Infermeria de Salut Mental

El COIB avança en un projecte internacional de l’OMS sobre drets humans en salut mental

Tue, 28 Apr 2026 07:54:36 GMT

El projecte, vehiculitzat per la Vocalia de Salut Mental del COIB, compta amb la participació d’infermeres d’Irlanda, el Brasil, Zimbabwe i Catalunya. En el cas català, hi participen infermeres de Badalona Serveis Assistencials.

En aquest marc, el passat dimecres es va celebrar una sessió de grup focal al recinte sociosanitari El Carme de Badalona Serveis Assistencials, amb l’objectiu de valorar la formació rebuda i analitzar el seu impacte en els professionals participants. La trobada ha generat un espai de reflexió crítica entre les persones assistents, que ha permès identificar tant elements facilitadors com barreres en la implementació d’un model d’atenció basat en els drets humans.

La iniciativa Quality Rights, impulsada per l’OMS, té com a objectiu millorar la qualitat assistencial en salut mental des d’un enfocament centrat en la persona i fonamentat en el respecte als drets humans. En aquest context, el projecte posa especial èmfasi en la capacitació de les infermeres per liderar aquest canvi de paradigma en la pràctica assistencial.

Des del COIB es vol reconèixer i felicitar el grup de professionals del Centre d’Atenció Intermèdia El Carme de Badalona Serveis Assistencials per la seva implicació, col·laboració i entusiasme en el desenvolupament d’aquest projecte.

El COIB acull la formació conjunta de residents de Salut Mental de Catalunya

Thu, 05 Mar 2026 11:29:33 GMT

Aquesta iniciativa permet teixir un model formatiu integral i col·laboratiu, on diferents mirades professionals en la seva fase d'especialització, convergeixen per enriquir l'aprenentatge i millorar la pràctica assistencial.

La formació està impulsada per la Direcció General de Professionals de la Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, el Pla Director de Salut Mental i Addiccions i la comissió pedagògica de les especialitats. Aquesta comissió està formada per representants de l’Associació Catalana d’Infermeria en Salut Mental, la Societat Catalana de Psicologia Clínica i la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental.

Les infermeres consoliden a Llavaneres un model pioner de salut mental comunitària a l’espai públic

Mon, 02 Mar 2026 00:00:00 GMT

L’Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) i la Diputació de Barcelona han posat en marxa els punts 2 i 3 de l’itinerari de salut mental “Sentir-se bé a Llavaneres”, coincidint amb la commemoració del Dia Mundial del Benestar Mental dels Adolescents, el 2 de març. Amb aquesta ampliació, el municipi compta ja amb tres punts operatius d’un projecte pioner que preveu un total de sis espais repartits pel nucli urbà.

Després de la posada en marxa del primer punt, dedicat a la gestió emocional i situat a la plaça de la Vila, l’itinerari incorpora ara dues noves estacions: una al parc de Can Matas, centrada en la lluita contra l’estigma i els prejudicis associats a la salut mental, i una altra a la plaça dels Geganters, dedicada a les addiccions, amb continguts pensats per parlar-ne sense tabús i oferir eines per comprendre-les i afrontar-les.

A cada parada, la ciutadania hi trobarà un tòtem informatiu amb codis QR que donen accés al portal web del projecte, on es poden consultar vídeos, fitxes, consells pràctics i exercicis guiats adreçats a tots els públics. L’itinerari no només ofereix informació teòrica, sinó també dinàmiques interactives per aprendre a identificar emocions, reconèixer situacions de risc, saber quan cal buscar suport i descobrir com acompanyar altres persones de l’entorn proper.

Un projecte pioner que porta la salut mental allà on viu la gent

“Sentir-se bé a Llavaneres” és una iniciativa innovadora que integra la salut mental comunitària a l’espai públic de manera estable. Tot i que a escala internacional existeixen experiències parcials vinculades a rutes de benestar o activitat física amb codis QR, el projecte de Llavaneres destaca per oferir un itinerari municipal permanent centrat específicament en salut mental i codissenyat amb infermeres.

Aquest enfocament converteix la proposta en un model exportable, amb potencial per inspirar altres municipis interessats a apropar la promoció del benestar emocional a la vida quotidiana de les persones.

Les infermeres al servei de la comunitat

Un dels trets més rellevants del projecte és el seu lideratge infermer. Tota la part metodològica i de continguts ha estat creada amb la participació d’infermeres especialistes, fet que garanteix una mirada rigorosa, comunitària, propera i orientada a l’acció.

Les infermeres són agents clau en la salut mental comunitària perquè aproximen la salut allà on viu la gent, contribueixen a reduir barreres i estigmes i treballen des d’una perspectiva holística i de drets. Integrar aquesta metodologia en un itinerari urbà permet connectar informació, prevenció i acompanyament efectiu, i esdevé la baula necessària entre la sensibilització i la intervenció comunitària.

En aquesta línia, organismes internacionals com l’OMS i el Consell Internacional d’Infermeres han subratllat la importància dels models comunitaris i del paper de les infermeres per millorar l’accés, promoure l’alfabetització en salut mental i defensar una atenció de qualitat centrada en les persones.

Àlex Marieges, vocal de salut mental del COIB, ha subratllat que “tota la part metodològica i de rigor científic ha estat creada per infermeres especialistes en salut mental, fet que garanteix que es tracti d’eines efectives per millorar el benestar emocional”.

Un itinerari en creixement

El projecte continuarà desplegant-se al llarg de l’any amb tres nous punts dedicats a la importància de demanar ajuda, la prevenció del suïcidi i els hàbits saludables, amb l’objectiu de situar la salut mental com a eix central del benestar col·lectiu.

Amb “Sentir-se bé a Llavaneres”, el municipi fa un pas endavant en la construcció d’un entorn més conscient, accessible i compromès amb la salut mental, i ho fa apostant per un model de proximitat en què les infermeres tenen un paper central en la transformació comunitària.

Sentir-se bé a Llavaneres

Castelldefels explora la implantació del projecte “Sentir-se bé Llavaneres”

Tue, 24 Feb 2026 12:30:46 GMT

Municipis d'arreu de Catalunya continuen mostrant interès a conèixer i adaptar el projecte “Sentir-se bé Llavaneres”, impulsat inicialment a Sant Andreu de Llavaneres. Aquest dimarts, el vocal de Salut Mental del COIB, Àlex Marieges, l'infermer Jordi Mitjà i representants de la Regidoria de Salut i Esports de l’Ajuntament de Castelldefels, amb la presència d’un representant de la Federació Salut Mental Catalunya, han mantingut una trobada per explorar la possible implementació del projecte al municipi.

El projecte “Sentir-se bé a Llavaneres” és una iniciativa pionera de salut mental impulsada per l’Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres i el COIB, amb el suport de la Diputació de Barcelona. Té per objectiu acostar recursos útils a la ciutadania, reduir l’estigma, prevenir el malestar emocional i facilitar l’accés a eines de suport.

Es tracta d’un itinerari de punts informatius situats a l’espai públic, cadascun dedicat a una temàtica de salut mental –com la gestió emocional, la lluita contra l’estigma, les addiccions, la prevenció del suïcidi o la promoció d’hàbits saludables. A cada punt, les persones poden accedir a continguts interactius mitjançant codis QR, amb recursos pràctics, vídeos i activitats guiades.

El COIB acollirà el 2026 tota la formació dels futurs especialistes en salut mental

Tue, 23 Dec 2025 09:47:26 GMT

Durant el 2026, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) esdevindrà espai de referència per a la formació especialitzada dels futurs professionals de la salut mental, en el marc d’un acord de col·laboració amb el Pla director de salut mental i addiccions (PDSMiA) i les societats científiques responsables de dissenyar i coordinar l’itinerari docent dels especialistes.

Aquesta aliança institucional permetrà que la seu del COIB aculli sessions i activitats formatives adreçades als futurs especialistes en psiquiatria, psicologia clínica i a les infermeres especialistes en salut mental, reforçant una mirada interprofessional que conjuga coneixement, exigència científica i excel·lència assistencial.

L’acord s’articula amb el lideratge del PDSMiA, com a instrument del Departament de Salut per impulsar i coordinar les actuacions en promoció, prevenció i abordatge de la salut mental i les addiccions, i amb la participació de les entitats científiques que garanteixen el rigor docent i l’actualització permanent dels continguts.

Entitats participants:

Associació Catalana d’Infermeria de Salut Mental (ASCISAM)
Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental
Societat Catalana d’Especialistes en Psicologia Clínica

Un pas estratègic per a tot l’ecosistema de salut mental

Per al COIB, acollir aquesta formació especialitzada suposa consolidar el Col·legi com a node de coneixement, trobada i excel·lència, i contribuir de manera activa a la preparació de totes les disciplines clau que sostenen l’atenció en salut mental.

L’objectiu és sumar capacitat formativa, generar espais de debat i actualització científica i enfortir una cultura compartida de cures centrada en les persones, els drets i la qualitat.

Aquesta iniciativa s’emmarca en una línia de treball sostinguda que la Vocalia de Salut Mental del COIB ha impulsat de manera decidida durant el darrer any. En aquest període, el Col·legi ja ha esdevingut un espai de referència per a la formació vinculada al programa QualityRights, amb voluntat d’obertura a tots els professionals de l’àmbit de la salut mental. En coherència amb aquest recorregut, la nova col·laboració no s’hi incorpora com un element aïllat, sinó que consolida i amplia el posicionament estratègic de les infermeres especialistes en salut mental.

I Jornada de CSMIJ de Catalunya: Passat, present i futur de la salut mental infanto juvenil comunitària

Wed, 19 Nov 2025 12:58:15 GMT

La iniciativa neix de l’empenta conjunta de professionals de diversos CSMIJ, que han unit forces per reflexionar sobre els reptes actuals de l’atenció comunitària i obrir un espai de treball compartit entre disciplines i territoris.

El programa inclourà tres taules rodones centrades en diferents àmbits d’intervenció, amb la participació de professionals de referència, així com la lectura del manifest sobre la situació actual dels CSMIJ a Catalunya, un document que vol donar veu a la realitat del dia a dia dels equips i alhora plantejar camins de millora.

Data: 28 de novembre de 2025
Horari: 9.00 – 14.30 h
Lloc: Col·legi de Metges de Barcelona (Passeig de la Bonanova, 47, 08017 Barcelona)
Inscripció: 10 €

Reclamem el reconeixement estructural de les infermeres especialistes en salut mental a Catalunya

Thu, 30 Oct 2025 00:00:00 GMT

Ara fa un mes, les infermeres de salut mental de Catalunya, amb una menció especial per les col·legiades de Barcelona, rebien quatre dels cinc guardons atorgats al Congreso Nacional de Enfermería de Salud Mental, celebrat a la Rioja i organitzat per l’Asociación Española de Enfermería de Salud Mental.

No és la primera vegada que les infermeres de salut mental catalanes som reconegudes arreu de l’Estat per la nostra excel·lència assistencial, per la innovació de les nostres pràctiques i per la nostra recerca. Aquest reconeixement extern ha de ser motiu d’orgull compartit, però també de reflexió col·lectiva.

Perquè malauradament, aquest prestigi que ens arriba de fora no es correspon amb el reconeixement institucional dins del nostre propi sistema. Sí, és cert que a Catalunya també es reconeix l’aportació de les infermeres en altres àmbits, com la recerca o la qualitat, però persisteix una mancança greu: la manca de reconeixement formal i estructural de l’especialitat d’infermeria de salut mental dins del sistema públic de salut.

Aquesta és una anomalia que fa anys que denunciem, des de la Vocalia actual, des de les vocalies precedents, des de l’ASCISAM, des de l’àmbit docent i des del mateix Col·legi. I és especialment greu si tenim en compte que Catalunya és la comunitat autònoma que més places d’infermera interna resident (IIR) en salut mental ofereix a tot l’Estat: 61 aquest any. La qualitat formativa de les nostres unitats docents multiprofessionals és reconeguda per totes aquelles professionals que hi han passat. Es valora especialment l’enfocament interdisciplinari, la solidesa del programa troncal compartit i la implicació dels tutors al llarg dels dos anys de residència.

Tanmateix, i malgrat aquesta qualitat, Catalunya continua sent escollida en les últimes posicions a l’hora de triar plaça. El 29 d’abril es va tancar l’adjudicació del present any. De les primeres 700 places assignades, només 1 va correspondre a Catalunya. De les següents 800, només 7 més. És cert que, finalment, es van ocupar totes les places, i agraïm profundament a les 61 residents que ens han triat, però la tendència es manté: Catalunya no és una destinació prioritària per a les futures especialistes.

Aquesta situació, lluny de ser nova, és persistent. I malgrat que comparteix punts en comú amb altres especialitats, des de la Vocalia de Salut Mental volem posar l’accent, amb tot el respecte a la resta de companyes, en la nostra preocupació específica.

Els factors que s’acostumen a assenyalar, cost de la vida, idioma, retribució o un model de salut mental molt sostingut per entitats proveïdores de serveis del SISCAT, amb conseqüències en la puntuació per a oposicions estatals, són factors coneguts. Però el fet diferencial és clar: a dia d’avui, Catalunya és l’única comunitat autònoma de l’Estat que encara no ha reconegut oficialment l’especialitat d’infermeria de salut mental.

L’única. I això, malgrat el pla formatiu, la qualitat docent, la satisfacció de les residents, les innovacions assistencials, la necessitat creixent de professionals especialitzades i les repetides crides al diàleg per part de la professió.

Des d’aquesta situació, els riscos no són hipotètics:

Algunes unitats no compten amb una infermera especialista a plantilla, especialment fora de la demarcació de Barcelona.
Formem especialistes que, un cop formades, marxen a altres territoris.
Es generen tensions internes entre professionals amb i sense especialitat que comparteixen responsabilitats sense que hi hagi una estructura clara de reconeixement.
Es multipliquen els documents, propostes i consensos que mai es materialitzen.
Augmenta la incertesa sobre la taxa de reposició, amb una gran quantitat d’especialistes properes a la jubilació.

Davant d’aquest escenari, algunes institucions han començat a oferir complements salarials a les especialistes per retenir-les. Tot i valorar l’esforç, aquests incentius responen a una lògica de mercat i poden fomentar la inestabilitat entre equips i programes, amb una rotació elevada que perjudica, sobretot, a les persones que reben les cures.

També valorem positivament que l’administració hagi ofert ajuts econòmics per cursar l’especialitat a Catalunya, però els resultats indiquen que aquesta mesura no és suficient. La clau no és només econòmica: és estructural.

La solució és clara, i fa anys que l’estem reclamant: cal reconèixer formalment l’especialitat dins de l’estructura del sistema públic i posar en marxa una borsa de treball específica, estable i dimensionada, que doni continuïtat a les places existents, en generi de noves i garanteixi l’estabilitat dels equips i projectes. Que posi en valor tot el que una especialista aporta.

Els documents ja existeixen. L’escenari és conegut. La situació és urgent. I la solució només depèn de la voluntat política.

Des de la Vocalia de Salut Mental del COIB, demanem aquesta valentia política. Altres comunitats autònomes, que sovint s’han emmirallat en el nostre sistema, han fet el pas.

Per dignitat professional. I per la salut mental de tothom.

12 Mirades Infermeres: Salut mental - Salut amb drets

Wed, 29 Oct 2025 15:27:09 GMT

Parlar de salut mental és parlar de drets, d’inclusió i, sobretot, de persones, la trobada va deixar una conclusió clara, i és que el sistema ha de garantir l’exercici efectiu dels drets, enfortir els models comunitaris i avaluar els resultats amb criteris d’evidència. Un canvi de paradigma que situa la persona al centre i la professió infermera com a motor de transformació.

“Hem d’acabar amb la idea que les persones amb trastorn mental són perilloses o incapaces —deien—. Primer de tot, són persones amb capacitat, vivències i drets.”

En aquest vídeo les persones que van assistir comparteixen el seu punt de vista de la salut mental sobre els mites, la importància de parlar-ne i com poder cuidar la nostra salut mental.

El COIB impulsa el lideratge infermer en salut mental i drets humans amb el programa QualityRights de l’OMS

Tue, 21 Oct 2025 06:36:01 GMT

S'ha celebrat el primer grup focal de l’Estudi d’avaluació de l’impacte de l’e-learning QualityRights, liderat per l’OMS. Hi van participar Irlanda, Brasil, Zimbàbue i Catalunya, gràcies a l’adhesió de la Vocalia de Salut Mental del COIB i al suport de BSA Badalona i del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.

Què son els QualityRights i per què és clau

QualityRights és un conjunt d’eines de l’Organització Mundial de la Salut per millorar la qualitat dels serveis socials i de salut mental i garantir els drets de les persones amb discapacitat psicosocial, intel·lectual o cognitiva. Es fonamenta en la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CDPD) i promou un canvi cultural cap a la recuperació, l’autonomia i la dignitat.

Objectius principals:

Combatre l’estigma i la discriminació.
Transformar actituds i pràctiques professionals i socials.
Sensibilitzar en drets humans.
Impulsar reformes de polítiques i lleis.

A Catalunya, la traducció i la formació vinculades a QualityRights es duen a terme conjuntament amb Obertament, associació referent en la lluita contra l’estigma.

El COIB, juntament amb el Pacte Nacional de Salut Mental i l’Associació Obertament, es posiciona com a agent estratègic en l’adaptació del programa QualityRights a Catalunya. L'objectiu és consolidar el paper de les infermeres com a líders en la transformació de la salut mental, promovent estàndards internacionals de qualitat i drets humans.

Per què és necessari implementar QualityRights a Catalunya?

La salut mental a Catalunya, com en altres parts del món, afronta reptes significatius:

Estigma i discriminació: Moltes persones amb problemes de salut mental continuen patint exclusió social i vulneració de drets.
Manca d’estàndards unificats: Els serveis de salut mental sovint no compleixen els criteris mínims de qualitat i respecte als drets humans.
Paper infravalorat de les infermeres: La professió infermera, tot i ser clau en la cura de la salut mental, necessita més visibilitat i reconeixement per liderar els canvis necessaris.

Implementar els QualityRights permetrà abordar aquestes problemàtiques amb un enfocament estructurat, basat en estàndards internacionals i en la promoció de la dignitat humana.

El paper del COIB, lideratge i aliances

Amb el Pacte Nacional de Salut Mental i Obertament, el COIB es posiciona com a agent estratègic per desplegar QualityRights i enfortir el rol infermer a tots els nivells assistencials (comunitari, hospitalari i sociosanitari). El Col·legi actuarà com a plataforma de formació, acompanyament i incidència per impulsar el canvi a equips i centres.

Què canvia als serveis?

El desplegament, basat en els materials de QualityRights, se centrarà en àmbits clau:

Drets humans i capacitat jurídica

Reconeixement del dret a decidir i accés a suport a la presa de decisions quan calgui, evitant substitucions i pèrdues d’autonomia.
Eines: Planificació de Decisions Anticipades (PDA) i Document de Voluntats Anticipades (DVA) per anticipar valors, preferències i persones de suport.

Reducció de coerció i involuntarietat

Prevenció d’aïllaments i contencions; revisió de protocols, publicitat i transparència de dades, i creació d’equips de resposta i alternatives no coercitives.
Abordatge de dinàmiques de poder, estigma i manca de formació/personal.

Atenció orientada a la recuperació

Treball centrat en fortaleses, esperança i plans de recuperació personalitzats.
Implicació de la comunitat i la xarxa de suport.

Recuperació: principis i pràctiques

La recuperació és diferent per a cada persona. No es limita als símptomes ni vol dir “curar-se”, sinó reprendre el control de la pròpia vida i identitat, amb esperança i empoderament; el respecte pels drets humans és clau.

Pràctiques recomanades: centrar-se en fortaleses i actius, infondre esperança, entendre valors i preferències, i treballar amb la xarxa de suport.

Un pla de recuperació és un document viu que reflecteix el recorregut de la persona; és la persona qui decideix què hi vol incloure.

Beneficis per a la ciutadania, la professió i el sistema

Persones ateses: més drets garantits, decisions informades i itineraris de recuperació amb sentit.
Professionals infermers: eines concretes per liderar canvis d’equip i de centre, i per mesurar millores reals en qualitat i experiència de cura.
Sistema de salut: alineament amb estàndards internacionals i reducció d’estigma i pràctiques nocives.

Properes passes

El COIB coordinarà, amb els agents implicats, accions formatives i d’implementació progressiva als serveis. Es compartiran resultats, materials i bones pràctiques perquè les col·legiades puguin aplicar-los al seu dia a dia.

Des del COIB, animem totes les col·legiades a sumar-se a aquest procés i a fer del lideratge infermer el motor d’un canvi que posa les persones i els seus drets al centre de l’atenció en salut mental.

Reafirmant el seu compromís, el COIB està cedint els seus espais per tal que els professionals de tots els territoris del país rebin la formació de formadors en QualityRights impartida per Obertament i el grup d'experts que la imparteix.

Més informació i recursos: obertament.org

Més de 250 professionals omplen l'auditori del COIB i impulsen un canvi de rumb: salut mental amb drets, comunitat i evidència

Tue, 21 Oct 2025 00:00:00 GMT

Sota el lema “Salut mental. Salut amb drets”, la trobada va deixar una conclusió clara: el sistema ha de garantir l’exercici efectiu dels drets, reduir la coerció, enfortir els models comunitaris i avaluar els resultats amb criteris d’evidència. Un canvi de paradigma que situa la persona al centre i la professió infermera com a motor de transformació.

L’acte també va tenir un marcat component humà, amb un reconeixement a les infermeres referents jubilades, que representen el fil conductor entre generacions i la transmissió de valors essencials de la nostra professió com l’acompanyament, la proximitat i la dignitat en les cures. El seu llegat recorda que la innovació i la recerca només tenen sentit si es fonamenten en l’experiència i la memòria professional.

En paral·lel, la jornada va premiar el talent emergent de la professió, reconeixent la qualitat dels treballs de recerca i les experiències assistencials presentades.

Premi a la millor Experiència Assistencial

Títol pòster: A Propósito de un Caso: La Ortotanasia en la Anorexia.
Autors i autores: Alba González Díaz, Maria Boixadera Valls i Fernando Santos Blas.

Premi al millor pòster d’Estudi Finalitzat:

Títol pòster: Cuidando vidas: estrategias de enfermería en la prevención y detección precoz del suicidio en la juventud. Una revisión bibliogràfica
Autors i autores: Carmela Reyes Iglesias, Laia Sánchez Martínez, Marta Pascual Ruz, Laura Julián Gálvez, Sandra Martínez López i Jordi Torralbas Ortega

Premi al millor pòster de Projecte de Recerca:

Títol pòster: Impacto de la Implantación de una Metodologia Comunicativa para la Transmisión de Malas Noticias en el Nivel de Agitación Psicomotriz y el Uso de Bebidas Restrictivas de Pacientes.
Autors i autores: Olga Carrillo García, Alberto Carnero Treviño, Mireia Cayuela Naval, Maite Delgado Almeda, Núria Mampel Caballero i Javier Muñoz Fernández.

Mitjans de comunicació es fan ressò del llançament de la campanya del COIB “Swipe up i passa” per trencar la normalització del consum de drogues

Thu, 16 Oct 2025 10:38:53 GMT

Amb aquesta acció, el COIB posa sobre la taula un missatge clar: “No a les drogues”. No es tracta de parlar de “consum responsable” ni d’“actituds reactives”, sinó de passar de les drogues, deixar de naturalitzar el consum i oferir arguments simples, contundents i accessibles per dir no.

Una campanya per avançar en prevenció

La campanya es fonamenta en la convicció que la prevenció primerenca, continuada i integral és la clau per reduir el dany individual i social. Famílies, escoles i comunitat han de compartir missatges clars, habilitats per a la vida i entorns protectors. A l’àmbit assistencial, el cribratge sistemàtic i les derivacions àgils són essencials per detectar i abordar el problema a temps.

Aquesta campanya, entre altres objectius, vol contribuïr a superar l’anacronisme de la dualitat assistencial entre la xarxa de salut mental i la d'atenció a les conductes addictives. Avui dia, és impossible parlar de salut mental sense parlar també de conductes addictives, ja que l'inici en el consum sovint està relacionat amb el desig d'alleujar un malestar emocional, i, alhora, pot esdevenir-ne l'origen.

Àlex Marieges, vocal de Salut Mental del COIB

“Vivim en una societat que consumeix i no n’és conscient dels riscos. Cal parlar-ne, no tenir por de fer-ho, i començar a treballar la prevenció des de les primeres etapes educatives”, afirma Marina García, membre de la Vocalia de Salut Mental del COIB.

Segons García, les infermeres tenen un paper decisiu en cada esglaó d’aquesta cadena preventiva: identifiquen riscos, inicien l’abordatge en fases inicials, fan educació per a la salut i coordinen nivells assistencials. “Som a primera línia, acompanyant, detectant i fent educació sanitària. És bàsic que hi siguem”, subratlla.

Un problema creixent

Segons dades del Sistema d’Informació sobre Addiccions de Catalunya (2023), l’any passat es van registrar 15.734 nous inicis de tractament per dependència a drogues o addiccions comportamentals a la xarxa pública —la xifra més alta des dels anys noranta. L’alcohol (44%) i la cocaïna (24%) són les substàncies amb més demanda de tractament, i les edats d’inici del consum continuen essent preocupantment baixes: 13,9 anys per a l’alcohol, 14,1 per al tabac i 14,9 per al cànnabis (Informe ESTUDES 2023).

Les addiccions no són un vici ni una falta de voluntat, sinó una malaltia real que requereix tractament, acompanyament i una mirada lliure d’estigma. “Les persones amb addiccions necessiten ajuda i ser escoltades; sovint estan trencades emocionalment”, assenyala.

Lideratge infermer i compromís col·lectiu

El COIB reclama indicadors transparents que permetin avaluar resultats i retre comptes davant la ciutadania.

Amb aquesta campanya, el Col·legi reafirma la seva aposta per una aliança entre exigència i compromís: impulsar formació útil, estendre protocols realistes i acompanyar els centres i professionals per aplicar el que funciona.

“La millor addicció és la que no comença. Decidir que la paraula clau és prevenir i que el missatge és clar i contundent: les infermeres liderem amb coneixement, proximitat i responsabilitat pública”, destaca Borja Manzanares, president del COIB.

Notícies d'interès:

Salut mental avui. I demà?

Fri, 10 Oct 2025 08:26:47 GMT

Fa cinc anys, la Covid-19 va evidenciar que la salut mental és part inherent de la salut. La pandèmia va fer emergir relats fins aleshores silenciosos i va col·locar la salut mental al centre de les polítiques públiques. El 2017 es va produir el primer escreix significatiu de pressupost dedicat a la salut mental, una resposta a la crida sostinguda de professionals, persones afectades, famílies i entorns de suport, i al patiment que afectava una part important de la població.

Què ha canviat en aquests darrers anys?

Els recursos han augmentat, en pressupost i, de retruc, en nous equipaments, programes i serveis. El 2024 es van destinar 570 milions d’euros a salut mental, la partida més important fins aleshores, gens menyspreable, malgrat que encara estiguem a molta distància del pressupost que es destina a altres països del nostre entorn.

S’han posat en marxa, implementant-se progressivament a diferents punts del país (la inequitat territorial encara és un punt a resoldre), programes d’atenció domiciliària, equips guia, referents de benestar emocional i salut comunitària; s’han inaugurat nous equipaments i serveis; s’han reformat les urgències de salut mental d’algunes institucions; s’ha posat en marxa la taula de salut mental per atendre els casos de risc elevat de suïcidi amb professionals especialitzats al 061; programes per resoldre dubtes i apropar la primera atenció a la comunitat, com ara els Konsulta’m, Ocells de Foc, etc.

Sent, com és, una qüestió que implica i afecta moltes esferes de la persona, s’ha construït el Pacte Nacional de Salut Mental, amb dependència directa de Presidència de la Generalitat, amb la ferma voluntat que tot el teixit departamental, que a tot el país, s’entengui i es parli de salut mental des d’un únic altaveu i que aquest discurs estigui impregnat de la defensa dels drets de les persones. Molt li deu aquest pacte a la seva impulsora, la Sra. Magda Casamitjana.

I heus aquí que tothom ara parla de salut mental. Si dèiem a l’inici que, malauradament i suposant un patiment afegit, la veu de moltes persones amb problemes de salut mental havia estat històrica i injustament amagada, ara tothom en parla. Això ha afavorit, i molt, la desestigmatització d’aquest patiment i haver sortit d’aquest injust i cruel obscurantisme. I també, en el salt a les xarxes socials, una paradoxal i inesperada banalització, en alguns casos, del que significa el patiment psíquic i psicològic per a les persones.

Cal estar alerta que això no generi un contagi social on les persones se signifiquin amb un trastorn, perquè patir mai hauria de ser trending topic. I no, no tot esdevé un trastorn mental. I patir no mola, no mola gens. Serveixi aquesta argumentació per a tertulians, coaches i pseudoterapèutes que fan més mal que bé depenent d’allò que diuen.

I, finalment, serveixi també per segons quines estadístiques, percentatges i estudis es publiquen, dels quals s’extrauen o es poden extreure titulars esfereïdors com ara: un de cada cinc adolescents a l’Estat espanyol ha pensat en el suïcidi. Un de cada cinc!

Posem l’exemple amb els 11.000.000 de nois i noies d’entre 15 i 29 anys que estan censats actualment a Espanya, això ve a dir que 2.200.000 han pensat en suïcidar-se? Hi ha estudis, mostres, enquestes i dades de les que, si més no, cal llegir la lletra petita.

La reflexió, a hores d’ara, en aquest moment que requereix una pausa, hauria de ser: tot aquest esforç, tota aquesta embranzida i aquest nou múscul, està donant els resultats desitjats? Què veiem els professionals del món real, assistencials, en el nostre dia a dia, què ens diuen les persones, què expressen, què senten, què sentim?

Sobre el que ens venen a dir, podríem arribar a una entesa:

Els dispositius d’urgències de psiquiatria, massa sovint, es troben saturats o col·lapsats. I ningú no s’ho explica: per què continuem saturats?
Les persones que arriben als centres de salut mental, tenen un alt nivell de patiment psíquic o psicològic associat a problemàtiques socials. Qui pateix acostuma a patir el doble. L’habitatge: un dels grans estressors. Famílies senceres vivint en habitacions.
La població infantojuvenil ens està expressant un malestar tan polièdric i multifactorial davant del qual ens costa donar consignes eficaces de cura i autocura.
El consum de substàncies està tan present i estès que és un anacronisme mantenir la doble atenció a salut mental i xarxa de drogues.
El model comunitari no acaba de desplegar-se en la seva totalitat, en la seva millor i esperada i esglaonada versió.
Hi ha més recursos, cert, però continuen atomitzats entre moltes i diferents entitats proveïdores de serveis que sotmeten la persona a haver d’anar rebotant entre models, professionals, objectius… poc facilitador d’una mirada objectiva i global d’allò que li està passant.
De tots els recursos que manquen, ens falten els més preuats a hores d’ara: professionals.
El model de drets cap al qual tendim, el que ens creiem i defensem, de vegades topa amb aquest món real, de demanda de protecció social i no pas, o no tant, de salut.
L’anàlisi del perquè d’aquesta situació actual, de sensació que, malgrat tot, quelcom no rutlla, de desgavell, d’esforços que no acaben d’esponjar totes les necessitats expressades, d’aquest augment de demanda de la qual no es veu l’aturador, és molt profunda i de difícil resposta.

El món va molt ràpid. Més que mai, tot és gomós, dúctil, mal·leable, líquid. I les línies estratègiques, les conclusions a les quals arriben els grups de treball, d’experts, els documents de recomanacions que es publiquen, sovint ho fan a misses dites o quan el món, aquest món que viatja a la velocitat dels gigues de la fibra òptica, ja ha fet una altra passa que deixa enrere allò a què s’ha arribat a un consens.

Intuíem que les pantalles farien mal al nostre jovent: quan reaccionem, les recomanacions ja no es fan permeables en l’inconscient col·lectiu; ens veiem a venir que els problemes d’habitatge seran la nova pandèmia: i si no augmenten els pressupostos pel que fa a drets socials, el ChatGPT engoleix la manera d’aprendre i adquirir coneixements… i ja comença a exercir, malaurada i perillosament, de psicòleg de capçalera.

Si el sistema fa, en part, fallida; si exercim més de mur de contenció que no pas de prevenció, és, entre altres motius, perquè, malgrat que intuïm el que vindrà, anem un pas tard. La burocràcia de l’actual arquitectura de les polítiques en salut es demostra poc eficient i acaba sent fagocitada per la realitat i funcionant, aleshores, com una acció–reacció enfront dels problemes emergents. Potser aquí, malgrat que vulguem, no podrem anar més ràpid que les autopistes de la informació, però sí que podem fer línies estratègiques a més curt termini.

On sí que ens podem anticipar és en la inversió en prevenció i promoció, ben feta, no xerrades i xerradetes, píndoles o webinars de poca durada i concentrat contingut. Parlar, sí, però ben parlat i amb veus expertes: a les escoles, als instituts i a les universitats. De fet, de la seva salut mental, depèn la salut mental del demà.

Font: Social.cat

S'ha posat en marxa el primer grup focal del projecte “Estudi d'avaluació de l'impacte e-learning QualityRights”, liderat per l'OMS

Thu, 09 Oct 2025 13:46:37 GMT

L’OMS impulsa la iniciativa QualityRights amb l’objectiu de millorar la qualitat assistencial i garantir els drets humans en salut mental, capacitant el personal —en aquest cas, les infermeres— en enfocaments centrats en la persona i basats en drets.

L’estudi avaluarà l’impacte de la formació en drets humans en la pràctica professional i en les actituds del personal sanitari mitjançant un disseny mixt:

Anàlisi quantitativa amb qüestionaris pre i post formació.
Anàlisi qualitativa a través de grups de discussió.

A més, identificarà facilitadors i barreres per implementar l’enfocament basat en drets humans i mesurarà els canvis en la pràctica assistencial després de la formació.

A l’acte de presentació hi han assistit, a més de les infermeres participants directes en l’estudi: Miquel Fernández, EU Project Consultant i Tècnic de Projectes de la Fundació Support Girona; i, per part de BSA, Marisa Carretero, Cap d’Àrea d’Infermeria de Desenvolupament i Projectes Estratègics, i Matías Zamora, Cap d’Àrea d’Infermeria de Salut Mental i Addiccions i membre de la Vocalia de Salut Mental del COIB.

Es presenta un projecte pioner de salut mental a l’espai públic de Llavaneres

Wed, 08 Oct 2025 00:00:00 GMT

L’Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres i el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) han inaugurat el primer espai d’un itinerari pioner destinat a la promoció de la salut mental al municipi. La iniciativa, que neix de la col·laboració entre l’àmbit local i la vocalia de salut mental del COIB, té com a objectiu sensibilitzar la ciutadania sobre la importància de cuidar la salut mental i emocional, trencar estigmes i fomentar el benestar comunitari.

Cada punt incorpora codis QR que condueixen a un portal web interactiu amb informació, consells pràctics i exercicis per a la ciutadania, amb l’objectiu de trencar estigmes, prevenir i facilitar l’accés a suports.

A escala internacional existeixen precedents parcials (rutes de benestar o activitat física amb QR), però no un recorregut municipal permanent centrat específicament en salut mental comunitària i codissenyat amb infermeres. Amb aquesta iniciativa, l’Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres i el COIB, estableixen un model exportable que pot inspirar altres municipis.

La posada en marxa estrena el primer espai, dedicat a la gestió emocional, situat a la plaça de la Vila, amb continguts sobre què són les emocions, com identificar-les i regular-les de forma saludable, a més d’activitats senzilles i vídeos didàctics. El circuit incorporarà progressivament temàtiques com “Trencant l’estigma”, “Addiccions: parlar-ne per canviar”, “Entre tots fem prevenció del suïcidi”, “Quan no estàs bé… pots dir-ho” i “Construint benestar amb hàbits saludables”.

Aquest primer punt de l’itinerari tracta sobre la gestió emocional i està ubicat a la plaça de la Vila. Compta amb un cartell divulgatiu pensat per a la reflexió individual i col·lectiva. A través d’un codi QR es pot accedir al portal web Sentir-se bé a Llavaneres, amb continguts interactius, informació pràctica i recursos útils relacionats amb la gestió emocional.

Com funciona

La ciutadania recorre els punts al seu ritme i escaneja el QR per accedir a fitxes, vídeos i exercicis guiats.
La pàgina web de la iniciativa inclou dinàmiques interactives i criteris clars per saber quan cal buscar suport i com acompanyar algú del nostre entorn.

Per què liderat per infermeres

Les infermeres són clau en salut mental comunitària, apropen la salut on viu la gent, redueixen barreres i estigma, i actuen amb mirada holística i de drets. El Consell Internacional d’Infermeres, destaca que totes les infermeres tenen un paper vital per millorar l’accés, promoure l’alfabetització en salut mental i defensar drets i qualitat de l’atenció.

L’OMS assenyala que els models comunitaris milloren l’accés, el benestar i els resultats socials en entorns quotidians. Integrar la metodologia infermera en un itinerari urbà és, per tant, la baula que manca entre informació, prevenció i acompanyament efectiu.

Properes passes

Extensió progressiva de l’itinerari i nous continguts en col·laboració amb agents comunitaris, entitats educatives i professionals de salut.

L’itinerari s’anirà desplegant progressivament amb cinc nous punts (lluita contra l’estigma, addicions, prevenció del suïcidi, foment de l’ajuda i el suport mutu, i hàbits de vida saludables) repartits pel municipi. Cada espai oferirà continguts i recursos amb una mirada integradora i basada en la cura comunitària.

Acte d’inauguració

A l’acte d’inauguració de l’espai de gestió emocional hi han assistit, per part de l’Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres: Àlex Neira, alcalde, i Àngels Solà, regidora de Salut Pública; per part del COIB: Borja Manzanares, president, i Àlex Marieges, vocal d’Infermeria de salut mental; i Jordi Mitjà, infermer llavanerenc que ha format part del projecte. També hi ha estat present la diputada de Salut Mental de la Diputació de Barcelona, Gemma Tarafa, acompanyada de la comissionada, Pilar Solanes.

Les valoracions

Àlex Marieges, vocal d’infermeria de salut mental del COIB ha remarcat que “la professió infermera té un paper clau en la prevenció i la promoció de la salut mental, i accions com aquesta permeten acostar aquest àmbit a tota la població, de manera accessible i propera”.

“Des de Llavaneres apostem per una salut integral que inclogui, com és d’esperar, la salut mental. Fer-ho de la mà del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona ens permet arribar a la ciutadania amb rigor, empatia i compromís social”, ha destacat l’alcalde Àlex Neira, durant l’acte de presentació.

Àngels Sola, regidora de salut pública, ha posat en valor que “el projecte vol aprofitar els espais públics com a escenaris per treballar la salut mental d’una manera propera, inclusiva i transformadora. Llavaneres es posiciona com un dels municipis pioners a Catalunya en aquest tipus d’intervencions a l’espai públic”.

El COIB reforça el Programa Retorn en el marc de la campanya sobre la prevenció del suïcidi de la Diputació de Barcelona

Mon, 06 Oct 2025 00:00:00 GMT

El Programa Retorn és un servei assistencial i confidencial adreçat a infermeres col·legiades que afronten problemes de salut mental i/o addiccions. El COIB garanteix una atenció tècnica i humana de qualitat, amb itineraris personalitzats que inclouen atenció infermera especialitzada en salut mental, abordatge mèdic i psicològic, tant en règim ambulatori com d’hospitalització; i coordinació amb els serveis jurídics i laborals del Col·legi. L’objectiu final és la rehabilitació i la reinserció laboral segura, preservant sempre la intimitat de la persona.

L’accés al Programa es pot fer per iniciativa personal, a proposta de l’entorn (família, companys o responsables) o arran d’una reclamació formal vinculada a l’exercici professional. En tots els casos, la coordinació del COIB garanteix discreció i acompanyament per facilitar el contacte i el tractament adequat.

Paral·lelament, la campanya #Triolavida amplia els canals de suport emocional i d’urgència. El COIB recorda que el telèfon del Programa Retorn és el 900 649 200 i que es pot escriure a retorn@coib.cat. Per a situacions de risc o idees suïcida, es recomana el Telèfon de Prevenció del Suïcidi 900 925 555, així com el 061 Salut Respon, i per a joves de 14 a 29 anys, el xat de suport emocional Obro feel 680 354 155.

"Anhedònia, dins la depressió", el documental que obre converses sobre salut mental

Wed, 01 Oct 2025 07:10:38 GMT

Un treball de Fidel Masreal i Facundo Beraudi que ens apropa, sense filtres, a la vida quotidiana de set persones que conviuen amb la depressió. Una peça audiovisual produïda per Broadcaster, amb el suport del Pacte Nacional per la Salut Mental, que neix per trencar silencis, obrir converses i despertar consciències.

“Anhedònia” no és només un documental. És una experiència que ens interpel·la com a societat i professionals i que ens recorda la necessitat de posar cura, sensibilitat i esperança al centre.

Volem que l’estrena sigui un espai compartit, on les infermeres sigueu presència viva i protagonista. Omplir el Cinema Aribau és també un gest col·lectiu per donar força a la professió i per demostrar que les cures són part indestriable de qualsevol camí cap a la recuperació.

Data: 6 d’octubre
Hora: 19 h
Lloc: Aribau Cinema, Barcelona

Reserva la teva entrada

El COIB impulsa un Instagram Live per abordar el suïcidi des del coneixement i la cura

Thu, 04 Sep 2025 12:22:00 GMT

La conversa serà conduïda per Marina García Barrachina i Eva Gausachs Cucala, membres Vocalia de Salut Mental del COIB, i comptarà amb la participació de Cèlia Cuadrado, infermera especialista en salut mental.

Cèlia Cuadrado treballa actualment en l’àmbit penitenciari, on exerceix com a cap de Gestió d’Infermeria en funcions. És membre del Grup de Treball del Programa Marc de Prevenció del Suïcidi (GTPMPS) i del Comitè de Prevenció del Suïcidi del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. També col·labora com a docent a l’ACPS.

Aquesta iniciativa vol obrir un diàleg rigorós i compromès sobre un tema que continua sent un dels grans reptes de salut pública. L’objectiu és trencar estigmes, oferir eines de comprensió i reforçar la responsabilitat col·lectiva per prevenir el suïcidi, situant el coneixement i la cura en el centre de l’acció.

L’esdeveniment es podrà seguir .en directe a través del perfil d’Instagram del COIB (@infermerescoib)

El COIB se suma a la celebració del Dia Internacional de les Infermeres de Salut Mental

Mon, 01 Sep 2025 11:30:16 GMT

Aquest dia ens convida a mirar més enllà de les xifres i els diagnòstics. A posar al centre la feina de tantes infermeres que, des de la proximitat i el rigor professional, acompanyen persones i famílies en moments de fragilitat. Infermeres que no sols curen, sinó que donen sentit i esperança en un àmbit de la salut que massa sovint ha estat oblidat.

Amb aquesta mirada, des de la Vocalia d’Infermeria de Salut Mental del COIB, impulsem la jornada “Salut mental. Salut amb drets. Jornada Catalana de Salut Mental i Addiccions.”, que tindrà lloc el 16 d’octubre. La trobada pretén ser un espai de debat al voltant d’una idea fonamental: la salut mental només té sentit si es garanteix des del respecte als drets de les persones.

El programa reunirà ponències i taules rodones sobre nous models assistencials, experiències de vida i projectes innovadors que volen avançar cap a comunitats més inclusives. Hi prendran part professionals d’arreu de Catalunya, persones amb experiència pròpia i representants institucionals. La jornada clourà amb una entrega de premis i amb un acte de reconeixement a infermeres jubilades que han deixat una empremta significativa en l’àmbit de la salut mental.

Amb aquesta jornada, el COIB vol reafirmar una convicció: la salut mental no és només un repte del sistema de salut, és sobretot un compromís de les infermeres amb la dignitat de les persones i amb el dret a viure plenament en comunitat.

Llavaneres i el Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona impulsen un projecte pioner a Catalunya de vila emocionalment saludable

Fri, 11 Jul 2025 00:00:00 GMT

L’acord, promogut per la Regidoria de Salut Pública i la vocalia de salut mental del COIB, té com a objectiu situar el benestar emocional al centre de les polítiques públiques locals. Aquest projecte pioner convertirà Llavaneres en la «primera vila emocionalment saludable de Catalunya». Un dels reptes és promoure una mirada més oberta, inclusiva i comunitària sobre la salut mental.

El projecte

Amb l’acord, les dues institucions es comprometen a treballar conjuntament per fomentar la prevenció, la sensibilització i la promoció del benestar emocional a través d’un conjunt d’accions al municipi. L’eix central del projecte serà un itinerari urbà que oferirà continguts interactius, informació pràctica i recursos útils per a la ciutadania.

El projecte se centrarà en sis àmbits clau:

Gestió emocional
Lluita contra l’estigma
Addiccions
Prevenció del suïcidi
Foment de l’ajuda i el suport mutu
Hàbits de vida saludables

Les valoracions

“L’itinerari que es proposa serà una oportunitat per redescobrir la vila amb una mirada més conscient i connectada amb el benestar emocional”, han coincidit Àlex Neira, alcalde de Sant Andreu de Llavaneres, i Àngels Sola, regidora de Salut Pública.

“Aquest projecte vol apropar la salut mental a tothom, d’una manera pròxima, visual i participativa”, ha destacat Àlex Marieges, vocal de salut mental del COIB.

La iniciativa reforça el compromís conjunt del consistori i del COIB per una salut integral, on el benestar emocional sigui reconegut com a part essencial de la qualitat de vida.

A l’acte de signatura del conveni hi han assistit, per part de l’Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres: Àlex Neira, alcalde; regidora de Salut Pública, Àngels Solà, i per part del COIB: Borja Manzanares, president, Àlex Marieges, vocal de Salut Mental de la Junta de Govern, Eva Gausachs, membre de la vocalia de Salut Mental, Lluís Serrat, responsable de Projectes; i Jordi Mitjà, infermer llavanerenc que ha format part del projecte.

Salut mental. Salut amb drets. Jornada Catalana d'Infermeria de Salut Mental i Addiccions

Wed, 09 Jul 2025 10:14:42 GMT

La jornada comptarà amb ponències i taules rodones que abordaran temes com la recuperació personal, els nous models, noves estructures, la vulnerabilitat i els drets, i la vida en comunitat. A més, es farà el lliurament de premis als millors pòsters i un acte de reconeixement a infermeres referents jubilades.

Inscripcions obertes fins el 15 d’octubre de 2025

Preu inscripció: 10€ col·legiades al COIB i 15 € No col·legiades.

Inscriu-t'hi aquí

Presentació de treballs en format pòster

Les infermeres i infermers podran presentar els treballs en una de les següents modalitats:

Estudis finalitzats amb resultats
Experiències assistencials (projectes, casos clínics, bones pràctiques)
Projectes de recerca

Els resums han de seguir una estructura específica segons la tipologia del treball i complir amb requisits de format (PDF, lletra Arial 12, interlineat 1,5, justificat). El text no pot superar els 3.300 caràcters amb espais i no pot incloure imatges ni gràfics.

La infermera responsable del treball ha d’estar col·legiada al COIB, inscrita a la jornada i assistir-hi presencialment. Els pòsters seleccionats s’exposaran físicament durant la jornada i hauran d’incloure el nom de la jornada de forma visible.

Data límit d’enviament de resums: 22 de setembre de 2025
Enviar a: salutmental@coib.cat

Els millors treballs de cada modalitat rebran un premi de 300 €, un certificat acreditatiu i una inscripció gratuïta per a la jornada de 2027.

Consulta les bases per a la presentació de pòsters

Pròxima Jornada de Salut Mental

Wed, 11 Jun 2025 11:31:04 GMT

Un espai per reflexionar sobre els reptes actuals en aquest àmbit i reivindicar el paper clau de les infermeres en l’atenció i la promoció del benestar emocional.

Estigues atenta a la web del COIB per a més detalls i inscripcions.

Recerca Infermera en Salut Mental. Les 4 guanyadores dels Premis AEESME 2025, en directe a Instagram

Fri, 06 Jun 2025 09:52:24 GMT

L’Associació Espanyola d’Infermeria de Salut Mental (AEESME) ha reconegut enguany el talent, la dedicació i la innovació de quatre infermeres joves, però amb trajectòries molt potents, totes elles especialistes en salut mental.

Durant el directe, parlarem de les seves línies de recerca, dels reptes actuals en l’àmbit de la salut mental i el progrés del sistema de salut.

Les protagonistes de l’IG Live seran:

Eva Miralles Garijo. Infermera especialista en Salut Mental a la Fundació Centre Higiene Mental Nou Barris
Marta Domínguez del Campo. Infermera especialista en Salut Mental. RN, MSC, PhD Candidate. Referent de Recerca en Cures a la Unitat de Docència, Recerca i Innovació (UDRI) i investigadora al Grup MERITT-SMAPiJJ
Adrià Blanch Montoliu. Infermer especialista en Salut Mental. Exresident a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Sara Sánchez Balcell. Infermera especialista en Salut Mental. Doctora per la Universitat de Barcelona i professora a la Facultat d’Infermeria de la UB

Data i lloc: Dijous 12 de juny, 19 h - Perfil d’Instagram del COIB: @infermeresCOIB

L’excel·lència de les infermeres de Barcelona, reconeguda amb 4 dels 5 premis del XLII Congrés Nacional de Salut Mental

Tue, 15 Apr 2025 09:58:30 GMT

Del 9 a l’11 d’abril, més de 1.100 professionals de tot l’Estat es van reunir al Riojaforum per compartir coneixement, experiències i avenços en el marc del XLII Congrés Nacional d’Infermeria de Salut Mental i de la 4a Conferència Internacional de Salut Mental, organitzats per l’AEESME (Asociación Española de Enfermería de Salud Mental).

Amb gairebé 900 treballs presentats entre comunicacions i pòsters, el congrés ha volgut reconèixer la innovació, el compromís social i l’impacte assistencial dels projectes presentats. En aquest context, les infermeres de Barcelona han estat clares protagonistes, obtenint quatre de les cinc distincions atorgades per l’organització:

Premis obtinguts per infermeres de Barcelona

11è Premi al millor Projecte de Recerca de Residents d’Infermeria de Salut Mental:
“Fear Of Missing Out: Impacte d’una intervenció psicoeducativa basada en la consolidació d’una relació més sana amb les xarxes socials en la població juvenil”
Autor: Adrià Blanch Montoliu – Hospital de Sant Pau
Primer premi a la millor comunicació oral:
“De un entorno estructurado a la autogestión en la comunidad: impacto del proceso de externación penitenciaria en las necesidades y funcionalidad”
Autora: Marta Domínguez del Campo – Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Segon premi a la millor comunicació oral:
“La gestión colaborativa de la medicación: impulsando los derechos y la autonomía en la toma de decisiones de las personas con problemas de salud mental”
Autores: Eva Miralles, Rosanna Romani, Leticia Medeiros, Elisenda Muray i Mercedes Serrano – Centre de Salut Mental 9B
Primer premi a la millor comunicació tipus pòster:
“Regulación emocional y Salud Mental Positiva en estudiantes de enfermería: implicaciones para la futura práctica asistencial”
Autores: Zaida Agüera, Sara Sánchez, M.ª Aurelia Sánchez, Khadija El Abidi i Montserrat Puig – Universitat de Barcelona

El CCIIC trasllada a Salut la manca d'infermeres especialistes per atendre la salut mental a Catalunya

Fri, 21 Mar 2025 08:49:55 GMT

"Calen més de 2.400 les infermeres a l’àmbit de la salut mental i el reconeixement urgent de l'especialitat". Així ho han exposat avui els membres de la Comissió de Salut Mental (CSM) del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), que encapçala Miriam Broncano; al director del Pla Director de Salut Mental i Addiccions (PDSMiA) de Catalunya, Josep Tristany.

La reunió de treball, que ha tingut lloc a la seu del Consell, ha girat entorn dels resultats del document "Anàlisi de les necessitats d’infermeres especialistes en salut mental a Catalunya” –elaborat per la CSM-CCIIC i l’Associació Catalana d’Infermeria de Salut Mental (ASCISAM)– i que fa una radiografia fidedigna de les cures i de les professionals infermeres que treballen a l'àmbit.

Tres són els punts crítics evidenciats per l'estudi que s'han traslladat a Tristany. El primer, la categoria professional efectiva en el lloc de treball de les Infermeres Especialistes de Salut Mental, encara pendent a Catalunya –l'únic territori peninsular on no està reconeguda– i que "impossibilita la retenció i l'atracció de talent infermer que fuig a altres comunitats". El segon, l'augment de les dotacions d'infermeres especialistes i expertes en salut mental i l'ampliació de la seva cartera de serveis. I, per acabar una qüestió estratègica: la incorporació i representació de les infermeres als ens i les fases de planificació i redacció dels plans estratègics que afecten l'atenció a la salut mental. En concret, s'ha demanat que es reforci la presència de les infermeres de salut mental en les comissions i els grups de treball del PDSMiA, "per poder assessorar en la ppresade decisions i assegurar la perspectiva infermera", ha explicat Miriam Broncano.

La Comissió de Salut Mental del CCIIC està formada per Miriam Broncano Bolzoni (coordinadora, COIGI), Àlex Marieges Gordo (COIB), Dídac Garcia Fernández (COILL), Pere Dalmau Llorca (CODITA), Maria Montoro Ruiz (ASCISAM), Diego Pérez Calatrava (Comissió dels Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil – CSMIJ) i Cindy Esther Frías Torres (Plenari de Tutors i Tutores d’especialistes en formació d’Infermeria de Salut Mental).

Enquesta professional de l'OMS per abordar la salut mental de les infermeres a Europa

Wed, 12 Feb 2025 08:31:32 GMT

L'Oficina Regional per a Europa de l'OMS lidera el projecte "Abordar els reptes de salut mental", una iniciativa que té com a objectiu conèixer la situació de la salut mental comunitària i prioritzar i alinear les actuacions dels 27 països de la Unió Europea, Islàndia i Noruega.

Entre les esmentades línies i polítiques d'actuació, destaca la d'establir marcs col·laboratius a escala internacional per reforçar la xarxa de recursos humans en matèria de salut mental –principalment a l'atenció primària– des de la perspectiva del lideratge professional i amb un enfocament de promoció i prevenció de la salut mental.

Per avaluar la situació i disposar d'indicadors homogenis i de qualitat, adaptats a la situació dels diversos països de la regió, s'ha llançat una enquesta en línia oberta a les infermeres i infermers i als metges i metgesses d'aquests 29 països.

El formulari, que és anònim i permet seleccionar el país i regió, inclou algunes preguntes introductòries de caràcter personal i, de forma més àmplia, altres qüestions relatives a l'activitat professional. El primer dels blocs, sol·licita dades sobre la formació, el grau d'expertesa, el lideratge, l'àmbit de cura o les funcions en el lloc de treball. El segon paquet de preguntes, fa referència a la situació contractual, la càrrega de treball o les agressions, entre altres indicadors de 'burnout'. El tercer i últim dels blocs de l'enquesta aborda la salut mental i el benestar emocional de forma directa, recollint els sentiments i percepcions del professional sobre la seva salut mental mateixa.

Es pot accedir a l'enquesta a través del següent enllaç – https://healthworkers-survey.ccomsuam.org/ –. Per a més informació, es pot consultar el Sharepoint – Webinar Salut Mental Metges i Infermeres per ETO 6 - Enquesta UE.pptx – on la Subdirecció General d’Ordenació i Desenvolupament Professional de la Direcció General de Professionals de la Salut ha publicat un document explicatiu de la iniciativa.

Èxit de la primera sessió de la "Tribuna de les Professions", dedicada a la salut mental i emocional

Thu, 30 Jan 2025 11:33:29 GMT

L'infermer especialista en salut mental i vocal d'Infermeria de Salut Mental del COIB, Àlex Marieges, ha estat un dels ponents d’aquesta primera sessió, aportant una visió clau sobre el paper de la professió en la promoció de la salut mental i l’acompanyament a persones amb malestar psicològic. Marieges ha destacat la necessitat de millorar els recursos d’atenció en salut mental i ha posat en valor le competències de les infermeres en aquest àmbit.

A la taula rodona, moderada pel director d'El Periódico, Albert Sáez, també hi han participat Guillermo Mattioli, degà del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya; Sònia Hernández-Montaño, arquitecta especialitzada en arquitectura saludable; i Carme Panchón, pedagoga i professora honorífica de la Universitat de Barcelona. Els ponents han debatut sobre com diferents disciplines poden contribuir a fomentar la salut emocional i prevenir els problemes de salut mental, un repte cada cop més present a la nostra societat.

Un espai de diàleg entre professionals

La "Tribuna de les Professions" s'ha concebut com un espai de trobada entre professionals de diversos sectors per abordar qüestions d’interès social amb una mirada multidisciplinària. Aquesta primera sessió ha posat sobre la taula els principals reptes de la salut mental i emocional, una prioritat en l’agenda sanitària i social actual.

Àlex Marieges i Ana Ventosa sobre lideratge infermer en salut mental

Mon, 27 Jan 2025 11:00:34 GMT

Aquest vídeo subratlla l’aposta del COIB per la recerca i el lideratge infermer com a elements clau per transformar la salut mental. L’experiència de la infermera Ana Ventosa demostra com la pràctica basada en l’evidència pot reforçar la qualitat assistencial i els resultats en salut. A més, és un testimoni del paper fonamental de les infermeres com a agents de canvi dins del sistema de salut.

El COIB felicita Ana Ventosa per la seva excel·lència en recerca i la seva capacitat per innovar en l’àmbit de la salut mental. La seva dedicació és un exemple per a la professió i reafirma la importància del lideratge infermer en la construcció d’una assistència de qualitat.

Ana Ventosa, també ha estat guardonada amb el Premi a la millor comunicació oral breu al congrés Investén 2024.

Nou vídeo de Pregunta al President: parlem sobre el benestar i la salut mental de les infermeres

Mon, 27 Jan 2025 10:24:18 GMT

Entre les iniciatives que es presenten, destaca el Programa Retorn, un servei especialitzat i confidencial que ofereix suport a aquelles infermeres que necessiten acompanyament per gestionar situacions que poden impactar en la seva salut mental.

Si vols més informació sobre aquest programa i altres recursos disponibles, pots accedir a aquest enllaç.

Àlex Marieges participarà a "Salut mental i emocional. Com podem ser més feliços?"

Mon, 20 Jan 2025 13:21:39 GMT

L’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, en col·laboració amb El Periódico, posa en marxa el projecte Tribuna de les Professions, un espai dedicat al diàleg i la reflexió sobre temes d’actualitat i especial interès social.

La primera sessió d’aquest cicle tindrà lloc el proper dijous 30 de gener, a les 9.15 h, a Casa SEAT (Passeig de Gràcia 109 - Avinguda Diagonal, Barcelona) i abordarà el tema: "Salut mental i emocional. Com podem ser més feliços? La mirada dels i de les professionals".

Les sessions són dirigides cap a professionals i també al públic en general, però s’ha de fer reserva de plaça.

Més informació i inscripcions

El COIB reforça el lideratge infermer en salut mental amb el recolzament al programa QualityRights de l'OMS

Fri, 03 Jan 2025 10:29:03 GMT

La recent reunió entre el president del COIB, Borja Manzanares, el vocal de Salut Mental, Àlex Marieges, la fins ara directora del Pacte Nacional de Salut Mental de Catalunya, Magda Casamitjana i la Dra. Michelle Funk, cap de la Unitat de Política, Dret i Drets Humans del Departament de Salut Mental i Consum de Substàncies de l'OMS, va establir les bases per participar en la difusió del programa QualityRights a Catalunya. Aquest projecte té com a objectiu principal millorar la qualitat de l’atenció en salut mental, garantir els drets de les persones amb discapacitat psicosocial, intel·lectual o cognitiva, i promoure una atenció centrada en la recuperació i la dignitat humana.

Què és el programa QualityRights?

El programa QualityRights és una iniciativa global impulsada per l’OMS que busca transformar els serveis de salut mental mitjançant un enfocament basat en els drets humans i la recuperació. Els seus objectius principals són:

Avaluar i millorar la qualitat dels serveis: Proporcionar eines per garantir que els serveis de salut mental compleixin els estàndards internacionals.
Promoure el respecte als drets humans: Reforçar la dignitat de les persones usuàries, especialment aquelles amb discapacitats psicosocials, intel·lectuals o cognitives.
Capacitar professionals i usuaris: Dotar d’eines tant els equips sanitaris com els usuaris i les seves famílies per millorar l’atenció i la inclusió social.
Canviar actituds i pràctiques: Reduir l’estigma i promoure pràctiques que fomentin l’autonomia, el benestar i la inclusió.

El programa inclou mòduls formatius, guies d’implementació i eines per avaluar els serveis de salut mental segons els principis de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides. La traducció i formació a Catalunya s'està realitzant des d'Obertament, l'associació Catalana per la lluita contra l'estigma en salut mental.

Lideratge infermer en la salut mental

Segons Borja Manzanares, president del COIB, “aquest acord ens permet reafirmar el compromís de les infermeres com a figures essencials en la construcció d’una atenció en salut mental més humana, inclusiva i respectuosa amb els drets de les persones. És una oportunitat única per transformar els serveis de salut mental i posar en valor el lideratge de les infermeres”.

Per què és necessari implementar QualityRights a Catalunya?

La salut mental a Catalunya, com en altres parts del món, afronta reptes significatius:

Estigma i discriminació: Moltes persones amb problemes de salut mental continuen patint exclusió social i vulneració de drets.
Manca d’estàndards unificats: Els serveis de salut mental sovint no compleixen els criteris mínims de qualitat i respecte als drets humans.
Paper infravalorat de les infermeres: La professió infermera, tot i ser clau en la cura de la salut mental, necessita més visibilitat i reconeixement per liderar els canvis necessaris.

Implementar els QualityRights permetrà abordar aquestes problemàtiques amb un enfocament estructurat, basat en estàndards internacionals i en la promoció de la dignitat humana.

Compromís amb el futur de la salut mental

Amb aquesta col·laboració, el COIB reafirma la seva voluntat de liderar iniciatives que millorin la qualitat de vida i el respecte als drets humans en salut mental. El programa QualityRights marca l'inici d'un camí de transformació en el qual les infermeres tenen un paper fonamental com a agents de canvi.

Properament, es compartiran més detalls sobre l’avenç d’aquest projecte i les accions que es duran a terme. Des del COIB, animem totes les col·legiades a seguir de prop aquesta iniciativa i a sumar-se a la construcció d’un futur millor per a la salut mental.

Més informació a obertament.org

El COIB inicia sinergies amb l'OMS per liderar la millora de l'atenció en salut mental i reforçar el lideratge de les infermeres

Tue, 10 Dec 2024 14:02:37 GMT

Aquesta trobada marca la primera vegada que el COIB estableix contacte directe amb representants de l'OMS, un pas clau per consolidar el rol de les infermeres com a eix essencial en l'àmbit de la salut.

Durant la reunió, s’ha abordat la possibilitat d’adaptar i implementar la iniciativa QualityRights a Catalunya. Aquest projecte de l’OMS té com a objectiu millorar la qualitat de l’atenció i dels serveis de salut mental, alhora que promou els drets humans de les persones amb discapacitat psicosocial, intel·lectual o cognitiva, en línia amb la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

El COIB, juntament amb el Pacte Nacional de Salut Mental de Catalunya i l’Associació Obertament, vol posicionar-se com a executor estratègic d’aquesta iniciativa a nivell nacional. El Col·legi es planteja com a vehicle per potenciar les infermeres com a agents de canvi en salut mental, liderant l'aplicació d’estàndards internacionals de drets humans i recuperació en els serveis de salut.

Segons el president del COIB, Borja Manzanares, aquesta col·laboració representa una oportunitat única per situar les infermeres com a referents, consolidant-les com a figures claus en la transformació del sistema de salut mental. "Estem orgullosos de fer aquest primer pas amb l'OMS, que sens dubte obre la porta a noves sinergies per garantir una atenció més digna i centrada en les persones", ha destacat.

Amb aquesta trobada, el COIB reafirma el seu compromís amb la salut mental i es posiciona com a referent per impulsar accions que contribueixin a millorar la qualitat de vida i el respecte als drets de totes les persones en aquest àmbit.

Seguirem informant les col·legiades dels pròxims passos d’aquesta iniciativa i de les accions que s’emprendran en aquest nou marc de col·laboració.

Aprovació i desplegament del Pacte Nacional de Salut Mental

Tue, 10 Dec 2024 00:00:00 GMT

Així s'ha anunciat aquest 10 de desembre, després de la Trobada amb els impulsors del Pacte Nacional de la Salut Mental celebrada ahir i a la qual van assistir, en representació del CCIIC, Míriam Broncano i Àlex Marieges de la Comissió de Salut Mental del Consell. Durant la reunió, la consellera de Salut, Olga Pané; la secretària general del Departament de la Presidència, Eva Gimenez; i la directora general de Coordinació Interdepartamental, Mònica Lafuente; van explicar l'esmentat programa, de forma detallada, als agents implicats en la redacció del PNSM.

La salut mental a Catalunya

A Catalunya, 1,2 milions de persones té un trastorn mental. D’aquests, el 24% de més de quinze anys declara tenir malestar emocional, mentre que un 7,4% de la població de quatre a catorze anys reconeix patir un problema relacionat amb la salut mental. Segons l’Organització Mundial de la Salut, una de cada quatre persones al món patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida. Unes dades que suposen un crit d’atenció a tota la comunitat per mirar de revertir-les. Per això, el Govern destinarà 20 milions d’euros addicionals l’any vinent a promoure i implementar polítiques dirigides a millorar la prevenció, atenció i integració de les persones afectades amb un problema de salut mental i emocional.

Un abordatge integral de la salut mental

El nou model que proposa el PNSM és un model propi basat en la prevenció, atenció i recuperació biopsicosocial que té en compte els diversos factors (biològics, psicològics i socials) que influeixen en el benestar d’una persona, garantint en tot moment els drets de les persones. Proposa un salt endavant per deixar de tractar les persones afectades amb un problema de salut mental com a pacients per convertir-les en part activa de tot el procés i fer possible una veritable integració a la societat. Tots aquests canvis aniran acompanyats d’una millora de la coordinació entre tots els agents implicats, des de les administracions fins a les entitats especialitzades i les associacions de familiars.

El document de consens que es va validar durant la trobada de la Taula del Pacte de Salut Mental el passat 5 de juliol de 2024 compta amb sis línies estratègiques, vint-i-cinc objectius estratègics i vuitanta-nou objectius operatius. Les línies estratègiques són les següents:

Participació i empoderament de la persona que pateix un problema de salut mental.
Protecció i promoció del benestar emocional en totes les edats de la vida i transicions de la persona. Contribució del sector de la salut mental a la gestió i l’abordatge de l’impacte dels determinants estructurals i socials que afecten la salut mental i el benestar emocional.
Prestació d’uns serveis de salut mental equitatius, accessibles i de qualitat.
Serveis integrals, integrats, multisectorials i adaptables en entorns comunitaris i amb una oferta o cartera de serveis que doni resposta a les necessitats de forma efectiva i eficient.
Lideratge i governança eficaços en l’àmbit de la salut mental. Finançament.
Enfortiment dels sistemes d’informació, les dades científiques, la innovació i la recerca sobre la salut mental. Orientació al futur.

Un pacte alineat amb les estratègies internacionals

El Pacte Nacional de Salut Mental compta amb el vistiplau de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), amb qui el Govern de la Generalitat va signar un conveni de col·laboració per implementar la iniciativa Quality Rights a Catalunya, que té per objectiu la millora de la qualitat de l’atenció en els serveis de salut mental i la promoció dels drets humans de les persones amb condicions de salut mental i discapacitat psicosocial, cognitiva o intel·lectual. Amb aquest acord, Catalunya esdevé referent a Europa en la implementació dels drets a les persones amb problemàtica de salut mental a totes les polítiques.

Nous projectes amb resultats positius

Des del 2022 s’han impulsat diverses iniciatives que contribueixen al canvi de perspectiva a l’hora d’atendre els problemes de salut mental com, per exemple, la creació de Punts Blaus en totes les universitats per detectar i atendre casos de malestar emocional, acompanyar i assessorar les persones afectades; el Programa temporal per a l'impuls de la presència de les arts i la cultura com a eina de salut mental de les persones, coordinat pel Departament de Cultura; o la línia d’ajuts Ocell de Foc que impulsa el Departament de Treball per projectes que tinguin per objectiu l’atenció a joves entre 16 i 30 anys, especialment aquells amb problemàtica de salut mental, i el seu acompanyament cap a l’autonomia personal i la construcció d’una vida independent.

Conversem amb la infermera i escriptora Ida Bloeme en el marc del Dia Internacional de la Lluita contra els TCAs

Sat, 30 Nov 2024 00:00:00 GMT

Els TCA, com l’anorèxia, la bulímia o el trastorn per afartament, són afeccions que van més enllà del comportament alimentari i afecten profundament la salut física i emocional de qui els pateix. Aquest any, la jornada subratlla com el suport emocional i una detecció precoç poden marcar la diferència en la recuperació.

A proposta de la Vocalia de Salut Mental, enguany posem el focus en el TCA a través de la infermera i escriptora Ida Bloeme, que aporta una mirada única amb el seu llibre "Verdad". Es tractad’una obra que convida a endinsar-se en la profunditat de les emocions. Amb una narrativa commovedora i honesta, Ida Bloeme aborda la complexitat de la salut mental i ofereix una eina valuosa tant per a qui lluita amb els seus propis dimonis com per a aquelles persones que ho volen entendre i acompanyar. "Si alguna vegada t’has sentit atrapada en un laberint fosc, aquest llibre et pot ajudar a trobar els llampades de resiliència que poden sorgir de les experiències més difícils", destaca l’autora.

És fonamental destacar la importància de visibilitzar els TCA i fomentar espais de suport i educació per combatre aquests trastorns. Per fer-hi front, animem a tothom a aprofundir en la reflexió sobre la salut mental i a donar veu a aquelles persones que sovint lluiten en silenci.

El COIB ofereix diferents programes d’ajuda per a la gestió i millora de la salut mental de les seves col·legiades i col·legiats.

Neix la Xarxa Local de Salut Mental per impulsar el Pla Estratègic de Salut Mental de la Diputació de Barcelona

Wed, 13 Nov 2024 09:40:14 GMT

L'objectiu d'aquesta xarxa és treballar de manera coordinada per fomentar la promoció de la salut mental i la prevenció de trastorns mentals des d’un enfocament local, proper a les necessitats de la ciutadania. El Pla Estratègic de Salut Mental de la Diputació de Barcelona inclou seixanta accions destinades a promoure la detecció precoç, l'acompanyament i el respecte als drets de les persones amb problemes de salut mental, entre altres objectius.

La Xarxa Local de Salut Mental col·laborarà amb institucions com el Departament de Salut de la Generalitat, la Federació Salut Mental Catalunya, i altres entitats de referència. Entre les accions previstes, destaquen els primers auxilis en salut mental, la prevenció del suïcidi i el suport a les persones afectades, així com la implementació d’un xat d’atenció 24 hores. Aquestes accions es desplegaran inicialment en els municipis membres de la xarxa, per després expandir-se al conjunt de la demarcació de Barcelona.

Amb aquesta nova xarxa, la Diputació busca articular accions conjuntes i estendre les millors pràctiques a nivell local. Tal com ha destacat Pilar Solanes, comissionada del Pla Estratègic de Salut Mental, “la xarxa neix amb la finalitat de compartir i avaluar iniciatives per fer-les accessibles a tot el territori”.

Des del COIB, la participació en aquesta xarxa representa un pas més en el compromís del Col·legi per enfortir la salut mental comunitària i aportar l’expertesa de les infermeres en aquest àmbit, tant en prevenció com en acompanyament i suport a les persones afectades i les seves famílies.

Fotografia: Diputació de Barcelona

És l’hora de prioritzar la salut mental a la feina

Wed, 09 Oct 2024 15:16:38 GMT

És l’hora de prioritzar la salut mental a la feina. Aquest és el lema impulsat enguany per la Federació Mundial de Salut Mental per celebrar el 10 d'octubre el Dia Mundial de la Salut Mental.

Des del 1992, aquest és el dia escollit per fomentar una major comprensió global de la salut mental, promoure canvis significatius orientats a la recuperació i la defensa dels drets de les persones amb experiències viscudes i conscienciar a la societat en general sobre la importància de la prevenció i la promoció del benestar emocional. Arreu del món aquest dia i els previs i successius, es duen a terme actes, conferències, seminaris i campanyes que reforcen la temàtica del lema escollit.

El Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), s'adhereix al lema mundial i des de la Vocalia de Salut Mental es difondran, mitjançant les seves xarxes socials, tota una sèrie de materials dissenyats per donar-hi suport.

Sovint, la feina, té el sentit per moltes persones que estan travessant un moment de patiment psíquic de normalitzar les seves vides. No és estrany que ens expressin: vull tornar a treballar, m'agradaria tornar a fer el que feia, m'agradaria tornar a ser el/la d'abans...

Els problemes de salut mental, que poden aparèixer molts d'ells en etapes de la nostra primera adultesa, poden arribar a truncar expectatives, projectes acadèmics i/o laborals. Reemprendre'ls sol ser una part important en el procés de recuperació de les persones. Massa sovint, l'estigma associat als problemes de salut mental acaba sent un gran i injust entrebanc a superar per les persones afectades, abocades en molts casos a rebre pensions que amb prou feines cobreixen les seves necessitats vitals.

Dades de l'estudi "Salut Mental i estigma a les organitzacions catalanes" realitzat per Obertament, reflecteixen que el 90% de les persones que han passat per un problema de salut mental no s'han sentit capaces de parlar-ne de manera directa a la feina, que el 52% de les absències cursades pels treballadors per aquests motius han amagat la causa o que el 37% de les persones amb experiències viscudes, tenen por de demanar ajuda en el seu entorn laboral per la por a l'impacte que pugui tenir en el seu futur. El mateix estudi exposa que el 60% de les persones que han passat per moments de patiment psíquic no han deixat d'anar a la feina i que el 44% treballa sovint malgrat viure aquesta situació.

La feina també pot arribar a esdevenir un factor de risc psicosocial. Dades de 2023 de l'Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo exposen l'augment progressiu de baixes laborals per salut mental, assolint l'esmentat any la xifra rècord de les mateixes: 597.666.

El Grup Europeu per la Gestió dels Recursos Psicosocials, determina uns factors de risc:

Altes càrregues i ritmes de treball, amb alta exigència psicològica
Contingut i ritme de treball
Condicions físiques i ergonòmiques del lloc de treball
Baixa autonomia en la presa de decisions i en la participació
Nivells retributius i baixa seguretat contractual
Manca de desenvolupament personal i professional
Indefinició dels rols en les organitzacions
Manca de lideratge i comunicació
Cultura organitzacional poc orientada a tenir present les necessitats dels treballadors, a la seva cura
Vulnerabilitats personals

És fàcil, com a infermeres, sentir-nos reflectides en un o molts dels punts anteriors. El desenvolupament de la nostra activitat professional, que implica necessàriament acompanyar amb les nostres emocions les emocions dels altres, és un fet inherent a la nostra professió en el nostre dia a dia i un valor que malauradament no s’acompanya de les condicions laborals que necessitem i mereixem per minvar el seu impacte en les nostres vides, en la nostra salut mental.

El recent estudi publicat aquest mateix setembre a la Journal of Psichyatric and Mental Healh Nursing per David Giménez-Díez, Juan M. Leyva-Moral, Carolina E. Watson, Maria Dolors Bernabeu-Tamayo “Mental Healht Status and the Intention to Leave the Profession of Nurses Employed Across Catalonia, Spain: A Cross-Sectional Study, exposa, entre d’altres, dades tan significatives com:

El 44% de les infermeres de Catalunya mostren ansietat moderada/severa
El 53% s’han replantejat la seva feina
El 69% expressen la intenció d’abandonar la professió

Els anys passen i sembla massa vegades que res no canvia.

Seguim doblant torns i alterant plans personals i familiars per cobrir els nostres dispositius i donant l’assistència que la ciutadania mereix.
Seguim vivint de la incertesa contractual on l’esforç diari i la implicació no és sinònim de tenir recompensa (s’acaba el contracte i fins al pròxim).
Seguim vivint en un estat d’alerta constant per la trucada en el nostre temps de descans, substituïda d’un temps ençà per grups de whatsapp on no hem donat el nostre permís per ser-hi i on es fan crides a poder cobrir els serveis a qualsevol hora, faltant al nostre dret (com el de qualsevol treballadora) a la desconnexió digital.
Seguim reclamant uns nivells retributius que la nostra formació justifica amb escreix.
No volem instrumentalitzar el Dia Mundial de la Salut Mental a favor de la nostra causa, però aquest any és inevitable que aquesta ens interpel·li més que mai.
Perquè som ciutadanes, treballadores, persones al servei d’altres persones que mereixen la nostra millor versió. Cuidem i tenim la necessitat de ser cuidades.

Prioritzem la salut mental a la feina, la de totes, la de tothom, també la de les infermeres.

La Setmana de la Salut Mental és una acció impulsada per la Vocalia de Salut mental del COIB:

Parlem amb els vocals Àlex Marieges i Montse Bassa

En el marc de la Setmana de la Salut Mental, parlem amb el vocal de Salut Mental, Àlex Marieges i la Vocal d'Infermeria del Treball, Montse Bassa.

Paula Barrantes

Parlem amb Paula Barrantes, infermera - tècnica de salut mental i estigma a l'àmbit sanitari a Obertament, en el marc de la Setmana de la Salut Mental del COIB.

Mercè Casadesús

Parlem amb Mercè Casadesús, infermera de salut mental a la Fundació Althaia Manresa, en el marc de la Setmana de la Salut Mental del COIB.

Albert Piquer

Parlem amb l'Albert Piquer, president de la Federació Veus, en el marc de la Setmana de la Salut Mental del COIB.

La Fundació Galatea i la UOC impulsen un projecte pioner per identificar els trets comuns entre els professionals de la salut amb baixos nivells de burnout

Tue, 08 Oct 2024 00:00:00 GMT

La Fundació Galatea, conjuntament amb la Universitat Oberta de Catalunya i el suport de la Fundació “la Caixa”, promou aquest projecte de recerca amb l’objectiu d’identificar els atributs característics de les persones professionals de la salut amb nivells baixos de burnout.

L’estudi “Caracterització dels professionals sanitaris que presenten baixos nivells de burnout professional” és un dels projectes guanyadors de la Convocatòria Connecta 2023 de l’Observatori Social de la Fundació “la Caixa”. El projecte està liderat pel doctor Oriol Yuguero, investigador principal del nou grup de recerca Ètica, Equitat i Eines Digitals per a la Millora de la Salut (e-RLab) de l’eHealth Center de la UOC.

Tradicionalment, els estudis s'han centrat en el malestar emocional i psicològic dels professionals de la salut, així com en les causes que els porten a desenvolupar la síndrome del treballador cremat o burnout. En canvi, aquest estudi pretén canviar la perspectiva per intentar entendre els factors que permeten a certs treballadors, contra pronòstic o adversitat, mantenir-se motivats al lloc de feina.

Objectius del projecte

L’objectiu principal d’aquesta investigació és identificar patrons comuns entre els professionals de la salut que presenten baixos nivells de burnout. A través d’un qüestionari, es busca detectar les diferències d’aquests trets segons la categoria professional, l’edat i el gènere. A més a més, s’avaluaran possibles fluctuacions en els nivells de burnout i es considerarà l’ús de la realitat virtual per simular situacions estressants i complexes amb els professionals que participin en la investigació.

Aquesta iniciativa representa una oportunitat per obtenir evidències que permetin dissenyar noves accions formatives de promoció de la salut i autocura entre els professionals de la salut, sempre amb l’objectiu de millorar el benestar emocional i físic del col·lectiu.

Com participar-hi?

El COIB anima a totes les col·legiades i col·legiats que vulguin col·laborar-hi a completar el qüestionari. Les dades recopilades ajudaran a entendre millor els mecanismes de resistència al burnout i contribuiran a millorar les accions de promoció de la salut.

Aquesta difusió forma part de les activitats impulsades pel COIB durant la Setmana de la Salut Mental, en el marc de la qual es vol sensibilitzar i promoure accions que afavoreixin la salut mental dels professionals de la salut.

Accés al qüestionari

El suport, la comprensió i l’escolta activa són fonamentals per prevenir el suïcidi

Tue, 10 Sep 2024 12:17:45 GMT

Segons la Judit Pons, les infermeres són sovint les primeres a identificar signes d’alerta en les persones que podrien estar en risc de suïcidi, ja que tenen una relació estreta i de confiança amb ells. “El suïcidi no és només un problema individual, sinó que afecta profundament les famílies i les comunitats. Per això, la detecció precoç és essencial, i les infermeres tenim un paper clau en aquest sentit”, comenta.

Els factors de risc que poden augmentar la probabilitat de suïcidi inclouen la depressió, l’ansietat, l’aïllament social, i altres circumstàncies personals o socials. També destaca la importància d’oferir una atenció integral que tingui en compte tant els aspectes emocionals com els socials, i subratlla la necessitat de coordinar-se amb altres professionals de la salut per garantir una atenció completa i efectiva.

A més a més, la Judit Pons també coordina la Comissió Mixta de Mortalitat del Consorci Hospitalari de Vic i dona suport a programes com el Grup de Supervivents, oferint atenció a persones que han perdut éssers estimats a causa del suïcidi.

Amb la seva experiència, la Judit Pons fa una crida a la importància de parlar obertament sobre la salut mental i el suïcidi, trencant els tabús i l’estigma que encara envolten aquest tema. “El suport, la comprensió i l’escolta activa són fonamentals per prevenir el suïcidi, i les infermeres tenim un paper clau en oferir aquest espai segur a les usuàries i els usuaris”, conclou.

Aquest Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, el COIB vol destacar la feina de professionals com la Judit Pons i de tots aquells que treballen incansablement per salvar vides, recordant que la prevenció és possible si treballem conjuntament.

4a Jornada Infermera de Recerca i Innovació en Salut Mental: impulsant el coneixement i la innovació en salut Mental

Thu, 13 Jun 2024 15:12:54 GMT

La jornada ha començat a les 9:00h amb una benvinguda per part de la infermera i Dra. Paola Galbany, presidenta del COIB, qui ha inaugurat l’acte destacant la importància de la recerca infermera per millorar la qualitat de l’atenció en salut mental.

La conferència inaugural ha estat a càrrec de Miriam Broncano, infermera de salut mental i doctora en Biologia Molecular, Biomedicina i Salut.

A les 10:15h s’ha dut a terme la primera taula rodona, titulada "Recerca des de la perspectiva de gènere", moderada per Carmen Naranjo Diaz. Les ponents Marta Jiménez i Rosa Giralt han compartit les seves investigacions i experiències, destacant la importància d’integrar la perspectiva de gènere en la recerca de salut mental.

Després d'una pausa-cafè, la jornada ha continuat amb la segona taula rodona: "Recerca en conductes addictives", moderada per Ana Belén Martínez Gonzalo. Els ponents Elies Guillem Guzman i Maria de la Cabeza Martínez Quesada han presentat els seus treballs sobre addiccions, subratllant els desafiaments i les oportunitats en aquest camp de la salut mental.

A les 15:00h, Francesc Mauri, meteoròleg i presentador del temps a TV3, ha oferit la conferència de cloenda sobre "El temps i la salut mental", explorant la relació entre els factors meteorològics i la salut mental. Mauri ha aportat una perspectiva única, combinant la seva experiència en meteorologia amb el benestar mental.

La jornada ha conclòs amb l’entrega de premis, reconeixent els millors pòsters presentats. Els guardons han estat lliurats per Jose Carlos Saz i Juana Jaldón, membres de la vocalia de Salut mental del COIB.

Millor pòster d’Acció Innovadora: “Actuando por la Salud Mental: Impacto de una Obra Teatral desde la visión enfermera en la Prevención Primaria y Secundaria en Llinars del Vallès” d’en David Garcia Livingston, la Natalia Mangas Fernández i la Judit Vázquez Vigón.

Actuando por la Salud Mental. Impacto de una Obra Teatral desde la visión enfermera en la Prevención Primaria y Secundaria en Llinars del Vallès.pdf

Millor pòster al Projecte de Recerca: “Anàlisi de les estratègies d’abordatge infermer davant de conductes disruptives i contenció d'hospitalització TEA.” de la Mònica Lobo Margarit, la Gemma Batlle Colomina, l’Alejandra Mantecon Buendia i la M. Dolors Llos Sabrià.

Anàlisi de les estratègies d’abordatge infermer davant de conductes disruptives i contenció d'hospitalització TEA..pdf

Finalment, Maria Romeu, vicepresidenta del COIB i membre de la vocalia d’Infermeria de Salut mental del COIB, ha clausurat l’esdeveniment amb un discurs de comiat, agraint la participació de tots els assistents i destacant la importància de continuar avançant en la recerca infermera en salut mental.

Vine a la 4a Jornada de Recerca i Innovació en Salut Mental

Fri, 26 Apr 2024 11:01:47 GMT

L'objectiu principal de la jornada és dona a conèixer resultats de la recerca infermera en salut mental, donar visibilitat a les actuals línies de recerca infermera de salut mental en temes de gènere i addiccions.

La jornada començarà a les 9.00h amb la inauguració per part de la Dra. Paola Galbany, presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB). Miriam Broncano, infermera de salut mental i doctora en Biologia Molecular, Biomedicina i Salut farà una conferència inaugural sobre el lideratge infermer i la recerca.

La primera taula rodona estarà formada per les infermeres Marta Jiménez i Rosa Giralt, que ens parlaran sobre la recerca des de la perspectiva de gènere.

Després de la pausa-cafè, iniciarà la segona taula rodona de la jornada: “Recerca en conductes addictives”, amb les infermeres Maria de la Cabeza Martínez i Elies Guillem.

A les 15:00h tindrà lloc la conferència de cloenda: el temps i la salut mental, amb Francesc Mauri, abans de l’entrega dels dos premis de la jornada: el millor projecte de recerca i la millor acció innovadora.

La vicepresidenta del COIB i membre de la Vocalia d’Infermeria de Salut Mental del Col·legi, Maria Romeu, tancarà la jornada amb el discurs de cloenda.

Consulta les bases pel millor projecte de recerca i la millor acció innovadora

Inscriu-te aquí

El COIB organitzar un nou webinar sobre l’abordatge de les addiccions

Fri, 12 Jan 2024 11:49:12 GMT

Les infermeres que treballen a la xarxa d’addiccions volen eliminar l’estigma i el tabú que suposa aquest tema tant dins l’àrea de salut mental com dins l’àrea de salut general. Aquest webinar es realitza des del grup d’infermeria del CAS Catalunya i està dirigit a totes les infermeres que volen aprofundir en el seu coneixement de les addiccions.

La sessió anirà a càrrec de la infermera Marina García, especialista en salut mental de l’Àrea d’addiccions de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i la infermera Dra. Amparo del Pino, cum laude en el programa de Neurociències de la Universitat de Barcelona i llicenciada en Psicologia.

Ambdues ponents presentaran la situació actual de les addiccions des d’una perspectiva de promoció, prevenció, reducció de danys i sempre col·locant a l’usuari com a centre de les cures.

El webinar serà de modalitat híbrida el dijous 25 de gener a les 17:30h i tindrà una duració aproximada d’una hora i mitja.

Clica aquí per inscriure’t.

Judit Pons: “Tots tenim un paper en la prevenció del suïcidi”

Wed, 06 Sep 2023 12:41:26 GMT

Suïcidi. Una paraula que pràcticament tothom en té una idea formada del que és, però que generalment incomoda. Per què no se’n parla gaire als mitjans de comunicació? Segurament hi ha una part d’estigma, però potser també hi ha un bocí de prudència. Això vol dir que no se n’ha de parlar? Els darrers anys, les persones, col·lectius i entitats que malden per la prevenció del suïcidi han posat èmfasi en el fet que cal trencar el silenci i se n’ha de parlar. En aquest sentit, l’any 2003 l’Associació Internacional per la Prevenció del Suïcidi (http://iasp.info) conjuntament amb l’Organització Mundial de la Salut van establir el 10 de setembre com el Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, un esdeveniment basat en la promoció i la comunicació per transmetre el missatge que el suïcidi es pot prevenir.

El lema triennal vigent encara enguany és “Creant esperança mitjançant l’acció” i és un recordatori que hi ha una alternativa al suïcidi, i pretén inspirar confiança en què les nostres accions, per grans o petites que siguin, poden donar esperança als qui lluiten per tirar endavant. Justament el missatge és que tots tenim un paper en la prevenció del suïcidi, cadascú des del lloc que li correspon en cada moment: veïna, parella, amic, mare, tiet, companya de feina, professional de la salut, fill, neta, mestre... I com ho hem de fer, això? D’entrada estar atents al nostre entorn, veure les persones que poden estar-se plantejant el suïcidi. S’ha dit moltes vegades, la persona que pensa en el suïcidi vol deixar de patir.

Poder arribar a aquestes persones i poder transmetre que no estan soles és un primer pas. No cal dir què han de fer ni donar solucions, tan sols oferir un espai d’escolta a allò que l’està preocupant. Sovint el sol fet d’interessar-nos de forma sincera i sense prejudicis pot marcar la diferència per aquella persona que està en risc. Un altre punt important és no deixar sola a la persona si hi ha un risc imminent i acompanyar-la per poder rebre ajuda professional.

Acció Infermera sobre la Salut Mental

Tenint en compte la importància que té parlar sobre el suïcidi en tots els àmbits, aquest tema enguany serà el protagonista en l’obertura de la 9a Jornada Catalana d’Infermeria de Salut Mental que el Col·legi d’Infermeres i infermers de Barcelona (COIB) organitza el dijous, dia 5 d’octubre. Una primera comunicació, en format diàleg, que com a infermera especialista en salut mental, compartiré amb la Dra. Cecília Borràs, psicòloga i Presidenta de Després del Suïcidi – Associació de Supervivents (DSAS).

El lideratge infermer en la salut mental també estarà present durant la jornada en altres dues taules: una centrada en l’enfocament infantojuvenil i l’altra en adults. Malgrat aquest lideratge, Catalunya és l’única comunitat autònoma que forma Infermeres Especialistes en Salut Mental, i després no reconeix la categoria professional, fet que provoca que molt talent marxi cap altres comunitats que els hi atorga aquest reconeixement.

El paper dels Mitjans de Comunicació

Fa anys, es va establir una mena de pacte de silenci sobre el suïcidi als mitjans de comunicació per l’anomenat “Efecte Werther”, que postula que el fet de parlar de suïcidi als mitjans de comunicació provoca més suïcidis.

Però el que han demostrat els estudis és que segons com es tracta el suïcidi als mitjans sí que pot afavorir el “pas a l’acció” a aquelles persones que per diferents circumstàncies ja estan en una situació de risc. Per aquestes persones “vulnerables”, el fet de sentir parlar del suïcidi en termes inadequats (mitificant o glorificant el fet, plantejant que no hi havia alternatives, explicant amb detalls el mètode emprat, especulant sobre el fet…) pot actuar com un precipitant a realitzar-ho.

Ara bé, si els mitjans de comunicació parlen del suïcidi com el fenomen multifactorial que és, posant testimonis de recuperació, donant veu a supervivents (persones que sobreviuen al suïcidi d’un ésser estimat), informant que es pot ajudar a les persones que es troben en aquesta situació i on trobar ajuda, llavors es produeix l’efecte contrari, l”Efecte Papageno”, que el que fa és convertir els mitjans de comunicació en agents preventius del suïcidi.

Dra. Judit Pons
nfermera especialista en Salut Mental. Referent dels programes d’atenció a la conducta suïcida Consorci Hospitalari de Vic. Membre de l’Associació Catalana d’Infermeria en Salut Mental.

Aquí pots descarregar l'article

Premien els millors pòsters de Projectes de Recerca o Accions i intervencions a la 9a Jornada Catalana d’Infermeria de Salut Mental

Wed, 09 Aug 2023 11:10:55 GMT

Els objectius de la jornada són visibilitzar els nous enfocaments i les noves eines terapèutiques des de la perspectiva de la infermera de salut mental i facilitar als participants un espai d'escolta i reflexió sobre els nous models d'atenció a les persones.

La trobada professional començarà amb la ponència de Judit Pons, infermera especialista en salut mental, i Cecília Borràs, psicòloga i Presidenta de Después del Suicidio – Asociación de Supervivientes” (DSAS), que ens parlaran sobre el suïcidi.

A continuació hi haurà dues taules rodones sobre el lideratge infermer en la salut mental, una centrada en l’enfocament infantojuvenil a càrrec de les infermeres especialistes en salut mental: Aida Romero Inglada, Alicia García Carrasco, Maria Orcajo i Eric Baello i moderada per Diego Pérez. I l’altra taula tractarà el lideratge infermer en la salut mental d’adults a càrrec de les infermeres especialistes en salut mental: Sandra de Andrés, Andrea Mallorquí, Elisabet Turis i Xavier Duran, i de Maria Aran Herrera, coordinadora tècnica de la Federació Veus, la taula estarà moderada per Regina Carreras, infermera especialista en salut mental.

A la tarda, es farà l’exposició i entrega dels premis dels pòsters presentats i lliurament del premi ASCISAM 2023.

La conferència sobre el present i futur de la infermera especialista a càrrec de la degana del Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) i directora de l’Àrea de Coneixement i Desenvolupament Professional del COIB, Glòria Jodar; clourà aquesta 9a Jornada Catalana d’Infermeria de Salut Mental.

Més informació i inscripcions

9a Jornada Catalana d’Infermeria de Salut Mental. La salut mental des de la mirada infermera

Fri, 07 Jul 2023 11:20:47 GMT

La jornada té com a objectius visibilitzar els nous enfocaments i les noves eines terapèutiques des de la perspectiva de la infermera de salut mental i facilitar als participants un espai d'escolta i reflexió sobre els nous models d'atenció a les persones.

Comptarem amb una ponència d’obertura sobre el suïcidi, amb una taula rodona sobre el lideratge infermer en la salut mental infantojuvenil i una altra enfocada a la salut mental dels adults, de la mà d’infermeres i infermers especialistes en salut mental.

Acabarem la jornada amb la ponència de cloenda a càrrec de Glòria Jodar, degana del Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), directora de l’Àrea de Coneixement i Desenvolupament Professional del COIB i especialista en salut mental, que ens parlarà sobre el present i futur de la infermera especialista.

També tindrem l’exposició dels pòsters presentats a la jornada i el lliurament dels premis d’aquests i del Premi ASCISAM 2023.

Si vols presentar el teu pòster a la jornada, consulta les bases per a la presentació en aquest enllaç.

Més informació i inscripcions aquí!

Les infermeres de Barcelona se sumen a la campanya #niFUM #niVAP Viu a tot color! per conscienciar la població sobre els riscos de fumar i vapejar

Thu, 25 May 2023 07:44:04 GMT

La Comissió de Tabaquisme del Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), coincidint amb la celebració de la XXIV Setmana Sense Fum –que té lloc entre el 25 i el 31 de maig (Dia Mundial Sense Tabac), sota el lema "Millor el moviment que no el fum o el vapeig"; i de la qual el CCIIC és col·laborador– llança la campanya #niFUM #niVAP Viu a tot color!.

Amb el tabac com a punt de partida i la infermera com a referent, la comunicació rebat també la pseudo-veritat que, impulsada pel màrqueting de la indústria tabacalera i amb una estratègia comercial atractiva, ha transformat la cigarreta electrònica en un producte 'saborós', falsament innocu –fins i tot, saludable– i alternatiu com a via per abandonar l'hàbit tabàquic de forma progressiva: el vapejador.

La resposta de les infermeres al respecte, tal com recull la campanya, és categòrica –#niFUM #niVAP– i incideix en la igualtat de riscos per a la salut que comporta el consum de qualsevol substància oral, sigui per aspiració (fumar tabac i altres) o per inhalació (vapejar). A més de compartir la nicotina, els vapejadors són aerosols que alliberen metalls pesants com ara el crom i el níquel; compostos orgànics volàtils, com el benzè o saboritzants com el diacetil, que provoquen malalties molt greus, si no, mortals.

Preocupada per l'impacte que aquests consums tenen entre la població més jove, la Comissió de Tabaquisme del CCIIC ha impulsat amb la col·laboració de les universitats catalanes, la iniciativa #Parelles #niFUM #niVAP, destinada a conscienciar els estudiants d'Infermeria i d'altres disciplines de Salut del seu rol de lideratge en aquest camp; i, alhora, posar l'accent en la incongruència que suposa que els professionals de la salut (futurs o actuals) fumin. Amb l'objectiu de provocar la interacció, l'acció és una crida a l'estudiantat de Salut perquè prengui el compromís d'acompanyar una/un altre jove en el procés de deixar de fumar, posant en pràctica la seva formació.

La Comissió de Tabaquisme del CCIIC està coordinada per la infermera de Barcelona, Cristina Martínez Martínez, representant al Consell Assessor sobre Tabaquisme a Catalunya del Departament de Salut; i té com a membres la infermera de Barcelona Raquel Sanz Heras; l'infermer de Tarragona Antonio José López Barea; la infermera de Girona Montserrat Coll Jou; l'infermer de Lleida, Magí Calveria Señís, i Guadalupe Ortega Cuelva, en representació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

Descarrega els materials de la campanya.

Roser Palau Costafreda: “La salut mental perinatal continua sent un tabú social”

Thu, 09 Mar 2023 09:19:26 GMT

Segons diversos estudis, nou de cada deu dones al món pateix algun desordre de salut mental associat a la maternitat. D'aquestes, al voltant del 25 % pateix un trastorn mental greu. Malgrat això, un 75 % d'aquests casos no s’acaben diagnosticant i un 70% dels casos detectats no es tracten correctament. [Font: DANA]

En aquesta entrevista, coneixem el projecte de salut digital per millorar la salut mental perinatal DANA amb la llevadora Roser Palau Costafreda, que des del 2022 hi col·labora com a responsable de contingut i associacions científiques, i que també és integrant de la Vocalia de Llevadores del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB).

En què consisteix el projecte DANA?

És un projecte d’impacte social que es presenta com una solució de salut positiva basada en evidència científica per millorar la salut mental de les dones que es converteixen en mares. Per una banda, hem creat una app dissenyada per millorar el benestar de les mares des d'una perspectiva preventiva i d'altra, estem validant una eina per ajudar-nos a cribar, predir i diagnosticar problemes de salut mental maternal que poden sorgir en el període perinatal.

Ara mateix, l’app que es troba en les stores és la solució que dona resposta a la millora del benestar. Portem un any treballant-hi i l’anem actualitzant cada dues setmanes segons l’experiència que tenen les mares i el feedback dels professionals de la salut. Consta de tres eixos principals: en primer lloc, un espai amb programes psicoeducacionals i eines per al maneig de la salut integral. Les temàtiques van des del seguiment de l’embaràs, pràctiques de mindfulnes i respiració, identificació de les emocions, fins a situacions més urgents com la violència de gènere, de dol de la pèrdua perinatal o les experiències traumàtiques. Un altre dels eixos és la comunitat, on les mares poden compartir la seva experiència i comunicar-se amb altres mares que estan en el mateix moment que elles, sentint-se més acompanyades. I per últim, un mood tracker per recollir com se senten i anar monitoritzant les emocions que van sortint amb un diari que recull la seva evolució. Per altra banda, estem validant l’eina de cribatge, diagnòstic i predicció de problemes de salut mental, que és exclusiu per a les mares que formen part de l’assaig clínic.

Com et vas interessar en un projecte d’e-health?

M’incorporo al projecte DANA a través d’una beca del Ministeri per inciar un estudi científic per validar les eines digitals com a suport per a tot el procés de matrescència, un terme que va encunyar l’antropologa Dana Raphael el 1973 sobre el canvi massiu físic, psicològic i emocional de la dona que es transforma en mare, des del moment en què decideix quedar-se embarassada fins als tres anys del postpart. Es compara amb el moment d’adolescència, en què hi ha una transformació cerebral, física, emocional i social. Aleshores conec l’equip i el projecte de DANA i em resulta molt interessant tenir una eina digital que pugui acompanyar les mares per millorar el seu benestar durant el període de matrescència. A més, volem demostrar que ens ajuda a cribrar o a detectar les mares que comencen a tenir un període emocional més difícil, de forma que també les puguem rebre al sistema o detectar-ho de forma més ràpida. Un dels motius pels quals em vaig enamorar del projecte és que posa la dona al centre, que vol canviar la societat apoderant les dones en aquest moment tant important i que és específic de la seva salut mental, molts cops oblidada.

Des del moment en què una dona decideix quedar-se embarassada fins als tres anys del postpart es compara amb el moment d’adolescència, en què hi ha una transformació cerebral, física, emocional i social"

Quina és la teva funció al projecte?

Com a responsable de contingut i associacions científiques, la meva funció és coordinar els continguts que oferim a l’app, és a dir, que estiguin completes totes les dimensions per les quals nosaltres entenem el benestar: la relació amb una mateixa, la relació amb l’entorn (la parella, la feina, els amics, la família...), la relació amb els canvis de matrescència i el vincle establert amb el nadó. M’encarrego de trobar perfils de professionals de la salut especialistes que puguin aportar contingut de valor per a les mares. A més, sóc la persona encarregada de coordinar l’investigació i validació científica de l’app.

Ara mateix entem treballant per desenvolupar un estudi clínic conjuntament amb el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i la Universitat Rovira i Virgili (URV), després d’haver aconseguit una beca del Ministeri. Amb aquest consorci volem validar que podem millorar el benestar de les mares amb una eina d’e-health, que podem cribar aquelles mares que tenen problemes de salut mental i generar-ne una predicció, que podem millorar resultats obstètrics i neonatals i si alguna mare comença a tenir simptomatologia de problemes de salut mental, podem evitar que escali tant. Jo aporto la visió més infermera i de llevadora al producte per poder acompanyar les mares i el seu entorn, ja que la promoció de la salut és un rol molt nostre. Volíem començar amb l’estudi clínic per veure com podem oferir eines per millorar el benestar i fer la promoció de la salut des d’un moment en què, en general, les dones són bastant receptives per poder implementar aquests canvis a nivell de salut i crear consciència de les emocions que sentim, de poder-les identificar o de tenir eines per gestionar-les.

Amb l’estudi clínic validarem l’app com a aplicació terapèutica amb la idea final que es pugui incorporar a la consulta dels professionals de la salut i puguin tenir un informe de com ha estat emocionalment la mare i veure si cal derivar-la al servei de salut mental perinatal. També estem desenvolupant un índex propi de benestar matern entenent diferents dimensions del benestar en la matrescència.

Ara parlem més de salut mental, però creus que està sobre la taula la salut mental perinatal?

Crec que un dels efectes que ha tingut la pandèmia de covid-19 ha estat la visibilitat i la desestigmatització de la salut mental en general i, de forma relacionada, també de salut mental perinatal. Tot i això, la salut de la dona i la salut mental són dos temes que han estat tabú durant molt de temps, han sigut molt oblidats i és on menys s’ha invertit. Ara sembla que s’està tornant més fàcil parlar-ne, però socialment continua sent un tabú. Moltes vegades, s’entén que el període de matrescència ha de ser un període feliç, però els números ens diuen que no és així: durant aquest període, el 90 % de les mares tenen algun trastorn de l’estat d’ànim, de les quals un 25 % desenvolupen una patologia de salut mental greu. A més, un 75 % dels casos ni el detectem, i d’aquests, un 70 % no tenen resposta a un tractament adequat. És cert que amb el nou protocol de 2018 de seguiment de l’embaràs a Catalunya es va introduir els cribratges de salut mental durant la maternitat, innovador entre molts països europeus. Tot i això, la majoria de comunitats autònomes d'Espanya no pregunten a les dones com estan vivint els canvis de la matrescència o com se senten.

A la majoria de comunitats autònomes ni pregunten a les dones com estan vivint els canvis de la matrescència o com estan, com se senten”

Fer promoció de la salut pot millorar la salut de les dones?

I tant. Com a professionals de la salut no podem estar 24 hores al costat de les dones, però una app sí que hi pot estar. L’objectiu final del projecte és veure com podem implantar una eina així en el sistema de salut, de forma que esdevingui una eina digital que pugui ajudar a la pràctica diària dels professionals. Que les mares tinguin eines per millorar el seu benestar i fer prevenció és la base de la salut mental.

És prou conegut entre les infermeres i llevadores que poden accedir a treballar en projectes de salut digital?

Crec que hi ha desconeixement de tot el que podem aportar com a professionals de la salut a l’e-health. Potser tenim una mica més clar que podem participar en recerca, però no tenim tant clar que tota aquesta part també és accessible a nosaltres i que hi podem ser des del principi, i així poder aprofitar els avenços tecnològics i la intel·ligència artificial que s’està desenvolupant per ajudar-nos. Si no hi som, ens quedem fora.

Hi ha desconeixement de tot el que les infermeres i llevadores podem aportar a l’e-health”

Sense les infermeres la visió de la promoció de la salut queda fora d’aquests projectes

Exacte. És una de les coses que DANA té molt clar. Tenint professionals de la salut a l’equip, el projecte s’entén d’una forma molt diferent. Sinó, queda limitat a una part més tecnològica, de producte o comercial. De fet, hi ha moltes apps mèdiques o de benestar al mercat que no compten amb els professionals de la salut.

Com valores la teva experiència?

Molt bona. Estic contenta de formar part d’un projecte innovador, amb el qual poder arribar a impactar en la vida de moltes dones que es transformen en mares i poder contribuir a millorar un procés que implica tants canvis a nivell vital i té tant d’impacte a la vegada en les generacions futures. Com a llevadora, aquest és el meu ADN, però ara el visc des d’un altre àmbit. És interessant poder treballar en un entorn multidisciplinari fora del camp de la salut en què no estem acostumats i m’ha sorprès molt gratament.

Mercè Conangla: “Ningú pot tenir cura d’altres si no té cura de si mateix a nivell emocional”

Wed, 14 Dec 2022 15:14:29 GMT

El dia 25 de gener del 2023, al Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), comença el curs Lideratge infermer CAPA (Creatiu-Amorós-Pacífic-Autònom), dirigit a totes les infermeres. En aquesta formació es treballarà el model de lideratge CAPA (Creatiu-Amorós-Pacífic-Autònom) per tal d’actualitzar el mapa ètic, mental, emocional i d’acció. L’objectiu del curs és promoure la consciència i el treball dels punts forts i dels punts de millora de cada persona per tal d’adquirir més confiança, coherència i integritat, característiques essencials per liderar i acompanyar les persones. Les inscripcions ja es poden fer a través del web del COIB.

Entrevistem Mercè Conangla, psicòloga, amb especialitat clínica i educativa, infermera i escriptora. S'ha especialitzat en educació emocional, entrenament en competències de lideratge i comunicació no verbal i en el disseny de projectes de Transform-Acció organitzacional. Ha impulsat, amb Jaume Soler, la Fundació Ecologia Emocional, que presideix des del 2016. És assessora pedagògica de l’Institut de Recerca en Ecologia Emocional i Creixement Personal (IREECP) i de l'Institut de la Bondat en Acció. És creadora, amb Jaume Soler, del model d'Ecologia Emocional i del segell d’Organitzacions Ètiques i Emocionalment Ecològiques (OEE), que potencia el compromís cap a la qualitat ètica i emocional d'aquestes. Col·labora amb diverses universitats (Universitat de Barcelona, Universitat Ramon Llull, Universitat Oberta de Catalunya i Universitat Pompeu Fabra), hospitals i institucions com a consultora, conferenciant, formadora i dinamitzadora d'equips de treball.

Ecologia Emocional és un model de gestió emocional que ofereix metodologia i eines pràctiques i contrastades sobre com aconseguir una bona sostenibilitat, benestar i salut emocional. Es desplega des de la Fundació Ecologia Emocional i en l’Institut Internacional Ecologia Emocional i Institut Ecologia Emocional Espanya. Desenvolupat el 2002, es defineix com l’art de dirigir l’energia emocional de forma sincrònica i a tres nivells: a la millora personal, a la millora de la qualitat de les relacions amb els altres i a aconseguir una major i millor cura del món. Ecologia Emocional fa un abordatge del món emocional, respectuós, preventiu, i pràctic tenint en compte de personalitzar al màxim, treballant per ajudar a créixer a la persona millorant la seva qualitat ètica, emocional i el seu benestar global. El model s’ha adaptat per treballar en diferents ecosistemes, com la salut, l’educació o les organitzacions. Respecte l’ecosistema salut, l’Hospital Clínic ha triat aquest model per realitzar una transform-acció interna durant cinc anys, que ha rebut el reconeixement del segell OEE de qualitat ètica i emocional. Aquest model ha estat reconegut per l’Academia Mexicana de Educación amb la insígnia Atenea com "aportació valuosa al món" i compta amb una bibliografia de 27 llibres. També compten amb eines d’aquest model en diferents universitats.

Què és el model CAPA?

L’Ecologia Emocional proposa el model d’ésser humà CAPA (Creativa – Amorosa -Pacífica – Autònoma), que integra les millors característiques adquirides com a espècie durant la nostra evolució. Els quatre eixos CAPA estan interrelacionats entre sí i han de desenvolupar-se de forma sincrònica, ja que de no ser així es produiria un desequilibri. Representem aquest model en la forma d’un estel perquè l’objectiu de ser una persona CAPA és que metafòricament aixequem el vol i explorem, des de l’equilibri, tots els paisatges i possibilitats que la vida ens ofereix.

El CAPA es situa al centre del nostre model. A partir d’ell es despleguen totes les àrees d’Ecologia Emocional: territori, energies, clima i vincles, així com tots els eixos a gestionar i els indicadors de emocions i valors cap on volem anar. Estem aplicant amb molt d’èxit el model de persona CAPA pel que fa a lideratge dins de l’entorn sanitari i educatiu.

Com s’aplica en el dia a dia en el model infermer?

Si volem liderar els altres, hem de començar per autoliderar-nos. A través del treball amb el model CAPA les persones responsables d’equips i projectes reforcen els quatre eixos que els permetran un major nivell de benestar i equilibri emocional.

Una infermera ha de ser creativa, cercant noves respostes a temes antics i nous, treballant amb esperit crític i de millora, innovant, investigant. Treballar l’àmbit creatiu li permet gestionar millor les possibilitats i treballar amb la cultura de l’agraïment, obtenint millors resultats en la seva tasca professional i personal.

Una infermera també ha de ser amorosa. Les infermeres sempre han estat capdavanteres en la cura afectiva i sensible a les persones. Treballant aquesta àrea, hom pot prendre consciència de com es relaciona i vincula, quins aspectes hauria de potenciar i quines càrregues hauria d’eliminar (gestió dels intangibles).

Una infermera ha de ser pacífica. L’autocontrol és molt important en general, però més quan hom està en contacte directe amb el patiment de les persones i ha de gestionar crisis emocionals. Des d’aquesta àrea del model treballem l’autocontrol, la gestió dels significats i veiem com a través de la paraula podem curar o bé poder fer mal. Potenciar-la ens ajuda a prevenir i regula l’estrès.

Una infermera ha de ser autònoma, que no vol dir pas individualista. Suposa treballar amb la gestió de la incertesa, connectant-se amb la confiança. Per això treballem els territoris, la curiositat, la valentia i la capacitat d’explorar nous camins, així com també l’exercici de la llibertat-responsable.

Si volem liderar els altres, hem de començar per autoliderar-nos.

Què hi trobarem en el curs Lideratge infermer CAPA (Creatiu-Amorós-Pacífic-Autònom).?

Dedicar un temps de qualitat a cuidar-se un mateix. Ningú pot tenir cura d’altres si no té cura de si mateix a nivell emocional. Eines pràctiques de gestió emocional. Ja sabem molt el “què” però a vegades a les persones els hi falta el “com ho faig?”

Una oportunitat de fer balanç personal de quins son els propis intangibles, la farmaciola emocional de què hom disposa per donar millors respostes als reptes del dia a dia que la professió ens posa al davant. La possibilitat d’incorporar mirades diferents que obrin portes i finestres a l’esperança malgrat el desgast i la duresa d’algunes situacions viscudes. El coneixement d’experiències de bones pràctiques infermeres ja realitzades a hospitals catalans referents amb molt d’èxit. Donar-se la oportunitat de compartir un espai emocional protegit amb altres infermeres, drenant emocions i cercant millors respostes que es puguin aplicar tant per millorar la vida personal com professional.

Per què els professionals que es dediquen a l’acompanyament a les persones, com les infermeres, necessiten aquestes eines?

Perquè cal partir del principi d’autoaplicació prèvia d’Ecologia Emocional; no podem fer ni donar als altres allò que no ens apliquem a nosaltres mateixos: si volem cuidar, ens hem de cuidar; si volem liderar, ens hem d’autoliderar, si volem consolar, hem d’aprendre a consolar-nos. També perquè l’ecosistema sanitari conté elements de difícil gestió: vida i mort es barregen, moltes emocions caòtiques, molta incertesa. Afegim molta pressió assistencial, falta de temps, de mitjans i, a vegades, el sentiment que no ens cuiden prou. Tot això ha de ser ben gestionat si no volem entrar en desequilibri.

A més, perquè les relacions interpersonals en entorns on hi ha molt d’estrès es ressenten. Fer treball d’equip i saber millor com gestionar conflictes és quelcom clau. La paraula i les emocions estan vinculades i ho treballarem.

Finalment, perquè totes les persones necessitem aquestes eines. No som només un cos físic, sinó també un cos emocional, relacional, psíquic, espiritual... Les infermeres ho han tingut sempre clar en la seva definició de salut. Es tracta d’aplicar, doncs, allò que ja sabem que és important i fer prevenció.

No podem fer ni donar als altres allò que no ens apliquem a nosaltres mateixos: si volem cuidar, ens hem de cuidar; si volem liderar, ens hem d’autoliderar, si volem consolar, hem d’aprendre a consolar-nos

Lola Domene: “Captar millor el malestar emocional dels adolescents és una assignatura pendent de la societat”

Mon, 10 Oct 2022 10:13:21 GMT

El 10 d’octubre se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental. Que la salut mental i el benestar emocional esdevinguin una prioritat global és el lema escollit per a la campanya d’enguany de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquesta organització apunta que un de cada set joves de 10 a 19 anys d’arreu del món pateix algun trastorn mental i que la salut mental és un dels principals problemes de salut globals que afecta i preocupa especialment la població jove. Entrevistem la infermera especialista en salut mental de l’àrea d’hospitalització parcial (hospital de dia) de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona Lola Domene.

En quin tipus de centre treballes i a qui va dirigit?

En un hospital de dia o unitat d’hospitalització parcial dins la unitat específica de Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA). Atenem persones amb trastorns de la conducta alimentària més greus, o de difícil maneig en aquell moment, que els que estan en un hospital de dia comunitari. L’abordatge infermer és més exhaustiu que un hospital de dia comunitari. En formem part dues infermeres al torn de matí i dues al de tarda. A l’hospital de dia tenim el programa l’hospitalització diürna on les persones ateses estan al centre des de les nou del matí fins a les vuit de la tarda, això comprèn molt més horari que l’hospital de dia comunitari. Quan una persona atesa està ingressada amb una hospitalització total, normalment passa primer pel nostre dispositiu dues, tres o quatre setmanes fins que veiem que es manté per derivar-la a l’hospital de dia comunitari. Sempre que es pot, s’intenta evitar l’ingrés hospitalari, un ingrés curt en aguts serveix per renodrir, però habitualment hi ha moltes dificultats donat l’estat per treballar la ment i la consciència de problema.

Com és la via d’entrada al centre més habitual?

Habitualment, es fan derivacions des del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) o de l’hospital de dia comunitari, i també d’hospitalització total o per consultes externes de l’hospital. Si al cap d’un temps amb nosaltres veiem que el cas es pot tornar a manegar a la comunitària, aquesta persona torna a la comunitària. És lògic que la persona atesa ha d’estar el més a prop possible de la seva comunitat.

Quin paper teniu les infermeres en l’abordatge dels Trastorns de la Conducta Alimentària?

La infermera té un doble vessant de cures, la part física, que en alguns moments és prioritària –prenent constants, mirant el pes, coordinant-se amb el pediatre i el laboratori—, sense oblidar mai la part emocional, tant de l’usuari com de la seva família. Crec que la infermera és el nucli sobre el qual pivota tot i està a cavall entre la part més física, emocional, social i relacional, justament per la visió holística pròpia de la nostra disciplina. La nostra funció també és apoderar la família i la persona atesa.

"La infermera és el nucli sobre el qual pivota tot i està a cavall entre la part més física, emocional, social i relacional, justament per la visió holística pròpia de la nostra disciplina"

L’impacte de la covid ha canviat els diagnòstics? S’han agreujat o incrementat els casos?

Just quan es va acabar el confinament i el toc de queda, vam veure molts més casos. En canvi, ara, el nombre de casos son similars als d’abans de la pandèmia, però hem vist que els casos son molt més greus. I crec que això no és només amb els TCA, és amb tota la salut mental de forma general. També hem detectat que els diagnòstics ara estan molt més barrejats i són més difícils de manegar.

La població jove és especialment vulnerable?

Sabem que hi ha activitats que són protectores de la salut emocional i de la salut mental com són l’assistència a l’escola, l’esport extraescolar, la xarxa associativa... Al final, com més relacions tens, pots diversificar més si tens una relació que és dolenta. Una bona xarxa a l’escola protegeix d’emmalaltir a nivell mental. Durant a pandèmia, vam treure als adolescents les classes, el contacte amb els iguals, el lleure i els vam tancar a casa amb els pares. Això ha fet agreujar la mala salut mental o desencadenar problemes que potser s’haguessin donat, o potser no.

Com valores l’atenció a la salut mental? De quina manera es podria millorar?

La xarxa de salut mental a Catalunya, en termes generals, és bona i podem dir que tenim recursos que podem oferir-li a les persones ateses. Crec que la nostra gran feina pendent és la prevenció. Tant als professionals com a les institucions, a vegades se’ns oblida que hem de treballar més en la prevenció. Un cop ja es dona el problema, l’únic que podem fer és tractar-lo, però l’ideal és prevenir. Les infermeres hauríem d’estar molt més en la prevenció, ja que som agents de salut primordials en la prevenció a nivells de tota la població i si parlem d’adolescents, encara més. Com podem captar millor el malestar de l’adolescent perquè pugui confiar en l’adult en els primers moments és una assignatura pendent com a societat.

"La nostra gran feina pendent és la prevenció"

Sabem que entre dos i quatre alumnes de cada classe tenen el risc i patiran un TCA. La meva opinió és que si hi hagués infermeres a totes les escoles amb una visió de la salut mental molt àmplia ens ajudaria i podria enfocar el grup, ajudar els professors i les famílies. No em refereixo a anar un dia a fer una xerrada, sinó que en formés part.

Fotografia cedida per Lola Domene

Convocades les proves d’accés a l'IIR 2022-2023 per al 21 de gener

Fri, 02 Sep 2022 11:06:23 GMT

El Sistema Nacional de Salut ha fet pública l’oferta de la convocatòria de les proves selectives per a l’accés a la formació via residència de les especialitats d’Infermeria obstètrico-ginecològica (llevadores), salut mental, treball, pediatria, familiar i comunitària i geriatria. S’ofereixen un total de 1.961 places d'Infermera Interna Resident (IIR), que representen un increment del 7 % respecte les convocades l’any anterior, i a Catalunya, 356 places, 27 més que en l'edició anterior.

El període de presentació de les sol·licituds per a la presentació a les proves és des de les 10 h del dia 5 de setembre a les 14 h del dia 19 de setembre del 2022, ambdós inclosos. La data de la realització de la prova d’accés serà el dia 21 de gener de 2023.

La prova consistirà a contestar un qüestionari de 200 preguntes, més 10 de reserva. Cada pregunta constarà de quatre opcions de resposta, de les quals només una d’elles serà la correcta. L’exercici tindrà una duració de quatre hores i mitja. A més, a la convocatòria es consolida de forma definitiva l’adjudicació telemàtica de places entre els aspirants que superin la prova.

S'han convocat un total de 1.961 places, distribuïdes de la següent manera:

Infermeria de Salut Mental	311
Infermeria del Treball	74
Infermeria Familiar i Comunitària	824
Infermeria Geriàtrica	81
Infermeria Obstètrico-Ginecològica (llevadores)	437
Infermeria Pediàtrica	234

A Catalunya, s'han convocat un total de 356 places amb la següent distribució:

Infermeria de Salut Mental	56
Infermeria del Treball	4
Infermeria Familiar i Comunitària	149
Infermeria Geriàtrica	35
Infermeria Obstètrico-Ginecològica (llevadores)	71
Infermeria Pediàtrica	41

Consulta el Butlletí Oficial de l’Estat número 211, data 2 de setembre de 2022

El Ministeri de Sanitat aprova un decret d’especialitats en ciències de la salut

Wed, 03 Aug 2022 09:47:07 GMT

El Consell de Ministres ha donat llum verda al decret per regular la formació transversal de les especialitats en ciències de la salut, que es recull al Real Decreto 589/2022, de 19 de julio, por el que se regulan la formación transversal de las especialidades en Ciencias de la Salud, el procedimiento y criterios para la propuesta de un nuevo título de especialista en Ciencias de la Salud o diploma de área de capacitación específica, y la revisión de los establecidos, y el acceso y la formación de las áreas de capacitación específica; y se establecen las normas aplicables a las pruebas anuales de acceso a plazas de formación en especialidades en Ciencias de la Salud, i que es va publicar el dia 20 de juliol al Boletín Oficial del Estado.

La norma regula la formació transversal de les especialitats en ciències de la salut, no només les infermeres, estableix un procediment i els criteris per a la proposta de nous títols d’especialistes en ciències de la salut o dels diplomes de capacitació específica i regula l’accés a la formació dels diplomes de capacitació específica. També estableix les normes aplicables a les proves anuals de l’accés a les places d’especialista en ciències de la salut.

Entre les novetats que presenta el decret respecte a les normes anteriors, s’hi troba que en el procediment per a la sol·licitud d’un nou títol d’especialista s’ha d’iniciar per una o diverses societats científiques de l’àmbit nacional relacionades amb l’àrea d’especialització corresponent, que acreditin la representació de, com a mínim, un 70 % de professionals d’aquesta àrea o per la Comissió de Recursos Humans del Sistema Nacional de Salut (SNS). Una altra novetat és la proposta de formació continuada periòdica per acreditar la competència una vegada obtinguda la titulació.

Coincidint amb la publicació del decret, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) reivindica que el Ministeri de Sanitat desplegui les especialitats infermeres pendents.

Fotografia: Banc d'Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel Garcia

El Consell Internacional d'Infermeres denuncia que les infermeres estan mal pagades, infravalorades i pateixen una bretxa salarial de gènere més gran que en altres sectors

Mon, 18 Jul 2022 09:51:44 GMT

El Consell Internacional d'Infermeres (CII) destaca els resultats de dos informes elaborats per organismes internacionals sobre salaris i gènere i que mostren que les infermeres, una professió majoritàriament exercida per dones, estan infravalorades i mal pagades i guanyen de mitjana un 24 % menys que els homes. La institució denuncia la “infravaloració i l’infrafinançament històrics, crònics i profundament arrelats al treball feminitzat” i destaca que l’àmbit de la infermeria n’és un gran exemple, alhora que exigeix “el mateix sou per la mateixa feina en infermeria i en el sector de la salut”.

L’informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Organització Internacional del Treball (OIT) The gender pay gap in the health and care sector: a global crisis in the time of COVID-19 –La bretxa salarial en el sector de la salut i assistencial: una crisi mundial en temps de covid-19 — fa una anàlisi de l'evidència mundial més completa sobre desigualtats salarials de gènere en el sector de la salut i assistencial en temps de la pandèmia de la covid-19. El document posa de manifest que les dones en el sector de la salut i assistencial pateixen una bretxa salarial de gènere més gran que en altres sectors econòmics i que de mitjana guanyen un 24 % menys que els seus companys homes i conclou que les dones estan mal pagades pels seus atributs en el mercat laboral en comparació amb els homes.

L’organització per la igualtat de gènere en la salut Women in Global Health també ha publicat l'informe sobre gènere i sous Subsidizing Global Health: Women’s Unpaid Work in Health Systems – Subvencionant la salut global: treball no remunerat a les dones en els sistemes de salut—, que revela que més de sis milions de dones, a través del seu treball no remunerat o mal pagat, estan subvencionant els sistemes de salut a tot el món, on s'inclou la professió infermera, predominantment femenina.

Com a resposta a les conclusions dels dos informes, la presidenta del CII, Pamela Cipriano, afirma que “un sou just és fonamental a l'hora de contractar i retenir a la professió infermera, especialment ara que les condicions laborals són cada vegada més difícils a causa de la pandèmia de covid-19”. El CII insta els sistemes de salut a tot el món a invertir en les infermeres i a avaluar els models salarials que tenen en compte el gènere pensant en la professió infermera com a històricament femenina. “Les dones necessiten el mateix sou pel mateix treball en l’àmbit de la infermeria i en el sector de la salut," afegeix.

Fa poc, el CII informava sobre l'augment alarmant del nombre d'infermeres en vaga a tot el món com a resposta directa al fracàs dels governs d'abordar les causes fonamentals de la fragilitat, feblesa greu i, en alguns casos, col·lapse, dels sistemes sanitaris. L’informe del CII Apoyar y retener en 2022 y más allá fa èmfasi en l’elevat nombre d'infermeres que està abandonant la professió arran de la pandèmia. La institució alerta que l’abandonament de només un 4 % global d’infermeres com a resultat de la pandèmia podria representar l'abandonament de la professió per part de més d'un milió d'infermeres, la qual cosa, combinat amb una escassetat prèvia a la pandèmia estimada en sis milions d'infermeres i una població d'infermeres que està envellint, l'escassetat global d’infermeres podria ascendir fins als 13 milions. El CII ha denominat l'escassetat de força laboral com l’amenaça més gran per a la salut global.

Llegeix la nota de premsa del CII

Imatge: Banc d'Imatges Infermeres. Ariadna Creus & Àngel García.