Identitat i reputació digital

Deseos con daños colaterales

2009-11-07T21:09:00.004+01:00

Ayer fuí víctima de una expoliación en nombre de un proyecto sin justificación alguna, la reabertura del tren tram Artà - Manacor. En términos legales se les denomina expropiación, y siempre es forzosa (a no ser, que antes se hayan reconvertido terrenos para uso industrial o urbanístico para ser vendidos o permutados, ¿compensados? y no expropiados).

El qué

Sigo pensando que en Mallorca sería mucho más eficiente una red de autobuses (no AUMASA) que llegase a todos los núcleos de población y no trenes que llegan a unos pocos núcleos y destruye aún más el territorio. Si bien es verdad que la línea de Artà es antigua y sólo se tiene que reabrir, también es cierto que adaptarla a las leyes actuales ¿correctas? requiere cuatriplicar el territorio necesario y vallar las vías creando un grave problema de permeabilidad para las personas que se mueven por los caminos cercanos a la vía de tren. También es cierto que para resolver sólo parte de estos problemas de pemeabilidad tienen que construirse decenas de kilómetros de nuevas carreteras rurales.

El drama

El peor drama no es ahora ni por mi, éste vendrá si se sigue con este faraónico proyecto de vías ferreas cuando se tengan que abrir vías de tren de nueva construcción y destruir aún más el campo. En el caso de la prolongación de la vía de tren hasta Alcúdia se ha abortado el proyecto precisamente por que no ha habido acuerdo sobre que parte del territorio se tenía que destruir. Ya veremos que pasa si se sigue con el plan hacia Andratx, Santanyí, Felanitx y Manacor. Y ya veremos que pasa cuando en breve, si se atreve, el Conseller Gabriel Vicenç, asesorado por sus estupendos directores generales, presenta el trazado de Artà hasta Cala Ratjada que se licitó en Abril de 2009. El estudio del trazado se licitó en abril de 2009 y el estudio tenía que presentarse en 6 meses, por tanto, el 4 de octubre ya tendría que haberse presentado, y la Conselleria de Mobilitat i Ordenació del Territori aún no lo ha hecho público. O quizás debe presentarse en Noviembre si los 6 meses es a partir de la fecha de adjudicación. En fin. Antes de fin de año y antes de que empiecen las obras, ya que forzosamente ya pueden ocupar los terrenos, los damnificados de Artà a Cala Ratjada ya tendrían que saber si les ha tocado la lotería del tren.

Si no siguiese este drama hasta Cala Ratjada, la línea hasta Artà aún tiene menos sentido. Hay que recordar que el drama lo sufrimos porque se trata de la línea con menos demanda potencial de las vías previstas en el Plan de Transportes Ferroviarios de las Illes Balears (página 77). Si fuese de verdad un proyecto necesario, útil, justo y eficiente, ni siquiera me hubiese molestado en escribir este artículo, o quizás lo hubiese podido escribir en positivo.

Lo irreversible

Mallorca quedará dividida, a parte de por las autopistas y autovías infranqueables, además por vías de tren infranqueables. Muchas personas, en nombre de un ecologismo que no entiende de destrucción de territorio cuando se trata de trenes y no de carreteras, pasarán en fila india por los ayuntamientos para ceder forzosamente sus propiedades en nombre de un transporte público que no sabemos si es el más óptimo, porque los políticos no han tenido el valor de presentar estudios comparativos, sobre el territorio de Mallorca, comparando la modalidad tren, bus o híbrida.

El daño moral

La mayoría de estas personas expoliadas, como lo han sido las expoliadas por el tren tram de Manacor Artà, y lo han sido también por la autovía MA-15 son personas mayores, de más de 60 años, indefensos, perplejos, viviendo en sus propias carnes como la administración les roba a cambio de una miseria no deseada de sus bienes. A veces están bien pagados porque las piezas de tierra no valen nada, y a veces el valor sentimental a aquellas tierras no tiene precio, otras veces la expoliación destroza explotaciones agrícolas y paisajes emblemáticos o fincas mayores cuyo precio es superior al pagado por la administración. Y el pago por daños morales la administración ni los paga, ni los tiene en cuenta, ni le interesan para nada. Ni te da el pésame.

Los deseos con daños colaterales

Pienso que todas aquellas personas que desean, apoyan y consienten estos faraónicos proyectos, tanto de trenes, como de autovías y autopistas, no tienen en cuenta los daños colaterales de sus deseos, ni sobre la destrucción de territorio ni sobre el daño moral causado a los propietarios de tierras y edificaciones que destruyen. Sobretodo, sobre aquellas personas que defienden trenes en Mallorca en nombre de la sostenibilidad, ecologismo y el transporte público y las que han manifestado abiertamente que no les importa que destruya territorio al tratarse de un tren y no de una nueva carretera, pienso que en realidad no les importa para nada ni la ecología ni el medioambiente, y lo único que desean es mantener un discurso POLÍTICO para movilizar unos miles de personas, o sólo cientos, y sentirse arropadas en sus partidos minoritarios, con excusas para diferenciarse de los estatales, y asegurarse así unos mínimos votos para luego poder pactar y governar. (Ohhhhhhhhhhh! acabo de descubrir América ;-)).

Puedo entender que el Gobierno desee mantener este proyecto "estrella" ABSURDO para no desequilibrar su pacto, pero no comparto esta decisión, por todos los daños colaterales que están causando: destruir el territorio y los daños morales y económicos (si es el caso) de los afectados.

Otro daño colateral que me atrevo a escribir es el de la especulación urbanística, no porque me lo invente, sino porque lo explicita el informe de impacto ambiental, el cual no se puede consultar en Internet:

"PÁGINA 16: Así mismo, describe los impactos sobre el medio socio-económico.

Impacto sobre la población, potenciales cambios en la distribución de la población, expropiaciones y destrucción directa de construcciones y terrenos, alteraciones en el tráfico durante las obras, afección al confort ambiental, efecto barrera, efecto en la movilidad.

Impacto sobre la organización territorial, riesgo potencial de afecciones a la accesibilidad transversal del territorio.

Impacto sobre el planteamiento urbanístico, alteración de los documentos de enplazamiento urbano en vigor, esto nos puede llevar, como consecuencia, a un proceso de valoración equívoco del terreno dando lugar a un caso más de especulación."

Las oportunidades perdidas

Si se malgastan los 171 millones de euros que a día de hoy está prespuestado este proyecto se pierden muchas otras oportunidades:

Se pierde toda oportunidad de pensar en un transporte público global para toda Mallorca, innovador, y no basado en postulados de transporte del siglo XIX (trenes) y del boom turístico de los 60 (autovías).
Se pierde la oportunidad de fomentar el transporte público global, prescindiendo del coche, porque no soluciona los problemas de AUMASA para la mayoría de los núcleos de población, ni este tren conecta de forma eficiente con Palma ni con los núcleos turísticos.
Se pierde la oportunidad de apostar por una Vías Verdes y fomentar un turismo alternativo en la comarca de Llevant.
Se pierde cualquier oportunidad de creer en un transporte público eficiente y competitivo con el coche, porque aún gastando 171 millones de euros, no logrará que la mayoría de personas que viven en Llevant puedan prescindir del coche, y al final éstas no utilizarán el tren.

INTO 2009. Congrés internacional d'Innovació en Turisme

2009-10-24T22:38:00.003+02:00

Enguany l'INTO em va agradar especialment per dos motius:

M'hi van convidar a participar activament podent aportar el meu punt de vista sobre el Web 2.0, Travel 2.0 i proposant ponents. I vaig poder proposar i moderar la taula rodona Escoltem els Viatgers i els Turistes 2.0.
El tema en ell mateix ja m'interessava moltíssim.

També em va agradar més perquè es va aprofitar infraestructura del ParcBit. Per nosaltres que ja estam fent feina al ParcBit és més còmode, ja que ho tenim allà mateix, tot i que poder-ho fer a diferents indrets de l'illa, com un any que es va fer a Pollença també té el seu encant.

M'ha sorprès gratament la repercussió que ha tengut a les xarxes socials i la bona feina que ha fet en Josomid per donar a conèixer l'esdeveniment. Per exemple si busques #into09 a Twitter, tens una reproducció col.laborativa en diferit de les millors jugades de cada sessió. Un bon exemple és aquesta fotografia feta per joh_cavalcanti de la presentació de Robert Govers (que per cert, m'hauria de comprar el seu llibre i també els d'en Dimitrios Buhalis)

Parlant de llibres, en ple començament dels e-book, en Marek Fodor, va rebre peticions de tot el públic físic i virtual perquè publicàs la seva llista de llibres de capçalera sobre social media, i així ho va fer en el seu bloc. Més lectures per la llista d'espera.

Un dels grups més actius en la retransmisió de l'INTO 2009 a través de les xarxes socials va ser part de l'equip de Mind Project (Maribel Rincón, Bernat Comas, Johana Cavalcanti) que van seguir la sessió o bé presencialment o virtualment i no paraven d'interactuar amb els seus portàtils i els seus mòbils. Si vos interessa saber de que s'alimenten aquestes persones que volen revolucionar el món del turisme vos podeu fer admiradors de Mind Project a Facebook.

A l'INTO s'hi van apuntar més de 300 persones. Desconec si tothom era tan actiu als "social media". El que si m'he fixat és que molts dels ponents si que ho són, i ja els he afegit al twitter per tenir-los present i poder seguir-los el fil. Curiosament si a dia d'avui cerques INTO 2009 a Google, la primera pàgina que surt no és la de l'INTO sino la d'un dels ponents de la taula rodona Escoltem els Viatgers i els Turistes 2.0, el bloc d'en Toni Mascaró, que va ser la primera persona que digué parlar del congrés dia 1 d'agost, quasi tres mesos abans de l'acte.

Toni Martín ha estat una de les persones que va seguir l'INTO des de la distància i ha compartit la seva experiència a través de la comunitat Hosteltur.

Ara cal revisar els projectes del ponents assistents a l'INTO 2009 perquè tots són interessants, i de tots es pot aprendre temes de: visibilitat, reputació, identitat, e-branding, contingut generat per l'usuari, gestió, d'informació relacionada amb destins i serveis turístics. En breu hi haurà publicades les presentacions, i també serà un bon exercici tornar-les a revisar.

Al sopar informal entre alguns ponents i públic vaig poder intercanviar impressions amb Carlo Alvarez de Tripadvisor i amb en Matt Jerwood, un consultor anglès que va parlar sobre com les empreses poden adoptar els social media.

Una de les coses que ja he fet és seguir tots els ponents que he trobat el seu twitter a través del twitter. M'estic donant compte que estic subtituint el twitter com una mescla de lector de feeds i estar en contacte en diferit.

La pena que tenc és que no vaig poder assistir als Urbanlabs al Citilab de Cornellà (Barcelona) perquè va coincidir amb part amb l'INTO, però hi vaig enviar tres persones properes que segur que em contaran moltes impressions i he anat seguint alguna cosa a través també de les xarxes socials.

I també em vaig perdre les Jornades sobre Open Source per a Pimes que organitzava l'iBit i on Benjamí parlava.

Cabueñes, Gijón, Identitat i reputació digital

2009-09-28T21:39:00.004+02:00

La setmana passada vaig ser tota la setmana entre Gijón i Cabueñes. El motiu, impartir uns cursos sobre identitat i reputació digital. Van passar uns 250 alumnes, en 6 sessions d'entre 2 i 3 hores, eren joves i tècnics de joventud, en motiu de Los XXVII Encuentros Internacionales de Juventud de Cabueñes. Na Marga Castells, va donar 14 hores més sobre xarxes socials i identitat digital.

Els tallers de noves tecnologies dins el marc de Cabueñes van ser organitzats per la Fundació CTIC, un organisme similar a la Fundació IBIT, que opera a Asturies.

Els continguts dels tallers sobre identitat i reputació digital, que vaig impartir estaven basats en els continguts exposats en l'exposició sobre Identitat Digital i en el llibre Visibilidad, Cómo gestionar la reputación en Internet.

Els Encuentros van tenir lloc a La Laboral, situat a uns pocs kilòmetres de Gijón. A prop hi ha la Universitat, un museu, l'hospital, la universitat i un parc tecnològic, on, entre d'altres organitzacions, hi ha la Fundació CTIC i la seu espanyola del W3C. Aquesta zona es coneix des de fa poc com "La milla del conocimiento".

Em va agradar Gijón. Vam trobar molt bon temps i tot estava cuidat, net, concorregut i a prop. En arribar l'organització ens va donar una targeta ciutadana perquè ens poguéssim moure en transport públic. Teníem 3 línies d'autobusos davant la porta de La Laboral que ens duia fins al centre de la ciutat. L'hotel on ens allotjaren estava davant la Playa de San Lorenzo. Quasi cada horabaixa, hi havia una vintena o més de surfers esperant les ones, que aquella setmana van ser molt suaus.

El menjar boníssim. Tapetes i sidra.

Un capvespre que no teníem cursos vam aprofitar per anar a visitar el Jardín Botánico Atlántico, situat just al costat de La Laboral. Impresionant. S'ha de veure sobretot el bosc Atlàntic.

Un lloc totalment recomanable per viatjar.

KBUÑS 2009

2009-09-20T20:22:00.001+02:00

Demà comença KBUÑS 2009. He de donar 7 tallers d'identitat i reputació digital, i na Marga Castells 7 més d'identitat digital i xarxes socials. Hem preparat aquesta enquesta per comparar els resultats amb la que vam fer l'any passat en motiu de l'exposició identitat digital. Si algú té ganes de respondre-la també la pot respondre, encara que no vagi a KBUÑS2009.

Alegaciones al Plan de Transportes Ferroviarios de Baleares y al Proyecto de tren Manacor Artà

2009-08-25T21:55:00.007+02:00

Hoy voy a hablar de las contradicciones de los mallorquines y de como alienan puntos de vista grupos aparentemente dispares.

Geógrafos contra el Plan de Transportes y el Plan de Ferrocarriles

El 2 de noviembre de 2004 Lluïsa Dubon i Pretus actuando como presidenta de la Delegació Territorial del Col·legi de Geògrafs a les Illes Balears alegó contra el Plan Director Sectorial de Transportes de las Islas Baleares. La señora Dubon es hoy Consejera del Departamento de Territorio del Consell Insular de Mallorca en representación del PSOE.

En el año 2004 Dubon expresaba a través de las alegaciones que los estudios de movilidad para realizar el diagnóstico para elaborar el plan de transportes ferroviario eran insuficientes y que en pocos años este plan quedaría obsoleto. También alegaba que la línea de Migjorn, una con mayor demanda de viajeros, según el plan, no tenía demanda suficiente como para justificar la construcción del ferrocarril. Hay que tener en cuenta que el tren de Artà tiene mucha menos demanda que el tren de Migjorn según el plan de transportes ferroviarios.

No tengo constancia que se haya producido ningún debate político entre el Consell Insular de Mallorca que tiene las competencias de carreteras con el Govern de las Baleares que tiene las competencias de ferrocarriles para hablar sobre transporte en Mallorca. De hecho, para rizar el rizo, el Govern justifica el tren en contra de las autovías y las autopistas, por ser más ecológicos y para fomentar el transporte colectivo, al mismo tiempo que el Consell proyecta la autovía Manacor - Sant LLorenç que discurre paralela por la vía de tren. Poca fe en que el tren disminuirá el uso del transporte privado.

Tampoco tengo constancia que ni el Golegio de Geógrafos ni el Departamento de Territorio del Consell de Mallorca haya recordado la obsolescencia del plan 5 años después al plantearse la reapertura de la línea de tren de Artà, el trayecto con menos demanda de Mallorca.

PP y GOB contra la falta de connexión entre Llevant y Palma

A finales de 2008 en período de alegaciones del proyecto de reapertura de la línea Manacor - Artà el GOB y el Partido Popular acercaron posiciones acerca de este proyecto. Las dos organizaciones no veían bien que el tren de Manacor Artà no quedase unido con el tren de Manacor a Palma, obligando a los usuarios a hacer un transbordo de 1,6 kilómetros. El motivo era que se construiría una estación provisional a 1,6 kilómetros de la estación de tren que une Manacor con Palma.

El PP en 2009 también acercó posiciones con la ahora representante del PSOE, cuando en 2004 alegaba contra la baja demanda de población. La segunda alegación del PP hacía referencia a que "las poblaciones servidas por el proyecto que se propone son escasas". Además, las alegaciones del PP también hacen referencia a las medidas de seguridad obviadas en el proyecto (cabe recordarlo ya que hay tantos conflictos entre los trabajadores de SFM - Servicios Ferroviarios de Mallorca y la Consejería de Movilidad por temas de seguridad, según el comité de empresa, o por temas de salarios según directivos y políticos).

Aquí pueden leer las alegaciones del GOB. Las alegaciones del PP no las he encontrado en Internet. Pueden consultarse en Papel en la Consejería de Movilidad o SFM están en copia en el segundo proyecto de tren que Movilidad puso en exposición pública en julio de 2009 (el primero lo expuso en diciembre de 2008).

La Asociación Alternativa al Tren - Red de Movilidad de LLevant también realizó las pertinentes alegaciones en julio de 2009. En estas alegaciones se hacía referencia a la falta de consenso social, los parcos estudios en los cuales se basaba el proyecto (como lo hizo el colegio de geógrafos en el año 2004) y el grave impacto ambiental que esta construcción ocasionaría sobre el territorio, además de al largo recorrido para llegar de Llevant a Palma.

Información propagandística

Esto es sólo una muestra de las alegaciones que ha recibido este proyecto de tren, sin embargo hoy el Diario de Mallorca, anunciaba a toda página como si de propaganda electoral encubierta se tratase y resaltando el "poderío y la autoridad" de la Consejería de Movilidad, que las obras iban a empezar a finales de año o a principios del que viene, y que en setiembre se licitaría la obra de contrucción del tren Manacor Artà.
La consejería de movilidad no ha difundido las alegaciones que ha recibido ni tampoco ha dado ninguna explicación de por qué se ha incrementado en 50.000 metros cuadrados las expropiaciones. Tampoco ha informado del sobrecoste del proyecto por este incremento de nuevos metros y por la decisión de construir más talleres en el pequeño núcleo rural de Son Carrió.

Decepción por la desinformación

Lo triste de este asunto es que como ciudadana me siento totalmente marginada de las decisiones que se están tomando y de no poder intervenir ni reclamar información. La verdad es que cansa tener que ir personalmente al registro público a dejar solicitudes de información para que sean contestadas al cabo de dos meses y tener que aguantar la lectura de esta información espectáculo "amenaza" en los periódicos sin que éstos informen de todos los flecos que aún quedan sin atar.

Digo "amenaza" porque "amenazan" de empezar ya a toda prisa, de forma improvisada sin informar a los interesados y sin la mínima sensibilidad hacia las personas que queremos seguir estas informaciones y el devenir al detalle de todo el proceso para que nos expliquen por qué se han tomado cada una de las decisiones y sobretodo, si estas son correctas desde un punto económico, técnico y social. Nos interesa el motivo real de la toma de decisiones no el que aparece sobre el papel.

El tren de Llevant, la línea con menos demanda potencial

2009-08-23T22:57:00.009+02:00

Como indiqué hace unas semanas estoy denunciando el proyecto del tren Manacor - Artà, promovido por el Govern de les Illes Balears, al considerar que no está justificado y que malgasta el dinero público.

Al ver que la Consejería de movilidad y ordenación del territorio de Balears pretendía reabrir la línea de tren tram Manacor Artà, y haber consultado el proyecto, me puse en contacto con diferentes personas de diferente condición. Todas ellas coincidían en que era un proyecto aberrante, que no solucionaría los problemas de movilidad de la población, que no era para nada ecológico y que gastaría una cantidad de dinero que no serviría para nada y que éste se podría invertir de forma más responsable (en educación, sanidad y un buen transporte público para toda la comarca basado en una red de autobuses) si se renunciase a ese tren.

Este grupo de personas, antes de decidir montar la Asociación Alternativa al Tren - Red de Movilidad de Llevant, nos informamos acerca de los motivos reales de este proyecto. Para ello consultamos la única documentación disponible en la red, el Plan Director de Transportes de las Islas Baleares y hablamos con algunos políticos y expertos en trenes.

La conclusión a la que llegamos fue que este tren sólo se construía por capricho político ya que el plan director de transportes decía explícitamente que era el trazado con menos demanda potencial. Y los expertos nos explicaron que mientras en España se estaban cerrando trenes con mucha más demanda era ilógico que se reabriera esta vía. Y aun más, más ilógico era que el proyecto no conectase con Palma, y que la vía de Inca a Manacor fuera sólo de un carril.

Os dejo algunas imágenes del Plan de Transporte Ferroviario, que forma parte del Plan Director de Transportes de las Islas Baleares, donde se habla que este tren sólo cubre el 8% de la demanda hasta Manacor (en caso que llegase a Cala Millor y Cala Ratjada, en estos momentos sólo llegaría a Artà, cosa que por lo menos haría bajar este porcentaje a la mitad). También se habla del bajo volumen de población con el déficit que esto ocasionaría.

El primer comentari anònim d'aquest bloc

2009-08-07T11:24:00.002+02:00

Ahir per primera vegada en aquest bloc algú va deixar un comentari anònim al primer apunt que he escrit que parla de política, en la secció Think Global Act Local.
No em va sorprendre gens. La veritat és que ho esperava. Tot i que em pensava que alguns dels primers comentaris anònims serien d'atac, però no ha estat així, m'han aportat informació important, que hauria de verificar, d'alguna manera, fins a quin punt és de fiar, ja que el comentari és anònim i no sé la reputació de la font.
Això és una evidència que confirma una de les tesis de la japonesa Akiko Orita, per participar en els afers públics (e-government) a vegades cal mantenir l'anonimat per no entrar en prejudicis. Crec que la societat mallorquina no està tan lluny de la japonesa en aquest aspecte. Aquí a Mallorca tothom s'arriba a conèixer i la gent no sempre diu el que pensa o no ho acaba de dir, per por, per prejudicis, pel que diran, per la imatge, per les relacions socials que poden comprometre. Pens que es podria demostrar que la Teoria dels Sis Graus de Separació que va provar Stanley Milgram, a Mallorca es redueix a 2 o 3. Potser ara que tenim Facebook i hi ha tants de grups dedicats a Mallorca amb tants de mallorquins etiquetats es podria arribar a demostrar que els escalons de separació disminueixen.

¿Por qué un un tren entre Manacor y Artà (y Cala Millor, Cala Rajada) en Mallorca?

2009-08-06T17:50:00.004+02:00

Me resulta difícil empezar a hablar sobre este tema. He ido recopilando información desde Junio de 2008 y resulta difícil organizarla de forma que tenga un sentido para el lector. Lo haré a trocitos en diferentes apuntes para ir de lo más general a lo más detallado para ir explicando evidencias e hipótesis sobre un proyecto de transporte público que, a mi entender, se ha manipulado de forma muy efectiva a la opinión pública para que desde las izquierdas y los ecologistas de Mallorca se esté a favor de un proyecto de tren que destruye territorio sin justificación alguna. Es paradójico.

En el año 2006 se aprobó el Plan Director de Transportes de las Islas Baleares. Por aquel entonces gobernaba el PP (Partido Popular) en Baleares. En el año 2007 hubo elecciones y se formó un Gobierno mixto PSIB-PSOE (Partido Socialista de las Illes Balears - Partido Socialista Obrero Español), UM (Unión Mallorquina) y BLOC. El BLOC (formado por PSM-Partido Socialista de Mallorca, Alternativa Esquerra Unida Els Verds y Esquerra Republicana de Catalunya) consiguió una de las Consejerías más golosas de las islas: Consejería de Movilidad y Ordenación del territorio. Es la Consejería que decide donde se puede urbanizar y por donde irán los flujos de comunicación. Desconozco como fueron las negociaciones para repartirse las Consejerías entre los diferentes partidos políticos.

Hace diez años aproximadamente se formó la Plataforma del Tren de Llevant, llamada Llevant en Marxa, para reivindicar que volviera a pasar el tren por la abandonada vía de tren Manacor-Artà y llegara hasta Cala Ratjada. Esta plataforma comunica sus acciones a través de su bloc donde no permite que se dejen comentarios. La plataforma cuenta o contó con la representación del mediático periodista de TV3 Miquel Piris. Durante diez años ha organizado caminatas por las antiguas vías de tren para reivindicar que volviera a pasar el tren por estas vías abandonadas en 1977 por los motivos que explica Piris en su reportaje.

Para organizar estas marchas, para reivindicar la vuelta del tren, la Plataforma del Tren de Llevant consiguió involucrar a diferentes alcaldes de los ayuntamientos. Uno de los alcaldes más activos fue Mateu Puigròs, alcalde de Sant Llorenç des Cardassar. Los ayuntamientos implicados en la reivindicación se encargaban de limpiar las vías de tren de malezas y arbustos para que los caminantes pudieran pasar en esos días lúdicos reivindicativos.

No cabe duda que la reivindicación caló hondo hasta el punto que el BLOC, formado por representantes de la Plataforma del Tren de Llevant, incorporó en su programa electoral la prioridad de reabrir la línea de Artà, aún sabiendo, si lo habían leído, que el Plan de Transporte Ferroviario indicaba que ésta era la línea con menos demanda potencial de toda la red de ferrocarriles proyectada en el plan. Y aún más, si se habían leído el PEIT (Plan Estratégico de Transportes e Infrastructuras del Ministerio de Fomento del Gobierno Español), tenían que saber que no podían prometer esto. El PEIT explica que para reabrir una antigua vía abandonada se tiene que justificar en función de la demanda y que antes de destruir territorio construyendo nuevas infraestructuras hay que valorar poner servicios sin consumir territorio, ya que es viable.

El PSIB-PSOE fue más cauto a la hora de elaborar su programa electoral en materia de transportes. Así indica que sólo se promocionará el ferrocarril y el tranvía en aquellos trayectos con la suficiente demanda que justifiquen las grandes inversiones.

UM sólo hacía referente a un moderno sistema de transportes en tren y bus en su programa electoral.

Esto pone en evidencia que reabrir esta vía de tren es una decisión política sin justificación técnica que la avale. En próximos apuntes voy a detallar por qué.

A partir de este análisis a vista de pájaro me saltan tres dudas existenciales, desde un punto de vista ciudadano:

¿Cómo puede ser que los partidos políticos prometan proyectos sin valorar el por qué y las consecuencias más allá de la reivindicación de algunos ciudadanos? En este caso se ha prometido un tren y no un transporte público que solucione los problemas de movilidad de la ciudadanía de la comarca de LLevant, sin comparar las posibilidades que se adaptan mejor a las circunstancias del territorio.
¿Qué criterios y qué indicadores utilizan los Gobiernos para priorizar las inversiones en proyectos y servicios a los ciudadanos (trenes o buses, hospitales, escuelas,...) e invertir, o en algunos casos malgastar, el dinero no sólo de los ciudadanos de Baleares, también de los españoles y de los europeos que llegan a través de los fondos europeos?
¿Por qué los socios de Gobierno del BLOC, el PSIB-PSOE y UM, consienten que se empiece a desarrollar el plan de ferrocarriles por el trayecto que el mismo plan considera que es el que tiene una demanda potencial de pasajeros menor, y así asegurar el fracaso de la utilización del transporte público?

Bifurcacions

2009-08-06T01:18:00.003+02:00

Ha arribat el moment de donar més contingut a aquest bloc més enllà de la identitat i la reputació digital. De moment seguiré sempre que pugui parlant d'aquest tema, però també inaguraré una secció titulada "Think global act local".

M'ha sorgit la necessitat d'explicar coses locals que no s'expliquen en profunditat en els mitjans de comunicació ni en els debats polítics. Estic cansada de la manipulació informativa. Estic cansada de no poder accedir a la informació que no es diu i que a través dels mitjans de comunicació tradicionals només es repeteixi el discurs oficial.

Els blocs interessants tampoc no parlen del que no es diu. Reflexionen dels seus temes del que saben, però no expliquen temes locals que els bloggers potser coneixen en més profunditat i que ens podrien donar una visió més acurada de l'assumpte.

Els temes locals de per si no interessen i el poc ressò que se'n fa sempre és del punt de vista de les persones autoritàries que estan en el poder o de les plataformes civils que donen el seu punt de vista, un punt de vista sesgat i no global. Aquests discursos solen ser de per si molt simplistes sense entrar en profunditat.

Duc 14 mesos estudiant el projecte de reobertura de la línia de tren Manacor Artà. Hi he dedicat bona part del meu temps lliure i moltes hores de no dormir. Començaré la secció "Think global act local" explicant el que no diuen les fonts oficials d'aquest projecte i desmontant la informació publicada oficialment sobre aquest projecte. Els comentaris seguiran oberts. Convid a tots els aludits a destroçar les meves argumentacions. Per això està el diàleg, però com que aquest diàleg no el puc fer de forma fàcil i accessible i digital en les fonts d'informació original he decidit fer-lo aquí.

La secció "Think global act local" l'escriuré en castellà perquè pugui tenir una major cobertura i la pugui entendre més gent, tot i ser un tema local. Segur que a altres indrets es troben en problemes semblants i potser poden utilitzar part d'aquesta informació.

Em serà difícil parlar en principi d'altres projectes que no siguin el de reobertura de la línia de tren Manacor Artà perquè per poder argumentar en aquest bloc necessit un profund coneixement del que estic parlant i això requereix molt de temps.

Sentint i aprenent

2009-08-05T00:22:00.005+02:00

Vaig quedar remull. Estava a la proa de l'embarcació navegant ràpid a veure una de les mànigues abans de tornar a port. L'Embat va arribar als 20 nusos. Com més ens atracavem als velers més violentes eren les ones. Exactament tres van ser suficients per deixar-me remull, tal qual si hagués pegat un capfico vestida i hagués tornat sortir. No em va importar. El vent i el sol es van encarregar d'eixugar-me la roba aviat. La frescor la vaig agrair. Una de les darreres fotos va ser just després del viratge de l'Alfa Romeo, que avui es posaria en primera posició.

Fins ahir no sabia res de regates. Ahir, el primer dia de la 28 edició de la Copa del Rey de Vela vaig aprendre un munt. Es realitzaven regates en tres camps de regates al mateix temps, on hi competien embarcacions de diferents categories. Hi ha 3 àrees de regates on més de 100 embarcacions es disputen els primers llocs. En un dia es poden realitzar diferents mànigues (carreres) ja que les distàncies dels recorreguts dels circuits no són gaire grans. Per sortir, les embarcacions s'alienen en front d'una línia imaginària entre dos punts que són dues embarcacions de l'organització. La dificultat consisteix en mantenir les embarcacions sense creuar la línia imaginària abans de donar la sortida, si la creues et penalitzen i has de tornar a rera perdent un temps valuós. Quan es dóna la sortida comença la competició. Un dels moments més emocionants i espectaculars són els viratges a les boies del circuit. Guanya el primer que arriba. Es puntuen totes les mànigues de tota la setmana per proclamar el campió.

Cada dia a la web de la Copa del Rei publiquen una nota de premsa amb els resultats del dia. Més interessant encara és consultar els resultats a la web (no record com he arribat navegant en aquesta pàgina) i consultar qui són els armadors de les embarcacions participans. És un bon exercici cercar a la xarxa la identitat d'aquestes persones que inverteixen milions d'euros en aquestes preuades embarcacions i les tripulacions.

Al twitter oficial es pot seguir tota la informació interessant que es va publicant al llarg del dia en diferents llocs i en diferents formats.

Aquí les fotografies que vaig fer dilluns.

Un dia navegant

2009-08-03T11:23:00.002+02:00

Estic al Club Nàutic de Palma esperant per sortir a l'aigua a veure la regata. Avui aniré publicant impressions al meu twitter i demà publicaré un apunt més meditat aquí. Mai havia estat a un esdeveniment com el de La Copa del Rey de Vela així que les impressions seran de pura novetat per mi. Avui, un dia diferent de vacances allà on visc.

Inspirándome en los mares del norte

2009-07-27T20:27:00.002+02:00

Hoy he estado viajando por Edam, Volendam y Marken, al norte de Holanda. Sorprende Holanda por las flores, los canales y los veleros que navegan por ellos. Embarcaciones de todo tipo y veleros me recuerdan que este año he sido invitada a la Copa del Rey de Vela organizada por el Club Náutico de Palma. En total somos 14 bloggers los que asistiremos a la Copa del Rey de Vela.

Admiro a los patrones de los veleros. De pie en frente del timón mirando al horizonte o maniobrando para entrar al puerto. Audaces como el viento.

Me pregunto por qué en la Red también se navega o se naufraga, y por qué no se surfea o se sobrevuela o se conduce,... ¿Será por qué no tiene railes y nos ofrece ese sentimiento de libertad, el mismo que sienten los navegantes al surcar los mares?

Preparant-me per la Copa del Rey Audi Mapfre de Vela

2009-07-19T16:16:00.004+02:00

No, no som regatista ni prop fer-hi. No sé absolutament res de vela i molt manco de competicions nàutiques, de fet, jo som de secà, i només m'aprop a la mar, quasi quan es pon el sol, per sentir de tant en tant la pell d'aigua salada. Tot i així m'han convidat com a blogger per assistir un dia a veure la Copa del Rey de Vela.

Se'm farà molt difícil aprendre en dues setmanes, que tenc molt ocupades, de què va això de la Copa del Rey, així que si s'ofereix algun voluntari o voluntària per a explicar-m'ho de forma resumida li agrairé.

Em fa il.lusió anar-hi, perquè sempre em fa ganes conèixer nous ambients i aprendre coses noves. Tenc amics que són autèntics apassionats de la vela i de la mar i just veure com els hi brillen el ulls quan en xerren fa ganes de saber i sentir un poc més d'aquest món.

El que si vos puc contar és que part de la comunicació de la Copa del Rey de Vela s'ha fet 2.0 i tenen desplagat tot un arsenal impresionant per arribar al públic internauta. Així pots seguir els esdeveniment i l'agenda a través del bloc i del twitter actualitzats amb freqüències òptimes. Tenen un grup a Facebook creat pel Real Club Náutico de Palma. Per dinamitzar la comunicació han convocat un concurs de bloggers per passar un dia a la Copa del Rey. Estan publicant al canal de Youtube vídeos que els hi envien els concursants.

Per tenir una idea de la visibilitat i la reputació d'aquest esdeveniment a la xarxa cerc a Google la següent frase, sense utilitzar cometes: [copa del rey vela]. M'ofereix 423.000 resultats. La comunicació 2.0 que estan coordinant des de l'organització millorarà la visibilitat i la reputació d'aquest esdeveniment, juntament, clar està, amb tot el desplegament informatiu offline que requereix un esdeveniment d'aquest tipus, amb el seguiment de les personalitats que s'apropen a Mallorca per a aquestes dates.

Des de sempre aquesta regata juntament amb el Trofeu S.A.R. Princesa Sofia, la regata de la Ruta de la Sal i la Regata Comtes de Barcelona amb vaixells d'època ofereixen a Europa i al món una imatge de les Illes Balears a nivell turístic i nàutic. La importància d'aquestes regates ha estat recollida en l'estudi del turisme nàutic realitzat per INESTUR l'any 2007. L'estudi senyala la repercusió mediàtica que tenen aquestes regates sobre la imatge de Mallorca, Eivissa i Formentera i sobre el turisme nàutic.

A nivell de visibilitat de Mallorca i Palma com a marca turística deu ser molt rentable.

A part de la repercussió mediàtica que és capaç de generar aquesta regata i que s'aprofita a nivell turístic, la principal indústria de les Illes Balears, a mi el que em fascina és la tecnologia d'aquestes embarcacions, i per això estic contenta que m'hagin convidat, per veure de més a prop com són.

Vos deix amb un vídeo de l'any passat:

Acabant - Començant

2009-07-09T23:28:00.003+02:00

Any intens. Canvis a l'IBIT. Ja els contaré més endavant.
Docència acabada:

Els estudiants del master de Creativitat del CEU (València) han acabat el curs, en el qual vaig impartir hores sobre Web 2.0, blocs i xarxes socials. Aquí podeu veure els seus excel.lents treballs de màster publicats.
Aquesta setmana s'acaba el curs d'estiu de l'IDEC-Pompeu Fabra sobre gestió de la reputació corporativa. Dos alumnes són twittejadors molt actius que estic seguint des d'aquesta setmana: mjalonso i cristobalzamora. Gràcies a mjalonso he descobert el twitter de gallinablanca, meam si m'inculca un poc més de passió per la cuina ;-)
A finals del mes passat es va acabar el curs de Ciutadania Digital on vaig impartir el mòdul d'Identitat Digital (aprofit per dir que tota la informació de l'exposició que vam fer amb l'IBIT i Sa Nostra sobre Identitat Digital està en aquesta web).

Per començar:

Vacances. Aquest estiu no sortim d'Europa. La tònica passada era visitar Àfrica, Amèrica i Àssia, però aquest any ens quedam a Europa i feim el viatget més petit.
Per ser blogger i twittejar m'han convidat a un esdeveniment que no se m'hagués ocorregut anar-hi. Ja veureu quina sorpresa. Sorpresa la meva quan em van convidar. Utilitzaré aquest bloc per contar-ho encara que surti del tema habitual, però serà la llicència que em permetré per vacances.
A preparar el curs de Cabueñes, sobre identitat digital, amb na Marga Castells.
Decidir si faig el doctorat. Els de la UOC m'han comunicat que m'he d'inscriure abans de juny de 2010 si no vull perdre l'oportunitat, ja que amb el canvi de pla perdria els cursos de doctorat. Per tant, necessit un director o directora de tesi. El tema que m'interessa, és la identitat i la reputació a Internet lligat amb la transferència de coneixement en un context de la societat del coneixement. Algú s'anima a dirigir-me? Promet ser bona alumne i no donar molts de mals de caps ;-)

Seguint:

A l'IBIT que hi ha moltes novetats i molta feina per fer per a gestionar-les bé.

Una imatge val més que mil paraules? i Dia d'Internet

2009-05-17T10:09:00.011+02:00

Avui és el Dia d'Internet. Per bé o per mal a l'IBIT no hem organitzat res aquest any. Com diu el director, per nosaltres cada dia és el Dia d'Internet. Al manco aquest any hem pogut gaudir dels actes que ha organitzat l'altra gent des de divendres fins dilluns.

Divendres vam tenir la sort d'escoltar a n'Antoni Gutiérrez-Rubí; des del seu bloc podeu llegir el que va explicar. Fins i tot podeu veure tota la gravació de la sessió.

Gutiérrez-Rubí parla d'identitat digital i reputació, tema que m'ocupa des de l'any 2003. Novetats respecte al que duc reflexionant aquests anys: pels nadius digitals les informacions han d'anar acompanyades d'imatges, si no es pot associar a una imatge no les perceben ni les retenen. Això és un tema important per poder comunicar-se. I que la informació on està més segura és en el "núvol", allà a la xarxa on no sabem on és, però que hi podem accedir en qualsevol moment des de qualsevol dispositiu.

Reflexió: duc uns dies bastant enganxada al Facebook. Me n'he adonat que la gent de la meva edat cap a munt, bàsicament diu el que està fent escrivint textos i compartint algun enllaç. La gent més jove, la nascuda a partir dels anys 80 bàsicament compartiex imatges, la imatge que posa és més important que el text que l'acompanya, i sovint ni tan sols l'acompanya cap text.

Pregunta: a les persones que parlen d'identitat digital professional i corporativa m'agrada fer-los la següent pregunta: com han de conviure les identitats digitals personals amb la identitat digital corporativa? Si el mercat són conversacions i els usuaris volen conversar amb les persones de les empreses i aquestes han d'interactuar amb el capell de la identitat digital de l'empresa, com s'arriba a un equilibri perquè els portaveus digitals de l'empresa adoptin la cultura de l'empresa i la transmetin en les seves conversacions digitals? Independentment de la seva vida privada-pública digital? És una pregunta d'examen. I més que una resposta contundent m'interessa l'opinió de cada expert.

Ahir dissabte va ser un gran dia. N'Enric Culat, locutor del programa Balears fa Ciència d'Ona Mallorca ens va convidar a Antonio Fernández-Coca, Julio García Ramis de Ayreflor, Benjamí Villoslada i a mi al seu programa que també s'ocupava del Dia d'Internet (escoltar el programa). Vam parlar de com ara Internet és més participava i de l'evolució que ha tengut i també del tema de la reputació a Internet. N'Enric ens va demanar com seria en el futur. Pregunta àrdua difícil Enric. Crec que cap dels d'allà te van donar una resposta visionària. N'Enric va tenir la idea de sortejar un exemplar de Visibilidad, cómo gestionar la reputación en Internet entre l'audiència. M'agradaria saber qui l'ha guanyat i que li ha parescut. Per mi va ser un luxe poder compartir micro amb aquestes figures d'Internet que viuen a Mallorca. No m'agraden només pel que fan sino sobretot perquè ho expliquen obertament.

Dilluns tornarem coincidir amb en Benjamí a la presentació del curs que inaugura la Xarxa Infojove sobre "Treball dels Joves a la Ciutadania Digital". Aquesta vegada la mestra de cerimònies és n'Ajo Monzó, que aprofita el dia després del Dia d'Internet per a presentar el curs online i reunir offline els qui hi participarem. N'Ajo fa anys que és a la xarxa, potser està més darrera els bastidors i no es deixa veure tant. La vaig conèixer ja fa anys entre les xarxes i des de sempre m'ha impressionat la facilitat que té per adoptar i implantar tota tecnologia útil per comunicar-se amb els nodes d'informació jove de cada poble i aconseguir treballar de veritat en xarxa.

Ser aquí no em permetrà assistir a un altre lloc que em feia ganes: al Centre Bit d'Inca, un espai molt interessant, on dilluns horabaixa es parlarà de Ciber-reputación.

Cursos i ponències sobre identitat i reputació digital

2009-05-10T19:48:00.003+02:00

Després d'anys d'investigar i actuar online toca sortir a l'escenari físic i continuar online.

La Xarxa Infojove organitza el curs "Treball amb joves en la ciudadania digital" que s'impartirà online del 19 de maig al 30 de juny. Dia 18 de juny és la presentació presencial. Jo en aquest curs impartiré el mòdul sobre Identitat Digital. Aquest any, a diferència dels anteriors, a més de parlar de la construcció de la identitat i del rastre que es deixa en cada interacció, m'interessa també introduir el tema de l'anonimat. La inscripció és oberta.

La Pompeu Fabra organitza el curs "Gestió de la reputació Corporativa", dirigit per Neus Arqués. El curs es durà a terme de dia 6 a dia 10 de juliol a Barcelona. En aquest curs jo impartiré els mòduls de reputació i web 2.0 y xarxes socials. Altres autores del llibre "Visibilidad, cómo gestionar la reputación en Internet", també hi intervindran. La inscripció és oberta.

Divendres passat vaig tenir l'oportunitat de presentar a Cáceres, en el marc del Congrés Eri@ els projectes, realitzats a l'IBIT, Central de Mitjans Locals, i l'exposició Identitat Digital, qui ets tu, a Internet?. La presentació estava emmarcada a la secció "People" en el congrés que en aquest any tenia com a lema "Fostering regional creativity and innovation". Càceres és espectacular, els camps dels voltants són relaxants, i la ciutat bullia amb el festival del Womad. La gent de la Xarxa Eris@ és molt hospitalària, i crec que poden sortir sinergies per promoure nous projectes en comú.

Llibres i roses per Sant Jordi

2009-04-23T00:08:00.003+02:00

Ediciona, la web de professionals del món digital, ha posat una aplicació per a regalar llibres digitals i roses pel dia de Sant Jordi.
Entre els llibres que es poden regalar hi ha "Visibilidad, Cómo gestionar la reputación en Internet", entre d'altres variats, professionals i novel.les.

Bloguzz

2009-04-03T20:41:00.011+02:00

He conegut Bloguzz gràcies a que un contacte del Facebook ha enviat un enllaç a un gràfic fet per ells sobre mitjans socials. Com que el gràfic m'ha agradat volia saber qui era Bloguzz. Ha resultat ser un lloc on capten empreses que volen donar a conèixer productes a Bloggers a canvi que aquests escriguin una opinió. Encara no sé molt bé com funciona, ni si m'arribaran els dos productes que em feia ganes provar. Un crec que no, perquè era un sorteig, i l'altre no ho sé. No sé si trobaran que aquest bloc no encaixa amb els productes que ells ofereixen, ja que és un bloc molt teòric sobre identitat, reputació i visibilitat, tema comú a tots els productes però específic en res concret del que ofereixen.

La sorpresa ha estat quan al consell assessor hi he trobat dos coneguts, en Pere Rosales, i na Eva Sanagustín (coautora de Visibilidad, como gestionar la reputación en Internet), i me'n duc doble sorpresa, quan visit la web de Na Eva i veig que ja ha sortit al mercat el seu nou llibre!: Tu blog paso a paso.

Crec que empraré aquest gràfic per donar classes sobre el tema. Em sorpren que l'única categoria que no té competència és el microblogging, ho sigui, Twitter.

Bloguzz amb aquest gràfic ha fet un bon exercici per guanyar visibilitat, creant uns continguts que aporten valor a la comunitat, perquè és un gràfic clar, entenedor i amb una utilitat i llicenciant-los sota Creative Commons perquè sigui fàcilment distribuïble. En el meu cas, ja li he posat un apunt, i si l'utiliz per donar classes, els alumnes també percebran aquesta marca.

Recuperant el temps de silenci

2009-03-30T18:37:00.005+02:00

No només és el temps dedicat a donar visibilitat a Visibilidad (per exemple, la tertúlia amb Benjamí Villoslada a Mallorca en Xarxa), no només és la dedicació a treure els projectes que he de posar en marxa a la Fundació IBIT, també és pensar en noves iniciatives, presentar noves propostes; també m'ocupa posar en marxa nous temes personals per demanar justícia social i responsabilitat política a temes que em preocupen i la relació i burocràcia que això comporta.

Tot això fa que, no pugui dedicar en aquest bloc el temps suficient per compartir iniciatives que trob interessants com les següents:

Consumidors 2.0. Interessant iniciativa de la DG de Consum, que s'ha atrevit a utilitzar un llenguatge i estil radicalment directe i atrevit en la seva descripció de qui som: "Nosotros somo un grupo de personas que están hasta las mismas “arrobas” @ de ver como cada día,..."
Como cocinar tu marca. Llibre de Joan Jimenez que tenc pendent de lectura però que es presenta útil.
Del 1.0 al 2.0: Claves del Nuevo Marketing. Llibre escrit per més d'una dotzena de persones entre les quals hi ha n'Eva Sanagustín, coautora del llibre Visibilidad, Cómo gestionar la reputación en Internet.
Vender más en Internet. Llibre de David Boronat blogaire de Ditades i professional de Multiplica.
La empresa en la Web 2.0. Llibre de Javier Celaya de Dos Doce, que posa les bases per entendre les possibilitats de la web 2.0 en la gestió empresarial en general, l'laparició i els models de negoci de les iniciatives 2.0.
Visibilidad de las ciudades en la Web 2.0. Estudi elaborat pel Grupo BPMO.
Una mujer como tu. La segona novela de Na Neus Arqu és, després de la seva primera novela Un Hombre de Pago. Arquès és coautora del llibre Visibilidad. Arqués gaudeix de la dualitat de parlar sobre visibilitat en el món professional i de la invisibilidad en el món de ficció.

La majoria d'aquestes iniciatives encara les m'he de mirar a fons, però totes pinten bé. I em falta temps per poder dedicar temps a analitzar-les i a aprendre d'elles.

Visibilidad. Cómo gestionar la reputación online

2009-03-16T13:00:00.005+01:00

Visibilidad es lo que todo el mundo busca. Todos queremos destacar para vender más (incluso este post busca eso): estar los primeros en buscadores, tener presencia en redes sociales, conseguir que los líderes de opinión hablen de nosotros y propaguen nuestros mensajes... Para ganar la lucha por la atención del usuario es imprescindible ser visibles.

Pero la venta depende no solo de la visibilidad, también de la gestión de la reputación. Internet es una gran fábrica de valoraciones de nuestros productos y servicios, de nuestra marca en definitiva. Escuchar y responder a tiempo las opiniones de nuestros consumidores supone la diferenciación frente a nuestra competencia y la mejora de las opciones comerciales.

Sobre todos estos temas, habla “Visibilidad. Cómo gestionar la reputación online”. Cristina Aced, Neus Arqués, Magali Benítez, Bel Llodrà (yo misma) y Eva Sanagustín nos hemos reunido para escribir este manual exhaustivo y práctico repleto de pautas aplicables basadas en nuestra experiencia. En él presentamos todos los formatos y su relación con la visibilidad y reputación online.

“Visibilidad. Cómo gestionar la reputación online” está editado por Gestión 2000 y estará a la venta en librerías a partir del 7 de abril pero, si quieres, ya puedes comprarlo en la web de la editorial.

Seguiremos informando en nuestros blogs, en el grupo en Facebook y en la cuenta Twitter del libro. Tienes más información, el índice y el primer capítulo en la web de libro: www.visibilidad.net

¿Las personas debemos tener identidad digital?

2009-03-14T17:10:00.002+01:00

Na Marga Castells m'envia aquesta reflexió conferència que va realitzar en Juan Freire sobre la Identitat Digital.

En la reflexió queda clar que les persones que no tenen identitat digital és més fàcil que algú altra el hi suplanti. Per tant, si que convé tenir una identitat digital. Quan ja tenguem clar això, la propera passa serà pensar com s'han de construir les identitats corporatives de les empreses i de les administracions. A partir de les sumes de les identitats digitals dels professionals que hi treballen? Serà un pas complicat i difícil, però ben segur que està sent la propera passa, unes corporacions ja ho tenen més clar que les altres. No oblidem però que l'important són les persones i que les identitats digitals es composen de persones 2.0 i actituds 2.0 per nomenar-ho d'alguna manera.

RAQ (Rarely Asked Questions) in e-Government

2009-03-02T19:56:00.000+01:00

"Designing mutual-aid model for RAQ (Rarely Asked Question) in e-Government: Practical use of anonymity" publicat per Akiko Orita, la japonesa que vaig conèixer a la sessió que parlava d'identitat i en Josomid a e-society, planteja la importància de mantenir l'anonimat alhora de plantejar alguns temes en els afers públics. Potser té raó de ser. Jo fins ara havia sentit dir a polítics que defensen el eGovernment que la participació pública, per ser responsable ha de ser amb identitat.

Crec que és un bon debat analitzar els pros i els contres.

Aquest és el plantejament de Akiko Orita:

"To ensure the availability of e-Government, it is necessary to handle diversity of administrative cases properly. This paper proposes RAQ (Rarely Asked Questions) to cover minor, non-conforming cases which are overlooked. We focused on effects of anonymity to prevent prejudice and to decrease the barrier to join. We did case study on non-conforming case in Japan, treating four kinds of mutual-aid on the Internet. As a result, we discovered that unofficial ways of information sharing are more effective to solve problems than official ways .The process to solve problems itself plays a role of covering diversity of cases, which are not aggregated to FAQ.

Thus, we led RAQ, instead of FAQ. RAQ contains details of problems and empathy among people concerned. We argue that to ensure to RAQ functions in e-Government, it is necessary not only to make the best use of unofficial, informal mutual-aids but also promote information disclosure to be referred."

Anonimat, pseudonimat, identitat

2009-02-27T19:28:00.004+01:00

Al congrés d'e-society aquesta setmana a Barcelona, a la mateixa sessió on presentava WHO ARE YOU ON THE INTERNET? DIGITAL IDENTITY: AN EXHIBITION CONCERNING THE TECNOSOCIAL USES OF THE NET (R139) escrit juntament amb na Margalida Castells, la japonesa Akiko Orita presentava USERS’ ATTITUDES TOWARDS ANONYMITY IN USER GENERATED CONTENT: BASED ON STRUCTURE OF ANONYMITY (F045).

És curiós, mentre nosaltres estudiam quins elements fan que una persona vulgui projectar la seva identitat a consciència o la projecti inconscientment Akiko estudia quins són els elements que fan que molta gent se senti més còmode actuant de forma anònima. Akiko em va contar que tenia un altre estudi realitzat a Japó, que encara no pot publicar, que era semblant a l'enquesta sobre qui ets a Internet que vam llançar a través de la web www.identitatdigital.net, els resultats de la qual són semblants.

El que m'ha agradat d'aquest congrés és que és molt internacional, que hi ha gent de totes les parts del món. Ahir vaig compartir sessió amb una japonesa i avui he compartit dinar amb una keniana que viu a sudàfrica.

Una conclusió ràpida i potser agoserada de l'hora de dinar: què comparteix Japó amb Kènia? Resposta: l'ús massiu de la telefonia mòbil. Llegint Multitudes inteligentes d'en Howard Rheingold i comparant amb el que explicava la keniana, és interessant observar l'ús massiu del mòbil en aquests dos països. A Kènia el Govern planteja l'administració digital a través del telèfon mòbil amb aplicacions específiques perquè tota la població hi té accés, en canvi no té accés a un ordinador. Al viatge a Senegal de l'any 2007 també ja vam observar que a Senegal tothom disposa de mòbil.

Potser enlloc d'anar al congrés d'e-society m'hauria d'haver colat en el de m-learning que també semblava interessant i es feia en el mateix lloc.

Servicio en pruebas para analizar y comparar con sus más directos competidores la reputación y el posicionamiento de su marca turística en Internet.

2009-02-25T17:58:00.001+01:00

Para facilitar el acceso del sector turístico andaluz a estas herramientas y en su constante labor de previsión de las necesidades del sector, el Área de Servicios para Empresas de Turismo Andaluz en colaboración con CINNTA, pone a disposición de las empresas turísticas andaluzas un servicio en fase de pruebas que puede ayudarle a analizar y comparar con sus más directos competidores la reputación y el posicionamiento de su marca turística en Internet. El servicio estará accesible a través de http://smo.andaluciapro.com/ y durante tres meses a partir de la fecha de presentación todos los usuarios registrados en el portal www.turismoandaluz.com o en www.cinnta.com podrán utilizar dicha herramienta y generar de forma gratuita informes personalizados sobre la situación de sus marcas en Internet.

Via CINNTA que parla de la reputació online.

Reputación e Identidad

2009-02-25T17:38:00.001+01:00

"La reputación ya no se mide en notas de prensa: se mide en conversaciones. Y gracias a Internet hoy cualquier empresa y profesional puede hacerse visible ante su propio mercado."
(...)
"La interactividad es una conversación que nos define. Nuestra identidad digital se dibuja cada vez más en función de las interacciones que mantenemos con otros usuarios"
Neus Arqués en una entrevista de Marc Cortés en Interactividad