Go Barça

COMUNICAT (ENGLISH VERSION)

noreply@blogger.com (Anonymous) — Fri, 25 Oct 2013 07:00:00 +0000

GO BARÇA STOPS THE VOTE OF NO TRUST

Regarding our decision of withdrawing the vote of no trust against FC Barcelona directive board, which was announced on September 30^th, said decision announced on October 2^nd in a press conference at the Col·legi de Periodistes de Catalunya, we would like to make the following statement:

1. The reasons that motivated us to present the vote of no trust still exist.

2. Experts on law matters, whose opinion was consulted by GO Barça, mentioned the following regarding the bylaw 58/2010 by the Generalitat de Catalunya:

· FC Barcelona had 3 years to actualize the club’s statutes, so they can reflect the need of a 15% of signatures to present a vote of no trust, yet they haven’t submitted the modification until the time we presented the vote.

· Therefore, the club’s statutes expired in June 2013.

· The club could choose to apply the statutes that were valid when we submitted the vote, as long as there was no member that demanded the opposite.

3. GO Barça submitted the vote of no trust according to the club’s statutes, since we understood this would be the last chance of doing such before the statutes were modified in the upcoming Member’s General Assembly, so they reflected the 58/2010 by-law. According to this, any vote of no trust in the future would need the signature of 15% of valid members to be presented, not the 5% that was stated in previous statutes.

4. Once we started the submitting process, several facts occurred:

· The Secretary of Catalan Sport, Mr. Tibau, says at tv3 that Barça had the choice of making valid the demand for 5% of signatures

· The President of the Catalan Sports Court, Sr. Xiol, says at RAC1 that Barça could apply the 5% rule

· GO Barça decides not to start asking petitions to be signed and pursuing the 5%, as we won’t want to enter in a court case with FC Barcelona.

· In any case, we regret that the 58/2010 by-law establish such a limit for member’s rights of demanding accountability to the club’s board and, in particular, make highly impossible to present a vote of no trust.

5. When we got the petitions printed from the club and the realized the club would demand for the 15% of signatures, we thought trough our options, which were two:

· To pursue the 5% of signatures and then take the club into court.

· To withdraw the vote of no trust, acknowledging we won’t get to the 15% of members to sign, since we have no financial support or media presence.

6. Since we didn’t want to enter into a court case with the club, and the 15% goal was impossible to achieve in only 14 days, we made a responsible decision of withdrawing the vote of no trust.

7. We would like to apologize for our mistakes in this process. The promoters of this vote of no trust are not interested nor seeking ‘free publicity’, as they have also not intended to diminish the importance of the limited means FC Barcelona members have to participate in club’s matters.

8. We sincerely thank all of you who have send us messages and emails supporting our cause, which arrived from different parts of the world. We strongly encourage the members that agree with the reasons we exposed to present the vote of no trust, to join us in the quest of a more representative club. We kindly ask for your support for the actions we will held in the future.

Visca el Barça i Visca Catalunya

Contactar con GO Barça

Mail: gobarca1899@gmail.com

Twitter: @ grupopiniobarca

Facebook: grupgobarca

MOCIÓ DE CENSURA (ENGLISH VERSION)

noreply@blogger.com (Anonymous) — Tue, 22 Oct 2013 16:35:00 +0000

Download PDF

GO BARÇA SUBMITTED A VOTE OF NO TRUST AGAINST SANDRO ROSELL AND THREE VICE- PRESIDENTS

On Monday 30 September, two members of GO Barça platform, assisted to FC Barcelona central offices to present intentions of submitting the request for a vote of no confidence against President Sandro Rosell i Feliu, Vice President of Sports Josep M. Bartomeu i Floreta, the Vice President of Financials Javier Faus i Santasusana and Vice President of Social Affairs, Jordi Cardoner i Casaus. This procedure is regulated by Article 51, in the club’s current statutes.

There are many reasons that we argue to filling the Vote of No Trust, as it is exposed in the next paragraphs, but there are two reasons that are consistent and common over the time this board has been in charge of the club. Those reasons can be summed up in their constant attitude of LYING and DECEIVING FC Barcelona members over repeated occasions.

TIMELINE

Here we present a timeline of events that have inspired Go Barça to submit the Vote of No Trust, regarding the action of FC Barcelona directive board over different matters:

1. On August 26th 2013, after three years of continuous news that affected both honesty and ethic stature of FC Barcelona president, which were never denied by him, two members of GO Barça sent a letter to FC Barcelona President, asking for explanations about these reports.

2. On September 5^th 2013, FC Barcelona President answered our letter, saying to us that he would reply our demands in a radio show, “The Midnight Club (“El Club de la Mitjanit”) at Radio Catalunya, conducted by Pere Escobar.

* NOTE: We regret that the president did not held a press conference to give appropriate explanations to all members and supporters of FC Barcelona, and not only listeners of a midnight radio show in Catalunya. We thingit would have been appropriate to hold a press conference accepting all kinds of questions, instead of an interview recorded before its release.

3. During the interview President Rosell repeatedly said that he would never talk about these issues again, therefore affecting the image of the club and the honor of his person. Analyzing the interview, it can be stated that:

3.1 President Rosell did not deny the information regarding court cases in Brazil against him: In linght of allegations, held in court according to Brazilian press, that he received illegal commissions for management of games, he minimized those allegations, using the euphemism "fees" instead of "commissions". Later on, it has been proved that these “fees” are “commissions” indeed, since the agreement was leaked to the press.

3.2 President Rosell repeatedly lied to the audience:

3.2.1     Rosell claimed that he had no court cases open in any country in the world. However, the company called Ailanto Marketing, in which Rosell has a 99% of ownership, has an open court case for fraud, which could condemn him up to eight years in prison, according to Brazilian press . All documentation regarding Ailanto case can be read here.

3.2.2     He said that he couldn’t sell his company called BSM because of the ‘Egyptian Spring’. But these revolts occurred in 2011 and BSM Rosell was sold to a company called DAG on 23 July 2010, according to statements by the president himself. Here is the video.

3.2.3     He openly defender his friend Ricardo Terra Teixeira, for president of the Brazilian Football Confederation (CBF), which resigned and moved to Miami when a cause of corruption was demonstrated against him, the their corruption by the ISL case. Teixeira accepted millions in bribes from a marketing company, part of which were deviated to accounts in Andorra, through foundations and bank accounts to the name of his childrens.

* NOTE: During the interview, there was no mention of the Folha de S.Paulo news, by journalist Juca Kfour and published on February 17^th 2012. In that article, it was informed that Sandro Rosell made a 3,8million BRL (US$ 1,75 million) transfer to eight year old daughter of Ricardo Teixeira, in June 2011. This movement happened after Sandro Rosell was elected and assumed FC Barcelona’s presidency, therefore, it’s accountable for ethics considerations that are allocated in the FC Barcelona’s Code of Ethics. The members association Consulta Barça asked a revision of this case according to the Code in June 2012 (presentation can be read here), which has had no response from the club to this date., is located in the filed in June 2012 by a collective consultation club, which has not been taken yet no response.

4. The next Member’s General Assembly will be held on October 5^th 2013. We expect the new estatutes to be approved in that meeting. This statutes will secure the position of any directive board and will act as a shield, protecting them from members that do not agree with the way they manage the club. That will be possible since the new statutes will explain that a Vote of No Trust should be supported by the signature of 15% of total members instead of current 5% reform. This fact implies that, if a Vote of No Trust is not submitted with the current laws in force, it will be almost impossible to do so within the regulation held in the new statutes.

VOTE OF NO TRUST

Once presented the timeline of events that led to GO Barça to begin a process of submitting a Vote of No Trust, below we expose the several reasons we understand constitute enough backup for this procedure. These are the arguments that demonstrate the lies and deceptions that the current Board of Directors have been inflicting over the past three years:

1. Constant deceptions regarding the matter of Qatar’s associated institutions financing FC Barcelona through advertising. Members were deceived by saying the UNIFEC would be replaced by another non profit organization (Qatar Foundation), but then just one year after, Qatar Foundation was replaced by Qatar’s airline, Qatar Airways, notably a company for profit. In those matters:

1.1 We condemn the lack of transparency the club has notably shown in a very important issue: the advertising agreement signed with Qatar Sports Investment (QSI), and which was approved in the Delegate’s Assembly in 2011. Javier Faus, vicepresident of Economics, never explained properly the assets that were involved in the price agreed (i.e., members never had the chance of knowing what was put on sale), assets that have been disclosed with time. The indiscriminate use of those assets show that the Qatar brand is all over our club. Despite many delegates voted in favour of the agreement, they did so because they understood the agreement only involved the shirt, as it was explained that way. But Faus, over a year later in 2012, explained that the agreement was far more general than members knew in that Assembly.

1.2 We condemn a serious conflict of interest that involves Sandro Rosel: During contract negotiations with QSI, the main client of Rosell’s company, Bonus Sports Marketing (BSM) , was school football Aspire Academy, a sort of Masía that is preparing Qatar’s World Cup in 2022.

1.3 We condemn the conflict of interest that involves vice president Javier Faus: he was directing negotiations with QSI and, at the same time, director of Inmobiliaria Colonial, owned by U.S. investment fund Colony Capital . Coincidentally, Colony Capital owned Paris Saint Germain, club that was sold prince Al Thani of Qatar during that time.

1.4 We report that designation of Qatar as home of 2022 World Cup is under investigation by possible fraud: President Rosell was named, along with nine other major sports administrators, in an investigation published by prestigious weekly magazine France Football. The article "Qatargate" mentiones Rosell as one of the people that is involved in the fraudulent designation of Qatar to host the World Cup in 2022, with the consequent discrediting the good name and reputation of the club.

1.5 We strongly condemn the false arguments used by Sandro Rosell to justify the advertising agreement with QSI:

1.5.1. Supposedly, the QSI agreement would help to maintain and finance other sports at the club that are not quite profitable. But only a few months later the agreement was approved, the club said there would be major budget cuts for other sports and baseball would be eliminated as sport supported by FC Barcelona. This fact provoked that former candidates from the last election, Ferrer, Benedito and Marc Ingla, forgot their differences for a while and signed an open letter to Barça’s President of the club defending these sports. Again, the current Board lied.

1.5.2. QSI agreement would also avoid raising member’s season tickets. This time he did not lie, but deceived members, since Spanish Super Cup, which had always been included in season tickets, got eliminated. Therefore, season ticket holders had to buy tickets for that game and also paying for the season ticket. This is an indirect way of raising fees for season tickets.

2. Lies and deception the board concurred for creation and development of the ‘Grada Jove’ (seats designated to young members, who are really members of firms, and access to tickets with discount), which has caused severe problems in stadiums across Europe and has returned old privileges to members of self-proclamed firms, groups of fans that have violence as their trademark. These privileges have not only been reinstalled by the current board, but it also has included allowing firms to insult the rest of members and attendants to the Camp Nou in several occasions.

2.1 During the election campaign, president Sandro Rosell denied twice reports saying he had an agreement with several firms, including the violent group called Boixos Boys. A few months ago, and due to the excellent work of journalists Jordi Borda and Xavier Campos, Radio Catalunya exposed the truth, showing a document signed by one of the Boixos Boys representatives, among other groups, as well as Sandro Rosell.

2.2 Journalist Sique Rodriguez broke the news that FC Barcelona was trying to get this group of supporters organized, ignoring the fact that Mossos D’Esquadra, Catalan police, did not advise this as it was too dangerous. These reports were repeatedly denied by vicepresident Jordi Cardoner, blatantly lying for two days until finally admitting that the club had been selling tickets to those groups well below the official price (10 euros instead of 60-70 or even 100 for those seats). After acknowledging being lying in an interview with the same reporter who uncovered the case, Cardoner dared to say this was not so serious and that he wasn’t thinking of handing his resignation.

2.3 Few days after the scandal of the under covered Grada Jove, those groups that had been enjoying benefits held some sort of ‘strike’ at the stadium, and hung the banner “the Camp Nou is a grave yard” with the consent of the club, that did not sent anyone to take it away. The same day, a few meters down, other people hung two banners criticizing the president Rosell and vicepresident Cardoner. These banners, which were not offensive nor covered any sacred advertisement, were removed by security members of FC Barcelona, saying that "it’s an order of Sandro Rosell" . GO Barça thinks that the lack of democratic culture and freedom of expression is remarkably wrong, especially coming from a directive board that had "We are all Barca" as its slogan campaign.

3. Constant breaches of FC Barcelona’s code of ethics. We then present parts of a document that denounces several infringements of FC Barcelona’s code of ethics by the directive board. This document was presented by member’s association Consulta Barça, which has not received any reply from the club until this date:

3.1 In an interview with newspaper Expansion(jan 20^th 2010), president Rosell admitted that he owns rights over 5% of tickets reselling company Viagogo. There is no evidence that estates that he has ever denied this information. Viagogo is a multinational company engaged in the "secondary market" for sports and concert tickets, acting as an intermediary for reselling tickets between fans/assistants. Viagogo has been reported in several countries, to intervene in the sale of `fraudulent tickets”. A TV show in Britan, called “Dispatches” in Channel 4, denounces Viagogo’s business in this report video. On the Viagogo website you can find tickets for club matches, at the Camp Nou and even finals, at prices that sometimes are twenty times higher its face value.

3.2 Vicepresident Jordi Cardoner promised, during the election campaign, that the club would create a travel agency for members and fans to travel and get tickets for away games. Here is the video . On March 3^rd 2011, the club signed an agreement with company Halcón Viajes for it to became FC Barcelona’s official travel agency. Over that time we also knew that Halcón Viajes actively participated in the election campaign, allowing the use of its establishments for the collection of signatures for Rosell’s candidacy.

3.3 FC Barcelona spokesman Toni Freixa Martin is a partner in the SFFR law firm that, from early 2012, has been advisors to Girona Football Club. Girona plays in Spain’s Liga Adelante, in which also participates Barça B team. This constitutes a clear conflict of interest, according to Article 4.1 of the code of ethics.

3.4 Inaki Urdangarin is still a member of the Foundation FC Barcelona of FC Barcelona as a vocal, while being under insvetigation for allegeded fraud (Noos Case) in 2011. Despite not having been convicted, he has been removed from Spain’s Royal Family website, his name has been eliminated out of a major street in Palma de Mallorca and several reports suggest that Spain’s Royal Family has removed all support towards him in this case. This whole situation is seriously damaging FC Barcelona’s reputation. GO Barça regrets that FC Barcelona has not taken this into account and has separated Undargarin from the Foundation, which clearly constitutes a breach of Article 12.4 of the Code of Ethics.

4. Lack of transparency in the case of the sale of company Bonus Sports Marketing (BSM), which has been reported as a company participating in plots of Brazil and Qatar. This was a transaction full of contradictions, as explained by Albert Llimós article in Ara newspaper:

4.1 According to the newspaper Ara, "On December 13^th 2010, Sandro Rosell, recently appointed FC Barcelona’s President, claimed that BSM had been sold, during 2010 summer, to DAG, the Dallah Albaraka Group and the holding that payed for organizational fees in Brazil national team’s friendly games in 2006. Later it was confirmed that the sale did not occur. Finally, in 2011 it was known that the company was to be sold to SAL Offshore Sports Investment , owned by Shahe Ohannessian. It is a Lebanese company on which there is no information of any kind, nor are references to its owner, not even in Lebanon. "It is worth adding that offshore companies have the characteristic of being registered in countries considered "tax heavens". In those offshore jurisdictions, personal information of shareholders and owners of said companies are not listed on any public record, maintaining the strict confidentiality. Below you can watch three videos on the sale of BSM: link1, link 2 and link 3.

4.2 After BSM was sold to an offshore company, it was surprising to discover that Marta Pineda, Sandro Rosell’s wife, remained as BSM representative up until February 2013, three years after Sandro Rosell being appointed as FC Barcelona President.

5. Negligent attitude to defend FC Barcelona’s interests and good name, especially against vicious attacks from Madrid, some of them directly infringed by Real Madrid representatives:

5.1 After a serious of consecutive games against Real Madrid in 2011, it was clear that the big rivals exceeded beyond the limits of sportsmanship. They even complained to UEFA about attitudes of fair play against Barca players. President Sandro Rosell threatened to break institutional relations with Real Madrid. But barely two months later, the former Real Madrid coach Jose Mourinho attacked Barça’s head coach, Tito Vilanova, in the eye. Barca did not take any action against Real Madrid nor break institutional relations, despite the mockery of the fans of Real Madrid with the banner "Mou, your finger show us the way " at the Santiago Bernabéu, which was allowed by Madrid officials. A few months ago, Sandro Rosell said those ‘games’ against Real Madrid were ‘fun’ and disrectpectful behaviour towards Barça players and staff members were regarded as ‘part of the game’.

5.2 Press and radio company COPE blatantly accused FC Barcelona players of taking prohibited substances to enhance their performance. Sources from COPE alleged that that information was suggested to be spread by Florentino Perez. Quite rightly, FC Barcelona sued COPE, asking for € 6,190,090 for damages. Incomprehensibly, only a few months later, when it seemed that COPE would lose the trial, the club came to an agreement for an amount of € 200,000. An agreement that does not reach 3.3% of the initial request.

6. Failure to comply with given word by Josep Maria Bartomeu, in a case as sensitive as Eric Abidal’s renewal after a long and difficult disease. On December 2012, Bartomeu said that "the contract renewal of Abidal is written and we will sign it whenever he plays his comeback game"

* NOTE: As of today, Eric Abidal is playing regularly with Monaco, being their captain and being recalled again for playing for France.

7. The lack of transparency in the amount of Neymar signing

7.1 There is still not a clear indication on the amount payed for the signing of Brazilian international Neymar. According to FC Barcelona, the fee raises up to 57 million euros, but Santos alleged they had been payed only 17.1 million. There is no clear explanation on the 40 million euros that make a difference from both versions. It is important to say, to the alleged 57 million, it must be added the value of two friendly matches, and 2 million more, as is mentioned in the link above from from Diario La Vanguardia.

7.2 It is also known today that Barça has also acquired preferential rights of three young players from Santos for a total of 7.9 million euros. Attempting to separate the price of Neymar and the payment for “preferential rights” to three players from Santos is another way of deceiving. It is quite clear that, if neymar signing hasn’t been completed, the club wouldn’t have spent the extra 7.9 million.

7.3 Brazilian agen Andre Cury was added to FC Barcelona staff over this signing, which might be a way of paying commissions for this signing, in a very indirect way. According to Mundo Deportivo, Andre Cury was Neymar’s trusted agent.

* NOTE: In FC Barcelona’s 2012 financial statements, there were some expenses labelled as "payment for intangible sports assets " of 10 million euros. The question is obvious: those 10 million should be added to the total 57 million the signing or they are already included?

8. Thiago Alcantara’s buyout clause: When former Barça player Thiago Alcantara signed a contract renewal in June 2011, the club announced a buyout clause for 90 million euros. Surprisingly, two years after, it is discovered that in fact the clause was 18 million .. Radio journalist Catalonia Xavier Campos alert about this 'inconsistency' in this video.

9. Unfair restrictions for fans living outside Catalunya: The new requirements to become a FC Barcelona member (not season ticket holder, just a member), which involve kinship (blood relations) and being a commitment card holder for several years, are conditions that exclude members that live outside Catalunya and find difficult to travel to do all the paperwork in person (as the club demands now). Those conditions constitute discriminatory treatment towards the members living outside Catalunya and also are improper to values that are inherent at the clubm such as Universalism. These are the exact words of a GO Barça members and also a Barça member from across the Atlantic:

"The union of all culés is been strongly diminished by discriminatory treatment of members and fans outside Catalunya, and particularly for those who are not season ticket holders. Culés from other countries are treated like customers rather than fans, as club happily admittes purchases from them but they are not allowed to belong to the club unless they surpass countless obstacles. The club shows no interest of knowing about these peolple, which are counted by millions, on what are their motivations and reasons to become members. They don’t want a season ticket, as they cannot assist regurarly to the stadium, so they won’t apply for that. They just want to belong, without asking anything in return. There is no chance for a culé living far from Catalunya of becoming a member today. And that creates fans of first and second rate, creating a clear division in people that love the club and want to belong to it"

10. Improper actions held by club officials over the past three years:

10.1 The Extremadura episode: Sandro Rosell concurred to ask forgiveness to Extremadura president for something that did not need forgiveness, slavishly humiliating himself in front of someone who had insulted Catalunya and it people.

10.2 Homages being organized to the fogure of president Josep Lluis Núñez, who has been convicted to six years in prison, and to pay millions in compensation for fraud in the Hacienda Case.

10.3 During the Assembly of Delegates held on Octuber 16^th 2010, it was promoted a vote to sue former directive board (lead by former president Joan Laporta) over financial losses. KPMG official, Fernando Ferrer Garcia, who presented arguments undertaken to vote, admitted in court on October 24^th 2011, that the slides he used to explain main issues of the financial estatements, and which were used to vote, were provided by the current board of directors and not supervised nor prepared by KMPG.

11. The process of reform of the club’s statutes, from the first day, has been a cluster of deception, half truths and blatant lies. In the article the statutes of tricksters this matter is explained in detail.

CONCLUSIONS

1) The disturbing future: From GO Barça we would like to raise concerns of the inminent shielding procedures the president Sandro Rosell is building in order to approve huge projects, such as the Pharaonic project to build a new stadium. A project like that would seriously compromise the club’s future, and could lead to taking irreversible decisions, such as selling irreplaceable players like Leo Messi or even more, selling the whole club to an investor. We honestly fear that a project like that could end the club as we know it, with members, and turn it into a PSG, owned by its same owners.

At Go Barça we are totally convinced that decisions like those should be taken by all members, not only the board of directors.

2) The disunity of the club: We are convinced that the continued disregard of the transcendental figures in the history the club, that led to the highest social and sporting level we have ever known, is a serious and blatant attack to the union of all culés. In particular, abuse towards our former coach Pep Guardiola, which comes from inside the club and is materialized week after week in Barcelona’s main sports media. The union of the Club, a rare thing that, coincidentally, was achieved under his command and because of his leadership, is currently seriously affected by these events. More so, it is not understandable that FC Barcelona does not have institutional relations with two of its most influential coaches such as Johan Cruyff and Frank Rijkaard. These practices concur a worrying attempt of erasing our recent history of success, simply because the people who wrote it do not share the same vision current directive board has.

3) Loss of confidence: After all that we've shown we can say that we have lost our confidence towards Sandro Rosell as FC Barcelona president, as facts are clear to point him out as the president who has done more for promoting the disunity of the club, which clearly benefits him and his directive board. We encourage all those members and supporters who are tired of their practices, to join the GO Barça family. We encourage them to give us their support, help us and cooperate with us to give FC Barcelona back to its members and fans, to be a more democratic club, to assure participation and promote transparency.

As master Puyal said:

"Citizens have power, citizens have strength, and if we know how to use those gifts, we can change the future. That is what democracy should be: we believe that it depends on us".

ESTADI SENSE NENS...CLUB SENSE FUTUR!!

noreply@blogger.com (Anonymous) — Sat, 19 Oct 2013 16:32:00 +0000

La mesura presa aquesta setmana per la directiva de Sandro Rosell, ha generat una allau de crítiques com no s'havia vist durant els tres anys de l'actual mandat. Llarga és la llista d'interessants articles publicats criticant la sorprenent decisió anunciada pel Club. A GO Barça però, del que ens volem fer ressò és de la iniciativa sorgida a Facebook, on des de la pàgina NENS: EL FUTUR DEL BARÇA i amb el lema: ESTADI SENSE NENS...CLUB SENSE FUTUR!! es convoca una manifestació pel proper dia 1 de novembre, a les 20:15 hores, a l'esplanada de tribuna.

A peu d'article pengem el cartell original de la convocatòria però, paral·lelament al desig que la manifestació sigui tot un èxit i la directiva reconsideri i trobi una solució satisfactòria, des de GO Barça volem alertar, digueu-nos malpensats, que tot plegat no sigui una burda maniobra de l'actual directiva per anar-se carregant de raons per justificar la construcció d'un Nou Camp Nou.

Darrerament s'acumulen inputs suficients com per desconfiar de les intencions de la directiva.

Estarem a l'aguait!

El Síndic del Soci a l'Assemblea Barça 2013

noreply@blogger.com (Anonymous) — Thu, 17 Oct 2013 07:10:00 +0000

Rosell i els nens

noreply@blogger.com (Anonymous) — Wed, 16 Oct 2013 10:14:00 +0000

La darrera mesura adoptada per la Directiva del Barça, anunciant que els menors de set anys hauran de pagar per entrar al Camp Nou, acaba amb una tradició centenària i genera tal onada d'indignació que fins i tot el president Rosell ha declarat, avui mateix, que ell és el primer que hi està en contra. Temps hi haurà per analitzar en profunditat aquesta qüestió, cas que la Junta no ho reconsideri, però el cert és que la normativa que s'invoca és de fa sis anys, que el partit del nens contra el Getafe és de l'any passat i que a l'assemblea de compromissaris de la setmana passada és va obviar olímpicament el tema.

De moment, i a tall d'exemple de la incompetència d'aquesta directiva, pengem la transcripció literal de la carta enviada pel soci Manuel Manser a l'OAB i la resposta rebuda.

Sobren els comentaris:

Carta obierta a la directiva del Futbol Club Barcelona

Ayer he leido en un communicado del Futbol Club Barcelona que menores de 7 años no podran assistir al proximo Clasico.

En mi caso esa decision es fatal y quiero que la junta sepa que me parece totalmente injusto.

El 25 de septiembre (un mes antes del clasico) he preguntado a la OAB quando se podran comprar entradas y si es

necesitario de comprar entrada para mi hija que tiene 3 meses.

Este fue mi mensaje a la OAB:

Buenos dias

Queria preguntar quando se pueden comprar entradas para el Barça‐Madrid? I es possible acceder al partido con una

niña pequeña de 3 meses y si se tiene comprar entrada para ella?

Muchas gracias por vuestra respuesta.

Saludos Manuel Manser

Y este fue la respuesta el mismo dia (25 de septiembre) de la OAB:

Apreciado socio,

Gracias por contactar con nosotros. Le informamos que las entradas para el partido de liga FCBarcelona‐R.Madrid se

pondrán a la venta mañana día 26 a partir de las 10h. a través de la web del club www.fcbarcelona.cat . La venta estará

disponible sólo para socios sin abono.

Por otro lado, le informamos que los niños hasta 7 años no necesitan entrada para acceder a los partidos. Un adulto

puede acceder sólo con un menor.

Reciba un cordial saludo,
Oficina de Atención al Barcelonista

Asi que en aquel dia 26 de septiembre he comprado dos entradas en el Gol Nord 3ª graderia para el Clàsico. Una para mi y

una para mi mujer que tambien es socia y ninguna para mi hija porque no fuera nececistaria. Despues de comprar las

entradas he reservado dos vuelos para mi y mi mujer porque vivimos en Suiza. Nos hemos gastado 1200 euros para el vuelo

y Hotel mas las entradas que tambien no son baratas. Fuimos muy contentos de poder asistir al partido porque claro

viviendo en Suiza no es possible ir mucho a los partidos.

Y ayer vemos este comunicado que dice que menores de 7 años no podran asistir al partido sin entrada. Me siento fatal!

Si fuera nececario compraria la entrada para mi hija, pero como nos han dicho que no fuera necessario no lo hemos hecho.

Y ahora dicen que Si que se necesita entrada, pero claro, ahora ya no hay mas entradas en la venta. No se que podemos

hacer ahora y siento que es una decision de la junta que no siente mucho corazon para niños y que es totalmente injusto

porque he preguntado si se nececita entrada y nos han dicho NO, y ahora 10 dias antes del clasico SI que se nececita

entrada. Eso de verdad lo hace un club profesional?

Me gustaria que mi caso se publique y que la junta se entera que han hecho un gran fallo con esa decision muy dura. En el

Camp Nou pone grande “Més que un club”, pero de verdad en este momento no lo siento.

Cordiales saludos

Manuel Manser

EFECTIVAMENT 14/10/2013

noreply@blogger.com (Anonymous) — Mon, 14 Oct 2013 21:14:00 +0000

D'acord amb el compromís adquirit pel presentador Lluís Canut durant el transcurs del programa de la setmana passada, el representant de GO Barça, Jordi Cases, compareix novament al Efectivament (14/10/2013) del canal Esport3 de TV3, per intentar explicar el que per manca de temps no va poder explicar al programa anterior en referència a diversos aspectes del vot de censura. Considerant els tempos de la televisió i l'imprevisible evolució del programa donada la participació d'altres convidats, a continuació detallem de manera esquemàtica tot el que el company Jordi Cases té intenció d'anar explicant durant el transcurs del programa.

A)Passos previs a la moció:

1)Ens arriben informacions des del Brasil que ens alarmen considerablement:

a) Cobrament de comissions pels partits amistosos de la selecció del Brasil (Teixeira)entre les empreses ISE (Illes Cayman) i l’empresa Uptrend Development (New Jersey - Sandro Rosell).

b) La gestoria andorrana de Joan Besoli Ribalta, de la qual és accionista i fundador Sandro Rosell, ajuda a Ricardo Teixeira en els tràmits per aconseguir la residència passiva al principat d’Andorra.

2)Des de GO Barça enviem carta demanant explicacions al president sobre aquestes informacions.

3)El president contesta la carta, però ens remet a les respostes donades al programa (gravat) de Catalunya Ràdio, el Club de la Mitjanit, de Pere Escobar.

4)A la entrevista, sorprenentment, el president Sandro Rosell no nega res:

a) Matisa comissions per honoraris.

c) Reitera no tenir processos judicials oberts a cap país del món. Menteix, doncs el diari ARA demostra pocs dies després que té dos processos oberts, un de civil i un de penal.

d) Defensa a ultrança de Ricardo Teixeira, quan és sabut per tothom que ha hagut de dimitir dels seus càrrecs després de descobrir-se que havia cobrat suborns milionaris pel cas ISL. Un cas que encara cueja i que ben aviat ens podria proporcionar interessants novetats que tindrien a veure amb Andorra.

5)La prestigiosa revista France Football s’havia fet ressò de la notícia publicada al Brasil sobre la transferència de 2 milions d’euros feta per Sandro Rosell a la filla (una nena de 9 anys) de Ricardo Teixeira. L'ingrés és del 22 de juny del 2011, està documentalment acreditat i el president Rosell ja exercia de president. No tenim constància que s'hagi desmentit mai aquesta informació.

Tots aquests punts anteriors, entre molts altres temes, ens han fet perdre la confiança en aquest president i, davant dels reptes imminents que ha d'afrontar el Barça com, per exemple, la reforma del Camp Nou o la construcció d'un Nou Camp Nou, considerem que no és la persona indicada per a liderar un projecte faraònic que podria hipotecar el club de per vida. En aquest moment..

B) Ens plantegem la idea de presentar una moció de censura:

1)És l'última oportunitat abans no canviïn els estatuts i es passi de 5 al 15 el percentatge necessari de suports. Es presenta el dia 30 de setembre, just cinc dies hàbils abans de l'assemblea.

2)A l'hora de recopilar tots els motius per la moció observem que el fil conductor o denominador comú és l'engany i/o la mentida. Molt especialment:

a) La gestió de la venda de la samarreta i el canvi de solidària a comercial.

b) La gestió de la grada d’animació. Des de la mentida durant la campanya electoral negant reiteradament haver signat cap document amb els violents i la mentida del vicepresident Cardoner negant l’intent de creació de la grada encoberta d’animació.

c) Manteniment d’Iñaki Urdangarin com a patró de la Fundació vulnerant el codi ètic promogut per la pròpia directiva.

d) El no desmentiment de la participació del president Rosell en el negoci de revenda d'entrades a través de l'empresa Viagogo contravenint, un cop més, el codi ètic.

e) El compartir negocis amb un reconegut corrupte com és el cas de l'ex president de la federació brasilera de futbol, Ricardo Teixeira, que perjudiquen i embruten la imatge del club.

C) Sobre el debat 5% vs 15% de suports necessaris.

1)A l'article publicat a iusport (la web de referència en dret esportiu) amb tot detall

2)Se'ns va alertar del Decret de la Generalitat, però també de que els estatuts estaven caducats i que el Barça podria demanar el 5%, bàsicament per tres motius:

a) Per no “desairar” la carta magna del club.

b) Per afavorir els mecanismes de participació democràtica del club.

c) Per demostrar la directiva el seu convenciment de no tenir comportaments censurables.

3)Sempre vam actuar amb bona fe. Som molt barcelonistes, potser una mica ingenus, però estàvem i estem segurs que si el club no ha optat pel 5% ha estat perquè no han volgut. Cal dir, també, que una maquinaria jurídica com la del FC Barcelona no pot tenir els estatuts caducats. Han tingut 3 anys per adaptar-los i això no és culpa nostra.

4)Només ens queda demanar disculpes a tots els socis en la mesura que hàgim comés algun error durant aquest procés o que hàgim frustrat il·lusionants expectatives. Som culers que desitgem el millor pel Barça

GO Barça: moción y porcentajes

noreply@blogger.com (Anonymous) — Mon, 14 Oct 2013 07:39:00 +0000

Transcripció literal de l'article publicat a iusport.com el passat dia 11 d'octubre sobre diversos aspectes de la moció de censura i dels percentatges de suport necessaris. Des de GO Barça agraïm molt sincerament a iusport (la 1ª web de Derecho Deportivo) que hagin tingut l'amabilitat de publicar-lo.

- - - - - - - - - - - -

Joan Arnés / Jordi Cases. GO Barça

Los líderes de la plataforma Go Barça explican en este artículo lo acontecido en la reciente moción de censura contra Sandro Rosell, finalmente retirada.

Vaya por delante que, cuando en abril de este año se constituyó GO Barça, entre sus objetivos no figuraba, ni por asomo, intención alguna de tramitar ningún voto de censura. Solo pretendíamos ser altavoces, generar debate y reflexionar sobre el futuro inmediato del Club. Tampoco nos lo planteamos cuando desde Brasil llegaban noticias sobre supuestos cobros de comisiones del presidente Rosell que entendíamos dañaban la imagen de la entidad. Por esta razón, mandamos una carta oberta a nuestro presidente para que diera las explicaciones oportunas. Tampoco nos lo planteamos cuando por respuesta nos remitió a la entrevista que había concedido al programa El Club de la Mitjanit de Catalunya Ràdio.

Después de escuchar la entrevista empezamos a plantearnos seriamente la posibilidad de promover un voto de censura. En dicha entrevista no se negaba ninguna de las informaciones en las que se relacionaba a Rosell con negocios del expresidente de la Federación Brasileña de Futbol, Ricardo Terra Teixeira. El presidente Rosell admitió haber cobrado “honorarios” en lugar de comisiones. El presidente Rosell volvió a mentir una vez más cuando dijo que no tenía ningún procedimiento judicial abierto en ningún lugar del mundo. Aún más, el señor Rosell defendió a capa y espada al señor Teixeira, y admitió haberle ayudado a intentar obtener la residencia pasiva andorrana a través de una gestoría con sede en Andorra de la cual es accionista.

Ricardo Terra Teixeira tuvo que dimitir de sus cargos y emigrar a Miami después de que se descubriera que había aceptado sobornos millonarios como miembro de la FIFA en el escándalo del denominado caso ISL. No entramos a valorar si los negocios que ha tenido Rosell con Teixeira son legales o no, pero es una evidencia que la imagen y la ética, tanto del presidente como del club, quedaban en entredicho. Además existe la noticia sobre la supuesta transferencia de Sandro Rosell a la hija de Ricardo Teixeira, una niña de 9 años, por el importe de 3,8 millones de reales brasileños. Esta noticia fue replicada por el prestigioso seminario France Football en el artículo Qatargate, y a día de hoy aún no ha sido negada públicamente por el presidente del FC Barcelona.

Go Barça publicó en agosto pasado un par de artículos sobre la reforma de los estatutos. Éramos conocedores de las modificaciones previstas, muy especialmente las relativas a la moción de censura. El aumento del porcentaje necesario para interponer un voto de censura implicaba, de facto, el blindaje definitivo de los presidentes y las directivas de turno. Recabar un 15% de apoyos en tan solo 14 días se nos antojaba misión imposible. Así pues, o la moción se presentaba con los estatutos vigentes o ya no habría ocasión de presentarla.

Acudimos a la web del FC Barcelona para descargar los estatutos y verificar los requisitos para la interposición del voto de censura. Web, por cierto, sin advertencia alguna de falta de adaptación de dichos estatutos a la legalidad vigente. En este momento, con el fin de contrastar algunos aspectos técnicos de la tramitación, buscamos asesoramiento. Se nos advirtió de la posibilidad que se nos exigiera el 15% de apoyos y también fuimos informados de otros aspectos del Decreto 58/2010 de la Generalitat como, por ejemplo, que en junio de este año terminó el plazo para adaptar los estatutos y que el FC Barcelona tuvo tres años para hacerlo y no lo hizo. Todo ello, por cierto, en la línea del excelente artículo Moción de censura a Rosell: procedimiento y porcentajes publicado por iusport.com el pasado 30 de setiembre.

Durante el proceso por contrastar puntos de vista con algunos significados socios del entorno blaugrana pudimos constatar que la opinión mayoritaria era coincidente en varios aspectos: a) que el FC Barcelona debería aplicar el 15% pero que podía aplicar el 5% b) todos estaban convencidos que el club aplicaría el 5% por diversos motivos como, por ejemplo, no “desairar” la carta magna del club, favorecer los mecanismos de participación democrática e incluso para demostrar que la directiva no le hacía ascos a una moción al estar convencidos de que su gestión no era cuestionable. Existía coincidencia también, en considerar que el decreto de la Generalitat estaba pensado para clubs pequeños, que son la mayoría, y que desde el FC Barcelona no se había hecho lo suficiente para conseguir de la administración un status especial dada la singularidad, la especificidad y la magnitud del Club.

Se nos podrá criticar que no acudiéramos a la Generalitat, pero en GO Barça que, curiosamente, no hay ningún jurista entre sus ocho socios fundadores y sí farmacéuticos, economistas, ingenieros y profesores de universidad, entendíamos que la Generalitat no podía indicarnos otra cosa que remitirnos a la literalidad del decreto 58/2010 y que era el club quien tenía la última palabra. Así se desprende de las declaraciones a tv3 del Secretari General de l’Esport, Ivan Tibau, del cual se ha destacado sobremanera su criterio de que el Club debería aplicar el 15%, pero se ha obviado que en las mismas declaraciones también admite que el club podría aplicar el 5%, si bien es cierto que con la advertencia de poder recibir la impugnación de algún socio discordante. Dicha impugnación, caso de producirse, debería dirimirse en el seno del Tribunal Català de l’Esport cuyo presidente, Joan Maria Xiol, también se ha manifestado al respecto y, en declaraciones a RAC1, ha expresado claramente que el Club podía pedir el 5% de apoyos. Hemos creído entender, además, que una impugnación no prosperaría.

Desde el rigor jurídico quizás se pueda asegurar que debería aplicarse el 5 en lugar del 15, o todo lo contrario, pero en GO Barça, desde la buena fe, acérrimo barcelonismo, rebosantes de sentido común, quizás con algo de ingenuidad y a tenor de las declaraciones de unos y otros, nos atrevemos a manifestar que si el FC Barcelona no ha aplicado el 5% es, sencillamente, porque no ha querido. Con el agravante añadido de la desinformación en la web del club. Una de las más visitadas, si no la que más, de todo el mundo

Independientemente de las interpretaciones jurídicas, tanto de los estatutos del FC Barcelona como del decreto de la Generalitat referente al voto de censura, no alcanzamos a entender tampoco, como una entidad de la categoría del FC Barcelona pueda tener “caducados” sus estatutos desde el pasado mes de junio y que durante tres años la poderosa maquinaria jurídica del club no haya movido un dedo para adaptarlos a la legalidad vigente. En distintas ocasiones han declarado que se celebraría una asamblea extraordinaria para aprobar los nuevos estatutos y, finalmente, se han aprobado en una asamblea ordinaria y fuera de los plazos que marcaba la ley.

Nos preguntamos el porqué de este comportamiento.

Negligencia, por respuesta, no nos vale.

Visca el Barça!

Joan Arnés / Jordi Cases
GO Barça

COMUNICAT

noreply@blogger.com (Anonymous) — Thu, 03 Oct 2013 17:32:00 +0000

GO BARÇA ATURA EL PROCEDIMENT DE
VOT DE CENSURA

En referència a l'aturada del procediment de vot de censura anunciat durant el transcurs de la roda de premsa del passat dos d'octubre celebrada al Col·legi de Periodistes de Catalunya, volem manifestar el següent:

1) Els motius per presentar la moció de censura segueixen exactament igual.

2) Juristes consultats per GO Barça ens van comentar de l'existència del decret 58/2010 de la Generalitat, i ens van manifestar el següent:

El club ha tingut tres anys per actualitzar-los i no ho ha fet
Des del mes de juny d'aquest any tenim uns estatuts "caducats"
El club tenia l'opció d'aplicar els estatuts vigents mentre cap altre soci sol·licités el contrari

3) Go Barça ha tramitat la moció d'acord amb els vigents estatuts del club, conscient que era l'última oportunitat abans de la modificació dels estatuts on s'aprovarà la modificació de l'article sobre el vot de censura, passant del 5% al 15% de suports.

4) Un cop iniciat el procés es produeixen els següents fets:

El Secretari General de l'Esport, Sr. Tibau, declara a tv3 que el Barça podia admetre el 5%
El President del Tribunal Català de l'Esport, Sr. Xiol, declara a RAC1 que el Barça podia aplicar el 5%
No hem forçat la presentació del 5% de firmes perquè no volem entrar en plets contra el Barça i entrar en la judicialització del club.
En aquest cas, lamentem que el decret de la Generalitat limiti les actuacions dels socis en el procediment de vot de censura.

5) Quan vam recollir les butlletes de suport i veure que el club demanava el 15% de signatures vam contemplar els següents possibles escenaris:

Treballar per aconseguir el 5% i lluitar posteriorment als jutjats.
No tirar endavant el procés de vot de censura.

6) Donat que no voliem entrar en la judicialització del club, i l'objectiu del 15% era IMPOSSIBLE en 14 dies, en un exercici d'honestedat i responsabilitat hem decidit aturar el vot de censura.

7) Des de GO Barça demanem disculpes a tots els socis i sòcies si en algun moment del procés hem comés algun error. Els promotors del vot de censura, en cap cas, han cercat "publicitat gratuïta" ni han menystingut els mecanismes democràtics dels quals disposem els socis. Som barcelonistes que desitgem el millor per l'entitat.

8) Agraïm la gran quantitat de mostres de suport rebudes de tot el món i animem a tots aquells socis i sòcies que estiguin d'acord amb els motius pels quals vam iniciar el procés de vot de censura, a que s'uneixin a la nostra plataforma. Des de GO Barça els encoratgem a que ens donin el seu suport en futures accions que tenim la intenció de tirar endavant seguint els escenaris dels nous estatuts.

Visca el Barça i Visca Catalunya

Contactar amb GO Barça

Mail: gobarca1899@gmail.com

Twitter: @grupopiniobarca

Facebook: grupgobarca

MOCIÓ DE CENSURA

noreply@blogger.com (Anonymous) — Wed, 02 Oct 2013 09:48:00 +0000

Descarregar PDF

GO Barça interposa una moció de censura contra

Sandro Rosell i tres vicepresidents del Barça

El passat dilluns 30 de setembre, dos membres de GO Barça es van personar a les oficines del FC Barcelona per entregar un document anunciant el propòsit de presentar la sol·licitud d'un vot de censura al president Sandro Rosell i Feliu, al vicepresident esportiu Josep M. Bartomeu i Floreta, al vicepresident econòmic Javier Faus i Santasusana i al vicepresident social Jordi Cardoner i Casaus. Aquest és el procediment que està regulat per l’article 51 dels estatuts vigents del club.

Són molts i diversos els arguments que justifiquen interposar una moció de censura, com detallarem més endavant, però n'hi ha dos que són una constant i constitueixen el comú denominador en la gestió del Barça, que són: MENTIR i ENGANYAR.

CRONOLOGIA DE FETS

A continuació, exposem la cronologia dels fets que han resultat ser l'espurna que ha empès a GO Barça a presentar la moció de censura:

1. El 26 d'agost de 2013, després de tres anys de contínues notícies sense desmentir que afectaven tant a l’honorabilitat com a la moralitat del president del FC Barcelona, dos membres de GO Barça vam enviar una carta al president Rosell demanant explicacions sobre aquestes informacions.

2. El 5 de setembre de 2013 el president del FC Barcelona va contestar la nostra carta i ens va remetre a escoltar el programa de Catalunya Ràdio de Pere Escobar, El Club de la Mitjanit, on, segons ell, donaria les explicacions oportunes.

*NOTA: Lamentem que el president no convoqués una roda de premsa amb els mitjans de comunicació a les instal·lacions del club per donar explicacions a tots els socis i seguidors del FC Barcelona i no únicament als oients del programa esportiu de la nit de Catalunya Ràdio. Creiem que hagués estat oportú convocar una roda de premsa plural i transparent, on el president contestés les preguntes dels periodistes, enlloc d’una entrevista gravada abans de la seva emissió.

3. Durant l’entrevista va dir reiteradament que no tornaria a parlar mai més sobre aquests temes que afecten a la imatge del club i a l’honorabilitat de la seva persona. Analitzant l’entrevista, es pot afirmar que:

3.1. No va negar les informacions: Davant l'acusació d'haver rebut comissions, Rosell es va limitar a minimitzar-les utilitzant l'eufemisme “honoraris” enlloc de “comissions”. Posteriorment, ha quedat acreditat que es tracta de comissions, ja que el contracte va ser filtrat a la premsa.

3.2. Va mentir en diverses ocasions:

3.2.1. Va afirmar que no tenia cap procés obert en cap país del món, però el fet és que l'empresa Ailanto Marketing, de la qual Rosell té un 99% de propietat, sí té un procés obert on se'l podria condemnar a vuit anys de presó, segons la premsa brasilera. Tota la documentació del cas Ailanto la podeu contrastar aquí.

3.2.2. Va afirmar que la Primavera egípcia va ser la causa perquè no pogués vendre la seva empresa. Però les revoltes de la Primavera egípcia es van produir el 2011 i l'empresa BSM del president Rosell va ser venuda a DAG el 23 de juliol de 2010, segons declaracions del propi president. Aquí el vídeo.

3.2.3. Va ratllar la immoralitat en la defensa pública i aferrissada del seu amic Ricardo Terra Teixeira, expresident de la CBF, que va haver de dimitir i marxar a Miami quan es van demostrar les seves corrupteles pel cas ISL. Teixeira va acceptar suborns milionaris d'una empresa de màrqueting i una part dels suborns que va acceptar van arribar via Andorra a través de fundacions i comptes bancaris a nom dels seus fills.

*NOTA: Durant l'entrevista, no es va fer menció de la notícia del periodista de Folha de S.Paulo, Juca Kfouri, publicada el 17 de febrer de 2012, sobre l'ingrés que va fer Rosell al compte de la filla de Teixeira, aleshores una nena de vuit anys, de 3,8 milions de reals brasilers el juny del 2011. Aquest fet, transcorregut mentre Rosell ja era president del FC Barcelona, es troba dins la denúncia del codi ètic (d'obligada lectura) presentada el juny del 2012 pel col·lectiu Consulta Barça, de la qual encara no se'n té cap resposta.

4. El 5 d'octubre de 2013 se celebrarà l'assemblea general ordinària de compromissaris, on s'aprovarà la proposta de reforma dels estatuts acordada per l'actual directiva. La proposta tirarà endavant perquè, des que existeixen assemblees de compromissaris, només hi ha constància d'una única proposta presentada per la junta de torn que no hagi estat aprovada. Aquesta reforma implicarà el blindatge de la Junta Directiva ja que s'augmentarà del 5 al 15 el percentatge necessari de signatures per poder promoure una moció de censura. Això implica que si no es presenta una moció de censura amb els estatuts vigents, serà gairebé inviable fer-ho amb els nous estatuts.

GO CENSURA

Un cop repassada la cronologia de fets que ha portat a GO Barça a iniciar un procés de sol·licitud de moció de censura, exposem a continuació els arguments que demostren les MENTIDES i ENGANYS dels darrers tres anys de l’actual Junta Directiva:

1. L’engany constant en la venda de la samarreta, que ha passat de manera sibil·lina, de ser una samarreta solidària (Unicef passant per Qatar Foundation), a una samarreta comercial (Qatar Airways).

1.1.Censurem la poca transparència de la informació en un fet tan important: la venda de la samarreta a Qatar Sports Investment (QSI) es va aprovar a l’assemblea del 2011. Durant l'exposició de Javier Faus, en cap moment es va parlar dels actius que entraven dins del preu, que posteriorment hem anat descobrint poc a poc. Aquests actius estan significant una “qatarització” total del club i molts compromissaris van votar-hi a favor. Molts d’ells ho van fer a contracor, pensant que únicament afectava a la samarreta i no a un acord global com sí va explicar Faus un any més tard a l’assemblea del 2012 quan tot estava dat i beneït.

1.2.Censurem el conflicte d'interès del president Sandro Rosell amb Qatar: durant la negociació del contracte, el principal client de l'empresa del president Sandro Rosell, Bonus Sports Marketing (BSM), era l'escola de futbol Aspire Academy, la masia catarí que prepara el mundial del 2022.

1.3.Censurem el conflicte d'interès del vicepresident Javier Faus amb Qatar: el negociador principal i vicepresident econòmic del club, Javier Faus, és també conseller de l’Immobiliària Colonial on un dels seus principals acreedors és el fons d'inversió americà Colony Capital. Casualment, mentre Colony Capital era el propietari del Paris Saint Germain, va vendre el PSG al príncep Al Thani del Govern de Qatar.

1.4.Volem informar que l’elecció del mundial de Qatar 2022 es troba sota sospita de frau en la votació: el president Rosell ha aparegut, juntament amb nou altres importants dirigents esportius, a l’article “Qatargate” que apareix a la portada del prestigiós setmanari France Football. Dins l’article, la figura de Rosell apareix dins la trama fraudulenta de la designació de Qatar com a seu del Mundial 2022, amb el desprestigi conseqüent pel bon nom i la reputació del FC Barcelona. El ridícul de l'elecció de Qatar ha tornat a ser noticia a la premsa, donat que dos anys després, es planteja traslladar de dates el mundial, passar de l'estiu a l'hivern, al·legant pressions polítiques i econòmiques. Tot plegat un disbarat.

1.5. Censurem la falsedat dels arguments utilitzats per Rosell per justificar l'acord amb Qatar.

1.5.1. Un dels arguments utilitzats pel president per defensar el contracte amb Qatar Sports Investment era el de no tocar les seccions. Pocs mesos després es feien retallades en les seccions i s'eliminava la secció de beisbol, fet que fins i tot va fer que els ex candidats de les darreres eleccions, Ferrer, Ingla i Benedito, salvessin les seves diferències i signessin una carta oberta al president del Barça en defensa de les seccions. Un cop més, l'actual Junta va mentir.

1.5.2. Un altre dels arguments utilitzats pel president per defensar el contracte amb Qatar Sports Investment va ser el de no augmentar les quotes dels socis. Aquest cop no va mentir, però va enganyar: el partit de Supercopa d'Espanya que entrava dins l'abonament s'eliminava, una manera indirecta i subtil d'elevar les quotes, trilerisme pur i dur.

2. Les mentides i enganys en la creació i desenvolupament del projecte de la grada d'animació amb el consegüent retorn dels beneficis i privilegis dels grups d'aficionats que presenten conductes renyides amb l'ordre públic. Aquests privilegis no només han tornat amb l'actual directiva, sinó que a més es facilita el camí a aquests grups perquè la resta, als socis que no pertanyem a aquests grups, se'ns insulti en el nostre propi estadi.

2.1.Durant la campanya electoral, el president Sandro Rosell va negar, i per dues vegades, que hagués firmat un document amb els diferents grups d'animació, incloent-hi el grup radical Boixos Nois. Fa pocs mesos, Catalunya Radio, gràcies a l'excel·lent treball dels periodistes Jordi Borda i Xavier Campos, mostrava un document on s'acreditava la firma d'un dels representants dels Boixos Nois, entre altres grups d'animació, juntament amb la signatura del president.

2.2.El periodista Sique Rodriguez va avançar la primícia que el club estava promovent una grada d'animació encoberta. Aquesta notícia va ser desmentida reiteradament pel vicepresident Jordi Cardoner Casaus, mentint de manera flagrant durant dos dies fins admetre finalment que SI s'estaven venent entrades molt per sota del preu oficial i que anaven a parar als grups d'animació. Després de reconèixer la mentida en una entrevista amb el mateix periodista que va destapar el cas, va tenir la barra de dir que no pensava dimitir. I que no ho feia perquè sinó hauríem d'haver dimitit molts directius al llarg de tots aquests anys.

2.3.Pocs dies després de l'escàndol de la grada encoberta, els grups d'animació van fer una vaga d’animació a l’estadi i van penjar la pancarta “Cementiri blaugrana”, amb el consentiment del club. El mateix dia i pocs metres més avall, es van penjar dues pancartes crítiques amb el president Rosell i Jordi Cardoner. Aquestes pancartes, que no tapaven publicitat ni eren ofensives, van ser retirades pels membres de seguretat del FC Barcelona, dient que “el senyor Rosell posa unesnormatives i aquestes s’han de seguir”. GO Barça considera lamentable la manca de cultura democràtica i de llibertat d'expressió d'una directiva que duia com eslògan electoral “Tots som el Barça”.

3. Els incompliments constants del codi ètic. A continuació, exposem un recull d'alguns dels punts del document de denúncia del codi ètic que el Col·lectiu Consulta Barça va fer públics al juny de 2012 i que encara no ha rebut cap resposta per part del FC Barcelona:

3.1.El president Rosell va reconèixer en una entrevista al diari Expansión, el 20 de gener de 2010, que era propietari del 5% de l’empresa Viagogo i no existeix constància que hagi desmentit mai aquesta informació. Viagogo és una empresa multinacional que es dedica al “mercat secundari” de venda d’entrades i fa d’intermediària del sistema fan to fan. Ha estat denunciada a diversos països per intervenir fraudulentament en la compravenda d`'entrades, el programa "dispatches" de la televisió britànica Channel 4 ho denuncia en aquest extraordinari treball d'investigació. Aquí el vídeo. A la pàgina web de Viagogo es poden trobar entrades dels partits del Barça, tant dels que se celebren al Camp Nou com de les finals, a preus que, a vegades, multipliquen per vint el seu preu real.

3.2. El vicepresident Jordi Cardoner va prometre durant la campanya electoral que el Barça crearia una agència de viatges pròpia com es pot comprovar en aquest vídeo. El 3 de març de 2011, el club va signar amb Halcón Viajes un acord que convertia aquesta companyia en l'agència oficial del FC Barcelona. Es dóna la circumstància que Halcón Viajes va participar activament en la campanya electoral cedint els seus establiments per a la recollida de signatures del candidat Sandro Rosell.

3.3. El portaveu del FC Barcelona, Toni Freixa Martín, és un dels socis del bufet d'advocats SFFR que assessora des de principis del 2012 al Girona Club de Futbol. El Girona juga a la segona divisió compartint categoria amb el Barça B i això implica un claríssim conflicte d'interessos que afecta al punt 4.1 del codi ètic.

3.4. Iñaki Urdangarin segueix sent membre dela Fundació del FC Barcelona en condició de vocal mentre que altres institucions s'han desvinculat de la seva figura a partir de la seva imputació en el Cas Nóos, que va esclatar el novembre del 2011. Malgrat no haver estat condemnat, ha estat retirat de la pàgina web de la Casa Real, se l'ha eliminat d'un important carrer de Palma de Mallorca, ha estat suprimit del Museu de Cera de Madrid i Esade se n'ha desvinculat públicament. És una evidència que la imatge i el prestigi del club han quedat afectats per la imputació d’Iñaki Urdangarin. GO Barça lamenta que el FC Barcelona no hagi proposat la desvinculació d'Urdangarín amb el club, incomplint l'article 4.12 del codi ètic.

4. La falta de transparència en la venda de l’empresa de màrqueting Bonus Sport Marketing (BSM) que apareix a les trames de Brasil i Qatar. Es tracta d’una transacció plena de contradiccions, tal com explica Albert Llimós en un article al diari ARA:

4.1.Segons el diari ARA, “Sandro Rosell, el 13 de desembre del 2010, ja com apresident del club, assegurava que havia venut durant l'estiu BSM al grup DAG, Dallah Albaraka Group, el hòlding que va finançar la compra dels partits amistosos del Brasil l'any 2006. Posteriorment es va confirmar que aquesta venda no es va produir. Finalment es va certificar l'any 2011 i el nou propietari va en passar a ser Sports Investment Offshore SAL, una empresa propietat de Shahe Ohannessian. Es tracta d'una companyia libanesa de la qual pràcticament no hi ha cap tipus d'informació, com tampoc hi ha referències al Líban sobre el seu propietari.” Paga la pena afegir que les empreses offshore tenen la característica d'estar registrades en països considerats “paradisos fiscals”, on en les jurisdiccions offshore les dades personals dels accionistes i propietaris de les societats no figuren en cap registre públic, mantenint l'estricta confidencialitat. A continuació, podeu visionar tres vídeos sobre la venda de BSM: link1, link2 i link3

4.2.Després de fer efectiva la venda de BSM a un companyia offshore, sorprèn que la dona de Sandro Rosell, Marta Pineda va continuar sent apoderada fins al febrer del 2013, tres anys més tard de l'entrada de Rosell al FC Barcelona com a president.

5. La manca de fermesa en la defensa del club davant els atacs provinents del Reial Madrid:

5.1. Després de la sèrie de partits seguits contra el Reial Madrid de Mourinho, l'equip blanc va traspassar els límits de l'esportivitat. Fins i tot van denunciar a la UEFA, actituds en contra del fair play de jugadors del Barça. El president Sandro Rosell va amenaçar en trencar relacions amb el Madrid. Tot just dos mesos després, l'ex-entrenador del Madrid Jose Mourinho va protagonitzar la lamentable imatge del dit sobre l'ull de Tito Vilanova. El Barça no va trencar les relacions amb el Reial Madrid tal com havia amenaçat el president Rosell, tot i la mofa de l'afició del Reial Madrid amb la pancarta “Mou, tu dedo nos señala el camino”

5.2. La cadena COPE va acusar al FC Barcelona de pràctiques de dopatge, unes informacions gravíssimes on s'intuïa la figura de Florentino Pérez al darrere. Molt encertadament el Barça va demandar la COPE per un import de 6.190.090 €. Incomprensiblement mesos més tard, quan semblava que la COPE perdria el judici, es va arribar a un acord per un import de 200.000€. Un acord que no arribava ni al 3.3% de la sol·licitud inicial.

6. El no compliment de la paraula donada per Josep Maria Bartomeu, en un cas tan delicat i sensible com el de la malaltia d'Eric Abidal, on va afirmar que “el contracte de renovació d'Abidal està redactat i quan jugui el seu primer partit, el firmarem”
*NOTA: A data d'avui, Eric Abidal està jugant amb regularitat amb el Mònaco on ja és el capità, i ha entrat en les convocatòries amb la sel·lecció francesa.

7. La manca de transparència en l'import del fitxatge de Neymar:

7.1 El fitxatge de Neymar segons el club ha costat 57 milions d'euros i segons el Santos 17.1 milions d'euros No es donen explicacions sobre la diferencia de 40 milions al·legant clàusules de confidencialitat. Paga la pena dir, que als 57 milions d'euros s'han d'afegir el valor de dos partits amistosos, i 2 milions d'euros més, tal com es fa menció en la informació del link anterior de la Vanguardia

7.2. Posteriorment se sap que el Barça també ha adquirit els drets preferencials de tres joves jugadors del Santos per un import de 7.9 milions d'euros. Intentar separar el preu del fitxatge de Neymar amb l'adquisició de drets preferencials de tres jugadors del Santos és un exemple més d'enganyar. És una evidencia que sense el fitxatge de Neymar no s'haguessin pagat aquests 7,9 milions d'euros extres.

7.3. La incorporació del intermediari brasiler Andre Cury dins la nòmina del FC Barcelona, fa la sensació de que podria ser una maniobra per pagar comissions de fitxatges de manera indirecta. Andre Cury, segons El Mundo Deportivo, era l'agent de confiança de Neymar.

*NOTA: En la memòria del FC Barcelona consta el pagament de 10 milions d'euros en concepte de “pagament immobilitzats intangibles esportius” La pregunta és òbvia: aquests 10 milions d'euros s'han d'afegir als 57 milions de la totalitat del fitxatge, o ja hi van inclosos?

8. La clàusula de Thiago: . Quan Thiago Alcántara va firmar la seva renovació de contracte el juny del 2011, el club va informar d'una clàusula de rescissió per un import de 90 milions d'euros. Sorprenentment, dos anys després es descobreix que en realitat la clàusula de Thiago era de 18 milions d'euros.. El periodista de Catalunya Radio Xavier Campos alerta d'aquesta 'incoherència' en aquest tall de vídeo.

9. Restriccions injustes: Els requisits de parentiu i consanguinitat d'una banda i el carnet de compromís per una altra com a condicions impulsades per l'actual Junta directiva són impròpies dels valors inherents al barcelonisme i un tracte discriminatori cap el socis de fora de Catalunya. Ho direm amb les paraules textuals de qui en pateix les conseqüències, una sòcia de l'altre costat de l'atlàntic i membre integrant de l'associació GO Barça:

"La unión del barcelonismo también se afecta con el tratamiento discriminatorio de los socios y aficionados no abonados y particularmente quienes no residen en Catalunya. Los culés de fuera son tratados más como clientes que como aficionados, poniendo insalvables trabas para que amplíen su compromiso con el club haciéndose socios. ¿Se les ha preguntado, antes de suponer, qué buscan haciéndose socio del Barca, si probablemente nunca optarán por un asiento? Probablemente la respuesta sorprenda a muchos: no encontrarán afanes presidenciales que al parecer es lo que preocupa, sino sólo pertenecer. Pertenecer a un club que los represente, haciéndose socios, sin pedir nada a cambio. Sin embargo esa posibilidad no existe hoy, habiendo culés de primera y segunda categoría. Una muestra más de la división del barcelonismo".

10. Actuacions impròpies:

10.1. El viatge a Extremadura del president Rosell on es va humiliar servilment davant d'un mediocre personatge que havia insultat el nostre país.

10.2. L'organització d'homenatges a l'expresident Núñez, condemnat a sis anys i a indemnitzacions multimilionàries per la sentència del denominat Caso Hacienda

10.3. A l'Assemblea de Compromissaris celebrada el 16 d'octubre de 2010 per demandar judicialment els anteriors gestors del club, el responsable de l'auditora (KPMG), Fernando García Ferrer, que fou l'encarregat de fer la presentació dels arguments per votar si s'emprenia o no una acció social de responsabilitat contra la Junta anterior va admetre davant el jutge, el 24 d'octubre de 2011, que les transparències projectades davant els socis compromissaris van ser facilitades per l'actual Junta Directiva.

11. El procés de reforma dels estatuts, des del primer dia, un cúmul d'enganys, mitges veritats i mentides flagrants. A l'article els estatuts del trilers s'explica en detall.

CONCLUSIONS

1) Inquietant blindatge: Des de GO Barça volem alertar molt especialment del greu perill que significa el blindatge del president Rosell davant de reptes imminents que té plantejats el club com, per exemple, el faraònic projecte de construcció d'un Nou Camp Nou. Un projecte que hipotecaria el futur del Barça per la descomunal inversió que significa i que podria precipitar la "necessària" venda de Messi o provocar l'"obligatòria" conversió del club en Societat Anònima, amb el conseqüent perill de deixar el Barça en mans de Rosell i les "sagrades famílies" de Barcelona, o el que és pitjor, la "qatarització" definitiva del club amb l'aterratge, com accionistes majoritaris i salvadors del club, de la família real qatarí. El Barça en mans del Govern de Qatar seguint els passos del París Sant Germain. Des de GO Barça estem totalment convençuts que qüestions tan transcendents no haurien de quedar només en mans de la Directiva i sí de la totalitat dels socis.

2) Desunió del barcelonisme: El continuat menyspreu de figures transcendentals de la història esportiva del club que ens han portat al més alt nivell esportiu i també social. En particular la del nostre ex entrenador Pep Guardiola, a qui hem vist com s'ha maltractat des de certes esferes del club amb influència en mitjans de comunicació, simplement per ser una veu discordant. La unió del barcelonisme, que precisament es va aconseguir sota el seu comandament, s'ha vist afectada seriosament per aquests fets. No és possible tampoc que el club mantingui relacions institucionals inexistents amb dos dels seus entrenadors de major influència esportiva, com són Johan Cruyff i Frank Rijkaard. Això constitueix una negació de la nostra història recent simplement pel fet de que no combreguin amb l'actual directiva.

3) Pèrdua de confiança.- Després de tot el que hem exposat podem afirmar que nosaltres hem perdut la confiança amb Sandro Rosell com a president de l'entitat, i que és el president que més ha fet per la desunió del barcelonisme. Animem a tots aquells socis i seguidors blaugranes que estiguin cansats d'escoltar mentides i enganys, a sumar-se a la família de GO Barça, i els encoratgem a que ens donin el seu suport, ens ajudin i col·laborin amb nosaltres per intentar fer del FC Barcelona, un club molt més democràtic, més participatiu i sobretot més transparent.

Tal com va dir el mestre Puyal:

“Els ciutadans tenim força, els ciutadans tenim molta força, i si ho sabem i

l'usem, podem condicionar el futur. Això ha de ser la democràcia: creure que nosaltres depenem de nosaltres”.

Persistirem...

GO Barça

Escrit sol•licitud #mocioRosell

noreply@blogger.com (Anonymous) — Mon, 30 Sep 2013 13:39:00 +0000

Tal com s'avançava a la nota de premsa, aquest matí hem presentat a les oficines del Club l'escrit anunciant el propòsit de sol·licitar un vot de censura al president Sandro Rosell i als vicepresidents Javier Faus, Jordi Cardoner i Josep Maria Bartomeu.

Adjuntem imatge de la carta.

carta sol #mocioRosell

Nota de premsa

noreply@blogger.com (Anonymous) — Sun, 29 Sep 2013 21:48:00 +0000

GO Barça interposa una moció de censura contra

Sandro Rosell i tres vicepresidents del FC Barcelona

· Dilluns 30 de setembre, GO Barça presentarà a les oficines del FC Barcelona la sol·licitud d’un vot de censura al president Sandro Rosell i als vicepresidents esportiu -Josep M. Bartomeu-, econòmic –Javier Faus- i social –Jordi Cardoner-.

· Les raons principals perquè GO Barça presenta la moció de censura i que són una constant en la gestió del FC Barcelona són: MENTIR i ENGANYAR.

· El proper dimecres, 2 d’octubre, a les 12h, GO Barça ha convocat una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya on s’entrarà en detall en les diverses causes acumulades que han estat el detonant de la presentació de la moció de censura.

Dilluns 30 de setembre, entre les 9 i 10h del matí, dos membres del grup d’opinió de barcelonistes GO Barça, entregaran a les oficines del FC Barcelona un document adreçat a la Junta Directiva del club. L’escrit anuncia el propòsit de GO Barça de presentar la sol·licitud d’un vot de censura al president Sandro Rosell i Feliu, al vicepresident esportiu Josep M. Bartomeu i Floreta, al vicepresident econòmic Javier Faus i Santasusana i al vicepresident social Jordi Cardoner i Casaus.

Els motius perquè GO Barça presenta una moció de censura són diversos, però n’hi ha dos que es donen reiteradament i constitueixen el comú denominador en la gestió del FC Barcelona, que són mentir i enganyar.

El proper dimecres, 2 d’octubre, a les 12h, GO Barça ha convocat una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya amb l’objectiu d’explicar, punt per punt, els motius de la sol·licitud d’una moció de censura. GO Barça exposarà els arguments, amb informació contrastada, que justifiquen el vot de censura als quatre membres de la Junta Directiva abans esmentats. Creiem que els socis han de tenir coneixement dels enganys i les mentides dels actuals directius del FC Barcelona i posarem a disposició dels periodistes la informació necessària perquè hi hagi la màxima transparència.

Us hi esperem.

Cordialment,

GO Barça

Premsa

gobarca1899@gmail.com

http://gobarca1899.blogspot.com/

https://www.facebook.com/grupgobarca

@GrupOpinioBarca

ASAMBLEA DE COMPROMISARIOS

noreply@blogger.com (Anonymous) — Sat, 28 Sep 2013 14:04:00 +0000

A petició d'un amable seguidor de GO, pengem la versió traduïda al castellà

De acuerdo con el artículo 18 de los vigentes estatutos, la Asamblea General es el órgano supremo de gobierno del FC Barcelona, y sus acuerdos son vinculantes para todos los socios y socias, y para la Junta Directiva. La Asamblea General puede ser Ordinaria o Extraordinaria y está compuesta por compromisarios y compromisarias mayores de edad y con una antigüedad mínima de un año como socios .Los compromisarios se eligen por sorteo y su mandato es de dos años . El mandato actual, que finaliza en junio de 2014, está formado por 4608 miembros, los cuales integrarán la Asamblea General a celebrar durante los cuatro meses posteriores al cierre de la temporada.

Desglose miembros asamblea

3.491	Por sorteo entre un censo de 176.058 socios
1.057	Socios más antiguos
20	Miembros de la Directiva
6	Ex presidentes
4	Miembros Comisión Disciplina
5	Miembros Comisión Económica
25	Miembros designados por la Directiva

Estos 4608 miembros socios de la Asamblea representan un porcentaje del 2'62 sobre el total de socios del Club, de los cuales más de dos terceras partes NO asisten normalmente a la Asamblea.

Asistencia de los últimos años

Año 2001: 481 asistentes	Año 2007: 476 asistentes
Año 2002: 858 asistentes	Año 2008: 1.058 asistentes
Año 2003: 570 asistentes	Año 2009: 482 asistentes
Año 2004: 719 asistentes	Año 2010: 1.202 asistentes
Año 2005: 323 asistentes	Año 2011: 904 asistentes
Año 2006: 798 asistentes	Año 2012: 1.013 asistentes

La Asamblea 2010 ostenta el récord de asistencia con 1.202 socios de un total de 4345 compromisarios. Era el primer año de la era Rosell y en la asamblea se votó la acción de responsabilidad, la decisión más importante de la historia del Barça según palabras del presidente Rosell el cual, dicho sea de paso, votó en blanco .

Pues bien, la decisión más importante de la historia del Barça la votaron 1.020 socios con una diferencia a favor del sí de 29 votos. Un resultado de 468 a 439 donde los votos afirmativos representan el 0,269% sobre un censo de 173.701 socios, con una sala de votaciones sin control eficiente de asistencia, votando a mano alzada con cartulinas de colores, con recuento visual de votos mediante azafatas contratadas por el Club y con sesenta votos vinculados a la propia directiva. Una especie de asamblea a la búlgara como se suele decir vulgarmente. Y si hablamos de la ratificación de la camiseta en la asamblea de 2011, el número de socios presentes en el momento de la votación era de 809 asistentes con un resultado de 697 a 76 votos, es decir, un 0,394% sobre un censo de 176.058 socios.

Un 0,269% de los socios en el primer caso y un 0,394% en el segundo han aprobado dos de las decisiones más importantes de la historia culé . No hace falta ser ni anti ni pro directiva, ni tampoco ser ningún experto en asambleas para constatar, con los datos anteriores, que la Asamblea de Compromisarios no es representativa de la voluntad mayoritaria del socio culé ni un buen ejemplo de transparencia democrática.

La directiva ha anunciado algunos cambios en los estatutos vigentes, algunos de los cuales afectarían a la asamblea de compromisarios, como la renuncia a designar 25 compromisarios o la preocupante propuesta sobre la participación de las peñas en la asamblea. Creemos que la reforma es poco ambiciosa y superficial, y responde , una vez más, a los intereses inmediatos de la Junta Directiva que no a los intereses del conjunto de la masa social culé .

A todos aquellos compromisarios que comparten nuestra preocupación por el funcionamiento de la Asamblea y que consideren que la representatividad del socio debería canalizarse de manera más participativa, transparente y democrática, que contacten con Go Barça ( gobarca1899@gmail.com ) con el fin de articular, promover y aprobar entre todos algún tipo de iniciativa que incida decididamente en todos estos parámetros de riguroso ejercicio democrático .

Barcelona, verano 2013

Resposta de GO Barça al burofax del President Rosell

noreply@blogger.com (Anonymous) — Fri, 20 Sep 2013 07:36:00 +0000

El passat dia 26 d'agost vam publicar una carta oberta al president Sandro Rosell, la qual també li va ser enviada simultàniament per burofax. A la carta li demanàvem que desmentis públicament les informacions que arribaven de prestigiosos diaris i publicacions internacionals en les que s'acusava al nostre president de cobrar comissions il·legals en paradisos fiscals. Les referides informacions, no només afectaven a l'honorabilitat del nostre president sinó que, de retruc, embrutaven la imatge del Barça.

Pocs dies després, concretament el dia 2 de setembre, s'emetia l'entrevista -prèviament gravada- que el president Rosell havia concedit al periodista Pere Escobar pel programa El Club de la Mitjanit de Catalunya Ràdio. A la referida entrevista, el president Rosell va desmentir totes les acusacions, va manifestar que es tractava d'honoraris i no pas de comissions i va insistir reiteradament que no tornaria a parlar mai més de la seva vida privada.

El passat dia 5 de setembre, els dos col·laboradors de Go i socis del Barça signants de la carta oberta van rebre, via burofax, la carta de resposta del president Sandro Rosell.

Carta rebuda pel soci Jordi C.Guarc

Carta rebuda pel soci Joan Arnés

Des de GO Barça volem manifestar que:

1) Agraïm sincerament que el president Rosell ens hagi respost la carta oberta.

2) Ens dol que la carta no sigui més explícita i que se'ns remeti a l'entrevista concedida al programa de ràdio “El Club de la Mitjanit”.

3) Lamentem profundament que el president Rosell no hagi ofert una roda de premsa acceptant tot tipus de preguntes.

4) Manifestem la més absoluta decepció per les explicacions donades al programa de Pere Escobar, ja que ratifica les acusacions que venen del Brasil encara que es vulguin atenuar amb el qualificatiu d'honoraris, o que ens enganyi sobre la venda de la seva empresa BSM al·ludint a la primavera egípcia o que negui, parlant de l'empresa Ailanto, tenir cap procés obert al Brasil i fins i tot defensi públicament al seu amic corrupte Ricardo Teixeira, ex dirigent de la Confederació Brasilera de Futbol, el qual va admetre haver cobrat suborns milionaris en el cas ISL.

5) GO Barça no es dona per satisfet amb la resposta donada i, en la reunió d'urgència convocada per aquest proper divendres 20 de setembre, no descartem cap tipus d'acció per recavar del president Sandro Rosell les explicacions que siguin necessàries.

Barcelona,19 de setembre de 2013

Els millors 10 minuts de l'entrevista de Pere Escobar a Sandro Rosell

noreply@blogger.com (Anonymous) — Fri, 06 Sep 2013 00:19:00 +0000

El passat 2/09/2013 el periodista Pere Escobar entrevistava Sandro Rosell al programa el Club de la Mitjanit de Catalunya Ràdio. Des de GO Barça voliem fer un article resum de la referida entrevista amb la intenció de denunciar les insuficients explicacions donades sobre importants temes i formular públicament un seguit de preguntes que vam trobar a faltar durant el programa. Preguntes no formulades, no menys importants, que podrien tenir a veure amb el format del programa el qual havia estat prèviament gravat.

Durant la preparació d'aquest resum ens hem topat amb un delirant recull del periodista Francesc Garriga que a través de la secció El PerePunyetes del mateix programa nocturn emès el dia 5/09/2013 fa un repàs exhaustiu i divertit sobre el pas de Rosell pel reservat de Pere Escobar. Sense perjudici de que puguem tornar més endavant sobre les declaracions del president Sandro Rosell, ens ha semblat imprescindible fer-nos ressò d'aquests extraordinaris 10 minuts. Felicitacions sinceres al genial @fgarriga

BENVINGUTS AL 'TRILERISME' REAL...

noreply@blogger.com (Anonymous) — Tue, 03 Sep 2013 12:56:00 +0000

...o com inventar-se un currículum

Ahir Sandro Rosell va parlar al programa d'en Pere Escobar, el club de la mitjanit de Catalunya Radio. Properament analitzarem les paraules del president, on va entrar en nombroses contradiccions, eufemismes i mentides varies. De moment us deixem un petit tast d'un aspecte de la seva vida privada, allò que ell ha dit que no pensa parlar mai més, i que en el seu dia en va parlar en primera persona i molt profundament. Fins a quin punt és capaç Sandro Rosell ( més conegut a New Jersey per Alexandre Rosell Feliu) a mentir, falsejar o "trilejar"?

Pepe Costa, el primero por la izquierda, con Malaquias, Luizao y el padre de Neymar, en Ginebra

Extracte tret del llibre Benvingut al món Real, escrit per Sandro Rosell

i publicat l'any 2006 per edicions Columna

Era l'home que necessitava. Evidentment, l'empresa no compartia aquesta opinió. Pensaven que feia falta algú que hagués fet estudis especialitzats en una escola de negocis o de màrqueting, si era internacional millor. Per això, incorporar Pepe Costa no va ser gens fàcil. Frigola m'havia dit diverses vegades que Nike era una empresa innovadora, que incentivava molt la gent perquè fossin creatius, imaginatius, perquè s'animessin a prendre les decisions per si mateixos (just do it ); però, com totes les grans multinacionals, eren molt rígids pel que fa a la burocràcia del’organització. Frigola m'havia advertit que podia buscar el meu equip, però que havia de ser meticulós amb l'observança dels protocols de contractació laboral. I el Pepe no era precisament el que establien els protocols d'una empresa com Nike.

Encara recordo l'entrevista del Pepe amb el cap de recursos humans. L'allau de preguntes:

—A veure, estudis. Jo vaig pensar: «Hosti, ja comencem».—Doncs normals... EGB , perquè... doncs... quan vaig fit-xar pel Madrid, molta pressió, poc temps per als estudis...—Anglès...?—Hosti! Ni idea!—Ordinador...?—No, bé, només una mica...La veritat és que el Pepe els ordinadors els coneixia d’ha- ver-los vist a les pel·lícules.Quan es va acabar l’entrevista, Lluís Torné, el cap derecursos humans, em va dir:—Jo envio el formulari a Holanda, però no l’admetran pas.I el Pepe:—Bah... aquí no entro ni... bé... ni amb vaselina... Escolta,Sandro... s'ha d'estudiar tot això per fer aquesta feina?

Lluís Torné i jo vam fer l'informe i el vam enviar a la central d'Europa, a Holanda. Ens van denegar la contractació, encara que ens van deixar una porta oberta en suggerir-nos que enviéssim més documentació. I el cap de recursos humans em va proposar que parlés directament amb Frigola.

Me'n vaig anar al seu despatx i li vaig dir obertament, sense amagar-me,si no podíem inventar un currículum, que necessitava la seva ajuda, i vaig insistir que era el perfil que necessitàvem; crec que em vaig embalar una mica, però és que n'estava absolutament convençut. Em va escoltar amb expressió d’«aquest és un pesat» i finalment em va tallar —jo començava a repetir-me—i em va dir que ell no era partidari d'aquell muntatge, però que si jo ho considerava tan important em donaria un cop demà.

I vam començar.

—Anglès?—Doncs, escriu ntermediate

.—I els ordinadors...

—Posem coneixements bàsics d'eines informàtiques fonamentals...

—I experiència? Perquè, aquest noi què fa?—Té una botiga d’esports amb uns amics del futbol

.—I ell duu l’empresa...

—Doncs, sí..., és clar

.—Ehhh..., fantàstic... Posem «gerent d'empresa esportiva familiar».

Vaig sortir i vaig dir al Pepe que tranquil, que li havíem preparat un currículum, «que sembla que hagis estudiat a Harvard, tu». Jo llavors feia quatre o cinc mesos que era a Nike. El cap de recursos humans em va fer la broma, quan va veure el nou currículum, si de debò es tractava del mateix paio, però crec que a ell també l'havia convençut. Quan finalment van contractar el Pepe amb el beneplàcit d'Holanda, recordaré tota la vida què em va dir:

—Jo sé que si no hagués estat per tu no hi entrava ni boig, tinc un deute amb tu i no et puc fallar.

JORDI C.GUARC DE CONSULTA BARÇA I L'ACORD COMERCIAL AMB EL GOVERN DE QATAR

noreply@blogger.com (Anonymous) — Mon, 02 Sep 2013 00:59:00 +0000

Un membre de l'associació GO Barça, que en el seu dia va ser un dels impulsors de la campanya ConsultaQatar, va participar per telèfon en el programa primer toc de RAC1. Durant la seva intervenció, va explicar l'exercici de trilerisme de l'actual junta directiva convertint un acord de samarreta solidària en una samarreta comercial, incomplint d'aquesta manera un dels punts irrenunciables que el directiu Javier Faus va exposar durant la defensa de l'acord de la samarreta amb Qatar.

Un acord que des del seu començament no s'ha anat de cara i no s'ha explicat amb valentia i explicant fil per randa tots els aspectes del contracte que van molt més enllà que únicament la publicitat a la samarreta.

Al final de la seva intervenció, el nostre col·laborador, va fer esment de la carta oberta en la qual es demanaven explicacions públiques per part del president Rosell referent a totes les informacions que afecten a la imatge de la entitat i a la honestedat del mateix.

Ens congratulem que el president tingui la intenció en el programa d'avui de Catalunya Radio, el club de la mitjanit de Pere Escobar, a donar les explicacions oportunes sobre la qüestió.

Si voleu escoltar la totalitat de la intervenció, l'hem penjada a continuació:

ÀUDIO JORDI C. GUARC AL PROGRAMA DE

RAÜL LLIMÓS PRIMER TOC (RAC1 )

DEL DIA 27-08-2013

Carta oberta a Alexandre Rosell Feliu, president del F.C.Barcelona

noreply@blogger.com (Anonymous) — Mon, 26 Aug 2013 14:00:00 +0000

Consideracions prèvies:

1.- Aquesta carta se li enviarà en les pròximes hores via burofax al president del F.C Barcelona.

2.- Pararel.lament, també s'enviarà via mail, a tots el directius del club per a què tinguin constància de la mateixa en la pròxima reunió de junta del dimecres 28 Agost

3.- Tots aquells socis, seguidors i aficionats que vulguin donar suport a aquesta carta ho poden fer de la manera que creguin més adient. L'Associació GO Barça posa a la vostra disposició tots els canals dels quals disposem:

.- Correu electrònic: Enviant correu amb les vostres dades, si sou socis feu-ho constar, a l'adreça electrònica gobarca1899@gmail.com o info@gobarca.cat

.-Twitter: enviant tuit de suport a @grupopiniobarca

.-Facebook: Deixant comentari a la pàgina https://www.facebook.com/grupgobarca

4.- En la propera Assemblea, un compromissari de GO Barça li farà entrega de la carta de manera personal al president, juntament amb tots els suports que s'hagin obtingut fins aleshores. Com més gent signi i doni el seu suport explícit a aquesta carta, més força i possibilitat d'incidir tindrà, per tant en la mida que pugueu, feu-ne la màxima difussió al vostre entorn

La carta:

A l’atenció d’Alexandre Rosell Feliu, president del F.C. Barcelona:

El mes de Setembre del 2010 la seva junta directiva va aprovar un codi ètic per al bon govern del F.C. Barcelona. El punt 4.12 del mateix, diu textualment “Protagonitzar fets o actuacions públiques i, àdhuc privades, que atemptin contra la bona imatge i el prestigi del Futbol Club Barcelona”

En els darrers temps diferents informacions provinents, la majoria d’elles, de mitjans de comunicació estrangers, del prestigi de France Football, The Economist, La Folha de Sao Paulo o Estadao que afecten a la seva honestedat, i han relacionat la seva persona, amb negocis personals obscurs lligats a l’ex-president de la Federació Brasilenya de Futbol Ricardo Terra Teixeira i amb la designació de Qatar com a seu del mundial de futbol del 2022. En els darrers dies el diari Estadao ha publicat diferents notícies que afecten a la seva honorabilitat, entre altres, vinculant empreses seves amb transferències a paradisos fiscals com Andorra, i l'aparició d'una empresa fantasma seva, Uptrend Developments LLC amb seu a New Jersey (USA), la qual va arribar a cobrar fins a 8,3M € per la disputa de 24 partits amistosos de la sel.lecció del Brasil. Aquestes informacions entren en contradicció amb el que vostè va assegurar el 10/12/2010 quan va afirmar públicament que havia venut la seva empresa Bonus Sports Marketing (BSM) al grup de capital saudí Dallah Albaraka Group (DAG)

La gravetat d’aquestes darreres informacions, així com les anteriors dels darrers mesos, embruten la imatge i el bon nom de la institució, atès que vostè n’és el president de la mateixa. Entenem que ja n’hi ha prou de no donar la cara i deixar que les contínues sospites sobre la seva persona taquin la bona imatge del club. Proximament s’iniciarà un macro projecte de nou Camp Nou, i la persona que ha de liderar aquest ambiciós projecte ha de tenir la confiança i el ple convenciment dels socis del FC Barcelona, que vostè sempre ha estat una persona honesta, i allunyada de les comissions

Per tant, li demanem que com a president de la millor institució del món, es manifesti públicament, i esperem que negui la veracitat de totes les informacions que l’han posat sota l’ombra de la corrupció. El club i tots els seus associats no es mereixen més difamacions, de ser falses, que posin en entredit la bona imatge dels seus representants.

Com més aviat negui totes les acusacions públicament, serà molt millor per l’estabilitat de la institució. Des de la més absoluta modèstia, li suggerim l’ alternativa a convocar una junta extraordinària, donada la gravetat de les informacions, seria un bon moment per donar les explicacions oportunes als seus companys de junta, i posteriorment convocar la roda de premsa pertinent, en la qual n’estem plenament convençuts donarà tots els arguments per contrarestar les malintencionades informacions.

Com a co-propietaris del club que som, sí que li podem suggerir que hauria de fer davant d’unes acusacions tan greus sobre negocis obscurs vers la seva persona. Vostè serà ben lliure de fer cas o no a aquesta carta, de la mateixa manera que nosaltres serem ben lliures d’utilitzar tots els mecanismes democràtics que té la institució, fet que no desitgem, per exigir-li donar aquestes explicacions públiques que entenem són tan urgents i necessàries.

Rebi una cordial sal.lutació de l’Associació GO Barça

Barcelona, 26 Agost del 2013

Signat:

Joan Arnes, soci del F.C.Barcelona

Jordi C. Guarc, soci del F.C.Barcelona

ELS ESTATUTS DELS TRILERS (II)

noreply@blogger.com (Anonymous) — Wed, 21 Aug 2013 18:49:00 +0000

Entrem a valorar les modificacions previstes dels estatuts. Un resum de les mateixes es troven el següent enllaç: Proposta de Reforma Estatutària 2013

En els joc dels trilers, les primeres jugades es solen fer a càmera lenta i sense trampes per intentar captivar al jugador. El mateix passa amb els nous estatus, una ràpida lectura del mateix, ens fa pensar, que es realitzaran millores per fer del Barça un club més transparent i participatiu. En canvi si llegim la lletra petita ens adonem que tot plegat és una posada en escena, publicitat enganyosa, molt típica de les companyies de serveis telefònics. Un cop s’entra en detall en el redactat dels nous articles, un s'adona que no canvia res, que tot està sota control de la directiva de torn, i el soci al final no pinta gran cosa. Posem exemples.:

1.- Una de les modificacions que haurien de ser més importants, és la següent:

Es regulen mecanismes de participació directes del socis i sòcies, a través d'instruments com els fòrums de debat i la realització de consultes vinculants en aquells temes d'especial transcendència per a la vida del club - Art 13

EstatutsFCB versió definitiva i aprovada per Junta Directiva d'1 de juliol de 2013

Article 13è. Mecanismes de participació directa dels socis

Amb l'objectiu de fomentar la transparència, la participació, incrementar la qualitat

democràtica i millorar les relacions entre els socis i els òrgans de govern del Club,

s'estableixen els mecanismes de participació directa següents:

a) La Junta Directiva podrà utilitzar els mitjans informàtics i telemàtics que tingui al seu abast per crear un espai per fer enquestes, obrir fòrums de debat, així com qualsevol procediment telemàtic que permeti conèixer l’'opinió dels socis sobre qüestions d'interès que afectin a la vida del Club, als efectes merament consultius. Així mateix, podrà utilitzar aquests mitjans per posar a disposició dels socis tota aquella informació que pugui ser d'interès per a aquests, així com aquella informació que es sol·liciti amb més freqüència.

b) Respecte a qüestions d'especial transcendència es podrà regular el procediment

de consulta als socis. El resultat de la mateixa tindrà efectes vinculants. La iniciativa d'aquest procediment correspon a la Junta Directiva o l'Assemblea General en funció de les seves respectives competències….

Una presa de pèl!!! S'intenta fer veu-re que el soci pot tenir iniciatives per fer aportacions de debat al club, i resulta que qui té la potestat d'emprendre els mecanismes de participació és la junta directiva. Resumint, qui CONTROLA quin, com i quan ha de ser el debat, les consultes i la participació és la JUNTA DIRECTIVA de torn. En cap moment es fa menció dels mecanismes que pot tenir el soci (que no la junta directiva o l'assemblea) per fomentar la transparència i participació.

2.- Assemblea:

Aquest capítol és bàsic, ha quedat contrastat al llarg de les darreres dècades, que l'actual composició i funcionament de l'Assemblea no és representativa de la realitat de la gran massa social blau-grana. En totes les directives, l'assemblea ha estat SEMPRE un instrument al servei de la directiva de torn. Qui vulgui negar aquesta realitat, té una molt baixa valoració de la democràcia. Exemples en trobem molts, un dels més significants és el següent:

Vot de censura 2008 contra el president Laporta, més d'un 60% dels socis van votar a favor de la moció de censura, tot just dos mesos després, l'Assemblea general de compromissaris aprovava una moció de confiança al president Laporta sense excessius problemes.

Durant tota la historia, únicament una proposta feta per la directiva, no va tenir el suport dels compromissaris, totes les altres, han tingut SEMPRE el suport de l'Assemblea, fet que indica que el poder ha utilitzat l'assemblea pels seus interessos.

Per tant, és imprescindible, una modificació valenta i decidida de l'Assemblea. Tant de la composició, com del funcionament de la mateixa. No es poden fer petits “pedaços” intranscendents per fer veu-re que s'ha intentat ser més democràtic. Esperàvem molt més de Juanma Trayter i la comissió dels nous estatuts, off de record explicaven una cosa i a l'hora de la veritat, amb perdó, s'han “cagat”.

Exemple:

a) “La composició de l'Assemblea General ha de respectar els principis de representació democràtica i proporcionalitat respecte al nombre de socis i de no discriminació per raó de sexe

Es modifica la composició de l'Assemblea. El gruix de compromissaris és escollit per sorteig entre els socis majors d'edat amb més de cinc anys d'antiguitat. També formaran part de la mateixa tots els presidents de les federacions territorials de penyes escollits democràticament; i es suprimeixen els 25 socis designats per la Junta Directiva (art. 23.1).

Una representació dels socis del 2,5% escollits per sorteig de forma aleatòria entre els majors d'edat amb més de cinc anys d'antiguitat i que no tinguin suspesa la condició de soci…”

Els compromissaris han de tenir més de cinc anys d'antiguitat. Lamentablement és cau en una discriminació. Un dels fonaments de la democràcia, el principi de l'igualat, ens el carreguem amb aquesta normativa, ridícula, sectària i discriminatòria. Qui és més barcelonista, el soci tribuneru de tota la vida, o el jove que acaba de fer-se soci i no para d'animar l'equip durant tot el partit? La resposta és evident, ni un ni l'altre. Els estatuts no han de repartir carnets de més barcelonistes en forma de compromissaris

b) Bona iniciativa de treu-re els 25 compromissaris escollits a dit per la directiva.

Lamentablement, un altre cop, aquesta bona iniciativa queda desactivada amb l'accés a la condició de compromissaris dels presidents de les federacions territorials de penyes. En els anys del nunyisme, les penyes eren un dels nuclis durs de suport a la directiva, controlades de manera efectiva des de la institució a canvi molts cops de privilegis i entrades preferencials. Col·locar als presidents de les federacions territorials de penyes dins l'Assemblea de Compromissaris, és propi dels anys més obscurs de la historia de l'antic regim

Es modifica la composició de l’'Assemblea. El gruix de compromissaris és escollit per sorteig entre els socis majors d'edat amb més de cinc anys d'antiguitat. També formaran part de la mateixa tots els presidents de les federacions territorials de penyes escollits democràticament; i es suprimeixen els 25 socis designats per la Junta Directiva (art. 23.1).

*Estatuts anteriors: L'antiguitat mínima dels compromissaris escollits per sorteig era d'un any, els presidents de les federacions territorials de penyes no formaven part de l'Assemblea hi havia 25 socis compromissaris, designats per la Junta Directiva

Actuació estel·lar dels trilers, “nada por aquí, nada por allí, donde está la bolita?” Trec els 25 compromissaris dels anteriors estatuts, faig veu-re que sóc transparent, però compenso col·locant els meus presidents de penyes. Cinisme pur i dur.

c) Composició de l'Assemblea , en formaran part: Article 23.1 "El 0,6% dels socis del Club amb més antiguitat que tinguin dret a vot."

Amb les xifres actuals de socis, el 0.6% dels socis correspondria aproximadament a 1000 compromissaris. Des del respecte més absolut als socis més antics del club, entenem que aquests haurien de tenir els mateixos privilegis dins l'Assemblea que qualsevol altre compromissari, a fi de d'exercir un dels principis més importants de la democràcia, el principi de la igualtat.

Mantenint els privilegis dels socis més antics, s'afavoreix a limitar que el club li costi evolucionar a la mateixa velocitat que ho fa la totalitat de la massa blau-grana, donat que el perfil dels socis més antics és un perfil més conservador, i molt recelós als canvis que una institució democràtica i moderna com el FC Barcelona necessita.

Demanem, per tant, valentia i sobretot IGUALTAT en la composició dels compromissaris de l'Assemblea, una reforma autèntica i no superficial del màxim òrgan representatiu dels socis, i així fer que sigui aquell òrgan de debat i decisió que realment representi en les mateixes proporcions totes les sensibilitats de la massa social del FC Barcelona.

És necesari molta més valentia, fermesa, transparència i participació. Prou d'enganys, mitges veritats, mentides i focs pirotècnics que convertiran els estatuts del club, en els estatuts dels trilers.

- - - - -

El president de la comissió dels nous estatuts, el catedràtic J.M Trayter col-laborant en una reunió de l'associació que ha participat en la majoria de denúncies contra Jan Laporta, i implicant-se en la denúncia d'inhabilitació contra l'ex-president. Cadascú valori la moralitat i el doble joc d'aquesta actuació i alhora sigui un dels actors principals dels nous estatuts, designat a dit per la directiva de Sandrinho

Laporta no sembla català

noreply@blogger.com (Anonymous) — Wed, 21 Aug 2013 10:32:00 +0000

Article de Pep Lloveras (21/08/13) a elSingulardigital.cat

"Amb totes les seves contradiccions, l'expresident va acabar de resoldre el Barça"

A punt de morir, a finals dels anys 70, Josep Pla va qualificar Jordi Pujol, llavors un metge convertit en banquer i editor que havia fundat un partit polític, com un "milhomes". Evidentment, ho deia en sentit negatiu, allunyat del que s'entén per l'estendard català. Es referia al seu fortíssim caràcter, de creure's capaç de tot, de saber-ne més que ningú i no anar darrere les corrents dominants del moment. Després van venir els millors 10 anys de la democràcia catalana. Salvant totes les distàncies, es podria dir el mateix de Joan Laporta.

Com Pujol amb Catalunya, Laporta tenia el Barça al cap i, en col•laboració amb els vicepresidents Sandro Rosell i Ferran Soriano, va liderar una revolució al club. Va viure aquell repte com una missió i la va dur a terme gairebé fins a les últimes conseqüències. Recordo la frase d'un directiu d'aleshores: "Si qualsevol de nosaltres portés el ritme de Laporta, no arribaria a diumenge". "Cruyff, planter, solidaritat i Catalunya", defineix avui l'expresident blaugrana el seu projecte. Laporta va netejar el club de tenebres, va fer revifar i excel•lir la singular idea futbolística de Cruyff i va globalitzar la marca Barça al mateix temps que l'apropava al batec del país. El millor futbol del planeta unit a l'acord amb UNICEF. Va construir un relat nou i captivador.

continuar llegint

ACCIO DE RESPONSABILITAT (III)

noreply@blogger.com (Anonymous) — Mon, 19 Aug 2013 10:40:00 +0000

18) Què és una Due Dilligence?

La Due Dilligence vindria a ser una auditoria preventiva voluntària, una mena d'investigació a fons dels comptes d'una empresa o institució. En aquest cas es tracta de l'encàrrec fet a KPMG per part de la junta entrant per conèixer amb detall tot el modus operandi de la junta anterior per poder-ne denunciar les possibles irregularitats.

19) Qui és KPMG?

És una de les empreses auditores més importants. Alguns dels seus membres provenen de la multinacional Artur Andersen, un cop liquidada per la seva implicació en l’escàndol de la fallida d’ENRON. Va ser contractada per realitzar la Due Dilligence dels comptes del Barça. La professionalitat de KPMG ha estat seriosament qüestionada ja que els resultats dels seus treballs van ser convenientment filtrats a determinada premsa de Madrid i Barcelona amb l’objectiu únic de desprestigiar la junta anterior, en especial al president Laporta. El representant de KPMG, Ferran Garcia Ferrer, que va explicar la Due Dilligence a l’assemblea, també ha estat qüestionat en la seva professionalitat pel paper jugat en la presentació de la DD.

20) Qui és Ferran Garcia Ferrer?

És el representant de KPMG que va encarregar-se d’explicar i presentar a l’Assemblea de compromissaris algunes dades de la Due Dilligence. No només va ser criticat per haver informat de manera esbiaixada, parcial i tendenciosa, sinó que en el judici pel recurs d’impugnació de l’assemblea va reconèixer que les transparències utilitzades les havia rebut de la Junta, que algunes dades eren inexactes i que s’havia utilitzant dades que no corresponien al darrer exercici comptable de la junta Laporta. L’actuació del Sr. Garcia estava clarament orientada a desacreditar l’anterior directiva i a condicionar el vot de l’assemblea. La informació de la DD va ser utilitzada posteriorment pel soci Nicolas Marín per interposar una denúncia contra Laporta per apropiació indeguda i administració deslleial.

21) Qui és el soci Nicolás Marín?

President de la penya barcelonista Nicolau Casaus de St Andreu, membre de l'Associació en Defensa dels Drets del Soci i col·laborador de l'Oriol Giralt a la moció de censura. Va presentar una denúncia al tribunal català de l´esport per inhabilitar de qualsevol tipus de càrrec dins del FC Barcelona a Joan Laporta i la seva junta de l´any 2006, i posteriorment, amb les dades de la Due Dilligence, va presentar una denúncia al president Laporta per apropiació indeguda.

22) Què és la denúncia per apropiació indeguda del soci Nicolás Marin?

En base a les dades recollides en l’informe de la Due Dilligence, el soci Nicolas Marin, actuant com a testaferro de la Junta Directiva, va interposar denuncia per apropiació indeguda i administració deslleial contra els ex directius Laporta, Soriano, Olivé, Vilaseca, Perrín, Castro, Cubells, Godall, Ferrer, Boix, Yuste, Xicoi i Ràfols. La denúncia es concretava sobre quatre grans grups de fets suposadament delictius: 1)despeses no justificades en matèria de seguretat 2)pagaments no justificats amb targeta visa del Club 3)pagaments honoraris advocats judici avals i 4)preu compra terreny Viladecans

23) Què passa amb de la denúncia per apropiació indeguda?

Desprès de gairebé un any d’exhaustives investigacions, la fiscalia superior de Catalunya, en data 6 de febrer de 2013, acorda l’arxivament de les diligències. “De les diligències practicades no es desprenen indicis de l’imputat aforat Sr. Laporta en els presumptes fets delictius analitzats.” Només es retornen les actuacions a la Fiscalia Provincial de Barcelona pel que fa als denunciats Soriano i Olivé i la seva possible responsabilitat penal en la instal·lació del programa informàtic Encase Enterprise. Enllaç al decret d’arxivament.

24) Quina durada tenen els mandats presidencials?

Els mandats presidencials sempre han estat de quatre anys fins l’actual mandat del president Rosell que ja ha començat a ser de sis anys. Els mandats comencen el dia 1 de juliol i acaben el 30 de juny.

25) Per què el primer mandat Laporta no va durar quatre anys?

El procés judicial instat pel soci Joan March Torné va obligar el Barça a convocar eleccions el 2006 i no el 2007. El jutge va considerar que els primers 8 dies de mandat de l'any 2003 de la junta Laporta equivalien a un any de mandat i va condemnar al Barça a convocar eleccions immediatament.

26) Què són els famosos 8 dies de juny 2003 del primer mandat Laporta?

Laporta va guanyar les eleccions el 15 de juny de 2003, va prendre possessió el dia 22 i va començar el mandat el dia 1 de juliol. Durant aquest vuit dies la directiva entrant va reformular els comptes del president sortint, Joan Gaspart, i va comptabilitzar com a pèrdues la depreciació i baixa d’una sèrie de jugadors que encara no estaven totalment amortitzats comptablement. Els 63,8 milions d’euros d’aquestes provisions van imputar-se al darrer any del president Gaspart, que va tancar l'exercici amb unes pèrdues totals de 164 M/€. Aquest vuit dies són el que el jutge va sentenciar, a denúncia del soci March Torné, que corresponien al primer exercici Laporta i, en conseqüència, el 63,8 de marres eren imputables al seu mandat.

27) Quina transcendència tenen els 8 dies de juny de 2003?

Al sentenciar-se que el 63,8 de les provisions per baixes i depreciacions de jugadors eren imputables a l’exercici de vuit (8) dies del president Laporta condicionen totalment el conflicte dels avals i el conflicte de l’acció de responsabilitat, doncs 1)si aquestes pèrdues s’haguessin mantingut com a resultats negatius del darrer mandat Gaspart, el global del primer mandat Laporta hauria esta positiu i no hauria estat possible la denúncia del soci Vicenç Pla exigint avalar el primer exercici del segon mandat i 2)pel mateix motiu, sense aquestes pèrdues, el resultat global dels dos mandats Laporta seria positiu i, en conseqüència, no seria possible exercitar cap acció de responsabilitat.

Observis també, que per analogia i/o jurisprudència, la reformulació dels comptes 2009/10 feta per la junta Rosell, se li podria girar en contra com ja va passar amb la reformulació feta pel president Laporta amb els comptes del darrer exercici Gaspart. A tall d’exemple, si el jutge no va permetre imputar al president sortint, Joan Gaspart, les pèrdues per l'import pendent d'amortitzar del jugador Rochemback, per quina raó ara hauria de permetre que l'import pendent d'amortitzar del jugador Henry s’imputés al president sortint Laporta. Si l'any 2003, segons la justícia, no va ser responsable en Gaspart i sí en Laporta, seria lògic que a l'any 2010 no fos responsable en Laporta i sí en Rosell.

D’altra banda, molt s’ha filosofat sobre si estava cantada, o no, la curta durada del primer exercici, o si hi havia como una mena d’acord tàcit o pacte no escrit en actuar com es va actuar en aquells moments, però el que sí sembla fora de dubte és que totes les maniobres relacionades amb la convocatòria electoral i les seves derivades, haurien sortit de la ment privilegiada del secretari de la junta i assessor jurídic del nunyisme, l’advocat Josep Maria Coronas.

28) Qui és Josep Maria Coronas?

Expert i prestigiós jurista que va ser secretari de la junta de Núñez i assessor jurídic del Barça durant molt d’anys. Va ser el dissenyador de la convocatòria de les eleccions presidencials de 2003 que tanca cua i polseguera han deixat. També hi hauria un consens generalitzat en considerar-lo l’estratega jurídic de l’associació en defensa del dret del soci en les seves sincronitzades accions i maniobres de acoso y derribo contra Laporta.

29) Qui és l'Associació en defensa del dret del soci del Barça?

El seu president, Robert Blanch, és el principal promotor de l'Associació i l'home que finança la demanda de Vicenç Pla. És el focus principal de tot l'activisme anti Laporta generat des que en Sandro Rosell, el seu grup de directius i Toni Freixa van abandonar la directiva Laporta. Un dels seus integrants més il·lustres és el subdirector del Mundo Deportivo, Francesc Perearnau, que va ser el primer periodista homenatjat pel president Rosell i que des de les pàgines de l’extingit blog Pelikano va dirigir la croada contra el President Laporta. Totes les accions contra Laporta han estat protagonitzades per socis relacionats amb l’associació i per advocats relacionats amb l’entorn Coronas i el seu deixeble Toni Freixa. Eleccions 2006, avals, inhabilitació, moció de censura i apropiació indeguda porten inequívoc segell Associació. L’acció de responsabilitat, pràcticament també.

30) Qui és Toni Freixa?

L’actual portaveu de la junta Rosell era l'assessor jurídic de la primera junta Laporta i no existeix constància que alertés a la directiva sobre les conseqüències d'imputar les provisions dels 63,8 M/€ al darrer exercici de Joan Gaspart. Va dimitir l’any 2005, un mes abans que Sandro Rosell. Amic i company de graduació de l'advocat del soci March, guanyador de la demanda sobre les eleccions 2006, i company de futbol sala de l'advocat, fins fa poc, del soci Vicenç Pla, guanyador de la demanda sobre els avals.

31) Qui és Joan Gaspart Solves?

Vispresident durant els mandats d'en Núñez, president des del 2000 al 2003 i, probablement, el pitjor president de la història del Barça. Durant el seu mandat es van invertir 191,1 milions d'euros en dubtosos fitxatges perpetrats sota la direcció esportiva de Charly Rexach i la col·laboració entusiasta d'il·lustres comissionistes com els Minguella o el Parera, el de la famosa frase "Chusín, el precio lo pongo yo". Malgrat el tancament del mandat amb un volum considerable de pèrdues, la directiva presidida per Joan Laporta, de la que en formava part Sandro Rosell, Faus, Bartomeu, Moix i Monés, i Toni Freixa com a assessor jurídic, va decidir no emprendre cap acció de responsabilitat contra la gestió de Gaspart. Es va optar per la no judicialització del club en un tema d'incert final i de molt llarga durada. El més surrealista de tot és que Gaspart, tot i haver vist perdonada la seva nefasta gestió, quan ha estat preguntat per l'acció de responsabilitat de Rosell contra Laporta, s’ha mostrat partidari de no retirar-la. Amb dos pebrots!

Continuarà...

Enllaços a:
ACCIÓ DE RESPONSABILITAT (I)
ACCIÓ DE RESPONSABILITAT (II)

"Parte do cachê pago à CBF por amistosos era desviada"

noreply@blogger.com (Anonymous) — Fri, 16 Aug 2013 09:26:00 +0000

L'article original del digital brasiler, Stadao, denunciant que part dels ingressos pels amistosos de la selecció brasilera eren ingressats en comptes de Sandro Rosell als EE.UU.

JAMIL CHADE - Enviado especial - O Estado de S. Paulo

BASILEIA - Parte do dinheiro pago à CBF por times de todo o mundo como cachê para enfrentar a seleção não era depositada em contas no País, mas foi direcionada para empresas com sede nos Estados Unidos, registradas em nome de Sandro Rosell, atual presidente do Barcelona, ex-representante da Nike no Brasil e amigo pessoal de Ricardo Teixeira. A prática, segundo documentos e fontes consultados com exclusividade pelo ‘Estado’, teria marcado a gestão de Teixeira na CBF a partir de 2006.

Continuar llegint

Tonto el que lo lea (*)

noreply@blogger.com (Anonymous) — Wed, 14 Aug 2013 12:08:00 +0000

Rubén Uría (12/08/13) a es.eurosport.yahoo.com

¿Recuerdan aquel plan de saneamiento que iba a salvar al fútbol y ha sido su ruina? ¿Quién permitió a los clubes amasar una deuda millonaria que sufragaron los contribuyentes con el dinero de sus impuestos? ¿Quién sacrificó el dinero de los ciudadanos para pagar la deuda de quienes saquearon a los clubes? ¿Es de recibo que los clubes sigan siendo gestionados por personajes que han sido condenados cuando estaban al frente de esos mismos clubes? ¿Que lleva a los políticos a tirarse fotos y firmar convenios con quienes tienen condenas de los tribunales a sus espaldas? ¿Qué acciones toma el Gobierno contra quienes han atentado contra los intereses de los abonados de los clubes? ¿Quién impulsó esa Ley Concursal que permitía que los equipos pagasen la mitad y evitaran descender, haciendo trampas que consistían en jugar y fichar, pero sin pagar? ¿Hasta cuando se seguirá permitiendo que los clubes acudan a fondos de inversión de transparencia opaca? ¿Por qué los ingleses prohíben la multipropiedad y aquí se habla de simple regulación? ¿Qué voluntad de decisión tiene un jugador de un fondo de inversión? ¿Se puede confiar en gestores que acuden a fondos de inversión cuando previamente, han sido condenados por simulación de contrato?

continuar llegint

ACCIÓ DE RESPONSABILITAT (II)

noreply@blogger.com (Anonymous) — Mon, 12 Aug 2013 09:59:00 +0000

10) Qui va aprovar l'acció de responsabilitat?

L'acció de responsabilitat va ser aprovada el 16/10/2010 durant el transcurs de la primera assemblea de compromissaris presidida per Sandro Rosell. Amb 1093 compromissaris presents al moment de la votació, el resultat va ser de 468 vots a favor de l'acció, 439 en contra i 113 en blanc.

11) És fiable la votació de l’Assemblea?

Donat el caràcter intrascendent de les assembles de compromissaris, de les quals només existeix constància històrica d’una (1) sola votació contrària a la directiva de torn i per la creença generalitzada d’estar assistint a un mena de tràmit protocolari sense importància, el cert és que mai ningú fins ara s’ha qüestionat el modus operandi de les votacions a l’assemblea de compromissaris. En el cas de la votació de l’acció de responsabilitat, i degut a la diferència de només 25 vots, existeixen dubtes més que raonables sobre alguns aspectes de la votació, com per exemple: 1) dubtes sobre els 1093 socis compromissaris presents a la sala donat el deficient control d’accés 2) dubtes sobre la votació a mà alçada 3) dubtes per la utilització de cartolines de colors per exercir el vot 4) dubtes sobre el recompte de vots de manera manual i visual per personal contractat pel club i 5) dubtes sobre les 73 abstencions, no verificades i obtingudes per diferencia. En definitiva, una votació més pròpia del segle dinou que no pas dels temps actuals on els telèfons intel·ligents, per posar un exemple, estan a l’abast de qualsevol.

12) És representativa l'assemblea de compromissaris?
En sentit estricte sí, ja que d'acord amb l’article 18è dels vigents estatuts, l’Assemblea General és l’òrgan suprem de govern del FC Barcelona, i els seus acords són vinculants per a tots els socis i sòcies i per a la Junta Directiva. L’Assemblea General pot ser Ordinària o Extraordinària i està composta per compromissaris i compromissàries majors d’edat i amb una antiguitat mínima d’un any com a socis. Els compromissaris s’elegeixen per sorteig i el seu mandat és de dos anys. Si considerem les dades de la votació podem concloure que, malgrat la representativitat legal de l'assemblea, el resultat difícilment representa la voluntat majoritària del soci culer ni tampoc és cap bon exemple de transparència democràtica. Els 468 vots favorables a l'acció de responsabilitat representen el 0,269% d'un cens de 173.701 socis. Que l’assemblea de compromissaris no es representativa ho demostren quantitat d’exemples que es van repetint a la història del Barça, com ara 1) la moció de censura de l’any 2008 va ser recolzada per més del 60% del socis votants i tot just dos mesos després, l’assemblea general ordinària va ratificar al president Laporta gairebé sense problemes i 2) la ratificació de l’acord amb Qatar Sport Investments de l’assemblea de 2011 va ser aprovada per més del 90% dels compromissaris, percentatge que, evidentment, no reflexa ni de bon troç, la realitat al voltant d’aquest controvertit tema.

13) Per quin import es promou l'acció de responsabilitat?
L'acció de responsabilitat es va promoure per 47,6 milions d'euros, que és la quantitat acumulada de pèrdues segon la directiva actual, un cop reformulats els comptes de l'exercici 2009-2010. Alguns llocs parlen de 48,7 milions d’euros i en el nostre recompte particular la quantitat resultant és de 44,1 milions. S'agrairà informació al respecte.

14) Què és la reformulació de comptes?

El diferent criteri aplicat per les directives respectives a l'hora de tractar comptablement les salvetats i incerteses detectades per l'auditor Deloitte, provoca que els beneficis de 11,1 milions declarats per la junta Laporta es converteixen en 79,6 milions de pèrdues. Les salvetats fan referència, bàsicament, a la necessitat de provisionar determinades operacions que s'intueixen acabaran generant pèrdues en un futur més o menys pròxim. Qui té raó? Hi ha opinions per a tots els gustos, però, en general, l'objectiu inconfessable de les directives és 'apropiar-se' dels beneficis i 'traslladar' les pèrdues. I no només per la interpretació de les salvetats dels auditors, sinó que també pel tractament de determinades operacions normals de l'exercici comptable. A tall d'exemple, si Laporta acorda la venda del Toure Yaya el mes de juny 2010 (exercici comptable (2009/10) amb un benefici de 18 milions d'euros, però la Junta entrant ajorna la firma de la venda fins primers de juliol, què passa? Passa que la venda correspon a l'exercici comptable següent (2010/11), és a dir, el primer exercici de la Junta Rosell. El Barça, tan si firma el 30 de juny com l’1 de juliol, segueix guanyant els mateixos 18 milions d'euros, però per la junta sortint són 18 milions menys de beneficis i per la junta entrant 18 milions més. Més enllà que la venda sigui mèrit d’uns o dels altres, al cap i a la fi els beneficis acaben sent del Barça i no de la directiva de torn. I sense voler ser malpensats, és molt probable que l'ajornament de la firma fins el mes de juliol signifiqui algun avantatge per la part compradora. No s'acostumen a fer favors a canvi de res. Al menys en el món dels negocis. Per resumir-ho, feu l'exercici de comparar les opinions i criteris del prestigiós economista Sala i Martin i els criteris i opinions de l'expert en matèria esportiva, el professor Gay de Liébana, i us adonareu ràpidament de la gran versatilitat de la comptabilitat creativa i de l'enginyeria financera.

15) Són fiables les empreses auditores?

Està fortament arrelada la creença de que només són fiables els comptes quan estan auditats. Una creença que ha anat perdent força la darrera dècada a resultes de les fallides de conegudes grans empreses que, òbviament, estaven auditades del dret i del revés. La fe cega en les auditories s'ha convertit en desconfiança creixent i molts dels seus dictàmens sovint són posats en quarantena. Una de les empreses auditores més gran del món, la multinacional nord-americana Arthur Andersen, va desaparèixer l’any 2002 al veure’s implicada en l’escàndol de la fallida de l’empresa ENRON i saber-se que havia beneit i ocultat molta informació fraudulenta. Artur Andersen, que estava present a la major part del món, estat espanyol inclòs, es va anar liquidat paulatinament incorporant-se a diverses empreses del sector. En el cas de casa nostra, alguns dels seus auditors van anar a parar, curiosament, a Deloitte i KPMG. Deloitte és l’empresa auditora del Barça i KPMG va ser l’encarregada de fer la Due Dilligence que va ser explicada a l’assemblea.

16) Qui és Deloitte?

Deloitte és l’empresa que s’encarrega d’auditar els comptes del FC Barcelona i és qui fa constar en el seu informe les salvetats i incerteses que detecta en el balanços del club. La seva feina és informar, però qui realment decideix si s’han de comptabilitzar aquestes salvetats és la junta del club, que en aquest cas és la junta entrant, és a dir, la primera junta del president Rosell, la qual decideix reformular els comptes i comptabilitzar com a pèrdues les valoracions d’aquests salvetats i incerteses. Afegir i recordar que Deloitte ha auditat durant anys -sense salvetats- els comptes, entre d'altres, de Bancaja i de Bankia. Dos dels escàndols bancaris més grans de la història d’Espanya.

17) Què són les salvetats i incerteses de l’audidoria?
Són les reserves que manifesta l’empresa auditora sobre el tractament comptable donat pel club a determinades operacions. Bàsicament, sobre la conveniència de provisionar operacions sota sospita de poder provocar pèrdues futures. Els criteris conservadors opten per provisionar-ho tot, els criteris més optimistes opten per no avançar-se als esdeveniments i existeix un tercera via que provisiona o no en funció dels resultats que l’interessi presentar. Les salvetats anotades per Deloitte, en aquest cas, es refereixen a set (7) partides relacionades amb Sogecable, Mediapro (2), Henry, Baena, terrenys Viladecans i parcela Sant Joan Despi.

continuarà...

ACCIÓ DE RESPONSABILITAT (I)

ACCIÓ DE RESPONSABILITAT (I)

noreply@blogger.com (Anonymous) — Sat, 10 Aug 2013 11:58:00 +0000

Acció de responsabilitat: És aquell terme o concepte que una gran majoria de culers desconeixíem de la seva existència fins que la Junta Directiva del Barça va proposar la seva aprovació durant el transcurs de la primera assemblea de compromissaris presidida per Sandro Rosell. L'acció es proposava amb l'objectiu d'exigir responsabilitats a la junta Laporta per les pèrdues acumulades durant els seus dos mandats, un cop reformulats els comptes de l'exercici 2009/10 per part de la junta entrant.

La proposta va tirar endavant per 29 vots de diferència, però des d'aleshores ha estat un tema recurrent, tan a la premsa esportiva com a la general, ja que les conseqüències de l'acció, cas que la justícia falli a favor dels demandants, pot significar la ruïna més absoluta per alguns dels ex directius afectats.

Tot i que se'n parli sovint i tothom hi digui la seva, el cert és que no costa gaire constatar que existeix molta confusió al respecte. Si proveu de fer una petita enquesta entre els culers del vostre entorn us adonareu que molts no en saben de la missa la meitat, i si l'entorn no és estrictament culer, aleshores la confusió és de traca i mocador. Especialment pel que fa a la tendència generalitzada a confondre les víctimes de la sentència dels avals amb les víctimes de l'acció de responsabilitat, encara que algunes coincideixin.

La intenció d'aquest article és aclarir tots els dubtes de la manera més didàctica possible utilitzant el format de pregunta i resposta. Donada la complexitat del tema i les múltiples variables que se'n deriven, l'article constarà de varies entregues que anirem publicant successivament. Tampoc descartem que puguem patir alguns lapsus. Agrairem ens feu saber qualsevol inexactitud que pugueu detectar.

Som-hi:

1) Què es una acció social de responsabilitat?

L'acció social de responsabilitat és la potestat que té el club, d'acord amb la llei estatal de l'esport, d'exigir als membres de las Juntes Directives que responguin pels resultats econòmics negatius generats durant el període de la seva gestió.

2) Què diu la llei estatal de l'esport?

Pels clubs com el Barça, que no van convertir-se en Societat Anònima Esportiva, li és aplicable la disposició addicional setena, punt 4, de la llei estatal de l'esport 10/1990, de 15 d'octubre: "Los miembros de las Juntas Directivas de estos clubes responderán mancomunadamente de los resultados económicos negativos que se generen durante el período de su gestión. Tales resultados serán ajustados teniendo en cuenta las salvedades de las auditorías. El ejercicio económico comenzará el 1 de julio de cada año y terminará el 30 de junio siguiente. Antes de comenzar cada ejercicio, la Junta Directiva deberá depositar, a favor del club y ante la Liga Profesional, aval bancario que garantice su responsabilidad y que alcance el 15% del presupuesto de gasto. El aval será ejecutable por la Liga profesional y exigible anualmente durante todo el período de su gestión.

3) Com responen els membres de les Juntes Directives pels hipotètics resultats econòmics negatius?

Abans de començar cada exercici, la Junta Directiva ha de dipositar, a favor del club i davant la Liga Profesional, aval bancari per garantir el 15% de pressupost de despesa. L'aval s'ajustarà cada any en funció dels resultats positius acumulats. És a dir, si els resultats positius acumulats superen el 15% de el pressupost de despesa, la junta queda alliberada de presentar l'aval.

4) Què pretenia la llei de l'esport amb la legislació sobre avals?

Les bones intencions que se li suposen a la llei han estat devorades pel pas del temps i ha convertit alguns aspectes d'aquesta llei en trampes perverses. Per exemple:

1) el 15% sobre el pressupost de despesa d'uns pressupostos que ja ronden els 500 milions d'euros fa que sigui impossible per a la gran majoria de socis culers plantejar-se una eventual presentació a les eleccions presidencials i

2) l'eventual possibilitat d'acabar el mandat amb pèrdues comptables per la quantitat d'imponderables que poden escapar-se de la gestió honesta d'una directiva, fa inevitable la temptació de vendre o malvendre algun jugador franquícia per tal d'estalviar-se possibles futures accions de responsabilitat.

5) Qui pot exercitar l'acció de responsabilitat?

L'acció de responsabilitat podrà ser exercitada pel club mitjançant acord de l'assemblea obtingut per majoria simple dels assistents.

6) Quan es va presentar l'acció de responsabilitat?

El 16 d'octubre de 2010 durant la celebració de l'Assemblea General Ordinària de socis Compromissaris a proposta de la Junta Directiva del president Sandro Rosell.

7) Contra qui va dirigida l'acció de responsabilitat?

Contra els 17 directius que va acabar el mandat Laporta. Un dels 18 directius, Franquesa, va dimitir l'any 2009, el mes de novembre. Vuit d’aquests disset directius haurien exercit durant tot el segon mandat, mentre que els nou restants només hi haurien estat des que van substituir als directius que van dimitir després de la moció de censura del juliol del 2008. Els disset directius:

Joan Laporta, Alfons Godall, Jaume Ferrer, Joan Boix, Rafael Yuste, Josep Cubells, Alfonso Castro, Albert Perrín, Jacint Borràs, Josep Anton Colomer, Maria Elena Fort, Jordi Torrent, Xavier Bagués, Patrick Auset, Josep-Ignasi Macià, Magda Oranich i Xavier Sala i Martin.

8) Qui va aprovar l'acció de responsabilitat?

L'acció de responsabilitat es va aprovar el 16/10/2010 durant el transcurs de l'assemblea de compromissaris. Amb 1093 compromissaris presents al moment de la votació, el resultat va ser de 468 vots a favor de l'acció, 439 en contra i 113 en blanc.

9) Existeixen precedents d'accions de responsabilitat?

No existeixen precedents. La Junta Directiva presidida per Sandro Rosell va decidir, per primera vegada en la història del futbol espanyol i del club blaugrana, emprendre una acció social de responsabilitat contra l'anterior Junta Directiva del club, presidida per Joan Laporta, per haver deixat un balanç econòmic negatiu durant el seu mandat.

continuarà...

Carta al Pep Guardiola

noreply@blogger.com (Anonymous) — Sat, 10 Aug 2013 08:09:00 +0000

Article publicat al bloc Savalls (apunts del natural) el 6 d'agost de 2013

Mai han pogut veure’t ni en pintura. “Ells”, els qui es pensen que tenen la manilla a la mà, el botó del on-off, l’aixeta que tot ho deslloriga, a les seves ordres no poden pair que un xaval de poble sigui un paio al qual tot Déu se li posi al telèfon. Es més fort que ells, qui és aquest parvenu? Amb qui ha empatat aquest nanses? No poden amb tu.

Hi ha una mena de subespècie de tarats, amb dret a arbitrar el que ens convé i el que no ens convé als catalans segons el que els hi passi pel presseguer, que no han pencat en sa vida més enllà de gestionar les amistats del papa i l’agenda construïda a ESADE. Un grapat de paràsits socis del Tenis Barcelona, del Polo i amb palcu al Liceu per punyetera coincidència dels astres i la genètica. Fills dels qui per fer negoci suportaven falangistes, néts i besnéts d’homes i dones als qui els cauria la cara de vergonya en veure la degradació de la raça que representa aquesta colla de pijos superficials que es pensen que Joseph Conrad és un after shave i Chesterton un estil de mobiliari.

continuar llegint