indígenes

«Estem en una democràcia i no es pot posar un morrió a la boca de la gent»

2009-11-10T15:53:00.003+01:00

Àngel Colom

2009-10-26T23:30:00.001+01:00

Occident no es pren prou seriosament la lluita contra l'islamisme. La gent creu que es tracta només d'una flamarada i que passarà. No és així. L'islamisme radical és el front més perillós que hi ha avui al món contra la democràcia. L'hem de combatre com vam combatre el nazisme i el comunisme.

Àngel Colom

L'entrevista amb Carretero

2009-10-06T00:08:00.002+02:00

L'entrevista amb Carretero.

"Dependència i crisi"

2009-10-02T07:42:00.002+02:00

Dependència i crisi, nou article d'Alfons López Tena.

Liberalisme, nacionalisme, tercer espai

2009-09-28T09:10:00.004+02:00

En Bernat Joan, aquest outsider de la política que misteriosament milita a ERC (un partit estatista, jacobí, filofrancès, i que prioritza l'esquerra per damunt del país), l'encerta de ple a l'article L´hora del tercer espai:

entenc que l´afermament del nacionalisme no estatista és bo perquè també pugui arrelar el liberalisme. Tenint sempre en compte, per descomptat, que això no implicarà que tots els nacionalistes no estatistes hagin de ser necessàriament liberals. Senzillament, estic posant de manifest que pot existir una connivència entre ambdós perquè Espanya, políticament, per definició, és antiliberal. (...) El món ja no es divideix estrictament entre dretes i esquerres, i la batussa dreta-esquerra no és en absolut el centre del panorama polític arreu d´Europa. És més, ha quedat obsoleta, completament desdibuixada. Avui, assortadament, la política ha esdevingut molt més complexa, i molt menys fonamentada en l´enfrontament fratricida. Per tant, a Eivissa existeix l´opció, cada vegada més clara, d´anar bastint aquest tercer espai que pugui competir i cooperar tant amb el PSOE com amb el Partit Popular. I, justament, estan maldant perquè aquest tercer espai no es construeixi aquells que participen del sucursalisme polític

I avui hi torna amb Socialisme mal entès (o no).

Censura a El Jueves per Arenys de Munt

2009-09-21T11:30:00.003+02:00

Franchu, Francesc Llopis Surrallés, és col·laborador d'El Jueves. Ha presentat una vinyeta referent al tema de la consulta d'Arenys de Munt sobre l'autodeterminació i l'hi han negat. Demana que se'n faci difusió.

És lamentable que una publicació que ha patit la censura (recordeu la portada amb els prínceps espanyols) rebutgi ara una simple vinyeta perquè pot tocar el voraviu dels seus lectors espanyols. Ja se sap, els espanyols primer de tot i abans que res són espanyols, i no hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres.

ACTUALITZACIÓ: ES TRACTA D'UN HOAX, UNA FALSEDAT, QUE S'HA ESCAMPAT PER INTERNET, TAL COM ENS CONFIRMA EL PROPI FRANCHU MITJANÇANT UN COMENTARI.

Diumenge de llibertat

2009-09-13T11:56:00.000+02:00

Diumenge de llibertat

Sostres entrevista Xavier Sala i Martin

2009-09-07T09:36:00.002+02:00

Salvador Sostres entrevista Xavier Sala i Martin.

Catalunya Ràdio

2009-09-02T00:25:00.002+02:00

Quan Montserrat Minobis va ser nomenada directora de Catalunya Ràdio era suposable qualsevol cosa. Tanmateix, vull creure que el fet de moure peces de forma arbitrària, i malversar l'herència i l'audiència de Catalunya Ràdio fins a provocar col·lapses en la graella, eren fets des de la bona fe. (...) Vistos els resultats, l'antiga CCRTV va pensar en reconduir la situació amb una persona de la casa, Oleguer Sarsanedas. Aquí però, ja és més difícil parlar de bona fe

És en Miquel Calçada parlant sobre la davallada de Catalunya Ràdio.

"Poble català"

2009-08-23T10:41:00.003+02:00

A començament dels anys noranta, quan es va redactar un Estatut d’Autonomia de Còrsega, el punt essencial de la discussió va ser l’existència del poble cors i el seu reconeixement polític. El projecte d’Estatut parlava de poble cors. Però el Consell d’Estat francès va demanar que s’eliminés aquest esment, perquè la Constitució francesa només reconeix l’existència del poble francès. Deia el Consell d’Estat que, a la pràctica, reconèixer l’existència del poble cors com a subjecte polític era reconèixer també el seu dret a l’autodeterminació.

És un fragment de l'article "Poble català" de Vicenç Villatoro.

López Tena i el Tribunal Constitucional

2009-08-11T17:09:00.004+02:00

Cal llegir el que escriu el vocal del Consell General del Poder Judicial, Alfons López Tena, sobre el Tribunal Constitucional a l'article "Ni independent ni imparcial".

Artur Mas

2009-08-10T23:49:00.003+02:00

Salvador Sostres ha entrevistat l'Artur Mas.

Chávez, Zelaya

2009-08-06T00:55:00.004+02:00

Chávez ha tancat 33 emissores de ràdio. Un pas més. On és l'esquerra? On són les protestes? I les manifestacions? Estan ocupats intentant santificar el colpista Zelaya. No anem bé.

"Castro, Chávez i la nostra esquerra", de Marçal Sintes.

"Gibraltar i Catalunya"

2009-07-27T00:02:00.005+02:00

"Gibraltar i Catalunya" és el darrer article de n'Alfons López Tena. Cal llegir-lo sencer.

Quatre paguen i onze cobren

2009-07-23T07:59:00.001+02:00

"Quartos, model i poder", de Patrícia Gabancho:

(...) quatre comunitats paguen i onze cobren. Això fa trenta anys que dura, que vol dir que el sistema no és eficient. Cap ni una de les comunitats receptores ha passat a ser contribuent. I, si serveix com a pista, paguen Madrid i els Països Catalans. Quan dic aquestes coses, la veïna m’explica que la seva família, a Sòria, viu tot l’any –“de conya, viuen”, diu– de treballar uns mesos al camp, perquè aquelles famoses peonadas que havien de durar quatre dies encara hi són, a Andalusia, a les Castelles i a Extremadura.

"Zelaya i els intel·lectuals"

2009-07-22T12:54:00.001+02:00

"Zelaya i els intel·lectuals" de Salvador Sostres:

És propaganda dir que a Hondures hi mana un govern de facto o colpista. Va ser Zelaya qui va intentar el cop de perpetuar-se al poder com Chávez i d'altres males bèsties populistes. I és a partir d'aquest intent que es va desencadenar un protocol perfectament i estrictament constitucional que passà per deposar el president colpista, enviar-lo a l'exili i establir un nou govern d'acord amb les lleis i la constitució del país i que respectés totes dues coses. Hondures va fer un gran favor a la seva democràcia desterrant Zelaya, i només cal veure que ara una altra perla de l'Estat de dret com Daniel Ortega voldria seguir-li els passos amb un referèndum molt semblant. La intel·lectualitat catalana no ha parat ni un sol instant de fer el seu particular cop mediàtic acusant el govern del president Micheletti d'haver fet un cop d'Estat i presentant Zelaya com a víctima. És vella i coneguda la passió que sent el sector dominant de la intel·lectualitat catalana per dictadors d'esquerra corruptes, bàrbars i mentiders, i estic segur que la majoria d'aquests mediàtics canviarien la seva ploma o el seu micròfon per una camisa vermella com la de Chávez i masses d'ignorants enfervorits al seu voltant bramant com autèntics animals. [+ llegiu l'article sencer]

Sobre l'acord de finançament

2009-07-16T08:04:00.002+02:00

Cal llegir l’anàlisi que en fa la degana de la facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, Elisenda Paluzie.

Els problemes de l'esquerra

2009-07-13T09:18:00.003+02:00

L'outsider Bernat Joan l'encerta de ple al seu article "Justícia universal":

(...) avui per avui, no comptam amb cap organisme que pugui fer les funcions que efectivament hauria de fer el TPI. En el passat l´aplicació de la pretesa justícia universal encara ha estat més mancada: al final de la II Guerra Mundial el Tribunal de Nuremberg va jutjar el genocidi nazi contra els jueus. Però ningú no va jutjar, per exemple, l´Holomodor, amb responsables ben clars, que va causar la mort de deu milions de persones a Ucraïna. Ni ningú jutjaria, en aquella dècada i les següents, els milions de morts de la persecució estalinista, o l´escabetxina (probablement la més gran que ha comès mai la Humanitat) del maoisme a la Xina. Aquests fets, del tot incontestables, deuen ser mals de digerir per l´anquilosada esquerra europea, que no se n´acaba de sortir a l´hora de moldejar el discurs sobre aquestes qüestions. Potser la cosa més mala d´assimilar, ara que tant s´està treballant per recuperar la memòria històrica, és que, segons el seu catecisme, els genocidis més grans que ha comès la Humanitat procedien de règims d´esquerres

El català a la justícia, encara

2009-07-10T08:34:00.003+02:00

Cal felicitar l'ajuntament de Sant Antoni de Portmany per haver-se negat a traduir un text al castellà tal i com li demanava el Jutjat de primera instància núm. 4 d'Eivissa. "El secretario de la Corporación, Ángel Custodio Navarro, asegura que en los dos años que ocupa este puesto en la Administración y en los ocho años anteriores como letrado en el Consell no le había ocurrido algo así".

Llei de llengües franquista

2009-07-03T08:19:00.004+02:00

Llegim a Vilaweb que "La llei de llengües de l'Aragó, propugnada pels socialistes, no preveu la cooficialitat del català". Preveu el català com una opció voluntària. Que el parli a casa seva qui vulgui. Com amb Franco. I aquesta és la famosa llei de llengües que fa anys que esperem. Gràcies senyors socialistes. Tant de bo que la cosa no acabi així.

Cap a la independència

2009-06-29T21:59:00.003+02:00

"Mas aposta per 'encetar un nou camí' com a país si no hi ha acord de finançament" [Directe.cat]

El president de CiU, Artur Mas, ha advertit aquest matí que "si no hi hagués un acord de finançament que complís l'Estatut, Espanya no podria donar bots d’alegria perquè hauria fracassat en relació a Catalunya: això no és neutre, té conseqüències". (...) El líder nacionalista ha valorat que en aquest context "caldria veure com el nostre país enceta un nou camí". [convergencia.cat]

On són les oficines de garanties lingüístiques?

2009-06-25T20:01:00.005+02:00

L'Institut d'Estudis Eivissencs va remetre aquest escrit als Consells Insulars, Ajuntaments, Govern Balear, etc:

Establiment d’oficines de garanties lingüístiques

La Comissió de Cultura, Educació i Esports del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 8 de maig del 2008, procedí a debatre el text de la Proposició no de llei RGE núm. 2939/08, relativa a establiment d'oficines de garanties lingüístiques, i quedà aprovada la següent:
El Parlament de les Illes Balears acorda instar el Govern de les Illes Balears a crear oficines de garanties lingüístiques, on es pugui adreçar qualsevol ciutadà de les Illes Balears en ordre a salvaguardar els propis drets lingüístics. L’Institut d’Estudis Eivissencs, constata que transcorregut poc més d´un any després d´aquesta proposició, la ciutadania no té cap coneixement de cap actuació encaminada a posar en funcionament aquestes oficines.
Donada la situació de precarietat en què es troba la nostra llengua pròpia i els atacs recurrents als quals són sotmesos els drets lingüístics dels catalanoparlants, l´IEE us demana que faceu les gestions pertinents que permetin la implantació de l’oficina de garanties lingüístiques en l’àmbit insular.

TV3-IB3: bones notícies

2009-06-23T11:11:00.003+02:00

Comunicat emès ahir pel Govern de les Illes Balears:

El conseller de Presidència, Albert Moragues, i el vicepresident de l’Obra Cultural Balear (OCB), Tomeu Martí, s’han reunit amb el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, per tractar el conveni de reciprocitat d’emissions entre IB3 i TV3.
A la reunió han acordat que a Balears s’emeti TV3 CAT, el canal 3/24 i el canal 33. Aquest acord està pendent d’una trobada entre l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Els dos consellers han acordat també que el Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya negociaran per aconseguir que els drets d’emissió responguin a la realitat lingüística i no a la realitat territorial. En aquest sentit, els consellers s’han compromès a realitzar un esforç per substituir els productes aliens per produccions pròpies, realitzades de forma conjunta, amb l’objectiu de contribuir a reforçar la industria audiovisual de les dues comunitats autònomes.

Spanair, en català

2009-06-22T08:00:00.002+02:00

El que hauria de ser normal és una extraordinària notícia:

La companyia Spanair no només està d’estrena en instal·lacions aquests dies a la nova T1 de l’aeroport del Prat, sinó que també està aplicant els primers passos per reforçar-hi l’ús de la llengua catalana. Els nous gestors tenen clar que el català ha de ser la primera llengua de la companyia aèria, però això sí: reconeixen que sempre que sigui possible. És a dir, com a mínim en els seus espais als aeroports catalans i en les relacions internes i externes de l’empresa en tot moviment en territoris de parla catalana.

Turisme de masses

2009-06-20T11:02:00.004+02:00

S'equivoca en Carles Manera, conseller d'Economia, Hisenda i Innovació del Govern de les Illes Balears:

Manera puntualiza que pese a la «mala prensa», el turismo de masas tiene un valor cualitativo económico incalculable, porque es la causa del desarrollo de la clase media europea, el nacimiento de los grandes grupos turísticos, aerolíneas, cadenas hoteleras y resto de sectores turísticos.

A molts llocs que han rebut turisme de masses, aquest no ha estat l'únic ni el més important factor de creixement econòmic. I això és fonamental. A Catalunya, primera comunitat autònoma en dades d'afluència turística, ja es guanyaven la vida abans de l'arribada del turisme de masses, i quan aquest va arribar no va passar a ser l'única font d'ingressos, cosa que sí passa a Balears i que és una temeritat. Quan a un lloc viuen només del turisme de masses vol dir que tenen un problema greu.