eskalades al ripolles

Via Teknòcrates RebentaValls - Agulles del Pla dels Hospitalets - Ulldeter

2026-09-24T13:52:18.699+02:00

Via: Teknòcrates RebentaValls

Zona: Agulles del Pla dels Hospitalets - Gra de Fajol Petit - Ulldeter
Dificultat: V/V+ (C/S2-)
Dificultat obligada: V/V+
Llargària: 95 metres
Exposició: Mig
Equipament: Reunions equipades, 1 parabolt de progressió (3r llarg)
Material:

· Joc de Totems fins al lila i Camalots del 0,5 al 3

· Tascons petits i mitjans útils

· Factible amb corda simple de 60 mts.

· R1 i R2 rapelables. Si seguim fins a R3, la línia de ràpels són 2 arbres amb cordino + maillon i dos parabolts amb anella (reunió via número 4).

Orientació: Nord-Est, a l’estiu millor de tardes i a la primavera i tardor millor de matins

Desprès de dies i més dies fixant-me en aquestes agulletes i intentar desxifrar els itineraris existents, alguns d'ells hivernals, aconseguim treure una línia prou vertical, bonica i de dificultat moderada. Una via que te força números per esdevenir una clàssica del sector per la seva bellesa de moviments, la facilitat de protecció amb flotants i la qualitat de les vistes rodejats en un entorn espectacular. Ulldeter sempre màgic! A més, hem de sumar una aproximació ràpida i facileta. Que més és pot demanar?

Trobar la línia no va ser fàcil doncs inicialment pensàvem que no existia cap via més a part de les equipades. Conjuntament amb Sergi Martinez vàrem tirar amunt per la xemeneia característica i acabant en l'esperó final. Per sorpresa nostra, desprès de consultar la 1era edició de la Guia del Ripollès del Luichy, ja existien dos itineraris clàssics: la Fissura de la Desil·lusió oberta per l'Albert Ibáñez al 1980 i l'Aresta dels Amors Perduts oberta conjuntament amb Toni González també el 1980. La cosa nostra va quedar frenada...

Dies més tard amb en Pau Guillen ens fixem que l'Aresta dels Amors Perduts comença inicialment per la placa (encara hi ha un pitó!) i segueix al segon llarg per aresta, fet que ens motiva a obrir un traçat més a l'esquerra.

Finalment la repeteixo des de baix i en solitari, respectant al màxim el tram d'aresta que coincideix amb la via dels Amors Perduts. És inexplicable com algú va equipar la via número 4 trepitjant l'inici del recorregut obert el 1980 per A. Ibáñez...

Aproximació: Aparquem al P1 de l'estació i seguim caminant per la pista d'esquí el Xalet. Arribats al primer canó de neu artificial, un corriolet s'endisa pel bosc. En aquest punt trobarem les marques taronges que segueixen direcció el les vies Polítiques Destructives, el Ploraner del ferro colat i el Guia de l'Amor. El seguim uns metres però ens desviem a l'esquerra seguint la tartera (fites visibles), primer en baixada i desprès ja en pla en el que és el Pla dels Hospitalets (o Pla dels Carlins). Travessem aquesta espectacular i curiosa tartera de blocs grans (pocs plans "atarterats" existeixen al Ripollès) fins a un petit corriol que travessa el bosc. El corriol del bosc segueix traces de la fauna del Parc Natural, que sense agafar altura, travessen el mar de nerets fins a situar-nos a la tartera final que baixa de l'agulla, la nostra destinació. Si sou dels que voleu un mapa, aquí el teniu:

Aproximació Agulles Pla dels Hospitalets

Una via que personalment te un component reivindicatiu. És una via NO dedicada a Sílvia Paneque, obstinada en treure un rendiment a la muntanya els 365 dies de l'any. Tot i que als escaladors sovint se'ns tatxa de "rebenta nius" també estimem la natura i tot el que la forma. Amb el temps i gràcies al treball conjunt amb els gestors del Parc Natural, les regulacions totals o parcials i el respecte a elles porten a un paradigma a on l'escalada conviu i respecta la vegetació i fauna amenaçades en perill d'extinció.

Una amenaça que en part no està lligada nomès als escaladors, si no també i en gran mesura a la massificació i teknocratització dels espais naturals. Creieu que superar els 50.000 visitants/any, fer hotels, bike-parks i telecabines ajudarà gaire a mantenir la biodiversitat que sobreviu per aquests indrets?

Alguna cosa s'ha de fer clar! doncs tenir aquest gran "free-camping" ple d'autocaravanes, furgonetes i tocaneus al llarg de la carretera i parquings de l'estació és quelcom força llastimós... No hi ha cap altre solució Sílvia? Semblaria que el gran pastis d'aquest banquet natural és tan sols construir un telecabina i hotels que RebentinValls...

Aleix Carretero Ezquerra

aPACOlipsis Gneis al Cingle de la Palanca - Roc de l'Oratori (Contrafort Dent del Rossell)

2026-06-02T18:50:28.016+02:00

Ja teniu una nova excusa per pujar aquest Estiu als Pirineus!!!! via aPacolipsis Gneis!!! AlpiMambo per tothom! a gatiiiillllo!

Via: aPacolipsis Gneis
Zona: Cingle de la Palanca (Contrafort de la Dent del Rossell)
Dificultat: 6b+ (C/S1+ - MD+)
Dificultat obligada: 6a+
Llargària: 200 metres
Exposició: Baix-Mig
Equipament: Via pràcticament equipada amb parabolts i pitons a caldo.
Material: 7 cintes (alguna extensible) portar joc discret de Totems del negre al lila o Alien cams (Fixe). (Si es va mooolt just de grau camalots del 0,75 al 3), tascons prescindibles, reunions rapelables.
Orientació: Est, a l’estiu ombra a partir de la 13h

Obertura en solitari per Aleix Carretero en mode umbilical durant 7 jornades entre el Novembre del 25 i el Maig del 26. Acabada el 20/05/2026. Retro-equipada per forçar en lliure. Via practicament equipada, portar joc discret de totems o alien cams (si es va just cams del 0,75 al 3 per fer una bona cosida!)

Enllaça desploms, diedres, fissures, plaques i inclùs alguna xemeneia de manera elegant i atlètica buscant sempre les debilitats del rocam i la vegetació existent. A partir d’R3 segueix per la cara Est de la paret a on trobem passos de xemeneia i placa en terreny sanejat. El penúltim llarg és de tràmit per enllaçar l'últim tram de rocam. En general trobem un gneis d’una qualitat excepecional.

Totes les reunions són còmodes excepte R1, a on millor assegurar des del màxim a la dreta per estar millor. Reunions rapelables amb 2 parabolts i anella, tot i que a partir de R4 no es recomana rapelar si no escapar per R5. Des de R2 s’arriba a terra amb 2 cordes de 60. Estar atents de fer passar les dues cordes per l’interior de la xemeneia!

El Cingle de la Palanca i la Dent del Rossell es troben en el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i Freser. Igual que a la resta de zones d’escalada del país, hem de procurar que el nostre pas deixi el menor rastre possible. Durant l’obertura s’ha respectat al màxim possible la vegetació rupícola, prioritzant la poda vers l’eliminació. Si us plau, intenta que segueixi igual. Si respectem ens respectaran!

Aproximació: Aparcar a l’encreuament del camí vell de Núria amb la pista que puja a Fontalba. Caminar pel camí vell de Núria i seguir desprès cap al camí de l’Oratori de Corbell, passant la font de l’Oratori i el trencant cap al camí vell. Abans de les escales de baixada cap al tram de cremallera vell, una fita gegant a l’esquerra ens indica l'inici del camí als cingles. Seguir les fites fins a la tartera. El desviament cap a la Palanca es troba enmig de la tartera cap a l’esquerra, des d’aquí ja es veuen les parets (evident). Inici de la via és el mateix que la via Surt de Kasa. En total uns 40’ caminant a la idea.

Track wikiloc

Descens: Per tornar la millor opció és baixar pel camí entre el cingle de la Palanca i la Dent del Rossell, el Pas Gatell. Sortint de la última reunió ja veurem les parets de la Dent del Rossell, el camí surt en direcció Nord, de baixada, molt evident. Seguir terreny més fresat i alguna fita i estar al cas perquè l’herba, els rocs i el fort pendent poden jugar males passades.

Pels qui volen quanta més info millor:

1^r Llarg: 6b+ 30m. Inici a la via Surt de Kasa, una sabina amb cordino segueix unes fissures i un parabolt visible des del terra a uns 10 metres. Segueix aquesta via fins a l’inici de la fissura a on es desplaça desprès cap a la esquerra. Segueix per placa amb bons peus. Entre el tercer parabolt i la reunió hi ha la seqüència que marca el grau. Comença un diedre en desplom amb fissura cega a on s’han de buscar els cantells més bons i final de travessia fins a reunió, atlètic! Opcional totem groc i blau per arribar a R.

2ⁿ Llarg: 6b 35m. Inici en un diedre que es fa ceg, protegible amb c2 abans del 1er parabolt. Pas fi d’equilibri per situar-se a sobre. Una cinta pànic pot ser útil. Desprès segueix per un altre diedre amb un pitó a caldo i unes fissures bones per totem lila primer i groc en el desplom, estar atent a buscar bé presa per mà dreta i colocar bé peu esquerra. El 2ⁿ parabolt el trobem a la placa sortint del sistema diedres. Del 3^e^r al 5^è parabolt la placa es posa vertical i s’han de buscar bé les preses més bones. Tram final fins a reunió fàcil per una xemeneia.

3^r Llarg: 6b 20m. Inici en una columna de Gneis amb roca delicada al principi. El primer parabolt es troba sortint de la reunió. Seqüencia desplomada amb fissures, regletes i laterals amagats, i un peu dret díficl de col·locar per encadenar. El recorregut esquiva un diedre amb vegetació per un esperó i placa fàcil. Si es vol es pot protegir amb un totem blau al diedre. El final travessa la via Campanilla, la reunió es troba al l'inici del desplom vermell característic.

4^t Llarg: 6a+ 30m. Inici en travessia de dretes seguint una fissura. Dos parabolts protegeixen la seqüència, s’ha de buscar bona presa sobre el desplom per sortir de la travessia ràpid per encarar la placa. Tram de placa protegible amb totem negre i c0,75. Desprès del 3^r parabolt anem a la dreta per un sistema de blocs encastats, tram delicat. Abans de la xemeneia característica podem protegir amb algun totem. Reunió sobre la xemeneia a la dreta.

5^è Llarg: IV 20m. Inici en lleugera tendència a la dreta per buscar un gendarme amunt entre vegetació. Últim tram de grades fàcils abans de reunió.

6^è Llarg: IV- 50m. Llarg més herbós del recorregut. Travessem un pla herbós inclinat i unes petites franges de rocam i ginesta, des de reunió és veu un arbre amb cordino per protegir-nos. Un primer ressalt ens porta a un pas de «matojo-traxion» que ens mena a unes grades fàcils amb parabolts. Tram final abans de reunió amb una petita seqüencia més vertical.

7^è Llarg: 6b 25m. Cirereta final de la via! una placa vertical fina de peus i regletes petites sobre un gneis de qualitat excepcional.

Espero que la disfruteu tant o més com jo! Au a seguir la ristra! Salut i Muntanya!

Dedicada al Xexu i Patu per tot el que m'han ensenyat. Dedicada també especialment al nebot i fillol Martí Boix Carretero, espero que algun dia em porti de paquet!

Més Coll Roig- 6

2023-09-26T07:30:00.003+02:00

Com que estàvem parlant de pupurris o combinacions, gràcies a la proximitat de les vies, ara amb aquests dos sectorets nous podem fer més poti-potis, i d'això va aquesta entrada.

No sé si recordeu en Pablo, el company xilenu d'en Patu que va venir a passar uns dies per aquí. Doncs diria que la darrera sortida que vàrem fer va ser a Coll Roig i ens vàrem treure de la xistera aquest pupurri de vies.

Tres imatges d'en Pablo al primer llarg.

Com que només teníem un matí perquè havia de fer les maletes per marxar cap a casa l'endemà, l'idea era veure-ho una mica tot. Així que vàrem començar per la "Joan Colet", que té un primer llarg molt guapo, amb roca excel·lent i equipament correcte. El segon em va tocar a mi, que no té gaire res digne a mencionar. Un pur tràmit per arribar a R2 amb un pas tonto a mitja tirada i un destrepe al final.

En Pablo Mármol a la via "Pitufina", el nostre L3.

Un cop a R2, enlloc de continuar per la via, vàrem caminar 2 o 3 minuts per un caminet molt evident fins al sectoret d'esportiva Barrufets. Un cop allà vam fer la via de l'esquerra, la més fàcil de les tres, la "Pitufina", molt maca i agradable d'ascendir. La reunió d'aquesta ruta està just a sota del camí de descens, així que en un minut més de caminar ens plantem a sota del segon llarg de la via "Tardor calenta" i tiro jo enllaçant les dues tirades, resultant una bona metrada d'adherència fàcil.

En Pablo arribant a la darrera R.

Recollim a tota òstia perquè en Pablo a quedat per anar dinar amb l'Amu, així que baixem tant ràpid com em permeten les lumbars, ja que el pare Rafart no li agrada gens que el facin esperar!

Croki-paint del pupurri que vàrem fer.

Més Coll Roig- 5

2023-08-28T07:59:00.002+02:00

Continua plovent a fondo, i ja he fet una rentadora, l'estès, he fet el dinar, he netejat la cuina, i ja només em quedaria dinar i afaitar-me, però quasi que prefereixo escriure que deixar-me la cara com un mapa, per tant us continuo cardant la xapa amb entrades pendents de Coll Roig.

En Quim al L1

No patiu, aquesta serà força ràpida, i així, mica en mica ja arribarem als nous sectors de l'esquerra, on hi ha un bon grapat de vies noves que no surten a la darrera guia.

Dues imatges d'en Quim al L2.

L'estiu passat, en Quim va venir a passar uns dies per aquí a visitar als parents, però un dia es va poder escapar i com que no cardava molta calor vàrem anar a fer una vieta en plan trankis, ja que jo encara estava força cardat de l'esquena.

El Litri arribant a R2.

Com que es pot dir que em fet totes les assequibles, vàrem optar per fer un pupurri o combinació, ja que hi ha vies que passen molt a prop una de l'altre i et permeten canviar-te... o liar-te.

En quim al pas de 6a de la "Derzu".

Vàrem començar per la via "Només hi ha que funcionaris i jubilats". A la meitat del segon llarg, on comença el tram difícil, 6a+, vaig enllaçar amb la "Derzu Uzala", quedant una tiradeta molt més fàcil, màxim 5+, però amb un alejillo que podem solucionar amb algun flotant o tragant saliva. Vam continuar per aquesta ruta fins la repisa de la R3, on passa el camí de descens, i vàrem aprofitar per tornar a canviar i fer el darrer llarg de la "Malalts de roca", molt més guapo que l'últim de la "Derzu".

Ara ja només queda gaudir fins a R3.

Al final va sortir una combinació prou entretinguda i facilota, només el pas de 6a de la "Derzu" és el punt negatiu, ja que comença a estar sobat i nosaltres ja no som el que erem...

No tornaré a utilitzar el blau,
palabrita del niño Jesús.

Més Coll Roig- 4

2023-08-27T10:06:00.002+02:00

Buenu, sembla que a la fi s'ha decidit a ploure una mica, ja era hora! Perquè entre la calor, la sequera i les cuques del boix era bastant insuportable anar a fer alguna trepadilla encara que fos a l'ombra. Així que només em queda que fer una mica de chacha per casa i mirar com plou mentre es mullen les parets, per tant, també hauria d'aprofitar per escriure alguna coseta més. Vinga va, pues mentre la cassola va fent xup-xup jo us cardaré el rollo.

En Follet al L3 de la "Joan Colet".

Ja fa mesos, em Follet em va portar a Coll Roig, ja que volia fer aquestes vies noves, la "Xapa la xapa", la "Anna" i la "Imagine", alhora que també tenia pendent encadenar la "Joan Colet", doncs au, ja ens tens a mi a fer d'escuder.

Al mateix llarg però més amunt.

Vàrem començar per la "Joan Colet". Ell va encadenar les dues tirades senars, el 6a i el 6b, i jo els llargs parells, el 5+ i 4+. Chachi, plaisir i poc estrès. El 6b no el vaig ni ensumar, i la resta tot perfecte. Poca cosa més us puc dir. Com a molt que espavileu a fer-la perquè quan el pas es sobi no hi haurà Déu que pugi.

En Follet al darrer llarg de la via.

Com que havíem d'estar d'horeta al queli, vàrem rematar el dia fent les tres vietes que abans us he citat ja que són molt guapes, a més ens venen de pas i són ideals per rematar el dia.

La primera, la "Imagine" es fa bé fins el diedret superior que t'escup enfora, un paset d'arrossegar-se i després cap a l'esquerra a caçar la R. La següent, el que seria el tercer llarg de "Xapa la xapa", sembla més difícil però no ho és. Un pas llarg al mini sostret i a xalar fins la reunió. I la via "Anna" es tracta d'una plaqueta on trobarem algun passet finet però res de l'altre món.

Més Coll Roig- 3

2023-08-22T09:22:00.004+02:00

Com ja us he penjat una novetat, ara toca una entrada "normaleta", que no us aportarà molta cosa, a part de les fotos de Coll Roig ben nevat, i del fart de riure que em vaig cardar amb l'Arxé, quin showman!

Començant l'aproximació.

Va, anem per feina. Un dia d'aquest hivern passat em va trucar l'Arxé gran dient-me que anava a la via "Malalts de roca" amb un seu company que és més novell que ell i que sí em volia apuntar.

A mig camí.

Com que té més perill que la Pantoja fent de contable a l'Ajuntament de Marbella, em vaig sentir obligat a anar-hi per controlar-los, així que després d'un bon esmorzar vàrem tirar amunt.

Ja es veu Coll Roig al fons,

Passat el refugi de Montgrony vàrem trobar un bon taco de neu a la pista. Vam probar de pujar amb el cotxe però al final vàrem desistir i vam pujar amb l'expreso de San Fernando, un rato a pie y otro caminando.

En Jordi a la "Malalts de roca".

En uns tres quarts d'hora ja erem a peu de via amb els peus ben molls, però un Sol radiant i la roca ben eixuta ens va animar a tirar amunt.

Ara de segon.

Els llargs es van anar succeïnt lentament però amb seguretat. A la mínima cagada ja els hi cardava un ronc! En realitat, poca cosa més us tinc d'explicar d'aquesta arxi-coneguda via que ja ha esdevingut una clàssica del pelotonaje.

Darrer llarg.

Per rematar el dia vàrem anar al sector "Barrufets", on vam fer dues vietes cadascun abans de tornar a mullar-nos els peus tot baixant cap al cotxe.

Fent esportiva al sector Barrufets.

Un dia molt amé, amb un paissatge hivernal tant digne de recordar com el silenci que va haver-hi tota la jornada, tan sols trencat pels nostres comentaris i riures.

Més Coll Roig- 2

2023-08-21T09:13:00.004+02:00

Buenu, volia escriure ja fa dies, però és que en realitat m'estic cardant un fart de voltar aquest estiu que quan arribo a casa tinc ben poques ganes de liar-me amb l'ordinador. En fi, com que aquesta entrada tracta de la mateixa via que l'anterior serà ràpid això.

Ja fa mesos, vàrem anar a repetir la via "Xapa la xapa" en Pepins i jo, ja que ell no l'havia feta. Així que un dia que havíem d'estar d'hora a casa, ens hi vàrem acostar.

El primer llarg el vaig fer jo, vaig enllaçar amb el segon i vaig muntar reunió en un arbre del camí. Dos llargs sense interès ni història, totalment prescindibles.

Jo al L1.

En Pepitu arribant a R2, la nostra R1.

El tercer no em tocava a mi, però en Pepitu no ho veu clar i ens decidim per fer la via de la dreta, "Anna". Es tracta d'una ruta d'un sol llarg, un 5+ intimidant des de terra, però és tot el contari, agradable, ben equipat i ben net de matolls. Molt recomanable.

En Pepins al darrer llarg de la via "K".

Arribant a la última reunió.

Monto R3 i continuem pel darrer llarg de la via "K" per fer uns metrets més. Baixem a peu i com que anem bé d'horari rematem el dia al sectoret "Barrufets". Es tracta d'un petit sector d'escalada esportiva amb tres micro-vietes per canalla, que en realitat, si us estimeu la vostra canalla més val que no els hi porteu. Uns metres més endavant trobarem tres vies més, realment bones en el seu grau, de 5° a 5+, d'uns 30 metres, 200% recomenables!

Croki-paint.

Us penjo un croki-paint amb la situació del sector "Barrufets" i un altre amb els noms i graus de les vies. Si hi voleu anar-hi em de seguir el camí de descens de la majoria de vies i quan pasem per davant de la segona reunió de la via "Xapa la xapa", trobarem un desviament a la dreta. Primer trobarem les tres vietes per canalla, i uns metres més endavant trobarem una corda fixe que ens deixarà al sector.

Més Coll Roig-1

2023-07-24T19:00:00.000+02:00

Buenu, després d'una bona pausa degut a la desídia i a la reforma del pis, avui m'he decidit a començar a escriure alguna xorradeta. No estic molt motivat, ja que vaig més endarrerit que els trens de la R3, però ho intentarem.

Com que Coll Roig s'ha convertit en el pati de casa, ja que ho tenim molt aprop, i sempre podem fer alguna via nova gràcies a que el Santi no para d'obrir rutes, enceto un nou cicle per aquest sector. Alhora comença a ser tot plegat una mica caòtic degut a la incessant activitat aperturista i intentaré posar una mica de llum al sector, ja que la nova guia d'en Luichy ja està un pèl desfassada en tant poc temps.

Doncs un dia em va trucar un "noi" de Girona que volia fer alguna coseta per Coll Roig ja que no hi havia estat mai. Com que no va gens sueltu ni escalant ni en maniobres vaig decidir portar-lo a la via "Malalts de roca" que ja he fet unes quantes vegades i després a fer-ne una altra força nova que jo no havia fet i que en realitat no pinta molt atractiva, la "Xapa la xapa".

Bé, de la primera poca cosa a dir, vieta super-guapa, agradable, roca de primera, equipament excel·lent i ultra-clàssica del sector ja. De la segona, en realitat també poca cosa a dir. Un primer llarg facilot i sense interès ens porta a una segona tirada de tramit per anar a caçar el camí que haurem de seguir uns metres en baixada per arribar el tercer llarg, l'únic realment bo de la via, més fàcil del que sembla però molt bo. Els dos primers totalment prescindibles.

Un cop a R3 podem continuar pel darrer llarg de la via "K", que tampoc és cap meravella, o aprofitar les dues vies veïnes, la "Imagine" i la "Anna", per fer una mica d'esportiva, que també són molt bones. Jo us recomano fer qualsevol altra via propera i rematar el dia amb aquestes tres vietes.

Us penjo unes fotos d'aquell dia en plena primavera, on destaca el verd de les fulles per damunt de tot i els dos croki-paints que espero que us serveixi d'ajuda en aquell sectoret, demà més.

L1 de "Xapa la xapa".

En Lluís a la via "Imagine".

Croki-paint de la via "Malalts de roca".

Croki-paint de la via "Xapa la xapa" i les seves veïnes.

Contrafort- 7 Martini Rosso

2023-06-08T09:38:00.003+02:00

Pensava que amb el ritme que duia acabaria totes les vies del Contrafort de la Dent d'en Rossell, però ha arribat l'ombra de la mala llet i s'ha acabat la ratxa. L'Àngel es va lesionar, en Follet també, en Pepins té molta feina i està desaparegut, ha arribat la primavera carregada d'aigua i tempestes, i per rematar, el meu germà s'ha comprat un pis i ara és el meu capatàs... Tot i així, vàrem poder esquivar la mala providència i vam fer una més al Contrafort.

Joer, com hi van, quin ritmazo!

La via escollida va ser la "Martini Rosso", la més fàcil de la paret, ja que el dia era rúfol i ventós, i erem en Follet, l'Arxé petit i jo, tres paquetassos! També us puc dir que és la més cutre amb diferència. Per col·leccionistes del matoll.

Nom a peu de via....lleig de veritat!

Aquell dia vàrem arribar a peu de via i cardava un vent de la òstia i quan ja estàvem a punt de marxar, em motivo, m'abrigo, i tiro amunt.

Segons el croquis el primer llarg fa 50 metres, però quedem que el fraccionaré pel tema del vent, ja que fa setmanes que estic afònic i no tinc ganes de posar a prova les meves cordes vocals enmig d'un vendaval. Així que vaig pujant seguint un diedre fissurat i facilment protegible amb algun pedruscu sospitós, al final del qual monto reunió en un bon "pinet", resultant una tiradeta d'uns 25 metres de 4°/4+.

L'Arxé arribant a la nostra R1.

Els dos fenomenus a la mateixa reunió.

El següent llarg també tiro jo, ja que en principi em tocava. Pujo per unes rampes d'herba fins a una xemeneia gairebé equipada, tan sols vaig posar un friend per assegurar l'entrada a la xemeneia, ja que hi ha un pas tonto. Segons l'obridor de la via, ell no va tocar l'herba i va pujar per l'esperonet de l'esquerra... igual de cutre i més il·lògic.

Dues imatges d'en George Clooney
a la xemeneia del nostre L2.

En Follet s'anima a la nostra R2 i tira p'arriba. Per fer-ho més interessant es carda per un ressalt de roca a l'esquerra però finalment acaba anant a petar a la via original, per tant no sigueu zoquetes i aneu rectes fins a una bonica però petita placa abans de la tercera reunió, també de dos parabolts, igual que l'anterior.

Ens canviem les cordes i torno a encapçalar la cordada. Segons el crokis fa una diagonal d'esquerres, però no feu cas! Heu de fer una travessa horitzontal d'esquerres molt descarada fins a un diedret, on trobareu la primera xapa del llarg. La resta és anar superant ressalts fàcils i de poc interès fins a una reunió de dos parabolts.

Dues imatges més d'en George ara al L3.

En Marc a la travessa del L3.

El darrer llarg diria que va en tendència a l'esquerra: fàcil, herbós i lògic, però en Follet li carda recte. Un esperonet amb roca delicada desemboca a unes rampes sense interès abans d'una placa vertical, difícil i totalment desequipada. Jo hagués muntat una reunió a peu de placa, però ell va tirar amunt. Total, quan es va acabar la corda vàrem començar a pujar sense saber sí estàvem assegurats o anàvem a l'ensamble, ja que amb el vent era impossible la comunicació. Finalment vàrem fer cim, amb caiguda meva inclosa, i vam tirar avall a totòstia perquè estàvem més tiesus que un bacallà.

Via totalment prescindible, només per amants dels rostolls i dels matolls. Tan sols per fer metres i practicar amb els cacharrus.

Crokis tunejat del llibre d'en Luichy.

Contrafort 6- Quarsita

2023-05-21T13:20:00.001+02:00

Després de l'èxit a la via "Campanilla", quedo amb l'Àngel per anar a fer la "Quarsita", que tothom diu que és tant bona, però a l'hora de la veritat, o esteu molt forts i aneu sobrats en els 6b+, o acabareu guarrejant com nosaltres.

Així, després d'uns dies, tornem a remontar el camí del contrafort i arribem a peu de via relativament més descansats que les altres vegades, ja que ens comencem a conèixer el camí... Com diria en Din Djarin: "Aquest és el camí".

Din Djarin.

L'Àngel és carrega tota la trastada i comença, però per arribar a la fissura en arc característica de l'inici de la ruta, ja carda un acerot. Ui,ui, ui...

Finalment arriba a la R1 després de fer 3 o 4 A0's. Quan em toca a mi ja entenc perquè no ha encadenat. Resulta ser un 6c difícil de llegir, o potser és que estem tot just a les beceroles i no ho em sapigut veure, i m'acabo agafant a tot arreu.

L'Àngel començant la via.

L'Àngel després del tram de 6c del L1.

Jo apretant el cul.

Postureo pels followers.

Quan tornem a estar junts em miro el següent llarg i sembla assequible, però el tram final del L1 de 6a m'ha costat, per tant, dedueixo que em costarà un piló fer la següent tirada. Al final tiro amunt amb la condició de que si no puc o em cago, acabarà ell. Tram molt guapo i vertical de regletes fins a la meitat, on em penjo perquè no m'ho crec, i després rampeta triomfal fins la nova reunió.

El tercer llarg és impressionant des de sota, però hi ha més xapes de les que diuen els crokis. Comença amb un ressalt tonto per arribar a un esperó, que a mesura que anem guanyant alçada és va tornant més difícil. Després fem una petita trave cap a l'esquerra molt guapa i anem a buscar la R3 amb algun pas rarot. Guarrejada total els dos.

L'Àngel començant el L3.

Dues imatges de l'Àngel apretant les dents.

Brrrrr..... Mama por!

Com era d'esperar el dia s'ha tapat una mica i comença a cardar rasca. Com que el quart llarg té la meitat de dalt comú amb la via "Nuc", l'Àngel em proposa de baixar.

-Home, per un llarg que ens queda, prefereixo acabar, ja que és facilot, maco i a més hi ha una reunió intermitja de la qual podem rapelar sense fer el tram final que ja tenim.

A regañadientes accepta i fem aquesta darrera tirada molt ràpid. Montem el ràpel i lo que és la vida: amb lo poc que li costa pujar, i resulta que rapelar li fa molta ànsia.

Jo al darrer llarg de la via.

Fem els quatre rapelillos amb la corda de 60 metres per estalviar-nos nusos enganxats o empotrats. Un cop a terra jo estic ultra cansat de fer acerots al primer i tercer llarg. Ell ja està més tranquil després dels ràpels, però tot i així recollim els trastos i tirem avall que comença a cardar força rasca.

Croki-paint dels pares de la criatura.

Contrafort 5- Campanilla

2023-05-07T09:41:00.001+02:00

Després d'uns dies d'haver fet la "Nuc", vaig coincidir amb l'Aleix i li vaig explicar la sortida amb tanta il·lusió i èmfasi que es va motivar tant que el següent dia que tenia lliure ja em va enredar per tornar-hi.

Així que ja em tens a mi tornant a fer el camí del Contrafort de la Dent d'en Rossell, carregat de trastos i de dubtes, ja que també s'ha sumat en Pablo, un company xilenu del Patu que ha vingut a passar uns dies a Ripoll.

Un cop a peu de paret ens ho mirem i acabem decidint-nos per la via "Campanilla", que no sé sí fa referència al famós cim de les Dolomites, el Campanille Basso, o a la fada de Peter Pan, ni puta idea, però el primer llarg, 5+, es veu difícil i bastant pelat des de terra.

L'Aleix obrint el L1.

L'Aleix s'anima. Es penja tota la cacharrada i tira amunt, xapa un pont de pedra, dos parabolts i tot seguit ve un tram net molt llarg. Va pujant segur i posant ferros, però a mesura que va guanyant alçada i s'acosta al tercer parabolt la cosa es va posant cada vegada més fina, finalment arriba a la reunió i pugem en Pablo i jo. Déu n'hi dó quin quintu, ja hagués suat fort la cansalada sí l'hagués obert jo!

L'Aleix apretant al L2.

El següent llarg és un 6b que es veu impressionant, i l'Aleix el vol fer ell... Si, si, per mi ja pots tirar! Es tracta d'un desplom vermellós i fissurat amb grans sortints, on el pas més difícil és a la tercera xapa, que em de cardar una bona remada per entrar a la placa, la resta és facilot però amb un pas mooooolt tonto per entrar a la R2.

En Pablo arribant a R2.

Arribem en Pablo i jo a la reunió bufant més que un adolescent mirant un documental de TV2, així que en Karre li torna a fotre a la següent tirada. Des de R2 sembla fàcil però el flanqueig se li rebota una mica. S'ho mira i remira però no veu el pas. Finalment, treu el caràcter i passa, la resta és anar fent.

L'Aleix començant el tercer llarg.

Un cop junts una altra vegada, l'Aleix m'anima a que faci jo el quart llarg, un 6b de placa força curt. Em penjo unes poques cintes i el semàfor i poc a poc arribo a la R4. Tirada totalment prescindible. Us recomano continuar pel diedre de l’esquerra, que seria l'últim llarg de la "Massey", comú amb la "Bisbalenques".

Jo al 4t llarg.

Com que el dia s'ha anat espatllant, decidim continuar fins al cim ja que no farem cap més via. Així que en Pablo es penja uns quants ferros i tira amunt. Res, un ressalt i després caminar fins a sota d'un bon mur, amb bona pinta. Continua ell i finalment arribem al cim. Fotos, encaixades de mans, un cigarru i cap avall a peu.

En Pablo al darrer llarg.

Foto-cim.

Foto tunejada de la

nova guia d'en Luichy.

Contrafort 4- Nuc sortint per Illargia

2023-04-26T08:53:00.001+02:00

Després d'haver fet la "Bisbalenques" dues vegades, i la "Surt de casa", vaig veure que el contrafort de la Dent d'en Rossell era massa difícil per mi, i vaig deixar de pensar-hi. Sabia que més tard o més d'hora hi tornaria enredat per algú, però no tenia pressa. Massa grau i poques xapes pel meu gust. No ho critico, tot el contrari, sóc massa cobard per afrontar aquelles vies, que en realitat són de grau assequible i fàcilment assegurables on no hi ha plaquetes, però després de tant temps cardat de l'esquena pensant que no podia caure pel dolor que em podria provocar un saque, ho trobo tot molt difícil.

Tres imatges de l'Àngel al L1.

I va passar el que vaig pronosticar. Un veí del barri, un fiesteru total, havia posat seny i ara escala, però els seus companys només fan esportiva i va aconseguir el meu telèfon. Després de fer-me uns quants controls d'actitud, material, tècnica i fins hi tot de cal·ligrafia, em va portar al contrafort. Va ser benèvol i em va dur a fer una de les vies més senzilles, la "Nuc" sortint per la "Illargia".

Tres imatges més de l'Àngel,
ara al L2.

Després de fer el pateo, que no el recordava tant llarg, arribem a peu de paret i comentem quina estratègia utilitzarem. Com que ell és jove i valent, només porta un chubasquero i una cantimploreta amb mig litre d'aigua. Jo que sóc més xapat a l'antiga, porto una motxilla amb 1'5 litres d'aigua, una jaqueta, un shunt, cordinos, maillons, curra, kleenex's, frontal, estreps, i no sé quines histories més, lo típic.

L'Àngel al L3.

Jo mirant el pas de 6b de la "Nuc".

Quita coño, que no vull fotos!!!!

Es penja els seus totems lluents i de coloraines i tira amunt. Quan porta un bon grapat de metres, sento que renega per culpa del roçament de les cordes. Finalment monta R1 i em toca a mi. Començo amb una mica de pressió, ja que se suposa que jo sóc el veteranu, però estic més estropeao que la cama dun loco. Poc a poc van queient els metres i arribo a la reunió. Tiradeta llarga i xula, on el 6a està perfectament protegit, i la resta del llarg podem posar de tot.

Jo al L4, amb i sense zoom.

La següent tirada és més fàcil però impressiona. Un diedre de 5+ d'uns 10 metres totalment net ens duu a una feixa on hi ha la primera xapa. Després segueix a la dreta fins a la R2. Es pot posar de tot, per tant no us acolloniu i tireu amunt.

En aquesta reunió hi ha el creuament amb la via "Illargia", que és la que vàrem seguir, ja que el següent llarg de la "Nuc" és veu molt difícil. Així que anem a caçar un diedre que hi ha a l'esquerra, on encara hi ha clapetes de neu, i continuem per una placa molt fina fins a R3, realment incòmode.

L'Àngel arribant a R4.

L'últim llarg no té més història que seguir la cresta fins un petit murete protegit amb una xapa. Un cop al cim tots dos decidim baixar a peu, ja que fot força rasca: és 4 de març i sembla que l'hivern no vol marxar del tot.

Una darrera dada. Sí volem baixar a peu des de R4, poc recomendable, em de pujar per la carena fins una petita bretxa, descendim un parell de metres cap a l'esquerra i grimpem, pas de 3° un pèl expo.

Croki-paint tunejat d'en Víctor i en Ferran.

Croki-paint d'en Sergi Villar, bon escalador
però no es guanyaria la vida fent ressenyes!

Contrafort 3- Surt de casa

2023-04-25T09:07:00.001+02:00

Doncs van anar passant els anys, i des d'aquell llunyà 1995, no vaig tornar a escalar al Contrafort de la Dent d'en Rossell. Quan passava per davant sempre hi veia possibles línies però per A o per B, no vaig torna-hi fins la tardor del 2021, quan en Luichy corria pel Ripollès fent la nova guia i necessitava gent per fer fotos i companys de cordada.

A mi això de les fotos em fa força repelús, però al final vaig acabar anant-hi tot i que erem una bona colla: en Luichy, la Núria, en Grau, l'Arturo, en Fonts i jo. Un cop a peu de via, vàrem fer dues cordades: els pro van anar a fer la via "Campanilla", i l'Arturu, en Fonts i jo ens vam posar a la via "Surt de casa", just a la seva esquerra, així ens podien fer fotos.

L'Arturu al L2.
No sé perquè ha quedat borrosa.

A peu de via parlem entre nosaltres tres, i en Fonts diu que no vol anar de primer, així que ens ho repartim entre l'Arturu i jo. Miro el croquis i veig que la segona tirada és la més puta, així que escullo fer els llargs imparells, i ell que faci el llarg difícil, que va sobrat i vol xupar càmera.

Jo al L2, aquesta ha quedat bé.

La primera tirada no té misteri, una petita placa seguida d'unes grades desemboquen a un desplom de 6c, però fàcilment acerable. Montem la reunió, molt incòmode per tres tius, i tira amunt l'Arturu. Llarg guapo i impressionant, que segueix una fissura que quan més puges, més difícil es torna. Mentre va pujant, sentim el clic de la càmera del Luichy que no para. Sortosament quan és el nostre torn decideix que ja té prou fotos i no en fa més...uf... menus mal!

L'Arturu al 4rt llarg, 5+ curt però guapo.

El tercer llarg el faig jo, però em cago bastant a l'inici amb uns blocs sospitosos però finalment arribo a R3. Asseguro als companys i l'Arturu encaplaça el darrer llarg, el diedre final de la "Bisbalenques", on encara li fan unes fotos més.

En Luichy cardant una reprimenda a l'Arturu
perquè hem tardat molt a baixar.

Un cop a la repisa final, la cordada dels bons baixen rapelant i nosaltres a peu. Quan arribem a peu de via ja fa una estoneta que ens esperen. En Fonts i jo marxem que tenim compromisos socials, i ells quatre es queden per fer una altra via.

Foto de la guia d'en Luichy.
Espero que no s'emprenyi.
La "Surt de casa" és la 19.

Contrafort 2- Bisbalenques

2023-04-19T08:32:00.004+02:00

Continuant amb escaladetes añejas al Contrafort de la Dent d'en Rossell, recordo que l'any 1995 va anar a petar a les nostres mans el crokis d'una via en aquesta paret. Encara el conservo, però està enterrat entre centenars de fotocopies de ressenyes i m'ha cardat mandra buscar-lo.

La via en qüestió és la "Bisbalenques", oberta pels tres Joans: en Jover, de Déu i en Font, en pau descansi pobret. Va ser l'únic, juntament amb en Manolo S. que ens va fer cas quan començàvem a escalar en aquell llunyà 1989, tots els demés dinosaurios només ens feíem cas perquè els hi paguéssim el tallat o per fer de taxista.

Total, que un dia ens vàrem carregar de ferros i ens hi vàrem cardar de cap. Recordo haver suat tinta però alhora haver disfrutat més que un camell. Com que erem jovenets sense experiència ni pasta vam anar pujant metre a metre assegurant-nos amb pitons, empotradors i hexcèntrics. No teníem friends, i els camalots i tot això encara no existia.

Jo encapçalant L1, amb menys panxa.

El primer llarg marcava A2, així que vam arrancar amb estreps directament des de terra. Els dos següents eren 4+, segons el crokis del Gran Gurú, i em van encantar però els recordo durs. Un cop a R3 vam continuar amunt entre lleixes herboses i ressalts fins al cim, per després baixar a peu.

L3 vestit a la moda de l'època.

Actualment aquesta ruta ha estat restaurada, modificada i si han afegit parabolts a les reunions. Ho trobo perfecte, però veig que el senyoritu no s'ha queixat, en fi, a lo que anàvem, us penjo el meu croki-rotring i el que han fet en Victor i en Ferran... Qualsevol coincidència entre els dos és pura quasalitat...

Croki-rotring de l'any 1995.

Croki-paint de l'any 2020.

Contrafort 1- Vigo- Català

2023-04-17T11:02:00.001+02:00

Després de les últimes obertures a la Dent d'en Rossell, sembla que ja no queda gaire espai per fer encabir gaires més vies, per tant, en Victor i en Ferran es van centrar en el Contrafort de la Dent, o Cingle de la Palanca, per obrir nous itineraris i restaurar els ja existents, totalment oblidats, i amb un resultat més que excel·lent, on podrem gaudir de rutes semiequipades sobre roca gairebé perfecte i d'una llargada ideal per fer una via en un matí o enllaçar unes quantes sí tenim temps i ganes.

La veritat és que en Josep Grau té raó. Mira que hi he passat vegades per davant i no havia atinat mai a obrir una vieta allà. Ara realment no queda espai, i no hi podré cardar la pijarada... o si?

Buenu, fa anys, diria que el 1990, amb un company, en Jordi Vigo, vam intentar la via "Primavera" a la Dent, però erem tant joves i tant novatos, que quan vàrem arribar a peu de via ja era el migdia, i vam veure que no anàvem enlloc amb aquell horari. Així que vàrem fer mitja volta i quan vam passar per davant del contrafort, ens vàrem tornar a motivar i ens vam tirar a la piscina i així vam obrir una vieta, que va quedar totalment neta, ja que no teníem ni taladru ni pasta per deixar pitons.

Sí us dic la veritat no recordo ni per on va, tant sols volíem escalar i allò ens va servir per salvar el dia. Però en fí, tant li fa, ja que amb l'obertura d'aquests nous itineraris a càrrec d'en Víctor i en Ferran ha desaparegut, tant sols queda una nota al meu antic diari d'escaladetes.

Croki-rotring!

Pilar ploraner

2023-04-13T10:32:00.000+02:00

El 2018, en Grau, la Núria i en Quintilla van obrir una via a la Dent d'en Rossell, la "Plors i violes", que comença gairebé a mitja feixa i va fins al cim de la paret, apurant al màxim les expansions i aprofitant les febleses de la roca en el poc espai que queda ja.

Un cop acabada, vàrem anar en Josep i jo a repetir-la, però es va cardar a ploure a R4 i vam rapelar entre llampecs, trons i aigua. Suposo que sí no m'hi porta ell, o algun altre remakina, no la repetiré mai més, ja que el primer llarg és un bon filtre, 6a obligadíssim i un pèl expo crec jo. Les dues següents tirades, tot i que no són del meu estil, ja que hi ha una o dues xapes només, em van agradar molt, sobretot el L3, brutal. El 4rt llarg, és més impressionant que difícil, sí anem bé amb els estreps, clar.

Molta gent va elogiar la via durant els primers mesos, ja que tots els valents la van anar a repetir de seguida que es van enterar, àvids de vies noves on poder utilitzar tota la cacharrada, i com no, tal com acabaven, ja penjaven a les xarxes socials infinitat de piropos sobre la ruta, i de pas, menysprear les vies que em equipat de la Dent.

Evidentment, després d'uns anys, ja s'hi ha cardat gent més mundana i ja he sentit de tot, des de que és una meravella a que és un llufa. És lo que passa quan fas coses pel proletariat, et diran coses bones i no tant bones. Benvinguts a l'altruisme!

Quan les aigües es van calmar una mica, la cordada Grau- Núria van tornar a l'atac el 2020, i van obrir una entrada directe des de l'antiga via del cremallera, que seria l'inici lògic de la via, però li varen posar un altre nom, "Pilar ploraner". Realment és la mateixa via, però oberta en dos estius diferents. També podríem fer la part inferior només i baixar per la feixa si anéssim a fer una matinal, però crec que seria un cas molt puntual.

La ruta consta de tres llargs seguint el mateix estil d'apurar les expansions, i com es de suposar, m'hi varen portar de convidat en plan petate.

La veritat és que em va agradar molt, fins el punt de pensar que tonto que sóc de no haver-la obert jo, ja que aquest pany de paret me'l havia mirat moltes vegades, i no ho vaig fer mai, suposo que per mandra i falta de company.

Total, el primer llarg torna a ser un filtre anti-paquitos, entrada desplomada i difícil, però no obligada. El tram de després si que posa els pèls de punta sinó estem bregats amb els trastos. Els dos següents llargs són més humans, però recordo que hi havia un tram a la 3a tirada que era molt més difícil del que semblava, més us val no badar.

Inici de la via.

En Grau sortint de l'inici desplomat.

Començant el diedre.

En Grau a meitat del L1.

La Núria camí de la R1.

Postureo per l'Instagram.

En Grau començant el L2.

Havent passat el tram d'Ae.

En Grau començant el L3.

La Núria arribant a R3.

El dia s'ha tapat i ja no podem mirar el canalillu...

Cordada al L2 de la "Kuru".

Croki-paint.

Foto de la nova guia del Luichy, compreu-la xusma!!!!

Xusma planetària.

2023-04-07T10:19:00.002+02:00

Buenu, com que estàvem parlant de remiendus que em anat fent a la Dent d'en Rossell, us explico aquest, que em va donar molta feina, per no dir que em va donar molt pel cul.

Intentaré explicar-ho breument, perquè no em vull fer pesat dient el que penso de la xusma que es creu l'elit, de gent que va predicant que les xapes són un càncer per l'escalada però després les utilitzen per portar clients i beneficiar-se de la feina feta desinteressadament per altres, que interposen els seus interessos amb trucades diàries mentre estem veient com s'en van persones estimades, i un llarg etcètera que no tinc ganes d'enumerar.

Total, quan vàrem obrir la via "La història inacabable" resulta que una part del 6è i del 7è llargs trepitjava la via "Ribetans", i el 8è eren comuns, un collons de canal herbosa cutre en que tan sols vàrem posar una xapa. Com que aquesta via està gairebé desequipada i no es fa gaire, per no dir gens, no vàrem trobar ni rastre ni informació, però va aparèixer un dels seus aperturistes queixant-se i exigint que desmontessim tota la part superior.

Finalment, després de 40 trucades llarguíssimes mentre estava a l'hospital fent les tasques que li toca fer a un fill, i tot sigui dit, encara estic esperant que pregunti per l'estat de ma mare, vam arribar a un pacte: a partir de la R5 redreceriem la via i desmuntaríem els trams comuns de les dues rutes.

Reobrint el L6.

Xemeneia final al L8.

Després d'uns mesos de feina i combinacions rocambolesques de viatges a l'hospital i a la Dent, sense dormir, o havent dormit poc i malament en un collons de sofà, i enredant alguns companys vàrem "reobrir" la part superior de "La història inacabable".

Amb aquesta part feta, vàrem anar tots dos, la vella glòria i jo a desmuntar lo que el senyoritu no li estava bé. Ell va volguer anar per dalt però jo preferia anar des de sota fent la seva via i així treient tot el ferro que havíem posat a la seva ruta. Però no va voler i vàrem anar rapelant i desmuntant. No em va quedar clar sí era perquè no sabia ni ell per on anava la via, o no s'en refiava que l'assegurés jo...

Buenu, i amb això acabo, gràcies a en Xavi i a en Josep per ajudar-me a reobrir la ruta, gràcies a tu, sí estàs llegint aquestes línies, per preguntar per la mare, i gràcies a tots els que disfruteu de les nostres vies, fins hi tot els que les utilitzeu per pencar.

Foto-resum de l'entrada.

Suposo que sabreu arribar-hi amb aquesta explicació.

Foto de la guia d'en Luichy, suposo que no s'emprenyarà.
No tinc ni ganes de fer el croki-paint per no pensar-hi més.

I vàrem tornar

2023-03-15T09:29:00.001+01:00

Doncs si, com que l'última vegada que vaig anar a la Dent d'en Rossell vaig veure que la via "Doctor Neret" necessitava algun apañu, vaig tenir de tornar-hi. Pensava que em costaria més trobar algun camàlic per cardar-me un cop de mà però finalment l'Aleix es va deixar enredar fàcilment.

Com que era el pic de l'estiu i cardava una calor digne d'un jacuzzi al Kilauea, vàrem decidir anar-hi força d'hora i poder fer l'aproximació a la fresca, però tot i així vam arribar a peu de via amarats de suor.

Selfie de l'Aleix i jo amb el riu Núria al fons.

Vam menjar alguna coseta i l'Aleix va tirar amunt. El pla era que ell encapçalaria la cordada durant tota la via i jo iria darrera amb el motxillot ja que duiem taladru, les eines, algunes xapes, l'aigua i la roba d'abric per si apareix un vortex amb fred polar.

Resumint, fa fer el primer llarg sense despentinar-se i jo acerant a tot arreu. El segon gairebé li va sortir però l'últim pas se li va resistir. Quan em va tocar a mi, vaig anar pujant com podia, ja que la motxilla i la panxa pesaven molt. A mitja tirada hi havia un alejillu on vaig posar una xapa, ja que quan vaig obrir aquest llarg estava fort i motivat, però ara tinc de començar a pensar amb el retiru. I arribant a la R2, on hi havia el pinet que ara no hi és, vaig posar una altra.

Els tres següents llargs els vàrem fer rapids. Ell encadenant i jo acerant com un boig a tot arreu, fins hi tot m'agafava a la molsa, tota ajuda és bona per moure aquest tonelatge.

Un cop a la R5, l'Aleix es penja un grapadet de friends i de tascons ja que en aquesta tirada hi falten dos pins que han passat a millor vida, i un altre que aviat irà a fer-lis companyia. Un cop a la reunió em toca a mi, i mentre vaig pujant poso tres xapes, i intento cardar avall el pi que està agonitzant, però es resisteix a fer el viatge al més enllà i no para de passar xusma pel camí, així que el no l'emprenyem més i tirem amunt.

Continua l'Aleix direcció al cim i fem les tres darreres tirades seguint la mateixa tònica. Ell encadenant-ho tot, i jo pillant-me a tot arreu. La motxilleta pesava una mica menys però havia de reservar alguns cartutxos per arreglar un parell de cosetes a la via "La història inacabable".

Un altre selfie, però ara al cim!

Un cop al cim, amb el Sol al punt més alt, o sigui el cenit, i amb una torrija de la òstia, anem a buscar l'última reunió de la via que us deia. Després d'una estoneta divagant entre nerets aconseguim trobar-la. Montem la corda i l'Aleix baixa rapelant amb l'idea de posar una xapa on hi havia un aleje considerable, quedant un pas de 6a obligat (o més), ja que quan es va equipar aquest llarg la bateria de la màquina va dir prou i va quedar pendent durant anys. Finalment vàrem tatxar aquesta tasca i comencem a tirar avall.

Però no us penseu que havíem acabat el jornal, no, no! Un cop arribem a l'antiga via del cremallera ens acostem a peu de via de "La història inacabable". El problema estava que abans havia un espit de M8 a la R0 al començament de la via, però algú la va treure. Potser no calia aquesta xapeta, ja que hi havia una repiseta amb un bon pi. Però aquesta repisa s'en va anar avall, juntament amb el pi que s'en va anar a fer companyia als de la "Doctor Neret", i per tant quedava un inici indefinit, incert i exposat.

Així que vàrem estar estudiar un accés i després d'una estona ens hi vam posar. Al final va quedar així:

Sortint del túnel girem a la dreta i saltem el cable de la barana.
Remuntem una petita paret amb l'ajuda d'uns graons i una corda fixe blanca.
Girem a la dreta i seguim la malla d'acer per dins fins els seus ancoratges.
Pugem amb l'ajut dels ancoratges d'acer.
Seguim per una repisa en diagonal de dretes, fàcil, fins a una corda fixe negra.
Seguim la corda fixe negra en diagonal d'esquerres, fàcil però cal parar atenció!
Al final de la corda hi ha la R0, un espit de M8 (xunguillu) i un parabolt nou de M10.
Vàrem afegir una primera assegurança ja que hi havia alguna queixa.

Pas 3.

Pas 4.

Vistes de la repisa del pas 5.

Pas 6.

L'Aleix posant la primera
assegurança del L1.

R0.

Sí amb totes aquestes explicacions no trobeu l'inici teniu un problema pitjor que el meu. Un cop finalitzada les tasques de manteniment i condicionament, vàrem tirar avall poc a poc, ja que no ens aguantàvem els pets, feia estona que l'aigua s'havia acabat i el bocata del matí feia hores que l'havíem cremat!

Per fí una "mica" de líquid!

Croki-paint actualitzat.

Hi hauré de tornar

2023-02-21T10:00:00.001+01:00

Ja fa un any i picu, Don Angel corria per aquí i vam poder recordar vells temps escalant una altra vegada junts en molts dels nous sectors que hi ha per la comarca. Però no en tenia prou i volia fer alguna via llarga. Com podeu imaginar vàrem anar un dia a Coll Roig , però se li feia petit i volia més metres, així que ens vàrem decidir per anar a fer la via "Doctor Neret" a la Dent d'en Rossell a principis de gener, que gràcies al canvi climàtic només vàrem passar un xic de fred al primer llarg.

Don Angel.

Com que ell està més curtit pel fred va encetar la via i sense immutar-se va arribar a la primera reunió. Jo vaig pujar tant bonament com vaig poder, però tenia els dits freds i balbs, ja que el Sol encara no ens tocava, així que un cop a R1 tots dos, va continuar ell.

En Patu camí de la R1.

El següent llarg gairebé el fa net però resulta que hi havia un pinet que anava molt bé per tibar a l'últim pas, però que ara ja no hi és. Com que duiem el semàfor va poder assegurar-se decentment però no el va encadenar. Quan vaig pujar jo vaig veure que el petit pi estava arrancat de soca i arrel, i fer un pas tant puta assegurat d'un alien no em va agradar. HI HAURÉ DE TORNAR A ARREGLAR-HO.

En Patu començant el segon llarg.

El tercer i el quart llarg són facilots i agradables i com que el Sol ja m'havia escalfat els dits, els vaig fer jo. Un cop arribo a R4 s'amaga i no el vàrem tornar a veure en tot el que quedava de dia, però la temperatura de l'ambient i de la roca eren soportables.

Tres imatges d'en Patufet al L4.

El cinquè llarg el va fer en Patufet i en un tres i no res ja estava a la cinquena reunió. Jo de segon també em va sortir, però m'ho vaig haver de mirar una bona estona el tram final mentre Don Angel començava a posar-se nerviós!

El següent llarg no tenia en ment fer-lo, ja que és un bon 6a+, però em va motivar tant el company que em vaig envalentonar i vaig tirar amunt. ERROR! Els passos de l'inici del llarg em van costar un disbarat però em varen sortir. Arribo a la repiseta bufant més que una locomotora i quan em recupero tiro amunt pensant que ja serà un passeig fins la següent reunió, PUES NO! Dels tres pins que hi havien per assegurar-nos, dos ja no hi són i l'altre poc li queda, resultant un tram fàcil però força expo.

Don Angel al sisè llarg.

No sé que collons fa amb el braç així!

Quan tornem a estar tots dos junts, ara ja a la R6, acordem que HI HAURÉ DE TORNAR A ARREGLAR-HO posant un parell o tres de parabolts. No sé a qui liaré per venir-me a cardar un cop de mà, però en fi, ja trobaré algún pringat.

Els dos següents llargs els fa ell sense problemes i finalment arribem a dalt. Fa estona que no veiem el Sol, però no fa gens de fred, així que recollim els trastos tranquil·lament i baixem pel camí paral·lel al Torrent de Fontalba, que ara ja ha esdevingut el descens "oficial" de les vies de la dreta de la Dent d'en Rossell, suficientment marcat i fitat, impossible perdre's!

En Patu al vuitè llarg.

Croki-paint amb algun equivocat.
El sisè i el vuitè són 6a+.

Addictes a la Addictes

2023-02-14T10:46:00.003+01:00

El títol potser dóna peu a pensar què som uns ionkis, però no volia dir això. Tan sols em referia a que vaig tornar a fer aquesta fa poc. És que és una vieta que a mi em satisfà lo suficient. Crec que li faltaria un llarguet més, però tot i així, al final del dia, tinc la sensació d'haver fet alguna coseta: entre l'aproximació, la via, el retorn i les birretes de turnu de després, arribo a casa prou cansat.

En Markitus no s'ho pensa i tira amunt, L1.

L3.

Doncs un dia, parlant amb en Markitus, un xaval de la capital que vàrem conèixer quan vaig estar treballant a Bcn, em va comentar que li feia gràcia fer una vieta a la Dent d'en Rossell, ja que no hi havia escalat mai, però no volia complicacions ni mal de caps. Alguna cosa assequible, disfrutona i equipada. Amb totes aquestes premisses, la millor opció era la "Addictes al dissolvent", així que li vaig passar el Croki-paint i li va agradar l'idea.

En Markitus al L4.

El cap de setmana següent ja estàvem a peu de via després d'haver fet l'aproximació des de la pista de Fontalba. El paiu es va motivar tant que em va dir que volia fer tota la ruta de primer, així que es va lligar la corda i va tirar amunt.

Els dos primers llargs van anar molt bé, però el tercer ja va caure un acerot, i a mesura que anàvem guanyant alçada, la gallardia i el valor anaven minvant, fins el punt de que quan més metres pujàvem, més renecs queien.

En Markitus al penúltim llarg.

Finalment vàrem acabar la via i tot va anar molt bé, però la satisfacció aviat es va diluir com "llàgrimas sota la pluja" quan remuntavem el camí de retorn fins el cotxe, ja que això de caminar no és lo seu...

Todos esos momentos se perderán, en el tiempo,
como lágrimas en la lluvia. Es hora de morir.

Vamoooos, ja queda menys!!!!

Croki-paint.

En Follet em porta d'excursió i 7

2023-02-12T11:54:00.001+01:00

Bé bé bé. Ja acabem aquesta etapa! I en començarem una de nova, sí la motivació d'escriure continua, perquè és una mica sacrificat això.

Com que ens havíem tantejat alguns dies, en el bon sentit de la paraula, fent esportiva, va arribar el dia d'anar a fer alguna vieta, i vàrem decidir-nos per la via "Addictes al dissolvent", que ja us podeu imaginar que jo ja l'he fet unes quantes vegades però m'agrada molt i no em fa pa res repetir-la. Ell també l'havia fet però només una vegada, i com que no s'enrefiava molt de mi, normal, també prefereix jugar sobre segur.

L'aproximació la vàrem fer per la pista de Fontalba, ja que faltaven pocs dies per Sant Joan i encara estava oberta. Després la tanquen i fan pagar els 100 primers cotxes, els altres han d'aparcar a Queralbs.

Croki-maps.

Després de gairebé una horeta arribem a peu de via i ens repartim els llargs. Ell els "nones" i jo els "pares", així que comença ell i quan està a punt de penjar-se li canto el pas i encadena. Pujo jo i també em surt. Li paso la motxilla i em llenço a la segona tirada, que em va pel cantu d'un duro de cardar un acerot però la proximitat de les assegurances invita a probar-ho, i sortosament també la faig neta.

Arribant a R2.

Digues "Lluíííííís"!!!!

El tercer llarg té el pas només sortir de la reunió i tots dos acabem agafant-nos a la cinta. Jo crec que dèu ser 6b, però la gent diu que és menys. Després venen unes grades que ha crescut algun matoll emprenyador i el diedre guapo profanat amb xapes. Un pas de matojo-tracció i R3.

Diria que es arribant a R5.

La quarta tirada comença amb un flanqueig de dretes per arribar a un desplomet que em surt al segon intent, ja que hi ha una xapa a desmà que algun any d'aquests hauria de canviar. Uns metres més i montem la quarta reunió, comuna amb la via dels "Duis", que diuen que està reequipada, però no és cert. Encara queda algun buril en aquest itinerari per substituir, però en Joan no vol creure'm, pues allà ell. Però vigileu. Sí la repetiu, xapeu els burils, ja que potser no trobareu els parabolts que el Senyoret diu que si que hi són.

Ja pot dir missa aquell, això és un buril.
Per tant no la va re-equipar tota!

El penúltim llarg l'encapçala ell i veig que hi ha un pas que li costa molt, però encadena. Quan arriba el meu torn ho entenc. Hi havia un pinet que anava molt bé per tibar, i ara ja no hi és i ha quedat un pas més difícil i amb mala caiguda a la repisa. Hi hauré de tornar algun dia a posar una xapeta, però quina mandra pujar amb el taladro allà dalt, brrrt...

I l'últim llarg no té més història que anar buscant el camí més fàcil i net entre xapa i xapa. La reunió és força incòmode, així que vaig fer uns metres més i la vaig montar una mica més amunt, a la darrera R de la via "Primavera", però només és d'un parabolt! O la reforcem o assumim aquest risc.

Santa pujada de tornada, uf!

La tornada va ser una mica dramàtica, ja que el Sol encara estava ben alt i cardava una calor de Déu, l'aigua feia estona que s'havia acabat i en Follet va imposar un ritme que semblava l'Indurain a un port dels Alps! Però això ja és una altra història...

Croki-paint.

En Follet em porta d'excursió 6

2023-02-09T10:27:00.001+01:00

Ja ens acostem inexorablement cap a la fi d'aquest petit cicle d'en Follet, i he deixat aquestes dues últimes pel final, ja que sí ens ho proposem trobarem força informació per la xarxa o en les diferents guies de la zona. Em fet moltes més sortides, però un bon grapat han set a Coll Roig, sobretot a fer les vies noves d'en Santi i els seus colegillas, i per tant ja ho agruparé en una nova tanda de nous capítols, com sí fos una petita telenovel·la.

Va pues, doncs som-hi, no ens encatem gaire que tinc d'anar al super a comprar alguna cosa per dinar. Jo havia pensat fer una mariscada, però no m'arriba el cash i suposo que m'hauré de conformar amb un arròs a la cubana.

Arran de que en Paco va re-equipar i netejar el primer llarg de la via del "Hereu" a Cal Barricó, en Follet es va motivar per anar-hi, i tot que ja l'he fet unes quantes vegades, em va agradar l'idea de repetir-la sense preses i amb la calma, ja que havíem d'estar a casa a l'hora de dinar.

Després de fer la gèlida aproximació vàrem arribar a peu de via que el Solet ja escalfava. Començo a desplegar les cordes i en Follet em passa les cintes...

- Jajaja! Ni pensar-ho! Ja pots tirar amunt!

Renega una mica ja que aquest primer llarg és 6b+ o 6c i m'exigeix que el pugi jo. Finalment m'encordo i tiro amunt. Sort que es fa perfectament amb 5+/Ae. Recital d'aceracos tant per la meva banda com per la seva.

Fem el canvi de reunió i tira ell. Llarg de 6a curtet i assequible però amb alguna mala caiguda al principi. Ell ho va solucionar amb un parell d'aliens. Hi hauré de tornar a arreglar aquesta tirada, i de pas tallar el putu esbarsser que no es mor mai.

Jocs d'ombres durant el ràpel.

El tercer llarg està ultra-xapat, i tot i que és un 6b putilla, s'envalentona i va apurant fins que els avanbraços li exploten i carda un parell d'acerots al pas. Arriba a la reunió i m'assegura. De segon em surt tot el llarg i arribo al relleu més content que el McGyver a una ferreteria.

La quarta tirada la torno a obrir jo, i sí de jovenet ja em costava d'encadenar, ara ni l'he ensumat. Per tant toca guarrejar fins a la reunió on trobo un premi ben xulo. Si algú es va deixar una cosa que em digui quina marca i color i li torno, sinó, a la saca.

L'últim llarg no el fem, són 5 metres que només serveixen per tocar els mamols. Un dia d'aquests iré i els desmuntaré. Rapelem fins el bosquet penjat. Fem un altre petit rapel d'un roure molt gros i després de R1 a terra i recollim a tot òstia que anem tard!

La via de "L'hereu" és la número 1.

Croki-maps amb la nova aproximació.
L'antic camí s'ha perdut degut a treballs forestals.

En Follet em porta d'excursió 5

2023-01-31T11:35:00.000+01:00

Fa uns dies, quan el fred era més viu que en Jason de Viernes 13, que no hi ha manera de que es mori, en Follet em va proposar d'anar a la Paret de l'Altar, a Malanyeu. Jo era molt reticent a anar-hi, ja que hi havia algunes vies que les xarxes socials les deixaven pel terra, i això de fer xustes ja començar a cansar. Però com que ja m'ho havia dit varies vegades vaig tenir que acceptar. Sort! Perquè vaja viote més xulo va escollir el paiu!!!!

Croki-paint de la via "Vinga, vinga".

Buenu, això de viote entre cometes. Ell no es va ni immutar, però a mi em va agradar molt. Dificultat al meu límit i equipat però amb les assegurances una pèl distants, lo just per passar una mica de por i que no et permetin correr i així poder gaudir poc a poc de la roca mentre busques la següent. Llàstima del tercer llarg que és guarro, selvàtic i matojero, i el darrer, què al no tenir el nivell, és una petita pedalada que l'únic misteri que té, és corroborar que sóc baixet i que per tant tinc d'apurar els estreps per caçar la següent xapa.

Dues imatges d'en Follet al L1.

Quin puto fred!!!

Tot i així vaig disfrutar aquest primer llarg.

Però el vaig patir, sóc un tita bullida.

Dit això, només puc explicar que ens va costar trobar la via, però això ja és una costum, i que fotia un fred del copón. Tot i així, el primer llarg el vaig trobar guapíssim. Un cop a R1 va sortir el Sol i l'ambient és va tornar més humà i la segona tirada la vaig poder saborejar mentre la temperatura corporal pujava al mateix ritme que jo, poc a poc però costant.

Aquest tiu no té fred o que collons passa aquí?

El paiu no s'arruga.

I jo més tiesu que un cagarru a R1.

Mesures d'emergència en cas de fred polar.

El tercer llarg és un peatge que em de pagar per poder gaudir del L4, igual de guapo que el primer i el segon, amb un parell de pasets més finets, ja que em d'anar jugant entre la placa i l'esperó. La quarta reunió és opcional, però nosaltres la vàrem fer. És una mica incòmode però així no anem carregats de cintes fins les orelles i no espatllem el 4t llarg amb un final d'artificial.

Tres imatges d'en Follet xupant roda.

Sí voleu anar-hi heu de seguir la carretera que va a Malanyeu des de la C-16. Després d'uns tres quilòmetres trobarem un trencant a l'esquerra que indica La Caseta. El seguim uns metres per pista i quan trobem un altre trencant a l'esquerra el seguirem. Pasarem per tres cases aïllades i una mica més amunt aparquem davant les parets. Seguirem a peu seguint algunes fites i rastres de pas. No és perdedor però nosaltres tenim una orientació de puta pena, però amb la foto del Croki-paint no heu de tenir cap problema. Uns 25 minuts a peu caminant tranquil·lament.

Començant el tram d'Ae.

I acabant el tram d'Ae.

Pot de registre del cim inutilitzat.

Rapelant i amb samarreta!
El Sol és mitja vida!!?

En Follet em porta d'excursió 4

2023-01-26T11:12:00.002+01:00

Com que continuo amagat del fred i de les glaçades tinc molt de temps per matar marcianus, fer de maruja, mirar alguna peliculilla al Nesflics i encara m'en sobra per engegar la tablet i obrir el blog... així que endavant, anem pel quart capítol d'en Follet.

Ja fa mesos, pel voltant de l'equinocci de setembre, en Follet em va comentar que li feia gràcia la via "Trabucaires", a Les Guilleries. Jo ja l'havia fet amb en Fonts i el Litri, però després d'uns dies vaig deixar el mòbil fet engrunes quan li vaig pasar per sobre amb el cotxe, coses del directe, i com que no tenia cap foto, no vaig fer l'entrada.

Com que no sóc de cap secta escalatòria, no tinc manies per repetir una via, o cardar A0's a mansalva, o baixar-me sí m'he fet caca, ni res d'aquestes xorrades que limiten a moltes persones. Per tant vaig accedir a repetir la via.

Crokis mangat del blog dels
autors de la via.

En aquella època estava més valent o tenia menys panxa que ara, per tant, ja sabia que no aniria a fer-la millor, però com que el lloc és guapo i la via està força bé tenia ganes de tornar-hi, i de pas, provar de primer els llargs que vaig fer de segon.

Així pues, després de fer l'aproximació i d'equivocar-nos un parell de vegades, vàrem arribar a peu de via. Per la xarxa havíem llegit que la corda fixe per arribar a R0 ja no hi era. Doncs alguna ànima caritativa li ha tornat a posar. També vam veure que a sota del sostre de la R3 hi havia un niu de vespes asiàtiques, i anàvem força cagaetes, sobretot jo, però ara ja no hi és, uf, que bé.

Croki-maps 1.

Croki-maps 2.

Croki-maps 3.

Croki-maps 4 del blog "Benvinguts al Paradís".
Millor no ho podien fer.

Com que el dia que vaig anar amb el Litri vaig començar jo, li cedeixo el torn a en Follet, que és lliga i tira amunt a "totòstia". Llarg amb un final guapo i tiesu i reunió enmig d'una petita selva. L'inici del següent llarg es veu esfereïdor, però un cop t'hi poses van sortint cantus i es deixa fer, molt xulo però arribo a la reunió bufant com una locomotora!

En Follet al tram final del L1.

En Follet arribant a R2.

Foto semi-artística.

Des de la R2 mirem el sostre que tenim més amunt intentant veure si hi ha el famós vesper, però no aconseguim veure'l, així que en Follet comença el tercer llarg amb la condició de que si el niu hi és, cardem el camp. Soluciona la tirada fàcilment i quan monta la reunió em diu que les vespes no hi són. Pujo desmontant-ho tot més tranquil. Tiradeta maca i fineta.

Jo a la R2.

Dues imatges d'en Follet al L3.

El vesper ja no hi és, uf, que bé!

Surto de R3 en diagonal de dretes molt incòmode i per tornar a la vertical em costa un disbarat. Finalment, després de 50 o 60 intents aconsegueixo fer el pas i tremolant com una fulla encara, arribo a la següent reunió. Montem el ràpel i anem a caçar la R4 bis. Ara estem sota una espècie de pilar per on van les dues últimes tirades, les més difícils. Jo m'he quedat força violat del pas anterior, i celebro que no em toqui anar de primer en aquest relleu...

Dues imatges d'en Follet al L4.

En Follet, que està que se sale, puja poc a poc però segur, i sense despentinar-se arriba a la R5. Pujo jo i acabo vibrant bastant a la placa final. Collons, estic de puta pena! Quan tornem a estar junts li dic que acabi ell la via, ja que vaig molt lent, però insisteix que continuï jo. No ho veig clar però de tant insistir-hi m'acabo motivant i em llenço a la piscina. Uns pasos rarots i deixo enrere el tram difícil. Només em queda gaudir d'una placa tombada amb molt de cantu amb un pas tonto al final.

Jo al pas de 6a del L6.
Quina manera d'assegurar!

Un cop al cim tots dos recollim el material ràpidament perquè el Sol no perdona i fa estona que s'ens ha acabat l'aigua. Remontem el bosc seguint rastres de pas i alguna fita fins la carena, i amb una mica d'intuïció arribem a la masia La Cabrerola i continuem fins el cotxe seguint la pista, que s'em fa llarguíssima!

Masia La Cabrerola.

Tornant cap al cotxe.

Ermita de Vallclara, on vàrem aparcar.

En Follet em porta d'excursió 3

2023-01-20T22:19:00.000+01:00

Una de les primeres vegades que vaig quedar amb en Follet va ser per anar a fer via llarga i va sortir força rana, per no dir que va ser un fiasco total. L'objectiu del dia era la "Directa del Puigsacalm". Una ruta gairebé equipada i relativament nova, del 2020.

La roca d'aquest cim ja sabem que deixa molt que desitjar però després d'una bona neteja acaba sent més que acceptable, al menys en les altres dues vies que ja he fet: "El poder terapèutic de les paraules" i "L'esperó dels llops". Però en aquesta via, encara li falta mooooolt sanejament, sobretot a la part inferior, però això ho sé ara que ja l'he feta. En conjunt és un bon dia d'activitat però la via en si no em va agradar molt. Té trams molt guapos, però segurament la part de baix em va desagradar tant que ja em va ofuscar bastant la resta del dia.

Si la voleu repetir, feu-me cas, entreu pel camí que creua la via a la R6. Fins aquí és totalment prescindible. A partir d'aquí la roca és més "bona" i gaudireu més.

Croki-paint dels aperturistes.

Buenu va, havent fet aquesta petita intro us explico la sortida, o millor dit sortides, ja que el primer dia que hi vàrem anar no vàrem encertar el camí d'aproximació ni el dia.

Aquell dia vàrem aparcar a Coll de Bracons i vam seguir el camí dels Tosells, però després d'una estona ja plovisquejava. Aquesta ruta va seguint la carena fins un coll força aprop del cim, el Coll dels Clivillers. En aquest punt nosaltres vam seguir la canal de baixada en direcció al Pas del Burro pensant que arribaríem a peu via. Pues no. En aquest camí hi ha el tram que fem a peu quan arrribem a R6 sí venim de baix. En condicions normals haguessim tirat amunt però el plugim ha deixat la paret ben molla, així que decidim abandonar.

Per no remuntar tota la canal que em fet acordem continuar pel Camí dels burros fins el Coll de Joanetes i seguir fins el cim del Puigsacalm i tornar al cotxe. Un bon grapat d'hores caminant sota el xirimiri i el motxillot a l'esquena.

Descendint del cim amb la
cua entre cames i xops.

Ball de fumeroles pujant al cim.

Croki-maps del pateo que vam cardar sota la pluja.

A la setmana següent hi vàrem tornar, però aquesta vegada vam aparcar al punt quilòmetric 6'5 de la GIV-5273, en una corba de paella molt marcada. Després vam seguir un corriol poc marcat però evident i amb algunes fites que va seguint la carena passant pel Puig del Forn. Continuem carenejant i comencen a aparèixer marques de pintura groga. Les seguim per terreny cada vegada més dret fins a peu d'un esperonet de roca, creuem a la dreta seguint pintades fins al peu del nostres esperó. Aquí comença la via. Nosaltres vam tardar 1h30' ben bona, però es pot fer en menys...és que estic matao!

Croki-maps de l'aproximació.

La via? Prrrrt..... Repeteixo, no feu aquest tram fins a R6. No val res. Brut, poc atractiu, roca podridota i alguna assegurança a desmà. Però en fí, si us hi poseu recordeu que:

Per arribar a R1 és molt guarro.
El segon llarg no té res.
El tercer té molt mala caiguda al pas de 6a i amb roca cutre de veritat.
El quart no el vaig entendre, 4+?!?!? Diria bastant més i assegurances a desmà.
El cinquè i el sisè llargs són rostollades.

Estranya sabina a peu de via...

L1, a punt d'arribar al pas guarrillu.

L3, l'inici prometia, però després s'espatlla.

Un cop a R6 caminem un parell de minuts i la cosa sembla que s'engresca una mica. La roca millora molt, suposo que com que aquesta segona part de la via és més dreta les crostes ja han caigut amb els pas dels anys.

Vista de la segona part
de la paret des de R6.

El setè llarg comença per una espècie de canalera que es va redreçant. És facilot però molt obligat. No pots posar res i hi ha un bon aleje, però molt bonic. El següent encara és més dret i per tant més difícil, 6a. A mi no em va sortir ni de conya, és lo que passa quan t'aficiones al Netflix i a les crispetes, però a en Follet si. Tot i així, sí esteu matats com jo, podeu pujar guarrejant, i si teniu una anteneta, anireu regalats. I la novena tirada comença amb una xemeneia però quan s'acaba has de sortir a fora i la roca fa realment grima, amb alejillo incorporat. Un cop a R9, seguim una corda fixe cap a l'esquerra uns 40mts. I montem la R9 bis en un balcó molt guapo.

En Follet al L7.

I ara al L8.

Travessa per anar a R9 bis.

Jo a aquesta alçada ja estava una mica fart de roca, de cordes, de mosquetons i tenia més gana que un somalí, però encara quedaven 5 tirades, i a més són les difícils. La següent, la desena, el croquis marca 6b, però no és tant fiero sí no tenim manies. Unes grades ens deixen a sota d'un bombo on hi ha el pas. Un parell d'acerots i entrem en un diedret fàcil però incòmode de pujar. Un cop a la R10 i vaig mirar amunt i les pilotilles em van pujar fins a la gola! A l'hora de la veritat no és tant xungu com sembla sí pugem en artifo. I sí portem un estrep anirem com un senyor! En lliure diuen que és 6c, però es pot pujar perfectament cardant A'0s, i com podeu imaginar, és com vaig pujar jo, agafant-me a tot lo que brillava!

En Follet arribant al pas de 6b del L10.

Que haguéssim anat bé amb un estrep!!!

Diedre final del L10.

R10

El dotzè llarg és una mica guarrete: un petit bombo només de començar amb una sortida obligada, ja que no s'arriba a la xapa per acerar. A més, la roca torna a ser molt cutre aquí dalt, ja que un cop passem el desplomet ja veiem que el tema es torna a tombar molt, com a la part inferior de la via, i la pedra deixa de ser bona i tornen aparèixer les putes crostes, els matolls i la sorra.

Les dues últimes tirades són per un esperó per sobre del bosc, on en algun punt em d'apartar les branques dels arbres per passar, però arribats aquí ja tant me cardava tot, només volia arribar a dalt per treure'm els gats i pijar!

En Follet al penúltim llarg.

R13.

Ultims metres abans del cim.

Un cop al cim anem a buscar el Coll de Clivillers i anem baixant per la canal en direcció a la Font Piquer, perfectament marcat i indicat, però millor us mireu un mapa el dia abans. Quan arribem a la carretera només ens quedarà caminar un parell de quilòmetres fins al cotxe.

Cim.

Por fin!!!!!

Vistes magnífiques anant a buscar el cotxe.