Gossades

Menorca

noreply@blogger.com (Terra) — Sun, 31 Aug 2008 13:40:00 +0000

Una cosa està clara: No cal anar al Carib!! M'he banyat en una aigua que no podia ser més transparent, calmada, gairebé sense onades, sense meduses...perfecte per mi, m'estaria tota l'estona a l'aigua, com una nena. Sempre procuràvem anar a les cales més aïllades encara que s'hagués de caminar, bastant, però era igual, el pitjor era tornar amb la calorada, llavors veies com els que s'havien estalviat la patejada i havien vingut en barca marxaven tan fresquets...què hi farem, és el que té ser mileurista. M'ha cridat l'atenció que en camins pel bosc bastant transitats no hi hagués pràcticament brutícia.
He vist pondre's el sol des del Cap d'Artrutx i la immensitat del cel estrellat amb els feixos de llum del far trencant la foscor. Preciós.
La veritat és que m'ho he passat molt bé. Hi havia molt turisme estranger, sobretot anglesos, però si a les botigues de records encara segueixen venent coses d'aquestes difícilment se'ns deixarà d'associar amb la España de pandereta y olé...horrible.

Crec que ja tinc el síndrome post-vacacional, demà curro...:S Buff, no hi vull pensar, millor acabo el post amb algunes fotos. Que ens sigui lleu!

Post ràpid

noreply@blogger.com (Terra) — Sat, 23 Aug 2008 19:33:00 +0000

Molt ràpid! Demà a primeríssima hora marxem a Menorca! Espero passar uns dies de relax, tranquil·litat, descobrir cales paradisíeques, riure i passar-nos-ho bé, que bona falta ens fa a tots dos...
Ja hem enxufat a la gossa amb els iaios, o sigui els meus sogres, esperem que es porti bé. Tot està llest, jo, com sempre, encara no m'he fet la bossa...així que m'acomiado fins el proper cap de setmana!
Els que encara estigueu de vacances acabeu-les de disfrutar i els que ja estigueu amb la vuelta al cole que us sigui lleu!
Fins aviat!!

Salvem els pezqueñines

noreply@blogger.com (Terra) — Sat, 16 Aug 2008 16:08:00 +0000

Encara estic viva, i de vacances! Molta tranquil·litat, relax, passejos i platjeta són la base d'aquestes vacances a la ciutat. Ahir estava a la platja, molt poca gent, però això tenia un motiu, feia mala mar i les onades amb prou feines et deixaven espai per poder posar la tovallola. Amb sort vam trobar un lloc contra les roques. Vaig estar una estona observant l'aigua, hi havia una ombra grisa molt gran que es movia paral·lela a la costa, era un banc de peixos temeraris que nedaven massa aprop de la sorra, quan va succeir l'inevitable, una forta onada va deixar alguns d'aquests kamikazes fora de l'aigua. Semblaven seitons, però petits, serien pezqueñines perquè segons diu l'anunci, feien menys d'un bitllet de 5�?� de llarg.

Es removien damunt la sorra i els vaig tornar a deixar a l'aigua, oblidant-me del que m'agraden els seitons en vinagre, amb una punteta d'all i julivert...què bons...d'acooord, ja torno al tema. Cada onada en treia més, vaig mirar cap on hi havia la majoria de gent, a l'altra punta de la platja passava el mateix, en aquell moment, una mobilització ciutadana sense precedents es va posar en marxa, desenes de persones en pilotes retornant els peixos al seu medi.
Sento una veu al meu costat, "Què bo el pescaíto frito..." jajaja Era una situació curiosa de veure, la versió nudista i en miniatura de quan embarranquen dofins o balenes i els voluntaris s'esforcen en ajudar-los.
Finalment, el banc es va allunyar de la platja deixant enrere els cossos dels companys caiguts que no es van poder salvar a la vegada que la gent tornàvem cadascú a lo nostre. Un dia de platja diferent.

Un noi?

noreply@blogger.com (Terra) — Mon, 14 Jul 2008 18:44:00 +0000

Aquesta mateixa tarda ma mare em diu:
-Ahir vaig sortir amb un noi del gimnàs.

Bomba vaaa! No m'ho esperava!... "Voldràs dir un home", li contesto jo. Per un moment m'imaginava un monitor jove i fort amb 25 anys menys... "Bé, sí, un home", diu. Les seves amigues són noies també, són costums...jo sóc molt de dir nen i nena als amics, i tampoc ho som de nens!
Divendres em van caure els 32...la crisi dels 30 ja em queda lluny...Què sóc, una noia, una tia, una dona? Crec que sóc les tres coses. Em considero jove, no sóc una senyora! Però com tot, això és relatiu, o quan teníem 19 o 20 anys no vèiem els de 30 com a puretes?
Estarem d'acord que és important sentir-se jove per dins, ser jove d'esperit, etc.
A vegades sento/llegeixo a les notícies alguna cosa sobre un "noi de 39 anys" o un "anciano de 63 años" i em sobta, ni una cosa ni l'altra!
Quan som massa grans per ser oficialment joves?

A partir d'ara...

noreply@blogger.com (Terra) — Sun, 29 Jun 2008 17:23:00 +0000

...pensaré positivament.

...i més goteres....(capítol 2)

noreply@blogger.com (Terra) — Sun, 22 Jun 2008 20:37:00 +0000

Com ho diria...Estic fins els collons! Ahir a la nit un altre vegada, soroll d'aigua, hi vaig corrent i com si tingués una aixeta oberta al sostre, al mateix lloc exacte que l'últim cop.
El de l'àtic diu que el lampista li va arreglar ja la pica de la cuina i que ara ha de ser la rentadora, perquè just estava centrifugant quan m'ha caigut el xàfec.
Se me'n fot si són els baixants o el que sigui, però vull una sol·lució, vull tornar a tenir un sostre i una paret en condicions i no notar aquella olor a guix humit.
Amb tot això la taca és molt més gran i les esquerdes també....espero impacient la propera collita, sortiran els mateixos boletets? Em sembla que després del que estic aguantant em mereixo com a mínim un parell de quilets de tòfones no?

Sóc una persona pacífica així que poden estar tranquils...però com triguin gaire o em torni a caure aigua...
Riure per no plorar. Prefereixo riure'm.

S'acaben les sèries

noreply@blogger.com (Terra) — Mon, 16 Jun 2008 18:40:00 +0000

Em dic Terra i sóc sèrie-addicta.
Arriba el bon temps i totes les sèries que anava seguint al digital arriben, o ja han arribat, al final de la temporada.
No vull dir res per si algú de vosaltres les segueix i encara no les ha vist acabar. Però em moro de ganes de parlar-ne!
Què faré sense House, Dexter, Mujeres desesperadas,Prison break i sobretot sense Héroes ni Perdidos?? No em canso de recomanar aquestes dues! Ara, m'enganxaré a Betty? Qui sap...
Bé, sempre puc tornar a veure Herois en català a la tv3. Però no és el mateix si ja saps el què passarà...i jo ho sé....jejejej(riure malèfic)

Lost - Promo de la 4ª temporada. Possibles spoilers!! Hi molt més amagat del que sembla...coincidències inexplicables...i molta intriga.

Hi ha vida al meu sostre!

noreply@blogger.com (Terra) — Sun, 01 Jun 2008 21:12:00 +0000

Dijous ens va començar a caure aigua a una habitació des del pis del veí de dalt, no aquest veí, un altre. Galledes, diaris,... un merder. Va parar la fuita i em va quedar una preciosa taca d'humitat d'un to groguenc que anava canviant a verd i blau.
Aquesta nit m'ha donat el punt i estava fent un risotto de bolets per sopar, quan sento al meu company que comença a riure sol i em diu que hi vagi. "Mira". I què és el que m'hi trobo?

No, no era un nou llum penjat al sostre, sinó una colla de bolets!
Juraria que ahir no hi eren! Entre aquesta i una altra taca d'humitat gegant que tinc al dormitori, que van arreglar i ha tornat a sortir, qualsevol dia arribaré a casa i m'hi trobaré un bosc. Hi deu haver tal quantitat d'esporas, mohos y hongos...
Per què quan les asseguradores t'han d'arreglar alguna cosa triguen a venir i a més no ho fan bé? Quan em tapin aquesta taca espero que aquest cop sí sigui definitiu!

A veure si ve ja el sol!

noreply@blogger.com (Terra) — Fri, 30 May 2008 15:15:00 +0000

L'altre dia vaig sentir que ja començava a haver gent depre per la manca de llum solar. Jo també ho estic notant, no us trobeu fluixos d'energia?
Que vingui ja el sol!

Jo vull ser la Sharleen! ;P

Com un ratolí pot ajudar un gos abandonat?

noreply@blogger.com (Terra) — Wed, 28 May 2008 17:28:00 +0000

Molt senzill, si la vostra mà és la que guia el ratolí del pc. Amb un parell de clicks podeu contribuir en la donació de collars antiparasitaris per gossos que viuen en refugis, i no ens costarà un cèntim.
Avui he rebut un mail d'Acogelos que m'animava a fer-ho. Jo ja he aportat el meu granet de sorra i he pensat que calia difondre la proposta. Demano a tothom que llegeixi aquest post que perdi uns minuts del seu temps.
Si us plau, entreu a l'enllaç i amb un parell de clicks podreu col·laborar. Rebreu un mail on haureu de confirmar la donació.

http://www.acogelos.org/2008/InicioDonacion.htm

Hi ha una altra cosa que voldria dir, si ho heu pensat bé i heu decidit adoptar un animal, aneu a una protectora. Fa un any i poc més que vaig anar a la Fundació Altarriba a buscar a la Terra, sí, el meu pseudònim és el nom de la gossa, i és una de les millors coses que he fet mai.
Així era quan la vaig adoptar:

Ara s'ha fet gran i és una gossa feliç!

Indiana Jones!

noreply@blogger.com (Terra) — Fri, 23 May 2008 16:51:00 +0000

Steven Spielberg, George Lucas i John Williams, magnífica direcció, grandíssima història i espectacular banda sonora. Si a aquests noms li sumem el de Harrison Ford, per sempre Indiana Jones i Han Solo, podem estar segurs que estem davant d'una gran pel·lícula.
Dinou anys hem hagut d'esperar per tornar a veure al Dr. Jones calçar-se el seu barret Fedora, posar-se la seva caçadora vella i penjar-se el fuet al cinturó. Més vell però segur que més savi.
Molts de nosaltres hem crescut amb aquesta trilogia i ara ja podem gaudir d'una nova aventura, Indiana Jones & the Kingdom of the Crystal Skull .
Com a curiositats us explicaré que es diu Indiana pel gos del Lucas que es deia així, que el primer escollit per protagonista va ser Tom Selleck, que va haver de rebutjar la oferta perquè tenia contracte per fer Magnum, que el Harrison Ford ha hagut de currar-se 3 hores diàries al gimnàs per preparar el paper i que si segueixen amb la tònica de les anteriors pelis, aquesta hauria de començar amb la imatge d'una muntanya juntament amb el logo de la Paramount.

Podria enrotllar-me parlant sobre escenes memorables i frases, però no us vull avorrir amb les meves frikades jejej
Cinema d'aventures en estat pur. A mi ja em tenen guanyada d'entrada...

Fortuna y Gloria

Nota mental:

noreply@blogger.com (Terra) — Sun, 18 May 2008 20:06:00 +0000

-Si t'has de prendre un mojito, que sigui amb la panxa plena! (un bon berenar no és suficient), o encara millor, oblida't dels mojitos, cubates i demés, i pren-te una cervesa com a molt. (Amb una ja em poso contentilla...)

-A recordar: Que la meva tolerància a l'alcohol és ridícula, (no estic gens habituada), i que al meu estómac no li senta bé cap beguda forteta.

D'això se'n diu oblidar-me de quan començava a sortir i m'havien passat aquestes coses. Fa molt temps d'això i no sóc de sortir "de festa" i beure. No vaig pensar que una sola copa em remenés tant la panxa! Em va fer ràbia no haver-ho previst! Com si tingués 17 anys. En fi...coses que passen.
Tot i així, abans de que el mojito fes de les seves, va estar força bé. Visita nocturna al Museu d'Història de la ciutat i després cap al Born, a fer una copa i a ballar.
Tenim una altra sortida de noies pel mes vinent, però no em tornara a passar!

Escapadeta a Madrid

noreply@blogger.com (Terra) — Thu, 08 May 2008 22:13:00 +0000

Aquest cop jo sóc la que marxa el cap de setmana i ell el que es queda a casa de Rodríguez, llàstima que estigui amb gastroenteritis, pobret...es veu que hi ha una passa. Un cop que marxo i no està fi. Ja té mala sort ja... La llei de Murphy! I a sobre plourà, aquí i allà. Em sap greu i tot marxar...en fi...
Aquests 3 dies de festa me'n vaig a fer un volt per la capital del país veí amb la meva amiga Mina. No hi he estat mai i tothom em diu que m'agradarà. Tinc ganes! Ens ho passarem bé!! Farem turisme, passejarem i tafanejarem pel Rastro! No tenim cap planning encara, ho anirem decidint sobre la marxa!
El que us puc assegurar és que no anirem ni al Valle de los Caídos ni al Bernabeu!
Acabo de fer-me la maleta: roba de sobres, paraigües plegable, càmera de fotos, carregador, necesser, mapa...crec que no em deixo res.

Bon cap de setmana llarg!
(I que et milloris aviat carinyo!) :)

Mares...

noreply@blogger.com (Terra) — Mon, 28 Apr 2008 15:40:00 +0000

-Ja menges?
-Si, clar que menjo...
-Segur?
-Mama, menjo cada dia com tothom...
-No t'anirien malament un parell de quilos més..Què has dinat?
-Macarrons i ja estic bé com estic.
-Hauries d'haver menjat segon plat.
-Els macarrons amb carn ja són un menjar complet.
-....
-Que tinc 31 anys! A vegades sembla que et penses que en tinc 10.
-No dona no. Em truquen pel mòbil...Un petonet. ABRIGA'T!
-....Si ja ho deia jo...(somric) Un petonet, ja et trucaré.

La meva mare m'ha ensenyat molt bones lliçons a la vida, però aquesta i altres coses tinc molt clar que no les repetiria amb els meus fills.
La meva tia, la germana de ma mare, fa el mateix amb les seves filles, sobretot amb la "petita" que ja té 42 anys! Ja ho reconeixen elles que són pesadetes...
Serà genètic? Deu estar escrit al meu ADN que em tornaré com elles??

El llenguatge de les flors

noreply@blogger.com (Terra) — Wed, 23 Apr 2008 14:41:00 +0000

Antigament, en els temps de les obres de la Jane Austen, quan havia de passar un llarg temps de festeig abans de res, els amants confessaven els seus sentiments amb flors. Hi havia tot un llenguatge. Amb els anys s'ha anat perdent però encara relacionem els xiprers amb la mort, la corona de llorer amb un premi i les fulles d'olivera amb la pau. Fa res vaig trobar un llibret que ja ni recordava que tenia on s'explica tot aquest llenguatge. Us en faré 5 cèntims.
En un dia com avui és tradició regalar roses, sobretot una rosa vermella amb una espiga de blat (símbol de riquesa) fent això diem que a més d'estimar a aquesta persona li desitgem que tingui quartos, bon desig veient com està el món...
Tothom sap que regalar una rosa vermella és sinònim d'amor, però sabeu què vol dir una rosa groga? I una rosa blanca?
Mireu:

Rosa vermella, capoll: Ets puresa i bellesa.
Una rosa vermella i una blanca: El foc de la teva mirada m'abrasa el cor.
Rosa sense espines: No puc resistir.
Rosa miniatura: Sensibilitat.
Rosa groga: Gelosia. Infidelitat.
Rosa blanca: Sigil.
Espina de rosa: Fletxa d'amor.
Rosa de Xina: Amor voluptuós.
Rosa simple: Simplicitat.
Rosa blanca pansida: Abans morir que perdre la innocència.
Rosa de té: Gentilesa.

Si teniu curiositat i voleu saber el significat d'alguna flor o planta, m'ho dieu i us ho busco, a veure si surt.

Moltes felicitats a tots els Jordis!! :)

Saber i callar

noreply@blogger.com (Terra) — Wed, 16 Apr 2008 15:40:00 +0000

M'agrada escoltar, i si algú m'explica alguna cosa que no he de dir, evidentment no ho faré.
Quan aquest algú és el meu cap i em diu que està pensant en cessar-li el contracte a la meva companya, que jo em carrego massa feina, però és ell qui me la carrega!,(per lo bo i per lo dolent sóc la seva mà dreta), llavors, ja no em sembla tan bé escoltar.
Diu que m'ho explica perquè clar com també m'afecta a mi...però que no li digui res. Durant els últims 6 o 8 mesos ha fet entrevistes dos cops, al lloc de feina i abans de que ella entri a treballar. Li agafen rampells i busca algú, després li sap greu, perquè la noia té moltes coses darrere (i no ho sap tot, la seva vida ben bé podria ser una pel·lícula), s'ho repensa i no passa res.
Però jo ja hi estic pel mig i és on no vull estar.
Potser m'implico massa, però no puc evitar que les coses que passen al meu voltant m'afectin, sóc sensible, i no crec que sigui res dolent la empatia amb els altres, al contrari.
No li puc dir perquè m'ho han demanat, perquè no vull estar pel mig, tot i que hi sóc, perquè si ella ho sabés i decidís marxar de cop llavors si que em quedaria jo amb el cul a l'aire, i amb doble feina.
Per tant, que el meu cap ara torni a tenir un rampell, que em digui que li dona de plaç fins juny, és una cosa que preferiria no saber. Ja el coneixem, és un home hiper-exigent i molts cops difícil...i ella creu que són neures que li agafen.
Quan hi ha dies que li està molt a sobre, ella em pregunta si m'ha dit alguna cosa...i jo...jo he de mentir...i no m'agrada, no en sé...

Com has canviat!

noreply@blogger.com (Terra) — Tue, 15 Apr 2008 15:41:00 +0000

Un cop fa molts anys ve un i em diu, hola, no me digas nada eeeh...davant la meva cara de sorpresa va adonar-se de l'error, es va quedar blanc com el paper de fumar i va girar cua immediatament, jajajajj.
Aquesta tarda, surto del metro i em creuo la mirada amb un tio, osti, s'assembla al.., me'l torno a mirar, dubto, m'hi acosto, ai que l'estic cagant..., però no, somriu, sembla que ha pensat el mateix que jo. Per un moment ja em veia fent el ridícul més espantós saludant algú que no coneixia de res!
Comentem que estem canviats, fa temps que no ens vèiem, i hem dubtat al reconèixer-nos. Xerrem una estoneta i ens posem al dia, resulta que és lector del blog, i jo no ho sabia! Diu que això és un post, i sí que ho és! :)

�?s curiós com a vegades un canvi als cabells, la roba, perdre uns quilets i perquè no dir-ho, que hagi passat un cert temps, fa que ens costi reconèixer algú.
Sobretot les dones, en general, canviem més d'imatge, ens dóna la venada i fem un canvi. A mi em va passar abans dels 30. Casualitat o crisi? Casualitat. Em venia de gust, simplement.
I què cony, si fan que ens sentim millor dins la nostra pell, benvinguts siguin.

Tinc un bony..

noreply@blogger.com (Terra) — Wed, 09 Apr 2008 16:51:00 +0000

El mes passat em vaig descobrir un bony al pit dret. La veritat és que mai m'he palpat de manera regular tal i com diuen que hauríem de fer les dones i aquell dia va ser per casualitat. Notava els pits una mica dolorits en algunes zones, cap novetat en mi, i fent el gest de pessigar me'l vaig notar. Un bony ben gros que no em feia gaire mal. El cor em va fer un sobresalt i em vaig espantar. De seguida vaig pensar que a la família no hi havia antecedents de càncer de mama i em vaig obligar a tranquilitzar-me. L'explicació més fàcil sol ser la correcta, vaig pensar.
L'especialista en mama em va visitar pocs dies després, em va palpar i em va fer una eco. Tot apuntava a que era glandular i que els altres dolors segurament provenien de l'esquena. De totes maneres em va demanar una mamografia després de la següent regla. Ahir me la vaig fer.

Encara que ja no estava preocupada, tenia ganes que arribés la tarda, fer-me-la i que em digués que no tenia res. Era el primer cop que me'n feia una i la meva mare ja m'havia avisat de que feia mal. I tenia raó... Et col·loquen el pit de la manera adeqüada i l'esclafen, i quan ja t'està molestant l'esclafen més, arribes a pensar que la màquina no pararà! Sort que només són uns segons de patir... Ho fan dos cops, amb projeccions de dalt a baix i de costat. I a esperar a que les revelin.
Per fi em van dir el resultat, confirmant-me el que esperava, tot estava bé!
L'informe diu que tinc els "senos con patrón denso" i que el bony és major proporció de teixit glandular.
El que he après de tot això és que ens hem d'acostumar a autoexplorar-nos perquè ningú coneix els nostres pits millor que nosaltres mateixes i que qualsevol canvi s'ha de fer mirar.
El bony es quedarà per sempre? De moment això sembla, què hi farem.
L'important és que no tinc res.

Imatge trobada aquí.

Estic de Rodríguez

noreply@blogger.com (Terra) — Sat, 05 Apr 2008 09:33:00 +0000

Aquest cap de setmana estic de Rodríguez, el meu company ha marxat a fer una travessa pel Pirineu amb els seus companys d'aventures. Estic a anys llum de la seva forma física, tot i que ja m'agradaria a mi poder seguir el seu ritme! Ells, que estan fets tots uns "muntanyeros", s'ho passaran molt bé però també vindran rebentats, això segur.
Ja feia temps que no em quedava una nit sola a a casa, cap problema, al contrari, que gaudeixi fent el que li agrada!
Tinc tot el cap de setmana per fer el que vulgui! També tinc feina a casa, no us penseu, tinc dues rentadores per fer i pèls de gos per escombrar i.. però també tinc els meus plans.
Avui aniré a dinar amb una amiga i potser aquesta nit tingui una "cita" amb un parell d'amics, un és inofensiu, l'altre no, però no passa res, no malpenseu.. I demà, una passejada pel port amb una altra amiga i ja veurem. De ben segur que no m'avorriré.
Aquesta nit dormiré ben ample, amb lo poca cosa que sóc i la d'espai que necessito! Qui ho diria..

Fa un dia radiant i estic de bon humor, així que com ja sabeu que la música juga un paper important a la meva vida, us deixaré un regalet. Segurament us soni la intro de guitarra d'un anunci d'un cotxe. Espero que us agradi!

I'm F*cking Matt Damon!

noreply@blogger.com (Terra) — Fri, 28 Mar 2008 15:52:00 +0000

Ja m'agradaria a mi... Per començar el cap de setmana amb un somriure us deixo un parell de vídeos que vaig veure l'altre dia a Sé lo que hicisteis la última semana que em van semblar molt bons. Em vaig riure molt!
Aquesta és la "confessió" que li fa la humorista Sarah Silverman a la seva parella Jimmy Kimmel, presentador d'un show a la tele americana.

I com a resposta, el Kimmel li ha preparat un altre vídeo. Si l'altre és bo, per mi aquest és millor.

Per cert, ja podrien treure els bips aquests tocacollons, aquesta moral tan americana que no es pot dir fuck per la tele...
Bon cap de setmana!

Retrobant velles amistats

noreply@blogger.com (Terra) — Sun, 16 Mar 2008 21:05:00 +0000

Crec que a tots ens ha passat. Pot ser que no sapiguem com ha estat, pot ser que la vida ens hagi dut per camins diferents.. Tots alguna vegada hem perdut el contacte amb algú amb qui manteníem una amistat. Hi ha gent que s'ha quedat pel camí i no hauria d'haver estat així. Persones amb qui tenim moltes vivències en comú i que, encara que hagi passat el temps, els recordem. Apareixen en anècdotes, en records...

Jo he tingut la sort d'haver retrobat dos amics, dues persones que ja no hi eren. I hi tornes a parlar i és com si no hagués passat el temps. Saps de què parlar. No resulta incòmode ni estrany, és natural i sense esforç.

Ella, amiga de la infància, anàvem juntes a EGB. Ella em va trobar a mi a la guia telefònica deu fer un any i mig. Rebre aquella trucada em va fer molta il·lusió! �?rem unes nenes i ens vam retrobar sent dones. A veure si ens veiem més sovint!

Ell, bon amic a l'adolescència. Fa igual 10 anys que no parlàvem, no fa gaire que un amic comú em va donar el seu mail i li vaig escriure proposant una trobada dels tres. Va respondre immediatament i estava content amb la idea. Encara no hem pogut quedar, de moment, anem xerrant.

Només puc dir que m'alegro d'haver-vos tornat a trobar. :)

La Recepta: Coca de verdures

noreply@blogger.com (Terra) — Sun, 09 Mar 2008 17:41:00 +0000

Avui han vingut a dinar a casa la meva amiga Bruna, el seu marit i la seva guapíssima nena. No tenia molt clar què faria per dinar i ahir vaig recordar aquesta recepta, que tot i ser una mica laboriosa, ja que la massa també la fas tu, sempre queda bona i acostuma a agradar a tothom. I mira, que m'he liat i al final he fet la coca i paella, encara estic paint!
Li he promès que penjaria la recepta, aquí teniu el resultat:

Ingredients:
1 pebrot vermell
1 pebrot verd
2 o 3 tomàquets grans madurs
1 ceba grossa
sal, pebre i oli d'oliva
Per la massa:
1/2 got d'aigua
1/2 got d'oli d'oliva
500 gr de farina
sal

Com fer-ho:
-Treballem tots els ingredients de la massa, primer en un bol i quan ja estan lligats ho passem al marbre i seguim fins que estigui ben homogènia i llisa estirant-la amb un corró. (Per mi, "rodillu"..)
-Tallem els pebrots i les cebes en tires fines i els tomàquets a rodanxes. Precalentar el forn a 200º.
-Untem la safata del forn amb una mica de margarina i hi col·loquem la massa ben fina damunt. S'ha d'anar amb compte perquè al ser tan prima sol trencar-se.
-Cobrim la base amb els pebrots i la ceba i salpebrem. Ho tapem amb les rodanxes de tomàquet posades ordenadament, un rajolí d'oli i tornem a salar.
-Coure uns 45 minuts al forn a 200º fins que la massa tingui color dauradet.

I voilà! Que aprofiti!

I ja que parlem de menjars, de pas us presento el blog gastronòmic de la Bruna, El Receptari, on segur que treieu bones idees per posar en pràctica.

Avui va de memes- 2X1, altre cop!

noreply@blogger.com (Terra) — Wed, 27 Feb 2008 18:44:00 +0000

Fa uns dies que estic una mica desconnectada, només puc passejar-me per aquí des de casa perquè a la feina no tenim internet, de fet, no hi ha hagut mai ni ordinador...em feu enveja els que us podeu escaquejar una mica del curro passant l'estona per interné!
I bé, així vaig, escrivint a mà...mirant-ho pel costat positiu, això em serveix perquè no se'm oblidi escriure! Pot sonar exagerat, però estic segura que uns quants de vosaltres esteu tan acostumats a escriure teclejant que a l'hora d'escriure a mà potser se us fa una mica "raro".

Va, anem per feina, avui també faré un 2X1, tenia pendents els memes que molt amablement em van enviar :) la Txell i la Mina, així que, sense més preàmbuls, allà vaaan!

01. Qué hora es: 18'47

02. Nombre: Núria

03.Tu cumpleaños: 11 de Juliol

04. Signo Zodiacal: Cranc

05.Tatuajes: un de moment, al peu dret. Suposo que no serà l'únic que em faré al llarg de la vida. Us l'ensenyo perquè m'agrada molt.
07. Estación favorita del año: l'estiu! caloreta, sol, platja... això d'anar tan abrigat...

08. Una película: Buff! No em podria triar només una...n'hi ha tantes que no em canso de veure!

09. Has estado en otro continente: Si, a Amèrica.

10. Amaste tanto a alguien como para llorar: L'amor també ens fa plorar de vegades...

11. Estuviste en un choque de autos: per sort res que passés d'un copet tonto, però sí que he estat en uns autos de choque...d'acord....moooolt dolent, no caldria haver-ho escrit!

12.pepsi o coca cola: Coca cola! Sempre!

13 Cerveza o vino: bec molt poc, suposo que depenent de l'ocasió triaria una o l'altra.

14 El vaso mitad lleno o mitad vacío: a vegades el veig mig buit, però intento veure'l cada cop mig ple.

15 Color de ropa interior favorito: en principi qualsevol, m'agrada que hi hagi color.

16 Número favorito: no crec en números de la sort, però el 7 , diguéssim que em cau bé.

17.tipo de música: força variat, rock principalment, però també m'agraden altres estils, menys el reggeton i coses semblants.

18. una canción: mmmmm...una només?

22. Café o Té: cafè amb llet per esmorzar, talladet si es presta després de dinar i m'agrada molt el té de menta.

23. Flor(es): ara m'ha donat pels tulipans, però podria dir que m'agraden totes.

24. Conversación más detestada: com estic molt pez amb això: fòrmula 1, motos, futbol.

25. Conversación preferida: coincideixo amb la Mina, és més important amb qui parles que no pas de què parles.

26. Disney o warner?: Warner més, i també Disney, m'agraden els dibuixos animats!

27. Comida favorita: la paella, la xocolata negra amb avellanes..

28. Color favorito: Verd en totes les seves variants.

29. ¿Cómo te ves en el futuro?: imagino una velleta simpàtica, amb forces per anar darrera els seus néts i amb una vida tranquil·la. Sense anar tan lluny, voldria veure'm com una persona feliç i positiva.. Què poc demano!

30. De quien recibiste este mail: de la Mina.

31. Que harías si te tocase la lotería? estem parlant de molts milions no? invertir-los bé, una caseta, un cotxe..

32. Quien piensas que responderá a este mail más rápido: jo no el passo, qui vulgui, ja sap!

34. Cuando sales que bebes?: coca cola light o cervesa, una, perquè més ja m'afectaria...és que em puja amb molta facilitat.

35. Estilo de vestir?: texans omnipresents! algun vestidet de tant en tant, a l'estiu més. Estil informal, còmode però mirant que m'afavoreixi.

36. Amigos/as especiales: molt poquets.

39. CD preferido: uns quants! El primer que m'ha vingut al cap i és boníssim, Wolfmother. I Version 2.0 de Garbage, i Mutter de Rammstein.... Molts.

40. Un animal: el gos, si només puc triar un.

41. Lo primero que piensas cuando despiertas: eeehhh?.....jodeeer..

42. Las tormentas te gustan o te asustan: m'agraden, home, si peta algun tro d'aquells bèsties si que me'n duc un ensurt, que una no és de pedra!

43. Si pudieras ser otra persona quien serias: no m'ho havia plantejat mai...

44. Algo que tienes puesto siempre y no te lo quitas: res, em trec arrecades, rellotge...tot.

45. Que hay en las paredes de tu habitación: un mirall, una foto on surt un bosc de sequoies igualet que la Luna de Endor , els frikis ja m'entendreu!

46. Que hay debajo de tu cama: res, abans hi havia una bola de pèl de gos però he escombrat.

47. Escribe algo a la persona que te envió este e-mail: Cony nena!..que llarg!

48. Nombra a la persona que tal vez no te conteste: ja he dit que no el passo!

49. El que seguro lo responde: veure resposta anterior

50. Quien te gustaría que lo respondiera: idem

51. Deporte favorito: per practicar o per veure? que són coses diferents! Ara m'ha agafat pel ioga, intento fer els meus apaños a casa...

52. Tímido o extrovertido: inicialment tímida, quan em sento a gust ja m'obro més.

53. Tu apodo: Nuri....molt poca gent m'ho diu, no em fa res.

55. Una frase que te encante decir: segur que em repeteixo amb alguna, però no me'n adono.

56. Te quieres despedir de alguien en especial: No m'agrada dir adéu amb totes les lletres, prefereixo un fins després o deeeu, mira, manies. Si no em sembla com si m'acomiadés per sempre.

57. Libro favorito: Els Pilars de la Terra possiblement, i tinc molt bon record de Terra de llops del Nicholas Evans i de L'ombra del vent.

58. Te gustaría que te regalaran un ramo de flores?: home, doncs clar! quina pregunta!

59. Opel o SEAT: potser Seat, em fa venir al cap el 127 verd que teníem quan era petita, quantes hores allà ficada!

60 . Dulce o Salado: de dolç la xocolata que em perd, i de salat, gairebé tot.

61. Lugar preferido: no en tinc cap en concret, però apart de la natura en calma i tranquilitat a casa hi estic molt bé, concretament espaxurrada al sofà mirant la tele ;)

63. Crees que el amor puede durar eternamente?: això volem tots no? Però les coses no sempre són així.

64. Te gusta conducir?: pel poc que sé sí, ja us ho diré quan em farti de menjar-me retencions...

65.Que estás pensando ahora?: Lamarequeelvaparir, que llarg! Estic pensant també què fer per sopar.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

Segon meme, es tracta de dir tres coses que duus sempre a la maleta quan vas de viatge i una que no duus mai o gairebé mai i que t'hauries d'endur.
Com fa bastant que no vaig de viatge, he hagut de fer memòria. A veure:
Sempre porto, apart de lo bàsic, i per bàsic també entenc roba interior de més:

1-Neceser hiper-complet: raspall i pasta de dents, xampú, sabó pel cos, cremes varies, pinces, llima per les ungles...de vegades, fins i tot l'assecador del cabell.

2-Càmera de fotos: amb piles de sobres per no quedar-me penjada. Obligatòria per anar de viatge!

3-Mòbil i carregador: per descomptat! No podria sortir de casa sense el mòbil.

I una cosa que gairebé mai duc són les ulleres de sol, i mira que les he arribat a trobar a faltar! La llum del sol intensa em molesta bastant.

No tinc per costum passar els memes, així que com sempre, aquí el deixo, per qui vulgui.
Això és tot amics!

D'animals i de drets...

noreply@blogger.com (Terra) — Fri, 08 Feb 2008 18:44:00 +0000

Hi va haver un temps on els homes es preguntaven sobre la capacitat dels animals de sentir alegria, dolor.... ho dubtaven i molts ho negaven. Afortunadament aquests temps han quedat enrere però encara es cometen atrocitats cap a ells. Recordem les corrides de toros i les matances de foques i dofins entre altres...
Sempre he pensat que algú que gaudeix maltractant un animal o que li és indiferent el seu patiment no pot ser bona persona, no és de fiar. Si és capaç de cometre certs actes podria ser-ho també d'altres envers la espècie humana.
La frase de Gandhi de la capçalera d'aquest blog defineix molt bé la meva manera de pensar i segur que la de molts més.
A la història sempre hi ha hagut grans personatges que es van pronunciar sobre aquest tema i no vull deixar passar l'oportunitat de deixar plasmades aquí algunes frases de personatges cèlebres. Val la pena llegir-les:

�??Llegará un día en que los hombres verán, como yo, el asesinato de un animal como ahora ven el de un hombre�??. Leonardo Da Vinci

�??Los animales sienten, como los hombres, alegría y dolor, felicidad e infelicidad�??. Charles Darwin

�??Estoy a favor de los derechos de los animales al igual que de los derechos humanos. Es la única manera de ser un humano completo�??. Abraham Lincoln

�??La conmiseración con los animales esta íntimamente ligada con la bondad de carácter, de tal suerte que se puede afirmar seguro que quien es cruel con los animales, no puede ser buena persona. Una compasión por todos los seres vivos es la prueba más firme y segura de la conducta moral�??. Arthur Schopenhauer

�??Fuera del perro, un libro es probablemente el mejor amigo del hombre, y dentro del perro probablemente está demasiado oscuro para leer�??. Groucho Marx.

�??Mientras los hombres sigan masacrando a sus hermanos los animales, reinará en la tierra la guerra y el sufrimiento y se matarán unos a otros, pues aquel que siembra dolor y la muerte no podrá cosechar ni la alegría, ni la paz, ni el amor�??. Pitágoras

�??Aunque he aconsejado a los demás que sean duros y crueles, toda mi vida he estado uncido al yugo de la piedad, y cuando vi en Turín que un caballo era castigado por su dueño, corrí fuera de la casa, abracé al animal y vertí amargas lágrimas por su destino�??. Friedrich Nietzsche

�??Cuando un hombre se apiade de todas las criaturas vivientes, sólo entonces será noble�??. Buda.

No hi esteu d'acord?

Font: Homenaje a los perros anónimos.

No m'ho trec del cap

noreply@blogger.com (Terra) — Tue, 29 Jan 2008 16:00:00 +0000

Si, ja sé que hauria d'estar estudiant...i el que hauria de tenir al cap haurien de ser les senyals de trànsit i quants punts em poden treure si la cago...però és una altra cosa. Des de que els Reis em van portar el nou cd del Seal, System, estic contínuament amb alguna de les seves cançonetes al cap.
M'encanta la veu d'aquest home, única, potent, forta i tendra a la vegada. La veritat és que tots els seus treballs són boníssims i aquest no es queda enrera. Escoltar-lo em posa de bon humor, em dóna energia i em fa ganes de posar-me a ballar!
Ara si, ja paro...us deixo una mostra i me'n vaig a fer tests una estona...