Actualment, només el 10 per cent petita part d’aquests residus arriba al contenidor marró a Eivissa. I també es important saber I aquest concepte posa titol a aquesta campanya que vol fomentar la correcta separació de la matèria orgànica.Les imatges mostren el recorregut que segueix aquesta fracció una vegada es diposita correctament. A Ca na Putxa, els residus orgànics es transformen en compost per a ús agrícola i en biogàs per generar energia. Un repte que, segons els impulsors de la campanya, comença amb un gest senzill a cada cuina

Nova tendència, res de reservar amb molta antelació. Els turistes que venen a les Illes no fa gaire temps que han triat destinació.

El mateix passa amb els mallorquins, s’esperen a darrera hora, quan abans ja ho tenien tot reservat.

Les Balears continuen essent una destinació triada per les vacances, però apareixen nous països competidors.

Tot i això, els pronòstics de la temporada són favorables, però les estades s’escurcen. Les economies familiars pateixen les pujades dels preus a conseqüència dels conflictes.

Les terminals han viscut jornades de màxim moviment, amb un constant tragí de maletes i l’arribada de visitants disposats a gaudir de les seves vacances a la Mediterrània. Aquest increment d’activitat ha coincidit amb l’estrena d’una nova infraestructura a l’aeroport de Son Santjoan. Es tracta d’unes passarel·les exteriors que connecten directament l’aparcament amb les plantes d’arribades i de facturació.

La nova connexió permetrà evitar als passatgers les cues als ascensors que enllacen els diferents nivells de la terminal. Les obres d’aquesta millora han tengut una durada de vuit mesos.

La Mare de Déu de Lluc és la patrona de tot Mallorca, però no del municipi on es troba el santuari. El patró d’Escorca és Sant Pere. La festa és dilluns 29 i és l’únic dia de l’any que l’església de Sant Pere, de les més antigues de l’illa, obri les portes. La llegenda assegura que les feren de fusta d’alzina en temps del rei en Jaume. La pluja i l’oratge dels segles n’han fet malbé els baixos, i el Bisbat de Mallorca cerca ara fuster que els adobi.

Construïdes al segle XIII, quan s’establí la divisió parroquial de Mallorca, els historiadors les anomenen esglésies de repoblament o de colonització. Són l’origen de la futura divisió territorial de l’illa en municipis. Toni Mas, professor d’història medieval de la UIB, parla del fet que les primeres comunitats humanes cristianes i catalanes vivien al voltant d’aquestes esglésies primigènies, i això els donava sentiment de pertinença i de grup.

De petites dimensions, d’una sola nau i sense capelles, les esglésies de repoblament tenen unes característiques comunes: la coberta és plana i sostinguda per arcs diafragmes, les parets són gruixudes i tenen poques obertures. A Sant Pere d’Escorca no hi ha corrent elèctric i l’ofici del dilluns horabaixa s’il·luminarà amb la claror que entri per les espitlleres de les finestres. Aquí Toni Mas assegura que algunes esglésies de repoblament varen desaparèixer perquè les futures esglésies parroquials s’hi construïren a sobre. Les que es conserven és perquè el nucli de població canvià d’ubicació. Per això només queden Sant Pere d’Escorca, Sant Miquel de Campanet, Santa Anna d’Alcúdia, Castellitx…

Ara és el prior de Lluc qui es cuida del seu manteniment. Tot i ser propietat del Bisbat, Sant Pere es troba dins la possessió d’Escorca, possessió que, per cert, dona nom a tot el terme. Per accedir-hi s’ha de travessar una propietat privada, cosa que succeeix dia 29 de juny de cada any.

Amb els termòmetres marcant màximes de 33 graus i els carrers plens de gent, les botigues sospiten que els vianants entren motivats per la calor i passen el temps mirant els productes mentre es refresquen. En tot cas, expliquen els comerciants, els beneficien d’aquesta pràctica perquè molts acaben comprant els seus productes.

El 1978 es va eliminar l’homosexualitat de la llei de perillositat, als anys noranta l’OMS la va retirar del seu catàleg de malalties, el 2020 l’ONU va qualificar les teràpies de conversió de tortura, el 2023 la llei trans les va prohibir a Espanya i ara, el 2026, el Congrés ha endurit les penes.

Nel explica també un dels casos més coneguts a les Balears d’una persona que va sotmetre’s a teràpies de conversió, el de l’escriptor eivissenc Antoni Roig. Alerta, però, que n’existeixen molts que encara continuen ocults.

La cantadora ha inspirat la campanya de Mots Il·lustrats d’enguany. Des del l’àrea de Servei d’Assessorament Lingüístic del Consell de Formentera es varen proposar quatre mots, és dir, quatre versos llargs de les seves cançons, i quatre alumnes de Tècniques d’Expressió Graficoplàstica de l’IES Marc Ferrer els han il·lustrat.

Els dissenys s’han convertit en adhesius i imants que es poden trobar a les dependències del Consell de Formentera. L’any que ve es farà una nova edició amb mots d’un altre cantador de l’illa, en una iniciativa en la qual el cant tradicional inspira noves formes d’expressió artística. El passat any es va fer la primera edició de la campanya amb mots de les cançons de Pep Simon.

Joan Pericás, del Reial Club Escola Equitació de Mallorca, n’és un habitual. El campió de Bunyola ha desplaçat dos animals i es prepara per a la pròxima gran cita del calendari estatal.

Cinquanta cavalls han arribat de fora de l’illa, la majoria de Mallorca i Catalunya. El concurs ha cridat l’atenció també d’una representació del nord de França. Albert Hermoso tampoc no s’ha perdut la triple jornada de salt, malgrat que el lleidatà té el cap fixat a sumar els punts que l’han de dur als Jocs Olímpics de Los Ángeles.

Aquesta és la primera edició des que l’ajuntament del municipi va comprar els terrenys on s’ubica el club hípic. El president de l’entitat, Joan Barber, valora les millores que aquest fet pot suposar. El concurs acaba aquest diumenge, amb una tercera jornada que inclourà la celebració del Gran Premi Ciutat d’Alaior com a cloenda.

El Congrés dels diputats va aprovar aquest mes la penalització de les teràpies de conversió aplicades a les persones homosexuals. Una altra passa més en la lluita del col·lectiu LGTBIQ+ que no ho ha tengut gens fàcil, tampoc, a les Illes, tal com explica l’activista Nel Martí.