anat adquirint al llarg del temps. Però la gran meravella de la tabula rasa és que ets lliure de dibuixar allò que vulguis, i potser ha arribat l’hora de pensar en allò que vols, en allò que t’hagués agradat fer si haguessis tingut la oportunitat de decidir. És la teva oportunitat, és el teu moment. Sempre sobreviurem, d’això no en tinc cap dubte, avui, demà i passat. A vegades penso que hem estat pastats amb un motllo del mateix fabricant; és igual que haguem de navegar contra vents i corrents, que avançarem, i que ho farem junts, els dos, somrient i creant el futur que volem viure.

la tristesa del final

noreply@blogger.com (Carme Fortià) — Fri, 15 Apr 2011 17:06:00 +0000

No fa falta que sigui la crème de la crème, no fa falta que sigui la millor literatura, ni les grans escenes cinematogràfiques, no fa falta que sigui el millor art bohemi o intel·lectual per què t'embolcalli un sentiment agredolç de tristesa davant la seva fi...

Només fa falta que et captivi, que et faci sentir, imaginar i seguir somiant en els mateixos contes de fades que somiaves quan eres una nena... tornant a sentir les emocions d'aquella petita que es creia princesa d'un món llunyà a la realitat.

I arriba l'últim capítol, de l'última temporada, i un cop més notes la sensibilitat a flor de pell... happy end? sentimentalisme barat? Potser sí, na und?

ara...

noreply@blogger.com (Carme Fortià) — Wed, 06 Apr 2011 17:04:00 +0000

això és vida

bon dia!

noreply@blogger.com (Carme Fortià) — Wed, 23 Mar 2011 05:54:00 +0000

a la carbonera!

noreply@blogger.com (Carme Fortià) — Sat, 19 Mar 2011 21:28:00 +0000

A priori...

noreply@blogger.com (Carme Fortià) — Tue, 22 Feb 2011 07:12:00 +0000

I qui diu que les nostres pròpies idees sobre el que pensem que és la realitat no afecten les nostres respostes i la nostra visió del món?

I va de vídeos

noreply@blogger.com (Carme Fortià) — Sat, 19 Feb 2011 11:10:00 +0000

Realment, sense paraules. Jo no l'havia vist, i vosaltres? (i no em refereixo al vídeo... ;oP)

Tantes coses en aquest món ens poden passar desapercebudes!

Hi ha coses per les quals val la pena lluitar...

noreply@blogger.com (Carme Fortià) — Tue, 15 Feb 2011 10:21:00 +0000

Hi ha coses per les quals val la pena lluitar... sempre.

Atreveix-te, canvia

noreply@blogger.com (Carme Fortià) — Sun, 13 Feb 2011 10:19:00 +0000

Impressionant