id's life

bones i males notícies

2012-10-22T17:56:00.000+02:00

Comencem per les dolentes...

Des de l'agost que no actualitzo, això no és bo, gens bo. No m'agrada tenir aquest blog tan abandonat, és mereix alguna cosa més, és mereix tornar a començar. O més ben dit, transformar-lo en un de nou. amb més vida. Potser però no l'arribo a tancar, crec que el deixaré aquí, a l'espera de no sé ben bé què... No m'agrada tenir-lo abandonat però se'm fa més difícil tancar-lo definitivament.

Però ara anem a les bones notícies...

Parafrasejant la Marçal, un blog neix quan un altre fina. I és que el blog nou, transformat, ja existeix des de fa tot just tres dies. Aquest però, no és un blog només meu, és un blog compartit. Compartit per la Hiro i per mi, i compartit pel que més ens defineix a les dues, les lletres i les imatges respectivament.

Yashica és nom de dona és un projecte que neix de les ganes d'explicar històries i contes a partir de imatges quotidianes i donar-li un nou punt de vista a la realitat.

Òbviament esteu tots convidats a seguir aquest nou blog.

No us prengueu aquest post com un adéu, tan sols és un arreveure.

fugir

2012-08-19T21:01:00.000+02:00

Ruby Rose

2012-08-14T00:39:00.000+02:00

Per fi vaig poder anar a una festa del girlie i va valer molt la pena! Veure la Ruby Rose punxar no té preu... a sota us deixo el video que vaig gravar durant la festa i que la mateixa Ruby ha linkejat al seu face (i això m'ha fet molta il·lusió).

robant perfils

2012-07-11T19:35:00.002+02:00

De veritat, no sé que em passa amb els perfils que em passo la vida buscant-ne. No sé si és el joc que dóna el contrast entre llum i ombra o el fet de no mostrar tota la imatge. Un perfil, una silueta, no et mostra tota la veritat només et mostra una part, el demés ho has d'intuir i crec que això és el que m'atreu, jugar amb una part de la veritat i esperar que els altres facin la resta...

somiant

2012-06-23T13:10:00.000+02:00

El sol, el vent, els paisatges, la velocitat, la llibertat... Quan marxem de viatge?

On és en Wally?

2012-06-21T15:44:00.000+02:00

Avui dia 21 de juny, per fi ha arribat l'estiu. I com a l'estiu tota cuca viu, les "muxedumbres" encara són més freqüents. La platja és, durant el cap de setmana, el lloc ideal per als fòbics socials (és ironia, of course). Nois de gimnàs marcant múscul i paquet, noies víctimes d'operacions bikinis i que per fi poden lluir el resultat de tanta gana passada, nois panxuts i peluts, noies desacomplexades però amb una mica de remordiment per culpa d'aquella cel·lulitis que mai les abandona... L'espectacle humà de carns i xixes torrant-se al sol amb perfum de crema i remullant-se al mar.

El so d'unes pales "maltractant" una pilota, el xiscle d'unes adolescents per l'embat fred i sobtat d'una onada, nens jugant a constructors arrebossats de sorra...

Cervesesa fresca, granitzats, gelats, olor a fregit i a marisc dels restaurants del passeig... "Cervesa, beer, masaje?" Sí, per fi és estiu!

Aquest post l'ha escrit la hiro en plena insolació.

it's not my job

2012-06-18T12:21:00.001+02:00

foto: hiro

Sí, tinc mòbil nou. Sí, la meva novia està gelosa. Com a conseqüència? contínuament em roba el mòbil per poder fer fotos ella amb instagram. Jo ja tinc moltes cameres, no em barallaré pas per aquesta, però començo a tenir dubtes sobre si el mur de l'instragram és verdaderament meu o seu.

Però mentre m'ompli el mur de fotografies com aquestes la deixaré anar fent... quin remei...

my life in analogue

2012-06-08T09:37:00.000+02:00

jo havia de ser enxaneta

2012-06-03T13:41:00.001+02:00

De petita sempre estava enfilant-me pels llocs, roques, arbres, faroles... Si hi havia quelcom que es pogués pujar o saltar allà estava jo. Un dia un cap de colla del meu poble que em va veure enfilada dalt d'una farola, li va preguntar a ma mare si jo voldria fer d'enxaneta. Ves a saber perquè jo vaig dir que no, aquesta història me la va explicar ma mare de més gran, des de d'aleshores que em penedeixo d'una decisió que no recordo mai haver pres i també des de llavors miro amb orgull i amb enveja les enxanetes allà dalt.

joguina nova

2012-05-30T23:26:00.000+02:00

Fa més d'un any vaig començar aquest blog en part frustrada per no poder tenir la nova joguina del moment i que tothom semblava disfrutar.

L'instagram és una aplicació per a fer fotos i "manipular-les" amb una bona varietat de filtratges marcats que li donen normalment a la foto un to retro. En realitat, a aquestes altures, estic una mica farta de tan instagram. De cop i volta sembla que qualsevol persona amb un mòbil pugui fer una foto banal i convertir-la amb obra d'art pel fet de posar-li qualsevol filtre.

Però com tothom he acabat caient... He aconseguit, gràcies a un amic, un mòbil que d'altre manera mai m'hagués pogut permetre i amb ell, totes les aplicacions de càmeres rares que he pogut trobar. Ara, estic com una nena amb una joguina nova. Potser només durarà la novetat, potser una mica més... però m'agrada massa tindre jo el control de la foto com per deixar-ho tot en mans dels limitats filtres del mòbil.

I parlant de joguines, aquesta foto no us penseu que l'he fet a una jogueteria, sino a una cafeteria que m'agrada molt i que tenen tot un carrer de lego a l'entrada del bar.

comunió

2012-05-27T15:57:00.000+02:00

si jo fos una formiga

2012-05-23T16:06:00.004+02:00

si jo fos una formiga veuria el cel així, les flors serien arbres i la crisi mai hauria existit.

tieta

2012-05-17T23:57:00.000+02:00

Ja tinc el meu propi nebot per "torturar-lo" a fotos!! Ja sóc tieta!!

summer is coming

2012-05-10T18:43:00.000+02:00

capvespre

2012-03-21T11:59:00.001+01:00

dormint al so de la música

2012-03-19T00:21:00.000+01:00

Al meu poble, la primavera arriba a ritme de jazz.

contemplant

2012-03-16T16:56:00.001+01:00

3D o ulleres per "hipsters"

2012-03-06T23:15:00.000+01:00

L'altre dia vaig aconseguir anar al cine després de molt de temps. Ma mare tenia un d'aquells dies amb ganes de cine, i va anar a veure "the artist" (jo em vaig quedar amb les ganes). Després la pobre volia tornar a casa però havia d'esperar que el "brother" (així diem la hiro i jo al meu germà) ens tornes el cotxe. Així que per fer temps ens vam tornar a posar dintre el cine, ella a veure "criadas y señoras" i jo "la invencion de hugo".

Em fan gracia les noves ulleres 3D, que no vol dir que m'agradin. Suposo que per que sóc una romàntica i prefereixo una sala amb la típica pinta que feien les sales 3D dels anys 50 i no pas la que fem ara... Però al mateix temps crec que encaixa molt bé amb la moda de "modernos", "gafapastas", "hipsters" o com li volgueu dir q es porta ara.

lectura adictiva

2012-02-27T15:25:00.000+01:00

"fingermith"

Últimament no surto gaire de casa, per mi no tenir cotxe significa perdre tota la meva llibertat. Ja sé que hi han moltes opcions però jo sóc com un anunci de bmw, m'encanta conduir, m'encanta treure la mà per la finestra i notar la velocitat, al contrari que molta gent això em relaxa.

Però si una cosa té de bo no tenir cotxe és que puc tornar a llegir. Sempre m'ha agradat una bona lectura al tren, i tot i que a vegades entro en conflicte sobre si llegir o mirar per la finestra, quan el viatge ja te'l saps de memòria és més fàcil triar.

despedides

2012-02-10T19:34:00.001+01:00

Mai havia anat tantes vegades a una estació sense agafar cap tren, la pròxima vegada marxo amb tu.

enveja

2012-02-01T15:45:00.000+01:00

Sí, que passa? tenia enveja de les munich de la Hiro.

blue sea, blue sky

2012-01-24T20:15:00.000+01:00

bloguejant

2012-01-19T00:02:00.006+01:00

Sé que he estat absent, que vaig dir que publicaria més, però tinc excusa.

Aquests últims dos mesos he estat treballant en un projecte personal, un altre blog, un blog lligat a la meva web i on penjaré els meus treballs més recents.

Porto des del mes passat dissenyant-lo i fent-lo de 0; jugant amb l'html, amb el css i el php. I creieu-me, si no fos tan perfeccionista i no tingués la mania de fer-ho tot jo, tampoc sabria que collons signifiquen totes aquestes sigles.

Això no vol dir que abandoni aquest blog, només que aquell estarà més enfocat a la feina i aquest a fotografies del dia a dia.

Espero que us agradi i sigueu benvinguts!

www.idoiarecuenco.com/blog

proposits

2011-12-25T00:53:00.002+01:00

Perdó per actualitzar tan poc (gens) aquest mes, no tinc perdo. Prometo actualitzar mes. I ja posats intentaré també escriure (això sí que no ho prometo).

He descobert una nova afició, retratar nens. En realitat sempre m'ha agradat retratar aquestes miniatures plenes de vida però no tan com ara, i mai ho havia vist com algo amb lo que guanyar-me la vida.

Des de fa uns mesos penso que seria una bona sortida professional, no puc guanyar-me la vida només de bodes, la gent del meu voltant no es casa tan...

Així que mentrestant continuaré retratant els nens de les meves amigues...

Bon nadal i bones festes a tothom!

R.I.P.

2011-11-29T23:04:00.003+01:00

Avui és un dia trist, l'infierno és mort.

L'infierno era el meu cotxe, un opel kadett de 22 anys, un tanc a prova de cops que semblava que havia de durar per sempre. Jo ja era la tercera mà que el duia i ja havia viscut molt abans que jo el tingues, pero això no va treure que amb mi fes molts kilòmetres més.

Sé que només és un cotxe, però era el primer i això el fa especial. Amb la Hiro sempre dèiem que erem com un trio, ella, jo i l'infierno, moltes hores dels nostres primers dos anys els hem passat en aquest cotxe i ara ja no hi és, era com casa nostra. El trobarem molt a faltar. Per ironies de la vida el seu càncer va ser que perdia massa oli...

Pd: pq és deia infierno? no era pas per les altes temperatures que agafava al mes d'agost sent negre i sense aire condicionat. Era per una enganxina enorme q hi havia al vidre de darrera q posava "infierno" amb lletres grans i heviates que el segon amo i amic meu va posar i mai vaig voler treure (pq us feu una idea eren com aquestes).