Infermeria de Cures Medicoquirúrgiques

Urgències no és l’espai per a la fragilitat

Tue, 30 Dec 2025 09:58:07 GMT

T’estiren. Et despullen. Et pregunten. Tremoles. Et col·loquen el braç dins un objecte que s’infla, pressiona i es desinfla. Et posen elèctrodes al pit, als braços i a les cames. Cables per sobre. Pausa. Paper que s’imprimeix. Cables fora. Torna a inflar-se aquell objecte. T’estiren el braç, amb la palma mirant al sostre. Et toquen el canell. Punxada. Dolor intens. En un braç, un líquid gèlid; a l’altre, un que irrita. Dolor. De les moltes veus que t’envoltaven, en queda una de sola que t’explica alguna cosa. Continues tenint fred. No coneixes ningú. El maneguet es torna a inflar. Encara no fa ni quinze minuts que ets dins. Pugen les baranes a banda i banda. Et diuen que ara tornen i et quedes sol.

Ha estat una intervenció tècnicament excel·lent... Però si a vostès els fessin el que acaben de llegir, com se sentirien? Fluix, molt fluix, fatigat, adolorit. Un titella. Han pres el control de tu i del teu cos. Et dirigeixen, amb la millor intenció, sí, però et sents atropellat. No has entès pràcticament res del que et diuen. Intentes descansar, però la veu —que mira de ser amable i et tracta amb proximitat— no para d’entrar. Et destapa, mira coses, toca aparells i revisa tots els tubs que tens arreu. I allò, que s’infla cada estona. Tens vuitanta i escaig. No et deixen, ni et pots moure. Aquesta descripció és només l’inici de la seva estada a l’hospital. La previsió és que s’hi quedi, amb sort, una setmana. Sense sort...

Segon dia sense finestres. Tancat al mateix espai, sempre la mateixa llum artificial. Encara no pots moure’t. Sues. Tens els llençols humits i rebregats, tot i que els han canviat fa una estona. El matalàs és dur. Et diuen que et baixaran un llit. Aire calent, ressec i viciat. Parets d’un color intens. No tens cap distracció. Ni intimitat. Demanes ajuda i triga a arribar. No és que no vulguin, és que no hi arriben. Soroll continu. Crits, timbres, alarmes.

Quina hora és? No hi ha manera d’intuir-ho. Tant és Greenwich com Canàries com les antípodes. Les hores són minuts, o són el que hagin de ser. No saps quin temps fa. Fa dos dies que no t’han deixat menjar ni beure. Estàs desorientat. Els fills no han vingut. La dona va ser-hi ahir i va passar la nit amb tu, asseguda en una cadira metàl·lica, freda, rígida, sense encoixinat.

Soc infermer d’urgències. Si les infermeres d’aquest servei tenim res en comú és el sentit de pertinença. Hi som i ens hi sentim. Ens estimem la nostra feina. És així. El fet és que ja no és el que era. I no és nostàlgia, és observació. No es tracta de l’estrès, de la sobrecàrrega o de les mil coses que ens passen cada dia i, que farien replantejar-se la feina a qualsevol. És que cada cop et sents més impotent. Covid a part, crec que mai m’hi havia sentit tant.

Se suposa que hi soc per intervenir, estabilitzar, revertir si es pot i derivar. Donar l’alta o ingressar la persona. Això fa massa temps que no és així. No sé si és cínic o còmic que la realitat contravingui fins i tot el seu nom. Es diu urgències, però l’estada mitjana no deixa de créixer. De la mateixa manera que es diu hospital d’aguts, però redoblem esforços per abordar, justament, la realitat contrària: la cronicitat.

Pensin amb mi. Potser urgències no és el lloc per contenir la fragilitat. Potser no va ser ideada per això. Potser els ingressos administratius no descongestionen passadissos. I no és per mi o per les meves companyes —que anem sobrepassades, és una constant—, tot i que de vegades sortim a fumar (com tant agrada recordar). És perquè quan una persona gran entra a urgències i s’hi queda dies, per després ingressar, s’inicia un cicle que només la farà més vulnerable.

Al seu procés de salut complex s’hi associen la síndrome d’immobilitat, la debilitat muscular, la dependència i el deteriorament cognitiu. Quan la persona torna a casa, ho fa més feble que abans, i això dificulta seguir el tractament, gestionar les activitats bàsiques i evitar noves complicacions. Si l’home d’abans no té suport en arribar a casa, o és la senyora que va passar la nit en aquella cadira qui se’n fa càrrec... què esperem que passi?

La malaltia es pot estabilitzar; la vulnerabilitat, no. Mentre no posem el focus en aquesta segona, els reingressos evitables continuaran sent la crònica que ningú vol llegir, però que tothom hauria d’escoltar. I urgències i els hospitals continuaran col·lapsats, i el periple hospitalari de la gent gran... millor en parlem un altre dia.

Consulta l'article: Social.cat

La infermeria quirúrgica, motor clau en la implantació de la cirurgia robòtica a l’Hospital de Sant Pau

Tue, 23 Dec 2025 12:58:49 GMT

La cap d'infermeria quirúrgica, Míriam Armora, i la infermera referent en cirurgia toràcica, Gemma Muñoz, ens expliquen el seu recorregut professional, alhora que els estímuls i responsabilitats inherents al procés de canvi. Participen d’un model pioner que permet a les professionals desenvolupar-se en diferents especialitats, mantenint sempre un alt nivell tècnic, de qualitat i seguretat per les persones ateses.

l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ha esta el primer de l’estat en implantar la tecnologia Single Port. La seva introducció ha anat acompanyada d’un intens procés de formació, que ha involucrat infermeres quirúrgiques, infermeres d’esterilització i la resta d’equips professionals implicats.

Tot i mantenir-se els mateixos rols que en la cirurgia convencional, la robòtica introdueix noves dinàmiques de treball. La comunicació verbal constant, la coordinació precisa i l’anticipació davant possibles incidències esdevenen elements clau, especialment en un entorn on el cirurgià opera des d’una consola i la tecnologia passa a ser una eina central del procés quirúrgic. Lluny de substituir la funció infermera, la robòtica reforça el nostre rol com a part imprescindible: garantint la preparació de l’instrumental, el correcte funcionament de l’equipament, l’esterilitat i la seguretat de la persona en totes les fases de la intervenció.

Els beneficis de l’abordatge robòtic són manifestos: intervencions mínimament invasives, incisions més petites, menys dolor postoperatori, recuperacions més ràpides i una reducció de l’estada hospitalària secundària. A mesura que l’experiència dels equips augmenta, els temps quirúrgics s’optimitzen, consolidant aquest model com de primera elecció amb vistes al futur

Si vols saber més sobre abordatge robòtic, et convidem a participar de les jornades impulsades pel Grup de Treball d’infermeria quirúrgica del COIB i l’AEEQ, que tindran lloc els dies 25 i 26 de febrer a l’auditori del COIB. On ambdues professionals, acompanyades d’infermeres referents des d’una visió multicèntrica, ens oferiran un programa d’altíssima qualitat i vigència i ens brindaran l’oportunitat d’esdevenir testimonis de les noves tècniques així com d’ampliar i actualitzar el nostre coneixement. Més informació pròximament.

Catalunya, en posició intermèdia en indicadors infermers

Fri, 12 Dec 2025 12:23:21 GMT

Hem reunit alguns indicadors per comparar la situació a Catalunya amb la d’altres països europeus i veure en quin lloc del rànquing ens trobem a l’hora de garantir que treballar sigui una oportunitat i no un esforç extra constant.

Segons les dades analitzades, els salaris de les infermeres es troben a la mitjana europea, però el cost de vida, especialment l’habitatge, dificulta la competitivitat respecte a països amb millor equilibri entre sou i despeses. Això repercuteix directament en la capacitat de retenir professionals.

Pel que fa a dotació de professionals, la diferència és notable: mentre Irlanda s’acosta a les 16 infermeres per cada 1.000 habitants, Catalunya amb prou feines arriba a 7, un dèficit estructural que impacta en la càrrega assistencial. En aquest sentit, la ràtio de persones per infermera també és elevada si la comparem amb models nòrdics, on oscil·la entre 3 i 7 persones per professional.

Altres àmbits clau com conciliació i beneficis socials continuen presentant mancances per falta de recursos i desigualtats territorials, mentre que en recerca Catalunya manté una tradició consolidada, tot i que la desigualtat entre centres i el finançament inestable ens situen novament en una posició intermèdia.

En formació, el sistema català és sòlid, amb itineraris que van del grau al doctorat i una oferta extensa de màsters i formació continuada. Tanmateix, la manca de rols avançats estables limita el desenvolupament professional dins del sistema assistencial.

Els grups de treball de la vocalia de medicoquirúrgica es complauen en presentar la campanya “Des dels seus ulls, relats de cura”.

Fri, 28 Nov 2025 10:55:21 GMT

Les infermeres som peça essencial del sistema de salut; professionals altament qualificades que proporcionem cures integrals, acompanyament emocional i suport continuat en totes les etapes de la vida i en els processos de salut. Tot i així, el ventall de competències que exercim diàriament sovint queda amagada a ulls de la societat. Des de la valoració clínica i la presa de decisions, fins a l’educació sanitària, la gestió de casos complexos i la promoció de l’autonomia de les persones a les que atenem.

Aquesta invisibilitat comporta un impacte directe en la percepció del nostre rol, en el reconeixement professional i en la capacitat del sistema per aprofitar plenament el nostre potencial. Per això es fa necessari impulsar iniciatives que ajudin a mostrar, de manera clara i propera, el valor real de la feina infermera.

La campanya que presentem neix amb la voluntat de donar veu a aquells que millor poden explicar aquesta contribució: les persones de les que hem tingut cura i les seves famílies. Les seves experiències personals són un testimoni únic del suport, la competència tècnica i la humanitat amb què les infermeres intervenen en moments de vulnerabilitat, d’incertesa i també de recuperació. A través de les seves vivències, pretenem posar en relleu la dimensió humana i professional de les cures, i evidenciar com la presència infermera genera seguretat, confiança i benestar.

Aquesta iniciativa aspira a:

Reforçar el reconeixement social del rol infermer com a agent clau en la presa de decisions i en la qualitat de l’atenció sanitària.
Visibilitzar competències avançades que sovint passen desapercebudes, tant en l’àmbit hospitalari com en l’atenció primària, comunitària, sociosanitària o d’emergències.
Promoure una mirada més completa i realista sobre la professió, capaç d’inspirar vocacions i de contribuir a la consolidació d’un model de salut més humà i eficient.
Donar veu e les persones que atenem, reconeixent el seu paper com a protagonistes de la seva pròpia salut i com a narradors i narradores legítimes del valor de les cures rebudes.

“Des dels seus ulls, relats de cura” vol convertir l’experiència en evidència: mostrar, a través dels testimonis reals, que la professió infermera transforma vides, sosté processos de cura i aporta un valor clínic i emocional imprescindible. Donar visibilitat a aquestes històries és donar visibilitat a la qualitat del nostre sistema de salut i al compromís d’aquells professionals que el fan possible cada dia.

Us convidem a participar de la primera trobada en el marc de la campanya que tindrà com a protagonista convidada a la Rosa, impulsora i presidenta del “Club de la Cremallera”, associació de suport als trasplantats cardíacs, que des de la generositat compartirà les seva vivència acompanyada per les representants de les diferents branques d’exercici dels grups de treball que intervenen en la cura de processos com el que ens ve a relatar.

Vine la tarda del dia 16 de desembre a l’auditori del COIB i comparteix el primer capítol d’una campanya que confereix al contínuum assistencial la raó de ser de les cures medicoquirúrgiques, alhora que emplaça les veus dels dos costats de la cura.

Inscriu-t'hi aquí

El 27 d’octubre, el COIB acull una jornada clau per a l’abordatge de la disfàgia

Thu, 25 Sep 2025 15:51:33 GMT

La disfàgia orofaríngia és la dificultat o impossibilitat de formar i desplaçar el bol alimentari de manera segura i eficaç des de la boca fins a l’esòfag. Es tracta d’una condició altament prevalent, especialment en persones grans, fràgils o amb patologies neurològiques i neurodegeneratives, i està reconeguda com un síndrome geriàtric emergent. La seva incidència arriba fins al 27% en persones grans que viuen a la comunitat i fins al 47% en persones ateses hospitalitzades, amb complicacions potencialment greus: desnutrició, deshidratació, aspiracions i pneumònia aspirativa. Aquestes complicacions impacten directament en la qualitat de vida, els reingressos hospitalaris i la mortalitat.

El dret a una alimentació i hidratació segures

La disfàgia orofaríngia està inclosa a la Classificació Internacional de Malalties (CIM-10 i CIM-11) de l’OMS. Aquest reconeixement garanteix que les persones tenen dret a un diagnòstic i a un tractament adequat, amb la mateixa cobertura que qualsevol altra patologia. No identificar-la ni abordar-la suposa una vulneració del dret fonamental a una alimentació i hidratació segures i adaptades a cada situació clínica.

Lideratge infermer en la detecció i les cures

La detecció precoç i l’abordatge integral de la disfàgia són actes de responsabilitat professional. El rol de les infermeres va més enllà de l’adaptació de textures i viscositats: implica educar i empoderar les persones ateses i les seves famílies, acompanyar-les en el procés i coordinar-se amb equips multidisciplinaris per garantir un maneig integral i personalitzat.

Aquesta jornada vol contribuir a consolidar el lideratge infermer en el diagnòstic i les cures, situant la professió al centre de l’atenció a les persones amb disfàgia orofaríngia i reforçant les competències necessàries per prevenir complicacions i millorar la qualitat de vida.

L’activitat és gratuïta i oberta a totes les col·legiades. Les places són limitades i cal inscripció prèvia.

Inscriu-t'hi aquí

Ampliació del termini d'inscripció per al curs de Diagnòstic per la Imatge per a Infermeres

Fri, 04 Apr 2025 09:17:23 GMT

Aquest curs, que es durà a terme del 30 d'abril al 28 de maig de 2025, té com a objectiu principal ampliar els coneixements teòrics i pràctics de les infermeres en l'àmbit del diagnòstic per la imatge, per tal de proporcionar una atenció òptima a la persona atesa abans i després de les proves diagnòstiques.

Amb una durada de 20 hores, les sessions es realitzaran els dimecres 30 d'abril, 7, 14, 21 i 28 de maig, en horari de 15:30 a 19:30 hores, a la seu del COIB, situada al carrer Pujades, 350 de Barcelona. El preu del curs és de 40 € per a col·legiades i 120 € per a no col·legiades.

Les places són limitades a 20, per la qual cosa es recomana formalitzar la inscripció com més aviat millor. Per a més informació i inscripcions, podeu visitar el següent enllaç.

Barcelona acollirà el 32è Congrés de l’ASEEDAR-TD el 2025.

Thu, 13 Feb 2025 07:32:01 GMT

L’esdeveniment se celebrarà de l’1 al 3 d’octubre de 2025 a Barcelona, sota el lema “Infermeria d’anestèsia: construint el futur”.

El congrés posarà en relleu el paper fonamental de la infermeria d’anestèsia a Espanya, abordant temes com:

Lideratge en les cures de pacients amb dolor agut i crònic
Experiències personals en el procés perioperatori
Fragilitat en anestèsia
Seguretat i treball en equip

Per a més informació, visita el web oficial: ASEEDAR-TD 2025.

Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència

Tue, 11 Feb 2025 11:40:42 GMT

En tres entrevistes, Cristina Martínez, Sandra Cabrera i Rosa Mª García reflexionen sobre el paper essencial de la investigació en la professió infermera i els reptes per garantir-ne el creixement i reconeixement dins la comunitat científica.

Cristina Martínez: "La pràctica ha de nodrir-se d’evidència per avançar". La investigació infermera és imprescindible per millorar els models d’atenció i potenciar el lideratge professional. Llegir l'entrevista

Sandra Cabrera: "Sense recerca, no hi ha avenç". Les infermeres tenen un paper fonamental en la generació de coneixement científic i en la innovació en salut. Llegir l'entrevista

Rosa M. García: "La recerca és inherent a la labor que desenvolupem com a infermeres". Integrar la recerca en la pràctica assistencial és fonamental per oferir una atenció de qualitat i transformar el sistema de salut. Llegir l'entrevista

En aquest 11 de febrer, celebrem i reivindiquem el paper de les infermeres investigadores, que amb la seva feina contribueixen a un sistema de salut més avançat, eficient i centrat en les persones. Les cures són ciència, i la recerca infermera n’és la clau.

Entrevista a Rosa Mª Garcia: "La recerca és inherent a la labor que desenvolupem com a infermeres."

Tue, 11 Feb 2025 00:00:00 GMT

Com vas descobrir el teu interès per la recerca?

Va ser després de divuit anys de treball assistencial. Quan vaig obrir la porta de la recerca, vaig trobar un món apassionant que em permetia desenvolupar un potencial que desconeixia que tenia. Era una cosa molt llunyana per a mi, però vaig descobrir que estava plenament connectada amb la nostra professió.

Quina importància creus que té la recerca en la professió infermera?

La recerca no és una cosa opcional, és inherent a les competències que fem. Des del primer dia com a infermeres, ens enfrontem a petits reptes diaris que hem de resoldre. La recerca ens permet assegurar-nos que les decisions que prenem són les millors possibles i que tenen una base sòlida.

Què creus que impedeix que moltes infermeres s’endinsin en la recerca?

Moltes vegades, no ens endinsem en aquest camp perquè no tenim referents propers que ens mostrin que és possible. La recerca sovint es percep com una tasca aliena a les infermeres, però és una part fonamental de la nostra feina.

El fet de ser dona ha influït en la teva carrera professional?

Crec que sí, encara que el col·lectiu infermer és majoritàriament feminitzat. Ser dona m’ha permès tenir una visió més empàtica i atenta a les necessitats de les persones que cuidem. Les dones tenim una capacitat afegida per entendre, relacionar i contextualitzar situacions que poden semblar poc importants, però que per a la persona que cuidem poden ser vitals.

En l'àmbit de la recerca mai he sentit que fos un desavantatge ser dona. Jo diria que es treballa molt en la igualtat d'oportunitats i que és un tema que els instituts de recerca tenen en compte i intenten posar en marxa mesures per corregir possibles situacions de discriminació i per aconseguir una millor representació de les dones en tots els nivells de la carrera científica.

A l'institut de recerca on treballo hi ha un pla d'igualtat, es fan diagnòstics, dinàmiques i accions concretes que no es limiten només a l'ús de llenguatge inclusiu, sinó que també fomenten la presència de dones en càrrecs de responsabilitat.

Com concilies la teva vida laboral i personal?

En el meu àmbit de treball tinc certa flexibilitat, però és essencial una bona organització per adaptar-se a les obligacions familiars i laborals. La conciliació és clau per mantenir un equilibri.

Quin missatge enviaries a les nenes i dones que volen dedicar-se a la investigació?

A les nenes o dones que volen dedicar-se a la investigació, els diria que aquesta decisió segurament les omplirà molt i que, com en tots els camins de la vida, hi ha èpoques amb moltes pujades. Però aquestes pujades, en moltes ocasions, et porten a paisatges molt bonics, fins i tot meravellosos.

També, sobretot, els diria a les nenes que no volen dedicar-s’hi que no tanquin aquesta porta. Està clar que no tothom ha de dedicar la seva vida a la recerca, però jo apostaria per mantenir sempre una mica de curiositat: conèixer els procediments, llegir els resultats d’investigacions sobre temes que siguin del teu interès.

Més sobre Rosa Mª Garcia

Rosa Mª Garcia és diplomada en Infermeria (UAB, 1995). Doctorada en Psicologia de la Salut i l’Esport (UAB, 2016). Infermera assistencial durant 23 anys i gestió hospitalària durant 2 anys al Consorci Sanitari deTerrassa. Actualment, tècnica de suport a la recerca a l'Institut Català de la Salut, Unitat de Suport a la Recerca Metropolitana Nord (IDIAP Jordi Gol) i professora associada grau d'Infermeria (UAB). Coordinadora del Grup de Recerca Multidisciplinar en Salut i Societat (GREMSAS) 2021 SGR 01484, grup consolidat interinstitucional IDIAP-UAB.

Aquesta entrevista forma part de la campanya del COIB per reconèixer i celebrar el paper de les infermeres en la ciència, destacant el seu lideratge i contribució fonamental en la millora de la salut i la qualitat de vida de la ciutadania.

Entrevista Sandra Cabrera: "Sense recerca, no hi ha avenç."

Tue, 11 Feb 2025 00:00:00 GMT

Com vas descobrir el teu interès per la recerca?

Realment va ser gràcies a la meva mentora professional, la Núria Cuxart, que sempre estaré agraïda. La Núria era la meva directora d’infermeria a la Fundació Hospital de Mollet als anys 90, i ens va animar a explorar el món de la recerca. Em va demanar, juntament amb la Cristina Martínez, que preparéssim una exposició sobre el significat de la investigació en infermeria per a l’Associació Catalana d’Infermeria. Aquella experiència va despertar una curiositat immensa en mi i em va portar a formar-me en metodologia de la recerca i a endinsar-me encara més en aquest camp.

Per què consideres que la recerca és essencial en infermeria?

La recerca és fonamental per fer avançar la professió. Només a través de la recerca podem millorar el nostre coneixement, repensar les nostres pràctiques i crear models d’atenció més segurs i eficients. La metodologia mixta que utilitzem en infermeria, combinant dades quantitatives i qualitatives, ens permet entendre millor les necessitats de les persones i les famílies, situant-les al centre de les cures. Sense recerca, no hi ha avenç.

La recerca ens ha permès integrar, entendre, conèixer i visibilitzar altres perspectives sobre el fet de tenir cura, així com sobre la manera com són rebudes les cures que exercim.

Com ha influït el fet de ser dona en la teva trajectòria com a investigadora?

Des de la meva perspectiva, el fet de ser dona no ha estat una limitació per fer recerca, sinó el marc legislatiu que durant anys va mantenir les infermeres en una posició acadèmica inferior. Ens vam haver d’esperar fins a obtenir el grau i el doctorat per poder participar en igualtat de condicions. Per sort, avui dia cada vegada hi ha més infermeres doctorandes que aporten un gran valor a la professió. Això és un exemple clar del potencial de les dones en la recerca.

Creus que la conciliació és un repte per a les infermeres que es dediquen a la recerca?

La professió infermera, especialment en l’àmbit assistencial, no és fàcil de conciliar amb la vida familiar. Però en la recerca tenim una mica més de flexibilitat. Això no vol dir que sigui senzill, ja que treballar en projectes d’investigació implica adaptar-se a reunions i col·laboracions internacionals, sovint fora d’horaris convencionals. Tot i això, crec fermament que quan estimes el que fas i estàs motivat, trobes la manera de fer-ho funcionar.

Què significa per a tu tenir referents en la teva trajectòria?

Els referents són essencials. Recordo la Mariví Navarro, la Maite Luís, la Carmen Fernández, la Glòria Nobel, i podria seguir anomenant amb noms i cognoms totes les persones que van tenir un impacte en mi pel que em transmetien en la docència. I, com no, la Núria Cuxart, la Núria Martí i moltes altres persones que sempre han mostrat entusiasme, calidesa, professionalitat i rigor.

Crec que, si volem que les noves generacions també quedin impregnades d’aquest talent, d’aquest entusiasme i d’aquest amor per la professió, hem de transmetre aquests valors i aquesta imatge. Per tant, els referents són importantíssims, perquè en el fons, ajuden a construir una imatge en què emmirallar-se i fixar-se objectius professionals clars. Crec que nosaltres, com a generació actual, tenim la responsabilitat d’acompanyar i inspirar les noves generacions.

Necessitem transmetre’ls entusiasme, rigor i amor per la professió.

Quin missatge enviaries a les nenes i dones que volen dedicar-se a la recerca?

Sempre els diria que segueixin la seva passió. Si la recerca els apassiona, que no dubtin a endinsar-s’hi. La recerca requereix rigor, honestedat i creativitat, i t’obre els ulls a un món ple de possibilitats. Mai posis límits a la teva curiositat i estigues disposada a explorar noves vies. Les dones tenim molt a aportar en aquest camp, i cada vegada som més les que liderem projectes amb un gran impacte en la societat.

Més sobre Sandra Cabrera

La Dra. Sandra Cabrera en la actualitat forma part de l’equip de la Direcció Científica de l’Institut Català d'Oncologia de Badalona, como Responsable de l’Àrea de Investigació en Cures. És membre del Grup d’Investigació consolidat Acreditat per l’ AGAUR GRIN de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, i grup emergent NURECARE-IGTP.

Professora Associada de la Universitat d’Autònoma de Barcelona, facultat de Medicina, departament d’infermeria. Docent en metodologia de la Recerca en diversos programes de formació de Máster de la Universitat de Barcelona, IL3 UB i Universitat de VIC.

En l’ actualitat participa en diversos projectes de recerca en l’àmbit de la Salut, avaluant intervencions i programes de cures i seguretat, fomentant la transferència de l’evidència científica a la pràctica assistencial, essent finançats per diferents entitats competitives. La seva principal línia de recerca compren l’ avaluació de programes de cures en l’ àmbit local, nacional i internacional. Com a continguts específics de recerca: les àrees oncològiques, cures al pacient hospitalitzat, la continuïtat de cures, sostenibilitat i seguretat.

La seva contribució científica compren diverses publicacions científiques relacionades amb l’avaluació de les cures i un centenar de participacions en jornades científiques.

Participa com avaluadora de diverses convocatòries competitives de finançament a projectes de recerca. Així como ha format part del comitè editorial de revistes en l’ àmbit d’oncologia. Finalment destacar, la direcció de tesis doctorals com a membre dels Programes de doctorat de la Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat de Lleida.

Entrevista Cristina Martínez: "La pràctica s'ha de nodrir de l'evidència."

Tue, 11 Feb 2025 00:00:00 GMT

Què et va motivar a iniciar-te en la recerca?

Des de molt jove, vaig tenir l’interès d’intentar millorar la pràctica assistencial. Això em va portar a cursar un altre grau, diversos postgraus i, finalment, a plantejar-me un doctorat en un moment en què no existien programes de doctorat en infermeria.

Durant el meu màster en Política Sanitària, vaig tenir l’oportunitat de contactar amb professors i professores, i els vaig fer arribar la meva inquietud de formar part d'algun projecte de recerca. Va ser en aquest moment quan em van comentar que hi havia un projecte internacional sobre tabaquisme, un àmbit que desconeixia completament en aquell moment, i em van preguntar si hi estava interessada.

Aquesta experiència em va obrir la porta a un camp apassionant i va marcar l’inici del meu camí en la recerca.

Per què consideres que la recerca és essencial en infermeria?

La pràctica s’ha de nodrir de l’evidència. La recerca és un procés cíclic: les preguntes sorgeixen de la pràctica, es resolen mitjançant aproximacions metodològiques rigoroses i, un cop obtingudes les respostes, aquestes s’han de transferir de nou a la pràctica.

Aquesta roda de millora continuada és essencial tant per a l’assistència com per als abordatges en salut pública.

Creus que el fet de ser dona ha influït en la teva trajectòria com a investigadora?

El fet de ser dona, en el meu cas, no ha estat un obstacle. La veritat és que al llarg de la meva trajectòria he tingut moltes oportunitats, però no pel fet de ser dona, sinó perquè sempre he estat una persona inquieta i amb ganes d’aprendre. He pogut accedir a una formació d’excel·lència, fer un màster a l’estranger gràcies a una beca i obtenir una posició postdoctoral en una universitat americana, també amb suport de beques.

És cert que, en algunes convocatòries competitives a nivell europeu i nacional, s’ha començat a tenir en compte les dificultats que poden tenir les dones per fer recerca, i en alguns casos s’han aplicat mesures de biaix positiu per facilitar-ne l’accés. En el meu cas, en els primers anys de carrera, algunes convocatòries donaven punts addicionals si eres menor de 40 anys i dona, fet que en aquell moment em va beneficiar.

Quin impacte t’ha tingut la conciliació laboral i personal?

Personalment, no tinc persones dependents al meu entorn, però sé que moltes dones troben dificultats per conciliar la recerca amb la vida familiar. La recerca requereix molta dedicació: has d’estar al dia, actualitzar-te constantment i gestionar projectes que sovint excedeixen un horari convencional. Aquesta exigència fa que la conciliació sigui un repte.

Jo crec que la conciliació no existeix en tots els àmbits. Les persones que tenen família, sobretot les dones, sovint es troben amb moltes dificultats per aconseguir-la. És cert que a nivell de polítiques hem avançat respecte a fa uns anys, però també és cert que el món laboral s’ha tornat molt més exigent i complex, amb múltiples inputs constants que dificulten la gestió del dia a dia.

També és veritat que actualment hi ha organitzacions amb una cultura més flexible, i després de la pandèmia s’han instaurat pràctiques com el teletreball. No obstant això, aquesta nova realitat també ha portat un augment considerable de videotrucades i correus electrònics, fet que dificulta el treball productiu. Quan parlo de treball productiu em refereixo a poder començar i acabar una tasca amb continuïtat, ja sigui un projecte, un article, un abstract o el mentoratge d’una persona júnior.

Quin paper tenen els referents en la investigació?

Els referents són essencials. He tingut mentors homes i dones al llarg de la meva trajectòria. La meva primera mentora va ser una dona, i el meu mentor actual, el doctor Esteve Fernández, ha estat clau en el meu creixement com a investigadora. Treballar amb mentors i en equips multidisciplinaris és fonamental per enriquir la nostra visió i aportar noves perspectives.

Quin missatge enviaries a les nenes que volen dedicar-se a la recerca?

Els diria que siguin inquietes, valentes i que no mirin enrere, que segueixin la seva curiositat sense por. Crec que les nenes d’avui dia tenen una perspectiva molt diferent de la que teníem les generacions anteriors. Ja no es veuen a elles mateixes de manera diferent als nens, i això és molt positiu.

Les nenes d’avui tenen referents més diversos i són conscients que tenen els mateixos drets i oportunitats que els nens. Els models d’aprenentatge actuals són molt més igualitaris, i el coneixement ja no està segregat per gènere com ho estava abans. Històricament, s’associava tot allò tècnic als homes i les cures a les dones, però això està canviant.

Cada vegada més, veiem nenes que volen estudiar enginyeria, matemàtiques o disciplines científiques, igual que també hi ha nens que volen ser infermers, dedicar-se a la literatura o a altres àrees tradicionalment associades a les dones. Això és un gran pas endavant, però encara queden biaixos estructurals, especialment relacionats amb el rol reproductiu de les dones i les dificultats que això pot suposar en determinades professions.

Per sort, les noves generacions de pares tenen un paper més actiu en la criança i assumeixen més responsabilitats familiars, cosa que afavoreix una conciliació més equitativa. Cada cop hi ha més homes que agafen baixes de paternitat i s’impliquen més en aquest rol, fet que contribueix a trencar les desigualtats.

Les polítiques públiques que fomenten la igualtat en la conciliació tenen un impacte important, però són canvis que requereixen temps per ser plenament visibles. Per això, hem de continuar treballant en aquesta línia i assegurar que totes les nenes, independentment del camí que triïn, puguin desenvolupar la seva vocació sense limitacions.

Més sobre Cristina Martínez

La Dra. Cristina Martínez ha dissenyat i implementat múltiples programes de control del tabac dirigits a serveis de salut, amb l’objectiu de facilitar la transferència del coneixement científic a la pràctica assistencial. Ha desenvolupat metodologies mixtes (qualitatives i quantitatives) i ha impulsat estratègies de participació-acció per garantir la implementació efectiva d’intervencions, destacant especialment la coordinació del projecte “Hospital sense Fum”. La seva expertesa se centra en l’anàlisi de necessitats politico-sanitàries i en l’aplicació d’estratègies que contribueixen a la millora del greu problema que representa el tabaquisme en la societat.

La seva principal línia d’investigació s’enfoca en l’avaluació de programes i la transferència de la investigació en mesures politico-sanitàries a escala local, nacional i internacional. Entre els seus àmbits específics de recerca destaquen el control del tabac en serveis de salut, la investigació aplicada en el disseny i avaluació de programes educatius i intervencions per deixar de fumar, així com el marc regulador de les polítiques de control del tabac, tot integrant una perspectiva especial en poblacions vulnerables.

Actualment, és investigadora principal de sis projectes en curs, entre els quals es troben tres relacionats amb el desenvolupament de programes formatius en tabaquisme tant a escala internacional com nacional (INSTrUCT ERASMUS+, PISCIS i ISCI_SEC), i dos projectes dirigits a poblacions vulnerables amb trastorn mental i abús de substàncies (ACT_ATAC i DUCATA, finançats pel Fons d’Investigacions Sanitàries i el Plan Nacional sobre Drogues, respectivament). També lidera un estudi de cohorts regional amb seguiment a estudiants d’infermeria (ECTEC_S). A més, és investigadora principal de projectes comunitaris d’alta complexitat com l’assaig pràctic QUIT_MENTAL i diversos estudis transversals (ETHIF, ECTEC, entre d’altres). Col·labora, a més, en diversos estudis liderats per investigadors de la UCT, UB i UCSF.

La seva contribució científica inclou la publicació d’uns 90 articles relacionats amb el control del tabac en revistes indexades amb factor d’impacte i la presentació de prop de 80 comunicacions en congressos i conferències científiques. Participa activament com a revisora en revistes científiques internacionals especialitzades en prevenció i salut pública. A més, forma part de diversos grups de treball en tabaquisme, com el Grup de Tabac de la Sociedad Española de Epidemiología.

L'èxit de les Jornades d’Esterilització 2024 referma el compromís amb l’actualització professional

Thu, 14 Nov 2024 16:19:28 GMT

La trobada, organitzada per la Vocalia Medicoquirúrgica i el Grup d’Esterilització del COIB, ha permès als assistents gaudir de sessions formatives amb un enfocament multidisciplinari. Les activitats han posat especial èmfasi en l’impacte de les noves tecnologies, la sostenibilitat i la importància de la formació continuada per mantenir els estàndards de qualitat i seguretat en els processos d’esterilització. Els tallers i xerrades han estat una oportunitat única per als professionals d’endinsar-se en aspectes com la traçabilitat del material quirúrgic, l’eficiència energètica i l’aplicació de metodologies innovadores en la cura de l’instrumental mèdic.

En el marc de la cloenda de les jornades, s’ha celebrat la cerimònia de lliurament de premis, reconeixent l’excel·lència en les comunicacions i pòsters presentats. Enguany, els guardons han estat atorgats a treballs que han destacat per la seva innovació, rigor i impacte potencial en les pràctiques d’esterilització.

Premi al Millor Pòster: Trazabilidad de instrumental quirúrgico: Pros y contras del marcaje láser pieza a pieza, realitzat per García Rodríguez, N; Gómez Mohen, C; i Sánchez Clemente, M. Aquest estudi posa en valor els avantatges i desafiaments del marcatge làser de l’instrumental, un procés que aporta seguretat i eficàcia en el seguiment i control del material.
Premi a la Millor Comunicació: Reposición y Reparación del Material Referenciado, un treball conjunt de Palma Vallribera, R; Jiménez Piquero, A; Rodríguez Gimeno, M; Vicente Vilavoy, E; Mejia Magri, M; i Molina Garcia, O. Aquesta comunicació aprofundeix en els procediments de reposició i manteniment del material d’esterilització, contribuint a la sostenibilitat i la continuïtat de la qualitat assistencial.

Valoració positiva i reconeixement

Aquesta edició de les Jornades d’Esterilització, ha reafirmat la importància d’oferir espais formatius per a les infermeres i infermers de l’àmbit medicoquirúrgic. L’interès i compromís demostrat pels participants reflecteixen la rellevància d’estar constantment actualitzats en un sector que evoluciona ràpidament. El COIB i el Grup d’Esterilització continuaran apostant per iniciatives que promoguin l’aprenentatge continu i l’intercanvi de coneixements, sempre amb l’objectiu d’assolir l’excel·lència en la cura i seguretat dels usuaris de la salut.

Amb jornades com aquestes, el Col·legi consolida la seva tasca de suport a la professió infermera i contribueix a un entorn de treball on la qualitat i la seguretat són prioritàries. A totes les col·legiades i col·legiats que han participat en aquesta edició, els agraïm la seva implicació i els animem a seguir formant part d’aquesta comunitat compromesa amb la millora de les pràctiques d’esterilització.

El COIB organitza el taller "Un cafè amb la mort" per explorar les experiències de les infermeres de la UCI enfront de la mort

Tue, 05 Nov 2024 12:26:23 GMT

Aquest taller, inspirat en la iniciativa "Death Café" de Jon Underwood, té l’objectiu de crear un entorn on les professionals puguin expressar les seves experiències personals amb la mort sense tabús ni restriccions.

Els objectius del taller es centren en crear un espai segur i obert per parlar de les experiències amb la mort dins de la UC, abordar situacions concretes plantejades per les participants en relació amb la mort i augmentar la consciència i la comprensió sobre la mort com a part de la pràctica professional.

Aquest no és un espai de psicoteràpia ni un grup de suport per a la gestió del dol, sinó un fòrum de conversa on es comparteixen experiències i reflexions sobre les situacions que les infermeres de les UCI viuen diàriament.

Desenvolupament de la sessió

El taller es desenvoluparà de forma participativa, oferint a les assistents l'oportunitat de plantejar situacions personals i vivències que han tingut en relació amb la mort. La trobada comptarà amb dues sessions a escollir, al matí (10 a 12 h) o a la tarda (16 a 18 h), amb la intenció de facilitar la participació de les infermeres.

Moderadores expertes

Les sessions estaran guiades per dues professionals amb àmplia experiència en el camp de les cures intensives i la psicologia del dol:

Susana Sánchez Quinto
Infermera oncològica, psicòloga i terapeuta de dol, amb formació especialitzada en l’acompanyament en el final de la vida. Actualment, és psicòloga de l'Associació Contra el Càncer a Vilassar de Dalt i docent de diverses facultats d'Infermeria en temes de cures pal·liatives, mort i dol.
María Pérez Riart
Infermera de la Unitat de Cures Intensives de l'Hospital del Mar, amb més de nou anys d’experiència en el tractament de persones ateses crítiques i formades en lideratge i gestió infermera. També és membre del Grup d'Infermeria de Malalt Crític.

Inscriu-te aquí!

Jornades d’Esterilització 2024. Mirant el present i projectant el futur

Wed, 07 Aug 2024 08:15:06 GMT

Amb l'objectiu de continuar amb l'actualització i desenvolupament del treball que es realitza a les RUMED, aquestes jornades s’organitzen conjuntament amb el grup expert en esterilització de la vocalia medicoquirúrgica del COIB.

Un dels objectius principals d’aquestes jornades és oferir una oportunitat única per a professionals de la salut per compartir coneixements i millorar les pràctiques en l'àmbit de l'esterilització, abordant reptes del present i el futur des de diferents perspectives com la tecnologia, la formació i la sostenibilitat.

Les jornades comptaran amb la presència d'experts destacats que abordaran temes crucials per garantir la seguretat i la qualitat en els processos d'esterilització. D’aquesta manera, els assistents tindran l'oportunitat de participar en ponències, tallers i discussions interactives que els permetran actualitzar-se sobre les últimes innovacions i avenços tecnològics.

El COIB convida totes les seves col·legiades i col·legiats, així com la comunitat infermera, a participar en aquestes jornades que prometen ser enriquidores.

Més informació i inscripcions

Un cafè amb la mort: experiències de les infermeres a una UCI

Mon, 13 May 2024 11:18:47 GMT

L'objectiu principal del taller és crear un espai on poder parlar de les experiències sense tabús, abordar les situacions presentades i augmentar la consciència sobre la mort. La idea neix de la mà de Jon Underwood, qui l’any 2010 va desenvolupar diversos projectes sobre la mort, un d’ells, per crear aquest espai on poder conversar.

La sessió anirà a càrrec de Susana Sánchez, infermera oncològica i psicòloga, i María Pérez, infermera de l'UCI i membre del grup de treball d'Infermeria de Malalt Crític del COIB.

El taller serà el dimarts 28 de maig al COIB, podreu escollir entre el torn de matí, de 10 a 12h, o el torn de tarda, de 16 a 18h.

Inscriu-te aquí

Èxit de participació en la 2a Jornada d’Infermeria Quirúrgica Robòtica

Fri, 01 Mar 2024 16:39:36 GMT

Durant dos dies, 29 de febrer i 1 de març, s’ha celebrat la 2a Jornada d’Infermeria Medicoquirúrgica Robòtica a la seu del Col·legi amb més de 200 assistents. El programa ha constat de 5 taules rodones, diverses ponències, cinc tallers diferents i la presentació i defensa dels pòsters finalistes.

La jornada va començar dijous 29 de febrer, amb la inauguració oficial de part d’Esther Sauqué, membre de la Junta de Govern del COIB i de la Vocalia d’Infermeria de Cures Medicoquirúrgiques, Amparo Rubio, presidenta de la AEEQ, Àngels Barberà, subdirectora infermera i responsable del procés quirúrgic de l’Hospital Germans Trias i Pujol i Elisenda Benedí, presidenta del Comitè Organitzador i membre del grup d’Infermeria Medicoquirúrgica del COIB.

La conferència inaugural sobre la infermeria medicoquirúrgica, present i futur, va ser presentada per Ferran Fillat, cirurgià del Parc Taulí Hospital Universitari. Durant el primer dia hi havia tres taules rodones preparades, sobre el repte de les operacions amb tecnologia avançada, la utilització de robots i la tecnologia en els trasplantaments.

En la primera taula rodona, sobre els reptes de futur de les operacions amb tecnologia avançada, hi va participar l’uròleg de la Fundació Puigvert Josep María Gaya, l’anestesiòloga de la mateixa fundació, Silvia Castellarnau, la subdirectora d’Infermeria de l’Hospital Universitari La Paz, Teresa López, la infermera quirúrgica de l’Hospital Universitari de Getafe Eva Pérez i la infermera de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Vanesa Madrona.

Després de dinar com començar la segona taula rodona, centrada en els robots, amb la participació de la infermera del Parc Taulí Hospital Universitari Mercedes Muñoz, la infermera de l’Hospital del Mar Montse Farré, la infermera de l’Hospital Clínic Carol Roses, l’infermer de l’Hospital de Sant Joan de Déu Fernando Borreguero i la infermera de l’Hospital Universitari de Canàries Judith Reguera.

L’última de les taules rodones del primer dia va ser sobre els trasplantaments i les cures infermeres, on els assistents van escoltar les ponències de les infermeres Junet Lorena, de la Fundació Puigvert, Laia Galán, de l’Hospital Clínic, Alessandro Leotta, de l’Hospital Sant Joan de Déu, Mireia Lizandra, de l’Hospital Universitari de Bellvitge i Nuria Gili, de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

Els assistents també van poder gaudir, en grups reduïts i de manera més pràctica, dels 4 tallers preparats en diverses de les aules del COIB.

CORIN, la tecnologia al servei de la seguretat

Preparació del quiròfan robòtic: un repte al qual ens hem d'enfrontar

Instrumentació en cirurgia robòtica

Referent per a la cirurgia lalaroscòpica i robòtica

El segon i últim dia d’aquesta jornada ha iniciat amb la connexió en directe amb l’Hospital Germans Trias i Pujol per veure una operació pancreàtica. Esteban Cugat i Jordi Navines, ambdós d’aquest hospital, han presentat el cas als assistents abans de começar l’operació que ha anat acompanyada d’una taula rodona amb la presència de la infermera d’anestèsia Montse Suñé, la infermera quirúrgica Carol del Amor, la infermera d’URPA/REA Laura Armengol i la infermera de planta Montse Martín.

Després de repetir alguns dels tallers del dia anterior i de veure’n de nous, com és el cas de “Retos quirúrgicos, hemostáticos activos, hemostáticos pasivos, sellantes y adhesivos de fibrina”, ja s’ha donat pas a l’última taula rodona.

En aquest cas, la cinquena i última taula era un debat sobre l’impacte de la robòtica en l’equip multidisciplinari, un debat format per Esteban Cugat, cap de la unitat de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica de l’Hospital Germans Trias i Pujol, l’uròleg de l’Hospital del Mar, Lluis Cecchini, la supervisosa quirúrgica del mateix hospital, Lucia Fernandez, l’anestesiòloga de l’Hospital Clínic, Eva Rivas, i del Parc Taulí Hospital Universitari, la infermera quirúrgica Elisabeth Sariñena i l’auxiliar Pedro Palomo.

La jornada ha finalitzat amb l’entrega de tres premis, patrocinats pel COIB, al millor pòster, a la millor Comunicació o experiència i a la millor Vídeo Tècnica Quirúrgica

Premiats:

Millor pòster: “La enfermeria de quirofano en robótica sí importa: programa formativo”, de Lozano Barbero, P.; Blazquez Hernandez, M.L.; Martin Sancho, L.; Martinez Laserna, M.; de l’Hospital Ramón y Cajal, Madrid.
Millor Comunicació o experiència: “Resolución de problemas Da Vinci, de enfermera a ingeniera – EXP”, de Montejano Salas, C; Rovira Navalón, M; Millán Bover, R; Santes Alama, M; Mont Climent, SJ; Montagud Lillo, A; del Consorci Hospital General Universitari de València.
Millor Vídeo Tècnica Quirúrgica: “V1. Inyección de ICG en e ligamento útero ovárico”, de Ruth Millán Bover, de Consorci Hospital General Universitari de València.

El COIB aposta per la digitalització dels processos clàssics durant la jornada de cures intensives del grup d’Infermeria de Malalt Crític en col·laboració amb SOCMIC

Tue, 13 Feb 2024 16:02:49 GMT

La jornada ha començat amb la benvinguda institucional de la presidenta del COIB, la Dra. Paola Galbany, que ha donat les gràcies als assistents en nom del Vocal de la Vocalia d’Infermeria Medicoquirúrgica, el Dr. Miguel Ángel Giménez, que malauradament no ha pogut assistir a l’acte. La coordinadora del grup de treball del malalt crític, la infermera Maya Cristina Espíritu, ha agafat el relleu del discurs per explicar com aniria la jornada.

La Dra. Carmen Moreno, docent a la Facultat d’Infermeria de la Universitat de Barcelona i membre de la Càtedra d’Infermeria UB-COIB ha inaugurat la jornada amb una ponència sobre els reptes de futur de l’especialitat en infermeria intensiva, abans de donar pas a les dues taules rodones de la jornada.

La primera d’elles ha estat centrada en les novetats i actualitzacions de les cures al malalt crític, una taula on s’ha parlat dels nous projectes presentats per Lidia Martí, amb les Ulleres de realitat virtual a l’UCI, la Dra. Mª Dolores Bosque amb el Critic-cat i Laura Martínez amb el Projecte Zero: la implantació d’un equip de resposta ràpida a l’Hospital Clínic.

La segona taula rodona ha estat protagonitzada pels testimonis de tres infermeres que han explicat tres projectes que lideren sobre l’acompanyament del malalt de l’UCI. La jornada ha comptat amb les ponències de Pilar Muñoz, doctoranda de la UB i supervisora infermera de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, la Dra. Cecilia Cuzco, gestora de pacients de l'ICMIC de l'Hospital Clínic de Barcelona i la Dra. Gemma Via, IPA de l'Àrea del Malalt Crític de l'Hospital de Bellvitge.

Després de concloure la jornada amb les paraules d’Irina Hernández, infermera i vocal de la SOCMIC, que ha explicat com funciona aquesta societat científica, Maya Cristina Espíritu, coordinadora del grup de treball ha llegit les conclusions.

En el marc del Projecte Talent infermer@, el campus d’aprenentatge en salut impulsat pel COIB l’any 2023, per primera vegada, s’ha utilitzat la nova plataforma moodle per posar a disposició dels i de les participants, les presentacions i altres materials d’interès que s’hagin generat en la jornada, disponibles durant tot un mes després de la data de l’esdeveniment. Aquesta plataforma és una aposta del COIB cap a la digitalització dels processos més clàssics del Col·legi, com són l’enquesta de satisfacció que a la vegada, i només una vegada completada, permetrà l’accés a la descàrrega del certificat. Amb aquest nou procés digital i tots els avantatges que aporta, es vol donar continuïtat a l’aprenentatge oferint l’oportunitat de poder consultar després de l’acte tot el contingut divulgatiu i científic que s’hagi creat.

"Cures intensives: on som i cap on anem", la jornada del Grup d'Infermeria de Malalt Crític i de SOCMIC

Tue, 23 Jan 2024 00:00:00 GMT

El Grup d'Infermeria de Malalt Crític del COIB i la Societat Catalana de Medicina Intensiva i Crítica han organitzat la jornada anomenada "Cures intensives: on som i cap on anem" amb l'objectiu de tractar la situació de les cures intensives en l'actualitat i quina visió de futur hi ha.

Els objectius principals de la jornada són: saber en quin punt està l'especialització de la infermera intensiva, conèixer quines noves eines hi ha per a la cura del malalt crític pel que fa a tecnologia, organització, etc. Conèixer la perspectiva i satisfacció del malalt a l'UCI vers les cures de la infermera i l'actualització i alternatives a la contenció.

La jornada començarà a les 9:00h amb la benvinguda i presentació inicials de la mà de Miguel Ángel Giménez, membre de la Junta de Govern del COIB i vocal de la Vocalia d’infermeria medicoquirúrgica del Col·legi i Maya Cristina Espíritu, infermera a l’UCI de l’Hospital de Sant Pau i coordinadora del grup de treball del malalt crític al COIB.

La inauguració de la jornada serà a càrrec de Carmen Moreno, docent a l’EUI de Bellvitge de la Universitat de Barcelona i membre de la Càtedra d’Infermeria UB-COIB, sobre l’especialitat en infermeria intensiva i els seus reptes i futur.

A partir d’aquest moment, la jornada continuarà amb dues taules rodones sobre l’actualització en cures al malalt crític i l’acompanyament al malalt de l’UCI.

“Actualització en cures al malalt crític: què hi ha de nou?” és la primera de les taules rodones de la jornada, on cada ponent presentarà un projecte diferent. Lidia Martí, coordinadora de l’equip infermer de l’Àrea de crítics de UCCRI, REA i Unitat d’Ictus presentarà les ulleres de realitat virtual a l’UCI; Mª Dolores Bosque, cap de Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Universitari General de Catalunya i presidenta del SOCMIC presentarà el Critic-cat; i Laura Martínez, infermera del Projecte Zero a l’Hospital Clínic de Barcelona, presentarà aquest mateix projecte.

“Acompanyament al malalt de l’UCI” comptarà amb Isidro Alcalá, doctor en infermeria i salut i infermer de l’UCI de l’Hospital Vall d’Hebrón; Cecilia Cuzco, gestora de pacients de l’ICMIC de l’Hospital Clínic de Barcelona i Gemma Via, doctora en infermeria per la UB i infermera de Pràctica Avançada a l’Àrea del Malalt crític de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

Finalment, la jornada tindrà una última ponència sobre les societats científiques d’infermeres, la implicació i importància de la visibilitat de la mà d’Irina Hernández, infermera de l’Hospital Sant Pau i vocal de SOCMIC.

L’acte acabarà amb la presentació de conclusions de part de Maya Cristina i les paraules de cloenda per part del membre de la Junta de Govern i vocal d'infermeria medicoquirúrgica del COIB, Miguel Ángel Giménez Lajara.

Inscripcions aquí

Col·labora

Beca Jandry Lorenzo 2023 d'Infermeria Nefrològica per a tres infermeres de Barcelona

Fri, 20 Oct 2023 10:56:10 GMT

L'exposició del seu treball: "Fragilitat i idoneïtat de les persones candidates a donants de ronyó: estudi analític de cohort retrospectiu" es realitzarà el dijous vinent, dia 26 d'octubre en Salamanca en la sessió de Comunicacions Premiades en el marc del XLVIII Congrés Nacional de la SEDEN 2023 per porta per lema "Tenint cura del pacient renal: més enllà de la malaltia i la tècnica".

Imatge Intravascular a les sales d'hemodinàmica: IVUS i OCT

Thu, 28 Sep 2023 10:47:53 GMT

Tot i existir mètodes com el TAC o les ressonàncies, quan es dona el taponament d'una artèria l'IVUS (Intravascular Ultrasound) i l'OCT (Tomografia de Coherència Òptica) són dos mètodes específics per entendre què està passant i quin material ha provocat el taponament davant d'altres mètodes no tan concrets.

L’objectiu del seminari és conèixer les tècniques d’imatge intravascular utilitzades en el diagnòstic de patologia coronària, la correcta interpretació de les imatges i destacar la importància de la intervenció infermera especialista en la tècnica per aportar seguretat al procediment. Les dues ponents insten a les infermeres a “conèixer la tècnica, entendre la imatge i així, aportar un bon feedback amb solucions i resolucions en cas que fos necessari”.

Cristina Polonio és experta en Tècniques Cardiovasculars Avançades per Infermeria de l’AEEC i la Judith Serra és docent de cardiologia del Màster cures infermeres a l’adult en estat crític a la UAB. Després de les dues ponències s’ha fet un joc dinàmic amb els assistents per repassar conceptes i resoldre dubtes.

Nou seminari “Imatge intravascular a les sales d’hemodinàmica: IVUS i OCT”

Fri, 15 Sep 2023 06:00:58 GMT

Aquest seminari que té com a objectius donar a conèixer les tècniques d'imatge intravascular emprades en el diagnòstic de patologia coronària a les sales d'hemodinàmica, així com la interpretació d'aquestes imatges i evidenciar la importància de la intervenció infermera especialista en la tècnica per aportar seguretat al procediment.

La formació també busca una correcta interpretació d'aquestes imatges i així, evidenciar la importància de la intervenció infermera especialista en la tècnica per aportar seguretat al procediment.

El programa engegarà a les 9 del matí amb una presentació que donarà lloc tot seguit a l'IVUS (Intravascular Ultrasound) i a l'OCT (Tomografia de Coherència Òptica). La jornada continuarà amb un concurs de trivial per consolidar els coneixements i acabarà amb l'entrega de premis. Per aquesta sessió comptarem amb dues professionals, la Judith Serra Gregori, docent de cardiologia del Màster de cures infermeres a l'adult en estat crític a la UAB; i la Cristina Polonio Molero, experta en Tècniques Cardiovasculars Avançades per Infermeria de l'AEEC.

Inscriu-te!

Una infermera de Barcelona impulsa una app per millorar la preparació de les persones ateses en els procediments quirúrgics

Fri, 17 Mar 2023 10:56:44 GMT

El projecte PreparatB, liderat per la infermera Miriam Armora, cap d’infermeria de l’àrea quirúrgica a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i investigadora del Grup de recerca en cures infermeres de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, ha estat seleccionat per rebre una ajuda del Programa Impacte que atorga el Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores (CIMTI).

Es tracta d’una eina digital de salut creada per millorar la preparació preoperatòria de les persones ateses en els procediments quirúrgics amb l’objectiu d’apoderar-les en la seva autocura durant el procés de preparació quirúrgica per tal de arribar a la seva intervenció amb la màxima seguretat mitjançant l’ús de guies, notificacions i sistemes de verificació. A més, aquesta aplicació mòbil ajuda a reduir les incidències que puguin haver-hi durant la preparació.

El projecte sorgeix de la necessitat de reduir el nombre de cancel·lacions de procediments quirúrgics per una preparació inadequada dels pacients. L’aplicació mòbil ha estat dissenyada per la Dra. Armora com a part de la seva tesi doctoral i provada mitjançant un estudi pilot realitzat a l’hospital. Al projecte, però, també hi han participat Montserrat Serra, supervisora del bloc quirúrgic, i Cecilia Díez, infermera de preoperatoris.

Ara, gràcies a la col·laboració entre la Unitat de Transferència Tecnològica i Innovació de l’Institut de Recerca Sant Pau i l’hospital, el projecte entrarà en una fase de maduració on es pretén preparar l’eina per integrar-la amb els diferents sistemes d’històries clíniques dels diversos hospitals. A més, es buscarà ampliar la seva usabilitat a altres plataformes com iOs i provar-la en un ambient hospitalari real per poder definir l’estratègia de transferència al mercat.

Per a la infermera, l’experiència ha sigut molt positiva. “Incloure una aplicació per a smartphones dins del circuit de preparació preoperatòria va ajudar a detectar problemes d’informació i preparació,” afirma. “A més, els usuaris la van valorar per sobre del notable i amb un alt nivell de satisfacció.”

L’ajuda del CIMTI tindrà una durada de 15 mesos en què es rebrà la mentoria especialitzada en àmbits com ara el desenvolupament del pla de negoci, aspectes de regulació, assessoria tecnològica i l’estudi de mercat, entre d’altres. El Programa Impacte té com a objectiu principal l’acceleració de projectes innovadors en l’àmbit de la salut i social. “Investigar en salut digital és un camí i crec que les infermeres hi comencem a formar part cada cop més en les institucions,” conclou Armora.

Fotografia cedida per Míriam Armora

La Sociedad Española de Enfermería Neurológica premia un projecte de recerca infermera sobre l’exercici físic en persones amb esclerosi múltiple

Fri, 17 Feb 2023 08:18:53 GMT

El projecte 'Efectes de l'exercici físic sobre la qualitat de vida en persones amb esclerosi múltiple', liderat per la infermera de l'Hospital de Dia de Neurologia de l’Hospital del Mar, Isabel Miró, ha estat reconegut en el XXIX Congrés Nacional de la Sociedad Española de Enfermería Neurológica (SEDENE) i V Congrés Internacional d'Infermeria Neurològica, celebrats a Granada el passat mes de novembre. El premi té una dotació econòmica de 1.500 euros.

El projecte, que està previst que s’iniciï el mes de març del 2023 a l’Hospital de Dia, mirarà d'establir si un treball físic específic, destinat a ajudar a controlar els símptomes de l'esclerosi múltiple relatius a l'alteració de la marxa, la pèrdua de coordinació en les extremitats, la inestabilitat i la fatiga, pot mantenir o millorar la qualitat de vida de les persones amb aquesta patologia. Els resultats obtinguts s'hauran de presentar al pròxim congrés anual de la SEDENE.

"Hi ha clara evidència que l'exercici físic té un impacte beneficiós per la salut de les persones, però no vaig trobar evidència què recalqués la importància de l'exercici en l'àmbit domiciliari en persones que conviuen amb esclerosi múltiple acompanyada de dificultat en el moviment," explica la investigadora, que també és llicenciada en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport (INEFC). "Volia investigar sobre l’exercici que es pugui realitzar al domicili i no en un gimnàs perquè hi ha persones amb mobilitat reduïda que tenen dificultats per desplaçar-se i també perquè no tothom s’ho pot permetre."

El treball planteja ensenyar a les persones participants un seguit d’exercicis físics personalitats adaptats al seu grau de discapacitat que hauran de fer a diari al domicili. De forma periòdica s’avaluarà l’estat dels participants i, en concret, el grau de millora de la mobilitat. Al final d’aquesta fase es farà una avaluació amb una escala de qualitat de vida. “És important que els exercicis es facin a diari perquè sabem que quan no es fan, deixem de veure les millores en la persona,” explica Miró.

La infermera es mostra contenta i satisfeta pel reconeixement rebut: "És una petita recompensa a tota una carrera treballant."I agegeix: “Les infermeres no ho tenim fàcil per fer recerca; la recerca infermera és la gran oblidada i sovint la nostra feina en altres recerques no queda prou reconeguda." Per això, explica, aquest tipus de premis són importants per poder continuar oferint cures basades en l’evidència i comptar amb el suport dels centres i les institucions és bàsic. "Espero seguir poder participant i aportant amb altres projectes," conclou.

Les infermeres no ho tenim fàcil per fer recerca; la recerca infermera és la gran oblidada i sovint la nostra feina en altres recerques no queda prou reconeguda.Fotografia: Hospital del Mar

Mercè Conangla: “Ningú pot tenir cura d’altres si no té cura de si mateix a nivell emocional”

Wed, 14 Dec 2022 15:14:29 GMT

El dia 25 de gener del 2023, al Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), comença el curs Lideratge infermer CAPA (Creatiu-Amorós-Pacífic-Autònom), dirigit a totes les infermeres. En aquesta formació es treballarà el model de lideratge CAPA (Creatiu-Amorós-Pacífic-Autònom) per tal d’actualitzar el mapa ètic, mental, emocional i d’acció. L’objectiu del curs és promoure la consciència i el treball dels punts forts i dels punts de millora de cada persona per tal d’adquirir més confiança, coherència i integritat, característiques essencials per liderar i acompanyar les persones. Les inscripcions ja es poden fer a través del web del COIB.

Entrevistem Mercè Conangla, psicòloga, amb especialitat clínica i educativa, infermera i escriptora. S'ha especialitzat en educació emocional, entrenament en competències de lideratge i comunicació no verbal i en el disseny de projectes de Transform-Acció organitzacional. Ha impulsat, amb Jaume Soler, la Fundació Ecologia Emocional, que presideix des del 2016. És assessora pedagògica de l’Institut de Recerca en Ecologia Emocional i Creixement Personal (IREECP) i de l'Institut de la Bondat en Acció. És creadora, amb Jaume Soler, del model d'Ecologia Emocional i del segell d’Organitzacions Ètiques i Emocionalment Ecològiques (OEE), que potencia el compromís cap a la qualitat ètica i emocional d'aquestes. Col·labora amb diverses universitats (Universitat de Barcelona, Universitat Ramon Llull, Universitat Oberta de Catalunya i Universitat Pompeu Fabra), hospitals i institucions com a consultora, conferenciant, formadora i dinamitzadora d'equips de treball.

Ecologia Emocional és un model de gestió emocional que ofereix metodologia i eines pràctiques i contrastades sobre com aconseguir una bona sostenibilitat, benestar i salut emocional. Es desplega des de la Fundació Ecologia Emocional i en l’Institut Internacional Ecologia Emocional i Institut Ecologia Emocional Espanya. Desenvolupat el 2002, es defineix com l’art de dirigir l’energia emocional de forma sincrònica i a tres nivells: a la millora personal, a la millora de la qualitat de les relacions amb els altres i a aconseguir una major i millor cura del món. Ecologia Emocional fa un abordatge del món emocional, respectuós, preventiu, i pràctic tenint en compte de personalitzar al màxim, treballant per ajudar a créixer a la persona millorant la seva qualitat ètica, emocional i el seu benestar global. El model s’ha adaptat per treballar en diferents ecosistemes, com la salut, l’educació o les organitzacions. Respecte l’ecosistema salut, l’Hospital Clínic ha triat aquest model per realitzar una transform-acció interna durant cinc anys, que ha rebut el reconeixement del segell OEE de qualitat ètica i emocional. Aquest model ha estat reconegut per l’Academia Mexicana de Educación amb la insígnia Atenea com "aportació valuosa al món" i compta amb una bibliografia de 27 llibres. També compten amb eines d’aquest model en diferents universitats.

Què és el model CAPA?

L’Ecologia Emocional proposa el model d’ésser humà CAPA (Creativa – Amorosa -Pacífica – Autònoma), que integra les millors característiques adquirides com a espècie durant la nostra evolució. Els quatre eixos CAPA estan interrelacionats entre sí i han de desenvolupar-se de forma sincrònica, ja que de no ser així es produiria un desequilibri. Representem aquest model en la forma d’un estel perquè l’objectiu de ser una persona CAPA és que metafòricament aixequem el vol i explorem, des de l’equilibri, tots els paisatges i possibilitats que la vida ens ofereix.

El CAPA es situa al centre del nostre model. A partir d’ell es despleguen totes les àrees d’Ecologia Emocional: territori, energies, clima i vincles, així com tots els eixos a gestionar i els indicadors de emocions i valors cap on volem anar. Estem aplicant amb molt d’èxit el model de persona CAPA pel que fa a lideratge dins de l’entorn sanitari i educatiu.

Com s’aplica en el dia a dia en el model infermer?

Si volem liderar els altres, hem de començar per autoliderar-nos. A través del treball amb el model CAPA les persones responsables d’equips i projectes reforcen els quatre eixos que els permetran un major nivell de benestar i equilibri emocional.

Una infermera ha de ser creativa, cercant noves respostes a temes antics i nous, treballant amb esperit crític i de millora, innovant, investigant. Treballar l’àmbit creatiu li permet gestionar millor les possibilitats i treballar amb la cultura de l’agraïment, obtenint millors resultats en la seva tasca professional i personal.

Una infermera també ha de ser amorosa. Les infermeres sempre han estat capdavanteres en la cura afectiva i sensible a les persones. Treballant aquesta àrea, hom pot prendre consciència de com es relaciona i vincula, quins aspectes hauria de potenciar i quines càrregues hauria d’eliminar (gestió dels intangibles).

Una infermera ha de ser pacífica. L’autocontrol és molt important en general, però més quan hom està en contacte directe amb el patiment de les persones i ha de gestionar crisis emocionals. Des d’aquesta àrea del model treballem l’autocontrol, la gestió dels significats i veiem com a través de la paraula podem curar o bé poder fer mal. Potenciar-la ens ajuda a prevenir i regula l’estrès.

Una infermera ha de ser autònoma, que no vol dir pas individualista. Suposa treballar amb la gestió de la incertesa, connectant-se amb la confiança. Per això treballem els territoris, la curiositat, la valentia i la capacitat d’explorar nous camins, així com també l’exercici de la llibertat-responsable.

Si volem liderar els altres, hem de començar per autoliderar-nos.

Què hi trobarem en el curs Lideratge infermer CAPA (Creatiu-Amorós-Pacífic-Autònom).?

Dedicar un temps de qualitat a cuidar-se un mateix. Ningú pot tenir cura d’altres si no té cura de si mateix a nivell emocional. Eines pràctiques de gestió emocional. Ja sabem molt el “què” però a vegades a les persones els hi falta el “com ho faig?”

Una oportunitat de fer balanç personal de quins son els propis intangibles, la farmaciola emocional de què hom disposa per donar millors respostes als reptes del dia a dia que la professió ens posa al davant. La possibilitat d’incorporar mirades diferents que obrin portes i finestres a l’esperança malgrat el desgast i la duresa d’algunes situacions viscudes. El coneixement d’experiències de bones pràctiques infermeres ja realitzades a hospitals catalans referents amb molt d’èxit. Donar-se la oportunitat de compartir un espai emocional protegit amb altres infermeres, drenant emocions i cercant millors respostes que es puguin aplicar tant per millorar la vida personal com professional.

Per què els professionals que es dediquen a l’acompanyament a les persones, com les infermeres, necessiten aquestes eines?

Perquè cal partir del principi d’autoaplicació prèvia d’Ecologia Emocional; no podem fer ni donar als altres allò que no ens apliquem a nosaltres mateixos: si volem cuidar, ens hem de cuidar; si volem liderar, ens hem d’autoliderar, si volem consolar, hem d’aprendre a consolar-nos. També perquè l’ecosistema sanitari conté elements de difícil gestió: vida i mort es barregen, moltes emocions caòtiques, molta incertesa. Afegim molta pressió assistencial, falta de temps, de mitjans i, a vegades, el sentiment que no ens cuiden prou. Tot això ha de ser ben gestionat si no volem entrar en desequilibri.

A més, perquè les relacions interpersonals en entorns on hi ha molt d’estrès es ressenten. Fer treball d’equip i saber millor com gestionar conflictes és quelcom clau. La paraula i les emocions estan vinculades i ho treballarem.

Finalment, perquè totes les persones necessitem aquestes eines. No som només un cos físic, sinó també un cos emocional, relacional, psíquic, espiritual... Les infermeres ho han tingut sempre clar en la seva definició de salut. Es tracta d’aplicar, doncs, allò que ja sabem que és important i fer prevenció.

No podem fer ni donar als altres allò que no ens apliquem a nosaltres mateixos: si volem cuidar, ens hem de cuidar; si volem liderar, ens hem d’autoliderar, si volem consolar, hem d’aprendre a consolar-nos

Convocades les proves d’accés a l'IIR 2022-2023 per al 21 de gener

Fri, 02 Sep 2022 11:06:23 GMT

El Sistema Nacional de Salut ha fet pública l’oferta de la convocatòria de les proves selectives per a l’accés a la formació via residència de les especialitats d’Infermeria obstètrico-ginecològica (llevadores), salut mental, treball, pediatria, familiar i comunitària i geriatria. S’ofereixen un total de 1.961 places d'Infermera Interna Resident (IIR), que representen un increment del 7 % respecte les convocades l’any anterior, i a Catalunya, 356 places, 27 més que en l'edició anterior.

El període de presentació de les sol·licituds per a la presentació a les proves és des de les 10 h del dia 5 de setembre a les 14 h del dia 19 de setembre del 2022, ambdós inclosos. La data de la realització de la prova d’accés serà el dia 21 de gener de 2023.

La prova consistirà a contestar un qüestionari de 200 preguntes, més 10 de reserva. Cada pregunta constarà de quatre opcions de resposta, de les quals només una d’elles serà la correcta. L’exercici tindrà una duració de quatre hores i mitja. A més, a la convocatòria es consolida de forma definitiva l’adjudicació telemàtica de places entre els aspirants que superin la prova.

S'han convocat un total de 1.961 places, distribuïdes de la següent manera:

Infermeria de Salut Mental	311
Infermeria del Treball	74
Infermeria Familiar i Comunitària	824
Infermeria Geriàtrica	81
Infermeria Obstètrico-Ginecològica (llevadores)	437
Infermeria Pediàtrica	234

A Catalunya, s'han convocat un total de 356 places amb la següent distribució:

Infermeria de Salut Mental	56
Infermeria del Treball	4
Infermeria Familiar i Comunitària	149
Infermeria Geriàtrica	35
Infermeria Obstètrico-Ginecològica (llevadores)	71
Infermeria Pediàtrica	41

Consulta el Butlletí Oficial de l’Estat número 211, data 2 de setembre de 2022

El Ministeri de Sanitat aprova un decret d’especialitats en ciències de la salut

Wed, 03 Aug 2022 09:47:07 GMT

El Consell de Ministres ha donat llum verda al decret per regular la formació transversal de les especialitats en ciències de la salut, que es recull al Real Decreto 589/2022, de 19 de julio, por el que se regulan la formación transversal de las especialidades en Ciencias de la Salud, el procedimiento y criterios para la propuesta de un nuevo título de especialista en Ciencias de la Salud o diploma de área de capacitación específica, y la revisión de los establecidos, y el acceso y la formación de las áreas de capacitación específica; y se establecen las normas aplicables a las pruebas anuales de acceso a plazas de formación en especialidades en Ciencias de la Salud, i que es va publicar el dia 20 de juliol al Boletín Oficial del Estado.

La norma regula la formació transversal de les especialitats en ciències de la salut, no només les infermeres, estableix un procediment i els criteris per a la proposta de nous títols d’especialistes en ciències de la salut o dels diplomes de capacitació específica i regula l’accés a la formació dels diplomes de capacitació específica. També estableix les normes aplicables a les proves anuals de l’accés a les places d’especialista en ciències de la salut.

Entre les novetats que presenta el decret respecte a les normes anteriors, s’hi troba que en el procediment per a la sol·licitud d’un nou títol d’especialista s’ha d’iniciar per una o diverses societats científiques de l’àmbit nacional relacionades amb l’àrea d’especialització corresponent, que acreditin la representació de, com a mínim, un 70 % de professionals d’aquesta àrea o per la Comissió de Recursos Humans del Sistema Nacional de Salut (SNS). Una altra novetat és la proposta de formació continuada periòdica per acreditar la competència una vegada obtinguda la titulació.

Coincidint amb la publicació del decret, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) reivindica que el Ministeri de Sanitat desplegui les especialitats infermeres pendents.

Fotografia: Banc d'Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel Garcia

El Consell Internacional d'Infermeres denuncia que les infermeres estan mal pagades, infravalorades i pateixen una bretxa salarial de gènere més gran que en altres sectors

Mon, 18 Jul 2022 09:51:44 GMT

El Consell Internacional d'Infermeres (CII) destaca els resultats de dos informes elaborats per organismes internacionals sobre salaris i gènere i que mostren que les infermeres, una professió majoritàriament exercida per dones, estan infravalorades i mal pagades i guanyen de mitjana un 24 % menys que els homes. La institució denuncia la “infravaloració i l’infrafinançament històrics, crònics i profundament arrelats al treball feminitzat” i destaca que l’àmbit de la infermeria n’és un gran exemple, alhora que exigeix “el mateix sou per la mateixa feina en infermeria i en el sector de la salut”.

L’informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Organització Internacional del Treball (OIT) The gender pay gap in the health and care sector: a global crisis in the time of COVID-19 –La bretxa salarial en el sector de la salut i assistencial: una crisi mundial en temps de covid-19 — fa una anàlisi de l'evidència mundial més completa sobre desigualtats salarials de gènere en el sector de la salut i assistencial en temps de la pandèmia de la covid-19. El document posa de manifest que les dones en el sector de la salut i assistencial pateixen una bretxa salarial de gènere més gran que en altres sectors econòmics i que de mitjana guanyen un 24 % menys que els seus companys homes i conclou que les dones estan mal pagades pels seus atributs en el mercat laboral en comparació amb els homes.

L’organització per la igualtat de gènere en la salut Women in Global Health també ha publicat l'informe sobre gènere i sous Subsidizing Global Health: Women’s Unpaid Work in Health Systems – Subvencionant la salut global: treball no remunerat a les dones en els sistemes de salut—, que revela que més de sis milions de dones, a través del seu treball no remunerat o mal pagat, estan subvencionant els sistemes de salut a tot el món, on s'inclou la professió infermera, predominantment femenina.

Com a resposta a les conclusions dels dos informes, la presidenta del CII, Pamela Cipriano, afirma que “un sou just és fonamental a l'hora de contractar i retenir a la professió infermera, especialment ara que les condicions laborals són cada vegada més difícils a causa de la pandèmia de covid-19”. El CII insta els sistemes de salut a tot el món a invertir en les infermeres i a avaluar els models salarials que tenen en compte el gènere pensant en la professió infermera com a històricament femenina. “Les dones necessiten el mateix sou pel mateix treball en l’àmbit de la infermeria i en el sector de la salut," afegeix.

Fa poc, el CII informava sobre l'augment alarmant del nombre d'infermeres en vaga a tot el món com a resposta directa al fracàs dels governs d'abordar les causes fonamentals de la fragilitat, feblesa greu i, en alguns casos, col·lapse, dels sistemes sanitaris. L’informe del CII Apoyar y retener en 2022 y más allá fa èmfasi en l’elevat nombre d'infermeres que està abandonant la professió arran de la pandèmia. La institució alerta que l’abandonament de només un 4 % global d’infermeres com a resultat de la pandèmia podria representar l'abandonament de la professió per part de més d'un milió d'infermeres, la qual cosa, combinat amb una escassetat prèvia a la pandèmia estimada en sis milions d'infermeres i una població d'infermeres que està envellint, l'escassetat global d’infermeres podria ascendir fins als 13 milions. El CII ha denominat l'escassetat de força laboral com l’amenaça més gran per a la salut global.

Llegeix la nota de premsa del CII

Imatge: Banc d'Imatges Infermeres. Ariadna Creus & Àngel García.

Quatre de cada deu infermeres treballen amb un contracte temporal a Catalunya

Wed, 27 Apr 2022 09:04:44 GMT

Un 38,7% de les infermeres catalanes treballava amb un contracte eventual abans de la pandèmia. Així ho recull un article publicat al Journal of Nursing Management, publicació de referència en l’àmbit de la gestió infermera. El treball s’emmarca dins el projecte Projeccions de la població infermera a l’horitzó 2030, del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), amb col·laboració amb la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), que es va iniciar l’any 2019. La coordinadora de l’estudi és Paola Galbany Estragués, presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), professora del Departament de Ciències de la Salut Bàsiques de la UVic-UCC i investigadora del grup de recerca Methodology, Methods, Models and Outcomes of Health and Social Sciences (M3O), de la mateixa universitat.

A partir de l’anàlisi de l’evolució del nombre i el tipus de contractes que fan els centres de treball a les infermeres a Catalunya i a l’Estat espanyol, l’article demostra que la professió pateix una elevada precarietat, especialment a Catalunya. Aquest fet es troba darrere de la decisió de marxar a treballar a l’estranger i d’abandonar la professió, la qual cosa accentua la manca d’infermeres i, per tant, la capacitat del sistema de salut d’oferir cures de qualitat a la ciutadania.

El treball analitza dades des del 2010 al 2019, que mostren un augment de la precarietat de les infermeres en aquest període a Catalunya. Malgrat que l’estudi no recull l’efecte de la pandèmia, els autors observen que durant la crisi s’ha reduït el nombre total de contractes i demanen que aquesta tendència es mantingui quan se superi la situació.

Més informació

Fotografia: Banc d'Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel García

El COIB participa en l’elaboració del document de consens per al desplegament del model d’especialitats infermeres

Fri, 01 Apr 2022 07:51:46 GMT

El Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) i els quatre col·legis d’infermeres i infermers de Catalunya acorden, junt amb les societats científiques, el document de consens amb el Departament de Salut que estableix les bases per al desplegament i la implantació de les especialitats infermeres a Catalunya (MEIC), junt amb organitzacions empresarials i sindicals i universitats.

El Model d’Especialitats Infermeres de Catalunya (MEIC) és un projecte liderat pel Consell i els quatre col·legis d'infermeres i infermers de Catalunya, i les societats científiques de cadascuna de les especialitats acreditades. L'estratègia de consens, elaborada pel Grup de treball I per a la fase operativa del Fòrum de Diàleg Professional i que té com a objectiu l'impuls de les polítiques de planificació i d’ordenació de la professió infermera, és fruit d'un ampli debat amb el departament de Salut i en el qual també participen les organitzacions empresarials i sindicals i dels representants de les universitats.

La iniciativa té com a objectiu principal fer valer els serveis especialistes a la ciutadania i a les organitzacions, així com el consens explícit entre els diferents especialistes infermers que:

Defineix un marc general dels serveis infermers especialistes en l’àmbit territorial de Catalunya.
Estableix el consens previ així com el full de ruta assegurant el compliment dins del procés participatiu entre els diferents àmbits especialistes.
Evidencien l’expertesa, el coneixement i les habilitats en forma de plusvàlua.
Permeten argumentar sòlidament quins són aquests serveis especialistes, concrets, mesurables, comparables i comprables.
Asseguren la creació de categories, llocs de treball específics, nombre d’especialistes per població assignada, entre d’altres.
Concreta la base per operativitzar la línia prioritzada del repte 16 del Fòrum de Diàleg Professional “definició del mapa de serveis per al desplegament de les infermeres especialistes i de les infermeres generalistes i/o expertes i vincular els llocs de treball tenint en compte el document de convivència de les especialitats”.

En el procés participatiu i de consens (dut a terme entre els anys 2018 i 2019 i en el qual van participar 127 infermeres de les diverses especialitats i de tot Catalunya) i el document Aportació de la infermera a l’atenció primària de salut (2010, AIAP), com a punts de partida, el grup coordinat per Glòria Jodar, que és consellera per part del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) al Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIC), recull en un document els acords sobre línies de serveis en cada etapa de la vida de les persones i que es poden assignar a cadascuna de les set especialitats infermeres: infermeria familiar i comunitària, infermeria de salut mental, infermeria obstetricoginecològica, infermeria de cures medicoquirúrgiques (per desenvolupar), infermeria pediàtrica, infermeria geriàtrica i infermeria del treball.

Més informació

Document provisional 22/03/22 del Model d'especialitats Infermeres de Catalunya (MEIC)

Fotografia: Fòrum de Diàleg Infermeres 22/03/22. Departament de Salut

Rosa M. Muñoz: “Tots els professionals, inclosos els gestors, han de conèixer la regulació del reprocessament de productes sanitaris d’un sol ús”

Fri, 12 Nov 2021 10:45:12 GMT

Rosa Maria Muñoz és cap d’Infermeria de l’Àrea Quirúrgica i d’Oftalmològica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, incloent el Servei d’Esterilització, i presidenta de la Comissió per la Seguretat del Pacient del centre. Participa en l’activitat docent en diferents escoles d’infermeria i de formació continuada en temes d’esterilització, així com en el disseny de programes docents en esterilització bàsica i de qualitat. En l’actualitat, es dedica a la gestió. Des de l’any 2015 coordina el Grup Expert d’Esterilització del COIB i totes les activitats relacionades amb la Vocalia d’Infermeria de Cures Medicoquirúrgiques.

L’Espai trobada d'esterilització 2021 se centra en el nou reglament europeu: especificacions pel reprocessament de productes sanitaris d’un sol ús. Per quin motiu és un tema tan rellevant?

Per la importància que té conèixer el marc normatiu i la legislació del reprocessament o la reesterilització dels productes d’un sol ús, que des de fa uns anys estaven prohibits des de el Reial decret (RD 414/ 1996) a nivell estatal. Ara amb amb el nou decret europeu es descriuen i s’estableixen els requisits i procediments per a la seva regulació. És important saber quins productes d’un sol ús no es podran reprocessar ni utilitzar i quins sí i amb quins requisits i també qui podrà fer reprocessament de productes d’un sol ús i en quines condicions.

Quins són altres punts forts del programa de l’Espai Trobada?

Com sempre en les jornades i sessions que organitzem com a grup dins de la vocalia, considerem com a punt fort la creació d’un espai de diàleg i intercanvi professional amb els experts en les matèries a tractar dels que tots aprenem. Desafortunadament, en temes d’esterilització no n’hi ha gaires malgrat que és un tema tan important.

Desafortunadament, en temes d’esterilització no hi ha gaires espais de diàleg i intercanvi professional amb experts malgrat que és un tema tan important"
Per quin motiu no es poden perdre aquesta cita els professionals més enllà de les infermeres i TCAI?

Pel canvi que el nou marc normatiu suposarà en els centres sanitaris a nivell dels departaments de compres i logística pels aspectes econòmics i pressupostaris; així com als serveis d’electromedicina i electromecànica a l’hora de fer valoracions i, per suposat, els d’àmbit legal i jurídic. En definitiva, tots els professionals, inclosos els gestors, han de conèixer la regulació del reprocessament de productes sanitaris d’un sol ús en hospitals i la fabricació per part dels centres de productes pel seu ús exclusiu ; i que només s’autoritzarà si es compleixen els requisits definits en el RD.

Com ha afectat la pandèmia la feina de les infermeres i d’altres professionals de l’esterilització?

L’afectació de la pandèmia als serveis d’esterilització o RUMED ha estat minvada pel que fa al principal client, que és el quiròfan. Tots sabem que hi ha hagut menys activitat quirúrgica programada, però, per altra banda, s’ha reprocessat material vinculat a l’atenció de la covid, en especial en la primera onada davant d’una situació inesperada amb limitacions de material.

La pandèmia ha paralitzat moltes activitats planificades durant l’any 2020. De cara al 2022, quines activitats teniu previstes des del Grup d’Esterilització?

Hem de continuar creixent i formant-nos i parlant dels temes que ens preocupen i que formen part del nostre dia a dia. L’any 2022 organitzarem les Jornades d’Esterilització de dos dies com és habitual fins ara. Tenim moltes ganes i il·lusió i estem dissenyant ja el programa, que esperem que sigui molt interessant i que res ens impedeixi veure’ns.

Inscriu-te a l'Espai Trobada d'Esterilització 2021

Salut fa una nova crida d’infermeres per participar en la campanya de vacunació de la covid-19 a l’estiu

Thu, 22 Jul 2021 12:47:56 GMT

En una carta de la Directora General de Professionals de la Salut, el Departament de Salut ha demanat de nou la col·laboració del COIB i de la resta de col·legis professionals d’infermeres catalans per fer extensiva la crida a participar en la campanya de vacunes durant els mesos d’estiu.

Les infermeres que ja s’han apuntat en anteriors crides, és necessari que es tornin a inscriure als nous formularis, ja que la seva disponibilitat pel període de vacances ha quedat obsoleta. De la mateixa manera, s’han produït noves incorporacions o algunes persones han manifestat no haver estat contactades, segons informa el Departament.

Les infermeres i infermers interessats, poden complimentar novament la seva disponibilitat en el següents enllaços en funció de la seva situació:

Formulari per a infermeres en actiu

Formulari per a infermeres jubilades

Fotografia: Departament de Salut

S’estableixen noves bases de la convocatòria de la prova d’accés per la via excepcional a les especialitats infermeres

Tue, 13 Jul 2021 14:56:01 GMT

La Secretaria General d’Universitats, del Ministeri d’Universitats, ha publicat una resolució al Butlletí Oficial de l’Estat el 8 de juliol de 2021 en què aprova noves bases de la convocatòria de la prova d’accés per la via excepcional a les especialitats infermeres.

L’any 2009 ja es van aprovar criteris comuns sobre format, contingut de les proves objectives, les seves garanties i la seva qualificació, que es van aplicar a la convocatòria de les proves referents a les especialitats d’Infermeria de Salut Mental, Infermeria Geriàtrica, Infermeria del Treball i Infermeria Pediàtrica. Va quedar pendent la convocatòria de les proves de les especialitats d’Infermeria Familiar i Comunitària i d’Infermeria en Cures Medicoquirúrgiques.

Els criteris que es publiquen ara al BOE actualitzen els que es van publicar l’any 2009 i s’adapta a les noves necessitats que ha comportat la pandèmia. Si no hi ha cap canvi, aquests nous criteris són els que s’aplicaran a les proves d’accés per la via excepcional d’aquestes dues especialitats, que encara no tenen data de convocatòria.

Fotografia: Banc d'Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel García

Les infermeres envien consells de salut per acabar amb la LGTBIfòbia

Thu, 01 Jul 2021 09:58:59 GMT

Els consells de salut de les infermeres canvien la vida de milions de persones al món. Per aquest motiu, durant el mes de juny, coincidint amb la celebració l’Orgull LGTBI+, dedicat a recordar i reivindicar els drets d’aquesta comunitat en la nostra societat, diferents infermeres i els infermers han volgut aportar les seves reflexions i consells de salut a les xarxes socials dirigits a la ciutadania per contribuir a eliminar les situacions de discriminació, d'injustícia i de violència envers les persones per la seva orientació sexual i afectiva o d’identitat de gènere.
Aquests són alguns dels seus missatges:

Abracem sense perjudicis la diversitat que hi ha al món. Això va d'estimar sense por i de deixar estimar en pau. (Eva Ozcoz)
Com a membres de la societat, hem de ser respectuosos i tolerants i entendre que poden existir diferents tipus de famílies diferents de la nostra. (Jordi Tello)
Tots tenim dret a hissar la nostra bandera. Donem suport a la diversitat i la inclusió i deixem de banda els prejudicis i l'odi. (Claudia de Tu enfermera oncológica)
Malgrat que cada vegada progressem en quant a la protecció de les persones LGTBI, els delictes per LGTBIfòbia són una realitat mundial que s’expressa en diferents formes, no només hi ha agressions físiques sinó també psicològiques que evoquen problemes de salut mental. Les infermeres tenim un paper crucial com a educadores de la salut de la població per fomentar la igualtat, el respecte i la tolerància en tots els nivells de vida. (Pedro Soriano)
L’arc de Sant Martí és diversitat, ens parla d’empatia, de parlar-nos i no jutjar-nos. Si no jutgem, la gent no tindrà por a viure feliç. Les persones han de ser felices i no han de tenir la necessitat de sortir de l’armari. (Paola Galbany)
Ser gai, lesbiana, bisexual, transsexual o intersexual no implica cap simptomatologia ni malaltia. Tractar les persones LGTBI com si fossin persones malaltes i suggerir-los una teràpia implica exercir violència sobre elles. (Glòria Jodar)
Siguem com vulguem ser, hi ha mil maneres de ser i cadascuna d'elles és perfecta. Els drets de les persones es conquereixen, es gaudeixen i es defensen. (Víctor Aparicio)
És important tenir cura del llenguatge que utilitzem, mostrar empatia cap als altres i no callar davant de situacions de discriminació i de violència. (Armando Bastidas)
Per sobre de la identitat sexual hi ha persones amb sentiments i dignitat. Escolta-les, respecta-les i sigues empàtica. (Isabel Quintana)
Ser gai o lesbiana no és una fase. Les famílies han de poder acompanyar, escoltar i fer costat als fills adolescents quan prenen decisions sobre la seva sexualitat. (Rosa Bayot)
Per evitar les agressions LGTBIfòbiques, és important educar els més joves sobre diversitat sexual perquè creixin amb tolerància i una mentalitat més oberta. (Júlia Benedicto)

Podreu trobar tots els vídeos a les històries destacades del perfil d’Instagram del COIB @infermeresbcn.

Un infermer idea una app que permet fer el seguiment als familiars de les persones ateses al servei d'urgències

Tue, 04 May 2021 00:00:00 GMT

L’Hospital Clínic ha desenvolupat aquest aplicatiu recollint la iniciativa d’un projecte del coordinador assistencial d'Urgències, l’infermer Miquel Àngel Fernández Caballero, que parteix del seu Treball de Fi de Màster (TFM) de Lideratge i Gestió dels serveis d’Infermeria, on posava de manifest l'ansietat que experimenten els familiars de les persones ingressades a urgències per la manca d'informació, detectada a través d’enquestes de satisfacció del servei.

Per aquest motiu, va idear la Sala Virtual d’Urgències, que permet als familiars des del seu dispositiu saber l'estat de la persona ingressada de manera actualitzada i en tot moment sense haver de ser dins la sala d'espera. També informa de quines proves es sol·liciten i quin és el professional al càrrec, sense desvelar dades sensibles, com ara el resultat de les proves, mitjançant la vinculació d'un codi alfanumèric amb la història de l’usuari.

Per a Fernández, aquesta eina pot contribuir a facilitar la comunicació entre els professionals i la família de la persona atesa, disminuir l’ansietat de les famílies relacionada amb la informació i millorar el treball en equip. L’aplicatiu, explica l’infermer, també inclou una enquesta que ha de permetre avaluar-ne la satisfacció. "L’app és dinàmica i permet l’adaptació segons les necessitats i resultats obtinguts en les enquestes de valoració," afirma.

La web app, que va començar a desenvolupar-se el març del 2020, just després de l'arribada de la covid a Espanya, va superar la fase de proves a finals de l’any passat. Actualment, la Sala Virtual d’Urgències s'emmarca dins l'aplicació global Clínic Barcelona, una App que recull les iniciatives digitals de l'Hospital Clínic i que es pot descarregar a Google Play i a l'App Store. "En un futur seria interessant que aquesta web app es pogués difondre en altres hospitals," explica. Estar ben informat és bàsic per als usuaris i familiars."

Fotografies cedides per Miquel Àngel Fernández i l'Hospital Clínic.

Salut presenta una guia clínica per a atendre les persones que presenten símptomes persistents de covid-19

Wed, 17 Mar 2021 16:25:40 GMT

El Departament de Salut ha presentat els trets principals d’una guia per a atendre les persones que presenten símptomes persistents de COVID-19 a Catalunya. Es tracta d’una Guia clínica que té com a objectiu principal consensuar l’atenció integral d’aquestes persones per millorar la qualitat i l’equitat en la seva atenció.

El document estableix que per a la gran majoria d’aquestes persones prevaldrà l’atenció centrada en els equips d’atenció primària, com a referents d’aquest problema de salut. Cada cas tindrà un abordatge integral i amb una visió biopsicosocial, amb suport dels professionals: d’una banda, dels de salut mental i dels equips de rehabilitació, quan calgui; de l’altra, en coordinació amb les unitats de treball social, si en els casos es detecten factors de risc social.

La Guia considera com a cas qualsevol persona amb el diagnòstic clínic de covid-19 que, posteriorment a la fase aguda de la malaltia (a partir de la tercera setmana), continua presentant algun símptoma relacionat amb la infecció, ja sigui de manera persistent o oscil·lant. Un cop superada la fase aguda, s’estima que en entre un 10 i un 20 % dels casos hi ha persistència de símptomes, que poden ser molt variats i fluctuants.

El document, que també fa recomanacions en promoció de la salut i consells sanitaris, s’ha fet conjuntament amb societats científiques, experts i amb el Col·lectiu d’afectades i afectats persistents per la COVID-19.

Més informació

Fotografia: Banc d'Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel Garcia

El Ministeri de Sanitat podria substituir Infermeria Medicoquirúrgica per tres noves especialitats

Mon, 15 Mar 2021 08:28:29 GMT

El Ministeri de Sanitat té sobre la taula una proposta per reformar l’especialitat d’Infermeria Medicoquirúrgica. El departament que lidera Carolina Darias està avaluant una proposta que fa un any que va presentar el Consejo General de Enfermería, que planteja crear les especialitats d’infermeria de crítics, cures especials i hospitalització, que substituirien l’especialitat de Medicoquirúrgica, que mai s’ha arribat a desenvolupar.

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) ha sabut que la nova ministra té interès en valorar la proposta. Sembla que Sanitat també podria aprofitar per revisar la resta d’especialitats infermeres.

En qualsevol cas, la decisió s’hauria de plasmar en una llei o un decret ministerial que modifiqués la normativa actual.

Foto: Ariadna Creus i Àngel García, Banc d’Imatges Infermeres

Tercera crida de Salut a infermeres per participar en la campanya de vacunació de la covid-19

Tue, 09 Mar 2021 10:35:01 GMT

El Departament de Salut, en una carta de la directora general de Professionals de la Salut, Montserrat Gea, ha comunicat que ha rebut peticions d’infermeres i infermers en actiu que no es van poder apuntar a la primera i la segona crida, però que ara estarien en disposició de fer-ho. Per tal de recollir les seves dades, han activat un nou formulari d’inscripció per tal de poder incorporar-les.

Les infermeres que ja s’han apuntat a la primera i segona crida no és necessari que es tornin a inscriure. Tot i això, si alguna persona es vol donar de baixa perquè hagi canviat la seva situació, ho pot fer comunicant-ho a través d’un formulari de baixa.

Formulari d’alta en actiu - Infermeres | Infermers Campanya Massiva Vacunació contra la Covid-19

Fotografia: Departament de Salut

El Consell i el CAC col·laboren per combatre la desinformació sobre la salut i la vacunació, en especial sobre la Covid-19

Tue, 16 Feb 2021 11:08:13 GMT

El president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Roger Loppacher, i la degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), del qual el COIB forma part, Estrella Martínez, han signat un conveni de col·laboració per combatre la desinformació sobre els aspectes relacionats amb la salut i la vacunació, de manera especial sobre la covid-19.

Roger Loppacher ha afirmat: "És molt important comptar amb les infermeres i els infermers, que estan en la primera línia de l’atenció sanitària, i fomentar un tractament informatiu acurat de la important tasca que duen a terme. La seva experiència és també de gran vàlua per identificar els rumors que arriben a la ciutadania en aspectes tan importants com són les vacunes de la covid, atès que la desinformació pot provocar confusió en la ciutadania en un tema que afecta la salut pública".

Estrella Martínez ha dit: "La vacuna contra la covid-19 és salut i els professionals sanitaris i els mitjans de comunicació així ho hem d’explicar. No pot ser que les persones percebin la vacunació com un procés que emmalalteix i es creï desafecció entre la població i, encara més perillós, entre les poblacions de risc".

El conveni preveu que el CAC compti amb l’assessorament del CCIIC en la detecció i l’anàlisi de la desinformació relacionada amb la salut, l’atenció sanitària i la vacunació. Així mateix, preveu vetllar per un tractament mediàtic acurat sobre la funció i els serveis que presten les infermeres.

El conveni preveu també elaborar i difondre materials didàctics que fomentin l’esperit crític de la ciutadania envers els continguts audiovisuals relacionats amb la salut, l’atenció sanitària i les vacunes.

Així mateix, les dues parts s’intercanviaran recursos i materials sobre com detectar la desinformació, i promouran accions conjuntes, com ara sessions informatives, campanyes i recomanacions.

Infermeres: notícies positives per combatre les fake news

La infermera referent en vacunes, Pepi Estany, representarà el CCIIC en el webinar del pròxim dia 23 –organitzat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya i la Plataforma per a l’educació mediàtica–, per analitzar la desinformació sobre les vacunes de la covid-19 i reflexionar sobre la necessitat d’accedir a informació de qualitat en temps de pandèmia.

En aquesta línia, i fent incidència en la importància de no compartir aquest tipus de notícies, “No els hi hem de donar veu, ni contestar-les explícitament. Les infermeres hem d’aprendre a donar notícies sobre la vacunació contra la covid-19 o qualsevol altra vacunació o tema de salut, en positiu. Si ho fem, hi haurà menys lloc per a aquestes que no ens interessen”, diu Estany. Com a argument, “les vacunes han demostrat de lluny que són la mesura preventiva més eficaç i solidària”, apunta la infermera, alhora que destaca que “la norma és vacunar-se i les infermeres ens vacunem per protegir també els usuaris i usuàries del sistema de salut”.

Per la seva part, la degana Estrella Martínez ha volgut destacar la importància “que les persones amb patologies cròniques o en procés de malaltia, s’adrecin a la seva infermera per informar-se sobre la idoneïtat de vacunar-se."

Les infermeres som referents en vacunació i una font fiable."

Fotografia: Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya.

Jorgina Serra: “El seguiment de la infermera de pràctica avançada de persones amb immunoteràpia evita complicacions i disminueix riscos”

Thu, 04 Feb 2021 00:00:00 GMT

Jorgina Serra és infermera experta en oncologia i forma part del projecte d’implantació de la figura de la infermera especialista en immunoteràpia a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, pioner a l’Estat en aquesta expertesa infermera. A més de la tasca assistencial que realitza a la consulta infermera en immunoteràpia en aquest hospital, fa recerca sobre els beneficis de la infermera de pràctica avançada en immunoteràpia. Actualment està realitzant la seva tesi doctoral sobre la importància que té la infermera en el maneig de les persones amb càncer de pulmó que inicien tractament en immunoteràpia. També és docent al Màster d’Infermeria Oncològica i col·labora al Grau d’Infermeria a l’Escola Universitària d’Infermeria de Sant Pau (EUI Sant Pau). Coordina el grup de treball d’infermeres d’immunoteràpia de la Sociedad Española de Enfermería Oncológica, des d’on estan preparant guies centrades en infermeres sobre aquest tractament, i també ha format infermeres arreu de l’estat. Per a Serra, la infermera de pràctica avançada en immunoteràpia és una figura amb molt de potencial i confia que s’acabi replicant en centres de tot el territori.

Participes en un programa pioner d’implantació de la figura de la Infermera de Pràctica Avançada (IPA) en Immunoteràpia. D’on sorgeix?

La figura de la Infermera de Pràctica Avançada en immunoteràpia és un projecte que va començar el 2018 a partir d’una beca que es va oferir a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau centrat en tractaments oncològics amb immunoteràpia dirigit a infermeres, un fet inaudit. A partir d’aquesta beca ens ha permès tenir una consulta específica d’infermera, que quedarà a implantada a l’hospital. La immunoteràpia és un dels pilars en el tractament oncològic, a més de la cirurgia, la quimioteràpia i la radioteràpia, que en els darrers anys han canviat el pronòstic oncològic un 200 %. Cada cop s’intenta més afegir aquest tipus de tractament en patologies més diferents i en quimioteràpies ja estandarditzades perquè donen més supervivència i, sobretot, perquè la qualitat de vida és molt bona: no provoca nàusees, vòmits, caiguda dels cabells, ni fa baixada de defenses, que amb la covid és molt important. El càncer de pulmó, el melanoma, el genitourinari i el renal en són els més beneficiats.

La necessitat d’implantar aquesta figura sorgeix quan es detecta que el benefici del fàrmac no va acompanyat d’un bon maneig de les toxicitats que produeixen i que molts cops hi ha una discontinuïtat en el tractament perquè les toxicitats són molt greus quan es detecten i han d’aturar el tractament, encara que sigui la millor opció terapèutica. Per tant, estem perdent persones que podrien viure molts anys perquè no es fa un bon maneig de les toxicitats.

Quins efectes pot tenir una toxicitat?

Si no es controla, la seva vida pot estar en risc. A grans trets, la quimioteràpia té per objectiu eliminar les cèl·lules que es reprodueixen ràpid i, en canvi, en la immunoteràpia, el fàrmac ajuda, com un intermediari, al fet que el sistema immunitari pugui fer la seva feina i eliminar les cèl·lules tumorals. Això dona molt bona qualitat de vida als usuaris, però les seves toxicitats són molt més difícils de manejar, ja que deixem gairebé sense frens el sistema immunitari de la persona que rep el tractament i totes les toxicitats són derivades de la sobreexplotació del sistema immunitari. Es pot inflamar qualsevol òrgan, des de la hipòfisi fins a un genoll o el fetge, i per això és molt important fer un seguiment molt estricte de les persones que reben el tractament i tenir un circuit interdisciplinari molt ben estructurat. És vital reaccionar a temps i tractar-les de forma precoç.

És vital reaccionar a temps a les toxicitats i tractar-les de forma precoç

En què consisteix la tasca que fas a la consulta?

La infermera guia en el procés, dona eines per promoure les autocures en la identificació de problemes i facilita a qui dirigir els dubtes. El primer que faig a la consulta és educar molt bé sobre què pot passar. L’educació és una part imprescindible. Hi ha símptomes que ens alerten que pot aparèixer una toxicitat que al principi pot ser imperceptible si no s’està alerta. En segon lloc, porto un busca durant tota la meva jornada laboral perquè em puguin trucar i que tinguin una línia directa per fer preguntes.

Després, faig el seguiment durant tot el tractament, que pot arribar a ser d’anys, perquè les toxicitats poden arribar a aparèixer en qualsevol moment. Si localitzes una toxicitat en un grau inicial és més fàcil de revertir, pots evitar complicacions, es maneja de manera ambulatòria i l’usuari pot continuar amb el seu tractament. A la consulta, faig una anamnesi més profunda –recollida de dades sobre antecedents i història clínica – i detecto aspectes que poden passar desapercebuts a l’inici i poden activar el circuit de maneig i faig les derivacions als especialistes quan cal. És molt important agilitzar el circuit i els tempos. Per últim, també faig difusió i procuro fer visibles les noves teràpies en immunoteràpia en altres professionals perquè es faci un correcte abordatge de les malalties que poden derivar d’aquest tractament. Ens queda molt de camí per fer, per exemple, en l’atenció primària.

La infermera guia en el procés, dona eines per promoure les autocures en la identificació de problemes i facilita a qui dirigir els dubtes

Quins beneficis té aquest acompanyament per a les persones que reben immunoteràpia?

Molts centres s’estan adonant de tot el que podem aportar en el maneig del pacient: el control és més regular, més estricte, els usuaris tenen més facilitat per accedir a l’hospital i això facilita que es puguin detectar toxicitats abans. A la meva tesi vull demostrar la importància que té una infermera en aquest procés, com millora la rapidesa en el maneig de les toxicitats i com això repercuteix en la continuïtat en el tractament i en la qualitat de vida de la persona. La infermera és una facilitadora de la seva vida diària.

A la meva tesi vull demostrar la importància que té una infermera de pràctica avançada en la qualitat de vida de les persones en immunoteràpia

És una figura prou coneguda?

No en conec cap a l’estat. Em vaig formar amb infermeres especialistes en altres tipus de tumor, com les Gestores de Càncer de Mama, però la immunoteràpia encara és un món molt desconegut. Gràcies a aquest projecte altres hospitals s’han plantejat la importància d’aquesta figura infermera i s’està començant a replicar. Molts oncòlegs ja la comencen demanar i he format infermeres de diferents hospitals de l’estat. Crec molt en la pràctica avançada i aquí hi ha un món per treballar. Tant de bo es repliqui en altres centres! Crec que hauria de ser-hi a tots els hospitals grans i als petits es pot adaptar. Per això és molt important fer docència i recerca sobre aquesta figura. Com més es conegui com es maneja aquest pacient i les toxicitats immunomediades, millor, perquè les infermeres de l’hospital de dia o de planta que atenen els usuaris en aquest tractament també podran detectar molts problemes.

Tant de bo es repliqui la IPA en immunoteràpia en altres centres

Què fa que sigui un perfil de pràctica avançada (IPA)?

Vaig participar en l’estudi IPA.CAT19 i els resultats van indicar que estava identificada com a pràctica avançada ja que els pilars són l’assistència, la docència, la recerca i el treball multidisciplinari. Aquesta identificació és important perquè ajuda els centres a identificar si tenen aquestes pràctiques. Un dels problemes que tenim a Catalunya és que no hi ha una unificació en les nomenclatures (gestora de casos, infermera de referència, infermera experta, etc.) i desconeixem què fan.

Quin impacte ha tingut la pandèmia en les persones que fan tractament en immunoteràpia?

Ha suposat un repte. D’una banda, les persones que ja estaven en tractament han viscut amb molta por venir a l’hospital i, d’altra, per les que començaven el tractament ha estat un estrès afegit. Hem fet totes les visites virtuals que s’han pogut, però són usuaris molt complexos i calia veure’ls personalment. Per sort, a l’hospital es van traslladar a un mòdul extern els usuaris d’oncologia i tots han pogut seguir amb el tractament. Això els va calmar molt, ja que la covid ha multiplicat per mil la por ja tenien les persones amb càncer. El principal problema en oncologia amb la pandèmia és que s’ha endarrerit el diagnòstic de moltes persones, que han arribat en fases de la malaltia molt avançades, quan ja es troben malament, perquè tenien por d’anar al CAP. Hi ha hagut pacients oncològics que han passat la covid i la majoria s’han pogut revertir i seguir el tractament.

La covid ha multiplicat per mil la por que tenien les persones amb càncer

Les infermeres catalanes ja prescriuen els seus plans de medicació mitjançant recepta electrònica

Fri, 29 Jan 2021 12:17:36 GMT

Les infermeres ja podran començar, a partir d’ara, a emetre els plans de medicació que indiquen en la seva pràctica diària dins el sistema de recepta electrònica, amb signatura pròpia. Això permet donar visibilitat a les indicacions que realitzen les infermeres, evitar duplicitats de visites i esperes innecessàries i, en definitiva, fer el sistema més eficient.

Ara bé, aquest procés requereix l’obtenció d’un certificat de signatura digital per tal que les infermeres puguin signar l’ordre de dispensació en el format de recepta electrònica. El procés per obtenir-lo és llarg i complex i s’anirà desplegant arreu del país de manera progressiva.

El 12 de gener va començar una fase de proves, que està previst que s’allargui durant el mes de febrer. Hi participen 114 infermeres de 38 equips. Posteriorment, el procés de certificació s’anirà desplegant arreu del territori.

Prescripció de la recepta electrònica

Per poder prescriure, cal que les infermeres tinguin l’acreditació corresponent. El requisit per tenir-la és demostrar més d’un any d’exercici professional. Si fa menys d’un any que exerceixen, poden fer una formació específica. Les infermeres que certifiquin que compleixen algun d’aquests requisits, poden sol·licitar el document d’acreditació, emès pel Departament de Salut.

La sol·licitud s’ha de fer de manera individual al Canal empresa o bé al portal de Tràmits de la Generalitat. En aquests moments, de les aproximadament 52.000 infermeres en actiu que hi ha a Catalunya, n’estan acreditades 25.709.

Un cop acabat el procés d’acreditació, els col·legis professionals d’infermeres i infermers els hi emeten el certificat digital. Aquest procés s’ha començat pels centres en fase de prova.

Fins ara, 39 proveïdors han signat contracte amb els col·legis. Com s’ha comunicat des de la Gerència del Medicament del Servei Català de la Salut (CatSalut) a les diverses entitats proveïdores, són els proveïdors els que s’han de posar en contacte amb els col·legis per tal de poder formalitzar el contracte.

A més del reconeixement professional que representa aquesta fita, és important remarcar que suposarà normalitzar una situació que forma part de les activitats infermeres i millorarà l’atenció de la ciutadania, mitjançant la desburocratització del sistema de salut i la disminució de la duplicitat de visites. Es tracta també de la resposta a una demanda històrica del Consell de Col·legis Oficials d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), que aplega les quatre corporacions infermeres del país.

Precisament, el desplegament s’ha iniciat per l’atenció primària, donat que les infermeres que treballen en aquest àmbit són les que més prescripcions autònomes han fet i utilitzen des de fa temps els mòduls de prescripció de l’estació clínica de treball.

Aquest procés complex ha requerit de la cooperació de la Gerència del Medicament del CatSalut, dels col·legis professionals que configuren el CCIIC i de les entitats proveïdores del SISCAT.

Adaptació al sistema

El mes d’agost de 2019, es va publicar el Decret 180/2019, que regulava el procediment d’acreditació de les infermeres i infermers per a la indicació, l’ús i l’autorització de la dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà.

A banda de l’acreditació, i per culminar el procés, s’ha hagut d’escollir i contractar l’entitat certificadora i d’adaptar els certificats digitals al Sistema Integrat de Recepta Electrònica (SIRE).

Actualment, s’estan creant punts de verificació als centres del SISCAT on les infermeres presten els seus serveis. Aquests punts de verificació han de facilitar les gestions de l’emissió de targetes, que faran possible la signatura electrònica.

Durant aquests darrers mesos, el CCIIC ha treballat estretament amb la Gerència del Medicament del CatSalut per adaptar la vintena de programaris i estacions clíniques de treball que fan servir el centenar de proveïdors del SISCAT per fer possible que les prescripcions de les infermeres s’integrin al SIRE, que és el sistema que regula la recepta electrònica i la tramitació telemàtica perquè el medicament o el producte sanitari puguin ser dispensats a les oficines de farmàcia.

El Congrés aprova la despenalització de l'eutanàsia

Fri, 18 Dec 2020 11:44:27 GMT

La cambra va aprovar dijous, 17 de desembre de 2020, la proposició de llei que regula l’eutanàsia amb una majoria àmplia i el suport amb el suport de tots els partits excepte el PP, Vox i UPN. Ara, el projecte anirà al Senat i la llei podria estar llesta al febrer o març.

D’aquesta manera, Espanya es converteixi en el sisè país que regula la mort assistida. Amb la nova llei, l’eutanàsia serà una opció legal i gratuïta per a totes les persones que pateixin una malaltia greu incurable o una discapacitat greu crònica amb un gran patiment, que confirmin la voluntat de morir almenys quatre vegades al llarg del procés.

Per a l’elaboració del text, que respon a una demanda de fa anys, s’ha estat en contacte amb associacions, professionals i experts. En diferents ocasions, el COIB ha donat suport a la necessitat de despenalitzar l’eutanàsia. El 2017, la infermera Montserrat Busquets va comparèixer al Parlament de Catalunya en representació del Comitè de Bioètica de Catalunya i de la Comissió Deontològica del Col·legi per donar suport a la proposta de reforma de despenalització de l'eutanàsia i l'ajuda al suïcidi. També destaca la col·laboració del COIB amb el curtmetratge “La Dignitat” a través d'una acció de patrocini, que aborda, a través de la ficció, el debat respecte el dret a la mort digna.

El Departament de Salut presenta el protocol d'actuació davant de casos sospitosos del nou coronavirus

Mon, 27 Jan 2020 15:18:17 GMT

El procediment d’actuació es basa en l’evidència científica, segueix directrius de l’Organització Mundial -en coordinació amb el Ministeri de Sanitat i la Xarxa de Vigilància Epidemiològica Europea- i està obert a noves actualitzacions a mesura que hi hagi noves evidències sobre aquesta malaltia.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va alertar el 31 de desembre de diversos casos de pneumònia a la ciutat xinesa de Wuhan, a la província de Hubei. El 7 de gener les autoritats xineses van confirmar la identificació d’un nou virus, un coronavirus, de la família de virus que inclouen els refredats que s’ha anomenat temporalment "2019-nCoV". Actualment es considera que l’impacte per a la salut pública en cas de detectar-se un cas importat és baix per a Catalunya i per a la resta de l’Estat. De fet, el Comitè d’Emergència de l’OMS no ha considerat, de moment, que la situació constitueixi una emergència de Salut Pública de rellevància internacional.

No obstant això, des de l’inici del primer brot fins ara, s’han registrat 2.783 casos: 2.744 a la Xina i 39 en altres països: Tailàndia, Japó, Corea del Sud, Taiwan, Vietnam, Singapur, Nepal, Malàisia, Austràlia, França, Canadà i EUA. En tots aquests països, tots els casos són importats de Wuhan, ciutat xinesa on van néixer els primers casos. Actualment, 461 casos es troben en estat greu i 80 han mort.

Al Comitè d’Anàlisi i Seguiment de Malalties Transmissibles Emergents d’Alt Risc s’han recordat els circuits específics de notificació de casos en el marc dels plans de preparació i de resposta de la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya. A grans trets, el circuit a seguir comença per la notificació, per part d’un centre sanitari a la xarxa de vigilància epidemiològica de Catalunya, de l’existència de sospita d’un cas; atenent a un conjunt de criteris epidemiològics i clínics, Salut Pública declara o no l’alerta. Les proves realitzades al laboratori de suport de vigilància epidemiològica descartaran o confirmaran el cas: si és positiu, se seguiran les mesures de prevenció i control, entre les quals l’aïllament de la persona i el seguiment dels seus contactes. En tots els casos, els serveis sanitaris proporcionarien al pacient totes les indicacions necessàries.

Els símptomes més comuns inclouen tos, mal de coll, febre i sensació de falta d’aire. En casos més greus, la infecció pot causar pneumònia, dificultat important per respirar, insuficiència renal, i inclús la mort. Els casos més greus, generalment, succeeixen en persones grans o que pateixen alguna comorbiditat com la malaltia cardíaca, malaltia pulmonar o problemes d’immunitat.

El coronavirus es transmet per via respiratòria a través de petites gotes respiratòries i pel contacte estret amb les secrecions infectades. El període d’incubació de la malaltia és d’entre 2 dies i un màxim de 14. Per això, si en els 14 dies posteriors a la tornada d’un viatge a la ciutat de Wuhan es presenten símptomes respiratoris (tos, mal de coll, febre, sensació de falta d’aire) s’ha de comunicar als serveis sanitaris l’antecedent de l’estança en aquesta ciutat o bé trucar al telèfon 061 Salut Respon.

Actualment no existeix un tractament específic pel nou coronavirus però sí molts tractaments per controlar els seus símptomes, per la qual cosa, l’assistència sanitària pot millorar el pronòstic. Les mesures genèriques de protecció individual enfront de malalties respiratòries inclouen realitzar una higiene de mans freqüent, especialment després de contacte directe amb persones malaltes o el seu entorn; evitar el contacte estret amb persones que mostrin signes d’afecció respiratòria, com tos o esternuts; mantenir una distància d’un metre aproximadament amb les persones amb símptomes d’infecció respiratòria aguda; tapar-se la boca i el nas amb mocadors d’un sol ús en tossir o esternudar i rentar-se les mans.

Documents i enllaços d’interès

Presentació del protocol d’actuació a Catalunya davant el nou coronavirus, 30/01/2020
COVID-19 - Canal Salut - http://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/c/coronavirus-2019-ncov/
Preguntes i respostes sobre el nou coronavirus 2018 (2019-nCoV) – Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT)
http://salutpublica.gencat.cat/ca/detalls/Article/Nou-Coronavirus-2019-nCoV
Procedimiento de actuación frente a casos de infección por el nuevo coronavirus (2019-nCoV) - Ministeri de Sanitat https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/ccayes/alertasActual/nCov-China/documentos/Procedimiento_2019-nCoV.pdf
Altres recursos Ministeri de Sanitat https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/ccayes/alertasActual/nCov-China/home.htm
Organització Mundial de la Salut (OMS)

https://www.who.int/emergencies/diseases/novel-coronavirus-2019
Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties de la Unió Europea

https://www.ecdc.europa.eu/en/novel-coronavirus-china

Fotografia: Wikipedia

32è congrés nacional d’Infermeria vascular i ferides de l’Asociación Española de Enfermeria Vascular y Heridas (AEEVH) a Sitges

Tue, 14 Jan 2020 12:23:56 GMT

Sota el lema “Aportant valor”, el comitè científic del congrés espera “intercanviar i divulgar idees i experiències per avançar en la contribució com a col·lectiu en la millora del tenir cura de les persones en l’àmbit de les nostres actuacions”. Les activitats científiques programades inclouen taules rodones, conferències i la presentació de comunicacions i pòsters.

El 13 de març és la data en què finalitza el període per enviar els resums de comunicacions i es notificarà l’acceptació de les comunicacions als autors el 20 de març. Els autors presentats es poden inscriure fins el dia 3 d’abril.

Les comunicacions que es presentin optaran a guanyar diferents premis: 1r premi en categoria de comunicacions orals de 500€ i 2n premi que consisteix en la inscripció al XXXIII Congreso Nacional de Enfermería Vascular y Heridas (2021). Pel que fa a les comunicacions de pòsters, opten a un 1r premi de 300€ i una subscripció d’un any a la revista ROL de Enfermería.

Més informació i inscripcions a https://aeevh2020sitges.com o contactant a congresoaeevh@bcocongresos.com.

Fotografia: Banc d’Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel Garcia.

El grup Nursing Now Catalunya publica els objectius i accions per millorar la salut de la població i potenciar l’excel·lència de les cures infermeres

Tue, 31 Dec 2019 11:07:53 GMT

El grup Nursing Now Catalunya es va presentar el 14 de febrer de 2019, en un acte on el Departament de Salut es va adherir a la campanya internacional de tres anys Nursing Now que pretén apoderar les infermeres per liderar els reptes de salut del segle XXI. Aquest grup ha treballat durant aquests mesos per elaborar una proposta que concreta els objectius operatius i accions a aplicar en el sistema sanitari de Catalunya a partir d’ara. Uns objectius i accions que es basen en els 5 objectius estratègics de la campanya global:

Incrementar la inversió en la millora de les condicions laborals (inclosa la formació i el desenvolupament professional) de les infermeres.
Impulsar i difondre les pràctiques infermeres efectives i innovadores.
Augmentar la influència de les infermeres en les polítiques de Salut.
Augmentar el nombre d’infermeres en llocs de lideratge i les oportunitats de desenvolupament professional.
Incrementar i traslladar l’evidència sobre els àmbits on les infermeres tenen més impacte, minimitzant les barreres que impedeixen aplicar-ho.

Al document, que es pot consultar en català, castellà i anglès, el grup de treball ha desgranat cada un dels objectius estratègics de la campanya en objectius operatius i accions com, per exemple, l’increment en 0,5 punts anuals del nombre d’infermeres per 1.000 habitants; l’augment del nombre d’infermeres en grups de decisió i participació del Departament de Salut; o la formació a 200 infermeres joves en lideratge per assolir el Nightingale Challenge. A més, també ha inclòs els criteris de resultats i les entitats responsables de dur-ho a terme.

La campanya Nursing Now parteix de l’informe elaborat per la Comissió de Salut del Parlament britànic l’octubre de 2016 anomenat ‘Triple Impact’ i posa de manifest la necessitat d’impulsar el lideratge de les infermeres en els sistemes de salut i comptar amb la seva aportació en la promoció de la salut i en la prevenció de les malalties. Una campanya que molt aviat veurà complert un dels seus objectius, ja que l’Assemblea Mundial de la Salut ha declarat el 2020 com l’Any Internacional de la Infermera i la Llevadora. Per primer cop a la història, arreu del món, es retrà homenatge a la important tasca que cada dia infermeres i llevadores duen a terme en l’àmbit assistencial, en la investigació, la docència i la salut de les persones.

Objectius Nursing Now Catalunya versió en català

Objectius Nursing Now Catalunya versió en castellà

Objectius Nursing Now Catalunya versió en anglès

Fotografia: Ariadna Creus i Àngel García | Banc d'Imatges Infermeres

El projecte infermer d’escriptura terapèutica per a persones hospitalitzades RELAT-HOS inicia un procés de micromecentatge

Fri, 13 Dec 2019 12:32:03 GMT

RELAT-HOS convida a les persones hospitalitzades a expressar les seves emocions, sentiments o inquietuds a través d'un relat, que formarà part d'un llibre que es regalarà als usuaris que en un futur estiguin interessats en la seva lectura durant el seu ingrés. La iniciativa se centra en el valor terapèutic de l’escriptura. La possibilitat de posar les capacitats terapèutiques en pràctica com a expressió creativa des d'un entorn hospitalari és una iniciativa innovadora, ja que no hi ha antecedents d'un projecte similar en cap centre hospitalari d'Espanya.

«És un projecte molt consolidat—afirma Antonia Castro, la infermera impulsora del projecte, que afegeix que actualment estan preparant l'edició del II volum del llibre "Desde mi habitación" i continuen rebent relats, que estaran inclosos al tercer—. Arriben noves persones hospitalitzades i també escriuen». I afegeix: «Aquest projecte no seria possible sense la implicació dels professionals de la salut de l’Hospital de Bellvitge que fan que s’animi a escriure i la generositat de la gent que escriu i fa que segueixi creixent el projecte». També explica que obtenen petits guanys de la venda directa del llibre, que es regala als usuaris, a través de llibreries virtuals.

Podeu fer una aportació al procés de crowdfunding de RELAT-HOS

Imatge: Hospital Universitari de Bellvitge

Catalunya té prop de 270 infermeres de pràctica avançada no reconegudes pel sistema de salut

Thu, 28 Nov 2019 12:29:54 GMT

L’estudi IPA.CAT19 realitzat per la Càtedra de Gestió, Direcció i Administració Sanitàries de la UAB i que s’ha donat a conèixer avui, és el primer estudi realitzat a Catalunya que evidencia l’existència d’infermeres de pràctica avançada (IPA). Es tracta de 269 infermeres, que suposa una ràtio de 1,2 IPA per cada 100 infermeres de la plantilla dels centres participants a Catalunya. Són infermeres que acompleixen els criteris del Consell Internacional d’Infermeres pel que fa a expertesa, l’abast de la seva pràctica i la formació, que no estan reconegudes com a tal, ja que no existeix un sistema d’acreditació específic i les institucions sanitàries no defineixen ni creen llocs de treball adhoc, en base a les necessitats assistencials i establint els requisits professionals d’aquestes infermeres.

Altres països del nostre entorn tenen aquesta figura regulada i reconeguda com és el cas d’Anglaterra

L’estudi, en el que hi han participat 126 centres assistencials públics i privats de Catalunya, permet posar la primera pedra per afavorir una evolució de la situació de les IPA a Catalunya. L’IPA.CAT19 revela quina és la situació pel que fa al perfil sociodemogràfic, l’entorn laboral i les pràctiques infermeres diàries de les IPA, així com saber el nivell de domini sobre qüestions com la planificació experta de les cures, l’atenció integral a l’usuari, la col·laboració interprofessional, la formació, la recerca i pràctica basada en l’evidència i el lideratge professional.

A Catalunya, fa una dècada que es parla de la pràctica avançada de les infermeres gràcies als nous perfils professionals que han anat sorgint per donar resposta a les necessitats de salut de la població i fer més cost-eficient el servei. Tot i aquesta realitat, no s’ha avançat en el seu reconeixement ni en posar les condicions formatives i laborals que permetin el seu ple desenvolupament. Un aspecte clau es troba també en la necessitat d’adaptar els registres informatitzats a l’actuació de les IPA a fi que es conegui i es valori l’impacte en resultats de salut.

«Cal que es reconegui com de valuoses son les infermeres de pràctica avançada», explica Lena Ferrús Estopà, investigadora principal de l’IPA.CAT19, «pel que aporten al sistema de salut, per la seva expertesa que els permet resoldre amb autonomia situacions de salut complexes, i per fer-ho és necessari crear un espai de treball en comú entre el Departament, els centres assistencials i les universitats a fi de consensuar les necessitats i el currículum formatiu pel desenvolupament de la pràctica avançada a Catalunya».

Què és una infermera de pràctica avançada?

La Infermera de pràctica avançada compleix una sèrie de requisits consensuats pel Consell Internacional d’Infermeres (CII): treballa en l’assistència directa als usuaris, soluciona problemes de salut complexos, té formació relacionada amb el seu entorn de treball i actua com a referent, per la seva expertesa clínica, en l’àrea de coneixement on treballa i te un nivell formatiu de màster o especialitat infermera. Aquestes infermeres aporten importants millores en la cura dels pacients i d’atenció als ciutadans i millores en el sistema de salut.

El projecte IPA.CAT19 ha estat desenvolupat per un equip dirigit des de la Càtedra de Gestió, Direcció i Administració Sanitària de la UAB per la Dra. Lena Ferrús i integrat per les doctores Sònia Sevilla, Adela Zabalegui, Montse Comellas i la Sra. Mercè i amb el suport de La Unió Catalana d’Hospitals i del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya i amb la col·laboració dels principals agents d’interès, tant les empreses contractants (ICS, Consorci Sanitari i Social, ACES i ACRA), com organitzacions professionals (ACDI i ADEIC).

Infografia sobre les infermeres de pràctica avançada.

Fotografia: Ariadna Creus i Àngel García. Banc d'Imatges Infermeres

El Fòrum de Diàleg Professional conclou el primer full de ruta de polítiques de professionals de salut de Catalunya

Tue, 05 Nov 2019 08:17:28 GMT

El Fòrum de Diàleg Professional ha presentat un document amb les conclusions que han de servir com a primer full de ruta en matèria de polítiques de professionals de la salut a Catalunya. Es tracta de 185 accions específiques que s’han plantejat per donar resposta a les necessitats de professionals del país.

La consellera Alba Vergés ha posat l’accent en la voluntat del Departament de Salut d’enfortir el paper de l’atenció primària i salut comunitària com a eix vertebrador del sistema de salut. I ha dit que «enfortir la primària passa per enfortir les professions existents i de potenciar-ne de noves, per fer-la el màxim de resolutiva». També pel que fa a la primària, Vergés ha remarcat que «els acords que s’han pres al Fòrum implicaran redefinir i reordenar dels rols de totes les seves professions sanitàries, com els rols que cal que pivotin entre metges i infermeres per donar resposta a les necessitats de la ciutadania». La consellera ha destacat que «les infermeres han de tenir un paper clau en la promoció de la salut i en el seguiment de persones amb patologies cròniques» i els metges «han de tenir un gran pes en el diagnòstic i el seguiment de persones amb una patologia crònica que no estan estables».

L’altre focus rellevant d’aquest full de ruta posa l’accent en la formació, on sobretot se centra en treballar per l’adquisició de valors, tant professionals com humanístics, dels programes de grau que condueixen a professions sanitàries. En aquest sentit, es valorarà la possible implantació d’una prova d’aptitud personal, que aplicarien els centres formatius i que serviria per seleccionar les i els estudiants amb un perfil de valors més humanístics en l’admissió a aquests graus sanitaris. A més, també es treballarà per planificar juntament amb el sistema universitari el nombre d’estudiants dels seus graus, per garantir d’aquesta manera que queden cobertes a mig i llarg termini les necessitats de professionals del sistema de salut.

Representants de les 80 entitats de la salut i del món formatiu i universitari han treballat durant sis mesos per definir aquestes mesures, presentades en aquesta tercera reunió plenària del Fòrum de Diàleg Professional, l’espai estratègic de reflexió i treball per abordar els reptes professionals –de present i de futur– del sistema sanitari català. En la 3a edició del Fòrum de Diàleg Professional hi han participat entitats i agents del sector de la salut, des de col·legis professionals com el Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya, agrupacions de pacients, societats científiques, organitzacions sanitàries i docents, sindicats i representants del Departament.

Fa poc més d’un any, el setembre de 2018, el Departament de Salut va iniciar un procés de participació per identificar les necessitats dels i les professionals del sistema sanitari per afrontar reptes com l’envelliment, cronicitat, integració de l’atenció i noves necessitats de la població. Durant els primers sis mesos de treball, es va elaborar el diagnòstic i la definició acurada dels 17 reptes del sistema de salut. Uns reptes que es van presentar en la segona reunió plenària del Fòrum, celebrada el 5 de març d’aquest any. Des d’aleshores, diverses comissions de treball han definit les accions per abordar les necessitats de professionals de salut a Catalunya, unes comissions integrades per infermeres, metges, farmacèutics, fisioterapeutes, odontòlegs, psicòlegs, biòlegs, podòlegs, logopedes, òptics, optòmetres i treballadors socials; així com per dietistes, nutricionistes, terapeutes ocupacionals, higienistes i protètics dentals.

Fotografia: Departament de Salut

Comença la campanya de vacunació contra la grip, centrada en millorar-ne la cobertura entre les persones amb condicions de risc i els professionals de la salut

Mon, 28 Oct 2019 12:26:40 GMT

La campanya d’hivern 2019-2020 “Un hivern sense BRRR” segueix la d’“Un estiu sense UFFF” i té tres objectius:

- Informar dels consells de salut que poden ajudar a prevenir les malalties hivernals, sobretot el refredat, la grip i la bronquiolitis, i evitar-ne el contagi.

- Incentivar la vacunació de la grip entre les persones amb condicions de risc, com persones de més de 60 anys, embarassades o persones amb alguna malaltia crònica i els professionals sanitaris.

- Informar el ciutadà que si creu que té un símptoma d'aquestes malalties o es troba malament pot contactar amb el 061 CatSalut Respon, per telèfon, xat o mitjançant l'app mòbil, perquè l'informin del que ha de fer.

El Departament ha anunciat que ha adquirit 1,2 M de dosis de vacunes, disponibles durant tota la temporada de grip. El període òptim de vacunació és del 28 d’octubre al 15 de desembre, uns quinze dies abans que arribi el llindar epidèmic, que enguany se situa als 98,1 casos per 100.000 habitants.

El CatSalut també ha fet públic l’augment fins els 21,4 M€ de la partida per millorar l'atenció a les urgències durant l'hivern, reforçant l'atenció primària, la sociosanitària i l'hospitalària. Així, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) reforça el dispositiu amb fins a 13 unitats de Suport Vital Bàsic, que cobriran Barcelona ciutat i l’àrea metropolitana. A més, s'incorpora una unitat de Suport Vital Avançat Pediàtrica com a reforç, per l'increment de casos de bronquiolitis.

Només el 29% dels professionals de la salut es vacunen de la grip

Aquest any, l’Agència de Salut Pública de Catalunya vol millorar la cobertura de vacunació en persones més grans de 60 anys, apropant-se al 60%, i en persones amb problemes de salut crònics i condicions de risc. Alhora vol aconseguir un salt qualitatiu en la cobertura de la vacunació dels professionals sanitaris i en dones embarassades.

Entre les dades de la darrera campanya, destaca la millora de la cobertura de vacunació de les dones embarassades, que ha passat del 22,7 % a un 29,2 %, i la dels professionals de la salut, que ha passat el darrer any del 23,2 % al 28,05 %. La confiança dels professionals de la salut que treballen en centres assistencials públics en la vacuna de la grip va a l'alça, però la taxa de vacunació encara és baixa i està lluny d'assolir l'objectiu fixat pel departament de Salut del 40% de cobertura contra aquest virus comú.

Com cada any, la campanya de vacunació contra la grip també s'adreça als cuidadors, a les persones internades en residències de gent gran o centres sociosanitaris; a professionals com policies, bombers, personal de protecció civil o bé que treballen en emergències sanitàries o en institucions penitenciàries, entre d’altres.

Consulta i descarrega el material de la campanya

Xavi Pérez: «Amb dades objectives podem prendre millors decisions a l’hora de retirar les contencions mecàniques en persones en estat d’agitació i millorar-ne la seguretat»

Mon, 21 Oct 2019 15:05:07 GMT

Xavi Pérez Acebo és també líder del projecte "Fracture and Plaster", una aplicació tutorial per a traumatologia.

Com definiries el dispositiu Safety Hug? En què millora la qualitat assistencial per a usuaris i per als professionals?

«Safety Hug és un innovador sistema pensat per a millorar l’atenció de persones que es troben en estat d’agitació i que precisen contenció mecànica. Pot permetre reduir el temps de contenció i alhora, augmentar la seguretat, tant de l’usuari com del professional que en té cura.

El sistema integra: un sensor que recull dades relatives a l’estat d’agitació de l’usuari; un software que gestiona aquestes dades i les envia a una aplicació o Estació Clínica, on queden emmagatzemades, ajudant als professionals en l’atenció a l’usuari; una app que facilita a la infermera el seguiment de l’episodi d’agitació de l’usuari i l’avisa en cas de detecció de problemes; i un nou arnès toràcic patentat, que no compromet el benestar de la part del coll —l’actual es col·loca a prop del coll i pot provocar lesions en aquesta zona—, que immobilitza de manera gradual, allibera ràpidament en cas d’emergència i facilita l’exploració mèdica i el monitoratge del tòrax.

El nou medical device millora la qualitat assistencial en tant que contribueix a reduir el temps que la persona atesa està en contenció i els possibles efectes adversos als quals està exposat. Una gran millora és que aporta transparència a un procés de contenció i aïllament a l’entregar un informe a les famílies i persones ateses millorant la relació terapèutica.

També permet ser una eina de major control de la persona atesa per part de la infermera, en el sentit de rebre informació de l’estat d’agitació mentrestant no el pot estar vigilant, i així, prendre millors decisions per a retirar-les, administrar medicació de rescat i donar informació objectiva al metge quan ho requereixi.

Una altra novetat serà que cada vegada que interactuï qualsevol professional de la salut amb els usuaris haurà de polsar un botó en el dispositiu i quedarà enregistrat, demostrant el correcte compliment del protocol de l’hospital i reportant també les múltiples vegades que interactuem amb l’usuari que no queden enregistrades enlloc. Això comportarà un augment significatiu de la seguretat del pacient i també de la seva satisfacció, juntament amb la de les famílies i el personal que en té cura. Per la part de gestió de recursos sanitaris; aconseguir disminuir el temps d’ingrés augmentaria la disponibilitat de llits per a nous ingressos».

D’on neix la idea o necessitat de canviar aquesta situació?

«La saturació crònica dels serveis d’urgències hospitalàries, la sobrecàrrega assistencial d’infermeres i psiquiatres, la falta d’infermeres expertes en salut mental en l’àmbit d’urgències i la subjectivitat en la presa de la decisió de quin és el millor moment de retirar la contenció mecànica són situacions prou conegudes que allarguen el procés de contenció mecànica i també no ajuden a millorar l’atenció que pot rebre una persona en estat d’agitació. Les urgències hospitalàries estan més preparades per atendre situacions en què es prioritza l’atenció als problemes físics.

Quan escoltes el relat de persones que han patit episodis de contenció mecànica en hospitals, et criden l’atenció, principalment, dues coses: es queixen del fet que períodes en estat de contenció s’allarguen en excés i això els provoca més irritació, cosa que es pot interpretar com una reagudització de l’episodi d’agitació, amb el resultat de l’administració de medicació de rescat i/o més sedació, i declaren sentir-se desatesos, oblidats o fins i tot castigats pel personal que els ha atès mentre han estat en contenció mecànica (alguns asseguren haver-se fet les necessitats a sobre), expressen el seu neguit per no poder veure a la família, i expliquen el dolor físic causat per la immobilització i també l’emocional, per no ser entesos per les persones que consideren que els haurien d’ajudar.»

Les infermeres d’urgències hem anat incorporant molta tecnologia en el nostre treball diari amb el pas del temps, però en els episodis d’agitació fem servir les mateixes eines del segle passat. Aquest fet em va fer pensar en quina tecnologia es podria fer servir per millorar l’atenció i la seguretat dels usuaris i dels professionals de la salut

Com s’ha desenvolupat? Està previst que hi hagi una implantació o que surti al mercat?

«Quan vaig detectar un problema de seguretat amb l’arnès-tòrax actual vaig estar donant-li voltes pensant en un nou disseny tèxtil que fos més segur per les persones ateses. Se’m va ocórrer utilitzar una ortesi de clavícula i vaig comprar-la a una farmàcia. Després de diverses modificacions –les feia el sabater del costat de casa meva— vaig trobar una nova manera de fixar l’arnès al llit. Ens vam reunir amb un advocat de patents i no hi havia res igual. Ja teníem la patent.

Posteriorment, arran d’un conveni de col·laboració amb el centre tecnològic Eurecat vam fer les primeres reunions per tal de millorar el tèxtil i també els vaig exposar la necessitat de sensoritzar l’arnès i disposar d’una plataforma digital que millorés l’atenció als usuaris i la feina de les infermeres. Els seus enginyers es posaren a treballar i vam aconseguir el primer prototip electrònic i el software els quals hem anat modificant fins a arribar a fer la prova de concepte amb resultats engrescadors.

Actualment continuem desenvolupant el producte gràcies a guanyar una beca CaixaImpulse amb la qual validarem el producte i millorarem els prototips. I al mateix moment, vam ser escollits pel programa d’acceleració d’empreses emergents The Collider, impulsat pel Mobile World Capital Barcelona, el qual ha ofert el projecte a un CEO [sigles en anglès de director general d’una empresa o institució], que treballarà intensament per a constituir-ho com a empresa».

Què diries que ha estat el més difícil en el projecte com a infermer? I què ha estat el més gratificant en l’àmbit professional?

«Hi ha hagut una mica de tot en aquests cinc anys del projecte; moments difícils, com, per exemple, no saber si he pogut traslladar correctament la idea del projecte en sí, especialment amb propis col·laboradors. Presentar el projecte a les infermeres expertes de l’IDIC, gràcies a la mediació de CIMTI, i rebre un feedback positiu ha fet augmentar moltíssim la meva pròpia confiança i la dels meus col·laboradors en el projecte.

D’entre els moments positius destacaria com el més gratificant el fet de veure com s’han incorporat a l’equip del projecte persones molt competents que han donat una important empenta en el seu desenvolupament. Voldria destacar la implicació i el suport del Business Developer de la Fundació Parc Taulí, Eduard Soler».

Safety Hug és un cas d’èxit d’innovació infermera, però malauradament en trobem pocs. Què creus que seria necessari perquè se’n pogués impulsar més?

«Crec que és una mica aviat per parlar d’èxit d’innovació infermera, ja que encara queda molta feina per fer. D’altra banda, diria que la dificultat per innovar es troba en la manca de temps de què disposem les infermeres i els infermers, i a l’esgotament diari que patim en les unitats assistencials. Aquest hàndicap pot ser alleugerit gràcies a les beques d’intensificació dels mateixos hospitals o d’organismes públics o privats, que alliberen d’hores d’assistència destinades a donar forma al projecte, a investigar, a iterar el producte i a buscar el finançament, a un nivell similar als investigadors que es dediquen exclusivament a la recerca i a la innovació.

El suport i la resposta de les unitats d’innovació és també fonamental; i en el meu cas, la resposta va ser molt ràpida i el suport i l’orientació de les companyes del grup de recerca d’infermeria, molt important».

Fotografia de l'equip de Safety Hug. Imatge cedida per Xavi Pérez.

L’associació Hospice.cat ofereix a les persones en procés de final de vida i els seus familiars un espai obert d’escolta, orientació i acompanyament

Tue, 03 Sep 2019 09:27:23 GMT

De la necessitat latent d'informació, d'orientació i d'acompanyament en el procés de final de vida va sorgir la iniciativa Espai Obert Hospice, promoguda per l'Associació Hospice.cat. Aquest projecte persegueix que les persones en procés de final de vida i els seus familiars puguin expressar les seves necessitats actuals, siguin escoltades i, a partir d'això, rebin el suport de persones voluntàries, preparades per a aquesta activitat. Aquest projecte es va iniciar a principis d’any de forma experimental al districte de Sant Martí de Barcelona, amb el suport de les entitats comunitàries, i està obert a persones de tota la ciutat.

Cada any, més de 19 mil persones viuen a Catalunya el procés de final de vida. Una etapa de grans complexitats per a l'individu i el seu entorn, producte dels mites i estereotips que existeixen respecte a la mort en la nostra cultura. Segons l’entitat, la mort no és vista com un procés natural que forma part de la vida i, per tant, està revestida d'un vel de tragèdia i misteri que, moltes vegades, impedeix viure les etapes finals amb majors nivells de benestar i de tranquil·litat.

El procés de morir pot ser abordat d'una forma molt més humanitzada, integrant les dimensions física, emocional, psicològica, social i espiritual, afirmen des de l’entitat. Hospice.cat convida a tothom qui tingui alguna persona del seu entorn vivint el procés de final de vida i vulgui acompanyar-la d'una manera més humana i integral a visitar l’Espai Obert Hospice.

Més informació a www.hospice.cat

Fotografies: Hospice.cat