Escola de Cuina Romaní

CURS DE CUINA VEGETARIANA

2012-01-09T06:40:00.000-08:00

Dimarts de 20,00 h a 23,00 h.

Preu: 100 € / mes.

4 Classes al mes: 2 pràctiques i 2 teòriques.

Les classes pràctiques dels dimarts es complementen amb les sessions teòriques dels dilluns.

Més informació: info@cuinaromani.com

Fites del curs

Conèixer les tradicions culinàries Mediterrànies aplicades a l’opció netament vegetariana.
Aprendre a fer un menú totalment equilibrat i saludable
Aprendre a fer les compres distingint entre els aliments el que son tradicionals i mediterranis

Dos classes pràctiques al més, que inclouen

Taller pràctic en grup limitat a 7 persones

Aliments ecològics tradicionals

I el sopar del que em cuinat

Quatre classes teòriques al més que inclouen (2 son optatives)

El tema de treball – cada dilluns un tema, mireu el programa clicant aquí-

La confecció del menú setmanal personalitzat

L’assessorament dietètic personalitzat

Organització de les compres

Dubtes que hi ha sobre cada un dels aliments...

Aquest curs és destinant a desfer els malentesos de les dietes vegetarianes.

La fita del curs és aplicar les tradicions culinàries Mediterrànies a l’opció netament vegetariana.

El curs contempla el plantejament dels àpats per tota la setmana. En aquest cas la fita és que els alumnes tinguin clar com distribuir els distints aliments de temporada a cada un dels dinars de dilluns a diumenge.

Amés cada setmana es dóna importància especial als aliments que es van donant a les comarques de les rodalies.

Tot el curs –com es costum a l’escola- es realitza amb productes ecològics dels nostres pagesos joves del Maresme i del Llobregat principalment.

L’assistència a aquest taller es quinzenal, per tant son dos dies de pràctiques al mes – el primer i tercer dimarts de cada mes- que es complementa amb els 4 dilluns de cada mes amb les sessions teòriques.

Les classes del dilluns son molt importants donat que seria molt trist aprendre a cuinar correctament però no tenir un coneixement important envers els aliments tradicionals i llurs qualitats. La cuina tradicional s’ha de fer amb aliments mediterranis de proximitat i nets de químics, de temporada i amb tota la varietat possible.

Les sessions pràctiques comencen a les 20,00 h . igual que les teòriques del dilluns- però en comptes de durar 90 minuts. no tenen hora de finalització ja que cuinem el que el temari diu sense preses i sopen després per avaluar el resultat.

PROGRAMA:

El programa es va fent de manera senzilla. Els dilluns triem un o més continguts depenet de la temporada i dels productors, que farem el dimarts a les pràctiques i es relacionen amb les tècniques que els pertoquen. Així, per exemple, podem triar del receptari de l’escola un plat de llenties amb arròs integral i sofregit de samfaina i carxofes, que els correspondrà les tècniques del sofregit+estofat.

Temari

*Tècniques*	*Continguts*
El sofregit	Els llegums i les olles 1
El guisat	Les sopes i cremes
L’estofat	Les amanides
El rostit	Els cereals
La papillot	Pasta i Salses 1
El vapor	Masses de farines 1
El fregit	Berenars i esmorzars
El bullit	Ous, truites i púdings
Brases	Algues i Brots
Picades	Infusions, herbes i espècies
	Les postres

Presentació

Durant molts anys venim sentint a una gran diversitat d’entesos la recomanació de menjar productes d’origen animal com aliment prioritari. Inclús metges i dietistes ho recomanen, fins i tot, com a dieta saludable per aprimar-se.

La tradició és n’és una altre. La gran majoria de persones al llarg de l’historia han menjat carn molt esporàdicament.

Totes les carns i embotits, a la Dieta Mediterrània representen un aliment de consum molt ocasional.

Però la mateixa història parla de les carns y els peixos constantment. Com es possible aquesta afirmació?

Bé, no es una afirmació, es una realitat. Els receptaries que trobem i que han arribat a les nostres dies, on es parla de moltíssim plats de carns i peixos, fins i tot arribant a l’excentricitat, no eren més que receptaris d’alta cuina medieval o antiga. Receptes on s’escrivien els plats que només uns pocs es podien permetre.

També hi ha la creença de que sempre els humans a la prehistòria vam ser caçadors. Si que ho varen ser, però és poc precís: No eren prioritàriament caçadors, més aviat eren caçadors esporàdics. Primer, per caçar, necessiten eines per la pròpia la pròpia cacera. També per processar la carn, tallar-la i cuinar-la.

Es va trigar molt en descobrir el foc i aprendre a fer-lo servir. També es va trigar molt en aprendre a fer olles de fang cuit. Durant tot aquell temps vam ser prioritàriament recol·lectors. Com ho van tornar a ser després en descobrir l’agricultura.

La realitat d’aquest procés que he resumit tant, dins el nostre paisatge, és que la Dieta Mediterrània contempla un 80% de dieta purament vegetariana, i que, la introducció de les dietes proteiques actuals d’aliments animals tractats de manera industrial te molts pocs anys.

Tot i que semblen costums de sempre, això va començar encara no fa cent anys. El que si es pot comprovar ara n’és el resultat: Vivim més per causa dels antibiòtics i la qualitat de vida depèn de un cocktail de pastilles que comencem a prendre a partir dels 45 anys. I tot això fruit d’una industria més ambiciosa que saludable i una legislació i administradors més partidaris que efectius.

Amb aquest curs ensenyo tot el que ens ha arribat de l’historia antiga i la més recent sobre aquell 80% vegetarià que te la maltractada Dieta Mediterrània.

Dades

Carrer Borrell Nº 9. 08202 Sabadell.

Tel. 93 727 37 16 / 665 966 039

NIF. G62739180.

Registre Municipal d’entitats Sabadellenques Nº 631

Registre d’associacions de la Generalitat de Catalunya Nº 26075. Any 2000

CE: info@cuinaromani.com /// www.cuinaromani.com

Objectius

Ensenyar a cuinar amb les arrels tradicionals i saludables amb productes autòctons dels productors locals.

Orientació a les persones envers els costums tradicionals mil·lenaris de nostra dieta mediterrània.

Protecció del territori i dels pagesos i productors locals

Protecció dels productes tradicionals de cada comarca i el correcte ús culinari local.

Destinat

Persones que vulguin aprendre a cuinar –no es necessiten coneixements previs-

Persones interessades en potenciar i millorar la seva salut i la del seu territori agrícola.

Persones que vulguin protegir l’herència culinària dels darrers dos mil·lennis

Idioma

Català, Castellano.

Duració i Horari

Classes fiuns el mes de juny. Reinici al mes de Setembre la stmana següent a la festa major.
Classes pràctiques el primer i tercer dimats de cada mes, de 20,00 a 23,00 h

Classes teòriques els dilluns naturals no festius ni ponts de cada mes de 20,00 a 21,30

L’escola de cuina fa tots ponts, setmana Santa, Nadal i festes pròpies del calendari

Docent

Txus Zubéldia, Cuiner.

www.cuinaromani.com

Import

100,00 € al mes

Junta directiva

Sr. Txus Zubéldia, President

Sra. Núria del Moral, Secretaria

Sr. Cèsar Vega, Tresorer

“Curs de Cuina Tradicional Mediterrània 2012”

2012-01-09T04:43:00.000-08:00

Presentació del programa

Preu 100€/mes

Inscripció 20€

Presentació gratuïta del curs el dilluns dia 11 de Gener a les 20,00 h

Inici: Dilluns dia 23 de Gener a les 20,00 h

Assistències preliminars per conèixer l'escola i el programa dilluns dia 11 a les 20,00 h

Més informació:93 727 37 16 / 665 966 039 info@cuinaromani.com

Duració i Horari

Fins el mes Juny. Podeu assistir per mesos, trimestre o tot el curs

Classes pràctiques el primer i tercer dimecres de cada mes, de 20,00 a 23,00 h

Classes teòriques els dilluns naturals no festius ni ponts de cada mes de 20,00 a 21,30

L’escola de cuina fa tots ponts, setmana Santa, Nadal i festes pròpies del calendariPresentació

Als darrers anys l’alimentació s’ha trastocat fins al punt que les persones s’han convertit en senzills consumidors als qui la industria no te massa respecte. És del domini comú el pensament de que allò que està bo es bo. Poques persones es pregunten si el que compren compromet als pagesos de la rodalia del seu poble o ciutat, o si ha costat un gran esforç de temps i energia portar aquell producte des de l’altra part del mon i han deixat sense feina als nostres productors. Un aliment tradicional és per definició aquell que es consum des de fa més de 400 anys. No obstant, però, els catalans em deixat de consumir de manera regular els productes amb els qui sobrevisqueren els nostres avantpassats en temps en els qui la sanitat i la medicina no tenien les garanties antisèptiques d’avui dia.

El present programa es basa en els estudis realitzats per milions de persones al llarg de la nostra historia més recent: La nostra pròpia historia.

Ara que la nostra salut s’ha convertit en una decisió personal, és un bon moment per aprendre com i de quina manera podem recuperar el que no es pot perdre: La cuina de les nostres àvies, LA CUINA MEDITERRÀNIA.

Programa:

Les classes del Dilluns

Classes teòriques amb demostració classes quinzenals -2 al mes-
Durada 90 minuts
Tast al final de la sessió

Les classes dels DIMECRES (primer nivell)

Classes pràctiques quinzenals
Durada de 20,00 h fins 23,00 h
Sopar al final de la sessió

Estructura de les classes del Dilluns

Les seccions de cada classe:

1. El sistema digestiu: a cada sessió es parla d’una peculiaritat del sistema digestiu: correcta mastegació, flora intestinal...dura 15 minuts

2. L’aliment de la setmana: cada setmana us parlo de les peculiaritats d’un aliment o grup d’aliments dura 30 minuts i correspon als detalls de la següent pràctica

3. La demostració: on podeu veure amb tot detall cada tècnica culinària del programa pràctic. Dura 40 minuts

Les Visites. Sempre que trobo un expert en l’aliment de la setmana o sobre la demostració, el convido a venir a explicar la seva experiència. El convidat/ada fa la seva exposició i de seguida s’obre el col·loqui.
El Tast: Degustem el resultat de la demostració.

Programa dels Dilluns

 El vi a la cuina. Vins ecològics.

 Làctics La producció ecològica dels làctics –visita del distribuïdor i el productor-

 Picades. Els set passos naturals.

 Alimentació de la futura mamà

 El romesco

 La Maionesa

 Els brous mixtes

 Sopes tradicionals

 Escudelles

 La xocolata

 Plats de Nadal

 Postres tradicionals

 Postres de festa –nous cuiners-

 Trucs de la cuina no tradicional

 CONTINUA –EN PREPARACIÓ-

Antologies**

 El sofregit

 La picada

 El suquet

 Els farcits

 El guisat

 La salsa de tomàquet

 El rostit

 L’estofat

**Les antologies ocupen varies sessions. *El material es disponible al servei Pendrive de l’aula de cuina on cada alumne es pot copiar els vídeos, bibliografia, receptes, enllaços i temaris.

Programa:

Les classes dels DIMECRES

Classes pràctica
Durada de 20,00 h fins 23,00 h una clase quincenal -dos al mes-
Sopar al final de la sessió

Estructura de la Sessió:

1. Presentació: Presento la sessió enumerant els ingredients i distribuint la feina a la taula comuna de treballa les 20,00 h

2. Pràctica Es comencen les feines de picada, sofregit i cuinat.20,30 h

3. Aperitiu Quant els focs son en marxa al xup-xup, fem un intermitx per fer l’aperitiu i el brindis de bona cuina 21,00 h

4. Postre Mentre cou el plat central de la pràctica fem un postre tradicional 21,30

5. Sopar aprenem a presentar i servir un àpat per un grup nombrós, i es clar sopem. 22,30 h

Programa

Cuina Bàsica

 Sofregits senzills, samfaines, per estofats i guisats

 Picades per guisats i estofats, marinats, vinagretes i salses

 Brous (caldos) com a base de guisats, sopes i estofats

Cuina Diària

 Llegums pèsols, faves, mongetes, llenties i cigrons de tots menes

 Sopes El mon de les sopes tradicionals, de ceba, d’all...

 Olles mixtes dels vegetals de temporades amb bacallà, pollastres...

 Cereals 1 Guisats senzills d’arròs, fideus a la cassola, de carxofes, de...

 Cereals 2 Pa, pasta fresca i masses de farina

Cuina Festiva

 Els Confitats confitar, ànecs, pollastres, tonyina, verats, vegetals

 Escabetxos carxofes, bolets, aus, peix blau.

 Estofats fricandó, vedella amb bolets, mongetes amb samfaina

 Mar i Muntanya pollastre amb escamarlans, tonyina amb bolets...

 Mixtes diversos canelons de festa, calderetes, arrossos especials

 Rostits roast beef, aus farcides, xai farcit de bolets...

Postres

 Fruites pomes al forn, plàtans al brandi

 Bany maria diverses cremes catalanes, diverses menes de flams

 Masses lioneses tartaletes, crestes de fruites i cabell d’Angel

 Xocolata mus, tofes, trufes, pastissets, muffins

CONTINÚA –EN PREPARACIÓ-

Dilluns .

Aquest apartat és l’ampliació de les seccions fixes que i ha als primers 40 minuts de classe-

La fita d’aquesta secció és donar una visió general no acadèmica de com funciona el nostre sistema digestiu i com succeeix l’assimilació dels aliments.. També és una fita clara fer costat al sistema digestiu i millorar o potenciar la nostra salut.

Generalitats del sistema digestiu 15 minuts

 Anatomia

 Fisiologia

 Vitamines

 Proteïnes

 Flora intestinal

 Indigestions

 La candidiasi

Els aliments 30 minuts

GENERALITATS:

Les fites: com comprar, guardar i consumir cada aliments sense malmetre les seves propietats nutricionals. Propietats dels aliments envers la salut.

 L’oli les olives ecològiques a Catalunya, a la resta del país, tipus d’oli

 Carxofes bullir-les, estofar-les, al forn, dins els guisats i estofats

 Alvocat les salses d’alvocat, les vinagretes, els farcits, amanides de tardor

 Llimona, preparacions antioxidants, propietats per la pells i la llar

 Vinagres, propietats per la llar, com fer-los a casa, vinagretes, escabetxos i picades

 Naps com es cuinava abans de la patata, els naps a l’alta cuina medieval

 Arrossos, menes d’arròs per a cada tipus d’acabat a paelles, suquets i guisats

 Mongetes, menes de mongetes d’arreu Catalunya, teoria de l’espantat de les mongetes

 Fruites secs, importància del seu consum diari, com cal consumir-los

 Bolets la festa comença a la tardor. Com cal consumir-los i conservar-los

Dades

Carrer Borrell Nº 9. 08202 Sabadell.

Tel. 93 627 37 16 / 665 966 039

NIF. G62739180.

Registre Municipal d’entitats Sabadellenques Nº 631

Registre d’associacions de la Generalitat de Catalunya Nº 26075. Any 2000

CE: info@cuinaromani.com /// www.cuinaromani.com

Objectius

Ensenyar a cuinar amb les arrels tradicionals i saludables amb productes autòctons dels productors locals.

Orientació a les persones envers els costums tradicionals mil·lenaris de nostra dieta mediterrània.

Protecció del territori i dels pagesos, productors, pescadors i ramaders locals

Protecció dels productes tradicionals de cada comarca i el correcte ús culinari local.

Destinat

Persones que vulguin aprendre a cuinar –no es necessiten coneixements previs-

Persones interessades en potenciar i millorar la seva salut i la del seu territori agrícola, ramader i litoral pesquer.

Persones que vulguin protegir l’herència culinària dels darrers dos mil·lennis

Idioma

Català, Castellano.

Duració i Horari

fins el mes Juny. Podeu assistir per mesos, trimestre o tot el curs

Classes pràctiques el primer i tercer dimecres de cada mes, de 20,00 a 23,00 h

Classes teòriques els dilluns naturals no festius ni ponts de cada mes de 20,00 a 21,30

L’escola de cuina fa tots ponts, setmana Santa, Nadal i festes pròpies del calendari

Docent

Txus Zubéldia, Cuiner.

www.cuinaromani.com

Import

100,00 € al mes

Junta directiva

Sr. Txus Zubéldia, President

Sra. Núria del Moral, Secretaria

Sr. Cèsar Vega, Tresorer

Taller d'Arrossos

2012-01-09T04:38:00.000-08:00

Properes edicions

Divendres 27 de gener a les 20,30h fins 22,30
Divendres 17 de febrer a les 20,30h fins 22,30

Els Tallers anti crisi només 25€
preu per persona i dia
C. Borrell, Nº 9. Sabadell. Tel. 93 727 37 16 / 665 966 039. info@cuinaromani.com

Objectius del Taller

Com fer fumet de peix enriquit
Com fer el guisat previ a tota mena d’arrossos
Com muntar arrossos

Data i Horari y

Dissabte 4 de Febrer’12. 20,30h fins 22,30

Dissabte 3 de Març’12. 20,30h fins 22,30

Continguts

1. Con fer el fumet de Peix

2. Com fer la marca de les paelles i arrossos

3. Manera sistematitzada per aconseguir fer arrossos al punt, al dente, al forn, sucosos i caldosos

El tast

Sopa de Peix per apreciar el suquet enriquit

Rissoto de sípia i llagostins

Arròs caldós.

Presentació

Moltes persones m’han comentat que no fan arròs per que els hi fa por. En aquest taller vull deixar ben clar que la preparació ho és tot. Un cop feta la marca i el fumet –brou de peix- muntar l’arròs es cosa ben fàcil.

Tot el truc està en mesurar be l’arròs -segons el nº de persones- , i la quantitat de fumet –segons vulguem al punt, sucós o caldós.

Altres coses que veurem: La qualitat del fumet es determinant, els tipus d’arròs que trobarem al mercat. Els arrossos de Pals i del Delta de l’Ebre...

POT SER TAMBÉ ET POT INTERESAR:

PastissosClàssics

Cuina Presencial

Cuina Tradicional Mediterrània

TAller de Suquets

2012-01-09T04:32:00.001-08:00

Properes edicions

Dissabte 4 de febrer'12

Dissabte 3 de març'12

Els Tallers anti crisi només 25€
preu per persona i dia

C. Borrell, Nº 9. Sabadell. Tel. 93 727 37 16 / 665 966 039. info@cuinaromani.com

Objectius del Taller
Aprendre a fer suquets pas a pas. Tenir fetes les preparacions inclús dos dies abans de fer-los servir. Correcta congelació i conservació

Continguts

1. Con fer el fumet de Peix

2. El sofregits enriquit neutre per qualsevol suquet

3. Com fer les tres modalitats de suquets

El tast

Sopa de Peix per apreciar el suquet enriquit

Suquets de sípies i llagostins

Suquet de Peix de platja.

Presentació

El suquet és el nom genèric de la tècnica de la cuina Mediterrània per designar el guisat més o menys caldós fet amb qualsevol tipus de Peix.

Generalment el Peix que es fa servir es el dit “d’escata gran” com ara el llobarro o el besuc. Però també em podem obtenir magnífics resultats amb rap o peixos blaus.

Amb aquest taller ensenyaré com es fan els suquets mariners tradicionals de les costes de nord de Catalunya i els suquets de la part sud. Faré també un exemple del suquet convencional de moda a la majoria de restaurants especialitzats i els seus trucs.

Talle de Cuina Asiàtica

2012-01-09T04:29:00.000-08:00

Properes edicions

Dissabte 18 de febrer'12
Dissabte 16 de març'12

Els Tallers anti crisi només 25€
preu per persona i dia
C. Borrell, Nº 9. Sabadell. Tel. 93 727 37 16 / 665 966 039. info@cuinaromani.com

Cicla aqui per anar al calendari d'activitats
C. Borrell, Nº 9. Sabadell.
Tel. 93 727 37 16 / 665 966 039.
Reserves: info@cuinaromani.com

Objectius del taller
Aprendre a fer servir el wok i les algues nori per fer makis-sushi.

Continguts
Fideus xinesos amb llagostins al curri. Sopa de miso i Makis-sushi clàssics amb un toc d'autor.

Presentació
Un espectacular taller pràctic on aprendre les dos tècniques culinàries asiàtiques que us donaran més satisfaccions al vostres àpats socials El Wok i el Makis sense por.

Cicla aqui per anar al calendari d'activitats

POT SER TAMBÉ ET POT INTERESAR:

PastissosClàssics

Cuina TradicionalMediterrània

Taller de tapes

2012-01-09T04:23:00.000-08:00

Properes edicions

Dissabte 21 de gener’12

Dissabte 25 de febrer'12
Dissabte 31 de març'12

Els Tallers anti crisi només 25€

C. Borrell, Nº 9. Sabadell. Tel. 93 727 37 16 / 665 966 039. info@cuinaromani.com

Cicla aqui per anar al calendari d'activitats

Objectius del taller

Divertit taller on aprendre a fer canapès i aperitius per totes les teves ocasions en las que has d'impressionar.

Duració i Horari

Inici 20,30 h a 23,30 h.

Propera edició dissabte dia 26 de Novembre

Continguts

1 Crep de formatge de cabra i melmelada de tomàquet

2 Ravioli vegetal amb escabetx de Pedro Ximenez i gamba fresca

3 Espàrrec al vi Abariño amb pernil de gla i crema de dàtil

4 Gamba amb arrebossat de soja, sèsam i rosella

5 Farcellet de sípia amb olivada i lligam de bacó fumat

6 Botifarra negra amb poma confitada i nous de Montserrat

7 Foie mi cuit amb ou de guatlla i confitura de figa

8 Salbitxada de musclos al vapor

9 Ous fregits d’oca amb entrebancs

10 Xampinyó malfarcit

Altres

Heu de portar una memòria USB per endur-vos les receptes. També us lliurem les receptes per mail, en tots els casos.

Presentació

En moltes ocasions els compromisos i celebracions ens posen a prova. Le tapes però, agraden tothom. Coneixent els secrets d’aquestes 10 tapes, tindràs prous recursos sigui quin sigui el nivell del teu compromís. Sense por al foie, al marisc i a les presentacions més avantguardistes. Un taller tant divertit com útil.

Taller de Pasta i/o Pizzes

2012-01-09T04:17:00.000-08:00

Dissabte 14 de gener’12

Pasta + pizza. Preu: 25€

Divendres 20 de gener’12

Pasta fresca. Preu: 10€

Dissabte 24 de març’12

Pasta frescaPreu: 10€

Els Tallers anti crisi només 10€

C. Borrell, Nº 9. Sabadell. Tel. 93 727 37 16 / 665 966 039. info@cuinaromani.com

Duració i horari

Inici 20,00 h a 22,00 h. h

Continguts

1 La millor salsa de tomàquet del mon

2 La massa de la pasta a l’ou

3 La massa de la pizza

4 El muntatge de la pizza clàssica

Altres

Heu de portar una memòria USB per endur-vos les receptes. També us lliurem les receptes per mail, en tots els casos.

Presentació

No només és divertit fer pasta a casa i pizzes, sinó que amés pots fer-ho amb diverses farines. També podràs triar la qualitat de l’ou i l’oli que fas servir.

La sorpresa vindrà quan veureu que es triguem 5 minuts en fer la millor pasta i 10 en fer la millor massa per la pizza.. Dins aquest taller també us ensenyem a fer la millor salsa de tomàquet natural del mon. Tot un plaer indispensable pels amants de la pasta.

Taller de Suquets

2011-12-23T02:35:00.000-08:00

Data i Horari

Dissabte 4 de Febrer’

Dissabte 3 de Març

C. Borrell, Nº 9. Sabadell. Tel. 93 727 37 16 / 665 966 039. info@cuinaromani.com

Objectius del Taller
Aprendre a fer suquets pas a pas. Tenir fetes les preparacions inclús dos dies abans de fer-los servir. Correcta congelació i conservació

Continguts

1. Con fer el fumet de Peix

2. El sofregits enriquit neutre per qualsevol suquet

3. Com fer les tres modalitats de suquets

El tast

Sopa de Peix per apreciar el suquet enriquit

Suquets de sípies i llagostins

Suquet de Peix de platja.

Presentació

El suquet és el nom genèric de la tècnica de la cuina Mediterrània per designar el guisat més o menys caldós fet amb qualsevol tipus de Peix.

Generalment el Peix que es fa servir es el dit “d’escata gran” com ara el llobarro o el besuc. Però també em podem obtenir magnífics resultats amb rap o peixos blaus.

L'Agenda del Romaní

2011-11-15T09:20:00.000-08:00

Clica aqui per veure el calendari d'activitats

Fideus Yakisoba

2011-11-13T13:15:00.000-08:00

La Cuina d’en Txus

Els fideus Soba.

Ja sabeu que em dedico a la cuina Mediterrània. De vegades però, com bon mediterrani, cal experimentar i mirar el que fan a les altres cultures. De fet d’aqueta manera han nascut moltes costums que ara podem reclamar com a tradicions pròpies.

Sembla que soba, en japonès vol di pasta. Els fideus per fer el yakisoba son de fajol –blat sarraí- , Per la meva sorpresa els he trobat a la meva botiga de dietètica on compro habitualment. I el més curiós és que son ecològics. Magnífic!

Fer-los és senzill. El primer que s’ha de fer es tallar ceba, col i pastanaga a una juliana ben prima. La quantitat a plaer, com que és un plat lleuger en podem exagerar una mica.

Mentre tallem tot posem aigua mineral a bullir per coure els fideus. Els fideus couen en 8 minuts, així que saltegem a foc fort totes les verdures remenant tota l’estona. Un cop els fideus son cuits es pequen amb un colador i es van tirant sobre les verdures. Afegim salsa de soja i si voleu pimentón picant o bitxo. Unes voltes i a taula.

Tot i així, aquest recepta és massa bàsica. Jo l’he fet amb llagostins. Amb les verdures he posat 4 llagostins, que tot sabem que es passaran, també em de saber que donaran bon gust.

Sobre els llagostins, m’agrada macerar-los amb pell de llimona, unes gotetes de gingebre fresc, una raig de salsa teriyake i una mica de bon curri.

Només que hi poso el fideus sobre les verdures, tiro els llagostins remeno bé i tapo el wok.

Ahir vaig provar una variant: Quan les verdures eren al dente, vaig afegir una mica de brou i vaig tirar els fideus soba. Als 8 minuts tot era a punt. Els llagostins els vaig fregir lleugerament en una paella i els vaig afegir al moment de servir. Experimentant.

Els Cigrons

2011-11-13T12:51:00.000-08:00

La Cuina Mediterrània

La cocció dels cigrons. L’humus i les croquetes de cigrons

Els cigrons és el llegum més consumit al llarg de l’historia de la Mediterrània. Ja hi era abans del consum generalitzat de l’arròs i molt abans que les mongetes que van venir d’Amèrica fa tan sols 500 anys. Son un miracle de la natura, una font d’excel·lents proteïna que no dona subproductes a la digestió. Te més calci que la llet i es molt anenergètic. Amés amb ell podem fer glucosa. L’aliment del cervell. Tot una joia a l’abast i barata.

El Remullat

Poseu aigua mineral a bullir en l’olla on fareu els cigrons. Un litre per cada mig quilo de cigrons. Afegiu una cullerada sopera de sal ben plena per cada litre d’aigua.

Un cop l’aigua arrenqui el bull, tireu els cigrons ben rentats amb aigua corrent, apagueu el foc i tapeu l’olla. Els podeu deixar tres hores o d’un dia per l’altre.

Durant el temps de remull la temperatura ambient no ha de sobrepassar els 18 º perquè poden fermentar amb facilitat, si cal ficar-los a la nevera, un cop s'hagin temperat.

Els cigrons en rehidratar-se es beuen l¡aigua, és per això que interessa que sigui aigua mineral.
Només resta afegir una cullerada sopera de bicarbonat i una mica d’aigua mineral, mantenint novament en remull però un màxim de 15 a 20 minuts.
Transcorreguts els 15 minuts s'escorren, es renten ben be amb aigua corrent i es posen a coure.

Cocció dels cigrons.

La cocció es fa amb brou vegetal, amb brou d'au o simplement amb aigua.

El brou ha de quedar per sobre dels cigrons uns dos dits, o més si volem que siguin caldosos.
No obstant això és recomanable ser generosos amb el brou, ja que una vegada cuits es pot retirar i reservar per a altres fins. Amb el suc de cigrons es fan els millors callos i els millors peus de porc.

Quan comencen a bullir se'ls treu l'escuma amb un l'ajuda d'un colador, o amb una escumadora.

S'afegeix oli, una fulla de llorer, una cabeça d'alls i les verdures que ens agradin. Qualsevol verdura és adequada.
També s'afegeixen espècies i herbes mediterrànies.
I la carn, si és el cas. Heu de pensar que el costum d’afegir qualsevol carn o producte animal és ben festiu. Si ho feu teniu en compte que els cigrons perden la majoria dels seus nutrients.

Per tant uns cigrons de diari –o nutritius han de ser sense carns -. No obstant, si heu fet un bon brou, el sabor continua sent meravellós.

Quan comença el "xup xup petit" han arribat a una temperatura de 100 graus i han de tapar-se l'olla, col·locar al foc petit al mínim de temperatura, així tota la cocció serà a 85 º -90 º. Amb aquesta operació garantim que els nutrients no es volatilitzen ni es malmeten.

Han d'estar coent entre una hora i quart i una hora i mitja, des que ha començat el xup xup petit, però si els cigrons són nous amb una hora o hora i mitja n'hi ha prou. No hi ha manera de saber-ho a priori, s'ha experimentar.

En realitat el que estem fent és un estofat de cigrons, de manera que podem utilitzar qualsevol de les tècniques, a saber:
El estofat en fred. Es posa tot en cru amb els cigrons ja remullats
El estofat mixt. Es fa un sofregit a que s’hi tiren els cigrons remullats i el brou
El estofat complet. Es fa sofregit complet, al que s’hi tiren els cigrons acabats de coure i s’acaba amb la picada.

En aquesta ocasió hem estofat els cigrons amb caldo d'au i hem preparat uns cigrons amb bacallà.

Per això necessitem tres ingredients:

• Els cigrons cuits, la elaboració ja s'ha descrit.
• Una samfaina que preparem utilitzant una ceba, una albergínia, pebrot verd, all i porro i quan la cocció està molt avançada, pràcticament finalitzada, li hem afegit una picada composta per dos tomàquets rostits, un cap d'alls rostits i una mica de brou d'au.
• Bacallà fresc arrebossat que prepararem enfarinat el bacallà, mullant-lo amb ou batut i fregir-lo per immersió.

Observacions.
La samfaina es podria haver fet amb altres verdures.
En afegir la picada podíem ofegar amb brou d'au i esperar que reduís.
Primer es tira la ceba, després la resta d'ingredients, tant és l'ordre, ja que estarà coent més de quaranta minuts.

Mentre couen els cigrons en una hora i mitja, es fa una samfaina. La ceba es deixa fer 45 minuts. Després s’hi posen l’albergínia, el pebrot i el carbassó durant 30 minuts i per últim el tomàquet rallat 25 minuts més.

Mentre esperem la samfaina i els cigrons es talla el bacallà dessalat o fresc –segons temporada- a trossets més aviat menuts, s’enfarinen, es passen per ou i es fan fregir amb força oli calent però amb cura que no tregui fum –aleshores l’oli es crema i fa malbé -.

Un cop acabeu d’arrebossar, ja tot el demés serà fet. Agafeu amb un cullerot el cigrons i els poseu a plat – fondo -. A sobre i tireu la samfaina i coroneu amb tres trossets de bacallà. Superb

L'HUMUS (paté de cigrons)

Per preparar l'humus utilitzarem els següents ingredients:
300 grams de cigrons cuits.
Una dent d'all.
Pasta de tahin de sèsam, però nosaltres ho farem amb cent grams de nous.
El suc de mitja llimona.
Pebre.
Comí en gra i sal (torrat en una paella i passat pel morter)
Pebre vermell de la vera i picant (a parts iguals), en total una cullerada de cafè.
50 grams d'oli.
Tots aquests ingredients es passen pel túrmix i ja tenim el paté.

En aquesta ocasió hem torrat pa al forn, li hem fregat all i li hem afegit l'humus, oli i pebre vermell a gust.

Les Croquetes de cigrons – Falafels_

Utilitzarem 300 grams de cigrons crus, remullats i sense haver afegit el bicarbonat.
Els cigrons s'introdueixen en un bol i s'hi afegeix:
Un grapat d’un fruit sec – pinyons, avellanes, nous, festucs...-

300 g de verdures picolades:. Meitat de ceba i meitat a triar:pastanaga, carbassa, carbassó, etc.
Herbes mediterrànies
Una dent d'all.
Dos ous crus.

Pa ratllat segons necessiti.

Seguidament es passa pel túrmix tot plegat, es fa una massa, i se li afegeix pa ratllat fins que agafi textura suficient per fer croquetes
Fetes les croquetes es passen pel pa ratllat, o per farina i es fregeixen per immersió.

Els Maki-Sushi

2011-11-13T11:30:00.000-08:00

La Cuina d’en Txus

Com fer els Maki-Sushi

El sushi, és una manera molt agradable de menjar coses exòtiques. Per descomptat que no es tracta d’una menja tradicional mediterrània. Però per mi es un excel·lent aperitiu per festes i de tant en tant és un gran recurs que agrada a casi tothom.

Aquí us deixo la meva experiència asiàtica:

PER MUNTAR ELS MAKIS

Feu primer l’arròs avinagrat clica aquí per veure la recepta

Fulles d’alga Nori (talla les fulles a la meitat per la part més llarga)
Arròs bullit
Cogombre, pastanaga, pimentón picant, oli de bitxos o Wasabi

Col·loca-la sobre l’estoreta per sushi un paper de film de manera que el film cobri tota estoreta. Tingues cura que cobreixi sense vessar.

Posa dos cullerades d'arròs i l'escampes ben bé per tal que el gruix sigui de poc menys de mig centímetre.

Ara cal posar de manera transversal una tira de pastanaga al vapor tan llarga com tot el maki. Ha de tenir mig centímetre de costat. Posa també una tira de cogombre de les mateixes dimensions. El cogombre ha de ser cru.

Les tires de pastanaga i cogombre han de quedar centrades i anar de banda a banda.

Ja pots embolicar amb l’ajut de l’estoreta. El maki quedarà embolicat amb el film. Pots recargolar els extrems del film per prémer més el maki. Es poden conservar així a la nevera fins a tres dies.

NOTA:

Aquesta és la recepta bàsica, a partir d’aquí pots anar fent diferents farcits de peix, marisc, bolets saltats, alvocats amb gambes. Tonyina amb poma al forn...

Sushi 1. L'arròs avinagrat

2011-11-13T11:26:00.000-08:00

La Cuina d’en Txus

Com Bullir l’arròs per a Makis i Sushi –Arròs Avinagrat-

L’arròs per fer sushi és especial i s’ha de comprar expressament. És molt enganxós, qualitat que el dona la facilitat d’embolicar el rolat d’alga nori, fer les boletes...

Generalment els paquets son de 500 grams i venen embassats al buit. Primer de tot cal posar l’arròs dins un colador o escorredor i rentar-lo sota l’aigua corrent uns segons.

Un cop esbandit es posa dins la cassola on l’heu de coure juntament amb 660 ml d’aigua mineral. Remeneu bé . Abans d’encendre el foc ha de reposar durant 30 minuts.

Un cop reposat, ja es pot posar a foc mig alt fins que arrenqui el bull. Aleshores cal tapar-ho i abaixar el foc, amb 7 minuts hi ha prou.

Mentre l’arròs reposa, s’ha de preparar l’avinagrat. Per fer-ho fes servir un bol gran on anirà l’arròs i tira sis cullerades de vinagre d’arròs, de oma o el vinagre blanc que t’agradi. Una cullerada rasa sopera de sal i 4 cullerades soperes de sucre. Barreja-ho to ben bé.

Per treballar amb aquest arròs cal mullar-se les mans amb aigua mineral contínuament. Cada vegada que notes que l’arròs se t’enganxa a les mans i tornes a mullar-te’n la ma.

Salsa de Marisc

2011-11-13T11:25:00.000-08:00

La Cuina Mediterrània

Les salses fetes a partir dels caps del marisc.

Com mediterrani, no acostumo a fer servir congelats. I menys de marisc. Son aliments que es mengen de manera festiva. I ja que els mengem de tant en tant, millor que siguin frescos de platja.

D’altre banda, quan faig arrossos o suquets, m’agrada que els qui seuen a la meva taula ho tinguin fàcil. Per això pelo els llagostins o les gambes de la mateixa manera que trec totes les escates o raspes dels peixos.

De manera que quan pelo les gambes o llagostins obtinc un meravellós subproducte: els caps. Contenen un molt intens sabor concentrat que cal aprofitar al màxim. La resta, potes i cossos no tenen cap interès tot i que es poden afegir al fumet.

Anem a convertir aquests caps en una crema concentrada que podrem fer servir per enriquir el fumet, les sopes, els suquets...

Primer cal daurar lleugerament dins una cassola menuda un dent d’all per cada 50 g de caps. Afegirem la ceba a juliana, al moment que els alls siguin al punt. Al poc obriu una ametlla per cada dos caps i les afegiu.

Incís:

Mentre cou la ceba, que trigarà uns 20-30 minuts, poseu tots els caps dins un bol i els cobriu amb brandi. Trenqueu un gra de pebre negre per cada cap i l’afegiu. Amb ajut d’un pelador de patates, feu un encenall de pell de llimona, taronja o mandarina -segons temporada- i ho afegiu també. Deixeu que somiïn els caps.

Continuem a l’olleta:

Talla una llesqueta ben prima de pa per cada 10 caps i a l’olla. Quan sigui la ceba feta i el pa torrat, tira ja tots els caps amb el seu suc de maceració i encén-lo amb un llumí llarg d’encendre la llar de foc.

Incís:

Remullem 10 minuts una nyora en vi blanc calent. Faig servir per cuinar el mateix vi que serviré a taula amb el plat que cuino. Sóc bastant generós. Cal que la nyora nedi a agust. Això si, primer heu de trencar-la en padassos i treure totes les llavors i la cua.

Tireu la nyora amb el vi que la fa feliç quan s’hagi apagat el brandi. Mentre redueix el vi, cal adobar-ho tot amb una culleradeta -de les de cafè- de pimentón de la Vera fumat per cada 10 caps.

Regueu amb una mica de fumet –brou de peix- y deixeu coure molt suau uns 30 minuts.

Acabada la cocció hem de triturar-ho tot i passar-lo pel colador xinés. Només resta posar-ho al punt de sal. Penseu que els caps ja tenen un punt elevat de sal i cal anar amb compte.

Feu donar un bull i deixeu temperar. Aquesta crema potenciarà qualsevol preparació de peix que feu. Jo poso dins els propis llagostins o gambes a macerar abans no els faig servir. Darrerament també l’he fet servir per sevir els maki-sushi.

Pot ser també us interesa: algunes receptes on fer servir la salsa de marisc

Taller de Pastissos

2011-11-13T11:01:00.000-08:00

Dimarts 13 de desembre'11
Divendres 13 de gener'12
Dissabte 18 de febrer'12
Confirmeu l'horari al calendari
Preu 25€

C. Borrell, Nº 9. Sabadell. Tel. 93 727 37 16 / 665

966 039. info@cuinaromani.com

Objectius del taller

Aprendre les tècniques bàsiques per fer els pastissos més famosos.

Continguts

Tarta Tantín. Pastís de Poma. Pastís de Xocolata. Pastís de Formatge

El mon de la felicitat reduït a quatre pastissos que ens poden treure de qualsevol compromís.

Pastissos per enamorar o per celebrar un aniversari. Per agrair a aquells que ens ajuden o per fer un regal al qui més estimem.

Un dolç taller al que gaudireu d’un pastis cada 40 minuts. Pot ser inoblidable!

Cuina per seduir

2011-10-25T11:09:00.000-07:00

Data i Horari
Dissabte 11 de Febrer. 20,30h
Dimarts 14 de Febrer.  20,30h
Preu 35€

C. Borrell, Nº 9. Sabadell. Tel. 93 727 37 16 / 665 966 039. info@cuinaromani.com

Objectius del Taller
Conèixer les propietats afrodisíaques dels aliments.
Donar una presentació suggerent als plats
Despertar l’admiració a l’exposició del plat.

Continguts
1.    Musclos en suc curt
2.    Civet de senglar
3.    Pastis de 3 xocolates
4.    Elixir d’amor

Presentació
Un taller indispensable, tant per la data que es celebra com per a posteriors ocasions. Una excel·lent presentació pot ser pura seducció. Conèixer però els aliments adequats es l’altra arma per aconseguir un resultat excepcional.
L’elixir d’amor acompanyarà la vetllada i us ensenyarem com fer el filtre que va ser secret de bruixes bones durant segles.

Panellets

2011-10-24T06:01:00.000-07:00

La Cuina Mediterrània

Els Panellets

Ingredients

½ kg de farina d'ametlla crua
400 g. de sucre
75 g. de patata bullida amb pell
la pell de ½ llimona ratllada
15 g. d'anís dolç

Elaboració

Aixafarem bé amb unaforquilla la patata bullida i pelada. Amb les mans ben netes farem una massabarrejant la patata amb el sucre i la farina d'ametlla. Afegirem l'anís i lapell de llimona i ho acabarem de treballar fins que ens quedi ben lligat i esdesenganxi del recipient. Aquest massapà el deixarem reposar unes dotze horestapat a la nevera perquè ens agafi una mica de cos. Passat aquest tempsagafarem porcions del massapà i en farem boles. En un bol a part barrejarempinyons crosos amb una mica de rovell d'ou i arrebossarem les boles amb elspinyons (el truc per poder enganxar amb més facilitat els pinyons a les bolesés mullar els pinyons amb una mica de rovell allargat amb aigua). Ho posarem ensafates de forn una mica separats i els courem a 225ºC fins que agafin color.

Un cop tenim la base de massapà podem fer moltes varietats de panellets. Elspodem arrebossar de coco rallat, amb ametlla filada, podem afegir-hi cafèsoluble al massapà (una proporció de 30 gr. de cafè per quilo de massapà),també podem substituir la patata per moniato, etc.

Hi ha moltes versions dels panellets, hi ha qui no hi posa gens de patata i hiposa una mica d'aigua per barrejar els ingredients, es pot baixar la quantitatde sucre si veiem que són massa dolços, o també perquè surtin més econòmicspodem posar més quantitat de patata per allargar el massapà.
De cafè: Agafarem un quilo de massapà i hi barrejarem 30 gr de cafè soluble.

Panellets de xocolata:
Posarem uns 50 g.de cacau soluble per cada quilo de massapà.

Panellets de taronja:
Agafarem a l’hora de pastar el massapà i hi ratllarem 3 o 4 pells de taronjaper quilo.

Panellets de castanya:
Per coure les castanyes les farem en una paella foradada i directament sobre elfoc, controlant la flama que no sigui ni massa forta ni massa fluixa. Abans detorrar-les els hi farem un tall a la pell perquè no rebentin i s’esclafin. Leshem d’anar remenant sovint i a mitja cocció hi tirarem un rajolinet d’aigua perestovar-les. També ens ajudarà a poder pelar-les millor. Un cop siguin bentorradetes, sense cremar-les, les posarem embolicades amb paper de diari odraps i les deixarem reposar, això farà que facin una mica d’humitat i tambéens ajudarà a que es pelin millor.
En cas que no tinguem foc o brasa també les podem fer al forn, directament enuna safata, amb un tallet i a uns 240ºCanem remenant, hi posem una mica d’aigua i ja està.
Cap a l’oest de la península (Galicia, Castella, Portugal, etc...) se solen ferles castanyes afegint-hi sal fina i sal gruixuda a mitja cocció.

Per acompanyar les castanyes i moniatos triarem un bon moscatell.

Salsa de Marisc

2011-10-17T06:14:00.000-07:00

La Cuina Mediterrània

Les salses fetes a partir dels caps del marisc.

Cicla aqui per anar al calendari d'activitats

C. Borrell, Nº 9. Sabadell.
Tel. 93 727 37 16 / 665 966 039.
info@cuinaromani.com

Com mediterrani, no acostumo a fer servir congelats. I menys de marisc. Son aliments que es mengen de manera festiva. I ja que els mengem de tant en tant, millor que siguin frescos de platja.

Anem a convertir aquests caps en una crema concentrada que podrem fer servir per enriquir el fumet, les sopes, els suquets...

Incís:

Continuem a l’olleta:

Incís:

Regueu amb una mica de fumet –brou de peix- y deixeu coure molt suau uns 30 minuts.

Acabada la cocció hem de triturar-ho tot i passar-lo pel colador xinés. Només resta posar-ho al punt de sal. Penseu que els caps ja tenen un punt elevat de sal i cal anar amb compte.

Pot ser també us interesa: algunes receptes on fer servir la salsa de marisc

Croquetes cassolanes

2011-10-05T14:39:00.000-07:00

La Cuina Mediterrània

Les Croquetes de carn d’olla

Dins una cassola petita, poseu oli per cobrir lleugerament el fons. Afegiu 300 g de ceba ben picolada. Deixeu coure vint minuts a foc ben suau i afegiu-li tres grans d’all ben picolats

Mentre cou la ceba, repetiu l’operació en una altre olla, igualment amb ceba i all. Aquesta segona olla ha de ser més gran ja que en ella posarem tota la carn un cop la ceba feta.

Mentre couen les dues olles a foc minso, cal treure tota la carn dels ossos i picar-la molt prima amb el ganivet. Sofregim la carn a l’olla amb la ceba. Tirem pebre amb el molinet i cinc raspades de nou moscada. Miren que agafi temperatura i tirem una copeta de brandi i flamegem.

Per engalanar el guisat hi tirem, amés una copa de vi blanc bo, o cava, o xerès sec, o vi ranci...
Tirem dos cullerots de brou i deixem fent xup-xup.

Anem a l’olla menuda que tenim abandonada amb la ceba i l’all. Posem dins dos cullerades soperes de farina i comencem a remenar. Tirem una mica del greix que varen recollir sobre el brou quan el vam desgreixar – aquest greix, com el de tots els brous, guisats i estofats, es recull en pots de vidre que es guarden a la nevera per enriquir després els guisats, com ara aquestes croquetes. És un costum documentat des del segle XIV-

Si no teniu greix vell, feu servir mantega. La mateixa quantitat que el pes de la farina. Feu una massa tot remenant. Aquesta massa es diu roux, i és el que es fa servir per espessir les salses, cremes i sopes. La farina s’ha de cuinar a foc molt lent durant uns 10 minuts.

Un cop el roux ben cuinat cal afegir-lo a l’olla de la carn i remenar-ho fins que estigui el més homogeni possible.

Si en disposeu de bona llet en podeu fer servir. Sinó feu servir prou crema de llet per anegar-ho tot lleugerament. Aprofiteu per posar-ho be de sal, pebre i un toc de nou moscada opcional. Remeneu i traieu del foc. Continueu remenant a mida que s’atempera.

Poseu un paper de forn sobre el taulell i tireu al centre tota la massa. Tapeu amb un altre paper de forn i mireu d’escampar la massa en un rectangle o quadrat d’una alçada de 1,5 cm.

Un cop temperada, talleu la massa a tires i les tires a quadradets. I dels cada quadradet feu una bola.

Passeu les boletes per la farina, l’ou i el pa ratllat i per últim doneu-li la forma allargada.

Fregiu i a gaudir.

Cicla aqui per anar al calendari d'activitats
C. Borrell, Nº 9. Sabadell.
Tel. 93 727 37 16 / 665 966 039.
Reserves: info@cuinaromani.com

La cocció dels llegums

2011-10-02T11:50:00.000-07:00

Començo la temporada dels cursos de cuina i es clar, els llegums van primer. Aquí he fer una tabla amb l’ intenció de facilitar la feina de coure els llegums a casa. Quan se’n sap és qüestió de 10 minuts, la resta es simplement esperar:

Tabla de coccions dels Llegums

LA COCCIÓ DE LES MONGETES

El remullat és del tot necessari. Primer però cal donar-les una bona esbandida amb
aigua corrent sota la aixeta dins d’un escorredor.

L’aigua del remull es important que sigui mineral, ja que els llegums dupliquen la seva grandària durant el remull, això vol dir que aquest volum és aigua, si l’aigua és de mala qualitat –de l’aixeta- quedarà atrapada dins el llegum.

Es poden bullir amb el mateix aigua del remullat i en arrencar el bull s’han d’abocar dins un escorredor per tal d’espantar-les i s’han de tornar a poar al foc posant aquesta vegada brou, millor que aigua. En tot cas, el brou o l’aigua han de ser mineral. Penseu que a la cuina mediterrània sempre s’havia fet servir aigua sense tractar, generalment de pluja.

En aquesta segona cocció es poden afegir els vegetals o el tall que vulgueu. Amés és el moment de tirar les espècies i les herbes.

Si heu fet sofregit, es posen les mongetes sobre el sofregit acabat i es tira a sobre el brou.

En qualsevol cas, el temps compta des de que tapeu l’olla. ¿I quan s’ha de tapar l’olla?. Doncs quan comenci el bull. En aquest moment es posa la tapa i es baixa el foc al mínim possible.

L’olla més adient es la ferro colat que guarda la temperatura per un igual a tota l’olla de manera uniforme.

Es del tot imprescindible que no destapeu l’olla durant els 90 minuts que dura la cocció.

Mongetes 60 g per ració en sec	90 minuts	2 mides mínim	Remull	Cal deixar-les fer un bull destapades. Aleshores es colen, es llença l’aigua i es posen amb aigua o brou nou i al iniciar el bull es tapen, es baixa el foc i es conten els 90 minuts
Cigrons 60 g per ració en sec	90 minuts	2 mides mínim	Remull en calent	S’han de remullar amb aigua calenta i una cullerada de sal per litre d’aigua mineral. L’endemà s’ha d’afegir una cullerada per litre de bicarbonat durant 15 minuts justos. Cal rentar-los molt be. Ara ja es poden posar a bullir. Al iniciar el bull es tapen i es baixa el foc i es conten els 90 minuts
Llenties 60 g per ració en sec	45minuts	2 mides mínim	Remull	Les llenties es poden remullar d’un dia per l’altre, però amb una hora ja en tenen prou. És ideal combinar-les amb arròs integral ja que tenen el mateix temps de cocció -45 minuts-
Faves seques 60 g per ració en sec 1 quilo per ració de 300 g. en fresc	90 minuts	2 mides mínim	Remull	Tot i que van ser un dels llegums més consumits a Catalunya, s’ha deixat de fer. Encara es poden trobar seques i es cuinen exactament igual que les mongetes. Cal menjar faves sempre que hi hagin fresques de temporada. 1 quilo en fan 300 g, un cop desgranades, que es la ració d’una persona
Pèsols secs El pes igual que les faves	90 minuts	2 mides mínim	Remull	Exactament com les faves i les mongetes. Igual que les faves s’han de menjar quan son en temporada. També veureu que d’un quilo se’n fan 300 g un cop desgranats, es a dir una ració per quilo.
Arròs integral 60 g per ració en sec	45 minuts	2 mides mínim	Rentat	L’arròs es un cereal, es aquí per tal que tingueu en compte que el cereal ha d’anar en companyia del llegum. En realitat podeu posar una part d’arròs a qualsevol llegum. Es posa a l’hora que tireu la llegum a l’olla-

LA COCCIÓ DELS CIGRONS.

Mongetes 60 g per ració en sec	90 minuts	2 mides mínim	Remull	Cal deixar-les fer un bull destapades. Aleshores es colen, es llença l’aigua i es posen amb aigua o brou nou i al iniciar el bull es tapen, es baixa el foc i es conten els 90 minuts
Cigrons 60 g per ració en sec	90 minuts	2 mides mínim	Remull en calent	S’han de remullar amb aigua calenta i una cullerada de sal per litre d’aigua mineral. L’endemà s’ha d’afegir una cullerada per litre de bicarbonat durant 15 minuts justos. Cal rentar-los molt be. Ara ja es poden posar a bullir. Al iniciar el bull es tapen i es baixa el foc i es conten els 90 minuts
Llenties 60 g per ració en sec	45minuts	2 mides mínim	Remull	Les llenties es poden remullar d’un dia per l’altre, però amb una hora ja en tenen prou. És ideal combinar-les amb arròs integral ja que tenen el mateix temps de cocció -45 minuts-
Faves seques 60 g per ració en sec 1 quilo per ració de 300 g. en fresc	90 minuts	2 mides mínim	Remull	Tot i que van ser un dels llegums més consumits a Catalunya, s’ha deixat de fer. Encara es poden trobar seques i es cuinen exactament igual que les mongetes. Cal menjar faves sempre que hi hagin fresques de temporada. 1 quilo en fan 300 g, un cop desgranades, que es la ració d’una persona
Pèsols secs El pes igual que les faves	90 minuts	2 mides mínim	Remull	Exactament com les faves i les mongetes. Igual que les faves s’han de menjar quan son en temporada. També veureu que d’un quilo se’n fan 300 g un cop desgranats, es a dir una ració per quilo.
Arròs integral 60 g per ració en sec	45 minuts	2 mides mínim	Rentat	L’arròs es un cereal, es aquí per tal que tingueu en compte que el cereal ha d’anar en companyia del llegum. En realitat podeu posar una part d’arròs a qualsevol llegum. Es posa a l’hora que tireu la llegum a l’olla-

LA COCCIÓ DELS CIGRONS.

El remullat dels cigrons te certes peculiaritats. Per començar com en tots els casos amb els llegums, cal esbandir-los dins un escorredor sota el raig dins l’aigüera per treure’ls-hi la pols i preparar els grans per l’ hidratació.

El remull s’ha de fer amb aigua mineral ben calenta. Amés s’ha d’afegir una cullerada sopera rasa de sal per cada litre d’aigua.

El remull pot estar d’un dia per l’altre, però heu de tenir en compte que si la temperatura de la cuina puja de 22º durant la nit els cigrons fermentaran, Ho sabreu perquè fan una escuma un tant bavosa per sobre. Si us passa això ja no els podreu fer servir.

Per evitar-ho durant l’estiu, podeu posar el bol amb els cigrons en remull dins la nevera. En aquest cas es millor que deixeu una estona que l’aigua calenta es posi tèbia per no fer patir el compressor de la nevera.

El remull s’ha de perllongar al menys duran dos hores, tot i que es un temps molt just. De quatre a sis hores es el mínim que us aconsello.

Quan els vulgueu fer servir, abans de treure’l l’aigua del remull s’ha d’afegir una cullerada sopera rasa de bicarbonat per cada litre i remenar ben be i deixar-lo actuar duran 15 minuts exactes.

Després d’aquests 15 minuts cal rentar els cigrons sota l’aixeta de l’aigüera amb ajut d’un escorredor i ja son llestos per cuinar-los.

Si heu fet un sofregit i ja el teniu acabat a l’olla, podeu tirar els cigrons remullats dins i deixar que agafin temperatura tot plegat durant uns minuts.

Immediatament tireu el brou, que pot se vegetal, de carn o de pollastre; al vostre gust.

El brou ha de ser com a mínim el doble del pes dels cigrons remullats, però tradicionalment es posa tant brou com sigui necessari per cobrir-hi generosament tot el contingut de l’olla al menys amb dos dits per sobre de tot.

Si no heu fet sofregit, podeu tirar els vegetals i tall al mateix moment que poseu el brou i els cigrons.

Tant si feu sofregit previ, com si poseu tot plegat en cru, el temps començarà a comptar quan tot el contingut de l’olla comenci a fer el primer xup-xup.

Cal estar alerta per no deixar que l’olla agafi una ebullició molt violenta, es millor posar la tapa als primers indicis de ebullició i baixar el foc al mínim.

Al fer aquesta operació heu capturat dins l’olla una temperatura envoltant del 90º, suficient per coure els cigrons sense malmetre els seus nutrients.

Per tant és molt important que no destapeu mai l’olla durant els 90 minuts de cocció. Això vol dir que la tapa de l’olla que feu servir ha de tapar molt be. Inclús podeu posar un morter cap a vall per fer que la tapa oposi resistència al vapor que vol sortir i faci que dins l’olla s’agafi una mica de pressió.

Be, la tècnica que acabo d’explicar es la de L’estofat, que vol dir ofegat degut precisament a que es fa tota la cocció ben tapat i sense obrir durant tot el procés de cocció.

M’he deixat, pot ser, el més important: la qualitat dels cigrons com la de totes les llegums ha de ser ecològica i de les comarques més properes, que és el costum i tradició mediterrània que es mante fa milers d’anys.

LA COCCIÓ DE LES LLENTIES

Les llenties es poden fer sense remullar si en teniu presa. No es però el més recomanable, un remull en aigua mineral de dos hores millora molt el resultat.

Si les feu sense remull queden al dente, que és la millor cocció quan es fan servir per amanides o guarnicions vegetarianes.

En el cas que les vulgueu estofar, es millor remullar-les d’un dia per l’altre, aleshores elles es pensen que estan germinant i despleguen en aquest gest tots els seus nutrients al nostre abast.

Un cop remullades les podeu afegir dins el sofregit si n’heu fet i cobrir-les de brou generosament –dos dits per sobre-.

Tenen un gran poder d’absorció de líquids. Si en poseu dos vegades més brou que llenties remullades, queden totalment seques. Jo acostumo a posar 5 vegades més brou per tal que quedin de cullera.

Si no en feu sofregit previ, poseu les verdures, el vi, les herbes i les especies tot en fred.

Quan comenci a bullir poseu la tapa, abaixeu el foc i compteu els 45 minuts.

Es ideal afegir una mica d’arròs integral inclús directament al remull tot plegat.

Es a dir si en sou dos, una mida de llenties i un altre d’arròs. Per cert la mida de gra sec per persona es de 60 g. Que correspon al que hi cap dins una tasseta de cafè.

Com guardar paquets d'aliments al rebost

2011-10-02T08:25:00.001-07:00

El berenar de la canalla 1

2011-10-02T08:19:00.000-07:00

El berenar

La neboda Marta. Tinc una neboda de tres anys. Molts dies la tinc a dinar, però pocs a berenar. Ahir es va quedar tot el dia i a l’hora de berenar em va demanar un bocata de nocilla. Jo li vaig dir que li faria de seguida i la vaig deixar davant el meu ordinador amb la Blancaneus.

Quan vaig tornar li vaig dir que anava a comprar la nocilla i li vaig deixar relativament a prop de la pantalla aquestes nous acabades d’obrir amb figues ben madures.

Vaig sortir amb el gos i en tornar ja no havia res al bol. Li vaig dir que no hi havia nocilla a la botiga i ella em va contestar que ja s’havia menjat el meu berenar i que volia més figues. Tots tant contents. Nota. Tinc un pot de nocilla al rebost fa un any i mig, està encetat i sembla com el primer dia. No li fan cas ni les formigues. Molt bo no deu ser per un nen.

Recicla sense borses d'escombreries ni galledes selectives

2011-10-02T08:02:00.000-07:00

Reciclar, reciclar. Més d’una vegada m’havia preguntat de què val tant reciclar si tinc la casa plena de galledes d’escombreries -6 ó 7- amb una bossa d’escombreries cada una.

Tant que finalment he decidit posar un sol contenidor i sense borsa. Hi poso tot el que no taca. La cosa és senzilla. Oi que ens posen tots el contenidor plegats?. Doncs m’acosto amb aquest contenidor que veieu –es el carretó de la bici, entre compra i compra es queda a la cuina recollint la brossa seca- quan es ple i simplement vaig tirant cada cosa al seu lloc. Què hi poso?. Paper, vidre i plàstic. Amés hi tiro les borses de la compra reciclant-les amb el rebuig.

No cal comprar més borses d’escombreries ni tenir la casa plena de galledes per separar-ho tot.

Flor de Gazpacho

2011-09-23T15:02:00.000-07:00

Llamoflor de gazpacho al gazpacho al que no añado ni agua, ni pan. El resultado esuna fina crema muy agradable que gusta a la gran mayoría de personas para lasque he cocinado. En la video-receta lo hago con ayuda del thermomix, pero si lohacéis con cualquier otro robot, debéis pasar todo el batido a través delcolador chino, que os garantizará la cremosidad que buscamos.

Elpepino se añade con piel. Parece más que probado que este detalle impide querepita.

Esperoque disfrutéis de esta sencilla y deliciosa receta.

DESALAR Y CONSERVAR EL BACALAO

2011-09-23T01:42:00.000-07:00

El Bacalao es un alimento con mucha historia. Hay amplia documentación de su uso en salazón en la época romana.

Pero todos me preguntáis muchas veces a cerca del desalado. No tiene mucho misterio.

Primero hay que lavarlo para quitar la sal superficial. Esto se hace bajo el grifo.

Se pone en un bote –preferentemente de cristal y se cubre generosamente de agua. Esta fase es la rehidratación y puede quedarse así tanto tiempo como sea necesario a una temperatura de 5º -en la nevera-

El rehidratado puede ser de un día –o hasta que lo necesitemos-

Una vez cambiada el agua del rehidratado, se cubre con agua nueva –mejor mineral- y devuelve a la nevera. Es importante que esté tapado para evitar los malos olores en la nevera.

Cada vez que lleguéis a casa, cambiad el agua. Debéis probar un trocito para evaluar el grado de desalado porque nunca es igual de un pez a otro.

Cuando lo encontréis agradable de sal, podéis darle una lavada, secarlo y consumirlo.

Aunque también podéis conservarlo así hasta que lo necesitéis. En las fotos podéis ver unas tiras que usaré en su momento para empanadas o guisos con patatas. El bote más pequeño contiene el bacalao desmigado en hebras para las ensaladas. Éste último ya lo he aderezado con romero, ajo, orégano y laurel.

Como puede apreciase, los botes están completamente llenos de buen aceite de oliva. El aceite actúa como conservante y mientras el bacalao esté totalmente cubierto, se conservará durante meses en la nevera. El aceite puede reutilizarse de nuevo o usarse para confitar o freír pescado.

Escola de Cuina Romaní

CURS DE CUINA VEGETARIANA

Presentació

Objectius

Destinat

Idioma

Duració i Horari

Docent

Import

“Curs de Cuina Tradicional Mediterrània 2012”

Presentació del programa

Preu 100€/mes

Duració i Horari

L’escola de cuina fa tots ponts, setmana Santa, Nadal i festes pròpies del calendariPresentació

Programa:

Les classes del Dilluns

Estructura de les classes del Dilluns

Programa dels Dilluns

Programa:

Les classes dels DIMECRES

Dades

Objectius

Destinat

Idioma

Duració i Horari

Docent

Import

Junta directiva

Taller d'Arrossos

Properes edicions

Els Tallers anti crisi només 25€ preu per persona i diaC. Borrell, Nº 9. Sabadell. Tel. 93 727 37 16 / 665 966 039. info@cuinaromani.com

Els Tallers anti crisi només 25€

Objectius del Taller

Data i Horari y

Continguts

El tast

Presentació

TAller de Suquets

Dissabte 3 de març'12 Els Tallers anti crisi només 25€ preu per persona i dia

Dissabte 3 de març'12

Els Tallers anti crisi només 25€

C. Borrell, Nº 9. Sabadell. Tel. 93 727 37 16 / 665 966 039. info@cuinaromani.com

Objectius del TallerAprendre a fer suquets pas a pas. Tenir fetes les preparacions inclús dos dies abans de fer-los servir. Correcta congelació i conservació

Objectius del Taller

Continguts

El tast

Presentació

Talle de Cuina Asiàtica

Properes edicions Dissabte 18 de febrer'12Dissabte 16 de març'12 Els Tallers anti crisi només 25€ preu per persona i diaC. Borrell, Nº 9. Sabadell. Tel. 93 727 37 16 / 665 966 039. info@cuinaromani.com

Properes edicions Dissabte 18 de febrer'12Dissabte 16 de març'12 Els Tallers anti crisi només 25€ preu per persona i diaC. Borrell, Nº 9. Sabadell. Tel. 93 727 37 16 / 665 966 039. info@cuinaromani.com

Dissabte 18 de febrer'12Dissabte 16 de març'12 Els Tallers anti crisi només 25€ preu per persona i diaC. Borrell, Nº 9. Sabadell. Tel. 93 727 37 16 / 665 966 039. info@cuinaromani.com

Dissabte 18 de febrer'12

Dissabte 16 de març'12

Els Tallers anti crisi només 25€

Cicla aqui per anar al calendari d'activitats

Objectius del taller

Continguts

Presentació

Cicla aqui per anar al calendari d'activitats

Taller de tapes

Dissabte 25 de febrer'12Dissabte 31 de març'12 Els Tallers anti crisi només 25€ C. Borrell, Nº 9. Sabadell. Tel. 93 727 37 16 / 665 966 039. info@cuinaromani.com

Dissabte 25 de febrer'12

Dissabte 31 de març'12

Els Tallers anti crisi només 25€

Cicla aqui per anar al calendari d'activitats

Objectius del taller

Duració i Horari

Continguts

Altres

Presentació

Taller de Pasta i/o Pizzes

Dissabte 14 de gener’12

Divendres 20 de gener’12

Dissabte 24 de març’12

Els Tallers anti crisi només 10€

Duració i horari

Continguts

Altres

Presentació

Taller de Suquets

Els Tallers anti crisi només 25€
preu per persona i dia
C. Borrell, Nº 9. Sabadell. Tel. 93 727 37 16 / 665 966 039. info@cuinaromani.com

Dissabte 3 de març'12

Els Tallers anti crisi només 25€
preu per persona i dia

Objectius del Taller
Aprendre a fer suquets pas a pas. Tenir fetes les preparacions inclús dos dies abans de fer-los servir. Correcta congelació i conservació

Properes edicions

Dissabte 18 de febrer'12
Dissabte 16 de març'12

Els Tallers anti crisi només 25€
preu per persona i dia
C. Borrell, Nº 9. Sabadell. Tel. 93 727 37 16 / 665 966 039. info@cuinaromani.com

Properes edicions

Dissabte 18 de febrer'12
Dissabte 16 de març'12

Els Tallers anti crisi només 25€
preu per persona i dia
C. Borrell, Nº 9. Sabadell. Tel. 93 727 37 16 / 665 966 039. info@cuinaromani.com

Dissabte 18 de febrer'12
Dissabte 16 de març'12

Els Tallers anti crisi només 25€
preu per persona i dia
C. Borrell, Nº 9. Sabadell. Tel. 93 727 37 16 / 665 966 039. info@cuinaromani.com

Dissabte 25 de febrer'12
Dissabte 31 de març'12

Els Tallers anti crisi només 25€

C. Borrell, Nº 9. Sabadell. Tel. 93 727 37 16 / 665 966 039. info@cuinaromani.com

Objectius del Taller
Aprendre a fer suquets pas a pas. Tenir fetes les preparacions inclús dos dies abans de fer-los servir. Correcta congelació i conservació