EL DIA MUNDIAL DEL TEATRE I ELS SEUS ACTORS; ELS POLÍTICS!!!

(CLICK PER ÀUDIO)

Però avui, 24 hores després i per a que ningú de les arts escèniques m’ho tingui en compte, he decidit recuperar un article memorable que fa cosa d’un any li dedicava “El Periódico de Catalunya” al Director Àlex Rigola… de tot plegat només em queda un dubte…Finalment el van escriure en català o castellà?

“Ahh…aleerta”…Sr. Monegal, vol dir que el “pepito” no li ha inflat el cap i de passada la informació que cita al final de l’article?

Potser te raó, però molt em temo que s’equivoca… De debò creu que Antena3 i Tv3 paguen el mateix pels drets de la Fórmula1??? N’està segur???

Ara bé, potser sóc jo qui s’equivoca, i si és així vostè em podrà ajudar a trobar aquesta informació per a comprovar-ne la veracitat i així rectificar aquest “post”…m’ajuda?

Gent que ha traspassat gràcies a les xarxes socials i més concretament a través de Twitter. Però curiosament en la vida real tots segueixen vius, fins que es demostri el contrari…
Pocs dies després que  Twitter pugui presumir de comptar amb 500 milions d’usuaris, ens topem davant d’un fet, d’una moda potser: assassinats virtuals comesos en escassos segons i només amb l’ajut de 140 caràcters com a màxim.

A alguns d’ells els han matat fins a tres i quatre vegades, i els suposats assassins han estat gent amb pedigrí; Els Ministres Luis de Guindos, Cristobal Montoro i José Manuel García-Margallo (ministre d’afers exteriors i de cooperació), però tots ells en versió 2.0 i amb uns perfils suplantats. Una gent que va comptar amb alguns còmplices d’excepció: gent de carrer, guionistes, humoristes, periodistes, reconeguts diaris, mitjans d’elevada solvència i diaris digitals de tota mena. I és que els assassinats virtuals es venen bé, i es compren encara millor.

Després de molts dies matant sense la meticulositat d’algú com “Dexter”, crec que aquests assassinats han estat altament positius. Bé, per a tothom menys pels qui ens van deixar durant unes hores. Gràcies a aquests crims, molts dels qui havien sacralitzat eines com twitter o facebook creient que eren tan fiables com una agència de notícies de butxaca, s’han adonat que qualsevol pot ser ministre, assassí o còmplice i ara s’ho repensen abans d’un gratuït “re-tweet”.

Tot i que mai no és així, Internet ha demostrat que, per una vegada, alguns crims (virtuals) poden haver servit d’alguna cosa, i és que sembla que de vegades només n’aprenem a base de cops. És per això que celebro que tants assassinats 2.0 hagin servit per a que molts, s’ho pensin dues vegades i fins i tot contrastin qualsevol informació abans de prémer la tecla, botonet o pantalla del seu smartphone.

I és clar, si a això afegim que queden 10 mesos per les presidencials dels EUA, la cosa es complica. Barack Obama, el primer president 2.0 del món sabia que donar suport a la famosa llei SOPA (Online Piracy Act) (+PIPA (Protect Ip Act )) li complicaria tremendament les coses i finalment el congrés nord americà decideix congelar la llei fins a que arribin a un acord. I és aquí on diuen les males llengües que tot es precipita. Alguns expliquen que la seqüència dels fets és la següent: Obama veta la SOPA, el Sr. SONY es rebota i li canta les quaranta, Obama s’acollona, i per acontentar a alguns ordena que s’actuï fent molt de soroll. Poc després, totes les portades dels diaris mundials anuncien el tancament de MEGAUPLOAD i les seves empreses, i la detenció del fundador (Mr. Dotcom) i els seus treballadors.

Per a qui no sàpiga de què anava això de MEGAUPLOAD l’explicació és senzilla: Megaupload és un servei a través del qual, els usuaris eren capaços de pujar arxius al seu “núvol particular” i compartir-los fàcilment… Per tant, megaupload també serveix per a que molts puguin gaudir dels arxius que han pujat els primers. Hi havia dues opcions per gaudir de Megaupload; de franc i òbviament amb algunes limitacions, o amb un compte PREMIUM, és a dir, pagant i per tant sense tantes limitacions i amb la possibilitat de compartir molt més i de descarregar molt més.

A priori, res del que es comparteix ha de ser il·legal, però a la pràctica, molts dels arxius que aquí s’hi dipositaven eren pel·lícules, música, etc.

Però la gran pregunta és: ¿Tancar megaupload aconseguirà aturar la pirateria a Internet? I la resposta és NO!. Sense dubte No… xo el Sr. Sony ja està més content, i el teatret (i posterior debat) ja està servit.

I a partir d’aquí amics neixen moltes altres preguntes:

• Què faran ara els que “pirates” per trobar les pel·lícules i la música? 

Fàcil… Tancar megaupload és intentar posar portes a internet. Tancar megaupload és (com deia Pau Garcia Milà) posar el dit en un colador però qui vulgui seguir baixant aquests continguts ho te fàcil… BITTORRENT… Un servei on tots i cadascun dels usuaris són un petit megaupload o servidor que comparteix, puja i baixa els arxius. I ara què… el amics de l’FBI  tancaran tots els ordinadors del món? Ànims… us caldrà temps…

• Qui se’n beneficia, a banda dels usuaris, de les descàrregues? 

Sense cap mena de dubte les operadores de telefonia, que cada cop han vist com més gent contractava tarifes planes i ampliava les seves demandes amb connexions d’alta velocitat…

• I què passa amb els usuaris “PREMIUM” de Megaupload? 

Doncs això em pregunto jo…que com a usuari premium de Megaupload, i després de pagar prop de 80€ per a dos anys, he vist com de cop, uns senyors des dels EUA, han tancat un servei, s’han emportat els meus arxius 100% legals i personals, tenen les meves dades personals, i encara espero que em tornin els diners que em pertoquen per l’any i mig que no he pogut gaudir. De debò que volem això? Doncs aprovem la SOPA… doncs deixem que qualsevol es quedi amb les nostres coses…

• LLAVORS, QUINA ÉS LA SOLUCIÓ A TOT PLEGAT? COM ES POT COMBATRE LA PIRATERIA?

 Doncs amb un NOU MODEL DE NEGOCI…Fent entendre a tothom que la pirateria només es pot combatre amb noves idees que sedueixin a l’espectador. No s’aconseguirà res amb prohibicions. Aquesta no és la solució…

I com és fa això? Senzill… posem per exemple NETFLIX…una corporació nord americana que ofereix serveis als EUA, Canadà, molts països de Llatinoamèrica, Anglaterra i Irlanda. I el servei consisteix en oferir lloguer de pel·lícules i sèries a través de correu postal o de la connexió d’internet. En definitiva, paguem una espècie de tarifa plana al nostre videoclub (netflix) per veure les estrenes recent sortides del forn.

    I és que encara que ho féssim menys elaborat; si abans llogàvem una pel·lícula per 3€ i anàvem al videoclub, etc… qui no acceptaria ara que li deixessin una pel·lícula per 1,5€ tenint en compte que no s’ha de pagar el local, treballadors, impressions de CD’s i caràtules, etc… això sí, tot per internet…

Doncs bé, aquesta és la meva solució…pagar el preu d’un cafè per veure una pel·lícula sense interrupcions, amb bona qualitat i bon so…i qui ho vulgui encara millor, que vagi al Cinema que és l’espai millor dissenyat per gaudir al 100% de moltes pel·lícules. Ara bé, segur que com la meva proposta n’hi ha moltíssimes altres encara més vàlides i intel·ligents…però segur que si són intel·ligents no passen per tancar una web i creure que amb això arreglarem el món.

I ara sí, aquí teniu un simpàtic resum de les retallades elaborat pel diari EL MUNDO

Funcionarios

• Congelación del sueldo de los funcionarios y de la tasa de reposición de las plantillas, excepto para las Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado y para los Cuerpos de lucha contra el fraude de los Ministerios de Hacienda y Administraciones Públicas, y de Empleo y Seguridad Social.
• Incremento del horario laboral de los funcionarios, que pasa a 37,5 horas semanales en todo el territorio nacional. Se puede mantener el horario de 35 horas semanales con una reducción de salario proporcional.

Subvenciones y ayudas a I+D+i y desarrollo

• Reducción de la subvención a los partidos políticos, sindicatos y organizaciones empresariales en un 20%.
• Reducción de las subvenciones en I+D+i en 600 millones de euros.
• Reducción de las subvenciones de ayuda al desarrollo.

Recortes en RTVE y transporte

• Reducción del presupuesto de RTVE en 200 millones de euros.
• Reducción del presupuesto de RENFE en 200 millones de euros.
• Reducción en 400 millones de euros en préstamos participativos a los concesionarios de autopistas.
• Eliminación de la financiación de infraestructuras en compensación del cese de actividad de la minería del carbón.

Salarios y pensiones

• Mantenimiento del Salario Mínimo Interprofesional en 641 euros en 2012
• incremento en un 1% de las pensiones a partir del 1 de enero de 2012.

Ayudas a ciudadanos

• Aplazamiento hasta el 1 de enero de 2013 de la aplicación de la Ley de Dependencia para nuevos beneficiarios, manteniendo la cobertura a todos los actuales beneficiarios.
• No renovación de la Renta de Emancipación, manteniendo la cobertura actual, que afecta a 300.000 jóvenes.
• Aplazamiento hasta el 1 de enero de 2013 la ampliación del permiso de paternidad de dos a cuatro semanas.
• Se recupera la desgravación en el IRPF por adquisición de vivienda habitual en las mismas condiciones que existían hasta el 31 de diciembre de 2010. Esta medida se aplicará con carácter retroactivo desde enero de 2011.
• Se establece un IVA superreducido del 4 por 100 para la adquisición de primera vivienda a partir de 2012. Con esta medida se pretende ayudar a la reactivación del mercado de viviendas.

Que Espanya no està especialment ben situada entre els països que se’n surten, tampoc…

I que les retallades a Catalunya arriben dia rere dia “amb il·lusió” tampoc no és notícia… però que des de fa un temps es controla el paper de vàter que els nens fan servir a algunes escoles ja sorprèn una mica més… De fet, quan al “Tot és molt Confús” de Catalunya Ràdio ens en vam assabentar, ens vam sentir obligats a avisar-ne a tothom, i fins i tot a posar a prova una escola amb el contestador automàtic que des del govern podrien estar preparant… qui sap…

Per si no ho vau sentir, aquí en teniu un breu fragment…

Per a escoltar aquest o altres àudios sencers del programa, no dubteu en clicar AQUÍ

Trobareu altres àudios del programa i d’altres sorpreses al nou canal de Youtube del blog!

Després d’unes setmanes molt animades a la Casa Reial, el gendre de moda del Rei d’Espanya, Iñaki Urdangarín, es va confessar fa pocs dies passant per l’adreçador del “Tot és molt Confús” de Catalunya Ràdio...Ara que ja sabem que ell està “fins i tot indignat” per les filtracions de les activitats de la seva empresa Nóoos, i que el Monarca creu que NO sembla que hagi tingut una actitud exemplar, és imprescindible escoltar algunes de les seves declaracions…

Així que aquí les teniu:

Per a escoltar l’àudio sencer del programa, no dubteu en clicar AQUÍ

Trobareu altres àudios del programa i d’altres sorpreses al nou canal de Youtube del blog!

O como este otro… (Ambos vídeos interesados pero al fin y al cabo ciertos…)

Sea como fuere, aquí os dejo un par de esos maravillosos cuadros: El primero nos enseña “cómo hablar durante 2 horas sin decir nada” , un clásico vaya… (Por si no lo conocéis, la fórmula es simple: una frase de cada columna de forma ordenada, y vuelta a empezar)

O este otro: “Cómo hablar durante dos horas sobre blogs sin decir nada“…menos conocido pero cada vez más habitual…

La casualitat ha fet que, aquesta diferència sigui més evident que mai, ja que ahir 29 de novembre, van sortir les dades del “Baròmetre” relatives als mesos de setembre i octubre de 2011, i avui, dia 30, s’han publicat les de l’EGM.

Com no podia ser d’altra manera, i seguint la tradició iniciada en aquest bloc temps enrere, toca fer l’anàlisi dels guanyadors i perdedors, perdó i guanyadors de les dues principals emissores de Catalunya. I pels qui seguiu el blog, aquest anàlisi m’agrada fer-lo d’una manera diferent… amb l’ajut dels propis protagonistes. Per tant, analitzem les dades amb el número objectiu i amb la manera de celebrar-ho de cada presentador radiofònic. Per a l’anàlisi, com de costum, em centraré en la franja del matí, migdia i tarda.

Però abans d’escoltar les valoracions dels protagonistes sobre l’EGM, a continuació us deixo les dades que ahir publicava el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura:

I ara sí, el moment dels protagonistes:

BUSCO ESPAI AL NÚVOL…

Els altres pensareu que el núvol és espantós, i que si un dia peta ho perdrem absolutament tot… potser també teniu raó…Però  jo no vull simplement espai…el vull poder utilitzar d’una forma plena i transversal… vull una eina on poder apujar els meus vídeos, una eina on poder apujar els meus àudios i que alhora formin part del meu podcast o llista de subscripció de l’itunes o de qualsevol altre agregador de continguts, i el més important de tot, vull una eina que em doni certes garanties de futur [gairebé impossible] i amb un aspecte modern i actual. Fins ara feia servir el servei de Blip.Tv però ara estan canviant el seu canal, cosa que em fa plantejar si aquesta gent perdurarà en el temps?. També feia servir el “Soundcloud” però tot i que visualment és el més potent i simple, te unes limitacions (si no pagues) que són absurdes. I també faig servir “Ivoox“, i m’agrada, però em pregunto; perquè els players (reproductors) són tan terribles (especialment el senzill) i quan de temps aguantaran? Realment poden finançar aquesta eina o un bon dia, després d’haver pujat hores i hores d’àudio m’enviaran un simple e-mail per a dir-me que pleguen?

Podria garantir que “Youtube” perdurarà en el temps, es reconvertirà una i cent vegades (com ja està fent) i ens oferirà un videoclub fàcil i còmode d’utilitzar, o en el que els senyors de Google desitgin… però per què Google no adapta el “youtube” també a un canal d’àudios? Perquè no hi afegeix una petita funcionalitat d’entreteniment amb àudios, de podcasts o video-casts pels podcasters independents o per aquells que volen pujar el seu contingut sonor favorit?

Sé que ja hi ha serveis que t’ofereixen espai per a pujar els teus podcasts, però jo parlo d’una eina més oberta, més plural i més enfocada a l’entreteniment… I sobretot d’una eina única, que ens agradi, amb la que ens identifiquem, i que aglutini tota la informació que volem compartir i conservar. Al s.XXI la Imatge està per damunt de tot…d’acord, però per què no implementar-hi una petita funcionalitat per a fer-ho més complert?

Google te una xarxa social [encara que ells diguin que Google+] no ho és. Google treballa amb vídeos a través del “Youtube” i amb fotos a través de “Picasa”. També treballa amb documents a través del “Docs” i amb tantíssims altres serveis, però per què no oferir una eina amb aquestes característiques vinculada al Youtube? O se m’escapa alguna cosa? Alguna recomanació?

0.24 segons Google li escup el resultat… Cans, a Porriño, Galícia, i a més per casualitat se n’assabenta que allà cada any hi celebren un conegut festival de Cinema… El Festival de Cans, altrament conegut com “O festival de curtametraxes de Galicia”. Tot quadra, així que endavant amb el mapa que li han demanat. Pocs minuts després, la CNN parla del G-20 a Cannes…o potser a Cans…

Doncs bé, després d’aquesta simpàtica errada, al “Tot és Molt Confús” vam decidir ajudar als nostres companys periodistes a suportar una errada com aquesta… En definitiva parlem de la CNN, i la CNN no s’equivoca. Per això, creient-nos el que deien a la seva informació, vam aconseguir que durant uns minuts, la Cimera del G-20 se celebrés realment a Cans (Galícia) i no a Cannes (França). Aquí teniu l’àudio de com ha anat tot plegat:

Però que ningú no es confongui, la gran CNN no és l’única que s’equivoca, i si no mireu el convidat que van tenir a la BBC per a parlar de descarregues d’internet, etc…

Ells tampoc no van entendre res del que passava però el resum és senzill: taxista porta convidat als estudis de la BBC i la productora estressada – perquè van molt justos de temps – s’emporta el taxista a maquillatge en comptes d’endur-se el convidat i veritable expert… El final de la història us el podeu imaginar…

I tant parats van quedar a la cadena que poc després de la confusió van fer una peça informativa per a explicar el seu error o confusió malintencionada… Segons diuen segueixen sense entendre res…

Però per si encara no ha quedat clar de què va tot això, ells mateixos es defineixen així:

“TED is a nonprofit devoted to Ideas Worth Spreading. It started out (in 1984) as a conference bringing together people from three worlds: Technology, Entertainment, Design. Since then its scope has become ever broader. Along with two annual conferences — the TED Conference in Long Beach and Palm Springs each spring, and the TEDGlobal conference in Edinburgh UK each summer — TED includes the award-winning TEDTalks video site, the Open Translation Project and TED Conversations, the inspiring TED Fellows and TEDx programs, and the annual TED Prize.”

Doncs bé, darrerament se m’ha despertat la curiositat i he començat a deixar-me caure per aquest web… hi ha xerrades de tota mena, però avui m’he topat amb una que, tot i que podrien abordar els amics de “Bricolatge Emocional“, han encarregat a Graham Hill [Twitter], fundador de l’eco-blog TreeHugger (no confondre amb Graham Hill pilot) i que sona així de bé:

Ja el tenim a punt, acabat de sortir del forn! El nou spot del “Tot és molt Confús” de Catalunya Ràdio ja ha començat a deixar-se veure per les xarxes, i serà la propera setmana quan s’estreni a Tele3 (Tv3)…

Així que si el voleu veure en primícia, aquí va:

S’accepten crítiques! Això si, juro que això del bolígraf no estava preparat! és fruit de les moltes hores que vam passar fent l’imbècil mentre ens anaven gravant! I pel que fa a la gent que hi podeu veure, cal dir que tot i que no es vegi a tots els membres i membresses de l’equip amb claredat, en algun lloc de l’spot també trobareu la gran Sílvia Andrés [@Silviabruguera], la tecno-pràctica Mariola Dinarès [@HolaMariola], i el micronen Ricard Ustrell [@RicardUstrell]!

Per això, des del programa “Tot és molt Confús” ens vam voler imaginar com serien altres “converses” amb personatges com:

•  Jose Mourinho (Tècnic del Reial Madrid)  (CLICA PER ESCOLTAR)

• Salvador Dalí (CLICA PER ESCOLTAR)

• Carmen de Mairena (CLICA PER ESCOLTAR)

Ahir va ser l’expresident de Catalunya Jordi Pujol, qui, en un acte a Igualada, va parafrasejar la cançó “Jennifer” del grup “Els Catarres”…

I per si li voleu posar música, aquí teniu la cançó original dels Catarres!

Grans frases, gran arrencada?

Bé, sigui com sigui i tot i la confusió (La Confusió sempre és molt recomanable ) segur que alguna conclusió en traieu!

MATÍ:

El Matí de Catalunya Ràdio (430.000) (Catradio)

El Món a Rac1 (402.000) (Rac1)

MIGDIA:

Tot és Molt Confús (103.000) (Catradio)

Prèvia:

Agraïments:

La Competència (147.000) (Rac1)

La Segona Hora (110.000) (Rac1)

TARDA:

El Secret (76.000) (Catradio)

Versió Rac1 (163.000) (Rac1)

NIT:

El Cafè de la República (84.000) (Catradio)

La Nit a Rac1 (60.000) (Rac1)

Algun comentari???

Así acababa una de mis últimas clases de esta semana. Como siempre, dentro de las clases de Journalism 2.0 trato de hablar de otros conceptos como “politics 2.0″ o “marketing 2.0″, y la semana pasada llegamos a este último.

Discutíamos de Corporate Blogs i de Marketing cuando llegó el momento de hablar de este concepto… Fue entonces cuando les pregunté por algún producto o marca que cuadrara con esta definición… “APPLE!” respondieron rápidamente 3 ó 4 de ellos. Y obviamente no se equivocaban…

A las 17.00h de hoy ha salido a la venta el nuevo producto de moda de Apple. Como no, hablamos del IPAD2, y lo que he visto en Barcelona está muy por encima del “enganche” a la marca, que personalmente presuponía…El proceso es el siguiente:

Los IPAD-ictos esperan largas horas a la salida de este producto… algunos hablan de las 30 horas de espera del primero de la lista, etc. La realidad es que en la única tienda de Barcelona me cuenta que se hablaba de más de 1.000 personas esperando a que abrieran las puertas ocupando buena parte de la segunda planta del centro comercial LA MAQUINISTA. Todos esperaban ordenadamente a que les visitara alguien del personal de apple, para recibir una especie de ticket que les otorgaba un lugar seguro en la visita. Ticket que por cierto, me ha parecido ver que llevaba impreso el logo de la manzana como si se tratara de un holograma (para evitar copias traicioneras).

A 15 minutos de las 17.00h, cuando los nervios se palpaban por todo el centro, incluso para aquellos que, extrañados, no habían oído hablar de eso que parece un marco digital y hace de ordenador… la APPLE STORE ha levantado su persiana, dejando que todo el mundo viera el montaje de la tienda con honor al recién llegado. Y aquí es cuando uno se da cuenta que lo de esta gente no es normal… Este momento ha sido celebrado por todos. Y cuando digo todos, me refiero a absolutamente todos; clientes y trabajadores. Mientras los futuros poseedores de un IPAD miraban con los ojos como platos, más de 50 trabajadores vestidos con la clásica camiseta azul de Apple, hacían una fiesta dentro de la tienda, cantando y gritando consignas del estilo de: “Si, si, si…el IPAD ya está aquí” y haciendo la “ola” constantemente a todos los que, des de fuera, observábamos sin dar crédito, dudando si aquello era muy freak o muy impresionante…o las dos cosas!

Finalmente ha llegado la hora… 17.00h y los primeros compradores han empezado a entrar en la tienda, celebrando el paseíllo que los trabajadores les habían preparado.

Y al poco tiempo, ha llegado el primer comprador… un chaval joven, que feliz mostraba su IPAD a todos como si hubiera superado un  marca. Para ello ha pasado por varios procesos una vez dentro; Uno de los trabajadores le ha acompañado al mostrador del fondo de la tienda donde ha entregado su ticket, posteriormente le han ofrecido algunos accesorios, funda incluida, tras decidir qué quería, toca pagar.

Y tras soltar la simpática cantidad que cuesta una de estas joyas, su acompañante número 1 le pasa el relevo a un segundo e incluso tercer acompañante, quien le toma algún que otro dato y finalmente le lleva a una de las mesas donde abren el IPAD, y lo activan. A partir de ese momento, devuelve el IPAD a la caja, y esta a la bolsa y para casa… Es el turno del vendedor número 2, 3, 4, 5, 6, 7……………………..

Ah, y una cosa más, ni el comprador número 1 ni el número 100 saben que su IPAD aún será más deseado cuando trascienda que finalmente han llegado menos unidades  de IPAD2 a Europa de las previstas ya que el desastre por el que pasa Japón, también ha afectado a la producción de este nuevo juguete…