Escrit(o)s (im)prescindibles

Nit de Reis

2012-01-06T01:26:00.000+01:00

Per a tu demano als reis d'estels plena una cistella, en raig de lluna enfilats, perquè mai els puguis perdre. Un estol de papallones, blaves, grogues, taronges, negres, que amb l'aleteig de ses ales facin volar lluny les penes. Als reis per a tu demano un cove de cucs de seda per teixir una fina xarxa on lligar els cants de sirena. Amb les veus de les ondines, el drac farem adormir; sobre el

Adéu, papa

2012-01-01T03:29:00.002+01:00

Mon pare s'ha adormit profundament i ens ha deixat per sempre. Se n'ha anat a l'Olimp on viuen eternament els herois que han viscut vides decents i anònimes. Ara descansa allà on el nostre amor el mantindrà viu per sempre.

Mon pare

2011-12-31T21:30:00.000+01:00

Acarono la cara de l’home que jeu ensopit al llit de l’hospital i em pregunto: què és un pare? Poc a poc, ressegueixo la seva cella, baixo els dits per la seva galta, pujo cap al seu nas i des de l’entrecella pujo cap a les arrugues del front. I així un cop i un altre, una estona llarga. Sento la seva pell tèbia sota els meus dits i em torno a preguntar: què és un pare? Sento un nus a la gola,

Tres unces

2011-12-29T01:32:00.000+01:00

Aquesta tarda he demanat tres unces de pernil dolç i la botiguera m‘ha mirat amb cara de sorpresa i ha somrigut. “Feia molts de temps que ningú em demanava tres unces de res. Ja no saben què són.” I jo no he pogut evitar la temptació de recitar-ho: “Tres unces, quatre unces i mitja, mitja lliura, una lliura...” És a dir, 100, 150, 200, 400 grams... Com no he pogut evitar de pensar, i dir: “És

Fum, fum, fum

2011-12-25T17:02:00.000+01:00

Que el solstici d'hivern i el Nou Any converteixin en fum totes les pors, els dolors i els problemes. Per un 2012 ple de felicitat i energia!!

Voluntat

2011-12-20T01:10:00.002+01:00

He decidit que seré feliç la resta de la meva vida. Podeu pensar que aquestes coses no es decideixen així, però esteu totalment equivocats: totes les coses importants que fem en aquest món són el fruit de la nostra resolució. Les bones i les dolentes. Tot i ser una societat fascinada pels talents innats, en realitat sabem que tot el que val realment la pena ho aconseguim a base d’un esforç

Un any

2011-12-05T01:14:00.000+01:00

Fa algunes setmanes, en un debat sobre cuina i salut que vaig moderar, un expert en nutrició ens explicava que perquè un règim sigui de veritat efectiu s'ha de mantenir almenys durant un any, perquè aquest és el temps mínim que necessita el nostre metabolisme per reciclar-se i acostumar-se a treballar per a un cos de pes i dimensions més reduïdes. El dia 23 de desembre farà un any que va arribar

Ombres

2011-11-20T00:47:00.001+01:00

Em fa la impressió que la jornada electoral que s'obrirà d'aquí a unes poques hores és la més trista que he viscut des que vam estrenar aquesta imperfecta democràcia fa 35 anys. Potser només m'ho sembla a mi, però en l'entorn percebo un profund desànim i cap missatge, ni els dels anunciats perdedors, ni els dels previsibles guanyadors, transmet entusiasme i il·lusió, una paraula que ja sembla

Cartes a un amic distant (7)

2011-11-12T02:12:00.001+01:00

Avui he pintat la lluna per a tu. Amb la seva cada rodona i plena s'ha vestit, enganyosa, de color de vesprada estiuenca i jo he deixat un missatge amagat entre els seus plecs. Corria carretera amunt i ella em seguia, així que he allargat la mà i he escrit sobre la seva panxa freda les quatre lletres màgiques perquè tu les llegeixis quan no miri ningú. Avui he comprat una cançó per a tu. Feta de

Terrassa-O-Culta: Morera

2011-11-06T18:02:00.000+01:00

Terrassa-O-Culta: Morera

Ventafocs

2011-11-06T00:41:00.000+01:00

S'acaba la música i es desfà l'encanteri. Abans de les 12 de la nit ja sóc a casa, i em sento com la Ventafocs. He guardat al pàrquing la meva carbassa que, per sort, té pistons enlloc de ratolins i a la que no li calen lacais. La meva fada madrina fa temps que em va abandonar a causa de l'stress per sobreocupació: al meu barri totes érem Ventafocs. No teníem germanes lletges que portessin roba

Realitats paral·leles

2011-11-05T02:21:00.000+01:00

Hi ha persones que van per la vida com si la realitat no anés amb elles. Són aquells (i aquelles) que la malícia periodística (passada per guió de cinema) aplega sota l'epígraf: 'No deixis que la realitat t'espatlli una bona notícia. Fora de la premsa, hi ha persones (de project managers a funcionaris, passant per tota la gradació d'empelts intermitjos) que confonen responsabilitat amb capacitat

Retorn

2011-10-29T02:00:00.000+02:00

Desapareguda del món de les lletres telemàtiques durant dos mesos a causa de l'Informe Biocat, retorno al meu blog amb ànsies d'escriure. Han passat un munt de coses importants que mereixen comentaris, i algunes d'aquestes que semblen destinades a marcar un abans i un després d'una determinada època. L'anunciada desaparició d'ETA seria una d'aquestes. Però per a nosaltres l'abans i el després el

L'impensable

2011-09-15T21:32:00.001+02:00

Navego per Twitter i arribo a una "piulada" de la New York Review ofBooks que ens sugereix "pensar l'impensable" per resoldre una crisique ha fet "possible l'impossible". Just a sota un twit del HuffingtonPost m'informa que a Austràlia els passaports incorporaran "el tercergènere": femení, masculí i... Ignoro com en diran.No sé si això, el tercer sexe, cau en la categoria d'impossible

Manhattan des de Liberty Island

2011-08-26T18:06:00.001+02:00

Liberty Island, a photo by Adela Farré on Flickr. Una foto del primer dia a Nova York. Tres entrades més avall hi ha la crònica.

Els límits del "lobby" solidari

2011-08-26T01:10:00.000+02:00

El diumenge 7 d'agost, mentre preparava el nostre viatge a Nova York, el periodista David Aronson publicava un article a The New York Times ("How Congress Devastated Congo") sobre la llei Dodd-Frank, aprovada a finals de 2010, que està aixecant força polseguera. Aquest expert en Àfrica Central qüestionava la utilitat real d'una norma que exigeix a les companyies americanes importadores dels

Quadern de viatge: emprenent el retorn (i 2)

2011-08-22T23:03:00.003+02:00

12:20h a l’aeroport de Newark. Escric offline, perquè en aquest aeroport, com a tots, la connexió a internet és un negoci i també, com comença a passar a tot arreu, connectar-se a una presa de llum es fa difícil. Aquí resulta encara més frustrant, perquè els endolls són a l’abast, però no tenen corrent.Penso en el viatge que s’acaba i se’m fa difícil valorar la ciutat que deixem. Les ciutats les

Quadern de viatge: emprenent el retorn

2011-08-22T13:51:00.000+02:00

Iniciem la tornada cap a casa havent acomplert totes les etapes del turista standard que visita la Gran Poma: tenim les nostres fotografies amb pont de Brooklyn al fons, hem passejat per Central Park i Little Italy, hem menjat a Chinatown, hem seguit el sinuós recorregut de les rotondes del Guggenheim, tot deixant-nos amarar la vista pels colors de Kandinsky, Monet i Cézanne (en una mostra ínfima

Quardern de viatge: third round

2011-08-20T03:11:00.003+02:00

Una de les coses que m'agrada quan viatjo és descobrir llibres que m'expliquen aspectes insòlits dels llocs que visito. Per mi ha estat una sorpresa saber que Nova York va ser, durant molts anys, la "ciutat de les ostres". A la llibreria del 'gifts-shop' de l'Estatua de Llibertat vaig trobar 'The Big Oyster', de Mark Kurlansky, una història de NY escrita des de la perspectiva de la producció i el

Quadern de viatge: Liberty Island i Coney Island

2011-08-17T23:49:00.002+02:00

El primer despertar a Nova York va ser gris i fred, però això no va impedir-nos complir amb la primera etapa obligada de qualsevol turista: la visita a l'Estatua de la Llibertat, en l'illa del mateix nom al mig de la badia que constitueix el port natural de Nova York. L'estatua és alhora espectacular i minsa. Tot i la seva magnificent envergadura i el seu pes físic i simbòlic, contemplada des

Quadren de viatge: Nova York (1)

2011-08-15T11:06:00.000+02:00

Quan llegiu aquesta entrada segurament ja haurem arribat a NY, però ara som a l'aeroport fent temps per pujar a l'avió. Em fa molta il·lusió aquest viatge, perquè aquesta és una ciutat que ens ha fet somniar a tots: el taxista m'ha recordat que és l'escenari de totes les pel·lícules... bé, no de totes, és clar, però si de tantes! També és l'escenari dels llibres de Paul Auster, que m'encanta. La

Memòria

2011-08-09T12:17:00.000+02:00

Pensava que arribaria l'estiu i no pararia d'escriure al blog, però he consumit ja un terç del mes d'agost i només he publicat una entrada. Per a mi l'estiu, les vacances són un temps per a relaxar-se, per a pensar lliurement en la vida, per a canviar el punt de vista que ens marquen les obligacions diàries i poder, així, analitzar les coses des d'una altra perspectiva, però aquest any se m'està

Cartes a un amic distant (6)

2011-08-01T15:58:00.000+02:00

He somniat amb tu. El fet, en ell mateix, no és estrany. No és pas el primer cop que apareixes en algun dels meus somnis. Però m'ha sobtat veure't-hi tan somrient i alegre, perquè sé que ara mateix estàs molt trist. Però ja saps que els somnis estan fets de records i de desitjos, i el meus records de tu són alegres —com bitlles de colors a les butxaques— i el meu desig per a tu és la felicitat —

Des de Washington DC

2011-07-02T04:40:00.003+02:00

Dinant enfront de l'Spy Museum, F Street amb la 9, aquest migdia veia passar la diversitat fascinant d'aquest país, i pensava en el caràcter d'una nació que té l'honestedat i la veritat com a llei i la confiança com a valor troncal. Aquí ningú et demana el carnet quan pagues amb targeta. Assumeixen que dius la veritat i prou. Com l'amic Xavier, jo també crec que aquest país té moltes coses bones

Aniversari

2011-06-01T11:48:00.001+02:00

Avui fa 50 anys era dijous de Corpus Christi. A aquesta hora capellansi escolanets devien estar vestint casulles, perquè penso que lesprocessons eren pels volts del migdia (però igual vaig errada i erenal capvespre, que no n'he sapigut mai massa de litúrgies i cerimoniesreligioses). Jo no ho recordo, però hi era. Bé, era a punt de ser-hi,perquè vaig néixer a les 3 de la tarda, en una Terrassa