fernando barão

Concurs de Menjar Caçots - Fine Art America

2012-02-01T09:00:00.000Z

Molins en Timelapse

2011-11-13T19:38:00.000Z

Puigpelat

2011-11-05T22:18:00.004Z

Caminada pel Montmell

2011-08-06T10:52:00.004+01:00

Anem en direcció a Rodonyà des de Valls, fins arribar al al creuament que porta a la Juncosa del Montmell. El desviament és perillós perque està en obres. Travessant aquesta urbanització i poble en direcció a l’ermita de Sant Miquel, o seguint la rotulació de “zona d’esbarjo del Montmell”. Es tracta d’una pista amb alguns sots, però sense perill si el cotxe no es molt baix.

Una vegada en aquest indret deixem el cotxe, i comencem la caminada.

Aquest itinerari circular ens permet caminar pel Montmell, carenajant per un cantó i ressegint la part més obaga i ferestega. Som-hi doncs.

Damunt mateix de la zona d’esbarjo del Montmell (punt de partida habitual d’itinieraris de natura) hi ha l’església nova de Sant Miquel i més amunt ja hi ha el coll de Sant Pere.

Des del coll pugem fort pel corriol. La vella ermita romànica de Sant Miquel, arrapada al rocam, ens permet tornar l’alé. Amb ais i uis seguim amunt fins a les runes del castell del Montmell,. Sembla ser documentat i habitat des del S. X fins al 1720 (quan a l’arxiu parroquial s’hi anoten 3 baptismes de fills de soldats austro-hungaresos que es troben allí per la guerra de succesió). Des d’aquí ja podem ensumar l’esplendida vista (tot i la boirina) que ens espera a la Talaia. Parem aquí i allí per fer fotos. Carenajant arribem al vertex geodésic que indica que hem arribat a la Talaia (861 m), dita també Puig de la Dent, aquí el punt més alt del Montmell gaudim de magnifiques vistes tot i la boirina que no ens deixa veure Montserrat, o els Pirineus només al fons s’intueixen les Muntanyes de Prades, i tampoc veien la mar. D’aquí baixem (sense espentes però si a rodolons) fins al mas de Cal Magí Vidal (trobem pel senderó un pi de tres branques). Retornen al punt d’origen tot respirant un paisatge de pau i tranquilitat enmig d’una magnifica aubaga, tot perseguint la posta de sol que se’ns escapa pel mig dels arbres.

Fernando, David i Michela.

Un tomet per la Voltorera

2011-07-21T22:48:00.006+01:00

Anem fins a Cabra del Camp, deixem el cotxe al entrar al poble, al peu del torrent. D’aquí anirem seguint el GR passant pel costat del cementiri, sortim del poble. Pel mig de conreus d’oliveres i vinyes, el camí d’avast al costat de la torrentada ens duu al bell mig del peu de la serra de la Voltorera. Ens enfilem fort amunt , sense esbufegar casi gens, tot i fent molts “retratus” a les plantes i als paisatges. Per fi arribem a dalt de la carena. El vent bufa fort, ens posem el tallavents, entenen perque els voltors els hi agradava aquest indret. Quedem envadalics pels gegants lusos que es mouen per la força de vent. Reconeixem les muntanyes dels voltants, el sempre reconexible nas del gegant ajegut a la serra d’en Jordà. Agafem la pista tot ressiguint la maquinaria que talla el vent, i a la fi de la carena emprenen la baixada de tornada cap a la Font de Gabarrà i al punt de sortida. Hem xerrat, caminat i conegut una mica més, ara una mica cansats tornem cap a casa.

Fernando, Mar i David.

La Ruta de La Capona

2011-07-05T22:51:00.001+01:00

Bé, avui hem fet una passejada pel Pla de Santa Maria, al voltant del mas de La Capona, per coneixer la pedra seca.

La pedra seca es una tècnica de construcció que es base en l'utilització de la pedra com a unic material. Es del tot evident una vegada vist que es una mostra espectacular d'enginy i imaginació, que a partir del material més bàsic, barat, abundat (al menys al voltant del Pla) i a l'avast, permet fer (per mestres reputats) aquelles construccions utilitaries, és a dir, edificacions que tenen un ús ben determinat, tot i que avui en dia, les admiren per la seva sensilleza i bellesa. En un recorregut de poc més de 1 hora i mitja, recorrem una dotzena de barraques, cossiols, cisternes i fins i tot unes arneres. Barraques de planta cuadrada, circular, amb volta de falsa boveda, o migpunt, amb frescals, de doble cos, amb 4 arcs, de tot i més. Un espectacle que s'ha de veure.

Salut

Fernando i David

Diumenge a Miramar

2011-07-03T22:21:00.000+01:00

Passejada a la Torre del Puig Cabrer

2011-06-30T23:14:00.000+01:00

Deixem un cotxe a Picamoixons (on viu la Nuria), l'altra el deixem a la Riba a l'estació del tren. Caminem fins a La Rapita (Carrer de la Riba al peu de la muntanya). Per La Rapita pujem fort, cap al Puig Cabrer. Pujem pel coster de la cansaladeta. Ja a dalt impressionant vista de la Conca de Barberà i el Camp de Tarragona. Gaudim de la vista aeria dels pobles de Vilaverd i La Riba. I acabem de fer un esforç per arribar a la Torre del Puig Cabrer (o Torre d'en Petrol). Fem moltes fotos del paissatge del grup, enfilats a la Torre, pels forats de Torre, per tot. D'aquí en s'encarem cap a Picamoixons per baixar, també fort, fins la pista que ens dura fins al Mas Poetó i d'aquí a Picamoixons per l'antic pessebre vivent. Ha estat curta però intesa.

Salut

Fernando, David, Manel i Nuria

Fiesta de San Juan en Valls

2011-06-29T21:52:00.000+01:00