tag:blogger.com,1999:blog-99076062024-09-10T07:38:00.982+02:00Una porta per a ventilar i compartir el pensament... Arts, solidaritat, dubtes, certeses... Escritos que sólo son imprescindibles para quien los escribe... Un territori bilingüe, que neix singular i es vol fer plural.Adela Farréhttp://www.blogger.com/profile/17424835673369686350noreply@blogger.comBlogger212125tag:blogger.com,1999:blog-9907606.post-30944294086688319952013-08-14T00:01:00.003+02:002013-08-14T00:01:51.299+02:00

He migrat el meu blog a una URL pròpia i he aprofitat per donar-li un nou aire. Des d'avui em trobareu a: im-prescindible.net.

Adela Farréhttp://www.blogger.com/profile/17424835673369686350noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9907606.post-15307277319046383732013-08-09T13:58:00.002+02:002013-08-09T22:31:44.645+02:00

Hi ha dies que s'apodera de mi una sobtada i inexplicable felicitat. Penso en el que he fet i no encerto a trobar coses massa diferents de desenes d'altres dies. Potser, em dic, és veritat que he completat algun objectiu humil: un text que volia escriure, una petita reparació domèstica que feia falta, un plat que m'ha quedat especialment gustós... Però, si ho analitzo amb deteniment, m'adono que

Adela Farréhttp://www.blogger.com/profile/17424835673369686350noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-9907606.post-26699698260983069912013-08-03T16:56:00.002+02:002013-08-04T12:23:25.939+02:00

La cita és demà diumenge 4 d'agost, a les 10 del matí, a Amposta. La idea és donar la benvinguda amb senyeres, nusos, pancartes i música des de terra, i amb piragües i barques des del riu, al catamarà WWF Solar de l'organització ecologista World Wild Fund (WWF) que s'haurà enfilat des del mar pel Delta fins a la capital del Montsià per a denunciar el Pla Hidrològic de l'Ebre que acaba

Adela Farréhttp://www.blogger.com/profile/17424835673369686350noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9907606.post-59010232829797569742013-07-27T20:17:00.001+02:002013-08-03T15:56:03.079+02:00

M'he instal·lat a la terrassa de casa, perquè al despatx hi fa massa calor. Però aquest és un espai més per a llegir que per a escriure. Em distreuen els ocells, els núvols del cel, els jocs dels nens dels veïns, el gos de la casa del costat, el meu, que vigila totes aquestes coses i em dóna cops a la mà perquè l'acariciï... Així són les tardes d'estiu quan encara arrosseguem el cansament de tot

Adela Farréhttp://www.blogger.com/profile/17424835673369686350noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9907606.post-23313251352402199152013-07-16T10:11:00.001+02:002013-07-16T10:13:17.945+02:00

M'han explicat la història d'un nen de cinc anys que creu que morir-se no ha de ser pas dolent, perquè així podrà anar al cel, "on no hi ha mai problemes". Ell, quan en té, de problemes, les petites frustracions que viuen tots els nens, es pica a ell mateix tan fort com pot amb el seu petit puny. Com és el món d'un nen que pensa que pot ser millor morir-se que viure la seva vida, quan la vida

Adela Farréhttp://www.blogger.com/profile/17424835673369686350noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9907606.post-41123009761511157502013-07-02T01:27:00.001+02:002013-07-02T01:29:50.867+02:00

De totes aquelles coses que no crec haver fet massa bé en aquesta vida, la que més m'inquieta és la relació amb el meu fill. Crec que totes les mares, o almenys una gran majoria, sempre ens sentim insegures, sempre dubtem d'haver-ho fet o estar-ho fent prou bé amb els nostres fills. Els hem transmès aquells valors que considerem essencials? Serà la formació que els donem suficientment bona, prou

Adela Farréhttp://www.blogger.com/profile/17424835673369686350noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9907606.post-50762860073324590552013-06-23T17:26:00.002+02:002013-08-03T16:18:03.425+02:00

Llegeixo un llibre sobre un home que camina; travessa Anglaterra de sud a nord i d'oest a est, a peu, per arribar on viu la seva amiga que s'està morint, convençut que anant-hi caminant li allarga la vida. Tinc la sensació que jo també fa temps que camino pensant que puc canviar alguna cosa si aconsegueixo arribar al meu destí, però, al contrari que el protagonista de la novel·la, jo no tinc ni

Adela Farréhttp://www.blogger.com/profile/17424835673369686350noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9907606.post-81661879144014327222013-06-09T20:49:00.000+02:002013-06-09T20:49:00.017+02:00

Tinc una llibreta a casa meva on cada pàgina parla d'amor. Cada pàgina de la meva llibreta porta el dia d'un any llunyà i juntes, l'una darrere l'altra, fan un llarg enfilall de setmanes que sumen uns quants mesos. Tinc una llibreta a casa meva on cada pàgina porta el teu nom. Tinc un calaix ple de llibretes que expliquen molts anys de la meva vida i em causa tant de desconcert topar-me, tot

Adela Farréhttp://www.blogger.com/profile/17424835673369686350noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9907606.post-76258399662904524702013-05-27T02:15:00.001+02:002013-05-27T09:16:34.341+02:00

Aquesta setmana ha mort George Moustaki i fa alguns dies va morir un home que vaig estimar quan escoltava Moustaki. Va ser un amor fugaç i adolescent per un poeta que tenia els ulls "délavés" com el Moustaki, un amor de nits d'agost i diumenges a la tarda, un amor càlid com la sorra blanca d'una platja grega al capvespre i amb olor d'espècies i romaní. Un amor que sempre m'ha fet pensar en dos

Adela Farréhttp://www.blogger.com/profile/17424835673369686350noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9907606.post-62967899298597418982013-05-19T19:42:00.000+02:002013-05-19T19:42:04.564+02:00

M'envien un correu publicitari que diu "A l'estiu l'amor és més a prop" i a mi em fa pensar en una pregunta que m'he plantejat diverses vegades: si fos una planta, de quina mena seria la nostra relació? Un arbre de fulla perenne, verd tot l'any però aspre i ferreny, incòlume i invulnerable a les nits fredes i els vents forts de la muntanya? O seria un ametller de lleuger i imperceptible perfil

Adela Farréhttp://www.blogger.com/profile/17424835673369686350noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9907606.post-12536324828674934162013-05-14T01:34:00.000+02:002013-05-14T01:40:55.783+02:00

A les nou i cinc m'escapo un moment de l'objectiu del dia per portar el cotxe al mecànic. Fa només cinc minuts el carrer era ple de criatures que feien cap a les dues escoles que tinc al costat de casa. Ara tot és en silenci i jo estic parada darrera un camió bloquejat per un cotxe aparcat sota el senyal que ho prohibeix. El camioner es cansa d'esperar i avança amb penes i treballs enfilant-se a

Adela Farréhttp://www.blogger.com/profile/17424835673369686350noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-9907606.post-15426507453259121012013-05-06T01:32:00.000+02:002013-05-06T01:32:25.025+02:00

Algú que va llegir a finals del passat estiu l'entrada Males notícies em preguntava no fa massa què havia passat amb el meu cavall, i la veritat és que ha passat una cosa increïble. No només s'ha recuperat de la seva lesió, sinó que ha començat a competir en doma clàssica i està fent un paper més que digne. Avui ha quedat tercer en la reprise 3a del CDT0 celebrar la Hípic Club

Adela Farréhttp://www.blogger.com/profile/17424835673369686350noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9907606.post-23368178820915944252013-03-29T19:11:00.000+01:002013-03-29T19:35:12.363+01:00

Va ser fa unes quantes nits, mentre escoltava I fall in love too easily a la Nova Jazz Cava, que vaig adonar-me del que està passant. El baix de l'Horacio Fumero —a qui homenatjàvem com a flamant  Jazzterrasman 2013— havia aconseguit crear una subtil atmosfera d'intimitat i jo, amb els ulls clucs, rememorava una imatge que havia quedat amagada sota els records de qui ha

Adela Farréhttp://www.blogger.com/profile/17424835673369686350noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9907606.post-30601716970686370402013-03-24T19:52:00.001+01:002013-03-24T20:15:33.442+01:00

Hi ha temporades en la nostra vida en les quals és difícil no tenir la sensació que baixes a tota velocitat per un torrent d'aigües braves. Tot passa molt de pressa i, a força de batzegades, tan violentes com involuntàries, acabes masegat, a més de mullat, t'hi posis com t'hi posis. Deixar-se anar no és la solució: cal remar per anar redreçant el rumb i evitar les pedres grosses. Però

Adela Farréhttp://www.blogger.com/profile/17424835673369686350noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9907606.post-51438215407360161892013-03-08T23:27:00.000+01:002013-03-24T20:03:55.734+01:00

Amnistia Internacional em convida, a través d'una campanya electrònica, a escriure en la seva web sobre la dona o les dones que m'han inspirat, però jo prefereixo fer-ho aquí. El motiu de la pregunta és obvi avui, Dia Internacional de la Dona Treballadora. Amnistia cita Rosa Parks i el seu gest contra l'apartheid nord-americà que la va convertir en símbol de la lluita pels drets civils, i

Adela Farréhttp://www.blogger.com/profile/17424835673369686350noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9907606.post-56754655941016794202013-02-28T23:48:00.000+01:002013-03-01T02:13:05.021+01:00

Vaig tant de bòlit que no tinc temps de compartir totes les coses que aprenc, que aquests dies són moltes, perquè estic embolicada recollint dades per un llarg informe del que sóc responsable. Se m'acumulen les notetes agafades a corre-cuita per tot arreu (al mòbil, a la llibreta...) i el poc que aconsegueixo enfilar, lligat sobretot a la feina, ho publico en una altra pàgina, El bloc

Adela Farréhttp://www.blogger.com/profile/17424835673369686350noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9907606.post-86796098029487233552013-01-20T14:08:00.002+01:002013-05-19T19:50:53.556+02:00

Quan tanques una etapa —i jo en tanco una a finals d'aquest mes, quan deixaré la presidència d'Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa després de quatre anys al càrrec—, tendeixes a fer una mirada enrere per revisar el camí recorregut. Jo sempre torno als meus escrits, i no pas només a aquests que comparteixo amb tots vosaltres, sinó a la llarga col·lecció de llibretes que

Adela Farréhttp://www.blogger.com/profile/17424835673369686350noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-9907606.post-37092934262476203102013-01-05T18:22:00.004+01:002013-01-05T18:32:13.340+01:00

Et lleves de matí el primer dia després de vacances i t'adones de fins a quin punt el teu cos i el teu cervell han interioritzat algunes accions, alguns gestos, que han esdevingut automàtics i quasi inconscients. Passes pel costat de la ràdio, camí de la cuina, i el teu braç s'allarga per engegar-la, però només hi pares compte quan al cap d'un parell de minuts una notícia et crida l'atenció.

Adela Farréhttp://www.blogger.com/profile/17424835673369686350noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-9907606.post-48536213047819121392012-12-31T02:10:00.001+01:002013-01-05T18:28:45.676+01:00

M'acabo d'adonar que el 2010 vaig escriure 39 entrades al meu blog i que l'any que avui s'acaba en portava publicades, fins a aquesta, 38. És a dir, que amb aquest escrit igualo la més nombrosa de les collites (no goso pas dir la millor, perquè això seria discutible). En aquesta època donada als resums, podria inclinar-me per recollir aquí alguns fets destacats de l'any, però em desagraden

Adela Farréhttp://www.blogger.com/profile/17424835673369686350noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9907606.post-28638574608802505372012-12-28T01:13:00.000+01:002012-12-29T20:12:13.197+01:00

Avui hi ha lluna plena i mentre la mirava sortir, en el clarobscur del capvespre, m'he imaginat la seva llum brillant reflectida sobre la neu allà dalt a les muntanyes que enyoro. Aquest any les coses s'han torçat en el darrer moment, i no podrem anar als Pirineus, com havíem fet els dos darrers anys. Però no em queixo: em semblaria una frivolitat fer-ho quan hi ha tanta gent que ho està

Adela Farréhttp://www.blogger.com/profile/17424835673369686350noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9907606.post-50722642274474383532012-12-25T21:25:00.002+01:002012-12-25T21:28:08.446+01:00

He començat un conte que es diu Els amics distants i el tema és, de fet, una paradoxa: perquè els amics, quan ho són de veritat, no estan mai lluny per més gran que sigui la distància física o temporal que ens separi. No són mai lluny, ni tan sols en els moments que estem obligats a passar sols, com travessant la porta estreta que espera al final de tots els trajectes. Aquesta és una

Adela Farréhttp://www.blogger.com/profile/17424835673369686350noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9907606.post-36305235368016738832012-12-04T17:14:00.000+01:002012-12-25T20:58:29.168+01:00

Sóc a Madrid i estic que "trino". Porto tot el matí piulant sobre una jornada entorn a biotecnologia, mitjans i opinió pública, i la intervenció d'una consultora de comunicació sobre la "marca Espanya" m'ha posat els pèls de punta. I no és que no pensi que aquest és un problema real: la mala imatge internacional d'Espanya ens fa mal a tots —centralistes, federalistes, independentistes...—

Adela Farréhttp://www.blogger.com/profile/17424835673369686350noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9907606.post-10118304692671450672012-11-30T01:20:00.001+01:002012-12-25T20:59:50.012+01:00

Les empreses solen recórrer a consultors externs per dos motius: per manca de recursos interns per dur a terme accions puntuals (tal vegada a mode de banc de proves) o perquè es necessita un punt de vista extern, aire fresc i renovador, per dur a terme canvis organitzatius, ja sigui orientats al creixement o a dolorosos retalls. Sovint passa, però, almenys a casa nostra, que el consultor

Adela Farréhttp://www.blogger.com/profile/17424835673369686350noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9907606.post-50670440656182677602012-11-24T02:04:00.000+01:002013-03-29T19:21:39.761+01:00

El protagonista del llibre que acabo de llegir (Los desorientados, d'Amin Maaluf) s'obsessiona amb la imatge d'un ram de flors que, com l'Adam subratlla, tot volent posar en valor allò que estimem, la flor, també la mata. Jo porto uns dies obsedida amb una altra imatge, la d'un gerro de vidre que cau a terra i esclata en mil bocins. El veig caure des d'una lleixa, lentament, i el seu esclat sord

Adela Farréhttp://www.blogger.com/profile/17424835673369686350noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9907606.post-67361592243703534422012-10-31T01:51:00.001+01:002012-10-31T01:51:28.838+01:00

Avui m'he hagut d'enfrontar a una sèrie de preguntes sobre el clima i la situació política que es viu a Catalunya. Jo no tinc pas gaire clares les respostes. Com molts, no tinc clar on anem i, sobretot, no tinc clar on vull anar, però sí veig que la situació ha de canviar profundament, perquè és insostenible. L'agressiva i retrògrada concepció de l'espanyolitat que ha imposat el PP i que han

Adela Farréhttp://www.blogger.com/profile/17424835673369686350noreply@blogger.com1