tag:blogger.com,1999:blog-222450662024-03-13T00:51:55.985+01:00IbidemUna mica de tot, però sobretot llibres.Nicolau Dolshttp://www.blogger.com/profile/07816279578869723809noreply@blogger.comBlogger149125tag:blogger.com,1999:blog-22245066.post-5048731071669647902022-05-06T10:43:00.003+02:002022-05-06T10:57:45.044+02:00Et movia l'esperança<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRtJKg2naTtJlj6zed-meb1UQA_iaajCvYOEdnUB_KsyAS5WCKdmY9W2f8kIDndoNU0-Td-wDMHiAImiTMGZ8sSEVPGu1ODmdUQ1wlUQe2MEsjYxXZcQEkibBr_RFlhgJGByFe94XRpjZzxVchnJHDnFvL0rAglRSGB5_cHF481AJrLoHu7w/s4608/IMG_20220506_094158.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRtJKg2naTtJlj6zed-meb1UQA_iaajCvYOEdnUB_KsyAS5WCKdmY9W2f8kIDndoNU0-Td-wDMHiAImiTMGZ8sSEVPGu1ODmdUQ1wlUQe2MEsjYxXZcQEkibBr_RFlhgJGByFe94XRpjZzxVchnJHDnFvL0rAglRSGB5_cHF481AJrLoHu7w/s320/IMG_20220506_094158.jpg" width="320" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">No ho sé. Em feies sentir bé. De vegades m’enviaves un
poema; una vegada, un llibre sencer. I jo el llegia, i et contestava tard, quan
ja la lectura m’havia fet efecte perquè les lectures s’han de deixar reposar. I
llegint-te i llegint-te, i també tractant amb tu problemes de versificació i
enllaços vocàlics, que t’obsedien tant com a mi, vaig arribar a fer-me una idea
del que ha passat. Tu has estat un dels que ha continuat escrivint poesia. La
teva aparició tardana en les premses, gaudir d’escriure més que no de publicar,
i de publicar només després de tenir el text ben assentat configuren un perfil
determinat que reconec i trob magnètic, necessari. A l’antiga manera, amb una esperança
reconcentrada que les carreres velles encara poden conduir a indrets de
meravella. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Perquè era això: una esperança més que no una fe. M’ho hauries
discutit o no. No ho sé. Però tu has restat fidel al gènere original. De veres
que ha passat una cosa molt interessant. El gènere, la poesia, ara coincideix
de nom amb un altre gènere que també es diu poesia mentre cerquen una manera
nova d’anomenar-lo o no, no la cerquen. És una pura constatació. Ni gota d’acrimònia
en les meves paraules. Una art efímera, d’immediatesa, més acostada a les arts
escèniques que a les altres. Però tu no hi vares passar. Simplement et vares
estimar més quedar del costat del goig reposat, de l’espera de la germinació de
les lectures moltes, àmplies, diverses. És aquesta esperança que et dic.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Dia 29 de març del 2019 vaig alçar la veu i vaig dir de tu: “Som
davant un poeta que ens ha evitat la contemplació del penós procés d’aprenentatge
i ens regala una obra madura”. I també “Perquè un sistema literari no caigui en
el parany de la deflació i la pèrdua de qualitat que comporta cal que es doti d’unes
estructures sòlides. La difusió d’exemples de qualitat, la creació de
plataformes literàries, la formació dels lectors, tot això és necessari per a
no concentrar-ho tot en la publicació en un pla d’igualtat de productes que
tanmateix no són iguals”. I tu, de tot això exemple i estendard que dreç amb convicció serena.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ho pens, i encara més. I em sap greu que ja no en puguem
tornar a parlar. I també em sap greu que no podré tornar a gaudir de la teva
bonhomia (Senyor! Quina enveja que em feis les bones persones!), de la teva
conversa franca, del teu somriure intel·ligent davant les meves provocacions.
Tot això. Però la teva poesia metaliterària com és tota poesia, però més la
teva, ens farà falta. Molta. Hi torn i hi torn i hi pens tornar. Et llegesc i
és amb goig. Amic. A reveure, convençut t’ho dic.<o:p></o:p></p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p></blockquote><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;">“L’art és l’art,
no<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>qualitat relativa</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;">a l’atzar llec d’un
gust que la motiva.</div><div style="text-align: left;"> </div>Època duu al
govern<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aquesta última idea<br /><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;">que <i>escampa</i> tant
el do que, així, no el prea.</div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="margin-bottom: 0cm;"></div></blockquote><div style="text-align: left;"><br />Car talent
no és regal,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sinó treball de baula</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;">esforçat i exigent
pel triomf de la faula.</div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="margin-bottom: 0cm;"></div></blockquote><div style="text-align: left;"><br />I que el jo
que la canti</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;">al màxim es
decanti.”</div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p></blockquote><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;">(Joan Manuel
Pérez i Pinya, <i>Fauna mutilada</i>, 2022)</p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p></p></blockquote><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;"><o:p></o:p></p>
<p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;"><o:p></o:p></p><br /><p></p>Nicolau Dolshttp://www.blogger.com/profile/07816279578869723809noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22245066.post-77767994442294485552019-05-02T15:33:00.002+02:002019-05-03T23:55:49.851+02:00Tot va a acabar amb en Nakamura<br />
<center>
<div style="clear: center; float: center; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;">
<img alt="Private Teruo Nakamura (1919 - 1979)" height="212" src="https://commonplacefacts.files.wordpress.com/2015/06/teruo-nakamura.jpeg?w=639" width="320" /> </div>
</center>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Aquests dies s'ha produït el relleu al tron del crisantem. Tot ha estat molt sobri, molt propi del que va observar Tanizaki sobre la seva cultura. Akihito ha cedit el tron a Naruhito. Ara tot és molt normal, tot s'ha televisat. Akihito ja no ha estat déu. Son pare, Hirohito, sí que ho va ser. Amb ell va acabar la divinitat dels emperadors japonesos. Diuen que els seus súbdits varen entendre que no era un déu quan per primera vegada li varen sentir la veu per la ràdio. Era el 15 d'agost de 1945. No va ser per la seva veu, desconeguda com els era. Va ser per les seves paraules: els déus no es rendeixen. Hirohito va passar la resta de la vida al seu palau, investigant-hi una de les formes de vida més senzilles, transparent sovint, ingràvida gairebé, la dels hidrozous. I va publicar articles científics sobre aquella matèria mig immaterial.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Teruo Nakamuro va ser un soldat taiwanès (del poble amis) de l'exèrcit imperial japonès durant la Segona Guerra Mundial. Acabada la guerra, fos perquè no s'havia adonat de la rendició, fos per qualsevol altre motiu, va continuar vivint dins la jungla indonèsia fins que va ser capturat el 18 de desembre de 1974. Per a ell i altres soldats les coses s'havien petrificat així com eren abans d'aquell dia d'agost de 1945. Un dia vaig pensar que la divinitat d'Hirohito es va dissoldre definitivament aquell 18 de desembre, i vaig escriure això:</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.7999999999999998; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">A MERCÈ DEL TEMPS I DEL DESTÍ</span></span><br />
<span style="background-color: transparent; color: black; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; white-space: pre-wrap;">18 de desembre de 1974</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; white-space: pre-wrap;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; white-space: pre-wrap;">El teu laboratori, enmig del Kyuden,</span><br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.7999999999999998; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">té molta llum, té massa llum, dius tu,</span></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.7999999999999998; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">i abaixes la mirada al microscopi</span></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.7999999999999998; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">ben instal·lat enmig de les peixeres.</span></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.7999999999999998; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Mires lleuger com neda un hidrozou,</span></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.7999999999999998; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">com ballen amb la música de l'aigua</span></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.7999999999999998; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">els fills de l'aigua i de la ingravidesa</span></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.7999999999999998; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">dins la maror del temps i del destí.</span></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.7999999999999998; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El vent rugia, el mar s'alçava en armes,</span></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.7999999999999998; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">ja ho va advertir fa anys el vell Meijí.</span></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.7999999999999998; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Ja ho veus, ell és un déu al panteó,</span></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.7999999999999998; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">i tu, dels teus, ets el primer dels homes.</span></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.7999999999999998; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Retires un grumer que sura, mort.</span></span></div>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.7999999999999998; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Avui han capturat en Nakamura.</span></span></div>
<div>
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 16pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre;"><br /></span></div>
<br />
<br />Nicolau Dolshttp://www.blogger.com/profile/07816279578869723809noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22245066.post-22874615937516041412018-08-30T12:54:00.001+02:002018-08-30T16:36:22.084+02:00La joventut difunta, de Clelia Conterno Guglielminetti<br />
<span style="font-size: large;">La joventut difunta, de Clelia Conterno Guglielminetti (Torí, 1915-1984)</span><br />
<br />
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-MktuoMI0KJA/W4fGSDrVBDI/AAAAAAAALy8/_YwtnaD4KF814doJiiZOVOxVUdRUfWYlACLcBGAs/s1600/conterno.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="556" height="450" src="https://3.bp.blogspot.com/-MktuoMI0KJA/W4fGSDrVBDI/AAAAAAAALy8/_YwtnaD4KF814doJiiZOVOxVUdRUfWYlACLcBGAs/s400/conterno.jpg" width="277" /></a>A poc a poc componc<br />
dins la maleta negra els meus vestits.<br />
I és talment com si amortallàs<br />
la joventut.<br />
Amb cura en pos un damunt l'altre,<br />
ben encreuats, els braços sense vida.<br />
Amb tocs d'amor els meus dits<br />
dolçament ressegueixen els prisats<br />
d'aquell vestit que a tu et plaïa tant,<br />
estimat meu, segur que te'n recordes,<br />
el vestit blanc, alegre,<br />
de dona-nina encara.<br />
El meu pobre vestit,<br />
dorm, dorm dins la maleta,<br />
dins la maleta negra;<br />
n'acaron els mil plecs talment com si<br />
compassiva aclucàs els ulls glaçats,<br />
morts, de la joventut.<br />
I ara prem la maleta per tancar-la<br />
amb el mateix esforç que prem dins l'ànima<br />
massa coses,<br />
i ara
dos clacs petits<br />
dels panys que es tanquen...<br />
Adeu, la dolça joventut difunta.
<br />
<br />
<br />
La juneco mortinta<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-bJ_GkRZo1bc/W4fL_Dp_oeI/AAAAAAAALzk/bB6JjUIitq0f_zHc7kIXqcjDT7D1g9b5ACLcBGAs/s1600/IMG_20180830_122803.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1047" height="450" src="https://3.bp.blogspot.com/-bJ_GkRZo1bc/W4fL_Dp_oeI/AAAAAAAALzk/bB6JjUIitq0f_zHc7kIXqcjDT7D1g9b5ACLcBGAs/s400/IMG_20180830_122803.jpg" width="260" /></a></div>
Faldas mi malrapide<br />
en la nigran valizon la vestaĵojn.<br />
Ŝajnas al mi, ke mi en ĉerkon sternas<br />
mian junecon,<br />
tiel metante unu sur alian<br />
krucforme ĝiajn jam senvivajn brakojn.<br />
Per amaj fingrotuŝoj<br />
milde la faldojn akompanas mi<br />
de la vesto al vi tiom plaĉinta,<br />
karulo mia, ĉu vi ĝin memoras?,<br />
la vesto blanka, gaja,<br />
virin-knabina vesto.<br />
Kompatinda vesteto,<br />
dormu en la valizo,<br />
en la valizo nigra;<br />
karesas mi la mil plisetojn, kvazaŭ<br />
per mano pia mi palpebrojn fermus<br />
al mortinta juneco.<br />
Kaj nun mi premas la valizkovrilon,<br />
kiel en la anim’ mi pene premas<br />
tro da aĵoj,<br />
kaj nun<br />
du etaj klakoj<br />
de la seruroj...<br />
Adiaŭ, dolĉa mortinta juneco.Nicolau Dolshttp://www.blogger.com/profile/07816279578869723809noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22245066.post-33430501573985135922017-08-29T10:29:00.000+02:002017-08-29T12:48:44.826+02:00La astronomo / L'astrònom<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/JyC7WBuyQYo/0.jpg" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/JyC7WBuyQYo?feature=player_embedded" width="560"></iframe></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
La astronomo
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
L. N. Newell (1947)<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
Li sidis kaj
gestadis per stelmapo,<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
sen ekscitiĝ’,
komforte sur kanapo;<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
sed brilis
liaj okulvitroj stele.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
Malantaŭ
li en procesi’ bobele<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
fluadis
tajd’ el astroj kaj planedoj.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
Dum li
parolis pri la pens-ekspedoj<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
mezen de l’
spaco, kaj pri l’ kalendaroj<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
de l’ kosmo,
la homflataj lumojaroj,<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
kiuj aplikas
skalon al Senfino,<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
pri
Andromed’, soleca virgulino,<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
kiu drivadas
tra l’ malplen’ fiera;<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
kaj li
debatis, ĉu
nuanc’, mistere<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
misloka en
la lumospektro, pruvas<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
ke ŝi,
dum la Eterno tempopluvas,<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
en fuĝo
al mallum’ momente brilas,<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
aŭ
tie en ĉiama
glor’ stabilas.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
Pri
Betelgez’, fantoma lum’ giganta,<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
imperiestre
tra l’ stelar’ ŝvebanta,<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
parolis li,
kaj pri la nigraj truoj<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
en la ĉiel-tapiŝo
–vid-vakuoj<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
el polvo en
la praforĝej’
de l’ astroj.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
Priskribis
li la froston de la vastoj<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
mortegaj,
kie mil mondaroj fluas<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
post mil mondaroj;
kie rivoluas<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
radia
galaksi’ post galaksio<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
ĝis
nepenseblaj kampoj de l’ Nenio,<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
kie la homa
menso terurite<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
en paralizo
diseriĝas
splite.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
Kaj mi
rimarkis, kun konsterna gapo,<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
ke l’
Universon tenas homa kapo.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
L'astrònom</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
L. N. Newell (1947) </div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
Assegut al
sofà amb una carta<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
celeste hi feia gestos sense dèria,<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
si bé tenia estels a les ulleres.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
Per darrere
marxaven les bombolles<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
d’una marea
d’astres i planetes.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
I parlava de
com el pensament<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
s’envola per
l’espai, del calendari<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
del cosmos,
l’altivesa dels anys llum,<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
que volen
posar brida a l’infinit,<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
i d’Andròmeda,
verge solitària<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
que
orgullosa deriva en la buidor;<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
i es
demanava si un tret minúscul,<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
anomalia de
l’espectre, prova<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
que la verge
és només un punt de llum,<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
una gota en
la pluja de l’etern,<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
esplendent
tot fugint envers la fosca,<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
o si per
sempre es revesteix de glòria.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
També de Betelgeuse,
esfera immensa<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
que plana
entre els estels amb majestat,<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
s’ocupava l’astrònom,
i dels negres<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
forats de la
celístia, com ulls<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
cegats de pols de l’obrador dels astres.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
Va descriure calfreds d’immensitats<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
inertes, per
on suren mons de mons<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
per darrere
mil mons, i on orbiten<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
galàxies
darrere més galàxies<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
fins als
camps impensables del no-res,<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
allà on la
ment humana esfereïda<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
es dissol esqueixada en la paràlisi.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
I amb estupor vaig veure com conté<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
tot l’univers
el cap d’un home sol.<o:p></o:p></div>
<br />Nicolau Dolshttp://www.blogger.com/profile/07816279578869723809noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22245066.post-2656497466573741992017-06-02T10:05:00.003+02:002017-06-02T10:05:51.184+02:00Tri epitafoj<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">VERO, LUMO,
BELO<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">(TRI EPITAFOJ)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">ELEGIA
DISTIKO EPITAFE AL NIKOLAJ IVANOVIĈ VAVILOV<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-variant-caps: small-caps; font-variant-numeric: normal;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Nikolaj Ivanoviĉ Vavilov (1887-1943), botanikisto,
konata pro siaj esploroj pri originoj de grajnaĵoj. Mortis en gulago, post
aresto instigita de sia kolego Trofim Lisenko, kiu proponis botanikan teorion
pli taŭga por la politikaj postuloj de la reĝimo. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">–Nur la scienco, kaj ĉiam la vero; ne
gravas konveno,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">ankaŭ ne
gravas ĉu ĝi povon ofendas aŭ ne.–<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">ELEGIA
DISTIKO EPITAFE AL SERGEJ IVANOVIĈ VAVILOV<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-variant-caps: small-caps; font-variant-numeric: normal;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Sergej Ivanoviĉ Vavilov (1891-1951), fizikisto,
optikisto, kunmalkovranto de la regulo Ĉerenkov-Vavilov pli lumradiado.
Lunkrato kaj planedo dediĉiĝis al li kaj lia frato Nikolaj. Soldato dum la Unua
Mondmilito, li estis kaptita de germanoj, sed liberigita post nokto de parolado
kun kaptista oficiro kiu estas fizikisto ankaŭ.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="font-variant-caps: small-caps; font-variant-numeric: normal;">–</span>Lumon, nur lumon bezonas la mondo saviĝi;
nur lumo<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">rompas
katenojn, kaj lum’ ankaŭ naskiĝas de vort’.–<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">ELEGIA
DISTIKO EPITAFE AL VLADIMIR FJODOROVIĈ VAVILOV<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-variant-caps: small-caps; font-variant-numeric: normal;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Vladimir Fjodoroviĉ Vavilov (1925-1973), muzikisto,
liutoludisto. Elstaras en lia biografio ke li atribuis al aliaj komponistoj,
ĉefe barokaj, la tuton de la muziko de si mem komponita.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">–Nur la muziko, kaj ĉiam muziko; ne
gravas de kie<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">fakte ĝi
venis ĉar nur gravas la belo de ĝi.–<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 11pt; line-height: 115%;"><br clear="all" style="mso-special-character: line-break; page-break-before: always;" />
</span>
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Nicolau Dolshttp://www.blogger.com/profile/07816279578869723809noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22245066.post-52070788348635267662015-06-05T13:52:00.002+02:002015-06-05T14:09:33.653+02:00Ferments<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">[Text de la presentació de <i>Ferments</i>, documental i discs de Miquel Brunet, 4 de juny del 2015]</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/OxSQof7yv_Q/0.jpg" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/OxSQof7yv_Q?feature=player_embedded" width="560"></iframe></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Prepar
aquestes paraules en un estat d’enervació. Xapada la pantalla entre el vídeo <i>Ferments</i> i el document que escric de qualsevol
manera, em deix dur. Em vénen només frases, llampecs, polsacions que un dia,
amb calma, ordenaré. Quan ja seran records, només, i no vivències.<o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: "Georgia","serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Cap
essència, només viure, només existir. En qualque moment els fermentadors
reflexionen sobre els mals de la cultura entesa com a objecte. Deixem-ho
córrer, però que corri de veres:<o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: "Georgia","serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 70.9pt; text-indent: 0.05pt;">
<i><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">En cercles lluminosos se concentren<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 70.9pt; text-indent: 0.05pt;">
<i><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">l’amor, la veu, les primaveres altes.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 70.9pt; text-indent: 0.05pt;">
<i><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Tradició no és deixar rames mortes<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 70.9pt; text-indent: 0.05pt;">
<i><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">sobre els altars, mentre la ronda
avança.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 70.9pt; text-indent: 0.05pt;">
<i><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Tradició és coronar oliveres.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 70.9pt; text-indent: 0.05pt;">
<i><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Que el tronc sonor deixi un adéu
perfecte.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 70.9pt; text-indent: 0.05pt;">
<i><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">I torni a començar el rondel claríssim<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 70.9pt; text-indent: 0.05pt;">
<i><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">la mateixa verdor, pro més infanta</span></i><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">,
diu Blai Bonet.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 14.15pt; text-indent: -14.15pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-indent: 0.05pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Pens ara, qui sap per què, en una
frase. Em vénen al cap les paraules «Aquí caic, aquí m’aixec»: conformen
aquesta frase feta que s’ha dit a Mallorca, en català, durant més de set-cents
anys, que surt als escrits de Ramon Llull així talment, en català. No penseu
que ho hagi dit per insultar-vos la intel·ligència. D’això ja n’hem tengut a
bastament. Ho dic només com a desgreuge. Hi torn: «Aquí caic, aquí m’aixec» té
per a mi tots els sentits possibles perquè no hi ha sentit sense moviment ni
sense imperfecció. <o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-indent: 0.05pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Som lingüista, som traductor. Sé que
l’única traducció perfecta és la no traducció, deixar les coses com estan, no
incidir-hi, deixar que es podreixin lentament dins l’oblit. És la perfecció
definitiva, la magnífica perfecció de la mort. Deixem, però, que això ens
ocorri. Asseguem-nos dins el silenci. És el wuwei, la no-acció. Segons una de
les doctrines més antigues de la terra, anomenada amb tota raó “el camí”, aquest
és precisament el camí que cal fer per combregar amb el món. És el camí de la
congruència perfecta, el de la integració fractal en la fluïdesa del món. Tot sistema
autoregulat tendeix al caos, però és al caire del caos allà on es mostra més
actiu i on és capaç de descobrir nous espais per a la seva expansió fractal.
Perdonau-me, però la reflexió no és meva, és de Jones & Culliney («The
fractal self and the organization of nature»), que segueixen Mandelbrot i la
visió de l’univers com una successió inconsútil de dimensions. És una lectura que
em va ajudar a comprendre conceptes com el geni, l’alteritat, la relació de
l’individu amb la comunitat i amb la tradició. Aquests dies hi he tornat amb
ganes. Només us diré una cosa: quan qualcú us digui «Només podeu triar entre jo
i el caos», contestau sempre, segurs, sense pensar-hi «Volem el caos! Volem el
caos! Volem el caos!», i tantes de vegades com faci falta fins que el caos us
faci lliures i us posi en moviment. Serà un moviment natural, necessari, que us
portarà cap a nous espais d’integració fractal, cap a nous espais de creació.
Sentireu en aquesta pel·lícula en Toni Artigues reflexionant amb paraules de
Miquel Bauçà que la identitat, i en el nostre cas la catalanitat, no és
cercada, sinó que ha de ser assumida com assumim el fetge que tenim. És per
necessitat, que fluïm amb el món.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-indent: 0.05pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 70.9pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";"><i>Assumiràs la veu d'un poble<br />
i serà la veu del teu poble,<br />
i seràs, per a sempre, poble,<br />
i patiràs, i esperaràs,<br />
i aniràs sempre entre la pols,<br />
et seguirà una polseguera.<br />
I tindràs fam i tindràs set,<br />
no podràs escriure els poemes<br />
i callaràs tota la nit<br />
mentre dormen les teues gents,<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 70.9pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";"><i>i
tu sols estaràs despert,<br />
i tu estaràs despert per tots.<br />
No t'han parit per a dormir:<br />
et pariren per a vetlar<br />
en la llarga nit del teu poble.
<br />
Tu seràs la paraula viva,<br />
la paraula viva i amarga.<br />
Ja no existiran les paraules,<br />
sinó l'home assumint la pena<br />
del seu poble, i és un silenci.
<br />
Deixaràs de comptar les síl·labes,<br />
de fer-te el nus de la corbata:<br />
seràs un poble, caminant<br />
entre una amarga polseguera,<br />
vida amunt i nacions amunt,
<br />
una enaltida condició.<br />
No tot serà, però, silenci.<br />
Car diràs la paraula justa,<br />
la diràs en el moment just.<br />
No diràs la teua paraula <br />
amb voluntat d'antologia,<br />
car la diràs honestament,<br />
iradament, sense pensar<br />
en ninguna posteritat,<br />
com no siga la del teu poble.
<br />
Potser et maten o potser<br />
se'n riguen, potser et delaten;<br />
tot això són banalitats.<br />
Allò que val és la consciència<br />
de no ser res si no s'és poble.
<br />
I tu, greument, has escollit.<br />
Després del teu silenci estricte,<br />
camines decididament</i>. (Vicent Andrés Estellés).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">«Camines decididament»,
diu Vicent Andrés, perquè es tracta d’assumir per necessitat, i posar-se en
moviment per voluntat. Estimar no seria res si no exigís caminar, bategar,
tocar, ballar i finalment morir. Record un text que llegíem nosaltres, els
adolescents, quan començàvem el camí sense final de ser adolescents, un llibre
de Francesco Alberoni titulat <i>Enamorament
i amor</i>. Era un exemple de la incansable voluntat de repetir centenars de
vegades una sola idea: l’amor és institució, arribada; l’enamorament és viatge,
camí. Quantes de vegades no hem sentit “hem d’estimar la nostra cultura”, o “la
nostra llengua”. Estimar una llengua i moure’s, viure, amb una altra. Això
volien. Estic segur que qualcú veurà o sentirà <i>Ferments</i> i dirà “Heu pervertit la Sibil·la”. Afortunadament, dic
jo. Afortunadament, Júlia Colom. Afortunadament hem pervertit la Sibil·la. La
perversió és la “separació de la norma en la conducta” (DIEC). En aquesta vida
només les perversions ens fan feliços. Com pot haver-hi creació sense
transgressió? Es parla de rondalles, en aquesta pel·lícula. Dels ritmes i la
música de les rondalles. Es conten rondalles, al disc, en català i en rus. La
primera funció que ha de complir una rondalla meravellosa per començar a
funcionar és allò que el filòleg rus Vladimir Propp anomenava la transgressió
de la prohibició. Sense això no hi hauria cap heroi de rondalla que s’allunyàs
de casa o s’internàs al bosc. Sense aventura no hi ha premi final, no hi ha
vida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">En aquesta obra en Biel
Majoral canta “M’estim més plorar de dret / que riure d’agenollat”. És la
necessitat d’aixecar-se, de fer camí per allà on no hi ha camí, amb
l’experiència atresorada durant segles, però a punt per aplicar-se a allò que
encara desconeixem. Record molt bé el poema que J. V. Foix va regalar al II
Congrés Internacional de la Llengua Catalana: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 70.9pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";"><i>Obrim serens la nostra parla<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 70.9pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";"><i>als mil parlars del món amic,<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 70.9pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";"><i>amb les clarors d’un verb antic<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 70.9pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";"><i>vora la mar i al peu dels cims</i>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">I aquí hi ha un verb antic...
però també aquí hi ha qualque cosa més que un verb antic. Aquí hi ha un verb
empeltat del coneixement de la mar i dels cims, que es mostra apte per parlar
de qualsevol cosa i de dialogar amb qualsevol cultura. Hem hagut de viure la
vergonya de sentir-nos dir que havíem de parlar “el català dels nostres
padrins”. I tant, com els nostres padrins parlaven català! Però quin català? Un
català privat a l’escola, als mitjans de comunicació, a les instàncies
oficials? Ara ja no hi ha qui pugui negar la unitat de la llengua. La veritat
ha guanyat. Però encara hi ha qui posa traves a la integritat de la llengua. No
al reconeixement de la unitat, sinó a la defensa i a la promoció de la
integritat de la llengua. Jo reclam la vostra atenció sobre això: una llengua
de glosador, una llengua de poeta, una llengua de sopes i de tradició, però
també i sobretot una llengua que sona magnífica i potent damunt ones de jazz i
que transgredeix si vol la pròpia tradició. Una llengua que obrim al món, però
no mai serens, ben al contrari! L’obrim amb follia, amb frenesia, amb la
desesperació d’estimar o d’agredir. No a l’amor instituït per la llengua! Sí a
l’enamorament creatiu per la llengua! Caminem!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Però després, quan ja he
caminat una estona, faig una aturada i em gir, content de no quedar com una
estàtua de sal: mir aquesta obra com si no hagués sentit mai aquestes cançons,
aquestes gloses, com si fos un estranger que hi arribàs pel camí del jazz.
Contempl el paisatge meravellat i veig com la música que estim s’ha enriquit,
ha integrat veus i paraules que em duen cap a un determinat sentit de la
història, i pens en el que va escriure T. S. Eliot sobre el sentit de la
història: “el sentit de la història empeny l’home a escriure no només amb la
seva pròpia generació dins els ossos, sinó amb la sensació que la totalitat de
la literatura europea des d’Homer i, dins aquesta literatura també tota la
literatura del seu país, existeix simultàniament i compon un ordre simultani”. També
em ve a la memòria <i>He and </i>she, de
Wynton Marsalis, pel que hi ha aquí de música i poesia, però a <i>Ferments, </i>més enllà de les paraules,
descobresc nous sentits a la música: els del gust, l’olfacte i el tacte... i
també aquell sisè sentit que Llull ja anomenava “affatus” i que no és més que
el llenguatge com a instrument per captar la realitat i que a Mallorca es
concreta, des de fa gairebé vuit segles en “aquesta pàtria que sols es
pronuncia” i que es diu català.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">I caminam, aquí mateix,
amb un bon guia. Imaginar-se un país on les coses són normals, on tot és inexhauriblement
àgil i valent, on la vida pot créixer amb tota l’exuberància de la naturalitat
quotidiana que ens han negat, aquesta és l’obligació de qualsevol ciutadà.
Assenyalar el camí cap a aquesta normalitat creativa, aquesta és la contribució
a la llibertat que ha fet en Miquel Brunet: no només pensar que una cosa és
possible, sinó treballar-hi per ajudar-la a néixer i fer-se realitat és la
tasca de l’artista. Ja sé que són moltes les persones que han participat en
aquest projecte, que és un projecte col·lectiu i la suma de molts esforços,
però, tanmateix, gràcies, Miquel, per la idea, pel geni i per l’enorme
generositat d’aquesta feina.<o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
Nicolau Dolshttp://www.blogger.com/profile/07816279578869723809noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22245066.post-85169705403356285892014-07-15T15:10:00.000+02:002014-07-15T15:24:22.621+02:00El camí comença amb llum i acaba amb llum[Discurs a la graduació dels estudiants de la Facultat de Filosofia i Lletres, 14 de juliol del 2014]<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-DDF3UtlMR4o/U8UmAyHkEuI/AAAAAAAABQA/ZogPkSQa4vo/s1600/graduaci%25C3%25B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-DDF3UtlMR4o/U8UmAyHkEuI/AAAAAAAABQA/ZogPkSQa4vo/s1600/graduaci%25C3%25B3.jpg" height="213" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;"></span><br />
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-_o3RRxUo7T8/U8UnICM5YdI/AAAAAAAABQE/4TLT9u4Cto4/s1600/joanmascaro.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-_o3RRxUo7T8/U8UnICM5YdI/AAAAAAAABQE/4TLT9u4Cto4/s1600/joanmascaro.jpg" height="180" width="120" /></a><span style="font-family: inherit; line-height: 115%;">«El camí comença amb llum i acaba amb llum»: les paraules de la cantata acadèmica que ens ha acompanyat durant la processó d'entrada, composta per Joan Valent, són de Joan Mascaró, el gran sanscritista i estudiós de l’espiritualitat, doctor honoris causa de la nostra universitat, un dels fruits perennes més importants que ha donat Mallorca, d’una ciència fonda, llum de la humanitat. És el mateix que deixà escrit «El fi de l’educació és una vida més plena, una joia més plena. El mestre ha de tenir una fe i donar aquesta fe als seus deixebles; però ha de donar als deixebles llibertat de discussió» o «El propòsit de l’educació és la virtut, no la utilitat». </span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="line-height: 115%;">Siau tots benvinguts. Avui no s’acaba res ni comença res.
Avui és el dia d’aturar-se un moment i fer recompte; un dia per renovar la fe
en l’educació, en el coneixement i en el propi esforç. Sí: un esforç
important... i que no deu haver estat solitari. Us deveu molt a vosaltres
mateixos, però també deveu molt a aquells qui han confiat en vosaltres i que
avui us acompanyen des d’aquesta sala o des de la distància. És un dia
d’agraïments, i també és un dia bo perquè repasseu de memòria el dia que vàreu
accedir per primera vagada als estudis universitaris, i que repasseu les
motivacions que us hi varen dur. Potser fou l’esperança en un futur personal
millor, potser només l’ànsia de coneixements o, sobretot –i jo estic segur que
en la immensa majoria de casos va ser així– la voluntat de trobar les eines i
el camí per fer la vostra contribució a la comunitat. Repensar el territori, la
societat, les maneres com s’expressa o els assoliments d’aquesta comunitat al
llarg del temps, i repensar fins i tot la manera de pensar: aquesta és la
nostra feina, una feina a la qual vosaltres heu estat igualment convocats. De
tot això, tant com n’han sabut, els qui avui m’acompanyen i molts d’altres us
n’han ensenyat a les aules, i us n’han ensenyat també la biblioteca, la xarxa,
i altres recursos. N’estam molt satisfets... però ben poc interès tindria la
nostra feina si no ens en duguéssim a casa res més que aquesta satisfacció. Hi
ha una altra recompensa potser menys evident, però, ben segur, molt més
satisfactòria, i és, justament, allò que vosaltres ens ensenyau a nosaltres,
els docents. La manera com posau una mirada fresca damunt totes les coses, la
manera com ens obligau a repensar allò que ens pensàvem que sabíem, la manera
com amb tota justícia reivindicau els vostres drets, això és el que té de bo i
millor aquesta feina nostra. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;"> «El que fou necessari
i bastava, és que uns homes sentissin<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;"> com
no hi ha fast més dolç que ésser i gustar-se un mateix;<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;"> simplement,
subtilment, sabessin com no hi ha inútil <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;"> cap
esperit, si creix lliure en la seva virtut».<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;">Són paraules del poeta Carles Riba escrites des del més cruel
i injust dels exilis, i expressen la mateixa fe en el coneixement i en
l’educació que ens ha reunit avui; una fe que no acaba en fe, sinó en acció i
en solidaritat:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-x4rz_NhOfDk/U8UnuCP10bI/AAAAAAAABQM/nPooQUBF-5s/s1600/carlesriba.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-x4rz_NhOfDk/U8UnuCP10bI/AAAAAAAABQM/nPooQUBF-5s/s1600/carlesriba.jpg" height="165" width="120" /></span></a><span style="font-family: inherit; line-height: 115%;"></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="line-height: 115%;"><br /></span></span>
<span style="font-family: inherit;"><span style="line-height: 115%;">«La llibertat
conquerida en l’apassionada recerca <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;"> del que és ver i el que és just, i
amb sobrepreu de dolor,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;">ens ensenyàreu que on
sigui del món que és salvada, se salva<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;"> per al llinatge tot dels qui la
volen guanyar;<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;">i que si enlloc és
vençuda i la seva llum és coberta <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;"> per
la tempesta o la nit, tota la terra en sofreix».<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;">El coneixement no arriba mai tot sol. Cal cercar-lo amb
ànsia, impetuosament, moguts per un esperit de rebel·lia, per un qüestionament
constant d’allò que coneixem. No l’oblideu mai, aquest magnífic motor que
teniu, qüestionau-ho tot sempre, metòdicament, de manera constructiva i sense
por.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;">Avui jo no podria dir aquestes paraules sense fer un
reconeixement als vostres companys que, guiats per una ànsia de justícia i
sense voluntat de fer mal, varen fer una reivindicació pacífica dels drets de
tots i es trobaren amb una demostració de la crua realitat. Passi el que passi
en el futur pròxim, en diguin el que en diguin, ells ja han guanyat i amb ells
també hi hem guanyat tots nosaltres. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;">Avui tampoc no podria omplir-me la boca amb paraules sobre la
importància de l’educació sense tenir presents les greus dificultats que ha
passat durant aquest curs que ara acabam el nostre sistema educatiu. Les
imposicions i les persecucions tenen una vida curta i mesquina. Non praevalebunt.
L’esperit de rebel·lia contra tot això, en canvi, no té aturall. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;">No podem tolerar que l’educació es converteixi en un simple
ensinistrament en destreses professionals. «El propòsit de l’educació és la
virtut, no la utilitat», ens recorda el mestre Mascaró. No podem tolerar que es
privi ningú de l’accés al coneixement i a la crítica del coneixement. No podem
tolerar, per exemple, que es redueixi la presència de la filosofia a
l’ensenyament secundari. No és una qüestió de defensar uns llocs de feina, no:
és una qüestió més fonda que té a veure amb la justícia i amb la llibertat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;">No podem tolerar tampoc que la gestió dels serveis socials
s’allunyi dels ciutadans i que se’n perdi la funció preventiva. No hem format
els nostres treballadors socials perquè facin de buròcrates, sinó perquè siguin
crítics i imaginatius per lluitar contra la desigualtat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;">No és tolerable tampoc que no es faci cas de la veu de la
universitat quan fa el paper que li assigna l’estatut d’autonomia de les Illes
Balears i reclama no només el respecte per la unitat de la llengua catalana,
sinó també la preservació de la integritat de la llengua, que és una aquí i a
cadascun dels indrets dels Països Catalans.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;">I, finalment, no és tolerable que s’amenaci els estudiants i
futurs estudiants d’empobrir encara més l’actual sistema de beques i
transformar-lo en un sistema de préstecs a retornar en començar l’exercici
professional. Malgrat totes les dificultats, continua essent cert que a major
titulació, majors retribucions, i, com és natural, a majors retribucions,
majors aportacions tributàries. Els titulats creen riquesa, i tant com en
creen: transformant la societat i millorant-la, però, a més a més, en general
paguen més imposts. Proposar un sistema de préstecs és una manera de proposar
una segona contribució econòmica. Aquestes mesures només es poden proposar des
de la concepció de la formació com a luxe, com a activitat egoista, i no com a
preparació per al millorament de la comunitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;">Cal que reaccionem contra totes aquestes amenaces. Cal que ho
facem sense por <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;"><span style="line-height: 115%;">(«</span><span style="line-height: 115%;">Els
Lestrígons i els Cíclops,<span class="apple-converted-space"> </span><br />
el feroç Posidó, mai no serà que els topis<span class="apple-converted-space"> </span><br />
si no els portes amb tu dins la teva ànima,<span class="apple-converted-space"> </span><br />
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.</span><span style="line-height: 115%;">» Konstantinos Kavafis),</span><span style="line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;">cal que ho facem amb aquest esperit de rebel·lia que ens mou i
que any rere any els professors renovam pel contacte amb persones com
vosaltres, l’objecte i l’energia de la nostra institució. Per això, sobretot
per això, moltes de gràcies. Enhorabona.</span></div>
Nicolau Dolshttp://www.blogger.com/profile/07816279578869723809noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22245066.post-20637964981820410442014-04-21T23:30:00.000+02:002014-04-22T21:31:52.635+02:00Només la música<div style="text-align: justify;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-yoBNS3CwKyw/U1Tqr8WtmuI/AAAAAAAABJI/OTmRr6xOFI0/s1600/vavilov.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-yoBNS3CwKyw/U1Tqr8WtmuI/AAAAAAAABJI/OTmRr6xOFI0/s1600/vavilov.jpg" height="220" width="153" /></a><span style="background-color: white; line-height: 14.25pt;">De petit et
voltava sempre pel cap el mateix: somreies amb la idea de deixar un quadre penjat
dins un museu, i que hi perduràs com si sempre hi hagués estat. Un quadre tot
blanc, amb uns traços lleus al fons per marcar el perfil llunyà de les coses. La
neu, la neu com una sordina que tot ho empereseix. Cal tenir molt fina l’oïda
per sentir-la, avui que no fa vent, aquest matí de principis de novembre,
finalment ingressat a l’hospital. Tot és blanc, com un anunci d’un silenci
final brillant, lluminós. La música com una calma espessa, tranquil·la,
anunciada. El silenci del teu nom que s’esvaeix. Sant Petersburg de la infantesa,
del terror i de la guerra. Com has après a amagar-te, Vladimir! Qui posarà mai
Vavilov al costat de la teva música? Només la música, només la música, no la
fama, la música tan sols.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
Que poc que parlen
de tu els llibres de música, i que molt que parlen, tanmateix, de les teves
obres. Apareixen atribuïdes a Caccini (l’<i>Ave
Maria</i>), a Francesco da Milano (la <i>Canzona</i>),
a Sychra (la <i>Masurca</i>), a Visotski (l’<i>Elegia</i> i la <i>Melodia russa</i>), a Negrini (el <i>Ricercar</i>),
o a Balakirev (l’<i>Impromptu</i>)... i a
quants més, Vladimir? A quants més? Això és el que ens deixes: una història
plena de la teva neu, d’aquesta serenor de la teva música que només el futur
descobrirà.<span style="font-size: medium;"><o:p></o:p></span><br />
<span style="font-size: 13.5pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/IraTcgtVs-8" width="420"></iframe></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
No has passat a la
història dels músics, t’has fet autor de la història de la música. <o:p></o:p></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
D’aquí a pocs anys
un grup de música rock, els <i>Aquarium</i>,
farà una cançó a partir de la teva <i>Canzona</i>,
amb una lletra que haurà escrit el poeta Volohonski (<i>La ciutat d’or</i>). Apareixerà en una pel·lícula d’aquí a quinze anys,
el 1988, <i>Assa, </i>una pel·lícula que
anunciarà els canvis que arribaran al teu país... però no correm, no, que
tampoc el teu país no esdevindrà la ciutat d’or inspirada per la teva música
(ai, perdona! per la música de Francesco da Milano!) a Volohonski. Tot serà nou
i tot serà vell. Només tu hauràs sabut fer nou l’antic i clàssic el nou, com a
la ciutat d’or. <span style="font-size: medium;"><o:p></o:p></span><br />
<span style="font-size: 13.5pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/G0F_rFcASRw" width="420"></iframe><br />
<br />
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
Ara tot se’n va en
un fos a blanc...<o:p></o:p></div>
</div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
(versió lliure de
La ciutat d’or, a partir de la traducció anglesa del poema de Volohonski):<span style="font-size: medium;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Hi ha un cel blau, serè, que fa de pal·li<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">a una ciutat daurada eternament<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">que s’entreveu rere una gelosia<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">i que guarda l’estrella més lluent;<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
</div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">hi ha dins la ciutat un bell jardí<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">d’herbes i flors poc vistes de la gent<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">externa, que tampoc no reconeix<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">el bestiar bellíssim que s’hi sent;<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
</div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">hi ha un lleó de cabellera en flames<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">i un bou amb ulls fets de mirall talment,<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">i encara l’àguila daurada els mira<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">i és tal que no l’oblida qui en fa esment;<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
</div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">hi ha al bell mig de la celístia esplèndida<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">una estrella que lluu tan refulgent<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">que sé ben cert que és teva, àngel meu,<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">per sempre més és teva solament;<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
</div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">hi ha un amor fidel per a qui estima,<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">i, com que aquell qui lluu no és mai dolent,<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">deixa ara que l’estrella et condueixi<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">al verger de la joia permanent<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
</div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">per trobar-hi el lleó de clin de flama<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">i el bou dels ulls que són miralls talment,<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 14.25pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">i l’àguila daurada que els vigila<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: inherit; line-height: 14.25pt;">i que es reté per sempre al pensament.</span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
</div>
</div>
</div>
Nicolau Dolshttp://www.blogger.com/profile/07816279578869723809noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22245066.post-79792297056436708012013-06-16T11:31:00.000+02:002013-06-16T11:50:31.350+02:00Tantus amor florum<div style="text-align: justify;">
<i>Aixeca't, amiga meva,
bonica meva, i vine! </i><br />
<i>Mira, l'hivern ja ha passat,
la pluja s'ha esvaït, ja se n'ha anat. </i><br />
<i>Les flors despunten a la terra,
ja arriba el temps d'esbrotar,
se sent la tórtora pels nostres camps. Despunta el fruit verd de la figuera,
les vinyes florides escampen perfum. </i><br />
<i>Aixeca't, amiga meva,
bonica meva, i vine! </i>(Ct 2, 10-13).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No descobriré res si assenyal la metàfora, sovint convertida en al·legoria, de la puixança de les flors i les plantes en general aplicada a l'expressió de l'erotisme. Totes les literatures n'estan farcides, i aquí dalt en teniu una mostra ben primicera. Avui, però, m'ha vingut de gust lligar per aquest costat tres escenes magnífiques d'amor adúlter.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La primera, la relació d'Emma Bovary amb Rodolphe Boulanger:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Les llargues falgueres, a la vora del camí, s'enganxaven als estreps d'Emma. Rodolphe, sense aturar-se, s'inclinava i les treia cada vegada. Altres vegades, per apartar les branques, passava prop d'ella, i Emma sentia el seu genoll fregant-li la cama. El cel s'havia tornat blau. Les fulles no es movien. Hi havia grans espais plens de bruc tot florit; i les extensions de violetes alternaven amb l'espessor dels arbres, que era grisa, vermella o daurada, segons la diversitat de les fulles. Sovint, sota els arbustos, se sentia un batec d'ales, o bé el crit ronc i suau dels corbs, que aixecaven el vol a les alzines. </i>[...].</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-GQGN-fz2Z6M/Ub10mjrvYoI/AAAAAAAAA-Y/UKbkf-XqDtw/s1600/thisway.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-GQGN-fz2Z6M/Ub10mjrvYoI/AAAAAAAAA-Y/UKbkf-XqDtw/s320/thisway.jpg" width="253" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<i>La portà més lluny, a la vora d'un estany petit, on les lentilles d'aigua formaven una capa verda sobre l'aigua. Els nenúfars pansits estaven immòbils entre els joncs. Al soroll de les seves passes sobre l'herba, les granotes saltaven per amagar-se.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>–No faig ben fet, això no està bé –deia ella–. Estic boja de fer-li cas.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>–Per què? Emma! Emma!</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>–Oh! Rodolphe! –va dir la jove lentament, inclinant-se sobre l'espatlla d'ell.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>La roba del vestit s'enganxava a la casaca d'ell. Emma va tirar enrere el coll blanc, que s'inflava amb un sospir; i, defallint, plorosa, amb una llarga esgarrifança i amagant-se la cara, es va abandonar.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Baixaven les ombres del capvespre; el sol horitzontal passava entre les branques i l'enlluernava. Aquí i allà, entorn d'ella, sobre les fulles o per terra, tremolaven taques de llum, com si un vol de colibrís hagués escampat les plomes. El silenci era pertot; els arbres semblaven exhalar una dolçor; ella notava com el cor li tornava a bategar, i la sang li circulava per la carn com un riu de llet. Aleshores sentí a la llunyania, més enllà del bosc, en unes altes muntanyes, un crit vague i prolongat, una veu que s'arrossegava, i ella l'escoltava silenciosament, barrejant-se com una música amb les últimes vibracions dels seus nervis emocionats.</i></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
La segona, la relació entre Rosy Ryan i Randolph Doryan a <i>La Filla de Ryan </i>(David Lean, 1970).</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
És una escena filla de <i>Madame Bovary</i>, com tota la pel·lícula, que es presenta com a adaptació molt lliure de la novel·la de Flaubert, però és una obra completament diferent, amb un conflicte polític i una resolució que poc tenen a veure amb <i>Madame Bovary</i>. Ara, l'escena que m'interessa, la de la relació il·lícita (si és que cap relació de bellesa pot ser il·lícita) enmig del bosc, en deu ser el lligam més clar, un homenatge a un dels millors fragments de la novel·la. [Desgraciadament, no n'he trobat a la xarxa cap vídeo amb la magnífica banda sonora original, de Maurice Jarre. Aquí pos un vídeo de l'escena doblat amb la cançó <i>Under the ivy</i>, de Kate Bush, de manera que l'acompanyament musical, per comparació amb l'original i amb les imatges, és gairebé una maledicció. Deman disculpes per difondre aquesta ofensa musical i recoman enormement la pel·lícula sencera original o la banda sonora original sencera]</div>
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/9Fkh-noTtqM" width="560"></iframe></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La tercera, la relació entre Emma Recchi i Antonio a <i>Io sono l'amore</i>, de Luca Guadagnino (2009).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No sé si el nom de la protagonista és un homenatge a <i>Madame Bovary</i>, però el tractament de la sensualitat a l'escena d'amor floral sembla talment treta de l'escena del bosc de la <i>La filla de Ryan</i>. És una escena més explícita... i amb més flors. Això em sembla bo. Vol dir que l'exuberància de la vegetació no és un recurs púdic, sinó una manera d'accentuar les sensacions. Vet aquí.</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/Moz-89c8tIU" width="560"></iframe></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per acabar aquest passeig pel camp, el sonet corresponent al vespre del dia tercer d'<i>Els set dies de Serena</i>, que, com sabeu, podeu llegir sencer seguint l'enllaç que teniu a la columna de l'esquerra d'aquest blog. Bon final de primavera i principi d'estiu a tothom. Tantus amor florum et generandi gloria mellis!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-FmBJRDXqNBQ/Ub2FMvT1ZzI/AAAAAAAAA-o/ve5Jjglr97Q/s1600/39_falguera.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-FmBJRDXqNBQ/Ub2FMvT1ZzI/AAAAAAAAA-o/ve5Jjglr97Q/s320/39_falguera.jpg" width="240" /></a></div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">És quan s'obren els dits de la falguera <span style="font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: left;">amb corbes sinuoses de frescor,</span><br style="font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: left;" /><span style="font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: left;">ben lents, al ritme verd de la cançó</span><br style="font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: left;" /><span style="font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: left;">que vola al vent suau de primavera;</span><br style="font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: left;" /><br style="font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: left;" /><span style="font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: left;">és quan la llum de l'hora matinera</span><br style="font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: left;" /><span style="font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: left;">escala l'heura sense fer remor</span><br style="font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: left;" /><span style="font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: left;">i esclata amb nous delers el seu color</span><br style="font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: left;" /><span style="font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: left;">per dins les persianes de palmera;</span><br style="font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: left;" /><br style="font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: left;" /><span style="font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: left;">és llavors que els palmells solquen els prats</span><br style="font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: left;" /><span style="font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: left;">per sembrar-hi les flors de vida curta</span><br style="font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: left;" /><span style="font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: left;">que fruitaran en mil serenitats,</span><br style="font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: left;" /><br style="font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: left;" /><span style="font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: left;">i és llavors que faig meu el goig de dur-te</span><br style="font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: left;" /><span style="font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: left;">amb els dits de falguera entrellaçats</span><br style="font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: left;" /><span style="font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: left;">pel senderols verdíssims de la murta.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Nicolau Dolshttp://www.blogger.com/profile/07816279578869723809noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22245066.post-28848200477809636472013-06-11T14:06:00.000+02:002013-06-11T14:20:31.678+02:00Vetlla<i><br /></i>
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-iBMOC0IhBLo/UbcQVVGqksI/AAAAAAAAA-A/7gtOM6jXdgw/s1600/vetlla.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="300" src="http://2.bp.blogspot.com/-iBMOC0IhBLo/UbcQVVGqksI/AAAAAAAAA-A/7gtOM6jXdgw/s200/vetlla.jpg" width="208" /></a><i>L'amiga em va regalar un llibre</i><br />
<i>que sempre més m'ha acompanyat.</i><br />
<i>Conserva entre les velles pàgines</i><br />
<i>aquella prima cinta negra</i><br />
<i>que m'ajudava a trobar el vers</i><br />
<i>que encara havia de llegir.</i><br />
<i>Avui la cinta és una trena</i><br />
<i>esbadiada, i el cartró</i><br />
<i>de la coberta té un doblec</i><br />
<i>que és com la nafra d'una cara.</i><br />
<i>Quan em va fer present el llibre,</i><br />
<i>ella, com jo, també era jove.</i><br />
<i><br /></i>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
El referent de la literatura és la literatura. Això ho vaig aprendre de François Cheng aplicat a la poesia clàssica xinesa, la dels tres grans poetes de la dinastia Tang. M'és igual. Jo crec que és sempre cert: el referent de la literatura és la literatura. També crec que la literatura és referent de moltes d'altres realitats, i que fàcilment la literatura pot ser referent de la vida. No, no és «Un roman: c'est un miroir qu'on promène le long du chemin», el que vull dir és el contrari. També la literatura és una part, i important, de la vida, i la informa i a estones la guia. Vet aquí.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Vetlla </i>és la història d'una relació que pivota al voltant de la literatura i d'un munt de vivències que es relacionen amb la literatura. Els anys de formació, els anys de relació, el temps de la distància i d'anar fent-se un redol i acomodar-s'hi, el temps de saber qui som o desconèixer-ho del tot, però amb una mirada sobre les coses que tot ho filtra. Petrarca, Carner, Manent i Li Po, Eliot, Alcover, Quasimodo, Ungaretti, Éluard, Brooke, Pavese... quina altra companyia ens cal per créixer i fer-nos savis? Sí, hi ha els dubtes adolescents, els amics i la primera parella. Hi ha l'amor i hi ha el trencament. Hi ha un descobrir el món que no és gaire diferent de descobrir-se un mateix. Hi ha les mil maneres diferents de llegir el mateix llibre.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hi ha una altra cosa, que a mi m'interessa molt: hi ha la dignitat i el respecte envers el lector, la capacitat de fer una obra poètica que s'ofereix al lector sense excuses, sense hermetismes innecessaris. No és el que ha sentit l'autor, és el que podrà sentir el lector. Des d'aquí <i>Vetlla </i>és un doble homenatge al lector de poesia. En primer lloc és com si proposàs "ho diré en un llenguatge que tu podràs entendre, et mostraré les meves cartes directament, els meus referents", i després com si hi afegís "et contaré uns fets, una història, les emocions te les fabriques tu". Saber planificar l'obra i mantenir l'estre durant l'execució és el que fa del poeta un artista amb tota la profunditat del mot.</div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<i>Tants anys després, llegeixo encara el llibre</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>i ja no espero el que no ha de tornar.</i><br />
<div style="text-align: justify;">
<br />
Gràcies, Jordi Llavina.</div>
</div>
Nicolau Dolshttp://www.blogger.com/profile/07816279578869723809noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22245066.post-42497707736081516752013-05-29T20:44:00.000+02:002013-05-29T20:45:26.968+02:00En el cafè de la joventut perduda<div style="text-align: justify;">
<i>Si, aquella llibreria no va ser simplement un refugi sinó també una etapa de la meva vida. Tot sovint m'hi quedava fins a l'hora de tancar. Hi havia una cadira posada a prop dels prestatges, o més aviat un gran escambell. M'hi asseia per fullejar els llibres i els àlbums il·lustrats. Em preguntava si ell s'adonava de la meva presència. Al cap d'uns quants dies, sense interrompre la seva lectura, em deia una frase, sempre la mateixa: «Què, la trobes, la teva felicitat?» Temps després, algú m'ha assegurat molt convençut que l'única cosa que no podem recordar són els timbres de les veus. I tanmateix, encara avui, durant les nits d'insomni, sento sovint la veu amb accent parisenc –el dels carrers costeruts– que em diu: «Què, la trobes, la teva felicitat?» I aquesta frase no ha perdut ni un bri de la seva amabilitat ni del seu misteri </i>(Modiano, <i>En el cafè de la joventut perduda</i>, 88).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-7WVi0kR7TAo/UaZKxEEDyjI/AAAAAAAAA9Y/W6VIeHm3d6o/s1600/Modiano.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-7WVi0kR7TAo/UaZKxEEDyjI/AAAAAAAAA9Y/W6VIeHm3d6o/s320/Modiano.jpg" width="204" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Veus, gents, carrers, llocs i no-llocs, fugida.</div>
<div style="text-align: justify;">
Zones neutres, en diu. Jo m'estim més «entrebarris», aquells llocs on sembla que no hi pugui passar res de seriós. Res no hi passa, només hi passen. Carrers grisos, immemorables. La immemorabilitat, això és. I tanmateix hi ha pautes? Qualcú es dedica a posar noms de persona damunt un mapa de cafès de París. Qui hi entra i a quines hores. Podrien ser el mateix, vagarejant. Veus. Quatre, em sembla. Parlen del mateix. De la mateixa, de fet. Qualcú que es defineix per contrast i que només viu per fugir, per anar fent sense deixar rastre. Desvincular-se, vet aquí. L'he trobada, però no et diré on és perquè no te la mereixes. I l'estil hi acompanya. Meravella de sobrietat.<br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<iframe frameborder="0" height="259" marginheight="0" marginwidth="0" scrolling="no" src="http://player.ina.fr/player/embed/3489780001/1/1b0bd203fbcd702f9bc9b10ac3d0fc21/460/259" width="460"></iframe>
</div>
</div>
<i></i>Nicolau Dolshttp://www.blogger.com/profile/07816279578869723809noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22245066.post-60490590108107338252012-06-27T16:33:00.000+02:002012-06-27T16:37:40.461+02:00Cueillez dès aujourd'hui les roses de la vie<div style="text-align: justify;">
Un dia, de cop i volta, t'adonaràs que fa 30 anys en clau que vares aprendre un poema. Recordaràs el lloc, la gent, la meravella dels teus anys i donaràs gràcies d'haver estat exposat a tanta de bellesa. I el diràs encara de memòria com qui torna a entrar dins una casa on va viure de molt jove i que enyorava.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
When you are old and grey and full of sleep,<br />
And nodding by the fire, take down this book,<br />
And slowly read, and dream of the soft look<br />
Your eyes had once, and of their shadows deep;<br />
<br />
How many loved your moments of glad grace,<br />
And loved your beauty with love false or true,<br />
But one man loved the pilgrim soul in you,<br />
And loved the sorrows of your changing face;<br />
<br />
And bending down beside the glowing bars,<br />
Murmur, a little sadly, how Love fled<br />
And paced upon the mountains overhead<br />
And hid his face amid a crowd of stars.<br />
<br />
W. B. Yeats, <i>The Rose </i>(1893)<br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="236" src="http://www.youtube.com/embed/6h6hzGxw2Wc" width="420"></iframe></div>Nicolau Dolshttp://www.blogger.com/profile/07816279578869723809noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-22245066.post-80063060952081960112012-04-26T17:51:00.000+02:002012-06-27T16:33:17.484+02:00Resiliència<div style="text-align: justify;">
Viure en subjuntiu, en pretèrit plusquamperfet, cercant desmanyotadament una sortida dins una cambra blanca i sense portes. El mur gruixat que separa la pròtasi de l’apòdosi. Sospirar per una porta que permeti passar cap a la cambra del condicional compost. Desesperar-se arraulit en terra. Fetus adult. Bava. Plor de silenci. Amb els ossos cruixits canviar de posició. Mirar cap al sostre. Una forma de futur escrita en el neó. Levitar. Dir que sí. Posar-se dret damunt un mur de formigó. El meu cor té memòria de forma. Caminaré.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/Pr-JoqFVC5E" width="420"></iframe></div>Nicolau Dolshttp://www.blogger.com/profile/07816279578869723809noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22245066.post-37309611204052310482012-04-13T11:34:00.006+02:002012-04-13T14:26:12.596+02:00Les cartes d'Aràlia<div style="text-align: justify;">
No hi ha obres tancades, o no n'hi hauria d'haver. Ho dèiem l'altre dia a una conferència sobre la traducció i ho insinuàvem al post <a href="http://candols.blogspot.com.es/2012/04/un-altre-6-dabril.html" style="color: blue;">Un altre 6 d'abril</a>, d'aquest blog. Si l'obra només es pot llegir en un sentit, és morta. «Tradició no és deixar rames mortes / sobre els altars, mentre la ronda avança» (Blai Bonet). Llegir un mateix llibre moltes de vegades i llegir-lo sempre de manera diferent i trobar-hi noves raons per al goig: vet aquí el que fa bo un llibre.<br />
<br />
Ja he acabat la quarta lectura de <span style="font-style: italic;">Llefre de t</span><span style="font-style: italic;">u<span style="font-style: italic;">, </span></span>de Biel Mesquida. Crec que és una obra mestra. El sent com una espècie de forat negre, un cúmul d'antimatèria que permet fer tots els viatges possibles. Cal prestar atenció a l'estructura dels àtoms per entendre la magnitud de l'univers. <span style="font-style: italic;">Llefre de tu </span>té una estructura atòmica magnífica: cada mot està sospesat i està insertat dins una cadena rítmica que s'entrellaça amb altres efectes d'estructura (oh, el personatge absent!) i acaba ajuntant-se amb una munió d'altres universos pels camins de la intertextualitat. És la literatura encarnada.</div>
<br />
<span style="font-style: italic;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-PcUmB-35puM/T4f_ogjT6_I/AAAAAAAAA4I/ArZ8I8spomQ/s1600/llefre%2Bde%2Btu.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5730830122250136562" src="http://3.bp.blogspot.com/-PcUmB-35puM/T4f_ogjT6_I/AAAAAAAAA4I/ArZ8I8spomQ/s200/llefre%2Bde%2Btu.jpg" style="cursor: hand; cursor: pointer; display: block; height: 200px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 129px;" /></a><br />A tu que vius dins un oblit roent,<br />que romans dins les cèl·lules més íntimes.<br />Per tu alèn apnees, desfaig ofecs de vida,<br />faig títeres de mots entremig dels teus somnis<br />i em deix anar en els braços del temps silent, esclau.<br />A-sus-su-aquinos. A-sus-su-aixines. A-sus-su-ací.<br />Espertremol, ja ho veus... o no: no ho veus.<br />No ho veu ningú. Els cecs hi veuen. ¿Tu?<br /><span style="font-style: italic;"><span style="font-style: italic;"><span style="font-style: italic;"></span></span></span></span><br />
(Biel Mesquida, <span style="font-style: italic;">Llefre de tu</span>, 121).<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Hi cercareu una trama, un fil que us digui com ho heu de compondre, què n'heu de pensar, i us trobareu davant un abisme de llibertat. Demanareu sentit, exigireu sentit, implorareu sentit. No us serà donat. L'haureu de robar i<span style="font-style: italic;"> </span>en pagareu el preu en forma d'embull que us mantindrà lligats a la columna del càstig mentre l'àguila del dubte dels sentits negats us buidarà el fetge a poc a poc. Al final us preguntareu «però era aquí?» i quedareu meravellats de la bellesa del viatge.<br />
<br />
Que no us umpli, un llibre, sinó que us buidi. Que us buidi, que us obligui a posar davant els ulls tot allò que ja sabíeu, tots els llibres que us han contat abans, l'art que heu menjat, la vida que ja heu llegit, i que us forci a veure-ho tot amb una nova llum. És un bon desig, aquest. Ho pens submergint-me dins <span style="font-style: italic;">Llefre</span><span style="font-style: italic;"> de tu</span>, que és com emergir a la platja de totes les coses que ja coneixia.<br />
<br />
Tanmateix, i perquè m'agrada jugar, construesc els intersticis del meu Llefre de tu, com vosaltres en podeu fer uns de diferents, com jo mateix me'n faré uns altres demà o el mes que ve o en tornar jove. Us pos les <a href="https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=ZGVmYXVsdGRvbWFpbnxtYXRlcmlhbHNpYmlkZW18Z3g6N2M0ODRmM2YzNDk2NDViYg&pli=1" style="color: blue;">cartes que Aràlia no hauria volgut mai que veiessin la llum</a> i que jo he pogut interceptar. Gaudiu-ne o indignau-vos-hi.</div>Nicolau Dolshttp://www.blogger.com/profile/07816279578869723809noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22245066.post-24177763719778335692012-04-06T11:20:00.008+02:002012-04-06T12:04:41.264+02:00Un altre 6 d'abril<div style="text-align: justify;">6 d'abril un altre cop, i enguany torna a coincidir amb el Divendres Sant. Com el 1327, talment. Pens en la traducció com a teoria de l'amor. Les mitges esferes de Plató no existeixen. Hi ha enamoraments que neixen de la necessitat de moure's, de canviar, com explica Alberoni. La traducció com a moviment, com a negociació, com a recreació. Avui fa exactament 685 anys que Francesco Petrarca es va commoure veient Laura de Noves dins l'església de Santa Clara, d'Avinyó. Celebrem-ho.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br /><br /></div><br />Oh, feliç ànima, que véns sovint<a href="http://4.bp.blogspot.com/-9JdHPdSRruU/T366DhClZPI/AAAAAAAAA3c/AX9Fs_Tpo5U/s1600/Laura.jpg"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 248px; height: 311px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-9JdHPdSRruU/T366DhClZPI/AAAAAAAAA3c/AX9Fs_Tpo5U/s320/Laura.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5728220345633432818" border="0" /></a><br />a consolar les meves nits dolents<br />amb els teus ulls, que Mort no torna absents,<br />sinó que encara es fan més bells morint.<br /><br />Com t’agraesc que els jorns de goig extint<br />la teva vista em vulgui fer plaents!<br />I així començ a retrobar presents<br />els teus encants en lloc no gens distint.<br /><br />Allà on et cantava any rere any,<br />ara com veus no hi cap més que el lament,<br />i no és per tu el lament, ans pel meu dany.<br /><br />Un sol repòs m’acull en tal afany:<br />que quan tu tornes et conec i et sent<br />pel pas, la veu, la roba, els ulls d’antany.<br /><br /><br /><br /> <br /> <a href="http://4.bp.blogspot.com/-13SGldjKMUw/T367D63ASDI/AAAAAAAAA30/tFi4oCjobl8/s1600/Laura.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 251px; height: 315px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-13SGldjKMUw/T367D63ASDI/AAAAAAAAA30/tFi4oCjobl8/s320/Laura.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5728221452075812914" border="0" /></a>Alma felice che sovente torni<br />a consolar le mie notti dolenti<br /> con gli occhi tuoi che Morte non à spenti,<br /> ma sovra’l mortal modo fatti adorni:<br /><br /> quanto gradisco che’ miei tristi giorni<br /> a rallegrar de tua vista consenti!<br /> Così comincio a ritrovar presenti<br /> le tue bellezze a’ suoi usati soggiorni,<br /><br /> là ‘ve cantando andai di te molt’anni,<br /> or, come vedi, vo de te piangendo:<br /> di te piangendo no, ma de’ miei danni.<br /><br /> Sol un riposo trovo in molti affanni,<br /> che, quando torni, te conosco e ‘ntendo<br /><div style="text-align: left;"> a l’andar, a la voce, al volto, a’ panni. <br /><br /><br /><br /></div>Nicolau Dolshttp://www.blogger.com/profile/07816279578869723809noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-22245066.post-54603832532214480432012-02-27T23:39:00.006+01:002012-02-28T00:02:23.280+01:00Sapiencial · 6<a href="http://1.bp.blogspot.com/-iZbRJoDqOg4/T0wI3fPhkvI/AAAAAAAAA2s/TJPcECZLpYk/s1600/flowers.jpg" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 100%; "><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 600px; height: 194px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-iZbRJoDqOg4/T0wI3fPhkvI/AAAAAAAAA2s/TJPcECZLpYk/s400/flowers.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5713951776598758130" /></a><div style="text-align: center; font-family: Georgia, serif; font-style: normal; font-variant: normal; line-height: normal; font-size: 100%; "><span style="text-align: -webkit-auto; font-size: medium; "><span><span style="font-size: 15px; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; ">Aquest dolor que ve a visitar-te<br />i et duu fotografies d'altre temps,</span></span></span></div><div style="text-align: center; font-family: Georgia, serif; font-style: normal; font-variant: normal; line-height: normal; font-size: 100%; "><span style="text-align: -webkit-auto; font-size: medium; "><span><span style="font-size: 15px; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; ">de gent que riu, i balla, i s'enamora;</span></span></span></div><div style="text-align: center; font-family: Georgia, serif; font-style: normal; font-variant: normal; line-height: normal; font-size: 100%; "><span style="text-align: -webkit-auto; font-size: medium; "><span><span style="font-size: 15px; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; ">aquest dolor, no deixis que se'n vagi,</span></span></span></div><div style="text-align: center; font-family: Georgia, serif; font-style: normal; font-variant: normal; line-height: normal; font-size: 100%; "><span style="text-align: -webkit-auto; font-size: medium; "><span><span style="font-size: 15px; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; ">convida'l a passar, fes-li un cafè,</span></span></span></div><div style="text-align: center; font-family: Georgia, serif; font-style: normal; font-variant: normal; line-height: normal; font-size: 100%; "><span style="text-align: -webkit-auto; font-size: medium; "><span><span style="font-size: 15px; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; ">demana-li què conta, si tot marxa...</span></span></span></div><div style="text-align: center; font-family: Georgia, serif; font-style: normal; font-variant: normal; line-height: normal; font-size: 100%; "><span style="text-align: -webkit-auto; font-size: medium; "><span><span style="font-size: 15px; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; "><br /></span></span></span></div><div style="text-align: center; font-family: Georgia, serif; font-style: normal; font-variant: normal; line-height: normal; font-size: 100%; "><span style="text-align: -webkit-auto; font-size: medium; "><span><span style="font-size: 15px; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; ">Feliç l'home que fa del seu dolor</span></span></span></div><div style="text-align: center; font-family: Georgia, serif; font-style: normal; font-variant: normal; line-height: normal; font-size: 100%; "><span style="text-align: -webkit-auto; font-size: medium; "><span><span style="font-size: 15px; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; ">el sementer fecund de la bellesa,</span></span></span></div><div style="text-align: center; font-family: Georgia, serif; font-style: normal; font-variant: normal; line-height: normal; font-size: 100%; "><span style="text-align: -webkit-auto; font-size: medium; "><span><span style="font-size: 15px; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; ">on el temps conrarà les flors del goig.</span></span></span></div>Nicolau Dolshttp://www.blogger.com/profile/07816279578869723809noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-22245066.post-12155332642964375472012-02-25T10:06:00.002+01:002012-02-25T10:13:17.778+01:00Al final era això<div style="text-align: justify;">A l'enfront de tots els camins. Al cap damunt de tots els puigs. A la posta de cada dia. I ara què? Ara res. Ja està. Demà igual.<br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><iframe src="http://www.youtube.com/embed/KLpMddpgGEQ" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" width="420"></iframe></div>Nicolau Dolshttp://www.blogger.com/profile/07816279578869723809noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22245066.post-66229472751207573642011-11-28T10:11:00.004+01:002011-11-28T10:55:15.650+01:00Et uerbum caro factum est<div style="text-align: justify;"><span style="font-style: italic;">With language to transmit knowledge to others, knowing a great many things became a real possibility. Without representative language, most knowledge dies with each individual. Language makes possible an advantage in having brain structures large enough to store hundreds of thousands of items because it makes learning from other brains effective and efficient. And in a cultural world, an individual who knows very large amounts of information has an advantage over an individual who does not</span> (D’Andrade 2002)<br /><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><iframe src="http://www.youtube.com/embed/JnuAaKiX1sg" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" width="420"></iframe></div></div>Nicolau Dolshttp://www.blogger.com/profile/07816279578869723809noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22245066.post-1125433676660460582011-11-24T17:40:00.004+01:002011-11-24T17:48:10.872+01:00Farcit de nomsAl final del camino me dirán:<br />-¿Has vivido? ¿Has amado?<br />Y yo, sin decir nada,<br />abriré el corazón lleno de nombres.<br /><div style="text-align: right;"> Pere Casaldàliga,<br />(«El corazón lleno de nombres», <span style="font-style: italic;">El tiempo y la espera</span>)<br /><br /></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/-U9pL8MbggcA/Ts50YO4-S9I/AAAAAAAAA1k/z0WEuOQcZ9M/s1600/arbre.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 600px; height: 272px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-U9pL8MbggcA/Ts50YO4-S9I/AAAAAAAAA1k/z0WEuOQcZ9M/s400/arbre.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5678604139823516626" border="0" /></a><br /><div style="text-align: right;">Al final del camí em preguntaran:<br />–Has viscut? …i estimat?<br />I jo, sense dir res,<br />obriré el cor i serà farcit de noms.<br /></div>Nicolau Dolshttp://www.blogger.com/profile/07816279578869723809noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22245066.post-51705720638993329142011-11-22T10:35:00.006+01:002011-11-24T17:48:43.868+01:00Felicitat?Se eu pudesse trincar a terra toda<br />E sentir-lhe um paladar,<br />Seria mais feliz um momento ...<br />Mas eu nem sempre quero ser feliz.<br />É preciso ser de vez em quando infeliz<br />Para se poder ser natural...<br />Nem tudo é dias de sol,<br />E a chuva, quando falta muito, pede-se.<br />Por isso tomo a infelicidade com a felicidade<br />Naturalmente, como quem não estranha<br />Que haja montanhas e planícies<br />E que haja rochedos e erva ...<br />O que é preciso é ser-se natural e calmo<br />Na felicidade ou na infelicidade,<br />Sentir como quem olha,<br />Pensar como quem anda,<br />E quando se vai morrer, lembrar-se de que o dia morre,<br />E que o poente é belo e é bela a noite que fica...<br />Assim é e assim seja ...<br /><br />Alberto Caeiro («Poema XXI», <span style="font-style: italic;">O Guardador de Rebanhos</span>)<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/-Ki22yYTw8-s/TsttyN1O4yI/AAAAAAAAA1Y/2IMOZ_aMZFI/s1600/DSCN3349.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-Ki22yYTw8-s/TsttyN1O4yI/AAAAAAAAA1Y/2IMOZ_aMZFI/s400/DSCN3349.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5677752464704463650" border="0" /></a><br /><div style="text-align: right;">Si pogués rosegar la terra tota<br />i sentir-la talment un paladar,<br />una estona seria més feliç…<br />però no és sempre que vull ser feliç.<br />Adesiara cal que siguem infeliços<br />per tal de ser naturals…<br />No tot són dies de sol,<br />i la pluja, quan ja manca molt, es demana.<br />Per això em prenc la infelicitat com la felicitat<br />naturalment, com a qui no meravella<br />que hi hagi muntanyes i planes<br />i que hi hagi roques i herba…<br />El que cal és ser natural i tranquil<br />en la felicitat o en la infelicitat,<br />sentir com qui mira,<br />pensar com qui camina,<br />i quan cal morir, recordar que el dia es mor,<br />i que el ponent és bell i bella la nit que resta…<br />Així és i que així sia…<br /></div>Nicolau Dolshttp://www.blogger.com/profile/07816279578869723809noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22245066.post-18529515837957548072011-11-09T10:22:00.004+01:002011-11-09T10:53:12.113+01:00Fiat lux<div class="separator" style="clear: both; text-align: right;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-auGdiP5NhH8/TrpC3425w1I/AAAAAAAAA0c/LYX295zbZyk/s1600/DSCN1714.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img style="width: 281px; height: 212px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-auGdiP5NhH8/TrpC3425w1I/AAAAAAAAA0c/LYX295zbZyk/s320/DSCN1714.JPG" border="0" /></a>Encara som aquí, el sol gira<br />damunt jo com un falcó i la terra<br />fa resplendir la meva veu dins la teva.<br />I recomença el temps visible<br />dins l’ull que torna a descobrir la llum.<br />No he perdut res.<br />Perdre és traspassar<br />un mapa del cel<br />on els somnis es mouen lents, un riu<br /><div style="text-align: right;">ple de fulles.<br /><br /><div style="text-align: center;"><br /><div style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-x-qPlm-49Kg/TrpDAD4cSiI/AAAAAAAAA0o/ABOU5Uzw3SU/s1600/DSCN1715.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img style="width: 281px; height: 211px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-x-qPlm-49Kg/TrpDAD4cSiI/AAAAAAAAA0o/ABOU5Uzw3SU/s320/DSCN1715.JPG" border="0" /></a></div></div></div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /><a href="http://2.bp.blogspot.com/-12a3UuUrH24/TrpDH8iagDI/AAAAAAAAA00/DNRwJlaZbmk/s1600/DSCN1716.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img style="width: 281px; height: 211px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-12a3UuUrH24/TrpDH8iagDI/AAAAAAAAA00/DNRwJlaZbmk/s320/DSCN1716.JPG" border="0" /></a></div><br />Sono ancora qui, il sole gira<br />alle spalle come un falco e la terra<br />ripete la mia voce nella tua.<br />E ricomincia il tempo visibile<br />nell'occhio che riscopre la luce.<br />Non ho perduto nulla.<br />Perdere è andare di là<br />da un diagramma del cielo<br />lungo movimenti di sogni, un fiume<br />pieno di foglie.<br /><br />Salvatore Quasimodo («Non ho perduto nulla»)Nicolau Dolshttp://www.blogger.com/profile/07816279578869723809noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22245066.post-86820629392882607592011-11-01T13:58:00.006+01:002014-04-25T17:33:25.163+02:00Hem de morir<div style="text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-jVS8UuH0olA/Tq_7jljITLI/AAAAAAAAA0M/mYUSBCnf9AM/s1600/1660_61_vermeer_delft.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-jVS8UuH0olA/Tq_7jljITLI/AAAAAAAAA0M/mYUSBCnf9AM/s320/1660_61_vermeer_delft.jpg" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5670027044676193458" style="cursor: hand; cursor: pointer; display: block; height: 273px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 320px;" /></a></div>
«Cant terrenal»<span style="font-weight: normal;">, de Gerard Vergés</span><br />
<br />
Hem de morir, ho sabem. Però aquell dia,<br />
si el rostre de Déu Pare no ens somriu,<br />
començarà la fosca interminable.<br />
El cert és que, a l'entranya de la terra,<br />
l'àgata i l'ònix –en gelat silenci–<br />
ones de llum iran acumulant.<br />
I serà el mar d'un blau incandescent<br />
I d'herba nova es vestiran les prades.<br />
I les Venus de marbre, d'ulls d'ametlla,<br />
impassibles veuran minvar la lluna.<br />
<div style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
Per museus en penombra (estimat Vermeer!)<br />transitaran turistes i escolars.<br />I seguiran sonant Schumann, Vivaldi...<br />Les quatre estacions: aquells estius<br />quan els pits de les noies, vora el mar,<br />eren llimones àcides; octubres<br />de clarors tardorals als vitralls gòtics;<br />i els hiverns que enceníem foc de llenya;<br />i aquelles primaveres de sol càndid.<br /><br />S'esgrogueiran, en calaixeres fondes,<br />velles fotografies de família<br />(els pares morts, la germaneta morta);<br />velles cartes d'amor intransferibles;<br />vells i oblidats poemes, com presagis;<br />també velles revistes de cinema<br />(llavis de Marilyn com les maduixes,<br />l'immòbil fum dels cigarrets de Bogart...)<br /><br />Serà, aquell dia, el cel més clar que mai.<br />I seguiran fulgint els ors litúrgics<br />i, al sol, les sedes pàl·lides dels palis.<br /><br />Darà voltes el món. Cantaran aus.</div>
<div style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<br /><iframe width="425" height="318" src="//www.youtube.com/embed/Ynky7qoPnUU" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>Nicolau Dolshttp://www.blogger.com/profile/07816279578869723809noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22245066.post-72926604970985486312011-10-21T17:05:00.006+02:002011-10-21T17:30:46.974+02:00Sapiencial<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/-YLrl5nuNo6M/TqGL3G-2hZI/AAAAAAAAAxw/hIKNgsFdRFo/s1600/DSCN3501.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-YLrl5nuNo6M/TqGL3G-2hZI/AAAAAAAAAxw/hIKNgsFdRFo/s320/DSCN3501.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5665963585092093330" border="0" /></a><br /><div style="text-align: center;"> Els desigs acomplerts jeuen en terra,<br /> esvaïts, fets malbé, espelleringats.<br /> Fins al portal n'arriba la fetor,<br /> la lletania i la claror dels ciris<br /> somorta enmig de tanta pesadesa,<br /> flors de plàstic i lúgubres retrats.<br /><br /> Feliç l'home que sap com reservar-ne<br /> el més ocult, el més llunyà de tots<br /> i en fa la clau de volta dels seus dies.<br /></div><br /><div style="text-align: center;"><iframe src="http://www.youtube.com/embed/z-Fxjs62gew" allowfullscreen="" frameborder="0" height="318" width="425"></iframe></div>Nicolau Dolshttp://www.blogger.com/profile/07816279578869723809noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22245066.post-78893676321739965132011-08-05T21:59:00.004+02:002011-08-05T22:08:58.485+02:00Além do Bojador<div style="text-align: left;">Ó mar salgado, quanto do teu sal<br /></div>São lágrimas de Portugal!<br />Por te cruzarmos, quantas mães choraram,<br />Quantos filhos em vão rezaram!<br />Quantas noivas ficaram por casar<br />Para que fosses nosso, ó mar!<br /><br />Valeu a pena? Tudo vale a pena<br />Se a alma não é pequena.<br />Quem quer passar além do Bojador<br />Tem que passar além da dor.<br />Deus ao mar o perigo e o abismo deu,<br />Mas nele é que espelhou o céu. <p style="text-align: center;"><span style="font-family:Arial,Helvetica;"><span style="color:#000000;"><span style="font-size:-1;"><br /><iframe src="http://www.youtube.com/embed/1PK2R0IwCiY" allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" width="425"></iframe></span></span></span></p>For what it's worth,<br />it was worth all the while.<br /><br />It's something unpredictable<br />but in the end it's right.<br />I hope you had the time of your life.Nicolau Dolshttp://www.blogger.com/profile/07816279578869723809noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22245066.post-40100861322677963232011-02-17T19:03:00.003+01:002011-02-17T19:16:57.129+01:00Contra la poesia per la poesia<a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/3849721/20110217/poesia-moratoria-reset-favor.html"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 75px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-Ovu8dnhtxNM/TV1laaKtTqI/AAAAAAAAAsc/f4tT81meOps/s400/dolsvilaweb.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5574723418129780386" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/-gxjZRaPACcs/TV1ksjXCzYI/AAAAAAAAAsU/VkQV-H3JcAE/s1600/dolsvilaweb.jpg"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:trackmoves/> <w:trackformatting/> <w:donotshowcomments/> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:donotpromoteqf/> <w:lidthemeother>CA</w:LidThemeOther> <w:lidthemeasian>X-NONE</w:LidThemeAsian> <w:lidthemecomplexscript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> <w:splitpgbreakandparamark/> <w:dontvertaligncellwithsp/> <w:dontbreakconstrainedforcedtables/> <w:dontvertalignintxbx/> <w:word11kerningpairs/> <w:cachedcolbalance/> </w:Compatibility> <m:mathpr> <m:mathfont val="Cambria Math"> <m:brkbin val="before"> <m:brkbinsub val="--"> <m:smallfrac val="off"> <m:dispdef/> <m:lmargin val="0"> <m:rmargin val="0"> <m:defjc val="centerGroup"> <m:wrapindent val="1440"> <m:intlim val="subSup"> <m:narylim val="undOvr"> </m:mathPr></w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" defunhidewhenused="true" defsemihidden="true" defqformat="false" defpriority="99" latentstylecount="267"> <w:lsdexception locked="false" priority="0" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Normal"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="heading 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 7"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 8"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 9"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 7"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 8"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 9"> <w:lsdexception locked="false" priority="35" qformat="true" name="caption"> <w:lsdexception locked="false" priority="10" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Title"> <w:lsdexception locked="false" priority="1" name="Default Paragraph Font"> <w:lsdexception locked="false" priority="11" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtitle"> <w:lsdexception locked="false" priority="22" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Strong"> <w:lsdexception locked="false" priority="20" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="59" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Table Grid"> <w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Placeholder Text"> <w:lsdexception locked="false" priority="1" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="No Spacing"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Revision"> <w:lsdexception locked="false" priority="34" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="List Paragraph"> <w:lsdexception locked="false" priority="29" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Quote"> <w:lsdexception locked="false" priority="30" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Quote"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="19" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="21" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="31" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Reference"> <w:lsdexception locked="false" priority="32" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Reference"> <w:lsdexception locked="false" priority="33" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Book Title"> <w:lsdexception locked="false" priority="37" name="Bibliography"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" qformat="true" name="TOC Heading"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin;} </style> <![endif]--></a><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">No fa gaire que es varen activar les </span><a href="http://dbalears.cat/actualitat/Cultura/reduccio-al-suport-generic-en-catala.html"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">alarmes entre els editors mallorquins</span></a><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"> per la reducció dels fons destinats pel Consell de Mallorca al suport de l’edició en català. Igualment han estat repetides les </span><a href="http://www.diariodemallorca.es/sociedad-cultura/2010/12/05/espai-mallorca-borde-cierre/626056.html"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">dificultats per mantenir l’Espai Mallorca</span></a><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">, la llibreria del carrer del Carme de Barcelona mantinguda per institucions de les Balears amb l’objectiu de fer-ne un cap de pont de la producció literària i fonogràfica illenca al Principat. Entre una cosa i l’altra, els ajuts a la producció i la distribució arriben als 416.000 euros. <span style=""> </span>No comptam aquí els ajuts específics a les publicacions que aconsegueixen atreure l’atenció de les institucions públiques.<span style=""> </span>O sia, que són 416.000 euros anuals pel cap baix. Mentrestant, sorgeix </span><a href="http://bibliotecamallorquina.es/blog/2010/11/que-llegim/"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">qualque veu</span></a><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"> no implicada en el negoci editorial que comença a plantejar-se la qualitat de les publicacions. La pregunta és fàcil: sense suport institucional, tot això s’aguantaria? És una pregunta innocent. Algunes coses s’han de mantenir, certament. No n’hi ha dubte. Però, ben mirat: és tan nefasta la producció literària illenca que no hi ha cap distribuïdor que la vulgui dur als mostradors del continent? No n’hi ha interès? Obrir una llibreria a Barcelona per activar el consum d’obres fetes a Mallorca va ser una gran idea l’any 1998, però no ho és mantenir-la indefinidament. Això és independent de la vàlua dels professionals que hi fan feina i de la comoditat que pot suposar trobar-ho tot al mateix punt. Cada any que s’allarga el funcionament d’aquest enclau, s’afegeix un any de retard en la desitjada activació d’una distribució normalitzada dels productes culturals de la perifèria.</span></div> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">«La parenta pobra» és una expressió que fa servir freqüentment i des de fa anys Bartomeu Fiol per referir-se a la poesia. A Mallorca potser és millor referir-s’hi com a parenta que ha tingut la sort de jubilar-se amb una magnífica pensió. O sia, que cobra, però no fa feina. Sempre fa de mal dir “això sí, això no”, però no deixa de sorprendre la inflació de llibres de poesia publicats a Mallorca. Si miram només les obres agraciades pel suport genèric a la fase II de la convocatòria de 2010 (llibres editats entre el 1r de gener i el 31 de juliol de l’any passat a Mallorca), en resulta un nombre no inferior a 35. 35 títols de poesia publicats en set mesos per editorials domiciliades a Mallorca o amb sucursal a Mallorca! I, com a condició de la convocatòria, en tiratges no inferiors a 1.000 exemplars. No en tenim dades de vendes, però la inspecció detallada de molta d’aquesta producció és una mica decebedora. No feim més que expressar una valoració totalment subjectiva, que es pot contestar immediatament des d’una subjectivitat diferent, i que no vol negar l’existència de vertaderes perles. Flowers in the dirt, sí, i tant, i per això mateix víctimes de tot plegat. En general, però, cal fer un esforç important per fixar què fa que un text sigui poètic i no un diari personal reconvertit en un enfilall d’endevinalles. És trist imaginar-se un jove dins la secció de poesia d’una llibreria de Palma. En narrativa, en canvi, aquest desconcert no és tan evident. Un observador es veu empès a pensar que per esdevenir novel·lista tothom veu clar que cal qualque cosa més que la voluntat d’esdevenir-hi. Per esdevenir poeta, en canvi...</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Bé, siguem constructius, que no sigui dit: i si ens aturàvem de publicar llibres de poesia d’autors vius... en paper? Vegem: què en treu el poeta de l’edició d’un llibre? Diners? Qui no ha somrigut en llegir aquesta pregunta ingènua?<span style=""> </span>I doncs? I si deixàvem tranquils els diners públics i deixàvem alhora de gastar paper? Per què no podem crear uns fonaments creïbles per a l’edició de poesia? El problema no deu ser l’import, de cada vegada més minso. El problema és la manca de criteri. Pareix com si els editors haguessin deixat de fer el paper de filtre que hom n’hauria d’esperar, com si les institucions haguessin posat els creadors immediatament en contacte amb els consumidors. Utòpicament desitjable, això? No tant. No hi ha guia ni sedàs. Què ens caldria aquí? Que les noves propostes dels creadors rodassin una mica abans d’assaltar els prestatges en solitari: hauríem de retornar a les revistes, caldria publicar a la xarxa, que ho permet tot (menys l’olor de tinta, que no és de tinta, segons Desalmand, sinó de la cola del llom i, miri, potser que deixem d’ensumar-ne, d’això). No era una aspiració retornar als orígens orals de la poesia? Doncs ara no és tan difícil. «No», dirà algú, «la poesia també pot ser gràfica». I tant que sí, i amb animacions i vídeo, si cal. Doncs aquí hi ha el què de publicar a la xarxa: és més flexible, més barat, més accessible. Publiquem en paper, si és que realment cal, allò que perduri després d’un temps de rodatge. Analitzem els impactes de les propostes poètiques en la crítica i en l’acceptació del públic i després, només després, decidim si ho paga publicar-ho en paper. Feim un reset? Va, sí, i primer una moratòria de publicació de poesia en paper.</span></p> <p class="MsoNormal"> </p> <a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/-gxjZRaPACcs/TV1ksjXCzYI/AAAAAAAAAsU/VkQV-H3JcAE/s1600/dolsvilaweb.jpg"><br /></a><br /><img src="file:///C:/Users/CE11RLL/AppData/Local/Temp/moz-screenshot.png" alt="" /><img src="file:///C:/Users/CE11RLL/AppData/Local/Temp/moz-screenshot-1.png" alt="" /><img src="file:///C:/Users/CE11RLL/AppData/Local/Temp/moz-screenshot-2.png" alt="" />Nicolau Dolshttp://www.blogger.com/profile/07816279578869723809noreply@blogger.com0