El Festival Z 2026 conclou amb una arrossada a la Plaça Assumpció. Després de ballar amb l’assaig obert d’Abans que em mori, acomiadarem la sisena edició del Festival Z amb un bon àpat a la plaça.

Presentació lúdica, performativa i dinàmica de deu projectes escènics en fase de preproducció, pensada especialment com un espai de trobada entre companyies i professionals del sector. Les propostes, diverses i híbrides, transiten entre el text, el circ, el teatre físic, la dansa i el teatre d’objectes, i es comparteixen amb l’objectiu de generar complicitats, aliances i oportunitats que permetin fer el salt de la idea a la producció final.

L’actriu Neus Miranda i l’actor Cesc Graset conduiran aquesta jornada plena de descobertes, concebuda principalment per a públic professional, però oberta també a totes aquelles persones curioses que vulguin apropar-se als processos de creació escènica contemporània.

La jornada començarà amb el Danceoké Z, una benvinguda en forma d’escalfament col·lectiu on, a través de cançons i coreografies compartides, activarem el cos i l’energia per encarar el matí. Després de la presentació de projectes, els aperitius Fem Matx! oferiran un espai informal per continuar coneixent les companyies i compartir una estona de conversa a peu dret, tot gaudint d’un aperitiu.

Les companyies participants són:

• Abril Pérez amb Desencants

• ACUR amb Els llocs

• Antramaliada amb f00l

• Colette Casas amb El viatge

• Elaine Grayling amb Cos de Fusta

• Èric Pons amb La Caiguda i l’Ascens d’Erika Larroy

• La mà esquerra amb Els meus arbres

• La Ventura amb Topografia d’arrelament

• Paula Ramis i Magalí Camps amb Lyrics for a friend

• Ratafria Circ amb Cap casa

*Tot i ser gratuïta, cal reservar entrada per Futurs Escènics Imminents!

Abans que em mori és un espectacle musical i teatral que converteix l’escenari en una revetlla de festa major i convida el públic a submergir-se en l’univers d’una orquestra popular.

La peça combina cançons, humor, relat i memòria per recórrer tot un món dels pasdobles, boleros, tangos, cuplets i balls de poble que formen part de l’imaginari col·lectiu de diverses generacions, portant-los al present i convertint la funció en una experiència viva, propera i compartida amb el públic.

Abans que em mori incorpora material de testimonis reals de persones grans, que expliquen com van estimar, van ballar i van viure a través de la música. A mesura que avança, la proposta s’endinsa en temes com els vincles familiars, la vellesa, els records i tot allò que queda guardat dins les cançons.

Idea original: Judit M. Gené

Direcció: Montse Colomé i Jordi Vidal

Direcció musical: Jordi Vidal

Moviment: Montse Colomé

Dramatúrgia: Ramon Micó

Interpretació: Judit M. Gené i Rai Borrell

Dissenyador d’espai i vestuari: Joan Griset

Dissenyador d’il·luminació: Joan Griset

Producció: Judit M. Gené

Distribució i acompanyament: MònicaDeGira

Arrenjaments musicals i disseny de so: Gerard Bosch

Tècnic: Joan Griset

Fotografia: Laia Nogueras

Vídeo: Aïda Soler

Punt i Ratlla combina el teatre, el clown i el teatre de gest. Ens presenta dos companys de viatge que es veuen implicats en un joc de malentesos, en un món on tot sembla fum i foscor.

Amb la seva realitat trastocada pel mur invisible que els separa de l’altre, intentaran trobar la manera de tornar a connectar entre ells i continuar el seu camí.

A través del cos, el ritme i l’humor, l’espectacle explora les dificultats de comunicació i la necessitat de l’altre com a únic camí possible per seguir endavant.

Interpretació i Cocreació: Eric Remedios Vicente i Mercè Badia Pàmies

Treball de cos i clown: Eric Remedios Vicente

Dramatúrgia: Mercè Badia Pàmies

Disseny de llum, so i vídeo: Ivo Garcia Suñé, Neus Molina i Dúnia Boada

Assessoria Artística: Lola Luna, Celia García, Ainhoa Osuna

Assessoria Tècnica: Ivo Garcia Suñé

Fotografia: Clàudia Blanco i Pol Naranjo

Ramat ens presenta un paisatge auster, canviant i viu, on un personatge solitari ha perdut allò que li és més apreciat: el seu ramat. En la seva recerca de companyia i refugi, es desplega aquest espectacle que beu del teatre físic, el circ contemporani i la poesia visual per explorar la soledat de l’individu i la necessitat de pertànyer al seu col·lectiu.

Aquest pastor no pot fer el camí sol. Els espectadors són part activa del seu nou ramat, peça clau per a la supervivència de l’espectacle i de qui l’habita. En aquest vincle fràgil i necessari entre l’intèrpret i públic, Ramat esdevé una experiència compartida, orgànica i irrepetible.

A través de materials naturals, música en directe, el llenguatge del cos i la complicitat amb els espectadors, la peça ens recorda que ens recorda que, potser, ser part del ramat no és tan dolent com sona.

*Després de l’assaig obert de Ramat, els aperitius Fem Matx! oferiran un espai informal per continuar coneixent les companyies i compartir una estona de conversa a peu dret, tot gaudint d’un aperitiu.

Idea original: Joan Riera Draper

Direcció: Joan Riera Draper i Andrea Tur Galera

Interpretació: Joan Riera Draper i Andrea Tur Galera

Assessor de moviment i mirada externa: Felipe Vélez Martínez

Acompanyament artístic: Última Vèrtebra

Escenografia: Treballs forestals Can Jordi, Oasi Teatre

Vestuari: Oasi Teatre.

Producció: Oasi Teatre.

Material audiovisual: Paula Ferrandiz Ortiz

De l’embolic al rastre és una proposta escènica itinerant de mediació comunitària que té lloc a l’espai públic.

Un cos de cossos recorre el rastre del record. A rodolons. Pels racons.

El carrer com a niu de memòria i un grup de gent que el travessa, un embolic de cames i braços entrellaçats, i algun cap que despunta, que avança com un cos col·lectiu. Deixa petja: un rastre de mirades.

La peça parteix d’un procés de treball previ amb persones del territori, que esdevé el punt de partida d’un dispositiu escènic en moviment. El públic acompanya aquest recorregut, observant el desplaçament d’un cos col·lectiu que travessa el carrer i transforma la percepció de l’entorn.

A partir d’aquest desplaçament lànguid, la proposta ens convida a parar l’orella i, més enllà de la remor quotidiana, percebre fines polifonies d’altres temps.

Direcció i mediació: Dolça Alcanyís i Laia Picas

Acompanyament artístic: Alejandro Santaflorentina

Participació del veïnat de Salt

Agraïments a l’alumnat del Grau en Arts Escèniques de l’Escola Universitàira de les Arts (ERAM)

Vaga y Maleanta és un cabaret subversiu que transforma la memòria en espectacle, visibilitzant la història i el passat de la nostra gent gran LGTBIQ+.

Un espectacle de varietats documental en què la música original, la improvisació i l’humor negre són els ingredients principals.

Kiki Morgan serà la teva mestra de cerimònies. Aquesta travesti absurda, càustica i sicalíptica ens portarà a conèixer l’època en què la Ley de Vagos y Maleantes, posteriorment Llei de Perillositat Social, era vigent.

Un espectacle còmic, fresc i compromès creat gràcies a la col·laboració de la Fundación 26 de Diciembre, a partir d’històries i testimonis reals. Un tribut a totes les persones que van patir el nostre passat i van lluitar pel nostre futur. Una vetllada que no oblidaràs.

Direcció: Jesús Lavi

Ajudant de direcció: Lourdes García

Dramatúrgia: Enrique Montero

Il·luminació: Leticia L. Karamazana

Escenografia i vestuari: Fer Muratori

Confecció: Clara Garrido

Composició musical: Milo Giraldo

Coreografia: Dolores Cardona

So: Hamblet Alejandro López i Víctor Rovira

Construcció d’escenografia: Juan Carlos Rodríguez

Construcció de marioneta: Raúl Guirao

Assessor musical: Íñigo Santacana

Fotografies del dossier i cartell: Igor Muñoz

Premsa: Manuel Benito

Productora executiva: Colette Casas

Ajudants de producció: Dolores Cardona i Yaiza Hervás

Una producció d’Oniria Teatro

I felt a Funeral, in my Brain combina dansa, manipulació de titelles, fusta i paraula per explorar la identitat, la matèria i els espais intermedis entre allò viu i allò inert.

Al centre de l’escenari, un gran tronc de pi esdevé casa, refugi, càrrega i taüt. Aquest objecte, carregat de temps i memòria, dialoga amb el cos de la performer, que el mou, el sosté i s’hi enfronta. L’acompanya una titella de fusta que funciona com a alter ego, consciència o veu interior.

L’espectacle proposa un viatge íntim que reflexiona sobre la vida, la mort i la construcció del jo i qüestionant els rols imposats. Un espai on el cos, la matèria i el temps es troben per generar preguntes obertes.

Direcció artística i interpretació: Sira Aymerich i Besalú

Mirada externa: Federica Porello i Jasmin Sisti

Escenografia i vestuari: Sira Aymerich i Besalú

Creació sonora: Federica Porello i Yann Longchamp

Creació de llums: Théâtre du Loup // Alba Omedes

Creació de vídeo: Videoclub – Rémi Dufay, Sylvain Froidevaux

Co-producció: Théâtre du Loup

Suports: Fonds mécénat SIG, Loterie Romande

Agraïments: La Manufacture – Haute École des Arts de la Scène, Pep Aymerich, Nicolas Alvarez, Michèle Benz i Gaia Magrané