Presentació de Ciao Bella

Ciao Bella es presenta com una variació del revolucionari Els Sims. A mig camí entre una història romàntica i un producte comercial per a nenes fatxendes de l’estil Poly Pocket, a Ciao Bella prendrem el control de la jove Elena. Una dona del seu temps amb un munt de decisions que prendre i problemes que resoldre als altres. Des de la crisi de parella de la seva germana que no vol casar-se fins a la seva meteòrica carrera professional. Tot això sense oblidar-nos del nostre nuvi, Elio. Si això us sembla poc encara us he d’explicar que el joc està fet en Flash i ha estat publicat per Big Fish Games. Podeu baixar-vos la demo d’una hora de durada des d’aquí, només disponible per a Windows.

L’acció del videojoc es desenvolupa en la barriada de Little Italy per la qual ens podrem moure més o menys al nostre aire visitant els llocs que estiguin oberts en funció de l’hora que sigui i del que duguem avançat de joc. I avançar a Ciao Bella consisteix a saber donar-li a la contestació ‘correcta’ (d’entre quatre o cinc possibilitats) que hauries d’ oferir a un determinat personatge controlat per l’ordinador. Les variables a cuidar són Health (que es recupera fent dieta sana a força de camamilla i esforçant-te en el gym), Culture (o llegixes llibres o navegues per internet), Family (es desenvolupa a mesura que interactues amb ells i els resols la vida), Work (consisteix a anar a treballar tots els dies) i Harmony (és una espècie de mitjana entre totes les altres, sobretot maquillar-te i veure la televisió).

Per a recordar les nostres cites disposem d’una agenda electrònica, en la qual podem veure a quina hora hem quedat i amb qui. També duem una maleta en la qual duem els objectes necessaris per a concloure la nostra aventura amb èxit. Gràficament el joc és agradable, amb un predomini del color rosa en la pantalla i amb uns gràfics molt ben dissenyats. Les animacions en flash no tenen desperdici, sobretot algunes relacionades amb les activitats que realitza la bruna italiana. Musicalment parlant, en la part que hem jugat, és molt recurrent amb sonatas italianes més que escoltades.

Imatge panoràmica del teu escenari de joc

Els efectes de so no obstant això són correctes per a un joc d’aquest estil. Tanmateix, arriba a cansar haver d’estar provant per la tècnica de l’assaig-error com és la combinació de respostes guanyadores que s’esperen d’una dona com Elena. En primer lloc m’agradaria dir que no crec que hàgin d’existir videojocs per a dones i videojocs per a homes. I menys del contingut tan sexista i ranci d’aquest Ciao Bella. Entre les opcions d’Elena estan la de pintar-se els llavis (a qualsevol hora i en qualsevol lloc) i la de fregar/netejar (clara mostra que caldrà veure que intencions han tingut els programadors a l’hora de realitzar aquest engendro).

La seva vida gira entorn de tenir contents a la resta de personatges del joc sense tenir gens que fer per ella mateixa. En definitiva, recomanat per a fanàtics dels Sims que estiguin en plena fase de desintoxicación i per a nenes entre 8 i 12 anys que vulguin ser dones del seu temps i vulguin aprendre a tontejar amb el nuvi de la seva germana en anglès. Quina pena. Actualització: Ja que sembla que us està començant a donar problemes la descàrrega del joc. Ara podeu fer-ho des d’aquest altre enllaç.

Pokemon, camí de ser un clàssic

Malgrat ja fa molts anys que van aparèixer al mercat, resulta difícil ignorar la gran capacitat d’atracció que tenen els jocs de Pokemon. Poc té ja a veure amb la sèrie animada que va enganxar a molts als vuit anys, i encara i així el públic respon a la crida d’aquestes extranyes criatures. El més curiós és que malgrat la fórmula jugable no ha canviat, encara funciona.

Una partida de Pokemon és semblant a jugar, salvant les distàncies, a qualsevol Tycoon. Un ja sap el que hi ha, el que s’espera, nous temes i gràfics però jugablement estem parlant de productes quasi iguals. Tanmateix, en el cas de Pokemon l’atractiu té a veure amb la màgia d’emprendre una aventura, una espècie de viatges iniciàtics que es recomencen des de l’any 1999. Si us sembla analitzen la fórmula miracle de Pokemon, que li ha permès mantenir le mateix joc per a Nintendo DS, Gameboy Advance i GameBoy Color.

Èxit a Nintendo DS

Com la tradició de la sèrie requereix, les noves aventures de Pokemon ens arriben en dues versions quasi idèntiques. La diferència entre la versió Perla i Diamant consisteix en la presència d’un grup de criatures específic per versió. L’objectiu del joc consisteix a capturar el major nombre de Pokemon salvatges i d’entrenar-los per a enfrontar-los contra els líders de cada àrea i així aconseguir els trofeus.

A la nova regió de Sinnoh, l’aventura de Pokemon Perla i Diamant ens proposa aquesta caça de pokemon salvatge. De tant en tant vindrà el nostre rival a provar el nostre talent com a entrenador. Tres nous Pokemon són presentats a l’aventura Tortipouss, Ouisticram i Tiplouf. La situació inèdita posa també en escena els membres de l’Equip Galaxy, que realitzen experiments Pokemon amb la finalitat de controlar eternament la regió.

Encara que gráficament estem parlant d’un videojoc auster no pensem que suposi cap disgust als habituals de la saga. Li ha afegit certs efectes 3D que onen profunditat als gràfics, i no hi ha canvis sifnidicatius en l’apartat tècnic. La pantalla tàctil s’ha explotat molt poc, i el fet de no poder controlar-ho tot porta el risc d’incitar al jugador al clàssic ús dels botons.

La connexió wi-fi ens permet fer canvis de Pokemon i organitzar duels amb jugadors de tot el món, fins i tot amb un xat per veu a través del micro de Nintendo DS.

Cridat a ser un èxit de vendes, Pokemon Perla ens va portar a l’èoca en la que la sèrie animada triomfava al nostre país. Deixa un gust una mica decepcionant a causa de la poca evolució del joc. Encara i així no és un mal videojoc.

Licence to Kill

Qualsevol pot agafar avui dia les ‘Cantigues de Santa Maria’ que va escriure Alfons X el Savi i llegir-les tal i com les va fer. A qualsevol altre, pot donar-li pel cinema i comprar-se l’edició DVD de ‘El maquinista de la general’ que va dirigir Buster Keaton el 1926. Tanmateix, els fanàtics dels videojocs tenim un problema. El nostre ‘vici’ es desenvolupa per a un entorn d’execució concret. Per exemple, els jocs desenvolupats per a la llegendària Sega Megadrive no poden executar-se a cap altra consola o ordinador actual. Excepte si la companyia decideix fer una conversió. Però, és el mateix Sonic el que es va convertir en una insígnia de Sega, el que va sortir a la Nintendo Wii sota l’epígraf de Sonic Wild Fire? Crec que no.

Abandonware, per a aquells que no el coneixeu, significa més o menys software abandonat. La wikipedia el defineix com a programes i jocs descatalogats o difícils de trobar una venda a causa de la seva antiguitat, precisament per aquest motiu és pel qual es suposa que ja no rep recolzament del propietari dels seus drets. Un dels primers llocs que es van dedicar al tema va ser Home of the underdogs.

El fet que un joc sigui denominat abandonwatre no significa que es pugui distribuir lliurement. Encara que el seu propietari ja no el vengui o l’hagi deixat d’oferir suport segueix tenint els seus drets. Distribuir software etiquetant-lo com a abandonware sense el permís dels seus propietaris no és legal. En molts casos el software ha quedat antic i obsolet, en altres l’empresa ha deixat d’existir i ningú ha comprat els drets.

Hi ha companyies que rebutgen la distribució dels seus antics treballs, amb Nintendo al capdavant. En part, perquè segueixen lucrant-se amb (per)versions d’èxits de fa molts anys. Per altra banda, i en contra d’aquesta corrent, trobem Rockstar Games, que posa a la nostra disposició i de franc els jocs Grand Theft Auto i Grand Theft Auto 2 per al goig dels usuaris i per a fer propaganda d’altres creacions seves.

Algunes pàgines on trobar jocs abandonware són:

Abandonia
Computer Emuzone
Ellos nunca lo harían
Home of the Undedogs
Juegos Gratis
Remain In Play

La qüestió és que ens trobem amb videojocs que dormen el son de l’oblit perquè el hardware per al qual van ser creats es troba als museus i facultats d’informàtica. La clau es troba en simular els entorns d’execució, és a dir, crear aplicacions que repliquin les màquines originals per a les quals funcionaven, els emuladors.

Dissenya al teu gust

Fet a mida per a Nintendo DS, la Companyia 505 Games va llençar fa poc més d’un any Fashion Designer, el teu joc de moda. El joc s’inclou dins el creixent marc de jocs ’simuladors d’estil de vida’, en una oportunitat única per als amants del disseny per a conquerir el món de la moda amb l’stylus de la consola Nintendo DS.

Els jugadors prenen el paper d’un jove dissenyador impacient per dominar la passarel·la, que comença la seva carrera en una escola de moda fins a la graduació final. Després, els jugadors comencen amb un taller, accepten contractes de disseny privats, creen dissenys per a petites boutiques i estableixen encàrrecs per a altres companyies. Dissenya les millors creacions de moda i, fins i tot, podràs arribar a subministrat els teus conjunts a estrelles i clients VIP.

El detallat estil de joc per mitjà de missions ofereix als jugadors l’oportunitat de presentar les seves creacions en catàlegs i pòsters de pel·lícules i, fins i tot, ofereix als dissenyadors a llibertat d’escollir les supermodels que els vestiran, els cabells que portaran i les creacions amb les quals passejaran els seus cossos per la passarel·la.

Vesteix les teves supermodels

A més de l’ampli Mode Carrera, serà possible dissenyar nous conjunts sempre que aparegui la inspiració en el Mode Lliure a més de poder desafiar a altres rivals en els modes multijugador a través de la connexió inalàmbrica. Desbloqueja dissenys, teixits, accessoris i supermodels així com també hi haurà recompenses per als dissenys més excepcionals.

Fashion designer: el teu joc de moda et farà viure el món de la moda sense el risc de fer-te mal amb les tisores i sense la presència de maliciosos companys de professió.

Rayo McQueen en acció

Ara mateix no sóc capaç quin pot ser el videojoc Disney més antic que existeix. Pot ser que Tron tingués versions per a ordinadors 8 bits, però d’allò que estic segur és que d’haver vist La Sirenita per la NES. I, a partir d’aquí, totes les pel·lícules de la productora de l’espanyol, segons el nostre amic Iker Jiménez, Walt Dinsey ha tingut conversió en forma de videojoc per a la videoconsola del moment. La qualitat dels mateixos ha anat en funció del grup de programació que s’ha encarregat de produir cada videojoc.

El de la pel·lícula Cars no escapa a aquesta ‘norma’ i es va convertir en un dels jocs més venuts de l’estiu del seu llençament. Existeixen versions per a PS2, Xbox, Game Cube, PC, Ninendo DS, Game Boy Advance, PSP i Spectrum de cinta no treuen perquè ho compraríem molt pocs…

Des de la pàgina web oficial del joc podeu descarregar una petita demo per a PC i Mac si encara no l’heu vist, encara que ja ha passat un temps. El videojoc està fet a base d’escenes del film i d’altres que no hi surten però que s’han encarregat de fer de manera específica per al software d’entreteniment electrònic. Després d’una seqüència en la qual es presenta a Rayo McQueen, un jove cotxe novici aspirant a guanyar la copa Pistón a base de cremar neumàtics, cau en un poble perdut de la ruta 66 anomenat Radiator Springs. Allà coneixerà a singulars personatges com Sally la Porsche, Dos Hudson o Mate, la grua, i aprendrà que el companyerisme i l’experiència són molt importants, més del que imaginava.

Els cotxes, amb detalls interessants

Hi ha un mode història bastant similar al de Need for Speed. En ell podem interactuar amb molts dels personatges de la pel·lícula, que ens aniran desvetllant trucs i moviments especials com el súper derrap o la propulsió. Tenim la possibilitat d’acceptar desafiaments i competir amb multitud de carreres clandestines que pujaran el nostre estatus. Finalment podrem competir per a triomfar a la Copa Pistón.

En el mode arcade podem jugar a una carrera ràpida, a qualsevol dels nou minijocs o córrer a Pistón. Podem escollir entre tres nivells de dificultat. Finalment disposem d’un mode versus en el qual enfrontar-nos a un altre jugador en una sola carrera o organitzar un campionat.

Gràficament podem dir que els cotxes estan bastant aconseguits, els escenaris són grans encara que es repeteixen més que l’all. I és que anem a acabar de donar voltes pel poble de Radiator Springs i pel desert que l’envolta fins les mismíssimes…rodes… No existeix cap tipus de física en els cotxes, podem xocar amb qualsevol element i és igual. Rayo McQueen no s’embruta ni es trenca, suposo que són els privilegis de ser cotxes Disney.

La música country i el rock d’Elvis o Greenday ens acompanyen quan estem realitzant alguna missió. Per altra banda, el joc està perfectament doblat al castellà. Els comentaris dels personatges són còmics i l’experiència del joc es fa molt agradable.

Per últim, els cotxes són fàcils de controlar i de seguida ens farem amb el control. Això sí, tenim per davant 26 circuits, 9 minijocs, 13 cotxes, un mode història quasi interminable i moltes hores de diversió assegurades.

La veritat és que esperava trobar-me amb una autèntica brossa d’aquestes que tracten d’aprofitar el moment exitós comercial de la pel·lícula. Potser per això no ens ha semblat tan dolent. Té algunes mancances com la velocitat que són importants. Per altra banda els escenaris resulten bastant repetitius. Encara i així estem davant un producte interessant, ben acabat i d’una durada sorprenent en els temps que corren. Especialment recomenat per als més petits de la casa i els adults amb esperit infantil.

Els zombies, l’enemic recurrent i per a molts, l’enemic perfecte, quasi indestructible, imparable, silenciós i que sempre espera per a espantar-te en el pitjor moment, i tanmateix no sembla haver massa videojocs centrats en ells, sinó que acostumen a semblar un enemic més. I per als qui us agradi acabar amb els zombies, aquí podeu decidir quin joc escollir. Com és normal no podrem anomenar tots, però en farem una bona mostra.

La sèrie Resident Evil
Comencem per la saga de jocs de zombies més famosa de tots els temps, amb més de 14 jocs. Destaquen els que segueixen la trama principal (del 0 al 4), que són els importants, ja que la resta són jocs de subtrames o d’escassa qualitat. Principalment trobem suspens i ensurts amb una gran banda sonora. A la Wii ja podem jugar al Resident Evil: Umbrella Chronicles. Actualment trobareu jocs de la saga per a PC, Playstation 2, Gamecube, Nintendo DS i Wii. Altament recomenats.

Dead Rising
El joc que va tornar a portar els zombies al panorama del les consoles. Dead Rising és sense cap dubte un dels millors jocs de zombies, doncs seran el nostre enemic principal a excepció d’ocasionals psicòpates supervivents. Nosaltres encarnarem a Frank, un reporter freelance que arriba a un poble en quarentena per esbrinar què està succeint. Un joc altament recomenat i imprescinbible per a XBox.

Stubbs the Zombie in Rebel without a pulse
En aquest joc no haurem d’acabar amb els zombies, sinó que serem un d’ells. Aquest joc va sortir per a PC i Xbox i avui en dia segueix tenint uns gràfics acceptables. Tot el joc està esquitxat d’humor negre que fa riure més d’una vegada al jugador, sobretot per les còmiques situacions que se li presenten al protagonista del joc, Stubbs. Recomenable, ens permetrà veure la situació des de la banda dels zombies, encara que pot resultar una mica repetitiu.

The house of the dead
Una altra saga famosa de zombies que actualment compta amb quatre jocs, tots ells ‘per rails’, és a dir, de trets a l’estil Time Crisis. Com Resident Evil, narra la història de zombies creats a laboratoris per un virus. A cada joc de la saga els protagonistes canvien d’armes. No té una gran ambientació però encara i així són bons jocs per a treure adrenalina. Està disponible per a PC.

Alone in the Dark
El primer survival horror 3D de la història, una altra saga mundialment famosa que compta amb quatre jocs al mercat. En tots ells encarnem a Edward Carnby, un detectiu contractar per a resoldre un cas. Mantenen una ambientació fosca i requereix pensar cada acció. Està disponible per a xBox360, PS3 i PC en la seva darerra entrega, i els anteriors en PS2 i PC.

Mods, Brainhead, They Hunger, Zombie Panic! o Zombie Master són altres possibles jocs de zombies que et poden interessar, ara és qüestió de provar-los i veure quin t’endinsa més en un món proper al terror.

Fidel a la cita, Dragon Ball Z: Budokai Tenkaichi 3 es va presentar per a ser un joc superior a l’entrega anterior en la versió per a Wii, que va arribar una mica més tard de la ja presentada per a Playstation 2. Per una vegada, tots els fans estan d’acord que, més que mai, el videojoc és un homenatge al manda de cult dibuixat per Akira Toriyama en un excelent videojoc de lluita. Un títol indispensable que no té equivalent en la seva categoria.

A aquestes alçades ningú es pot sorprendre de que l’obra de Toriyama s’ha respectat en les lluites espectaculars de Tenkaichi. No ha estat necessari estar moltes hores jugand a la Nintendo Wii per a arribar a aquesta conclusió. Tècnicament espectacular i dotat d’una dificultat molt ben ajustada, la sèrie Budokai Tenkaichi ens ofereix els enfrontaments de Dragon Ball Z.

En aquesta ocasió l’objectiu del joc no consisteix a barallar-nos de manera ininterrompuda contra la resta de lluitadors, sinó a reconstruir les escenes més importants de Dragon Ball Z, desenvolupant-los de la manera més fidel possible. El Mode Escenari presenta ara un número de sagues molt més limitat que omplica molts menys duels que en el pasast, un defecte compensat precisament per l’interès que generen les escenes proposades pel joc. Quan el combat comença, aquest es desenvolupa de la mateixa manera que en la versió original imaginada per Akira Toriyama, i respecta escrupulosament la natura dels participants, el seu comportament i els atacs que han d’utilitzar.

Una altra novetat que sorprén als jugadors té a veure amb els KO, que no ens porta directament al final de la missió. Més viu que mai i imprescindible, l’acció del joc està animada per les veus dels personatges, que no deixen de parlar al llarg dels combats. Aquells jugadors que coneguin l’univers Dragon Ball Z sabran anticipar el desenvolupament de les situacions i apreciaran molt més els combats que es produeixen a la pantalla.

Pensar en millors versions futures és complicat, però l’univers Dragon Ball mai ens deixarà de sorprendre.

Són els dos videojocs de futbol per excel·lència i la lluita segueix any a any però, quin joc és millor? Pro-Evolution Soccer o FIFA. Observem els dos videojocs en la seva versió de 2008, l’any que està a punt d’acabar…

Konami va prometre en el seu moment una revolució jugable, amb els darrers talls de cabell dels jugadors preferits i algunes habilitats especials d’alguns futbolistes. Per altra banda, Electronic Arts va anunciar que Ronaldinho i Sergio Ramos serien la portada espanyola del FIFA 08. Això ja ho sabíem, però el que no ens van dir és que tots dos participarien a la campanya de marketing del joc.



Ronaldinho, el dos vegades guanyador del FIFA World Player (ara a les files del Milan i amb poques opcions de ser portada de més videojocs…) va ser la imatge central de la campanya de marketing de FIFA 08 a nivell mundial i el talent principal de totes les portades del videojoc juntament amb altres jugadors internacionals de cada país.

Segons va declarar Joe Booth, Productor Senior de FIFA 08, “estem orgullosos de poder dir ‘companys’ a alguns dels millors jugadors del món. La disponibilitat, els consells i els coneixements que ens ofereixen fan que FIFA 08 sigui una experiència de nova generació que no només sembla real, sinó que a més reflecteix l’emoció i la bellesa d’aquest esport”.

“Ronaldinho i Sergio Ramos com a estrelles de la nostra porada de FIFA 08, mostren una passió per l’esport que és pura i sincera. Gaudeixen ajudant-nos a portar aquesta experiència real al joc”, va afirmar Matt Bilbey, Director Internacional d’EA Sports. “La seva més que demostrada destresa, el seu compromís amb l’èxit i la passió pel futbol inspiren el nostre equip de desenvolupament i ens ajuden a que FIFA 08 sigui el videojoc de futbol més realista”.

Ja pensant en la versió 2009, certament sembla que PES manté avantatge respecte el seu competidor. Més real, més detalls, més opcions… al costat d’un FIFA que potser compta amb més jugabilitat i senzillesa en alguns aspectes del joc. La lluita continuarà el 2009…

Aquest 2008 va ser un any important pel món Dragon Ball amb l’estrena a Corea del videojoc per a PC, Dragon Ball Online. Es tracta d’un MMORPG amb disseny dels propis personatges d’Akira Toriyama. Després d’arribar al país dels seus creadors, però, es manté allà a l’espera de la seva distribució a Europa, que encara està en suspens. Això sí, podem anar preparant-nos…

El fil argumental està ambientat 200 anys després del final de Dragon Ball Z. Un tràgic succés ocorre a la Terra, a qual queda dividida per cullpa de la ‘Foscor’. Amb l’ajuda de Trunks del Futur haurem de portar la pau a la Terra en una aventura juntament amb altres personatges. Com tot MMORPG, podrem dissenyar els nostres personatges, interactuar als escenaris típics de Dragon Ball amb altres personatges, desenvolupar habilitats… Les pantalles que hem pogut veure del videojoc són impressionants.

Algunes característiques:

-Dragon Ball Online-El Joc estarà ambientat en l’any 1000 en la cronologia de Dragon Ball, el que és justament 216 anys després que Gokuh anés a entrenat amb Uub el Tenkaichi Budokai del final de Dragon Ball Z el 784.

-Controlarem a un dels tants personatges que es troben en el Món de Dragon Ball. Els personatges tindran objectius com trobar les boles de drac, entrenar per al Tenkaichi Budokai o aspirar a convertir-se en un dels grans guerrers legendaris d’aquest univers. Durant el joc, el nostre personatge veurà l’amenaça que arriba al Dragon World.

-Aquesta amenaça tractada en el punt anterior és provacada pel grup Yami no Medama, el qual està dividint la Terra en diverses parts. Comptarem amb l’ajuda del Trunks del Futur (Taimur Patororu Toranjusu) per a salvar el Dragon World de tots els seus perills.

Dragon Ball Online-El Joc apareix amb els personatges originals de la sèrie:

-Els personatges humans comencen la seva aventura a la Terra guiats per Trunks. El seu objectiu és salvar el món.
-Els personatges namekians comencen a Namek, ajudats per Saichoro. el seu destí serà ajudar els humans.
-Els saiyans comencen a la Terra.
-Hi ha una opció per a començar amb el nostre personatge tot sent petit i anant creixent i desenvolupant-se durant el joc, a l’igual que els personatges de la sèrie.

Esperem que no trigui en arribar a les nostres llars per gaudir d’aquesta esperada entrega.

Dirigit a la subcategoria del RPG en tres dimensions al més pur estil Blade Dancer: Lineage Of Light, Valhalla: Knitghts aprofita per a robar algunes idees del Monster Hunter de Capcom. D’aquest curiós encreuament neix un joc híbrid situat a mig camí entre la caça de monstres i el joc de rol. Una llàstima que el resultat final sigui tan decepcionant després de les primeres hores de joc.

La història comença així: hi havia una vegada un bonic país que es fa fosc a la velocitat del despotisme del Senyor Negre. El sobirà va decidir doblegar el seu país amb la seva espasa per evitar possibles sublevacions o lluites. En aquest moment, un heroi que respon al nom de Rastul l’aixeca contra el tirà. Desgraciadament, la terra mullada per la sang dels dimonis quedava maleïda i tots els joves aventurers van quedar ‘atontats’… I així és com comença el joc, amb un jove aventurer que haurà de reconstruir el seu passat.

Així ens llancem a una nova causa perduda en una aventura en la qual caldrà fer front a mil perills amb els amiguets que anem fent durant el camí. Valhalla KnightsValhalla: Knights ens permet personalitzar el nostre personatge escollit la seva raça, el seu ofici i diferents característiques de força, destresa, oportunitat, etc,. És aquí on apareix la influència de Monster Hunter, sent l’aspecte més interessant de tot el videojoc. Com anem a fer un equip en condicions? Bastant simple, només hem d’anar al gremi i reclutar membres de qualsevol d’aquestes races: humà, elf, hobbit, nija, màquina… i classes com el mac, lladre, sacerdot, cavaller o samurai.

Un cop tinguem fet el grup toca caminar. A més de la història principal hi ha certs ‘quests’ que podem acceptar i que portaran pujades de nivell o d’equipament. En aquest sentit, Valhalla KnightsValhalla: Knights té una dificultat excessiva i ens mataran més d’un cop. La millor estratègia és fer tres o quatre combats i tornar a reposar forces al castells, amb una becaina recuperem punts de vida.

Podrem controlar a qualsevol dels nostres herois i donar ordres a la resta durant el combat. Aquesta és una altra de les coses que no ens agrada del joc, el ritme de combat és molt lent. Els desenvolupadors han inclòs un mode multijugadors per a dos jugadors, que podran participar en recerques conjuntes o enfrontar-se entre ells. En definitiva, molt poca cosa a fer.