Gabrielistes 1xDIA

PREGAcine: Quack!

2026-11-09T04:00:00.000+01:00

Bon dia!

Cada dia prenem milers de decisions. Pensa un moment: què hauria passat si els personatges del bosc haguessin decidit seguir el seu camí i no ajudar el petit ànec? Hauria canviat completament les seves històries, oi? De vegades pensem que les nostres decisions no canvien la nostra vida, però la veritat és que sí; un petit gest pot canviar la història d'algú i, a poc a poc, també la teva. Ara pensa: en què bases les teves decisions?, en tu i en els teus objectius?, o tens la mirada oberta cap als altres?

Que tinguis un bon dia.

Paraules Sagrades: Vocació

2026-11-06T04:00:00.000+01:00

Bon dia!

Avui parlarem de la paraula vocació. Potser, quan sents aquesta paraula, penses a triar què estudiar, quina professió tenir o, fins i tot, en algú que decideix ser sacerdot o religiosa. Però la paraula vocació ve del llatí “vocare”, que significa «cridar». Tenir una vocació, per tant, té a veure amb descobrir una crida: allò que et mou per dins, que connecta amb el que ets i que et pot ajudar a trobar el teu lloc al món. Com recordareu, el lema d'aquest curs ve d'unes paraules que va dir Jesús:

«Vosaltres sou la llum del món».

Fixeu-vos que no diu «algun dia podreu ser llum» ni tampoc «intenteu assemblar-vos a una llum». Diu: «Sou la llum». Però quina és aquesta llum que portem a dins i com podem fer-la brillar? D'alguna manera, aquestes preguntes i moltes altres són les que intentem anar descobrint dia rere dia i, especialment, les que ens estem fent aquestes últimes setmanes.

Has conegut persones que hagin descobert aquesta crida o vocació?
Hi ha alguna cosa que t'agradi fer i que, quan la fas, sents que té sentit per a tu?
Si poguessis triar lliurement com aportar alguna cosa bona al món, què t'agradaria fer?

Des de la fe cristiana, la vocació consisteix a aprendre a escoltar el que passa dins teu, descobrir allò que et mou i atrevir-te a posar-ho en joc. Els cristians creiem que Déu crida cada persona d'una manera única no per convertir-la en algú diferent, sinó per ajudar-la a descobrir qui pot arribar a ser. Potser encara no saps quina és la teva vocació, i no passa res. No obstant això, t'animo a anar-la descobrint, perquè tots tenim alguna cosa per aportar i compartir. De debò, només la teva llum pot il·luminar d'una manera única la vida d'altres persones. Tenint en compte que vocació ve de la paraula «cridar», digues, t'atreveixes a preguntar a Déu quina és aquesta crida? Al cap i a la fi, què hi perds per provar-ho?

Que tinguis un bon dia.

MARE Terra: El gran enginyer

2026-11-05T04:00:00.000+01:00

Bon dia!

La història dels castors ens recorda que, quan parem atenció a allò que passa al nostre voltant, podem descobrir solucions que ja existien. Tot està connectat i cada peça compta: cada animal, cada planta i cada ésser viu forma part d'un món que compartim. Això ens converteix en una peça més d'aquest gran engranatge amb la responsabilitat de cuidar, protegir i aprendre d'aquest lloc on vivim. Pensa: què pots aprendre de la natura? Et convido a admirar-la i a deixar-te sorprendre. Si una sola espècie pot fer això, què creus que pots fer tu? T'asseguro que molt més.

Que tinguis un bon dia.

PREGArock: Has a heart

2026-11-04T04:00:00.000+01:00

Bon dia!

Què significa per a tu «tenir cor»? Com ho reconeixes en una persona?
Et fixes en com estan les persones que tens a prop o de vegades estàs massa pendent de les teves coses?
Què podries fer avui perquè algú se senti escoltat, acompanyat o simplement una mica més feliç?

La cançó deia que l'amor és la resposta a totes les nostres preguntes. Si és així, estàs disposat a estimar fins i tot aquelles persones que no coneixes tant? I a rebre amor d'elles?

Que tinguis un bon dia.

INSPIRA'T amb: Fred Rogers

2026-11-03T04:00:00.000+01:00

Bon dia!

Us presento en Fred Rogers, un presentador, escriptor i músic estatunidenc que va dedicar més de trenta anys a crear i presentar un programa de televisió adreçat als infants anomenat Mister Rogers’ Neighborhood. Hi parlava de coses tan importants com les emocions, l'amistat, les pors o la manera de relacionar-nos amb els altres. El seu objectiu era ajudar cada infant a descobrir que era algú valuós i únic. De fet, hi havia una frase que repetia sovint en acomiadar-se del seu programa i deia així:

«Només hi ha una persona al món com tu, i les persones poden estimar-te simplement per ser tu».

Què creus que et fa una persona única i diferent dels altres?
Qui són aquelles persones que et fan sentir valorat simplement per ser com ets?
A qui estàs dedicant el teu temps? Hi ha algú que podria necessitar una mica més de la teva atenció?

Fa un parell de setmanes que reflexionem sobre el sentit de la nostra vida i el nostre propòsit. Per això, avui abordem una qüestió que connecta amb totes aquestes preguntes que ens anem fent: descobrir per a qui som importants i a qui podem fer la vida una mica millor. Perquè la nostra vida no està feta només per a nosaltres mateixos. També està adreçada als altres. Cada vegada que escoltes algú, acompanyes un amic, ajudes a casa o dediques una estona a una persona que ho necessita, estàs regalant una cosa que no es pot recuperar: el teu temps. De fet, als Evangelis descobrim que Jesús va viure d'aquesta manera, fent de la seva vida un regal per als altres. Per això, avui et deixo amb una pregunta que va una mica més enllà de què vols fer amb la teva vida: a qui en vols dedicar una part?

Que tinguis un bon dia.

PREGAcine: Freddie

2026-10-30T04:00:00.000+01:00

Bon dia!

Hi ha alguna cosa de tu —del teu físic o de la teva personalitat— que amaguis per por del que puguin pensar els altres?
Et fa por no encaixar en un lloc o sentir-te diferent?
Quina llum aporta la història d'en Freddie a la teva por?

Conèixer-nos implica atrevir-nos a mirar allò que ens fa diferents sense pensar immediatament que ho hem de canviar. I no em refereixo a creure que tot el que fem està bé ni a deixar de créixer, sinó a descobrir qui som sense viure pendents d'assemblar-nos als altres, perquè el que et fa únic o única també són aquestes diferències. Potser descobrir la teva llum comença precisament aquí: quan deixes d'intentar ser una altra persona i t'atreveixes a desenvolupar allò de bo i únic que hi ha en tu. Quin petit pas podries fer avui per mostrar-te una mica més tal com ets, sense filtres?

Que tinguis un bon dia.

RELATS DEL MÓN: Lila, la cuca de llum

2026-10-29T04:00:00.000+01:00

Bon dia!

En un bosc vivia una cuca de llum anomenada Lila. Cada nit, quan les seves amigues començaven a il·luminar el cel amb els seus petits centelleigs, ella buscava refugi sota una fulla.

No és que no pogués brillar. Ho podia fer, però li feia por la foscor. L'inquietava no saber què trobaria entre els arbres, quins sorolls sentiria o què podia passar si s'allunyava massa.

Mentre les altres volaven d'una banda a l'altra, la Lila les observava des del seu amagatall. De vegades pensava que tant de bo fos com elles, que semblava que no tenien por de res.

Una nit, la seva àvia se li va acostar i va seure al seu costat.

—Lila, saps per a què serveix la nostra llum?

—Per il·luminar la nit —va respondre ella—. Però jo no brillo tant com les altres.

La seva àvia va somriure.

—No necessites tenir la llum més potent. De vegades n'hi ha prou d'il·luminar un petit tram de camí. El més important no és quant brilles, sinó què fas amb la teva llum.

La Lila es va quedar pensant en aquelles paraules.

Una estona després, quan el bosc era completament fosc, va sentir un soroll entre les arrels. Era un petit ratolí que s'havia perdut i no trobava el camí de tornada al seu cau.

—Hi ha algú per aquí? —va preguntar espantat.

La Lila va sentir por. Va mirar cap a la foscor i va estar a punt d'amagar-se una altra vegada. Però aleshores va recordar les paraules de la seva àvia.

Va respirar profundament, va sortir de sota la fulla i va encendre la seva llum.

Al principi, amb prou feines va ser un centelleig. Però n'hi va haver prou perquè el ratolinet la veiés.

—Oh, gràcies! —va dir alleujat.

La Lila va volar a poc a poc, il·luminant el camí entre les arrels, fins que el ratolí va trobar el seu cau. No havia fet desaparèixer la foscor del bosc ni havia deixat de sentir por. Simplement, havia utilitzat el que tenia per ajudar algú.

Aquella nit, la Lila va descobrir una cosa que no havia entès fins aleshores: no necessitava ser com les altres perquè la seva llum tingués sentit. Només necessitava atrevir-se a deixar-la brillar.

Què creus que impedia a la Lila descobrir el que podia fer?
Hi ha alguna capacitat teva que potser no valores perquè et sembla petita o perquè altres persones destaquen més?
En quina situació concreta podries utilitzar alguna cosa bona que hi ha en tu per ajudar o acompanyar algú?

De vegades no mostrem la nostra llum perquè ens esperem a sentir-nos segurs, a tenir-ho tot clar o a estar convençuts que som prou bons abans de fer un pas. Però hi ha coses de nosaltres mateixos que només descobrim quan ens atrevim a intentar-ho. Pensa-ho, potser la teva llum és saber escoltar, fer riure algú, tenir paciència, buscar solucions o adonar-te de qui necessita companyia. El més bonic de tot això és descobrir que les nostres capacitats o talents són un regal que pot fer més lluminosa la vida dels qui ens envolten. No has de resoldre els problemes de tothom ni ser algú extraordinari. Com en la història, hi ha un «ratolinet» a les fosques esperant la teva llum. Estaràs preparat per il·luminar qui ho necessiti?

Que tinguis un bon dia.

A PENSAR! amb: Martha Nussbaum

2026-10-28T04:00:00.000+01:00

Bon dia!

Imagina que un dia algú et pregunta quant vals com a persona. Què respondries? Potser pensaries en les teves notes, en les coses que et surten bé, en els teus èxits o en allò que els altres opinen de tu. Però, i si el teu valor no depengués de res d'això? I si hi hagués alguna cosa en tu que mereix respecte independentment dels teus èxits, les teves capacitats o els teus errors?

Avui vull presentar-te la Martha Nussbaum, una filòsofa nord-americana que ha dedicat bona part de la seva feina a reflexionar sobre la dignitat humana i sobre què necessita cada persona per poder viure una vida plena. En el seu pensament hi trobem una idea que ve d'un altre filòsof, l'Immanuel Kant:

Cada persona és un fi en si mateixa.

Dit d'una manera més senzilla: ningú no és una eina per aconseguir alguna cosa, ni val únicament per allò que sap fer, per la seva utilitat o per allò que pot aportar als altres. Cada persona té un valor propi, també quan fracassa, necessita ajuda o travessa una mala etapa.

Alguna vegada has sentit que havies de demostrar alguna cosa perquè et valoressin o t'acceptessin?
Tractes igual algú que destaca i algú a qui costa més aconseguir les coses?
Creus que canviaria la teva manera de ser si actuessis sense haver de demostrar res perquè els altres et valoressin? En què?

En aquest punt hi ha una cosa molt important: reconèixer la dignitat d'una persona no vol dir que tot el que faci estigui bé, ni que no hàgim d'aprendre dels nostres errors. Vol dir que ningú deixa de merèixer respecte per equivocar-se, ni es torna més important per tenir més èxit que els altres. De fet, els cristians creiem que cada persona és estimada per Déu i posseeix una dignitat que no s'ha de guanyar. Ni els nostres errors ens fan indignes d'amor, ni els nostres èxits ens fan superiors a ningú. Aquesta mirada no ens convida a quedar-nos com estem, sinó a créixer sabent que no hem de demostrar que mereixem existir. Pensa-hi per un moment: ets capaç de mirar cada persona —també tu mateix— amb aquesta dignitat? Quin gest concret podries canviar per acostar-te una mica més a aquesta mirada?

Que tinguis un bon dia.

WITHIN me: Del present al futur

2026-10-27T04:00:00.000+01:00

Bon dia!

Acabes d'estar 4 minuts en silenci, 4 minuts per connectar amb tu i deixar-te endur, 4 minuts per intuir emocions, pensaments, desitjos, esperances. La veritat és que 4 minuts és poc per a tot això, però per alguna cosa es comença, oi?
Et convido a valorar aquests moments i a preguntar-te: hauria de regalar-me més espais com aquest, de silenci, de calma, de pensar en les meves coses, en el meu futur? Sense pressió, sense angoixes, simplement anant pas a pas, com qui recorre un caminet cap al seu destí.

Que tinguis un bon dia.

EMOCIONARI: Soc capaç

2026-10-26T04:00:00.000+01:00

Bon dia!

Recordes alguna ocasió en què vas aconseguir fer una cosa que al principi et semblava impossible? Potser va ser aprovar un examen per al qual havies estudiat molt, aprendre una habilitat, atrevir-te a parlar davant de la classe, millorar en un esport o ajudar algú amb un problema. Recordes què vas sentir en aquell moment? Orgull, alegria, alleujament, satisfacció…?

Hi ha una cosa interessant en aquestes experiències. D'una banda, gaudim perquè una cosa ens ha sortit bé i, a més a més, descobrim alguna cosa de la nostra personalitat. Ens adonem que som capaços de fer coses que abans ni tan sols imaginàvem.

Quan t'has sentit capaç de fer una cosa que abans et semblava difícil?
Et costa reconèixer les coses que fas bé o et resulta més fàcil fixar-te en allò que et falta?
Quan algú destaca en una cosa que tu també desitges, sents admiració, enveja, inseguretat… o una mica de tot?

Les emocions que sentim quan veiem els talents d'altres persones ens poden donar pistes sobre què desitgem, què ens importa o què ens agradaria aprendre. La qüestió és què en fem: podem quedar-nos atrapats en la comparació o convertir-les en una oportunitat per conèixer-nos millor. Perquè el valor d'una persona no depèn de ser la millor en alguna cosa. Descobrir les nostres capacitats vol dir aprendre a reconèixer allò que som sense menysprear-nos ni necessitar demostrar constantment que valem. Per això, avui et convido a reconèixer una cosa que et surt bé, una cosa que estàs aprenent o una cosa en què has millorat últimament. I escolta, no cal que sigui res extraordinari. Es tracta simplement de descobrir la llum de les petites coses que ja tens i valorar-les.

Que tinguis un bon dia.

INSPIRA'T amb: Carlos Roca

2026-10-23T04:00:00.000+02:00

Bon dia!

Ahir vaig tenir l'oportunitat de participar en un congrés amb altres professors i professores dels nostres col·legis gabrielistes. Allà vam poder escoltar en Carlos Roca, un creador de contingut que entrevista persones per conèixer les seves històries de vida.

En Carlos es va definir com algú que es fa preguntes des de petit i que continua buscant respostes a través de les experiències dels altres. El seu projecte ha rebut diversos reconeixements, entre els quals el Premi Bravo! de pòdcast, atorgat per la Conferència Episcopal Espanyola.

En la seva xerrada, en Carlos va destacar la importància de mirar, no només de veure, sinó de parar atenció a les persones, mirar-les als ulls i descobrir la història que hi ha al darrere de cadascuna. També ens va convidar a contemplar la bellesa de la creació i de tot allò que ens envolta. I és que, sovint, anem tan de pressa que veiem els qui tenim a prop sense preguntar-nos com estan o què estan vivint. Les seves entrevistes ens recorden que cada persona té una història única, plena d'alegries, dificultats i aprenentatges, i que escoltar-la ens pot ajudar a comprendre millor els altres i també nosaltres mateixos.

Has vist algun dels seus pòdcasts? Quin et va impactar més?
T'agrada fer-te preguntes? I preguntar?
Si en Carlos t'entrevistés, quina seria la teva història de superació personal?

Potser no podem resoldre totes les nostres preguntes ni comprendre del tot la història de cada persona que trobem. Però sí que podem començar per una cosa senzilla: aixecar la mirada de la pantalla, mirar als ulls, escoltar sense tenir pressa i estar una mica més atents als qui comparteixen el camí amb nosaltres. Digues-me: ets capaç d'aturar-te i descobrir la bellesa de les petites coses que t'envolten? Què passaria si dediquessis les mateixes hores que dediques al mòbil a mirar de veritat?

Que tinguis un bon dia.

INTUÏCIONS: La meva llum

2026-10-22T04:00:00.000+02:00

Bon dia!

Pensa un moment en la teva classe, en les persones amb qui comparteixes tantes hores, en les converses, les bromes, els treballs en grup... Cadascú té la seva manera de ser i, encara que no sempre ens n'adonem, tots influïm d'alguna manera en l'ambient que s'hi crea.

Quan ets a classe, què creus que aportes tu al grup?

De vegades, les coses que podem aportar no són espectaculars ni criden gaire l'atenció. Són coses bastant senzilles, com saber escoltar, tenir paciència, explicar alguna cosa a un company, fer riure o adonar-te que algú s'ha quedat fora. Pot ser que tinguis alguna d'aquestes qualitats i ni tan sols t'hagis aturat a pensar-hi.

Quines coses et surten bé o què tens en la teva manera de ser que creus que pot fer bé a algú?

De vegades també ens passa el contrari. Mirem altres persones i pensem que tan de bo tinguéssim la seva seguretat, els seus amics, la seva facilitat per estudiar o aquell talent amb què sembla que tot els surt bé. I, mentre ens fixem en allò que ens falta, de vegades deixem de veure el que sí que tenim.

Hi ha alguna cosa que veus en els altres i que t'agradaria tenir o aprendre? Què podries fer per acostar-t'hi sense comparar-te tot el temps?

Des de la fe cristiana creiem que cada persona té un valor únic i que la seva vida pot ser llum per als altres. No cal fer una cosa enorme: de vegades n'hi ha prou de ser una mica més conscients de com tractem algú, d'allò que ens surt bé o d'allò que podem millorar. Potser avui pots descobrir alguna cosa de tu que fins ara t'havia passat desapercebuda. Què t'agradaria aportar avui a les persones amb qui compartiràs el dia?

Que tinguis un bon dia.

Paraules Sagrades: Escoltar

2026-10-21T04:00:00.000+02:00

Bon dia!

Alguna vegada has sentit que algú t'escolta, però en realitat no t'està parant atenció? Potser et mira mentre parles, però està pensant en una altra cosa, mirant el mòbil o esperant el seu torn per respondre.

Escoltar sembla senzill, però escoltar de veritat demana temps, atenció i, sobretot, interès per allò que l'altra persona vol compartir. De vegades estem tan centrats en les nostres preocupacions, les nostres opinions o les nostres presses que ens costa fer lloc als altres.

A la Bíblia hi trobem una història que ens convida a reflexionar sobre això. Es tracta d'en Samuel, un nen que vivia i ajudava el sacerdot Elí al temple. Una nit, mentre dormia, va sentir una veu que el cridava: «Samuel!». Es va llevar, va anar on era l'Elí i li va dir: «Soc aquí, perquè m'has cridat». Però l'Elí li va respondre que no l'havia cridat i el va fer tornar a dormir.

Això va passar tres vegades, fins que l'Elí va comprendre que podia ser Déu qui cridava en Samuel. Llavors li va ensenyar què havia de respondre si tornava a sentir la veu: «Parla, Senyor, que el teu servent escolta».

Al principi, en Samuel no sabia qui el cridava ni què estava passant. Va necessitar temps i l'ajuda d'una altra persona per comprendre-ho. La seva història ens recorda que, de vegades, per escoltar necessitem aturar-nos, reconèixer que no tenim totes les respostes i estar disposats a descobrir una cosa nova.

Escoltes de veritat les persones que t'envolten o, de vegades, només esperes el teu torn per parlar?
Et resulta fàcil escoltar algú que pensa de manera diferent de tu? Per què?
Quant d'espai deixes en el teu dia per al silenci, enmig de les presses, les pantalles i les preocupacions?

Els cristians creiem que Déu es pot fer present de moltes maneres: a través de la Bíblia, del silenci, de les persones que ens acompanyen o de situacions que ens conviden a reflexionar. Tot i això, reconèixer la seva veu no sempre és fàcil. No tot el que pensem o sentim té una resposta immediata, i per això és important aprendre a discernir, fer-nos preguntes i buscar allò que ens ajuda a créixer i a estimar millor.
Potser avui no es tracta d'escoltar una veu extraordinària, com li va passar a en Samuel, sinó de parar atenció a una cosa molt més pròxima: una persona que necessita ser escoltada, una paraula que ens fa pensar, una situació que ens interpel·la o una pregunta que fa temps que evitem. I tu, a què o a qui necessites parar més atenció avui?

Que tinguis un bon dia.

MARE Terra: El meu entorn

2026-10-20T04:00:00.000+02:00

Bon dia!

Avui vull que visualitzis la teva llar, el teu barri, la teva escola i els llocs que freqüentes. Segur que al teu voltant hi ha moltes coses que ens agradaria que fossin diferents: persones que se senten soles, companys que no troben el seu lloc, injustícies, problemes al barri o espais que no cuidem com caldria... Ho estàs visualitzant?

Davant d'aquestes realitats solem dir: «Jo no puc arreglar el món». I és veritat, no ho podem solucionar tot nosaltres sols. Però hi ha una diferència entre no poder arreglar-ho tot i pensar que no podem fer res.

I hi ha una cosa que convé recordar: allò que ets i allò que saps fer poden tenir un efecte positiu real en els altres. Potser ets dels que saben escoltar, explicar alguna cosa amb paciència, organitzar, cuidar, crear o defensar algú quan ho necessita. Capacitats que, posades en joc, poden millorar les coses que tens a prop.

Quines coses del teu entorn creus que necessiten millorar o que estaria bé canviar? Creus que hi ha alguna cosa d'allò que ets o saps fer que podria ajudar a millorar alguna d'aquestes situacions?

La Doctrina Social de l'Església ens recorda que els béns de la Terra estan destinats al bé de tothom. Dit d'una altra manera: el món no és només un lloc per aprofitar-se'n; és un bé compartit que rebem i que estem cridats a cuidar, pensant també en els qui l'habitaran després de nosaltres.
Per això, no es tracta de carregar tots els problemes ni que algú t'obligui a fer alguna cosa. Es tracta de descobrir que tu també pots contribuir a millorar el món que compartim. Perquè la teva llum pot ajudar a fer que una petita part d'aquest món sigui una mica millor gràcies a tu. Pensa-hi: quin canvi desitjaries iniciar al teu entorn?

Que tinguis un bon dia.

PREGArock: Envia'm a mi

2026-10-19T04:00:00.000+02:00

Bon dia!

A qui creieu que va adreçada la cançó?
Seríeu capaços de dedicar el vostre «dia i nit» a algú?
A qui seguiu o quins són els vostres referents?

Si t'hi fixes, a la vida ens fem moltes preguntes, i això és bo. Algunes són fàcils de respondre; d'altres, com ara qui o què és un dels motius de la teva vida?, costen més, oi? Això és normal, perquè hi ha preguntes que ens conviden a prendre decisions que van donant forma a qui som i a la vida que volem construir.
Durant els próxims dies et proposo fer un petit viatge al voltant d'aquestes preguntes: qui soc, què porto a dins, què puc aportar i quin sentit vull donar a la meva vida. Però tranquil, no cal tenir respostes immediates ni decidir ara què vols ser o fer en el futur. Es tracta, simplement, d'estar obert, d'atrevir-te a pensar i de donar-te permís per parlar d'aquestes coses. Perquè potser descobrir per a què ets aquí comença, senzillament, per atrevir-te a fer-te la pregunta. T'apuntes a aquest viatge?

Que tinguis un bon dia.

EMOCIONARI: Frans van der Lugt

2026-10-16T04:00:00.000+02:00

Bon dia!

Em dic Frans van der Lugt. Soc holandès i jesuïta. Fa gairebé cinquanta anys vaig arribar a Síria de missió i allà vaig trobar la meva llar. Vaig compartir la meva vida amb musulmans i cristians, joves i grans, que de mica en mica es van convertir en veïns, amics, gent que estimava.

Llavors la guerra va arribar a Homs. Els bombardejos van destruir edificis, escassejava el menjar i moltes famílies van quedar atrapades. La por i la incertesa ho van envair tot.

Em van preguntar si volia marxar. Però com havia d'abandonar els qui havien compartit amb mi tants anys just quan més patien? M’hi vaig quedar no perquè no tingués por, sinó perquè aquelles persones ja formaven part de la meva vida. El seu dolor també era el meu. I és que fins i tot enmig de la guerra, continuàvem trobant motius per estar units. Musulmans i cristians compartíem dificultats i ens ajudàvem. Jo creia profundament que l'odi no havia de guanyar, que fins i tot en la foscor podia quedar una mica d'esperança.

El 7 d'abril de 2014, un home va trucar a la porta de casa nostra. Quan vaig anar a obrir, em va disparar. Així va acabar la meva vida a Homs, la ciutat on havia viscut durant gairebé cinquanta anys.

Ara, potser et puc demanar una cosa. Si us plau, no t'enfadis amb aquell que em va matar. Això només provoca més dolor i més odi. Però pots sentir-te trist per la distància que hi havia entre l'home de la pistola i jo. Estic trist perquè no vaig tenir temps d'escoltar el dolor que portava al fons del cor. Aquest dolor devia ser enorme. Tan enorme que va ser capaç de matar algú.

I ara, qui s'encarregarà de curar-li les ferides?

Jo ja no ho puc fer. D'altres sí. Tu sí.

Perquè l'amor continua!

Simplement continua.

Has sentit mai por o impotència en veure patir algú que estimes i no saber com ajudar-lo?
Quan algú et decep o una amistat es trenca, què et costa més: acostar-t'hi de nou, perdonar o tornar a confiar?

Aquest diumenge celebrem els 100 anys del Domund, que ens recorda aquells que entreguen la vida acompanyant altres pobles. Ser missioner no és només anar a ajudar: és compartir la vida fins a sentir que els altres ja formen part de tu. Jesús ens convida a no deixar sola cap persona en el seu patiment. Aquesta llum pot començar avui, amb algú que necessita que estiguis al seu costat enmig de la seva guerra.

Que tinguis un bon dia.

PREGAcine: La missió, a través dels ulls d'un aventurer

2026-10-15T04:00:00.000+02:00

Bon dia!

"Ets una persona, Déu t'estima". T'ho han dit mai?, com et fa sentir aquesta afirmació?, per què hauria de ser una bona notícia per a tu? Et convido a pensar-hi.

Que tinguis un bon dia.

RELATS DEL MÒN: Una missionera anomenada Elena

2026-10-14T04:00:00.000+02:00

Bon dia!

En un poblet, a l'altre cap del món, hi havia una escola que obria cada matí abans que sortís el sol.

Allà treballava l'Elena, una missionera que feia anys que vivia amb aquella comunitat. No tenia grans recursos ni solucions per a tots els problemes. De vegades faltava material; d'altres, el camí quedava impracticable per la pluja. Però cada matí tornava a obrir la porta.

Un dia, un noi li va preguntar:

—Elena, per què continues aquí? Podries viure en un lloc molt més fàcil.

Ella va somriure.

—És veritat. Però digues-me una cosa: què creus que passaria si demà aquesta escola deixés d'obrir?

El noi es va quedar pensatiu. Allà havia après a llegir, havia descobert que podia estudiar i havia conegut persones que confiaven en ell. L'escola no era només un edifici. Era una oportunitat.

—Suposo que perdríem alguna cosa important —va respondre.

—Exactament —va dir l'Elena—. Tot i que t'explicaré un secret: aquesta escola no és meva, és nostra. Jo també hi he après molt.

Anys després, aquell noi es va fer mestre. Quan algú li preguntava qui li havia canviat la vida, mai no parlava d'una gran gesta. Parlava d'una dona que, durant anys, havia estat allà cada matí.

Què creus que va rebre l'Elena d'aquella comunitat, a més del que va poder aportar?
Quina diferència hi ha entre anar a ajudar algú i construir alguna cosa juntament amb aquesta persona?
Coneixes algú que hagi il·luminat la teva vida simplement sent-hi?

De vegades podem tenir la imatge mental que anar de missió, ja sigui a l'altre cap del món o al costat de casa, és sinònim d'ajudar, de salvar una altra persona de «la seva desgràcia». No obstant això, quan t'apropes a aquestes realitats de pobresa i necessitat, t'acabes adonant que tu ets el primer pobre i el primer necessitat. I aquest instant precís fa que les barreres desapareguin i puguis connectar de debò amb l'altra persona, mirar-la a la cara com a un igual i construir alguna cosa plegats. Digues, alguna vegada has connectat així amb algú que creies que necessitava la teva ajuda?

Que tinguis un bon dia.

A PENSAR! amb: Dorothy Day

2026-10-13T04:00:00.000+02:00

Bon dia!

Imagina que tens la vida força organitzada: la teva gent, els teus plans, els teus estudis, els teus somnis… I un dia decideixes marxar lluny, a un lloc on no coneixes ningú, potser amb un altre idioma, una altra cultura i unes condicions de vida molt més difícils. No per fer turisme ni per viure una aventura per explicar a les xarxes. Te'n vas per acompanyar persones que necessiten suport, educació, cures o, senzillament, algú que es quedi al seu costat. Però per què algú faria una cosa així?

Aquesta setmana celebrem els 100 anys del Domund, una jornada que ens apropa a la vida de milers de missioners i missioneres repartits pel món. Persones que no es limiten a parlar de solidaritat: la converteixen en una manera de viure.

Per això avui us vull presentar Dorothy Day, una periodista estatunidenca que va dedicar bona part de la seva vida a acompanyar persones pobres i sense llar. Ella sabia que canviar el món no sempre comença amb grans gestos, sinó amb petites accions que, repetides dia rere dia, poden transformar la vida d'algú. Per això no és estrany que ens deixés aquesta frase:

«La gent diu: “Quin sentit té el nostre petit esforç?”. No poden veure que hem de posar un maó cada vegada».

Has pensat mai que no val la pena ajudar perquè allò que pots fer és massa poc?
Quins petits gestos poden canviar de debò el dia o la vida d'algú que tens a prop?
Si poguessis dedicar part del teu temps a millorar una situació del món, quina triaries?

Segurament molta gent al llarg de la història s'ha preguntat alguna vegada: Què fa que una persona decideixi dedicar la seva vida als altres? Segurament, la resposta és el fet de descobrir que hi ha coses que valen la pena més enllà de la comoditat, l'èxit o el reconeixement. Que algunes decisions no s'entenen preguntant-se només «Quant guanyaré?», sinó «Quina vida puc ajudar a millorar?».

I aquí hi ha quelcom important: tota missió comença quan deixes de mirar cap a una altra banda, acompanyes algú que ho està passant malament o poses les teves capacitats al servei dels altres. Per als cristians, aquesta manera de viure neix de descobrir que Jesús t'estima i de voler compartir aquest amor amb gestos concrets d'esperança. Avui, simplement, et convido a preguntar-te: I si la teva vida pogués servir per a alguna cosa més que aconseguir els teus propis objectius? La resposta, com tantes coses importants, et toca descobrir-la a tu.

Que tinguis un bon dia.

PREGArock: Todo va a estar bien

2026-10-09T04:00:00.000+02:00

Bon dia!

Aquesta setmana hem parlat de salut mental i de la necessitat d'aturar-nos i respirar, de trobar espais de calma, de parlar amb Déu, de demanar ajuda i deixar-nos acompanyar, i de reconèixer que no sempre podem estar bé.

Avui aquesta cançó ens recorda que, encara que hi hagi moments en què no veiem la llum, això no vol dir que hagi desaparegut. Perquè fins i tot quan no entenem el que ens passa, quan no veiem sortida o sentim que el camí es fa massa llarg, podem confiar que no estem sols.

Així doncs, avui simplement deixa't acompanyar per aquestes paraules i, si ho necessites, recorda que en el silenci, en la foscor, en el dolor i en el dubte, Jesús sempre hi és: preparat per escoltar-te, abraçar-te i acompanyar-te.

Que tinguis un bon dia.

INSPIRA'T amb: Lady Gaga

2026-10-08T04:00:00.000+02:00

Bon dia!

Segur que gairebé tots coneixeu Lady Gaga, una de les artistes més conegudes de la música pop. Cantant, compositora i actriu, ha omplert estadis i ha rebut alguns dels premis més importants de la indústria. Però, a més del seu èxit, en diferents moments ha parlat públicament de les seves pròpies dificultats i de la importància de cuidar la salut mental. Hi ha una frase seva que em sembla especialment interessant de recordar quan parlem de tot això:

«Està bé no estar bé».

Sembla una frase molt senzilla, però ens pot fer pensar. Perquè moltes vegades sentim que hem d'estar bé tota l'estona: estar alegres, tenir ganes de fer coses, treure bones notes, quedar amb els amics, penjar coses a les xarxes… I, quan no estem així, potser pensem que alguna cosa no va bé a dins nostre. Però no, la veritat és que hi ha moments en què no estem bé i reconèixer-ho també és cuidar-nos.

T'has sentit mai obligat a aparentar que estaves bé quan en realitat no era així?
Et resulta fàcil dir «no estic bé» o et costa reconèixer-ho davant dels altres?
Quan algú proper no està bé, saps com acostar-t'hi, escoltar-lo i acompanyar-lo?

Reconèixer que estem malament no significa rendir-nos ni quedar-nos per sempre en aquesta situació. Significa poder dir: «Ara mateix no estic bé» i entendre que no cal que ho afrontem tot sols. Parlar amb algú, demanar ajuda, deixar-nos acompanyar per la nostra família, els nostres amics o per professionals quan ho necessitem també és un acte de valentia.
Per si no n'hi hagués prou, quan travessem moments així, podem descobrir altres camins que ens ajuden a tirar endavant. La fe en pot ser un: no com una solució màgica a allò que ens passa, sinó com una font de llum i esperança que ens convida a continuar mirant endavant, confiant que, fins i tot en els moments més foscos, no estem sols: Jesús continua allà, al teu costat.
Descobrir la teva llum no significa estar sempre bé. De vegades vol dir reconèixer que necessites ajuda, deixar-te acompanyar i continuar caminant fins a tornar a trobar una mica d'aquesta llum.

Que tinguis un bon dia.

INTUÏCIONS: El testimoni de la Carmina

2026-10-07T04:00:00.000+02:00

Bon dia!

Fa uns mesos, una professora anomenada Carmina va parlar públicament davant del papa Lleó XIV sobre la seva experiència amb la depressió. No us n'explicaré la història perquè prefereixo que l'escolteu directament.

Us hi heu fixat? La Carmina no va parlar des d'una vida perfecta. Va parlar des d'una foscor que havia conegut de prop. I potser aquí hi ha alguna cosa important per a aquesta setmana en què estem abordant aquests temes sobre salut mental que passen en silenci: tenir llum no significa no haver experimentat la foscor. De vegades, descobrir la teva llum vol dir, precisament, descobrir que pots demanar ajuda, que pots deixar-te acompanyar i que la teva història no queda definida per sempre pel moment més fosc que hagis viscut.

Lleó XIV li va recordar una cosa molt senzilla: la salut mental també necessita ser cuidada, atesa i acompanyada. I potser aquesta és una pregunta per a tots nosaltres:

Sabem reconèixer quan algú necessita que ens hi acostem?
Sabem demanar ajuda quan som nosaltres els qui estem a les fosques?

La Carmina acabava el seu testimoni amb una pregunta difícil: «Com podem confiar en Déu quan sembla que res, ni un mateix, no val la pena?».

La resposta del papa Lleó XIV va ser senzilla: Déu no abandona quan arriba la foscor. Perquè el mateix Jesús, a la creu, va conèixer l'angoixa, la soledat i el dolor, fins a arribar a cridar: «Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?».

El testimoni de la Carmina ens deixa clar que ningú no hauria d'haver de demostrar que pot fer front a tot. Ni tu ni jo som psicòlegs, ni ens hi hem de convertir. No obstant això, podem escoltar, acollir, acompanyar, quedar-nos a prop i sostenir aquesta persona juntament amb la seva família, les seves amistats i els professionals de la salut que la poden ajudar. Perquè potser il·luminar el món no sempre significa tenir la resposta perfecta. De vegades vol dir quedar-se al costat d'algú mentre travessa la seva foscor, fins que, a poc a poc, torni a trobar la llum. I si això et sembla poc, encara pots fer més. Endevines què? No perdre l'esperança i resar.

Que tinguis un bon dia.

Paraules Sagrades: Resar

2026-10-06T04:00:00.000+02:00

Bon dia!

De vegades pensem que resar és aprendre's i repetir unes paraules de memòria, tancar els ulls o demanar coses. Però potser ho podem entendre d'una altra manera: resar és parlar amb algú que t'estima. Sí, parlar, com quan dialogues amb una persona en la qual confies. Amb qui no necessites preparar un discurs, a qui pots explicar el que et passa, el que et preocupa, el que et fa feliç, allò que no entens… Fins i tot pots estar una estona en silenci. Saps de què parlo, oi? Doncs resar és una cosa semblant, però amb Déu, Jesús, la Mare de Déu o fins i tot amb les persones que ja no són entre nosaltres.

Això no és res de nou, no m'ho estic inventant pas jo, eh? La Bíblia, que té uns 3.000 anys més que jo, està plena d'oracions; de fet, hi trobem un llibre sencer ple d'oracions: els Salms. Un llibre ple de poemes i cançons que les persones resaven i cantaven per expressar allò que estaven vivint. I el més curiós és que hi apareix de tot.

Hi ha salms d'alegria. Hi ha salms per a quan tot se'ns fa una muntanya. Hi ha salms per a moments en què ens sentim completament sols. D'altres expressen confiança fins i tot enmig de les dificultats. I també hi trobem esperança. Fins i tot hi ha moments en què sembla que no passa res, que Déu guarda silenci. I aquest silenci també pot formar part de l'oració.

Ara bé, hi ha una cosa important: els salms, no sempre els podem llegir literalment. Van ser escrits en altres èpoques, amb uns altres costums, unes altres situacions i una altra manera d'expressar-se. Moltes vegades ens falta el context per entendre exactament què volia dir qui els va escriure. No obstant això, hi ha una cosa que sí que podem descobrir: què sentia aquella persona. I és que en els salms podem reconèixer la seva por, la seva tristesa, la seva alegria, la seva confiança, el seu enuig, la seva esperança… I potser llavors passa que les paraules que van ser escrites fa milers d'anys poden convertir-se en les nostres paraules. Podem fer-les nostres i convertir-les en oració. A més, no cal quedar-se només amb els Salms. També podem trobar paraules per a la nostra oració als Evangelis. En cada diàleg que Jesús té amb altres persones, en les seves respostes, en les seves preguntes, en les seves paràboles…

Hi ha paraules que potser avui necessites escoltar o dir; per això, et proposo una cosa molt senzilla. Fixa't en aquestes frases de diferents salms i pregunta't: quina s'assembla més a allò que porto avui a dins?

«No véns a salvar-me, no t'arriba el meu clam». — Salm 22, 2.
«Fins quan m'amagaràs la mirada?» — Salm 13, 2.
«Lloeu el Senyor: que n'és, de bo!» — Salm 135, 3.
«Senyor, no t'allunyis de mi». — Salm 71, 12.
«Ets per a mi un castell de refugi». — Salm 71, 7.
«No he parat mai de lloar-te!» — Salm 71, 6.
«Tu m'has fet veure perills, que han estat molts i molt greus; salva'm encara la vida». — Salm 71, 20.
«Déu meu, vine de pressa a defensar-me». — Salm 71, 12.
«Confio en el seu amor per sempre més». — Salm 52, 10.
«Sempre et donaré gràcies pel que has fet». — Salm 52, 11.
«Sigues el meu castell inexpugnable on sempre pugui acollir-me». — Salm 71, 3.

Ja ho veus, l'oració és un diàleg natural amb Déu perquè Ell no escolta només els qui estan alegres, tranquils o ho tenen tot clar. Escolta el cor de cada persona tal com està. I l'acull, l'abraça i l'acompanya com a algú únic. També avui pots parlar amb Ell. Amb les teves paraules, amb les paraules d'un salm, amb una frase de l'Evangeli… o fins i tot sense paraules, en el silenci. Ho intentaràs?

Que tinguis un bon dia.

MARE Terra: La regla 3-30-300

2026-10-05T04:00:00.000+02:00

Bon dia!

Quants de vosaltres compliu la regla del 3-30-300?
Hi ha algun lloc —un parc, la muntanya, la platja, un arbre, fins i tot un racó concret— on notis que respires d'una altra manera?
Quant de temps del teu dia passes envoltat de pantalles, soroll, presses… i quant de temps envoltat de natura?

De vegades pensem que per trobar-nos millor hem de fer alguna cosa més: distreure'ns, entretenir-nos, produir, aconseguir alguna cosa. Quan potser, algunes vegades, el que necessitem és just el contrari: aturar-nos, contemplar, admirar, sentir, descansar.
La natura no soluciona per si sola els nostres problemes, però ens pot ajudar a abaixar el ritme, respirar, ordenar allò que portem a dins i recordar que a la vida no tot ha de ser immediat. Perquè la natura no ens demana que siguem productius. Un arbre no intenta demostrar res. Una posta de sol no necessita likes. I potser per això, quan som a prop seu, podem recordar una cosa que se'ns oblida amb facilitat: que el nostre valor no depèn de quant fem, de quant aconseguim o de com ens veuen els altres. Potser per això necessitem deixar sortir aquesta part primitiva que ens recorda la necessitat d'estar en contacte amb la natura per poder trobar-nos. I, qui sap, pot ser que, buscant aquesta calma i connexió amb la Creació, et trobis amb el seu Creador, aquell que també desitja sostenir-te en l'alegria i en l'adversitat. T'atreveixes a descobrir-ho?

Que tinguis un bon dia.

WITHIN me: Naturalesa

2026-10-02T04:00:00.000+02:00

Bon dia!

Acabem la setmana connectant amb el nostre interior per reconèixer el gran regal de la natura. Una Creació única feta per poder viure i viure-la. Et convido a continuar meravellant-te amb aquest gran regal que et manté amb vida cada dia. Tenir-ne cura i agrair-ho, dues coses a canvi de viure, no està pas malament, no creus? Així doncs, ho posaràs en pràctica?

Que tinguis un bon dia.