hofandos

adéu i hola

2010-05-09T08:00:00.000-07:00

adéu a aixecar-se cada dia i trobar-se un paisatge diferent, a les habitacions compartides als hostels, als chek-ins i als check-outs, a la motxilla i a la bossa de mà, a menjar sense saber què menges, a les guies i als guies, a conèixer catalans perquè són catalans que viatgen com nosaltres, als mals de panxa i a la diarrea, a entrevistar dissenyadors, immigrants catalans i família de immigrants a Catalunya, a compartir nevera, sal, sucre, oli i paper de vàter, a comprar sovenirs, a canviar moneda, de llengua, de marca de cervesa i de cigarrets, al tuc-tuc, a les mil maneres d'agafar el bus, al canvi horari, a l'estiu permanent, a la recerca desesperada de wi-fi i de cibercafès, al hostelworld, al hihostel i al tripadvisor, a les trucades a casa d'una hora per l'skype, als visats, als mosquits de tamany gegant, a les compreses de la iaia, a llogar cotxes, a dormir a qualsevol lloc, al pary, a improvisar, a treure'ns les sabates abans d'entrar, a dutxar-nos amb xancletes, a les olors estranyes, a no entrendre res, a dubtar si és cap a la dreta o cap a l'esquerra, a les festes locals amb costums locals, al xoc cultural, a portar el passaport i tenir por de perdre'l, a amagar els diners, al Juan Carlos de Iberia, a buscar l'alternativa més barata, a penjar fotos al picassa, a l'enyorança, a escriure post a hofandos...

Posem punt i final a hofandos! from Anna Miracle on Vimeo.

hola a tots! Ja som a casa

La joia de Cambodja

2010-01-18T03:14:00.000-08:00

Un bus nocturn i cap a Siam Reap que acull un dels principals atractius d'aquest país: Angkor. La ciutat ens ha convençut i com que l'hotel, el Babel Siem Reap, també, hem decidit quedar-nos sis dies. Hem fet compres, birres a 50 cèntims de dòlar, hem menjat cocodril, serp...

A banda de menjar, beure i comprar també hem tingut temps per fer-nos un massatge als peus amb peixos... tota una experiència!

El recinte d'Angkor no te'l acabes ni amb un, ni amb tres ni amb set dies. Aquesta va ser la capital de l'Imperi khmer que va dominar el sud-est asiàtic al segle IX i XV. Aquest és el complex religiòs més grans del món i una joia per als arqueòlegs.

A Siem Reap li hem dit adéu -o més ben dit, a reveure-, al nostre amic Luca. Ara, Bangkok i cap a casa

Platgetaaaa!!! (sihanoukville)

2010-01-16T00:37:00.000-08:00

Després d'un parell de dies a Kep menjant cranc cada dia, arribem al nostre objectiu: Sihanoukville per passar una setmana de sol i platja, entre mojito, peix i marisc. Lamentablement, aquí el que impera són solters (o no) occidentals que vénen a gaudir de les dones i les drogues i on s'ha hagut de posar un control estricte per evitar els abusos a menors. El millor d'aquest indret és contemplar la vida que es genera a la platja, en paral·lel als turistes.

Fantàstic, rematar el dia a un local de la platja per menjar peix fresc amb bona companyia... tries la peça que més t'agrada i te la cuinen al teu davant

Platgetaaaa!!!! (kep)

2010-01-14T06:53:00.000-08:00

Sí, sí... ja ho sabem ens queden quatre dies!! Així que una de les millors maneres d'acabar això és carregant piles de sol per aguantar l'hivern. El cap d'any l'hem passat a Kep, on durant la colònia francesa els adinerats venien aquí a estiuejar... increïble el crab market... no sabia que els crancs podíen tenir tanta carn...

Però si una cosa té el cap d'any és que pot acabar accidentat. A nosaltres ens va tocar empènyer el tuc-tuc fins a l'hotel perquè a el conductor es va quedar sense gasolina a les 4 de la matinada... Bé, bon any!!

Ara, Cambodja

2010-01-13T06:26:00.000-08:00

Últim dia pel Mekong i abans d'agafar el vaixell cap a Cambodja, a les 8 del matí, encara tenen temps de portar-nos a un mercat i a una mesquita. Bé, sigui com sigui, ens ho hem passat molt bé. Les properes setmanes les passarem a Cambodja amb bona companyia. Us presentem, al Luca (italià 100%), que ha viatjat tots aquests dies amb nosaltres. Un amic més a les nostres vides.

Phnom Penh és una ciutat carregada de història tràgica. Sembla increïble que fa quatre dies es pogués produir un règim del terror com el de Pol Pot que al capdavant dels khmers rojos van deixar un rastre de dos milions de morts. La visita al killing field i a la presó S-21 és colpidora, pèls de punta.

A banda, la ciutat té un munt de tresors arquitectònics i religiosos com la Pagoda d'Argent, el Palau Reial, el Wat Phnom Penh... Genial!! Tot un descobriment!!

Un dia qualsevol al mercat flotant de Can Tho

2010-01-09T23:55:00.000-08:00

més fotos aquí

"3 days mekong with delta adventure tours"

2010-01-08T23:29:00.000-08:00

Amb la lliçó apresa ens muntem al bus carregat de guiris per descobrir el mekong. Per 35 dòlars per persona ens porten amunt i avall amb hotels inclosos. Mmmm... ja us podeu fer a la idea del que valen les coses aquí.

Doncs això, en plan borreguismo hem fet la ruta següent:

primer dia: cai be - vinh long - can tho

segon dia: can tho - cai rang - chau doc

tercer dia: chau doc - phonm penh

Tot això i un munt de botigues on per cada cosa que compres el guia guanya comissió. Vaja, la conclusió és que odiem els tours organitzats però que el delta del mekong és un altre món, una visita obligada.

Més fotos aquí

Saigon: aire fresc per a hofandos

2010-01-07T23:05:00.000-08:00

Bip-bip-bip-bip... Milions de motos i caos absolut. Ens encantaaaa!!!! Hem arribat a Ho chi Minh on hem posat el contador a zero. Ja ens hem oblidat del bloqueig i "agobio" de Hong Kong.

La ciutat en sí no mata però et pots passar hores mirant i mirant...

El problema, o avantatge, és que fer turisme per lliure és complicat. Quasi t'obliguen a agafar el tour per fer qualsevol cosa. Així que "allá donde fueras haz lo que vieras" i contractem un tour per anar als túnels de cu chi per fer-nos una idea de com van patir els americans per "alliberar" els vietnamites del comunisme. La visita és interessant però el més curiós és veure i sentir el guia que explica amb un to orgullós i gens pacifista com van torturar i esclafar als americans... Un cop acabada la visita es pot pagar un plus per fer disparar unes quantes bales amb la metralleta de rambo. Sense comentaris...

Més fotos aquí

Atrapats a Hong Kong

2010-01-06T22:51:00.000-08:00

Mai ens hem sentit com aquests dies a Hong Kong. Vam decidir deixar el sud de la Xina per un altre viatge i volar directament al sud-est asíatic però una cosa és decidir i l'altra és poder fer. El bitllet de la volta al món ens ha anat força bé fins ara que hem comprovat que no et deixen improvisar. Bé, et deixen però depens de la disponibilitat de places. Així que una setmana obligada a Hong Kong... on a banda de botigues poca cosa. Així que Hong Kong encapçalaria la nostra llista de "llocs on no cal anar-hi".

Més fotos aquí

Un dia qualsevol a les 6 del matí al mercat del peix de Tsukiji

2010-01-05T22:40:00.000-08:00

veure més fotos aquí

A Tokyo és impossible avorrir-se

2010-01-04T00:01:00.000-08:00

Bé, com veieu hem estat un mica desconnectats aquestes últimes setmanes. Durant els propers dies us anirem postejant les nostres vides a aquí, hong kong, vietnam i cambodja. Ens vam quedar a Tokyo on a banda de fer feineta ens hem dedicat a patejar i patejar aquesta ciutat que no s'acaba mai, moderna, lluminosa i farcida de frikis. Flipant el diumenge al parc Yoyjogi.

Tokyo està plena de barris diferents que són com ciutats... alguns exemples:

Akihabara: la ciutat de l'electrònica i el manga per no comprar res perquè els preus no són tant baixos.

Shibuya: per veure concentració humana creuant amunt i avall i per comprar roba tant fashion que ets incapaç de posar-te a barna.

Asakusa: per visitar el temple més antic de la ciutat, el Kinryuzan-Senso-ji, i fer-se una idea de com era Tokyo antic i tradicional.

Omoide-yokocho: per anar a menjar yakitoris a qualsevol garito amuntegat al costat de la via del tren a Shinjuku i somniar que formes part del decorat de Blade Runner, ets el protagonista de qualsevol pel·li de yakuzas o passes la nit de festa amb un japonès que parla castellà perquè va viure un temps a Los Angeles i Nova York.

Shinjuku: per anar de putes (si s'escau), a un hotel de l'amor o de festa.

Harajuku: per anar a veure una boda tradicional al temple Meiji-Jungû

Museu Ghibli: per endinsar-se al món surrealista del dibuixant japonès més internacional, Hayao Miyazaki.

Ginza i Nishi-shinjuku: per veure botigues de luxe, homes de negocis i edificis alts.

i el Mercat de Tsukiji per rematar el nostre viatge... sushi ben fresc de bon matí i fotos sense parar. Ho podreu veure al pròxim post.

més fotos aquí

Nadal a la Conxinxina i Cap d'Any a Cambodja

2010-01-01T03:24:00.001-08:00

Bé, com veieu ha plogut molt des de la nostra última entrada. Aviat fem una mica de flashback i us expliquem com ens ha anat a Tokyo, Hong Kong i Vietnam. Bon any a tots!!!!!

Voltant una mica pel país: Nara, Hiroshima, Miyajima, Himeji...

2009-12-20T04:19:00.000-08:00

Kioto és una bona base per explorar alguns dels indrets més bonics del Japó. Des de fora del país es pot comprar el Japan Rail Pass que per uns 300 euros i pico et permet viatjar il·limitadament amb els Shinkansen, els trens d'alta velocitat (a excepció del Nozomi que és el super volador). Surt a compte perquè tot i que el Japó no és tant car, el transport sí. Així que aquests dies li hem tret fum al rail pass. Des de Kioto hem anat a Nara, farcida de temples patrimoni de la humanitat. Destaca el Todai-ji amb un dels budes més grans del món. Està siutat en un parc poblat de cèrvols, animals sagrats intocables que et persegueixen per aconseguir qualsevol cosa comestible.

De Nara viatgem a Kioto de nou i d'allà agafem un tren cap Hiroshima. La ciutat té poca gràcia però el museu que es va aixecar per condemnar el bombardeig per la bomba atòmica sobre la ciutat l'agost de 1945 és colpidor i val molt però que molt la pena visitar-lo. Mireu com va quedar la ciutat després de la bomba:

D'Hiroshima és un moment saltar fins a l'illa Miyajima, també patrimoni de la humanitat, i amb un dels toriis més famosos del país (foto típica però sota l'aigua de la pluja).

I per acabar de volta, Himeji on hi ha un dels castells medievals més antics del Japó. Bé, ara ens queda Tokioooooooooo!!!!

Quan tornem al Japó?

2009-12-17T03:14:00.001-08:00

Demà marxem cap a la nostra propera parada, Hong Kong, i deixem amb una mica de recança el país nipó. Aquesta era una de les parades més esperades i no ens ha decebut ni una mini-miqueta. Vam aterrar fa 15 dies a Tòquio i sense trepitjar la mega urbe ens en vam anar directament cap Kioto.

Kioto decep una mica d'entrada i sembla una ciutat més, grisa i sense encant. De seguida però un es deixa fascinar pels temples, la tradició, les geishes i les maikos (si tens sort de veure'n alguna). Si tens sort també pots trobar-te al Mickey Mouse passejant per un carrer qualsevol...

Kioto és una ciutat que no t'acabes en 4 dies. Has de seleccionar perquè si no acabes marejat i fart de temples. Nosaltres ens vam quedar amb: Kiyomizu-dera, Kodai-Ji (pel bosc de bambú) i Kinkaku-Ji (pel pavelló d'or).

Per passejar, sens dubte, Gion; per comprar, Kawaramachi i voltants; i de farra, Pontocho.

Aquest ha estat el primer contacte amb una societat ben diferent a la nostra. Tenim mal de cap perquè ens bull el cervell davant de tanta novetat.

demà més sobre la nostra estada al Japó!!!

Ja som al Japó!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

2009-12-06T06:09:00.000-08:00

Tres mones a Sydney

2009-12-02T02:18:00.000-08:00

Benito!! Qué bueno que viniste! Sydney és fantàstica i més quan la comparteixes amb un amic!!! Bé, el Ben s'ha convertit en l'amic/familiar que més ens ha visitat durant el nostre viatge Hofandos. Mmmmm... o potser no?? Ep! que encara teniu un parell de mesos per repetir o per venir a fer part del trajecte amb nosaltres!! Mentre us ho penseu us explico la nostra estada a la capital australiana. Bé, hi hem vingut per pocs dies i ja amb la mirada posada en el Japó. Sydney, però, ha significat tota una troballa. Una ciutat entre rio i nova york. Guapa i moderna!!! Skyline de cine amb un parell de joies: l'òpera i el Sydney Harbour Bridge.

Però, què és el millor d'aquesta ciutat? la platja! I més si s'hi pot fer surf i es tracat de Bondi Beach! Oi, nois?

Je, je... però les tres mones tampoc podien sortir d'aquesta ciutat sense conèixer al detall l'agitada vida nocturna de la ciutat!

Una mica més avall... Wellington!!

2009-11-30T21:34:00.000-08:00

Hi anàvem per fer una mica de feineta i sortir volant però Wellington és molt millor del que pot semblar llegint una guia qualsevol. És cert, però, que hem comptat amb uns magnífics cicerones locals: la Rebeca i el Roy i el Pepe (el seu gat)! Dos amics de Santiago del Ben.

Ells ens han acollit, ens han tret a passejar i ens han ensenyat els millors racons de la capital novazelandesa. Sens dubte, ens quedem amb el carrer dels bars i botiguetes guais: Cuba St.

Al Roy i a la Rebeca els hem matxacat a preguntes sobre NZ i el neozelandesos però Wellington també és lloc per visitar un museu: el Te papa sobre la cultura i història local...

Ara només ens queda... tornar a Auckland per continuar fent via.

El David, l'Anna i la Jucy per Nova Zelanda

2009-11-22T22:37:00.000-08:00

Doncs sí! aquesta ha estat la nostra casa per NZ! Durant 15 dies i 3000 km. aquesta mena de monovolum reconvertit en motorhome ha estat la nostra llar i companya fidel pel país amb més concentració de verd que hem vist mai. Finalment, hem decidit dedicar-nos només a explorar l'illa nord. Sortint d'Auckland hem visitat, primer, la Bay of Island on es troba el primer assentament britànic i on es va signar, a whangarei, el tractat amb els maoris perquè es deixessin colonitzar.

Seguim després cap a l'oest, per trobar el mar de tasmània i els kauris gegants del waipoua kauri forest. El símbol principal de NZ és el kiwi. De kiwis no m'hem vist però de falgueres en forma de palmera... les que vulguis!

Seguim ruta... Ara cap a les magnífiques platges de la Coromandel Península on recorrem una de les "scenic route" més maques: de coromandel town fins al cap colville.

Ep! com veieu a Nova Zelanda no li falten paisatges exuberants. Cada indret que visites et sorprèn més o... una mica més. Escenes magnífiques, a més, en indrets molt poc habitats i és que a tot el país només hi viuen 4,3 milions de persones. Sempre tens la sensació que la mà de l'home és imperceptible tot i que s´hi que hi és, i molt. En certa manera han destruït el país eliminant els boscos per fer grans extensions de pastura per a les vaques i les ovelles.

Hem tingut força sort amb el clima tot i que no tanta com haguessim volgut. El mal temps no ens ha permès fer el famòs treking pel Tongariro, on es van rodar algunes escenes de Mordor per als Senyor del Anells. Ja tenimm excusa per tornar a les Antípodes. Hem subtituït Tongariro pel con perfecte, el Mont Taranaki

si voleu mirar més fotos cliqueu aquí

Yuhuuuuuu!!!! (el como se hizo)

2009-11-22T22:05:00.000-08:00

sort de l'skype...

2009-11-22T15:58:00.001-08:00

yuhuuuuuuuu!!!

2009-11-18T22:10:00.000-08:00

de moment... això està sortint de conya!!

2009-11-15T01:18:00.000-08:00

continuarà...
fins aviat amics!!

Ciao Santiago!!

2009-11-07T15:15:00.000-08:00

Aunque este blog tiene traductor os escribimos este post en castellano para que nuestros amigos en Santiago puedan entenderlo todo!

Estamos escribiendo estas líneas ya desde Nueva Zelanda el punto más lejano de nuestro viaje. Casi 20 mil km nos separan de casa... Llegamos a Auckland ayer, derrotados después de 13 horas de vuelo y 16 de diferencia horaria. El dia 6 desapereció de nuestras vidas... salimos en 5 a la noche y llegamos el 7 de madrugada. Siempre podremos decir que nos arrebataron un dia...

Los días en Santiago han significado, sobre todo, un reencuentro con todos los que en cierta manera marcaron nuestro estancia hace año. Hemos tenido tiempo para acabar los rodajes pendientes para el Viatge d'Ulisses y para disfrutar de esta ciudad que, aparentemente, no tiene nada pero que a nosotros nos encanta. Nos encanta porque los chilenos nos reciben y tratan siempre genial y con mucho cariño. Igual que en 2008 nos acogieron las catequistas que, con mi tia al frente, nos cuidan todas como si fueramos sobrinos y nos hacen sentir como en casa. Como el año pasado hicimos foto de familia para el recuerdo!!

Como ya os hemos dicho otras veces el trabajo nos ha permitido hacer nuevos amigos. Es el caso de Diego y Tete que esperamos acogerlos en Barcelona el año que viene.

Y a parte de los nuevos amigos estan los de siempre. A Ben también lo queremos en Barcelona... ahora que le vemos tan a menudo lo echamos más de menos!!!

Muchas gracias a todos!!!!!!!!!!!!!!!

Mañana empezos nuestra Kiwi Experience. Hemos alquilado una jucy y durante dos semanas recorreremos el país con ella. En este video podeis ver la que será nuestra casa los próximos días:

Rapa-nui, nuiiiiiiii!!!!!

2009-11-04T08:18:00.000-08:00

Després de uns quants dies a Santiago ha arribat una de les parades que més desitjàvem: l'illa de pasqua. Teniem por que fos una espècie de parc temàtic però lluny d'això Rapa-Nui és un indret idíl·lic enmig del pacífic amb encant i de gran atractiu cultural. Amb 5 dies hem tingut prou per visitar l'illa però no suficient per conèixer en profundidat aquest poble que lluita per mantenir-se viu. Així que la propera vegada... com a mínim un setmana!!

Hem deixat la roba d'abric a Santiago pensant que no ens treuriem les xancletes i el banyador... però, mala sort. Els primers dies sol i scooter per recorrer la petita illa però després... només pluja!!! Almenys el David ha tingut temps per dibuixar!

Voltant hem conegut a l'home que s'ha convertit en l'heroi del David...

Més fotos clickeu aquí

De ruta pel nord-oest argentí

2009-10-18T19:14:00.000-07:00

Durant els últims 5 dies ens hem cascat 1300 km. per carreteres la majoria de pedres i sense asfaltar. Una matada, potser, però fascinant. Una ruta que, a banda de meravellar-nos, ens ha confirmat el que ja hem pogut constatar els últims mesos viatjant: que hi ha fronteres que són completament artificials. Els territoris de Salta i Jujuy tenen més a veure amb la Paz que amb Buenos Aires.

Una excursió ha de començar per un bon àpat. Així que la nostra estada a Salta comença amb aquest deliciós bife. A la colonial Salta lloguem el GOL que ens carregarà els propers dies.

Etapa 1: salta - cafayate. la primera parada, per dinar, el dique cabra corral. Miris per on miris no té fi. El segon objectiu, la quebrada de las conchas. Aquest ha estat un primer contacte amb el paisatge marcià que ens acompanyarà els propers dies.

Etapa 2: Dormim a Cafayate i d'allà cap a Cachi per la ruta 40. Aquest cop, quebrada de las flechas. Sabeu perquè té aquest nom?

Etapa 3: Dormim a Cachi i l'endemà ens trobem amb la roda punxada... Bé, sortim tard però no paaaaaassa res! Avui dormirem a Salta i de camí parem al parque nacional de los cardones (m'encanten els cactus!!!) i a la quebrada de escopie. En una parada ens aborden uns bonics burros afamats... quasi no ens deixem marxar!

Etapa 4: Ara cap al nord, a Jujuy. Fem una nova quebrada. Aquest cop és la humahuaca, declarada patrimoni de la humanitat. Nit a Purmamarca.

Etapa 5: Avui acabem. Vinga revolts i cap a munt per la carretera més perfecta mai vista. Al darrera hi ha les Salines Grandes i d'allà cap a San Antonio de los Cobres a veure el viaducto del "Tren de las Nubes". Estem cansats però encara hi ha energia per fer la quebrada del toro i arribar a Salta.

Conclusió: Estem a Tatooine?

més fotos aquí