Infermeria Familiar i Comunitària

Taller de la Vocalia d’Infermeria Familiar i Comunitària: Redueix l’estrès amb Mindfulness, aprèn a meditar

Fri, 06 Feb 2026 09:19:46 GMT

L’activitat tindrà lloc el 3 de març a la seu del COIB i oferirà una introducció clara i aplicada a la pràctica del Mindfulness, combinant continguts teòrics amb exercicis. Les participants s’iniciaran en la meditació mindfulness de manera senzilla i pràctica, i coneixeran eines bàsiques per gestionar l’estrès.

El taller anirà a càrrec de Marta Achutegui Napal, instructora de Mindfulness per l’Institut IES Mindfulness. Des de 2020 ha impartit tallers i cursos a l’ICS orientats a reduir l’estrès en professionals de la salut i actualment imparteix formació a empreses per promoure el benestar a través de la meditació.

Programa

9 h – Introducció. Mindfulness, origen i beneficis. Com es medita?

9.30 h – Pràctica de meditació guiada amb la respiració. Tècniques de respiració

10 h – Estrès: com gestionar-lo amb Mindfulness. Pràctica d'escàner corporal

10.45 h – Cafè

11.45 h – Mindfulness formal i informal. Estar presents en el dia a dia

12.15 h – Exercici d’escriptura. La intenció

Import del taller: 5€

Inscriu-t'hi aquí

La Jornada d’Infermeria Familiar i Comunitària destaca la força transformadora de les infermeres en salut, equitat i compromís

Wed, 03 Dec 2025 13:11:01 GMT

Organitzada per la vocalia d’infermeria comunitària i inaugurada pel president del COIB, Borja Manzanares, la vocal, Elisabet Parés, i la directora de Cures Infermeres del Sistema Sanitari Català, Begoña Martí, la trobada va posar el focus en la importància d’integrar els determinants socials de la salut com a pilar de l’atenció primària. Es van abordar factors tan diversos com les condicions econòmiques, laborals, culturals, de gènere o discriminació, amb la mirada posada en una atenció que traspassa les parets del CAP i s’adapta a la realitat i necessitats de cada barri i comunitat.

La jornada va plantejar tres objectius clau. Identificar els determinants socials, analitzar-ne l’impacte en la salut i dissenyar propostes d’acció infermera amb una mirada territorial i compromesa amb l’equitat, la inclusió i la sostenibilitat. Uns reptes que les infermeres participants van abordar amb entusiasme i voluntat transformadora.

Amb aquest esdeveniment, el COIB torna a posar en valor una manera d’entendre la professió que va molt més enllà de l’atenció clínica individual: una infermeria comunitària propera, implicada i motor de canvi social. Un enfocament integral que aposta per portar la salut al centre de la vida quotidiana i connectar les infermeres amb projectes socials capaços de generar més benestar, cohesió i oportunitats per a tothom.

El COIB organitza la Jornada d’Infermeria Familiar i Comunitària: “Infermeres de la comunitat, salut, equitat i compromís”

Tue, 28 Oct 2025 00:00:00 GMT

A la jornada es podran identificar i analitzar els factors socials, econòmics i culturals que influeixen en la salut, conèixer experiències d’intervenció comunitària d’èxit i reflexionar sobre la pròpia pràctica professional per avançar cap a models més equitatius, innovadors i sostenibles d’atenció infermera.

Consulta les bases per a la presentació de treballs. La data límit per a l'enviament de resums és el 14 de novembre de 2025 i s’enviarà com arxiu adjunt per correu electrònic a l'adreça infermeriacomunitaria@coib.cat.

PROGRAMA

9:00 – 09:35 h Obertura i benvinguda

Inauguració de la jornada
- Borja Manzanares, president del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB)
- Begoña Martí, Directora de Cures Infermeres del Sistema Sanitari Català
Presentació de la vocalia de Familiar i Comunitària del COIB
Elisabet Parés, vocal de la Vocalia d’Infermeria Familiar i Comunitària del COIB
Conferència inaugural: “Determinants socials de la salut: reptes actuals a l’Atenció Primària”
Noemí Condeminas, infermera, referent Territorial de Salut Comunitària del Barcelonès Nord i Maresme

09:35 – 11:00 h Bloc I – Determinants de la salut a la pràctica infermera

Ponència: “Descobrint la figura de la infermera dins la salut pública”
- Cristina Rey, infermera comunitària, ASPB
- Sonia Tortajada, infermera comunitària, ASPB
Ponència: “Com integrar els determinants socials a la consulta d'atenció primària i al treball comunitari”
- Antonia Raya, doctora en Infermeria, presidenta de la subcomissió d'infermeria de la UDM BCN ciutat, presidenta del Fòrum Català d'Atenció Primària
Preguntes i debat

11:00 – 11:30 h Pausa cafè

11:30 – 13:00 h Bloc II – Projectes comunitaris

Modera: Yaiza Cano, membre de la Vocalia d’Infermeria Familiar i Comunitària del COIB

Presentació d'experiències reals de diferents equips d'atenció primària
Debat: “Què podem aprendre els uns dels altres i com replicar bones pràctiques”

13:00 – 14:00 h Dinar

14:00 – 15:15 h Bloc III – Ponts per a la salut: tecnologia, inclusió i comunitats vulnerables

Ponència: "Infermeria penitenciària: un repte comunitari invisible"
- Eduard Marín Palomino, infermer i director adjunt de Brians 2
Ponència: "Salut digital i bretxa tecnològica: com apropar la innovació a totes les comunitats?"
- Cristina Boté, infermera doctoranda i coordinadora del grup Salut Digital AIFICC
Ponència: "Equitat en cures: reptes i oportunitats en l’atenció a persones migrants"
- Susana Marcos Alonso, infermera especialista i antropòloga
- Sonia Nar Devi, llevadora i mediadora cultural

15:15 – 16:15 h Bloc IV – Gestió de situacions conflictives

Estratègies d'autocura
- Àlex Marieges Gordo, vocal d'Infermeria de Salut Mental del COIB
Tècniques de desescalada
- Àlex Marieges Gordo, vocal d'Infermeria de Salut Mental del COIB
Mindfulness i tècniques breus de relaxació
- Marta Achutegui, infermera d’atenció primària i instructora mindfulness

16:15 – 16:45 h Tancament i conclusions

Lliurament premis de projectes comunitaris
Torn obert de paraula
Cloenda de la jornada
Avaluació jornada per part de les assistents (Idees i necessitats per a futures jornades)

Inscriu-t’hi aqui

El COIB expressa el seu malestar i alerta dels riscos del “sense cita” massiu en la campanya de vacunació 2025-2026

Wed, 22 Oct 2025 13:31:39 GMT

No és possible garantir seguretat i qualitat vacunant en 2 o 4 minuts. El COIB demana una revisió urgent del model i proposa mantenir la cita prèvia com a estàndard, complementant-la amb franges flexibles dimensionades amb criteri professional i reforçant suports per a col·lectius amb barreres d’accés.
L’obertura de franges “sense cita” genera una afluència imprevisible que desorganitza els fluxos, col·lapsa els espais i tensiona els equips, provocant angoixa, desgast i sobrecàrrega entre les infermeres i comprometent la seguretat de les persones ateses.

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) manifesta la seva profunda preocupació davant l’obertura generalitzada de la vacunació sense cita prèvia en centres d’atenció primària (CAP), centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) i punts d’atenció continuada (PACS) per a la campanya grip-COVID 2025-26.

El COIB alerta que aquesta decisió, comunicada mitjançant SMS a la ciutadania, ha generat confusió, malestar i desorganització en molts equips assistencials i pot comprometre greument la qualitat i la seguretat assistencial si no s’acompanya d’una planificació rigorosa i d’una dotació adequada de recursos.

Per garantir una vacunació segura, ordenada i equitativa, el COIB proposa mantenir la cita prèvia com a estàndard organitzatiu, complementar-la amb franges flexibles ben dimensionades, i reforçar els suports per a aquells col·lectius que realment ho necessiten.

Borja Manzanares, president del COIB, adverteix: “La vacunació és un procés clínic que exigeix cribratge previ, informació i consentiment, tècnica segura, observació postvacunal i registre. Quan es difonen missatges de ‘vine quan vulguis’ sense planificació ni reforç de personal, es genera angoixa entre professionals i ciutadania, s’erosiona la seguretat de la persona atesa i es posa en risc la confiança en el sistema.”

Com a novetat, el Departament de Salut ha habilitat la vacunació sense cita en franges àmplies, amb l’objectiu declarat de “facilitar l’accés” i “millorar cobertures”. Des d’una òptica infermera, però, aquesta mesura —comunicada de manera massiva i sense previsió suficient— pot generar afluències descontrolades, tensions logístiques i una sobrecàrrega insostenible en CAPs ja planificats amb agenda tancada, afectant tant les vacunacions com la resta d’activitat assistencial del centre.

Per què el “sense cita” pot desbordar el sistema si no es dimensiona correctament?

La vacunació sense cita és altament vulnerable a la desorganització si no es dimensiona amb rigor. Una afluència imprevisible —encara que moderada— desordena fluxos, allarga les esperes i genera situacions de tensió i sensació d’una mala planificació per part del sistema.

Aquesta pressió també redueix de manera alarmant el temps clínic imprescindible per a l’anamnesi, la verificació de contraindicacions, el consentiment informat, l’aplicació tècnica segura i l’observació postvacunal mínima de 15 minuts. Tot plegat, vulnera els estàndards de qualitat assistencial i exposa les infermeres a una tensió que pot afectar tant la seva seguretat com la de la ciutadania.

A més, la traçabilitat també se’n veu afectada: sense una planificació adequada, es dificulta l’ajust de lots i caducitats, el registre immediat i el manteniment correcte de la cadena del fred, factors essencials per garantir la seguretat i la confiança en el procés vacunal.

Aquest impacte es trasllada immediatament a la resta del centre: la reassignació de professionals i d’espais cap al “sense cita” col·lapsa la resta de dispositius i redueix els marges operatius de les consultes d’infermeria, medicina de família, cures programades i urgències. El resultat és un desgast acumulat dels equips, una pèrdua de qualitat assistencial i un sentiment creixent de desbordament entre els professionals.

“Parlem d’equitat, no de cues ni improvisacions”, subratlla el president del COIB. “La cita prèvia ben gestionada és una eina de justícia i d’ordre assistencial. Portem anys comprovant que garanteix que la gent gran, les persones amb dependència o aquelles que necessiten acompanyament tinguin el seu temps i espai per vacunar-se amb seguretat i respecte.

Quan s’eliminen aquests marges, es genera angoixa tant entre els professionals com entre la ciutadania.”

Què exigeix la bona pràctica?

Abans de vacunar: anamnesi, cribratge de contraindicacions, informació clara i consentiment; revisió d’historial i interaccions pertinents.
Durant: tècnica asèptica i via correcta, verificació de lot/caducitat, manteniment de cadena del fred, doble identificació i seguretat.
Després: observació mínima de 15-30 minuts, registre íntegre al sistema, informació sobre efectes adversos i circuit de notificació.

Aquests requisits constitueixen la base de la qualitat assistencial. Pretendre comprimir-los a “2 o 4 minuts” és ignorar la realitat del procés i posar en risc la seguretat i la traçabilitat de tot el sistema vacunal.

Per això, el COIB demana que es mantingui la cita prèvia com a estàndard organitzatiu, i que qualsevol franja “porta oberta” s’habiliti de manera acotada, planificada i amb reforç específic d’infermeres i d’altres professionals. Només així es podrà absorbir la demanda sense desbordar els equips.

A més, el COIB reclama que es reforci l’acompanyament des dels mateixos CAPs a les persones amb barreres digitals, idiomàtiques o de mobilitat, i que es despleguin aliances de proximitat que permetin apropar el servei, descongestionar l’atenció primària i evitar desigualtats.

Tot això ha d’anar acompanyat d’una planificació i logística sòlides, amb previsió de torns i espais, designació d’una persona referent de vacunes i un monitoratge estricte de la cadena del fred, la traçabilitat de lots i caducitats, i el registre immediat. La improvisació no pot substituir l’organització.

Finalment, el COIB insisteix en la necessitat d’una comunicació pública clara, coherent i sincronitzada entre Salut, CAPs i municipis. Cal evitar missatges indiscriminats o simplificats que generin confusió, cues i saturació, i apostar per informacions precises i segmentades per col·lectius de risc.

La transparència i la coordinació són claus per mantenir la confiança ciutadana i preservar la coordinació dels equips.

“No ens equivoquem: compartim plenament l’objectiu d’augmentar cobertures, però cal fer-ho amb rigor i respecte als professionals”, conclou Manzanares. “La cita prèvia ha de ser la base, complementada amb franges flexibles ben dotades i suports d’accessibilitat. Només així garantirem eficiència, equitat i seguretat —principis essencials del nostre sistema de salut i de la pràctica infermera.”

La mirada comunitària de la infermeria: proximitat, cura i compromís

Tue, 15 Jul 2025 12:54:52 GMT

Amb el lema “Soc la teva aliada per viure millor”, la infografia recull d’una manera propera i didàctica la diversitat de funcions que desenvolupa la infermera familiar i comunitària: des del seguiment de malalties cròniques i l’administració de vacunes fins a l’atenció emocional, la formació a persones cuidadores o la promoció d’hàbits saludables.

Aquest perfil infermer és fonamental en l’atenció primària i comunitària, ja que acompanya les persones des del CAP, al barri o a domicili, treballant colze a colze amb equips multidisciplinaris i en xarxa amb escoles, serveis socials i entitats locals. També té un paper essencial en l’atenció al final de la vida, oferint una cura digna, serena i plena d’humanitat.

Consulta la infografia completa aquí.

La mort, a casa

Mon, 07 Jul 2025 09:43:36 GMT

Hi ha moments en què la feina d’una infermera traspassa els límits coneguts. Moments en què no hi ha protocols, ni monitors, ni equips a punt. Només hi ha una mà agafada, una presència callada al costat d’una família que s’acomiada. I en aquell instant, som, simplement, companyia en el silenci i en l’adéu.

Acompanyar una persona en el seu tram final de vida a casa és un acte de profund sentit humà i professional. Sovint, aquestes cures tenen lloc dins la intimitat d’una llar, amb les persianes a mitges, fotografies de tota una vida a les parets, i una família que, malgrat el dolor, ha triat viure aquest moment envoltada de records i de calidesa. I allà hi som, les infermeres, presents.

El final de vida a domicili no és només una opció digna i desitjada per moltes persones. És també un repte sanitari i social que requereix una atenció complexa, transversal i altament personalitzada. En aquestes situacions, no disposem de tecnologia ni de rutines estandarditzades. Treballem en un context ple d’incerteses, amb famílies sovint esgotades emocionalment i amb una persona que necessita, per damunt de tot, pau, confort i respecte.

El nostre rol en aquest escenari va molt més enllà de la cura tècnica. Com a infermeres hi aportem sensibilitat per llegir els silencis, serenor per sostenir el dolor i una implicació ètica que ens travessa profundament. Però tot sovint, encara se’ns percep només com a professionals assistencials, com si cuidar fos una tasca menor.

Res més lluny de la realitat. És gestionar la simptomatologia, ajustar la medicació, anticipar situacions crítiques, formar i acompanyar la família, sostenir emocionalment els cuidadors i coordinar-se amb els altres professionals implicats: metges de família, treballadors socials, equips de cures pal·liatives… Tot això, des de la llar, sovint amb pocs recursos i amb una planificació que depèn encara massa de la voluntat i capacitat individual dels equips.

Per això, cal situar aquesta realitat en el debat públic. Reivindicar el valor, la competència i el lideratge de les infermeres comunitàries en l’atenció al final de vida. Tenim la formació, el criteri clínic i la mirada integral per acompanyar aquests processos. I ho fem posant tant la cura del cos com la dignitat i l’acompanyament emocional de la persona i la família al centre de la nostra pràctica.

És imprescindible reconèixer que darrere del “cuidar” hi ha una expertesa tècnica i humana que sustenta una part fonamental del sistema sanitari. En el context del final de vida, aquesta expertesa esdevé una eina per garantir el dret a morir ben cuidat, a casa, si així es desitja. Un dret que no hauria de ser un privilegi, sinó una opció accessible per a tothom.

I mentre avancem, massa lentament encara, cap a un model d’atenció més humà, coordinat i dotat dels recursos necessaris, les infermeres continuarem entrant a les llars amb la responsabilitat que comporta cuidar en moments tan delicats. Ho fem des de la professionalitat i des del compromís, però també des de la proximitat i el respecte profund a les persones i a les famílies que acompanyem.

Perquè atendre la mort amb dignitat és, en definitiva, una manera de defensar una vida viscuda amb sentit fins a l’últim dia.

Veure l'article: El Diari de la Sanitat

Quan l’espai determina la vida

Thu, 03 Jul 2025 09:33:18 GMT

Vivim les ciutats i els habitatges amb el cos i la ment. Una escala mal dissenyada, un passadís poc il·luminat, estances insuficientment ventilades o una plaça d’asfalt sense bancs ni arbratge, ens recorden a cada pas que els espais no sempre responen a les necessitats de qui els habita.

Les persones convivim amb una arquitectura que transcendeix la seva funció originària per impactar en la nostra salut. Des d’escoles en barracons a edificis centenaris sense rampes d’accés ni ascensors, els exemples són infinits per constatar que l’arquitectura esdevé context. En conjunt, les construccions determinen com ens desplacem, com respirem, com ens relacionem o quina és la qualitat de la nostra concentració quan estudiem o treballem.

Les persones responem als llocs. Podem fer-ho amb fatiga, amb ansietat, amb dolor crònic, amb manca de motivació i amb una tristesa difusa que no sempre apareix als diagnòstics. Però també poden respondre amb benestar, amb vitalitat per exercir una vida saludable, si l’entorn ens acompanya. Això succeeix quan els espais construïts esdevenen espais de vida i no d’obstacle. Les ciutats i els habitatges són escenaris, sí, però també són agents actius. A vegades ens ensenyen, a vegades ens limiten. I hi ha moments en què, senzillament, ens deixen fora. És justament en aquest punt on l’arquitectura hi té un paper vital. Com recorda l’arquitecte Peter Zumthor, “l’arquitectura pot ser una eina per enriquir i millorar la qualitat de vida de les persones, generant espais que inspirin i promoguin el benestar”.

Des de l’atenció primària es constata cada dia: persones grans que perden autonomia perquè no poden sortir soles de casa seva, mares que renuncien a les revisions pediàtriques perquè no poden pujar el cotxet per tres trams d’escala, adolescents amb ansietat agreujada per entorns que no conviden a la trobada ni al moviment. I això no es resol només amb més hores de visita al CAP.

Els barris, els edificis i les llars també han de formar part del pla de cures. Una escala de veïns on és impossible accedir amb una cadira de rodes pot tenir tant d’impacte sobre la salut com una pauta de medicació incorrecta. Està demostrat que els espais oberts, verds i transitables redueixen el cortisol, que les sales d’espera sense finestres poden generar ansietat o que les finestres amb vista a l’exterior disminueixen l’estrès dels hospitalitzats. Així, l’aïllament, pot ser tant emocional com arquitectònic.

Les infermeres de familiar i comunitària, en el rol de visitadora a domicili, es troben amb espais petits, desordenats o no higiènics, habitatges no adaptats a la mobilitat reduïda o que limiten l’ús de dispositius sanitaris tecnològics. L’espai públic és una barrera invisible entre la persona atesa i la comunitat que també impacta en la infermera: temps addicional d’atenció per persona, planificació de la visita en funció de la connexió del malalt o pèrdua d’agilitat en les atencions.

Les infermeres, en aquests casos, no només tracten malalties i promouen la salut, sinó que són testimoni de com l’arquitectura, l’urbanisme i l’economia influeixen en l’autonomia, l’envelliment i la salut mental de les persones ateses. Davant d’aquestes barreres, les infermeres tenen un paper clau en la derivació a serveis socials, en l’activació de recursos d’ajuda tècnica o en la demanda de canvis estructurals en els habitatges.

Aquest neix d’un diàleg interprofessional davant una problemàtica que no hauria de produir-se en un país com el nostre, amb codis d’accessibilitat vigents i finançament europeu. Es tracta d’una conversa entre qui dissenya espais i qui té cura de les persones en totes les etapes de la seva vida. I és que, infermeres i arquitectes compartim missió: treballem per la qualitat de vida i el benestar de tothom, indistintament dels seus condicionants. Cal que tots els actors que formen part de l’engranatge dels habitatges i les ciutats exerceixin una mirada integral, holística i a llarg termini per desxifrar i abordar la relació entre salut i espais construïts.

Pots consultar l'article a: eldiari.es

Més de 7.500 persones inicien el tractament farmacològic per deixar de fumar indicat per les infermeres

Mon, 24 Feb 2025 13:46:30 GMT

El Departament de Salut ha publicat les primeres dades de seguiment des de la implementació del protocol pel qual les infermeres i infermers de Catalunya poden indicar i autoritzar diferents tractaments farmacològics per deixar de fumar. En aquest primer període, que va del 9 de desembre de 2024 al 31 de gener de 2025, ja són 2.355 professionals les infermeres que han fet com a mínim una indicació amb la guia del tabac i 7.637 les persones ateses.

El protocol, que reforça el paper clau de les infermeres en l’atenció primària i comunitària, desplega la competència i l'autonomia de les infermeres i infermers de Catalunya pel que fa a la prescripció; i millora l'eficiència del sistema, facilitant l’accés de la ciutadania a la medicació en el context dels programes de cessació, en els quals les infermeres i infermeres tenen un paper clau com a agents de salut.

El tabaquisme és un problema de salut pública que causa anualment gairebé 10.000 morts per malalties causades pel consum i l’exposició al fum del tabac. "Oferir ajuda des dels serveis sanitaris per abandonar el tabac és una de les estratègies efectives per a l’abordatge del tabaquisme que impulsa la Secretaria de Salut Pública del Departament de Salut, i que es materialitza principalment a través del Programa d’Atenció Primària sense Fum i la Xarxa Catalana d’Hospitals sense Fum", expliquen fonts del Departament de Salut.

Lideratge infermer en la lluita contra el tabac

El nou protocol no només autoritza la indicació farmacològica, sinó que formalitza i potencia l'actuació i lideratge que les infermeres ja desenvolupaven en l’acompanyament de les persones que volen deixar de fumar. Aquest enfocament integral inclou:

Intervencions educatives i de suport conductual.
Monitoratge del tractament i els resultats en salut.
Seguiment personalitzat per millorar l’adherència terapèutica.
Prevenció i detecció d’efectes adversos.

El protocol ha estat dissenyat amb l'objectiu de sistematitzar i adaptar la Guía para la indicación, uso y autorización de dispensación de medicamentos sujetos a prescripción médica por parte de las/los enfermeras/os, publicada al BOE, al context català. L'esmentada Guia permet la indicació infermera de tractaments farmacològics específics per a la cessació tabàquica, com la vareniclina i la citisiniclina. El document català ha estat elaborat i aprovat pel Programa d’Harmonització farmacoterapèutica del Servei Català de la Salut, en coordinació amb l'Agència Salut Pública de Catalunya i les xarxes d’Atenció Primària i d’Hospitals sense Fum. També hi han participat activament la Gerència de Cures Infermeres del Servei Català de la Salut i diverses entitats sanitàries, com ara la Unitat de Coordinació i Estratègia del Medicament (UCEM) de l’Institut Català de la Salut (ICS); el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, i institucions com el Consorci d’Oncologia i Badalona Serveis Assistencials (BSA), entre d’altres.

Guies i protocols

Fins a la data, ja són deu les guies assistencials publicades pel Ministerio de Sanidad –Anestèsics Locals, Anticoagulants Orals, Cistitis, Cremades, Deshabituació Tabàquica, Diabetis, Hipertensió, Febre, Ferides i Ostomies– i cinc els protocols específics –Anticoagulants Orals, Cremades, Deshabituació Tabàquica, Ferides i Ostomies– desenvolupats pel Departament de Salut.

"Protocol Créixer en salut": lideratge infermer en l'atenció pediàtrica

Thu, 23 Jan 2025 00:00:00 GMT

L’Agència de Salut Pública de Catalunya va presentar el passat 21 de gener el nou "Protocol Créixer en salut, d’activitats preventives i de promoció de la salut a l’edat pediàtrica", on es recullen les actuacions a dur a terme per part dels equips de pediatria d’atenció primària.

El document del Departament de Salut reserva a les infermeres pediàtriques, les familiars i comunitàries i les llevadores, un paper cabdal en l'estratègia per al desenvolupament autònom i la vida saludable dels infants de fins a 14 anys –gairebé 1.200.000 a Catalunya– i introdueix novetats importants per adaptar l'antic protocol que datava de 2008 "ja que reflecteix els canvis socials i de salut infantojuvenil dels darrers anys", expliquen fonts del Departament.

Exemple d'aquest rol destacat és "la transició a l’edat adulta planificada i progressiva per tal d’assegurar una continuïtat assistencial ininterrompuda i poder acompanyar a l’infant/adolescent i la família en aquesta transició", diu el protocol amb relació al Programa FEMPAS on la infermera de l’equip de Pediatria es coordina amb la infermera de l’equip de FiC.

Amb aquest mateix objectiu d'atenció integrada, el Protocol proposa vies perquè durant l’embaràs i el postpart, les llevadores es coordinin i comuniquin amb els equips de Pediatria per tal d’establir una continuïtat assistencial de tot el procés i iniciar l’atenció al nadó i a la família en el procés de maternitat i paternitat.

El Protocol també contempla el lideratge de les infermeres del Programa Salut i Escola (PSIE) que fan prevenció, però també detecció i derivació a altres serveis; alhora que assessoren i participen en el desenvolupament d’iniciatives relacionades amb l’educació afectiva i sexual amb la participació de les llevadores dels ASSIR.

PRINCIPALS NOVETATS

Entre les novetats principals destaca el nou calendari de visites preventives, que incorpora quatre revisions addicionals als 0-7 dies, i als 3, 10 i 12 anys. A més, es reforcen els cribratges amb mesures innovadores, com la detecció precoç de malalties cardiovasculars amb risc de mort sobtada, mitjançant un qüestionari clínic i la realització d’un electrocardiograma de 12 derivacions als 10 anys. En relació amb el neurodesenvolupament i els trastorns associats, el nou Protocol introdueix noves eines de cribratge per facilitar-ne la detecció precoç. Pel que fa a la salut mediambiental incorpora el full verd a les visites pediàtriques i reforça la prevenció, detecció i avaluació de riscos mediambientals que poden afectar la salut dels infants i adolescents.

El Protocol, gestat durant gairebé tres anys, també posa el focus en la salut digital, explorant i avaluant senyals d’alarma relacionats amb l’ús d’aquest entorn i incorporant un Pla de Salut Digital Familiar. La raó és que el mal ús de les tecnologies s’associa a trastorns en el neurodesenvolupament i en la salut física i psicosocial. En aquest context, l’atenció primària pediàtrica té un paper crucial en la sensibilització i capacitació de familiars i persones cuidadores en l’ús i l’acompanyament en l’entorn digital, i per a la prevenció dels riscos associats al seu ús. Pel que fa a la higiene del son, el Protocol hi dedica un apartat específic amb cribratges per detectar trastorns del son i un qüestionari per a cada edat.

En l’àmbit de la salut mental i el benestar emocional, s’inclouen preguntes estructurades segons l’edat, així com indicadors d’alerta per identificar trastorns de salut mental en infants i joves. A més, es proposen estratègies per fomentar el benestar emocional i la salut mental.

En l'àmbit de la lactància materna i criança positiva, es fa un acompanyament per resoldre dubtes amb els equips de pediatria, les llevadores o els grups de lactància i alhora es donen eines i estratègies per acompanyar famílies i infants per establir un vincle segur.

Finalment, el Protocol dedica un apartat específic a l’acompanyament a les sexualitats, amb visites preventives per fomentar l’adquisició d’hàbits saludables amb l’educació sexual i afectiva. Alhora, es facilita suport per resoldre dubtes i inquietuds tant de les famílies com dels adolescents.

El nou protocol fa també molt èmfasi en tots aquells aspectes relacionats amb la promoció i l’educació per a la salut i incorpora missatges claus adreçats als professionals, a les famílies i als infants i adolescents, així com caixes d’eines amb recursos incorporats. De fet, a l’actualització del protocol es va dur a terme un procés participatiu liderat per la Secretaria d’Atenció Sanitària i Participació en què es va donar veu als equips de pediatria, a les famílies, als infants i adolescents, així com altres experts del món de la pediatria. En una segona etapa, des de la Secretaria de Salut Pública, s’han elaborat els diferents continguts mitjançant grups de treball en els quals han participat més de 200 professionals de l’àmbit pediàtric amb un enfocament teoricopràctic. Ara, s'iniciarà el procés de formació dels professionals implicats que permetrà el desplegament dels circuits i el protocol mateix.

En la revisió del document han participat l'Associació Catalana d’Infermeria Pediàtrica (ACIP), l'Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) i la Gerència de Cures Infermeres del Servei Català de la Salut, entre altres.

PROTOCOL

El Dia Universal dels Drets dels Infants posa el focus en la millora de l’atenció pediàtrica

Tue, 19 Nov 2024 16:01:18 GMT

De fet, una dotació insuficient de personal a les unitats d’hospitalització pot impactar negativament en els resultats de salut dels infants. Aquest fet, dificulta una atenció centrada en les necessitats específiques de cada infant i les seves famílies.

En l'àmbit de l'atenció primària, les infermeres pediàtriques subratllen la necessitat d’incorporar mecanismes que ajustin el temps de visita segons les necessitats de cada cas, amb durades que oscil·lin entre els 10 i els 30 minuts. Aquesta mesura garantiria una atenció més segura i completa, alhora que permetria una millor gestió del temps assistencial.

El col·lectiu també reclama un reconeixement professional més gran, que valori les competències adquirides, les responsabilitats diàries i el seu paper clau en el sistema de salut. Aquest reconeixement, insisteixen, hauria d’abastar els àmbits laboral, social i institucional, posant en relleu l’impacte que tenen les infermeres pediàtriques en la salut de la infància i el benestar de les famílies.

Amb aquestes demandes, les infermeres insten les autoritats sanitàries a adoptar mesures concretes que assegurin unes condicions laborals òptimes per als professionals. Les rotacions constants i la precarietat en les contractacions genera desmotivació i descontent i com a conseqüència una disminució en la qualitat de l’atenció i cura als infants. En un context de canvi demogràfic i creixents desafiaments en l’àmbit de la salut, les infermeres pediàtriques es presenten com les professionals de referència per liderar la cura, la prevenció i la promoció de la salut en aquest col·lectiu.

Amb motiu d’aquesta jornada internacional, el missatge és clar: invertir en la qualitat de l’atenció pediàtrica és invertir en el futur de la societat.

📷 La idea gràfica original és de Marina Peix per FEDAEP:

Congrés d'Infermeria Familiar i Comunitària: Avançant en l'Atenció Integral

Thu, 16 May 2024 15:04:01 GMT

L'esdeveniment ha comptat amb la participació d'infermeres, metges, investigadors i altres professionals de la salut, així com autoritats en el camp de l'atenció primària.

L'acte inaugural ha començat amb la benvinguda d’Esther Gil, representant de la Direcció Estratègica d'Atenció Primària del Departament de Salut, Enric Mateo, Tresorer del COIB, Jaime Bataller, Vicepresident d'AIFiCC i Marta del Moral, vocal de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya. Mateo ha destacat la importància de pensar de manera global i actuar localment, i també ha posat èmfasi en com la infermeria familiar i comunitària té diversos reptes com la fragmentació del sistema de salut i la necessitat d’una atenció més centrada en la persona.

La sessió de comunicacions orals és un dels punts destacats de l'esdeveniment. Moderada per Emi Camprubí, aquesta sessió aborda temes diversos com les experiències i percepcions del col·lectiu LGTBIQ+ sobre l'atenció primària, amb Jorge Abel González, i l'estat nutricional de pacients en atenció domiciliària, amb Maria Massot i la percepció dels hàbits alimentaris en adolescents, amb María Moreno. En una altra taula moderada per Empar Domínguez s’han discutit temes com l'ús de mitjans amb pantalles en infants, amb Marcos Díaz, les preocupacions i factors estressants en l'adolescència, amb Paula Recuero, i la dismenorrea primària en dones, amb Marta Álvarez.

Després d’un breu refrigeri, comença la tercera taula moderada per Iris Forcada, aquesta part del programa inclou presentacions sobre el nivell d'alfabetització en salut en pacients amb diabetis tipus II, amb Elisa Martín i l'avaluació de la satisfacció del pacient amb la gestió infermera de la demanda aguda en un centre d'atenció primària urbà, amb Marta Mezquita.

L’acte ha acabat amb la conferència final, titulada "Construint un Futur Saludable: La Intel·ligència Artificial en la Pràctica Infermera", a càrrec de Marc Fortes Bordas, Director de l'Escola de Salut de l'Hospital St. Joan de Déu. En aquesta conferència, s'exploren les aplicacions de la intel·ligència artificial en la infermeria i el seu potencial per millorar l'atenció i els resultats dels pacients.

La jornada conclou amb l'entrega de premis, on es reconeixen els millors pòsters, les dues millors comunicacions orals i el premi a Pre Doctorat per Idiap Jordi Gol.

Marta del Moral i Pairada, Vocal de l'Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya i Doctoranda del Programa Doctorat Infermeria i Salut de la Universitat de Barcelona, tanca l'esdeveniment amb unes paraules d'agraïment i ànim per seguir avançant en la infermeria familiar i comunitària.

La importància de la contribució de les infermeres a la salut comunitària i els nous projectes de caràcter social, protagonistes de la Càtedra d’Infermeria UB-COIB

Fri, 29 Sep 2023 09:24:23 GMT

La Dra. Gloria Jodar, directora de l’Àrea de Coneixement del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) i degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya va donar la benvinguda als assistents remarcant la importància de la cooperació efectiva, la contribució infermera a la salut de la comunitat, les intervencions conjuntes i la consciència comunitària de viure i compartir la cura de la salut. Va destacar que els canvis globals ens afecten de manera sistèmica i les infermeres saben que cal canviar i adaptar-se a les peculiaritats locals, donant prioritat i veu a la comunitat.

L’acte busca compartir experiències i escoltar totes les veus diferents que hi participen: infermeres, mestres, alumnat, treballadors socials i pares i mares, tots els implicats en generar efectes positius sobre la salut dels infants, adolescents i adults, els protagonistes de les tres taules rodones que van ser a la jornada.

Durant la primera taula rodona, anomenada "Infermeres comunitàries: experiències compartides amb les famílies, mestres i alumnes", la jornada va comptar amb el director del programa INFADIMED, Jordi Fernández, la directora de l'escola Mar i Cel Noelia García, Olímpia Mérida en representació de l'Associació de Famílies i Alumnes de la mateixa escola i Maria Welsch, exalumna de l'escola Estalella i Graells. Després de presentar el programa INFADIMED i escoltar els altres ponents com a testimonis del canvi que porta aquest programa, Jordi va puntualitzar que "l'infant amb INFADIMED és el motor del canvi a casa, estan canviant els seus hàbits i ensenyant el que aprenen quan tornen a casa".

En la segona taula rodona, anomenada “Escoltem els joves: innovació en salut comunitària” hi van participar amb els infermers d’atenció primària, Àngels Sanz i Rubén López, la infermera de pediatria, Clara Olmos i el director de l’Institut Santiago Sobrequés i Vidal de Girona, Joan Cumera i Costa, representant de secundària de Comarques Gironines a la Junta Permanent de Direccions de Catalunya. En aquesta taula es va parlar sobre projectes com el RAS (Referent Adolescent Salut) o el FEDE ITS i també es va aportar la visió del professorat amb el director Cumeras.

Finalment, en la tercera taula anomenada "Prescripció social", els ponents eren Teresa Serarols, tècnica del Servei de Salut Pública i Consum de l'Ajuntament del Prat, la facilitadora de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament del Prat, Ana Jiménez, la infermera de l'EAP Disset de Setembre (El Prat), Emi Ruiz i la usuària del programa Yolanda Ruiz explicant la seva pròpia experiència.
Aquesta taula rodona va finalitzar amb una activitat interactiva proposada per la ponent Emi sobre qui es pot beneficiar de la prescripció social i amb un debat sobre el paper dels ajuntaments en aquests casos.

Infermera virtual, el portal de promoció i educació de la salut del COIB també va estar present durant la jornada amb un taller dinàmic en el moment de la pausa-cafè.

Les tres taules van ser moderades, en ordre, per Cristina Escudero, infermera d’atenció primària, Sònia Martínez, infermera familiar i comunitària de l’ABS Sant Andreu de la Barca i Victoria Morín, infermera i docent del Departament d’Infermeria de Salut Pública, Salut Mental i Maternoinfantil de la facultat d’Infermeria de la Universitat de Barcelona.

Vídeo-resum

Contribució de les infermeres a la salut comunitària

Wed, 06 Sep 2023 10:52:11 GMT

La jornada està composada per tres taules. La primera taula: Infermeres comunitàries: experiències compartides amb les famílies, mestres i alumnes, amb el director del programa INFADIMED, Jordi Fernández, la directora de l’escola Mar i Cel, Noelia Garcia, l’exalumna de l’escola Estalella i Graells, Maria Welsch, i el secretari de l’Associació de Famílies i Alumnes de l’escola Pau Vila, Daniel Castro, moderada per la infermera d’atenció primària, Cristina Escudero.

La segona taula: Escoltem els joves: innovació en salut comunitària, amb els infermers d’atenció primària, Àngels Sanz i Rubén López, la infermera de pediatria, Clara Olmos i una docent de l’Institut Montserrat Roig, moderada per la infermera familiar i comunitària, Sònia Martínez Barbero.

La tercera taula: Prescripció social: amb la tècnica del Servei de Salut Pública i Consum de l’Ajuntament del Prat, Teresa Serarols, la facilitadora de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament del Prat, Ana Jiménez, la infermera de l’EAP Disset de Setembre (El Prat), Emi Ruiz, dues usuàries del programa de Prescripció Social, Isabel Quiñones i Yolanda Ruiz, moderada per la infermera i docent del Departament d’Infermeria de Salut Pública, Salut Mental i Maternoinfantil de la UB, Victoria Morín.

També comptarà amb la presència dels membres d’Infermera virtual, el portal de promoció i educació de la salut del COIB, que faran un taller dinàmic per a totes i tots els assistents.

Més informació i inscripcions aquí!

Preu especial per a les col·legiades en el Màster d’Infermeria Escolar d’IL3-UB

Thu, 06 Jul 2023 11:03:18 GMT

Aquesta tardor es farà una nova edició del Màster en Infermeria Escolar de l’Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona (IL3-UB). És un programa pioner a l’Estat espanyol sobre infermeria escolar, recolzat per professionals de prestigi de l’àmbit de la infermeria escolar i del món universitari.

El màster, que s’impartirà del 6 de novembre de 2023 al 4 d’octubre de 2024, dona resposta a la necessitat formativa especialitzada de la infermera escolar, un perfil professional que ja està implantat en els centres escolars de nombrosos països de la Unió Europea i en algunes comunitats autònomes de l’Estat.

El curs s’imparteix en línia i té un caràcter professionalitzador. Està estructurat en sis mòduls (formació de formadors, salut escolar, recerca qualitativa i quantitativa en infermeria i elaboració d’un projecte). Està dissenyat segons les directrius de l’Espai Europeu d’Educació Superior i equival a 60 crèdits ECTS.

Les col·legiades i col·legiats del COIB tenen un preu especial de 3.580 euros.

El Màster està dirigit a diplomats o graduats d’Infermeria interessats en el coneixement de la salut i de l’atenció i les cures a infants i adolescents dins l’àmbit escolar, amb interès en la investigació i el desenvolupament de la infermeria escolar.

Els objectius del màster són l'adquisició o l’actualització dels fonaments teòrics i els instruments metodològics que permeten a la infermera escolar dissenyar i desenvolupar accions formatives o assistencials en el centre escolar, de manera fonamentada i competent.

Més informació sobre el Màster en Infermeria Escolar IL3-UB 2023-24

Les infermeres de Barcelona se sumen a la campanya #niFUM #niVAP Viu a tot color! per conscienciar la població sobre els riscos de fumar i vapejar

Thu, 25 May 2023 07:44:04 GMT

La Comissió de Tabaquisme del Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), coincidint amb la celebració de la XXIV Setmana Sense Fum –que té lloc entre el 25 i el 31 de maig (Dia Mundial Sense Tabac), sota el lema "Millor el moviment que no el fum o el vapeig"; i de la qual el CCIIC és col·laborador– llança la campanya #niFUM #niVAP Viu a tot color!.

Amb el tabac com a punt de partida i la infermera com a referent, la comunicació rebat també la pseudo-veritat que, impulsada pel màrqueting de la indústria tabacalera i amb una estratègia comercial atractiva, ha transformat la cigarreta electrònica en un producte 'saborós', falsament innocu –fins i tot, saludable– i alternatiu com a via per abandonar l'hàbit tabàquic de forma progressiva: el vapejador.

La resposta de les infermeres al respecte, tal com recull la campanya, és categòrica –#niFUM #niVAP– i incideix en la igualtat de riscos per a la salut que comporta el consum de qualsevol substància oral, sigui per aspiració (fumar tabac i altres) o per inhalació (vapejar). A més de compartir la nicotina, els vapejadors són aerosols que alliberen metalls pesants com ara el crom i el níquel; compostos orgànics volàtils, com el benzè o saboritzants com el diacetil, que provoquen malalties molt greus, si no, mortals.

Preocupada per l'impacte que aquests consums tenen entre la població més jove, la Comissió de Tabaquisme del CCIIC ha impulsat amb la col·laboració de les universitats catalanes, la iniciativa #Parelles #niFUM #niVAP, destinada a conscienciar els estudiants d'Infermeria i d'altres disciplines de Salut del seu rol de lideratge en aquest camp; i, alhora, posar l'accent en la incongruència que suposa que els professionals de la salut (futurs o actuals) fumin. Amb l'objectiu de provocar la interacció, l'acció és una crida a l'estudiantat de Salut perquè prengui el compromís d'acompanyar una/un altre jove en el procés de deixar de fumar, posant en pràctica la seva formació.

La Comissió de Tabaquisme del CCIIC està coordinada per la infermera de Barcelona, Cristina Martínez Martínez, representant al Consell Assessor sobre Tabaquisme a Catalunya del Departament de Salut; i té com a membres la infermera de Barcelona Raquel Sanz Heras; l'infermer de Tarragona Antonio José López Barea; la infermera de Girona Montserrat Coll Jou; l'infermer de Lleida, Magí Calveria Señís, i Guadalupe Ortega Cuelva, en representació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

Descarrega els materials de la campanya.

El Ministeri d’Universitats fa públic el procediment per sol·licitar el títol d’especialista en infermeria familiar i comunitària obtingut per a la via excepcional

Fri, 17 Feb 2023 12:04:55 GMT

El Ministeri d’Universitats ha fet públic el procediment per fer la sol·licitud del títol d’infermera especialista en Infermeria Familiar i Comunitària a totes aquelles infermeres amb resultat d’APTA a la prova d’avaluació de la competència.

Les infermeres que hagin superat la prova poden escollir entre aquestes tres opcions:

Enviar un formulari per sol·licitar el títol en aquesta especialitat, marcant l’opció “a)Obtenir el títol d’infermer especialista en infermeria familiar i comunitària”.
Enviar el formulari per comunicar al Ministeri que volen esperar a presentar-se a altres proves d’avaluació de competència (ara només queda pendent medicoquirúrgica).
No enviar el formulari, i en cas d’haver-se presentat a més d’una prova d’avaluació de la competència s’atorgarà d’ofici a la interessada aquella especialitat en que hagi tret major qualificació.

El termini per fer aquest tràmit és el proper dia 15 de març de 2023.

Accedeix a tota la informació i fes el procediment

Fotografia: Banc d'Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel García.

El Ministeri d’Universitats publica els resultats definitius de la segona convocatòria de la via extraordinària d'Infermeria Familiar i Comunitària

Wed, 01 Feb 2023 14:29:46 GMT

El Ministeri d’Universitats ha fet pública la relació definitiva dels resultats de la segona convocatòria de la prova objectiva per l’accés al títol d’especialista en infermeria familiar i comunitària celebrada el dia 26 de novembre de 2022.

Contra les mateixes es podrà interposar un recurs d’alçada davant la persona titular del Ministeri d’Universitats en un termini d’un mes a través de la seu electrònica del Ministeri d’Universitats o per qualsevol de les vies recollides a l’article 16.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre.

Accedeix a la resolució i al llistat

El COIB dona suport a les infermeres afectades per la resolució de la darrera convocatòria d'oposicions de l'Institut Català de la Salut

Mon, 23 Jan 2023 10:34:53 GMT

El Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), al qual pertany el Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), juntament amb l'Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFICC) manifestem la nostra preocupació per la resolució de la darrera convocatòria específica per proveir places bàsiques de la categoria de diplomat/da sanitari/ària en Infermeria (subgrup A2) a l’Institut Català de la Salut (ICS) i donem suport a les professionals afectades.

A més, considerem que l'assignació de places resultant –a part del greuge a les professionals que van aprovar l'oposició ara fa 5 anys (2018)– altera el marc assistencial de Catalunya, en un moment en què l'especialització i l'expertesa són condicions imprescindibles per desenvolupar el Pla de Salut de Catalunya 2021-2025, aprovat pel Govern el desembre de 2021.

Per tot això, exposem:

1. Que, malgrat que la convocatòria s'ha fet de conformitat amb el que preveu la Llei 55/2003, de 16 de desembre de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut –en concordança amb el Real Decreto-ley 1/1999, de 8 de enero, sobre Selección de personal estatutario y provisión de plazas en las Instituciones Sanitarias de la Seguridad Social–; ha existit una manca de definició en el procés que ha produït les següents situacions:

El desconeixement de les places concretes a les quals opten les infermeres, malgrat que l’Estatut, article 30 punt 4, indica que “Las convocatorias deberán identificar las plazas convocadas indicando, al menos, su número y características, y especificarán las condiciones y requisitos que deben reunir los aspirantes, el plazo de presentación de solicitudes, el contenido de las pruebas de selección, los baremos y programas aplicables a las mismas y el sistema de calificación”. Un aspecte que altres comunitats autònomes (CCAA) han resolt especificant la distribució de places per gerències territorials i centres de treball.
L'escassa concreció i claredat de les bases que ha donat marge i cabuda a acords presos pels mateixos Serveis d'Atenció Primària (SAP) i en el mateix moment de l’acte d’elecció. Una situació que ha derivat en casuístiques diferents, en funció del lloc i del procés; o, fins i tot, respecte de l'aplicació o no del criteri de continuïtat assistencial, segons el cas.

2. Tot i que la convocatòria era per a la categoria de diplomat/da sanitari/ària en Infermeria (subgrup A2), l'oferta conjunta de places sense especificar la seva naturalesa ha fet que moltes infermeres hagin hagut de canviar d’àmbit de treball, passant de l’àmbit de l'atenció primària a l'hospitalària i viceversa; la qual cosa comportarà:

Una pèrdua immediata d'expertesa i qualitat de la cura, associada a la disrupció en la continuïtat assistencial.
Malbaratar el coneixement i experiència d'infermeres expertes sense opció a exercir la seva especialitat, aliena al nou àmbit de cura.
Una sobrecàrrega per a les professionals dels diferents serveis que hauran de formar les infermeres que s'incorporen a llocs de treball diferents als de la seva àrea de coneixement.
Un repunt de l'estrès laboral entre les infermeres afectades que hauran de fer front a unes exigències no d’acord amb els coneixements o habilitats pròpies del seu àmbit d'especialització.
La previsible pèrdua de confiança dels usuaris i usuàries en un sistema de salut menys eficient.

3. Que l’ICS no preveu la reubicació de les infermeres afectades en els àmbits d'atenció on han desenvolupat la seva trajectòria professional en els últims anys, a curt termini i amb caràcter previ a la pròxima convocatòria dels processos selectius d'estabilització de desembre de 2022.

Per tot això, el CCIIC i l'AIFICC demanem que s'obri una taula de diàleg per establir un procés d’estabilització definitiva de les infermeres que van aprovar l'oposició el 2018, abans que s'incorporin professionals de convocatòries posteriors; i se solucioni el dèficit assistencial que generarà la situació, en el si de l'Institut Català de la Salut.

Les infermeres que han superat la prova de Familiar i Comunitària hauran d’esperar que el Ministeri publiqui el llistat definitiu abans d’obtenir el títol

Wed, 21 Dec 2022 08:25:43 GMT

El Ministeri de Sanitat ens ha informat recentment que les infermeres que han obtingut el resultat d’apte a la primera convocatòria de la prova d’avaluació de la competència de l’especialitat d’infermeria familiar i comunitària per la via excepcional o que l’obtinguin a la segona, que està pendent del resultat definitiu, hauran d’esperar que el Ministeri d’Universitats comuniqui el llistat definitiu per tal que puguin obtenir el títol d’especialista.

En aquests moments, des del Ministeri de Sanitat no ens poden confirmar les dates en què es produirà aquest fet. Us anirem informant sobre qualsevol novetat en relació amb aquesta qüestió. Si necessiteu més informació, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres al telèfon d’informació col·legial, 900 705 705.

Mercè Conangla: “Ningú pot tenir cura d’altres si no té cura de si mateix a nivell emocional”

Wed, 14 Dec 2022 15:14:29 GMT

El dia 25 de gener del 2023, al Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), comença el curs Lideratge infermer CAPA (Creatiu-Amorós-Pacífic-Autònom), dirigit a totes les infermeres. En aquesta formació es treballarà el model de lideratge CAPA (Creatiu-Amorós-Pacífic-Autònom) per tal d’actualitzar el mapa ètic, mental, emocional i d’acció. L’objectiu del curs és promoure la consciència i el treball dels punts forts i dels punts de millora de cada persona per tal d’adquirir més confiança, coherència i integritat, característiques essencials per liderar i acompanyar les persones. Les inscripcions ja es poden fer a través del web del COIB.

Entrevistem Mercè Conangla, psicòloga, amb especialitat clínica i educativa, infermera i escriptora. S'ha especialitzat en educació emocional, entrenament en competències de lideratge i comunicació no verbal i en el disseny de projectes de Transform-Acció organitzacional. Ha impulsat, amb Jaume Soler, la Fundació Ecologia Emocional, que presideix des del 2016. És assessora pedagògica de l’Institut de Recerca en Ecologia Emocional i Creixement Personal (IREECP) i de l'Institut de la Bondat en Acció. És creadora, amb Jaume Soler, del model d'Ecologia Emocional i del segell d’Organitzacions Ètiques i Emocionalment Ecològiques (OEE), que potencia el compromís cap a la qualitat ètica i emocional d'aquestes. Col·labora amb diverses universitats (Universitat de Barcelona, Universitat Ramon Llull, Universitat Oberta de Catalunya i Universitat Pompeu Fabra), hospitals i institucions com a consultora, conferenciant, formadora i dinamitzadora d'equips de treball.

Ecologia Emocional és un model de gestió emocional que ofereix metodologia i eines pràctiques i contrastades sobre com aconseguir una bona sostenibilitat, benestar i salut emocional. Es desplega des de la Fundació Ecologia Emocional i en l’Institut Internacional Ecologia Emocional i Institut Ecologia Emocional Espanya. Desenvolupat el 2002, es defineix com l’art de dirigir l’energia emocional de forma sincrònica i a tres nivells: a la millora personal, a la millora de la qualitat de les relacions amb els altres i a aconseguir una major i millor cura del món. Ecologia Emocional fa un abordatge del món emocional, respectuós, preventiu, i pràctic tenint en compte de personalitzar al màxim, treballant per ajudar a créixer a la persona millorant la seva qualitat ètica, emocional i el seu benestar global. El model s’ha adaptat per treballar en diferents ecosistemes, com la salut, l’educació o les organitzacions. Respecte l’ecosistema salut, l’Hospital Clínic ha triat aquest model per realitzar una transform-acció interna durant cinc anys, que ha rebut el reconeixement del segell OEE de qualitat ètica i emocional. Aquest model ha estat reconegut per l’Academia Mexicana de Educación amb la insígnia Atenea com "aportació valuosa al món" i compta amb una bibliografia de 27 llibres. També compten amb eines d’aquest model en diferents universitats.

Què és el model CAPA?

L’Ecologia Emocional proposa el model d’ésser humà CAPA (Creativa – Amorosa -Pacífica – Autònoma), que integra les millors característiques adquirides com a espècie durant la nostra evolució. Els quatre eixos CAPA estan interrelacionats entre sí i han de desenvolupar-se de forma sincrònica, ja que de no ser així es produiria un desequilibri. Representem aquest model en la forma d’un estel perquè l’objectiu de ser una persona CAPA és que metafòricament aixequem el vol i explorem, des de l’equilibri, tots els paisatges i possibilitats que la vida ens ofereix.

El CAPA es situa al centre del nostre model. A partir d’ell es despleguen totes les àrees d’Ecologia Emocional: territori, energies, clima i vincles, així com tots els eixos a gestionar i els indicadors de emocions i valors cap on volem anar. Estem aplicant amb molt d’èxit el model de persona CAPA pel que fa a lideratge dins de l’entorn sanitari i educatiu.

Com s’aplica en el dia a dia en el model infermer?

Si volem liderar els altres, hem de començar per autoliderar-nos. A través del treball amb el model CAPA les persones responsables d’equips i projectes reforcen els quatre eixos que els permetran un major nivell de benestar i equilibri emocional.

Una infermera ha de ser creativa, cercant noves respostes a temes antics i nous, treballant amb esperit crític i de millora, innovant, investigant. Treballar l’àmbit creatiu li permet gestionar millor les possibilitats i treballar amb la cultura de l’agraïment, obtenint millors resultats en la seva tasca professional i personal.

Una infermera també ha de ser amorosa. Les infermeres sempre han estat capdavanteres en la cura afectiva i sensible a les persones. Treballant aquesta àrea, hom pot prendre consciència de com es relaciona i vincula, quins aspectes hauria de potenciar i quines càrregues hauria d’eliminar (gestió dels intangibles).

Una infermera ha de ser pacífica. L’autocontrol és molt important en general, però més quan hom està en contacte directe amb el patiment de les persones i ha de gestionar crisis emocionals. Des d’aquesta àrea del model treballem l’autocontrol, la gestió dels significats i veiem com a través de la paraula podem curar o bé poder fer mal. Potenciar-la ens ajuda a prevenir i regula l’estrès.

Una infermera ha de ser autònoma, que no vol dir pas individualista. Suposa treballar amb la gestió de la incertesa, connectant-se amb la confiança. Per això treballem els territoris, la curiositat, la valentia i la capacitat d’explorar nous camins, així com també l’exercici de la llibertat-responsable.

Si volem liderar els altres, hem de començar per autoliderar-nos.

Què hi trobarem en el curs Lideratge infermer CAPA (Creatiu-Amorós-Pacífic-Autònom).?

Dedicar un temps de qualitat a cuidar-se un mateix. Ningú pot tenir cura d’altres si no té cura de si mateix a nivell emocional. Eines pràctiques de gestió emocional. Ja sabem molt el “què” però a vegades a les persones els hi falta el “com ho faig?”

Una oportunitat de fer balanç personal de quins son els propis intangibles, la farmaciola emocional de què hom disposa per donar millors respostes als reptes del dia a dia que la professió ens posa al davant. La possibilitat d’incorporar mirades diferents que obrin portes i finestres a l’esperança malgrat el desgast i la duresa d’algunes situacions viscudes. El coneixement d’experiències de bones pràctiques infermeres ja realitzades a hospitals catalans referents amb molt d’èxit. Donar-se la oportunitat de compartir un espai emocional protegit amb altres infermeres, drenant emocions i cercant millors respostes que es puguin aplicar tant per millorar la vida personal com professional.

Per què els professionals que es dediquen a l’acompanyament a les persones, com les infermeres, necessiten aquestes eines?

Perquè cal partir del principi d’autoaplicació prèvia d’Ecologia Emocional; no podem fer ni donar als altres allò que no ens apliquem a nosaltres mateixos: si volem cuidar, ens hem de cuidar; si volem liderar, ens hem d’autoliderar, si volem consolar, hem d’aprendre a consolar-nos. També perquè l’ecosistema sanitari conté elements de difícil gestió: vida i mort es barregen, moltes emocions caòtiques, molta incertesa. Afegim molta pressió assistencial, falta de temps, de mitjans i, a vegades, el sentiment que no ens cuiden prou. Tot això ha de ser ben gestionat si no volem entrar en desequilibri.

A més, perquè les relacions interpersonals en entorns on hi ha molt d’estrès es ressenten. Fer treball d’equip i saber millor com gestionar conflictes és quelcom clau. La paraula i les emocions estan vinculades i ho treballarem.

Finalment, perquè totes les persones necessitem aquestes eines. No som només un cos físic, sinó també un cos emocional, relacional, psíquic, espiritual... Les infermeres ho han tingut sempre clar en la seva definició de salut. Es tracta d’aplicar, doncs, allò que ja sabem que és important i fer prevenció.

No podem fer ni donar als altres allò que no ens apliquem a nosaltres mateixos: si volem cuidar, ens hem de cuidar; si volem liderar, ens hem d’autoliderar, si volem consolar, hem d’aprendre a consolar-nos

La segona prova extraordinària per a l’especialitat d’Infermeria Familiar i Comunitària serà el 26 de novembre

Fri, 28 Oct 2022 10:57:48 GMT

El Ministeri d'Universitats ha fet pública la resolució de 20 d'octubre de 2022, de la Secretaria General d'Universitats, per la qual es modifica la de 4 de novembre de 2021, per la qual es convoca la prova objectiva corresponent a l'accés al títol d'Especialista en Infermeria Familiar i Comunitària; i es convoca la segona convocatòria de la prova objectiva, que tindrà lloc el proper dia 26 de novembre en modalitat virtual en segona convocatòria.

Convocatòria

Es convoca la segona prova objectiva per a l'accés al títol d'Especialista en Infermeria Familiar i Comunitària d'acord amb el que s'estableix en la disposició transitòria segona del Reial decret 450/2005, de 22 d'abril.

Aquesta convocatòria es publicarà, en la pàgina web del Ministeri d'Universitats (https://www.universidades.gob.es/), apartats «Enseñanzas Universitaria; Gestión de títulos universitarios; Títulos universitarios españoles; Especialidad: Enfermería Familiar y Comunitaria - Presentación a prueba objetiva»

Descripció de l'avaluació

La prova d'avaluació de l'aptitud professional s'efectuarà de conformitat amb el que s'estableix en la Resolució de 4 de novembre de 2021, de la Secretaria General d'Universitats, per la qual es convoca la prova objectiva corresponent a l'accés al títol d'Especialista en Infermeria Familiar i Comunitària, llevat del que disposa la present resolució i serà única per a tot el territori espanyol.

Requisits dels aspirants

Haver sol·licitat l'obtenció del títol d'infermer especialista conforme al recollit en l'apartat 4 de la disposició transitòria segona, sobre l'accés excepcional al títol d'Especialista del referit Reial decret 450/2005, de 22 d'abril, i figurar en la relació d'admesos a la prova objectiva.

Relacions amb els participants

El Ministeri d’Universitats té habilitada una adreça de correu electrònic amb la finalitat que els aspirants s’hi dirigeixin per a informació addicional no recollida en aquesta resolució sobre la convocatòria, la inscripció, o en el seu cas, incidències tècniques per al servei d'inscripció o un altre tipus d'al·legacions relacionades amb la prova: alegaciones.enfermeriafyc@universidades.gob.es.

A l'efecte de comunicacions i altres incidències relatives al procés avaluador ja en curs, els aspirants hauran de dirigir-se la Comissió Avaluadora de la prova d'Infermeria Familiar i Comunitària, que tindrà la seva seu en el Ministeri d'Universitats, passeig de la Castellana, núm. 162, planta 17, 28071 Madrid.

Al llarg del procés selectiu, tota la informació relacionada amb els diferents aspectes del seu desenvolupament es publicarà en la pàgina web del Ministeri d'Universitats (http://run.gob.es/enfermeria-familiarcomunitaria).

Termini i forma de presentació de les sol·licituds d'inscripció i documentació

Serà requisit indispensable la inscripció per a la participació en la prova objectiva per a tots els interessats que no ho van fer en la primera convocatòria. Els inscrits en l'esmentada primera convocatòria, no repetiran aquest procés, tret que requereixin actualitzar les dades aportades en la primera convocatòria.

El termini de presentació de sol·licituds d'inscripció serà de vint dies naturals, comptats a partir de l'endemà de publicació d'aquesta resolució en el «Butlletí Oficial de l'Estat».

Únicament els aspirants que apareguin en la relació definitiva d'aspirants admesos publicada podran realitzar aquesta inscripció, que es realitzarà en la pàgina web del Ministeri d'Universitats: http://run.gob.es/enfermeria-familiarcomunitaria.

Convocatòria i calendari de les proves

Els aspirants admesos a la prova objectiva corresponent a l'accés al títol d'Especialista en Infermeria Familiar i Comunitària podran participar en aquesta segona prova, que és l'última del procés d'accés excepcional a l'esmentada especialitat.

La data de celebració de la segona convocatòria: 26 de novembre de 2022.

La relació dels aspirants, amb assenyalament de l'hora per a efectuar la prova es comunicarà mitjançant nota informativa, a través de la pàgina web del Ministeri d'Universitats.

Els aspirants que no es presentin en la data i hora assignada per a segona convocatòria, no disposaran de possibilitat de repetir aquesta.

Durada de la prova: La prova tindrà una durada ininterrompuda de tres hores.

Avaluació i qualificació final dels aspirants per la Comissió Avaluadora

Una vegada celebrada la prova, en un termini de cinc dies hàbils, es faran públiques les plantilles provisionals de les respostes considerades correctes per la Comissió Avaluadora, mitjançant l'exhibició de les mateixes en la pàgina web del Ministeri d'Universitats, en la següent adreça electrònica: http://run.gob.es/enfermeria-familiarcomunitaria.

En un termini de tres dies naturals a comptar des de la publicació de les plantilles provisionals a la qual s'ha fet referència, els interessats podran presentar les reclamacions que estimin pertinents, respecte a la formulació de les preguntes i de les corresponents respostes correctes, en l'aplicació web que s'habilitarà a aquest efecte en la pàgina web indicada anteriorment dins de l'apartat «Qüestionaris de la prova objectiva». Les reclamacions interposades per qualsevol altra via seran descartades.

Accés a la resolució

Convocades les proves d’accés a l'IIR 2022-2023 per al 21 de gener

Fri, 02 Sep 2022 11:06:23 GMT

El Sistema Nacional de Salut ha fet pública l’oferta de la convocatòria de les proves selectives per a l’accés a la formació via residència de les especialitats d’Infermeria obstètrico-ginecològica (llevadores), salut mental, treball, pediatria, familiar i comunitària i geriatria. S’ofereixen un total de 1.961 places d'Infermera Interna Resident (IIR), que representen un increment del 7 % respecte les convocades l’any anterior, i a Catalunya, 356 places, 27 més que en l'edició anterior.

El període de presentació de les sol·licituds per a la presentació a les proves és des de les 10 h del dia 5 de setembre a les 14 h del dia 19 de setembre del 2022, ambdós inclosos. La data de la realització de la prova d’accés serà el dia 21 de gener de 2023.

La prova consistirà a contestar un qüestionari de 200 preguntes, més 10 de reserva. Cada pregunta constarà de quatre opcions de resposta, de les quals només una d’elles serà la correcta. L’exercici tindrà una duració de quatre hores i mitja. A més, a la convocatòria es consolida de forma definitiva l’adjudicació telemàtica de places entre els aspirants que superin la prova.

S'han convocat un total de 1.961 places, distribuïdes de la següent manera:

Infermeria de Salut Mental	311
Infermeria del Treball	74
Infermeria Familiar i Comunitària	824
Infermeria Geriàtrica	81
Infermeria Obstètrico-Ginecològica (llevadores)	437
Infermeria Pediàtrica	234

A Catalunya, s'han convocat un total de 356 places amb la següent distribució:

Infermeria de Salut Mental	56
Infermeria del Treball	4
Infermeria Familiar i Comunitària	149
Infermeria Geriàtrica	35
Infermeria Obstètrico-Ginecològica (llevadores)	71
Infermeria Pediàtrica	41

Consulta el Butlletí Oficial de l’Estat número 211, data 2 de setembre de 2022

Maria Antònia Noguera: “La violència és un problema de salut pública i els professionals de la salut han de formar-se per saber com actuar”

Fri, 19 Aug 2022 00:00:00 GMT

Els maltractaments i abusos a infants i adolescents són un problema que sovint es manté ocult i és difícil de detectar, sobretot en infants molt petits que no ho poden verbalitzar o no són conscients de la gravetat dels fets. Segons l’estudi poblacional Maltrato infantil en la familia en España, editat l’any 2011 pel Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat, la prevalença del maltractament infantil a l’Estat espanyol era del 5,1 per mil infants fins als 17 anys d’edat. A Catalunya, durant l’any 2018 la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) ha declarat la situació de desemparament a 1.181 infants i adolescents, excloent-ne els infants i joves migrants sols.

Per conèixer i entendre com impacta en els i les menors viure sota la violència i capacitar les infermeres per a la seva intervenció i coordinació amb la resta de professionals sanitaris i amb els serveis de la xarxa d’atenció, la Comissió de Maltractament i Salut (CMiS) del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), en el seu pla estratègic de formació, ha endegat el curs ‘Impacte de la violència en la salut dels i les menors. Atenció infermera’, que s’emmarca dins el programa de formació del 2022 i tindrà lloc en format telepresencial entre els mesos de setembre i octubre. Aquesta formació respon a la necessitat de donar eines, crear seguretat i apoderar les infermeres i infermers a l’hora de la intervenció. Les integrants de la CMiS afegeixen que és "important, bàsica i imprescindible", ja que es tracta "d’un problema de salut pública de primer ordre". Les inscripcions al curs s’obren el proper dilluns dia 22 d’agost.

En aquesta entrevista, parlem amb una de les docents del curs, la infermera familiar i comunitària Maria Antònia Noguera Argelès, que compta amb expertesa en violència masclista i abusos a menors. Treballa al Consorci Castelldefels Agents de Salut (CASAP) Can Bou i és coordinadora del Grup de referència en Infermeria Comunitària en Violència de Gènere de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFICC).

A partir de quina necessitat sorgeix el curs?

Sorgeix com a necessitat per les alarmants dades que hi ha de maltractament físic, per omissió de cures bàsiques i d’abusos sexuals cap als menors. La majoria es troben dins l’entorn més pròxim del menor i, per aquest motiu, està més silenciat i és més difícil de gestionar. Per tot això, la formació dels professionals de la salut és una qüestió prioritària que cal incorporar-la als programes de formació dels col·legis i dels centres de salut.

Per què és important que els docents del curs (set infermeres, una diplomada en salut pública i gènere, quatre psicòlogues, una sotsinspectora de la Guàrdia Urbana, una graduada en treball social, un metge forense i una advocada) tinguin un perfil tan divers?

És una problemàtica transversal com a fenomen de violència estructural a la nostra societat, per tant, les solucions, les aportacions i l’acompanyament també han de ser transversals. És un tema tan complex que un professional sol, ja sigui una infermera, un metge, un psicòleg, un treballador social o un advocat, no pot. Cal un treball en xarxa on tots els actors són necessaris per abordar-ho des de diferents àmbits.

Per què parlem de violència com a fenomen?

Perquè hi ha una gran quantitat de denúncies, de feminicidis, de dones assassinades, i de violència vicària, contra els infants. És un problema que està arrelant en la societat i la lluita per erradicar-ho i denunciar-ho públicament fa que hi hagi una gran consciència social i, per tant, esdevé un fenomen.

Hi ha prou consciència entre els professionals de la salut?

Cal més formació i sensibilitat per escoltar i atendre els senyals que puguin donar, que de vegades són molt febles, i conèixer quins recursos hi ha al municipi o a la comunitat, on podem dirigir-nos per demanar ajuda o a qui ens podem adreçar si tenim dubtes, perquè són temes molt complexos i cada cas és diferent. És important que cada centre tingui un equip expert.

La violència és un problema greu que afecta la salut de les dones, infants i adolescents que la pateixen i amb greus conseqüències en el desenvolupament psíquic, físic i emocional dels menors. És considerat com un problema de salut pública que ens interpel·la com a professionals.
La violència és un problema de salut pública que ens interpel·la com a professionals

Quin és el rol que tenen les infermeres que atenen menors que han patit o pateixen violència?

Els infants, de vegades, enlloc de verbalitzar-ho, donen senyals. Per això, els adults i els professionals hem de tenir les eines per saber-les interpretar. Les infermeres hauríem de tenir la formació per identificar-les, intentar esbrinar què passa i comunicar-ho a treball social i, entre tots, fer un seguiment. També les escoles poden ajudar molt a detectar i reconèixer aquests senyals que la criatura dona.

Els nens i nenes han de fer moltes revisions i, sobretot els primers anys, venen molt al centre de salut. És bàsic i fonamental que les infermeres de pediatria estiguin formades en aquest tema i tinguin la vista posada en possibles casos de maltractament.

El rol de la infermera és essencial perquè fem una valoració holística de la persona i el seu entorn i, per tant, podem interactuar amb el o la menor i els pares per intentar detectar senyals de maltractament o faltes cura. Per exemple, podem veure un nen amb baix pes, que va brut, amb fracàs escolar, senyals físics, desnutrició o esgarrapades.

És fonamental que les infermeres de pediatria estiguin formades en aquest tema

És important que tots els professionals coneguin aquest fenomen i es capacitin per la intervenció des dels diferents àmbits? Hi ha algun àmbit d’atenció especialment rellevant?

És important en general, però a l’atenció primària, on tota la població passa en algun moment, hem d’estar molt ben formades. Per descomptat, els serveis d’urgències haurien d’estar formadíssims, i també la resta de personal d’un hospital, que podrà destapar un cas.

Fotografia cedida per Ràdio Castelldefels

El Ministeri de Sanitat aprova un decret d’especialitats en ciències de la salut

Wed, 03 Aug 2022 09:47:07 GMT

El Consell de Ministres ha donat llum verda al decret per regular la formació transversal de les especialitats en ciències de la salut, que es recull al Real Decreto 589/2022, de 19 de julio, por el que se regulan la formación transversal de las especialidades en Ciencias de la Salud, el procedimiento y criterios para la propuesta de un nuevo título de especialista en Ciencias de la Salud o diploma de área de capacitación específica, y la revisión de los establecidos, y el acceso y la formación de las áreas de capacitación específica; y se establecen las normas aplicables a las pruebas anuales de acceso a plazas de formación en especialidades en Ciencias de la Salud, i que es va publicar el dia 20 de juliol al Boletín Oficial del Estado.

La norma regula la formació transversal de les especialitats en ciències de la salut, no només les infermeres, estableix un procediment i els criteris per a la proposta de nous títols d’especialistes en ciències de la salut o dels diplomes de capacitació específica i regula l’accés a la formació dels diplomes de capacitació específica. També estableix les normes aplicables a les proves anuals de l’accés a les places d’especialista en ciències de la salut.

Entre les novetats que presenta el decret respecte a les normes anteriors, s’hi troba que en el procediment per a la sol·licitud d’un nou títol d’especialista s’ha d’iniciar per una o diverses societats científiques de l’àmbit nacional relacionades amb l’àrea d’especialització corresponent, que acreditin la representació de, com a mínim, un 70 % de professionals d’aquesta àrea o per la Comissió de Recursos Humans del Sistema Nacional de Salut (SNS). Una altra novetat és la proposta de formació continuada periòdica per acreditar la competència una vegada obtinguda la titulació.

Coincidint amb la publicació del decret, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) reivindica que el Ministeri de Sanitat desplegui les especialitats infermeres pendents.

Fotografia: Banc d'Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel Garcia

El Consell Internacional d'Infermeres denuncia que les infermeres estan mal pagades, infravalorades i pateixen una bretxa salarial de gènere més gran que en altres sectors

Mon, 18 Jul 2022 09:51:44 GMT

El Consell Internacional d'Infermeres (CII) destaca els resultats de dos informes elaborats per organismes internacionals sobre salaris i gènere i que mostren que les infermeres, una professió majoritàriament exercida per dones, estan infravalorades i mal pagades i guanyen de mitjana un 24 % menys que els homes. La institució denuncia la “infravaloració i l’infrafinançament històrics, crònics i profundament arrelats al treball feminitzat” i destaca que l’àmbit de la infermeria n’és un gran exemple, alhora que exigeix “el mateix sou per la mateixa feina en infermeria i en el sector de la salut”.

L’informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Organització Internacional del Treball (OIT) The gender pay gap in the health and care sector: a global crisis in the time of COVID-19 –La bretxa salarial en el sector de la salut i assistencial: una crisi mundial en temps de covid-19 — fa una anàlisi de l'evidència mundial més completa sobre desigualtats salarials de gènere en el sector de la salut i assistencial en temps de la pandèmia de la covid-19. El document posa de manifest que les dones en el sector de la salut i assistencial pateixen una bretxa salarial de gènere més gran que en altres sectors econòmics i que de mitjana guanyen un 24 % menys que els seus companys homes i conclou que les dones estan mal pagades pels seus atributs en el mercat laboral en comparació amb els homes.

L’organització per la igualtat de gènere en la salut Women in Global Health també ha publicat l'informe sobre gènere i sous Subsidizing Global Health: Women’s Unpaid Work in Health Systems – Subvencionant la salut global: treball no remunerat a les dones en els sistemes de salut—, que revela que més de sis milions de dones, a través del seu treball no remunerat o mal pagat, estan subvencionant els sistemes de salut a tot el món, on s'inclou la professió infermera, predominantment femenina.

Com a resposta a les conclusions dels dos informes, la presidenta del CII, Pamela Cipriano, afirma que “un sou just és fonamental a l'hora de contractar i retenir a la professió infermera, especialment ara que les condicions laborals són cada vegada més difícils a causa de la pandèmia de covid-19”. El CII insta els sistemes de salut a tot el món a invertir en les infermeres i a avaluar els models salarials que tenen en compte el gènere pensant en la professió infermera com a històricament femenina. “Les dones necessiten el mateix sou pel mateix treball en l’àmbit de la infermeria i en el sector de la salut," afegeix.

Fa poc, el CII informava sobre l'augment alarmant del nombre d'infermeres en vaga a tot el món com a resposta directa al fracàs dels governs d'abordar les causes fonamentals de la fragilitat, feblesa greu i, en alguns casos, col·lapse, dels sistemes sanitaris. L’informe del CII Apoyar y retener en 2022 y más allá fa èmfasi en l’elevat nombre d'infermeres que està abandonant la professió arran de la pandèmia. La institució alerta que l’abandonament de només un 4 % global d’infermeres com a resultat de la pandèmia podria representar l'abandonament de la professió per part de més d'un milió d'infermeres, la qual cosa, combinat amb una escassetat prèvia a la pandèmia estimada en sis milions d'infermeres i una població d'infermeres que està envellint, l'escassetat global d’infermeres podria ascendir fins als 13 milions. El CII ha denominat l'escassetat de força laboral com l’amenaça més gran per a la salut global.

Llegeix la nota de premsa del CII

Imatge: Banc d'Imatges Infermeres. Ariadna Creus & Àngel García.

Una recerca infermera avalua una estratègia per activar persones amb malalties cròniques a l’atenció primària

Thu, 23 Jun 2022 10:17:19 GMT

El treball liderat per la infermera de la Unitat Funcional de Crònics del CAP Rambla de MútuaTerrassa Cibeles Moreno titulat Eficàcia d’una intervenció infermera de ‘Health Coaching’ sobre l’activació de persones amb una o més malalties cròniques visitades a l’Atenció Primària, que ha estat publicat a la revista Research in Nursing & Health, descriu el disseny i l’avaluació d’una intervenció infermera de Health Coaching desenvolupada de manera individual i presencial en persones amb malalties cròniques visitades a l’atenció primària. El seu objectiu principal és augmentar l’activació dels participants descrita com el procés pel qual la persona s’identifica com a responsable de la cura de la seva salut. Això implica un assoliment progressiu de coneixement, habilitats i actituds per gestionar el propi procés de salut i de malaltia, participar de forma activa en l’assistència que rep i fer un ús responsable dels recursos sanitaris.

Tenint en compte la situació epidemiològica, fomentar l’activació de les persones amb malalties cròniques des de l’atenció primària resulta una necessitat social i alhora una oportunitat individual per millorar resultats en salut” destaca la infermera i investigadora Cibeles Moreno. I afegeix: “Un dels propòsits de la investigació és demostrar amb evidència estratègies que poden millorar la feina que diàriament fan les infermeres de l’atenció primària envers el pacient crònic”.

L’estudi amb disseny quasi experimental oferia un nombre variable de sessions de Health coaching –entre 4 i 6 de contingut muticomponent, educatiu, conductual i emocional – en vers l’activació. El resultat principal és que el Health Coaching va augmentar l’activació de forma significativa i el treball conclou que és una estratègia eficaç per aconseguir millores en l’activació de les persones amb malalties cròniques que es visiten a l’atenció primària. No obstant això, “la millora en l’activació no es manté en el temps. Es necessita fer una proposta d’activitats d’inclusió que afavoreixin el manteniment,” destaca l’autora principal.

En la recerca també hi ha participat les infermeres investigadores Callista Roy, Cristina Monforte, Luís González i Albert Gallart i la investigadora Maria Dolores Navarro. Es tracta del segon article publicat de la tesi doctoral de l’autora. El primer article publicat descriu l’adaptació i la validació de l’instrument de mesura de l’activació “Patient Activation Measure” (PAM13), originàriament dissenyat als Estats Units.

L’estudi, que ha comptat amb finançament del COIB a través d’una beca d’ajudes a la recerca, ha resultat guanyador del primer premi del 27è premi d’Infermeria MútuaTerrassa, celebrat amb motiu del Dia Internacional de les Infermeres i que té per objectiu donar visibilitat a la recerca en les cures infermeres des dels diferents àmbits assistencials dins la pròpia organització i impulsar la recerca.

Referència de l'article

Moreno-Chico C, Roy C, Monforte-Royo C, González-De Paz L, Navarro-Rubio MD, Gallart Fernández-Puebla A. Effectiveness of a nurse-led, face-to-face health coaching intervention in enhancing activation and secondary outcomes of primary care users with chronic conditions. Res Nurs Health. 2021 Jun;44(3):458-472. doi: 10.1002/nur.22132. Epub 2021 Apr 8. PMID: 33834505. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/33834505/

Quatre de cada deu infermeres treballen amb un contracte temporal a Catalunya

Wed, 27 Apr 2022 09:04:44 GMT

Un 38,7% de les infermeres catalanes treballava amb un contracte eventual abans de la pandèmia. Així ho recull un article publicat al Journal of Nursing Management, publicació de referència en l’àmbit de la gestió infermera. El treball s’emmarca dins el projecte Projeccions de la població infermera a l’horitzó 2030, del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), amb col·laboració amb la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), que es va iniciar l’any 2019. La coordinadora de l’estudi és Paola Galbany Estragués, presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), professora del Departament de Ciències de la Salut Bàsiques de la UVic-UCC i investigadora del grup de recerca Methodology, Methods, Models and Outcomes of Health and Social Sciences (M3O), de la mateixa universitat.

A partir de l’anàlisi de l’evolució del nombre i el tipus de contractes que fan els centres de treball a les infermeres a Catalunya i a l’Estat espanyol, l’article demostra que la professió pateix una elevada precarietat, especialment a Catalunya. Aquest fet es troba darrere de la decisió de marxar a treballar a l’estranger i d’abandonar la professió, la qual cosa accentua la manca d’infermeres i, per tant, la capacitat del sistema de salut d’oferir cures de qualitat a la ciutadania.

El treball analitza dades des del 2010 al 2019, que mostren un augment de la precarietat de les infermeres en aquest període a Catalunya. Malgrat que l’estudi no recull l’efecte de la pandèmia, els autors observen que durant la crisi s’ha reduït el nombre total de contractes i demanen que aquesta tendència es mantingui quan se superi la situació.

Més informació

Fotografia: Banc d'Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel García

El 18 d’abril s’obre el termini d’adjudicació de les places d’infermera especialista de la convocatòria 2021

Thu, 14 Apr 2022 06:43:58 GMT

El Ministeri de Sanitat convoca les infermeres que van aconseguir plaça per estudiar una especialitat per la via ordinària a l’acte de l’adjudicació de les places. El termini per a les infermeres s’obrirà el dia 18 d’abril a les 9.30 hores i finalitzarà el dia 26 d’abril a les 10 hores.

Accedeix a tota la informació sobre l'adjudicació de les places de formació sanitària especialitzada

La infermeria familiar i comunitària, clau per enfortir l’atenció primària

Tue, 12 Apr 2022 13:59:09 GMT

El Pla de Salut de Catalunya 2021-2025 reconeix que la salut va més enllà de l’absència de malaltia, que es tracta d’un estat de benestar biopsicosocial i espiritual, resultat de la relació entre les persones i el seu entorn físic i social, que requereix l’abordatge de les desigualtats i la intersectorialitat. Això suposa passar d’una mirada centrada en la malaltia a un enfocament que estigui realment centrat en els actius en salut, amb l’aportació i la participació real de les persones i les comunitats.

La infermeria familiar i comunitària ha desenvolupat competències específiques per tenir un paper clau dins els objectius del Pla de Salut de Catalunya i per liderar un treball en equip, juntament amb la resta de professions sanitàries, amb totes les especialitats infermeres i amb els agents de salut de les comunitats. Les infermeres que treballen en aquest àmbit són una peça clau en la prevenció i promoció de la salut i en l’atenció a les persones, als nuclis familiars i a les comunitats.

Si volem treballar per la salut plena de les persones i no només per l’absència de malalties, cal anar més enllà de les intervencions de prevenció secundària que caracteritza l’enfocament biomèdic i apostar veritablement per la prevenció primària i la promoció de la salut.

Volem aprofitar el dia 12 d’abril per recordar de nou la importància d’enfortir l’atenció primària i fer que sigui la veritable porta del sistema de salut i el garant del benestar integral de les persones.

Per poder-ho aconseguir, és imprescindible augmentar la dotació de professionals de la salut.

El Departament de Salut ha anunciat un programa d’incentius per a residents, en què es contempla una aportació extraordinària per als metges de família i comunitaris i per a les infermeres de salut mental, la qual cosa celebrem.

Tot i així, no es pot parlar de l’enfortiment de l’atenció primària i comunitària sense tenir en compte les infermeres familiars i comunitàries.

Per aquest motiu, demanem al Departament de Salut l’aplicació d’un programa d’incentius per a les infermeres familiars i comunitàries com el que ha ofert a les infermeres de salut mental i als metges de família, i que dugui a terme un pla per augmentar el nombre d’infermeres que treballen en el primer nivell assistencial, que tenen un paper determinant en la millora de la salut de les persones i de les comunitats.

Núria Parra: “És necessari que es conegui la intervenció infermera en la salut penitenciària”

Mon, 11 Apr 2022 12:50:00 GMT

Núria Parra Ortega és infermera de l’Equip d’Atenció Primària Penitenciària La Roca del Vallès 1 al Centre Penitenciari Quatre Camins. Amb una experiència de més de 25 anys en el medi penitenciari, destaca la importància del reconeixement i la confiança que s’arriba a establir entre els professionals de la salut penitenciària i els interns.

L’atenció sanitària a les presons és un àmbit força desconegut. Quines funcions i activitats realitza una infermera en el context penitenciari?

La nostra feina es realitza en un centre tancat i això ja és un element diferenciador respecte l’assistència primària a la comunitat. Es pot dividir en diferents àrees: l’assistència a mòdul o consulta, que és igual a la d’un CAP, és programada i a demanda; l’assistència a mòdul d’hospitalització o infermeria, on s’inclouen els interns que requereixen tractaments especials o postoperatoris; el programa de toxicomanies, com el Programa de manteniment amb Metadona o el Programa d’intercanvi de xeringues; les urgències 24 hores, on a més d’atendre les urgències típiques de fora de presó també tenim de forma freqüent autolesions, sobredosis o intoxicacions, agressions o ingesta de cossos estranys; la farmàcia, ja que els centres compten amb dipòsits de medicaments a causa del gran volum de medicació que utilitzem, principalment psicotròpica, i estan dotats de farmacèutica, infermera, TCAI i personal de suport al magatzem, la nostra feina consisteix en l’adquisició, custodia, conservació, preparació i dispensació dels medicaments i productes sanitaris; i la infermera d’enllaç, que té la finalitat de llistar les persones penades amb llibertat definitiva o proposades per al tercer grau per revisar la seva història clínica i analitzar les necessitats de continuïtat assistencial en l’àmbit de l’atenció primària, l’atenció hospitalària, l’atenció en salut mental i l’atenció en drogodependències.

"La nostra feina es realitza en un centre tancat i això ja és un element diferenciador respecte l’assistència primària a la comunitat"

Quines habilitats o coneixements creus que ha de tenir aquest professional?

La singularitat del context penitenciari fa que per realitzar la nostra tasca sigui necessari tenir una formació especifica per poder conèixer l’entorn i actuar enfront dels diferents problemes sanitaris o socials de l’intern. No hem d’oblidar que desenvolupem la nostra feina en un medi normatiu on estem sotmesos a actuar dins el marc del Reglament de Règim Interior i que això implica treballar respectant horaris, que els nostres usuaris no tinguin llibertat de moviments i que a vegades fem intervencions marcades pel reglament penitenciari, com per exemple, les visites diàries als sancionats. És important tenir habilitats comunicatives i capacitat per poder qüestionar i avaluar la informació que et dona l’intern. També ho és conèixer el llenguatge que ells utilitzen, l’argot penitenciari, com una eina permet una millor comunicació amb ells, així com comptar amb habilitats socials, escolta activa, assertivitat, empatia, capacitat de negociació i respecte.

Des de l’any 2014 existeix el Títol d’Expert Universitari en Infermeria del Medi Penitenciari que s’imparteix a la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna – Universitat Ramon Llull i que té per objectiu que els professionals puguin adquirir les competències específiques per treballar en aquest àmbit.

"És important conèixer el llenguatge que ells utilitzen, l’argot penitenciari, com una eina permet una millor comunicació amb ells"

Com s’estructura l’EAPP?

Els equips estan formats per metges, infermeres i TCAI, a més del personal administratiu, amb torns de treball que cobreixen l’assistència sanitària les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any.

Quin son els tipus de demandes de salut més habituals que ateneu a la presó?

A presons, la demanda principal és per patologies prevalents com el VIH/Sida, la tuberculosi i hepatitis víriques, encara que cada vegada se sol·liciten més visites de malaltia crònica a causa de l’increment de la mitjana d’edat dels reclusos en els darrers anys.

Una atenció destacada dels EAPP és la demanda d’atenció aguda, ja que són usuaris amb una alta demanda de medicació, sobretot psicotròpica que, lligat a la reclusió, condiciona aquesta demanda constant per qualsevol situació que esdevingui al voltant de l’intern, com un problema familiar, una causa judicial o situació social. Moltes vegades, aquestes situacions van associades a autolesions, ja que l’intern sol manifestar la seva impotència i dolor mitjançant aquests actes. A més, hi ha un elevat nombre d’interns amb patologia mental.

Quins són els reptes que afronta la infermera penitenciària?

Crec que un dels reptes més importants és la manca de visibilitat del nostre col·lectiu i de la feina que desenvolupem. A Catalunya, a diferència de la resta d’Estat, que des de 1995 van incorporar estudiants en pràctiques d’algunes universitats, acadèmicament es va començar a conèixer la infermeria de presons, però encara som una de les àrees poc conegudes. Per això, un dels nostres reptes és que la societat conegui la nostra tasca.

Altres reptes són treballar amb persones vulnerables, amb barreres idiomàtiques, culturals i religioses que fan més difícil l’apropament i l’atenció sanitària, saber conjugar l’assistència sanitària amb la resta de professionals del centre per poder arribar a acords que afavoreixin la salut de l’intern, la integració de nous programes de promoció de la salut com la deshabituació del tabac, estils de vida saludables, intervenint en l’activitat física i l’alimentació, entre d’altres.

"Un dels reptes més importants és la manca de visibilitat del nostre col·lectiu i de la feina que desenvolupem"

Quina és la part més gratificant o més satisfactòria de la teva feina?

A vegades treballem al mig de situacions hostils amb crits, insults o baralles. Llavors, per mi simplement és important un gràcies en un moment donat. Com que aquestes situacions hostils, afortunadament, no són sempre el nostre escenari, també és importat el reconeixement i confiança que et mostren la majoria dels interns. Heu de pensar que alguns d’ells porten un recorregut de condemna paral·lel al nostre de feina i això ajuda.

Fa més de 25 anys que treballo en aquest medi i he estat molts anys a la unitat de psiquiatria, abans de l’arribada a la gestió de la salut mental per part de l’Ordre de Sant Joan de Déu. I aquest va ser el lloc més gratificant per a mi, perquè la dinàmica de treball em permetia estar al cas de tota la problemàtica de l’intern i parlar moltíssim amb ells, cosa que moltes vegades serveix per millorar els ànims quan estan una mica capficats. Llavors te n’adones que poder oferir una escolta activa i temps pot servir de molta ajuda.

"Oferir una escolta activa i temps pot servir de molta ajuda"

Quina ha estat la major dificultat viscuda durant la crisi sanitària? Ha canviat la manera de treballar?

La presó com a institució tancada predisposa a la complexitat de la gestió dels recursos i procediments interdepartamentals entre Justícia i Salut, dues institucions que han hagut de coordinar-se des del primer moment per confinar o aïllar mòduls residencials, per prendre les decisions més adients en els diferents protocols que es van posar en pràctica per protegir els reclusos, professionals i la comunitat. S’han viscut moments de molta tensió, que segons la presa de decisions podia suposar un escenari perfecte per provocar un motí, però la professionalitat del personal de seguretat, sanitaris i d’altres empreses col·laboradores del centre van fer possible mantenir la calma.

Cal recordar que el canvi freqüent en els protocols va dificultar l’actuació en el moment de donar assistència. Una altra dificultat ha estat l’organització i gestió de la vacunació de la covid-19 dirigida a tots els professionals del centre i reclusos, ja que les infermeres han liderat aquesta campanya, tant de conscienciació com d’execució, l’administració i el registre, que han combinat amb l’atenció sanitària programada i l’atenció dels casos positius aïllats o confinats. No han sigut moments fàcils, però una vegada superats, destacaria la capacitat que tenim les infermeres per adaptar-nos a situacions complexes i molt exigents.

"La pandèmia ha la capacitat que tenim les infermeres per adaptar-nos a situacions complexes i molt exigents"

Des de les transferències en matèria penitenciària, els equips sanitaris a presons van anar canviant, ampliant i modernitzant-se progressivament, per exemple, amb la creació del primer programa sanitari i una història clínica pròpia o amb l’edificació de nous centres, creant nous circuits d’atenció amb la incorporació d’equips de radiodiagnòstic als centres i la figura del metge especialista per evitar sortides massives dels interns a les consultes de l’hospital.

La incorporació a l’ICS ha suposat unes millores per als professionals sanitaris, per exemple, amb la promoció interna tenint en compte la possibilitat de desenvolupar les competències en àrees de gestió, investigació, qualitat i seguretat de l’usuari, unitat docents, referents de diferents àrees assistencials de la comunitat, a més, es contempla la carrera professional, la direcció per objectius, la mobilitat a diferents centres de salut, ja siguin d’atenció primària o hospitalària, i la gran oferta formativa a la qual ara tenim accés.

Respecte a l’atenció a l’intern ha millorat la derivació en els processos d’excarceració mitjançant la figura de la infermera d’enllaç per tal d’assegurar la continuïtat assistencial de l’usuari, es disposa també de la figura del farmacèutic al dipòsit de medicaments de cada presó i s’ha incorporat la mecanització de la producció de la medicació amb l’objectiu de millorar els estàndards de qualitat i seguretat de l’usuari. Al mateix temps s’han adoptat els procediments clau i de suport que apliquen els equips d’atenció primària a la comunitat, amb especial adaptació al nostre medi. Un altre punt a destacar és l’ús de l’eCap, eina molt potent que permet realitzar un gran control i registre i sobretot permet l’accés a la història compartida.

És prou conegut l’àmbit penitenciari dins la professió?

La sanitat penitenciària no és prou coneguda per la manca de visibilitat del mateix medi. A Catalunya, el paper de les infermeres a presó ha estat més conegut sobretot a nivell acadèmic gràcies a la incorporació d’estudiants en pràctiques d’Infermeria i l’actual Títol d’Expert així com per la creació de les Jornades d’Infermeria Penitenciària des del 2003 fins al 2007. Amb el traspàs a l’ICS també han començat a conèixer-nos, tant dins de la institució com a fora. Igualment, oportunitats com aquesta entrevista ens facilita donar visibilitat a la nostra tasca, ja que, malgrat tot, encara sembla una mica tabú i és necessari que es conegui el nostre medi d’intervenció.

José Antonio Zafra: “Encara no hem acabat de veure l’impacte de la pandèmia entre els infants i els adolescents”

Mon, 11 Apr 2022 08:28:48 GMT

La pandèmia de la covid-19 ha posat de manifest la necessitat d’incorporar infermeres a les escoles. Així ho creu José Antonio Zafra, doctor en Ciències de la Infermeria, professor titular a l’Escola Universitària d’Infermeria Gimbernat, director de la revista Enfermería en Salud Escolar i membre de l’Observatori d’Infermeria Escolar del Consejo General de Enfermería, a més de coordinador territorial del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB).

Zafra reconeix que hi ha diversos punts de vista sobre com s’ha d’articular la presència infermera a l’àmbit escolar, però creu que existeix un ampli consens dins la professió sobre la necessitat de la presència de les infermeres a les escoles.

Per què creieu que és necessària la infermera a l’escola?

Cada cop hi ha infants amb més necessitats de salut a les escoles ordinàries. Molts nens amb afeccions cròniques i altres patologies estudiaven en centres d’educació especial, però cada cop hi ha més centres inclusius. No només parlo de l’atenció que puguin requerir aquests infants, sinó de la necessitat d’educació per a la salut, que és una competència infermera. D’altra banda, per evitar patologies cròniques a l’edat adulta, és important dur a terme tasques de prevenció i de promoció de la salut des de la infantesa.

D’altra banda, la LOMLOE [Llei orgànica de modificació de la llei d’educació del 2020] diu que hem de fomentar l’educació per a la salut. Les infermeres som necessàries a les escoles des de fa molts anys, però ara encara més. Dona igual l’àmbit des del qual es coordini, si és des de l’atenció primària o des d’un altre. L’important és que hi hagi infermeres que vagin a les escoles per donar resposta a les necessitats de salut dels infants. El que no pot ser és que es donin competències als professors per fer tasques que corresponen a una infermera o a un metge.

La infermera escolar s’ha d’integrar en l’equip del centre i prendre decisions de salut.

Creieu que la infermeria escolar hauria de ser una especialitat?

Tant de bo que existís una especialitat d’infermeria escolar, igual que existeix la laboral, la comunitària, la de salut mental... Però, avui, tal i com estan estructurades les competències, s’aposta perquè la infermera escolar tingui una formació específica que s’adquireixi des d’un curs de competències avançades o des d’un màster. És important que la infermera que treballa en una escola sàpiga què s’hi trobarà, quines son les malalties més prevalents en els centres d’educació especial i en els centres ordinaris, com funciona el sistema educatiu, com pot avaluar l’impacte en la salut de les seves intervencions. Cal que tingui una formació específica.

En quina situació estem a Catalunya?

Fa poc, des de l’Observatori d’Infermeria Escolar del Consejo General de Enfermería vam elaborar un mapa per comunitats autònomes. A Catalunya tenim reconegudes setanta infermeres que estan treballant en escoles, contractades per centres educatius privats. A Madrid, n’hi ha més de mil, contractades des del Departament d’Educació... De tota manera, aquí hem d’incloure les infermeres de l’atenció primària i comunitària que van als centres educatius. La infermera escolar ha de conèixer bé l’àmbit educatiu, els problemes de salut més freqüents dels nens i els adolescents, i abordar-los des d’una òptica multidisciplinària a l’escola, no des de la consulta d’un CAP. A més, tal i com està l’atenció primària i comunitària, és impossible que en aquests moments pugui donar resposta a aquesta necessitat.

Aquí, quan es troba Salut i Ensenyament, estem en un territori de ningú. No ens contracten des d’Ensenyament perquè estem contractats per Salut. És un problema que s’hauria de resoldre.

Quin model defenses?, que les infermeres escolars depenguin de Salut o d’Educació?

Per a mi, existeixen quatre models. Un és el que es treballa des de l’escola ordinària o inclusiva, on el 80 % de l’activitat que fan les infermeres és de prevenció i de promoció de la salut. Després, tenim el model de les infermeres que estan contractades per escoles d’educació especial. En aquest cas, més o menys, el 85 % de les activitats que s’hi fan són de tipus assistencial. Tenim un altre model, des de la perspectiva de la salut pública, en què existeixen centres de salut mental i centres infantojuvenils, que fan la seva feina. També tenim les infermeres que estan contractades directament pels ajuntaments que són infermeres amb formació en salut a l’escola i fan tasques des de la comunitària, fent d’enllaç entre els CAP, la salut publica i els centres específics.

Sembla que hi ha molta diversitat dins de l’Estat

Sí, cada comunitat té la seva pròpia legislació i competències. A València, per exemple, hi ha una sentència que obliga cada escola a tenir una infermera. A Catalunya s’aposta per un model més d’atenció primària i comunitària. El que passa és que, com que no hi ha cap infermera en els llocs on es prenen decisions... Les infermeres hem d’estar més presents en els espais de lideratge polític i que participem més en la presa de decisions.

Com ha afectat la pandèmia sobre la salut dels infants i els adolescents?

La pandèmia encara ha fet més evident la necessitat de potenciar la presència de la infermera a l’escola. Els infants s’han sentit aïllats. Al començament de la pandèmia, van haver de fer la seva formació online, de manera asincrònica. Això vol dir que molts problemes de salut han hagut de ser gestionats de forma individual. A més, quan tenen un problema, busquen la informació per Internet, sense acudir a cap professional de salut. Algunes vegades, els problemes de salut els consulten als amics, a algú a qui coneixen. Si van al CAP a parlar amb la seva infermera, tothom els veu pel passadís i els seus pares se n’assabenten, i potser no ho volen. Per això, és important que hi hagi una infermera a cada escola, per resoldre problemes de salut, fer promoció i prevenció, mitjançant l’educació per a la salut i fer-hi tant les actuacions assistencials necessàries com les d’educació per a la salut dins l’escola.

Amb la pandèmia han emergit tots els factors de risc sobre la salut. Afectacions en la conducta alimentària, trastorns del son, problemes de visió... Fa poc vaig fer un estudi sobre l’afectació sobre la salut de l’ús d’Internet i les xarxes socials, i vaig veure que comportaven més risc de patir problemes de visió, ansietat, ciberbullying, angoixa, por, inseguretats, trastorns del son, depressió, problemes per gestionar les emocions... Encara no hem acabat de veure l’impacte de la pandèmia entre els infants i els adolescents.

Sou editor de la revista Enfermería en Salud Escolar (ESE), que va sortir a la llum el mes de maig de 2021 i recentment n’ha publicat el segon número. Quin és l’objectiu d’aquesta publicació?

La revista neix per donar visibilitat a projectes de recerca i de promoció de la salut, que estan duent a terme infermeres en l’àmbit de la salut escolar dins les escoles i fora. S’hi estan fent moltes coses que no s’expliquen i que potser no tenen cabuda en una revista acadèmica indexada de gran impacte. No fa ni un any que va sortir el primer número i ja hem publicat la segona edició. Podríem haver-ne fet tres i quatre, perquè la gent ens envia molts abstracts, alguns amb un impacte en salut important, projectes de recerca, projectes de promoció de salut... Estem molt contents amb la resposta. Hem arribat en menys d'un any a més de 3.200 visites, que no està gens malament.

El COIB participa en l’elaboració del document de consens per al desplegament del model d’especialitats infermeres

Fri, 01 Apr 2022 07:51:46 GMT

El Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) i els quatre col·legis d’infermeres i infermers de Catalunya acorden, junt amb les societats científiques, el document de consens amb el Departament de Salut que estableix les bases per al desplegament i la implantació de les especialitats infermeres a Catalunya (MEIC), junt amb organitzacions empresarials i sindicals i universitats.

El Model d’Especialitats Infermeres de Catalunya (MEIC) és un projecte liderat pel Consell i els quatre col·legis d'infermeres i infermers de Catalunya, i les societats científiques de cadascuna de les especialitats acreditades. L'estratègia de consens, elaborada pel Grup de treball I per a la fase operativa del Fòrum de Diàleg Professional i que té com a objectiu l'impuls de les polítiques de planificació i d’ordenació de la professió infermera, és fruit d'un ampli debat amb el departament de Salut i en el qual també participen les organitzacions empresarials i sindicals i dels representants de les universitats.

La iniciativa té com a objectiu principal fer valer els serveis especialistes a la ciutadania i a les organitzacions, així com el consens explícit entre els diferents especialistes infermers que:

Defineix un marc general dels serveis infermers especialistes en l’àmbit territorial de Catalunya.
Estableix el consens previ així com el full de ruta assegurant el compliment dins del procés participatiu entre els diferents àmbits especialistes.
Evidencien l’expertesa, el coneixement i les habilitats en forma de plusvàlua.
Permeten argumentar sòlidament quins són aquests serveis especialistes, concrets, mesurables, comparables i comprables.
Asseguren la creació de categories, llocs de treball específics, nombre d’especialistes per població assignada, entre d’altres.
Concreta la base per operativitzar la línia prioritzada del repte 16 del Fòrum de Diàleg Professional “definició del mapa de serveis per al desplegament de les infermeres especialistes i de les infermeres generalistes i/o expertes i vincular els llocs de treball tenint en compte el document de convivència de les especialitats”.

En el procés participatiu i de consens (dut a terme entre els anys 2018 i 2019 i en el qual van participar 127 infermeres de les diverses especialitats i de tot Catalunya) i el document Aportació de la infermera a l’atenció primària de salut (2010, AIAP), com a punts de partida, el grup coordinat per Glòria Jodar, que és consellera per part del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) al Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIC), recull en un document els acords sobre línies de serveis en cada etapa de la vida de les persones i que es poden assignar a cadascuna de les set especialitats infermeres: infermeria familiar i comunitària, infermeria de salut mental, infermeria obstetricoginecològica, infermeria de cures medicoquirúrgiques (per desenvolupar), infermeria pediàtrica, infermeria geriàtrica i infermeria del treball.

Més informació

Document provisional 22/03/22 del Model d'especialitats Infermeres de Catalunya (MEIC)

Fotografia: Fòrum de Diàleg Infermeres 22/03/22. Departament de Salut

Montserrat Álvarez: “A la presó, la relació dels professionals sanitaris amb els interns és clau”

Thu, 31 Mar 2022 14:27:23 GMT

Montserrat Álvarez Pizarro és infermera de l’Equip d’Atenció Primària Penitenciària La Roca del Vallès 2 al Centre Penitenciari de Joves i fa gairebé 25 anys que treballa en l’àmbit penitenciari, del qual es declara una apassionada. Explica que de seguida va saber que era el seu àmbit quan va començar a fer pràctiques a la presó de la Model i va sentir el soroll del tancament de la porta.

Quin tipus de centre penitenciari és el Centre Penitenciari de Joves?

El Centre Penitenciari de Joves està situat al costat del Centre Penitenciari Quatre Camins, al municipi de la Roca del Vallès, i és l’únic a Catalunya on s’hi troben únicament persones internes d’entre 18 i 25 anys. Les presons d’adults solen tenir un pavelló per a joves.

L’atenció sanitària a les presons és un àmbit força desconegut. Quines habilitats o coneixements creus que ha de tenir aquesta professional?

Destacaria saber treballar molt bé en equip. També t’ha d’agradar molt la infermeria i has de tenir coneixements de diferents àmbits perquè fas una mica de tot: de primària, hospitalària, salut mental... Crec que de seguida saps si serveixes o no serveixes per treballar en aquest medi, que és una mica complicat. Per a mi treballar a la presó és pura adrenalina. Vaig saber que era el meu àmbit quan vaig entrar a fer pràctiques a la Model i vaig sentir el soroll del tancament d’aquella porta.

De seguida saps si serveixes o no per treballar en aquest medi, que és una mica complicat

Com s’estructuren els equips de salut?

Al centre hi treballa una infermera al matí i una a la tarda, juntament amb la resta de l’EAPP, que són els metges i TCAI. La desavantatge i l’avantatge de ser un centre petit és que les infermeres fem tot tipus de tasques. A mi m’agrada perquè ets més conscient de tot el centre, tens la sensació que treballes de manera més holística i multidisciplinària i coneixes més els interns, en comparació amb els centres grans on tens un mòdul assignat.

Quines són el tipus de demandes de salut més habituals que ateneu?

Crec que són força similars a les d’un centre d’adults, encara que de patologia orgànica crònica en tenim molt poca perquè atenem persones joves. Fem èmfasi en les drogodependències i les addiccions, la salut mental, les malalties de transmissió sexual i les especialitats com la dermatologia i la traumatologia. I també en la prevenció i la promoció de la salut perquè són joves amb possibilitats de treure’s els mals hàbits del carrer, que sovint és el motiu que els porta aquí.

[Atenem] joves amb possibilitats de treure’s els mals hàbits del carrer, que sovint és el motiu que els porta a la presó

Quins són els reptes que afronta la infermeria penitenciària?

És totalment desconeguda, molts companys de professió desconeixen quina feina fem. Crec que si es donés més a conèixer durant el Grau d’Infermeria hi hauria més infermeres que voldrien venir a treballar a la presó.

Quina és la part més gratificant de la teva feina?

En el context de la presó, la relació dels professionals sanitaris amb els interns és clau. Tinc una relació i una connexió amb ells que segurament no tindria en un centre d’atenció primària. Sovint són persones en risc d’exclusió social amb una problemàtica social important i que potser no han tingut mai un acompanyament com el que fem i t’ho agraeixen. És el més gratificant emocionalment i socialment. M’agrada molt veure com els professionals del centre hem format part del seu procés de reinserció social, sobretot amb els joves.

Quina ha estat la dificultat més gran viscuda durant la crisi sanitària? Ha canviat la vostra manera de treballar?

Quan es detectava un brot de covid, un cop separats els positius i els contactes estrets de la resta, els interns havien de fer l’aïllament a les cel·les. Això per a ells era un doble confinament. Estaven 24 hores en una cel·la de vuit metres quadrats amb una altra persona. Nosaltres fèiem assistència cel·la a cel·la i els portàvem el que necessitaven. Fèiem molta contenció. El primer cap de setmana de restriccions va ser dur i vaig sentir por per primer cop, estaven molt enfadats. D’altra banda, també va ser reconfortant que els professionals vam fer molta més pinya entre nosaltres. Vam rebre un reconeixement per part d’Institucions Penitenciàries per la feina feta durant la pandèmia.

Ha suposat una millora. Els professionals de la presó ens comencen a conèixer dins el sistema de salut i la incorporació d’eines com l’ECAP, que ha permès tenir accés a la història clínica compartida, ha permès millorar la comunicació, la possibilitat de conèixer la seva situació de salut i que la feina que fem a la presó tingui una continuïtat assistencial un cop surten en llibertat.

Amb la integració dels EAPP a Salut, els professionals de la presó ens comencen a conèixer dins el sistema de salut

Noemí Carreras: “Treballar a presons és molt enriquidor, és una feina que enganxa”

Mon, 28 Mar 2022 14:43:05 GMT

Noemí Carreras Corchado és infermera de l'Equip d'Atenció Primària Penitenciària (EAPP) Barcelona 2, al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona Wad-Ras, on treballa des de fa 20 anys i és un referent en la infermeria penitenciària. Anteriorment va treballar al Centre d’Acollida Els Llimoners atenent nens i nenes de zero a tres anys tutelats per la Generalitat.

Quin tipus de centre penitenciari és Wad-Ras?

És l’única presó preventiva que només acull dones a Catalunya. Són dones que procedeixen dels jutjats, que ingressen en el centre per ordre judicial, i algunes d’elles han estat detingudes a l’aeroport per tràfic de drogues i queden lluny de les seves famílies durant molt de temps. Les dones que ingressen a Wad-Ras, un cop estan penades, quan ja han tingut un judici i una condemna, es traslladen a un centre penitenciari de penats de Catalunya, normalment Can Brians, on tenen un mòdul separat per a dones. De vegades les internes poden estar al nostre centre dos anys a l’espera de judici.

El centre té la capacitat d’acollir 150 internes repartides en diferents mòduls i és l’únic de Catalunya que disposa d’un departament de mares, on es trasllada qualsevol interna, preventiva o penada, embarassada i on poden estar amb els seus fills fins a l’edat de tres anys. Les gestants segueixen els controls amb la ginecòloga i la llevadora al centre. Amb la finalitat d’evitar la possibilitat d’un part al centre, a les 38 setmanes de gestació, les internes es traslladen a la Unitat Penitenciària de l’Hospital de Terrassa.

La població penitenciària de dones és molt minoritària, només representa el 7 %, però requereix una atenció diferent. No és el mateix ser un home a la presó que una dona. La majoria de dones quan entren a presó venen amb càrregues familiars; la majoria són mares. El nostre objectiu i actualment el de la Conselleria de Justícia és poder construir una presó exclusivament de dones per poder dur a terme polítiques de gènere des de tots els àmbits: psicològic, social, educatiu i de salut.

L’atenció sanitària a les presons és un àmbit força desconegut. Quines funcions i activitats realitza una infermera en el context penitenciari?

Funcionem com a l’atenció primària, som l’Equip d’Atenció Primària Penitenciària (EAPP) Barcelona 2, i fem consulta mèdica, infermera i urgències cada dia. També treballem en equip amb els especialistes que venen al centre a visitar setmanalment o mensualment. A la consulta de la infermera funcionem igual que qualsevol Equip d'Atenció Primària (EAP), tot i que podem tenir més demanda aguda d’episodis d’ansietat, lesions i autolesions, intents d’autòlisi, sobreingesta de fàrmacs, sobredosis, etc.

Ser un centre petit té avantatges, que podem fer un treball interdisciplinari i més personalitzat, les coneixem totes i ens permet tenir un major control sobre la seva salut. Realitzem molta més feina d’educació sanitària i de promoció de salut, però a diferència d’un EAPP, nosaltres les tenim al centre i podem accedir a elles més fàcilment.

Ser un centre petit també té dificultats, totes les tasques i responsabilitats repercuteixen en pocs professionals. Les tres infermeres del centre ens repartim els 365 dies de l’any i totes les referències i tasques en farmàcia, extraccions de sang i recollida de mostres, programa de manteniment de metadona, qualitat, vacunes, ARES, control de crònics, pediatria, tuberculosi, infermera d’enllaç, gestió de material fungible, etc.

Entre els nostres objectius es troben les malalties de transmissió sexual i infeccioses, les drogodependències i la salut mental. El deteriorament de la salut mental ha anat en augment en els últims anys, si bé és cert que també tenim més eines per abordar-la i el suport de l’equip de la unitat de psiquiatria de Sant Joan de Déu, format per dos psiquiatres i una infermera especialista en salut mental.

Funcionem com l’atenció primària i fem consulta mèdica, infermera i urgències cada dia. També treballem en equip amb els especialistes que venen al centre a visitar setmanalment o mensualment

Quines habilitats o coneixements creus que ha de tenir aquesta professional?

Ha de ser bona comunicadora, molt social, saber treballar molt bé en un equip interdisciplinari, ser flexible, assertiva, resilient i amb molta escolta activa. Les tècniques s’aprenen, però l’important és l’actitud del dia a dia. Hi ha moltes situacions que dins la presó no podem solucionar, però en aquelles que estan al nostre abast en l’àmbit de la salut, la nostra feina ha de ser implacable i hem d’haver esgotat totes les eines disponibles per ajudar. A banda, també hem d’estar formades en els problemes de salut més habituals de l’atenció primària i tenir coneixements de ginecologia, d’obstetrícia i de pediatria, de malalties infeccioses, drogodependències, salut mental i urgències més habituals en centres penitenciaris.

Com s’estructura l'equip de salut?

Si a totes les feines treballar en equip és important, a presons encara més. A l’EAPP Barcelona 2 hi treballem tres metges, tres infermeres, una TCAI, una auxiliar administrativa i un director mèdic que ens repartim els 365 dies de l’any. A la nit, perquè és un centre petit, només hi ha un metge de guàrdia localitzable. Les infermeres ens repartim els torns de matí i tarda i un cap de setmana de cada tres, on la infermera està present i el metge localitzable i present tres hores o més si cal. Les infermeres fem una feina molt àmplia i comptem amb certa flexibilitat, que ens fa treballar de forma molt autònoma.

De forma periòdica venen al centre com especialistes com l’optòmetre, la ginecòloga, la llevadora, la pediatra, internista, odontòleg o la dermatòloga. Els professionals de l’EAPP som els que batallem a diari, però l’ajuda dels professionals especialistes és un suport molt important per a l’abordatge de la salut de les nostres usuàries.

Les infermeres fem una feina molt àmplia i comptem amb certa flexibilitat, que ens fa treballar de forma molt autònoma.

Quin són el tipus de demandes de salut més habituals que ateneu?

La salut mental és la que crea més demanda, ja que estan separades de la família, tenen neguit per la situació judicial i moltes d’elles, a més, tenen trastorns mentals previs. Tractem molts casos d’ansietat, insomni i trastorns alimentaris. Sobre aquests temes les infermeres fem molta escolta activa. També fem feina per intentar evitar el paternalisme i donar-los moltes eines i habilitats per fer-les protagonistes de la seva salut, intentem que aprenguin a saber esperar, a tenir resiliència i a valorar les coses. Al final no és tan diferent de la feina que fan les infermeres de l’atenció primària. Aprofitem que som un referent positiu per acompanyar-les en la seva salut.

Hem de donar-los eines i evitar el paternalisme per fer-les protagonistes de la seva salut. Aprofitem que som un referent positiu per acompanyar-les en la seva salut.

Quins són els reptes que afronta la infermeria penitenciària?

La presó és un reflex de la societat i podem trobar-hi molts perfils diferents. Amb els anys he après que a presó pot entrar qui menys t’ho esperes. La rehabilitació i la reinserció és una assignatura pendent de la societat. Sovint se sent a dir que la presó és una oportunitat. Per a mi, la presó no és una oportunitat per a ningú, calen altres eines rehabilitadores i hi ha molts desequilibris socials. Falta un teixit important de rehabilitació i de no estigmatització a la societat, que les persones que ja han complert puguin fer un retorn positiu a la societat i evitar el retorn a presó amb eines rehabilitadores i recursos connectats en xarxa. Per això, la infermera d’enllaç, que fa la funció de connectar les persones que surten de la presó amb el sistema sanitari i la derivació amb els centres de salut que pertoquin, és una figura clau. És una primera llavor per tota la feina que queda per fer.

I, per suposat, també és un repte la visibilitat i el coneixement de la nostra tasca des de fora de les persones tant per part dels professionals de la salut com en altres àmbits és clau per establir unes bases de treball positives i integradores.

Quina és la part més gratificant de la teva feina?

Treballar com a infermera en un centre penitenciari fa que puguis desenvolupar molts aspectes de l’essència de la professió i puguis tenir cura amb més amplitud. Poder treballar en un lloc on podem ajudar les persones i treballar en el canvi en la seva salut és un privilegi.

Soc feliç venint cada dia a treballar. No canviaria la meva feina per a res, és molt enriquidora. Crec que la infermera que treballa a presons hi queda enganxada. Motiva moltíssim tenir la responsabilitat de poder incidir en la salut i en la vida de persones que d’una manera o altra estan patint mancances de salut i en molts altres àmbit de la seva vida. Amb millors eines, ho faríem des de la perspectiva de gènere que mereix l’atenció a la dona. Les meves companyes i jo no parem de pensar en com ho podríem fer més i millor.

Motiva tenir la responsabilitat de poder incidir en la salut i en la vida de persones que d’una manera o altra estan patint mancances de salut i en molts altres àmbit de la seva vida.

Quina ha estat la major dificultat viscuda durant la crisi sanitària? Ha canviat la vostra manera de treballar?

La pandèmia ha estat un repte molt important per a les tres infermeres i la TCAI del centre, que ens vam haver d’encarregar de fer les PRC i la vacunació de totes les internes i els professionals essencials del Departament de Justícia a la ciutat. Un altre repte va ser que es van tallar les visites de l’exterior a les internes, amb tot el malestar que va suposar que no poguessin veure les seves famílies. La pandèmia va ser un doble confinament per a elles. D’altra banda, es van poder instaurar les videotrucades, que els professionals feia temps que demanàvem. Fins i tot les dones que no tenien contacte amb la seva família ara ho poden fer perquè ja han quedat implementades.

L’any 2014, els professionals de la salut a les presons catalanes van deixar de formar part del Departament de Justícia i es van integrar al Departament de Salut. També es van crear els equips d’atenció primària penitenciària, gestionats per l’Institut Català de la Salut (ICS). Què ha suposat aquest canvi?

Encara hi ha companyes que se sorprenen que hi hagi infermeres a presons. Hi ha molt de desconeixement de la nostra feina i som un col·lectiu amb poca visibilitat. No crec que hi hagi cap professional de la salut penitenciària que no estigui content amb la integració a l’ICS. Ha suposat l’obertura de les portes de les presons per tal que ens coneguin i ens ha donat accés a tota l’oferta formativa. És una meravella conèixer infermeres d’altres llocs de l’atenció primària, per a mi és un enriquiment personal brutal. Un altre avantatge és que et permet desenvolupar una carrera professional i la mobilitat a altres centres d’atenció primària o hospitalària.

Amb aquesta integració també hem aconseguit tenir accés a la història clínica compartida de les internes i dels seus fills. Això beneficia que quan les internes surten de la presó el seu EAP pot fer el seguiment i, d’aquesta manera, s’evita repetir proves i nosaltres podem visualitzar la història clínica prèvia. A la presó també donem d’alta a l’eCap als fills de les internes que han nascut durant l’ingrés penitenciari i connectem les seves històries clíniques amb el CAP Ramon Turró. Això és un avenç brutal. La història compartida ha estat una manera d’obrir portes de la presó i normalitzar les persones que han estat un temps en un centre penitenciari i visibilitzar la feina dels equips de salut dins els centres penitenciaris.

El Ministeri d’Universitats publica els resultats oficials de l’examen de la primera convocatòria de l’especialitat d’Infermeria Familiar i Comunitària

Mon, 21 Mar 2022 17:44:19 GMT

El Ministeri d’Universitats ha publicat al seu web els resultats oficials de l’examen de la primera convocatòria de l’especialitat d’Infermeria Familiar i Comunitària per la via excepcional. Els resultats s’hi poden consultar individualment a l’apartat Resultados de la prueba objetiva.

Les persones aptes en la primera convocatòria hauran d’esperar a la publicació de la resolució en què s’indicaran les condicions per a la concessió i l’expedició del títol d’especialista.

Pel que fa als aspectes rellevants de la prova, el Ministeri informa que en un breu termini de temps publicarà una modificació de la convocatòria per adaptar-la a la nova situació legal. Aquesta modificació recollirà la inscripció i la segona convocatòria.

El divendres 17 de març, la presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), Paola Galbany va enviar una carta a la presidenta de la comissió avaluadora de la prova, María del Valle Pérez, en què li exigia la publicació immediata dels resultats de la prova, que es va realitzar l’11 de desembre passat.

Les unitats docents obren les portes a les futures infermeres residents

Mon, 14 Mar 2022 15:13:22 GMT

En les properes setmanes, diferents unitats i centres de salut docents convoquen jornades informatives adreçades a les infermeres i infermers que estiguin a punt de cursar la seva etapa com a residents per esdevenir especialistes en infermeria obstètrico-ginecològica (llevadora), infermeria de salut mental, infermeria del treball, infermeria geriàtrica, infermeria familiar i comunitària o infermeria pediàtrica. Les sessions tenen com a objectiu donar a conèixer els diferents programes formatius i, alhora, orientar els futurs residents per tal d’iniciar el seu període de formació especialista als centres docents.

Algunes de les activitats que es duran a terme de la demarcació de Barcelona són:

Badalona Serveis Assistencials - Unitat Docent multiprofessional d'Atenció Familiar i Comunitària
Jornada de portes obertes el 4 d’abril, de 14.30 a 16.30 hores, en format presencial i en línia.
Complex assistencial en salut mental Benito Menni
Consorci Hospitalari de Vic
Consorci Sanitari de l’Anoia Sessió informativa el 31 de març a les 12h
Consorci Sanitari de Terrassa Jornada de Portes Obertes de Futurs Residents el 6 d'abril en format presencial i en línia.
Consorci Sanitari del Garraf
Consorci Sanitari del Maresme
Consorci Sanitari Integral Jornada de Portes Obertes del Consorci Sanitari Integral per a residents el 7 d’abril a l’Auditori de l'Hospital de Sant Joan Despí.
Corporació Sanitària Parc Taulí Sessions virtuals i jornada presencial de portes obertes del 21 al 28 de març
Fundació Althaia - Xarxa Assistencial de Manresa Jornada de portes obertes els dies 5, 6 i 7 d'abril en línia.
Fundació Sanitària Mollet Jornada de Portes Obertes per a l'especialitat d'Infermeria Geriàtrica el dia 5 d'abril a les 12 h
Hospital Clínic i Provincial de Barcelona: Del 28 de març al 4 d’abril Clínic Resident Festival, Jornades de portes obertes per a futurs residents en línia.
Hospital de Berga – ICS Catalunya Central: Jornada de portes obertes els dies 4 i 5 d’abril
Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu. Jornada de portes obertes presencial per a residents el 31 de març a la sala d'actes i reunions informatives telemàtiques de les unitats docents de l’1 al 8 de abril.

Hospital General de Granollers

Hospital Germans Trias i Pujol Jornades de portes obertes virtuals informatives adreçades a futurs residents del 4 al 8 d’abril.
Hospital Sagrat Cor – Serveis de Salut Mental

Hospital Sant Joan de Déu Barcelona Jornada de Portes Obertes per a futurs residents semipresencial el 6 d’abril.

Hospital Universitari de Bellvitge Sessions informatives des del 14 al 23 de març.
Hospital Universitari General de Catalunya Jornada de portes obertes el 29 de març a la Sala d'Actes Hospital Universitari General de Catalunya.
Hospital Universitari Institut Pere Mata Jornada de portes obertes el 31 de març.
Hospital Universitari Mútua Terrassa Jornada de portes obertes el 21 de març en format presencial i en línia.

Hospital Universitari Vall d’Hebron Setmana de portes obertes del 7 a l’11 de març. Es poden recupera les sessions informatives en línia.

Parc Salut Mar
Parc Sanitari Sant Joan de Déu Jornada virtual anual de Portes Obertes als futurs residents el 29 de març.
Unitat Docent Multiprofessional d’Atenció Familiar i Comunitària Clínic- Maternitat CAPSBE Jornada de portes obertes virtual el 31 de març i presencialment del 4 al 8 d'abril.

Unitat Docent Multiprofessional d’Atenció Familiar i Comunitària Costa de Ponent organitza dues Jornades de Portes Obertes, una el 5 d’abril en línia i una altra el dia 6 d’abril presencial a la sala de Formació del CAP Cornellà.

Unitat Docent Multiprofessional d’Atenció Familiar i Comunitària Barcelona Ciutat- ICS Sessió en línia el 5 d’abril.
Unitat Docent Multiprofessional d’Atenció Familiar i Comunitària ICS Metropolitana Nord Sessió informativa de portes obertes presencial el 6 d’abril al CAP Santa Coloma de Gramenet i en línia.
Unitat Docent Multiprofessional de la Gerència Territorial de la Catalunya Central Sessió de portes obertes el 21 d'abril a Sant Fruitós de Bages o en línia
Unitat Docent Multiprofessional Hospital Clínic-Parc Sanitari Pere Virgili-CAPSBE Presentació de la Unitat Docent d’Infermeria Geriatria el 29 de març en format virtual.

També pots consultar en aquest buscador del Ministeri de Sanitat les places ofertades en la convocatòria actual. Aquesta informació la faciliten els centres docents corresponents a través dels seus canals informatius. Si en trobes a faltar alguna, fes-nos-la arribar al correu comunicacio@coib.cat.

Fotografia: Ariadna Creus i Àngel García | Banc d'Imatges Infermeres

“Amb els tallers d’alfabetització a les escoles promovem la salut mental dels adolescents”

Thu, 03 Mar 2022 15:49:38 GMT

Itziar Escofet és una de les infermeres de salut mental del Programa Espai Jove.net, impulsat pel Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Sarrià-Sant Gervasi i l’Associació Centre d'Higiene Mental les Corts. Es tracta d’un programa d’alfabetització en salut mental per adolescents dirigit a adolescents des de 1r d’ESO fins a 2n de batxillerat dels districtes de les Corts i Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.

"Anem a les escoles i oferim tallers en alfabetització en salut mental amb l’objectiu de promoure la salut mental, prevenir els trastorns mentals, fer que els joves puguin demanar ajuda i d’alguna manera poder erradicar l’estigma darrere la salut mental,” explica. L'Espai Jove consta d’una proposta curricular i en funció de l’edat dels joves es tracten temàtiques com l’ansietat, la depressió, l’autolesió, els trastorns de la conducta alimentària, l’abús de substàncies, la psicosi i fins i tot es donen a conèixer històries de vida d’una persona que hagi patit un trastorn mental.

La infermera destaca que l’adolescència és una etapa amb múltiples canvis, amb unes especificitats pròpies, que a vegades pot fer difícil de distingir dels senyals d’alarma. “Nosaltres ens dirigim al seu àmbit, a les escoles, per poder ensenyar quins són aquests senyals d’alarma perquè es puguin detectar,” afegeix. “Després dels tallers, també oferim la possibilitat que si a algun jove té alguna consulta o li ha sorgit algun dubte, es pot acostar i troba un espai on es poden resoldre totes aquestes consultes.”

Publicats els resultats provisionals de les proves d’accés a l’IIR 2022

Wed, 23 Feb 2022 11:01:09 GMT

El Ministeri de Sanitat ha publicat els resultats provisionals de la prova selectiva de formació sanitària especialitzada 2021 per a l'accés a l’IIR l’any 2022. Les persones interessades poden presentar reclamacions del 23 de febrer al 28 de febrer, ambdós inclosos. Els aspirants que disposin de Certificat Digital o DNI electrònic hauran de presentar preferentment les reclamacions a través del Registre Electrònic General de l'Administració General de l'Estat dirigint les reclamacions al Ministeri de Sanitat- Secretaria d'Estat de Sanitat.

Les persones que no disposin d'un sistema d'identificació electrònic permès a Espanya, les esmenes es presentaran preferentment en les oficines d'assistència en matèria de registres, en les Delegacions o Subdelegacions de Govern i en les representacions diplomàtiques o oficines consulars d'Espanya a l'estranger. En aquests casos, tant les sol·licituds de correcció d'errors en les dades personals, com les esmenes es presentaran utilitzant el model de reclamació publicat en la pàgina web del Ministeri i que posteriorment s'haurà de presentar en les oficines esmentades.

D’altra banda, el Ministeri també ha fet pública la nota de tall provisional per a la titulació d'Infermeria, que se situa en 125 punts, mentre que la mitjana de les 10 millors valoracions particulars de l'exercici és de 357,5.

Per a més informació podeu posar-vos en contacte amb l’Àrea d’Atenció Col·legial del COIB, a través del telèfon gratuït d’atenció col·legial, el 900 705 705, o escriure un correu electrònic a info@coib.cat.

DAE Formación ofereix un nou curs en línia per preparar la prova extraordinària d’Infermeria Familiar i Comunitària

Mon, 14 Feb 2022 11:32:01 GMT

En el marc del conveni de col·laboració entre el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) i DAE Formación, s’ha incorporat al catàleg de formació en línia acreditada el Curs de preparació de la prova excepcional d’accés a l’especialitat d’Infermeria Familiar i Comunitària. Les col·legiades i col·legiats del COIB hi poden accedir amb un 30 % de descompte, per un preu de 99,40 €. La inscripció es pot fer en aquest enllaç sense data límit i la plataforma romandrà oberta fins al 30 de març del 2022.

A més d'aquesta nova incorporació, poden gaudir de beques especials en l'oferta de postgraus en línia impartits per DAE Formación. Les beques per a matricular-se en un màster són de 600 € i s'apliquen directament en el moment d’adquirir el postgrau i les beques per a matricular-se en un Expert Universitari són de 320 € i també s'apliquen directament en el moment d'adquirir el postgrau. La plataforma de formació sanitària especialitzada també ofereix un descompte del 30 % per a la realització de cursos de Formació Continuada amb acreditació.

Tota l’oferta formativa de DAE Formación es pot consultar a l’apartat de Formació online del COIB

Les infermeres catalanes presenten la campanya 'Vacunar és molt més que punxar´

Fri, 14 Jan 2022 11:20:01 GMT

El Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), que aplega el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) i la resta de col·legis d’infermeres catalanes, i l'Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) impulsen de forma conjunta una campanya de sensibilització sobre el rol de les infermeres en el procés de vacunació dirigida a la ciutadania, que posa en valor el lideratge de les infermeres al capdavant de les campanyes de vacunació.

Amb aquesta iniciativa, es vol traslladar a la població de quina manera les infermeres lideren els processos d’immunització de la comunitat, uns processos que la pandèmia ha fet més evidents que mai amb més de 14 milions de dosis administrades en poc més d’un any. Perquè la vacunació es faci efectiva i milions de persones es puguin immunitzar simultàniament, com ha passat amb la covid-19 i com passa amb la resta de processos d’immunització que porta a terme el Servei Català de la Salut, cal tot un treball logístic, organitzatiu i comunicatiu, que esdevé fonamental.

El tret de sortida de la campanya serà el diumenge 16 de gener amb una publicació especial que es publicarà al diari Ara i a partir del dilluns 17 amb l’emissió del vídeo a TV3 en hores de màxima audiència, que està previst que s’emeti en diferents franges durant més d’una setmana.

El COIB celebra que no s’hagi anul·lat la prova extraordinària per accedir a l’especialitat d’Infermeria Familiar i Comunitària, malgrat que no era el millor moment per fer-la

Mon, 20 Dec 2021 15:50:25 GMT

El dissabte dia 11 de desembre, milers d’infermeres catalanes van fer l’examen per poder obtenir el títol d’especialista en infermeria familiar i comunitària. La realització d’aquesta prova s’ha retardat injustificadament deu anys i ha deixat al marge moltes infermeres que tenen els coneixements i l’experiència de l’especialitat, però que no van poder presentar els papers en el seu moment.

L’examen ha arribat en un moment molt difícil per a la professió, en plena la pandèmia i enmig de la campanya de vacunació més complexa que hem hagut de fer mai. El temps per preparar la prova ha estat molt just i el temari era ambigu i excessivament obert. Els enunciats de la prova eren poc clars, llargs i amb errades de redacció.

D’altra banda, aquest procediment no ha estat el més adient per poder avaluar les competències de les infermeres que estan més a prop de les famílies i la comunitat, que demostren en el seu dia a dia la seva expertesa i la seva capacitat.

Tot i així, les infermeres que s’han presentat a la prova han estudiat i han sacrificat hores de son i de lleure per poder-se preparar per fer l’examen. Cal posar en valor aquest esforç i agrair-los novament la seva perseverança i voluntat.

Per aquest motiu, des de la Vocalia d’Infermeria Familiar i Comunitària del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona celebrem que no s’hagi anul·lat l’examen, com s’havia plantejat. Després de tants anys d’espera, les infermeres que han realitzat l’examen sense cometre cap irregularitat es mereixen accedir per fi a l’especialitat i les que no l’han superat han de tenir l’oportunitat de realitzar la prova en una segona convocatòria al més aviat possible.

Publicada la llista de respostes provisionals de la prova extraordinària per a l’especialitat d’Infermeria Familiar i Comunitària

Wed, 15 Dec 2021 09:21:15 GMT

Les infermeres i els infermers que es van presentar el dia 11 de desembre a la prova extraordinària per a l’especialitat d’Infermeria Familiar i Comunitària ja poden consultar les respostes correctes provisionals de l’examen.

A la plataforma https://entrada.aulavirtualexamenes.es/ es mostra la resposta correcta a cada pregunta, així com la marcada per cada aspirant per poder realitzar la comprovació. El termini finalitza el dissabte, 18 de desembre del 2021, a les 24.00h, hora peninsular.

Es poden presentar les reclamacions que s’estimin pertinents respecte a la formulació de preguntes i les corresponents respostes correctes. Per a fer-ho, és necessari escriure un correu electrònic a la següent adreça durant tres dies naturals a partir de la publicació de la present plantilla a l’adreça alegaciones.enfermeriafyc@universidades.gob.es

Per tal d’unificar les al·legacions s’ha d’indicar el número de la pregunta impugnada, segons l’assignada a cadascuna de les plantilles publicades pel Ministeri Cuestionario grupo1, cuestionario grupo2, cuestionario grupo3 –no a la del qüestionari propi. D’altra banda, s’ha d’indicar la justificació motivada i la font en la qual es basa l’esmentada reclamació i vincular-ho a un enllaç web en la mesura del possible.

Podeu descarregar un model per fer les al·legacions.

La prova extraordinària per a l’especialitat d’Infermeria Familiar i Comunitària serà l’11 de desembre

Mon, 08 Nov 2021 13:07:23 GMT

El Ministeri d'Universitats ha fet pública la resolució per la qual es convoca la prova objectiva corresponent a l’accés al títol d'Infermera Especialista en Infermeria Familiar i Comunitària, que tindrà lloc el proper dia 11 de desembre en modalitat virtual en primera convocatòria. Des que l’any 2005 es va fer públic el Reial Decret 450/2005 de 22 d'abril sobre especialitats infermeres, milers d’infermeres i infermers de l’àmbit de l’atenció primària van quedar a l’espera d’aquesta convocatòria que permetés reconèixer la seva feina i especialització.

Informació d'interès

El Ministeri d’Universitats té habilitada una adreça de correu electrònic amb la finalitat de relacionar-se amb les participants a efectes d’informació, inscripció, incidències tècniques amb la inscripció:
alegaciones.enfermeriafyc@universidades.gob.es

A efectes de comunicació i altres incidències amb el procés avaluador ja en curs, els aspirants s’ha de dirigir a la Comisión Evaluadora de la prueba de Enfermería Familiar y Comunitaria, que tindrà la seva seu al Ministeri d’Universitats (Paseo de la Castellana, 162, planta 17, 28071 Madrid).

El requisit per a la presentació de la prova és figurar a la llista d’admesos.

El Ministeri publicarà el llistat provisional d’admesos i exclosos a la web del Ministeri d’Universitats al següent enllaç, dintre de l’apartat sol·licitud, informació relacionada:

http://run.gob.es/enfermeria-FamiliarComunitaria

Els aspirants han de comprovar que no figuren a la llista d’exclosos i també confirmar que consten a la llista d’admesos. Es disposa de 10 dies naturals, fins al dia 18 de novembre de 2021, per resoldre qualsevol defecte. Les al·legacions s’han de dirigir a l’adreça electrònica alegaciones.enfermeriafyc@universidades.gob.es i presentar-les també per registre adreçades a: Ministerio de Universidades, Paseo de la Castellana, 162, planta 17, 28071 Madrid.

Inscripció a la prova

Serà requisit indispensable la inscripció per a la participació en la prova objectiva. El termini de la presentació de les sol·licituds d’inscripció serà de 15 dies naturals comptats a partir del dia següent a la publicació de la convocatòria al BOE (23 de novembre). Només es podran inscriure les aspirants que apareguin a les llistes provisionals i definitives d’admesos.

Per a la formalització de la inscripció s’haurà de complir:

Emplenar a l’aplicació disponible a la pàgina web del Ministeri d’Universitats, el següent formulari, al següent l’enllaç: https://sede.educacion.gob.es/sede/login/inicio.jjsp?idConvocatoria=1574

Si no estàs registrada a la web del Ministeri d’Educació, hauràs de registrar-te o entrar amb una signatura electrònica o clau PIN.

a) Nom i cognoms.

b) DNI o NIE o Document d’identitat.

c) Data de naixement.

d) Aportar un compte de correu electrònic que servirà per a la realització de la prova.

e) Acceptar la informació bàsica sobre protecció de dades aplicable.

f) Compromís durant la celebració de la prova a respectar les normes de l’examen, a no consultar en cap moment textos, manuals, qualsevol altre document o dispositiu electrònic de suport ni utilitzar l’ajuda de cap persona, des de l’inici de l’exercici fins al final d’aquest.

Adjuntar una foto mida carnet que haurà de ser remesa al correu prueba.enfermeriafyc@universidades.gob.es segons els següents termes:

a) S’ha d’indicar únicament a l’assumpte el número de DNI/NIE.

b) La imatge anirà en un arxiu amb format JPG.

c) Ha de tenir una mida aproximada de 25 kB d’informació.

d) El nom del fitxer ha de ser únicament el número de DNI, NIE o passaport amb les lletres en majúscules i sense guions.

La no remissió d’aquesta fotografia serà causa d’exclusió.

L’Administració podrà, en qualsevol moment, sol·licitar l’acreditació de la documentació dels sol·licitants, si així ho considerés necessari.

Els aspirants que no realitzin el procés d’inscripció descrit anteriorment quedaran automàticament exclosos de la prova objectiva.

Requisits tècnics específics per a la realització de l’examen

Els aspirants hauran de disposar d’un ordinador, tauleta electrònica o telèfon que funcioni correctament i que compti amb:

Sistema operatiu no obsolet i actualitzat, essent els recomanats Android, Linux, macOS o Windows.
Navegador web actualitzat, essent els recomanats: Chrome, Edge, Firefox (especialment per a Windows), Opera, Safari (especialment per a macOS).
Càmera web.
Accés a internet.

Dates de celebració de la prova

La primera convocatòria tindrà lloc el dissabte 11 de desembre de 2021. La segona convocatòria dintre dels 10 mesos següents a la primera convocatòria. La data, hora i lloc de celebració es comunicarà a través d’una nota informativa a la pàgina web del Ministeri d’Universitats.

A la primera convocatòria del dia 11, els aspirants seran convocats segons els cognoms en diferents franges horàries.

Dissabte, 11 de desembre de 2021 a les 8.30 h (hora peninsular). Els aspirants que el seu primer cognom estigui comprès entre VAAMONDE RODRIGUEZ fins FERNANDEZ MÁRQUEZ, inclòs.
Dissabte, 11 de desembre de 2021 a les 12.00 h (hora peninsular). Els aspirants que el seu primer cognom estigui comprès entre FERNANDEZ MARTIN fins MOLINE CRISTIA, inclòs.
Dissabte, 11 de desembre de 2021 a les 16.00 h (hora peninsular). Els aspirants que el seu primer cognom estigui comprès entre MOLINERO GARCIA fins URQUIZA ARRIETA, inclòs.

Fase de demostració i obtenció del codi d’accés a la prova

Durant els dies previs i amb l’avís a la web del Ministeri d’Universitats es realitzarà una fase de demostració del funcionament de la plataforma de la UNED on es desenvoluparà la prova.

Per accedir s’ha d’entrar al web: https://entrada.aulavirgtualexamenes.es/

Clicar al requadre “sol·licitar codi d’accés”.

El codi t’arribarà al teu compte de correu facilitat amb la sol·licitud. S’ha de guardar curosament per tal de poder accedir el dia de la prova.

Es podrà accedir tantes vegades com es vulgui per fer proves en un entorn que es diu “sala d’espera” amb un examen de prova.

Celebració de la prova

Els dispositius han d’estar dotats de webcam.

L’aspirant podrà accedir a la plataforma des de 20 minuts abans de l’hora del començament de la prova.

Per accedir ha d’introduir el compte de correu electrònic i el codi d’accés. El compte de correu electrònic ha de ser obligatòriament aquell on hagi rebut el codi d’accés.

Problemes de connexió el dia de la prova

En cas d’incidència tècnica que afecti de manera general a tots els aspirants i que impedeixi l’accés a la plataforma, com ara una caiguda del sistema o de la xarxa de transmissió de dades, la Comissió Avaluadora, després d’escoltar el criteri dels tècnics responsables de la plataforma, podrà adoptar les decisions que consideri procedents tenint en compte l’interès dels aspirants.

En cas d’abandonament per raons personals o exclusivament atribuïbles al seu dispositiu, es guardaran les preguntes respostes fins llavors per un temps de vint minuts. Durant aquest temps, podrà retornar a la prova, repetint els passos d’entrada a la plataforma a través de qualsevol dispositiu amb accés a internet i webcam. Transcorregut el termini, l’accés a la prova restarà tancat i es qualificaran les preguntes respostes fins aquell moment.

Contingut i estructura de la prova objectiva

Les preguntes versaran sobre les bases científiques i tecnològiques necessàries per a la pràctica actualitzada de l'especialitat de Familiar i Comunitària i estan recollides al programa formatiu corresponent de la mateixa especialitat.

La prova objectiva serà en modalitat virtual, escrita i constarà de dues parts, que es realitzaran de manera ininterrompuda el mateix dia. Les preguntes i respostes apareixeran aleatòriament i permetran avançar, tirar enrere i corregir respostes. Les preguntes de reserva seran les 10 últimes i estaran degudament identificades.

PRIMERA PART:

Durada de 2 hores.
Consistirà en un qüestionari de 100 preguntes tipus test, més 10 de reserva, de respostes múltiples, de les que només una d'elles serà vàlida.
Qualificació: el qüestionari de test es valorarà sobre una escala de 0 a 100 punts.

Resposta correcta	suma	+ 1 punt
Resposta incorrecta	resta	- 0,35 punts
Respostes en blanc	igual	= 0 punts

SEGONA PART:

Durada d’1 hora.
Consistirà en l'anàlisi de 5 casos clínics referits a l'especialitat, amb 5 preguntes amb respostes alternatives, de les que només una serà la correcta.
Qualificació: aquesta segona part de la prova es valorarà sobre una escala de 0 a 100 punts, integrant la suma de les puntuacions obtingudes a cada cas clínic sobre una escala de 0 a 20 punts.

Resposta correcta	suma	+ 4 punts
Resposta incorrecta	resta	- 1 punt
Respostes en blanc	igual	= 0 punts

Els aspirants podran finalitzar la segona part de la prova en qualsevol moment clicant el requadre “Finalizar examen” i si és el cas, el botó “Terminar”.

Tres hores després del començament de la prova, es tancarà la plataforma conservant totes les respostes introduïdes fins llavors i la prova haurà finalitzat.

Avaluació i qualificació final

L'avaluació de la prova objectiva de l'aspirant, sobre una escala de 0 a 200 punts, estarà integrada per la suma de les puntuacions que obtingui l'aspirant en cada una de les dues parts que la componen.

La qualificació final de cada aspirant serà d’apte o no apte.

Apte: 40 punts en cadascuna de les parts com a mínim i 100 punts en la suma d'ambdues.

No apte: menys de 40 punts en alguna de les parts o menys de 100 punts en la suma d'ambdues.

Un cop celebrada la prova, en un termini de 5 dies es faran públiques les plantilles provisionals de les respostes considerades correctes per la Comissió Avaluadora.

http://run.gob.es/enfermeria-FamiliarComunitaria

En un termini de tres dies naturals a comptar des de la publicació de les plantilles provisionals a la que s'ha fet referència, els interessats podran presentar les reclamacions que estimin pertinents al correu electrònic: alegaciones.enfermeriafyc@universidades.gob.es

Aspirants amb diverses sol·licituds de títol d’especialista per la via excepcional

Tot i que per la via excepcional només es pot accedir a un únic títol d’infermera especialista, en el cas que un aspirant admès a la realització de la prova objectiva de Familiar i Comunitària, a més, hagi sol·licitat o sol·liciti posteriorment altres títols d’infermer especialista a través també de la via excepcional i reuneixi els requisits, podrà optar a les respectives proves d’avaluació.

Una vegada superada la prova d’accés al títol d’especialista en Infermeria Familiar i Comunitària, l’interessat, en un termini de 30 dies hàbils, a comptar des de la publicació dels llistats definitius d’aptes, haurà de presentar una sol·licitud indicant si desitja obtenir aquest títol d’especialista o desitja esperar a la realització d’alguna altra prova d’avaluació d’altres especialitats.

Una recerca liderada per infermeres d’atenció primària valida un nou mètode per diagnosticar la hipertensió arterial en menys d’una hora

Tue, 02 Nov 2021 08:05:08 GMT

Un equip d’investigadors del Consorci d'Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerra (CAPSBE) liderats per l’infermer Luis González-de Paz i el metge de família Antoni Sisó ha publicat els resultats d’un estudi que demostra que un nou mètode per a diagnosticar la hipertensió arterial (HTA), la Mesura de la Pressió Arterial durant una hora (MPA-1), en persones que tenen la sospita d'hipertensió arterial és més vàlid que altres mètodes habituals a la consulta d’atenció primària, com per exemple la pressa de pressió arterial a la consulta o al domicili.

La hipertensió arterial és la principal causa de malaltia cardiovascular i afecta gairebé el 28% de la població. El seu diagnòstic, doncs, és necessari per a poder tractar-la i iniciar el seguiment. En l’article, que s’han publicat a la revista de la Societat Europea d’Hipertensió, Journal of Hypertension, s'ha analitzat i comparat per primera vegada tots els mètodes habituals del diagnòstic de la hipertensió arterial a la vegada. “Per primera vegada podem donar evidència que és el mètode més adequat,” destaca l’infermer i investigador González-de Paz.

El treball conclou que el nou mètode MPA-1 és un mètode vàlid i fiable que podria millorar un procediment rutinari com és la pressa de la pressió arterial. És comú que amb els mètodes convencionals a la consulta d’atenció primària els usuaris facin dues o tres visites al CAP en diferents dies. En particular, el mètode de referència, la monitorització ambulatòria de pressió arterial de 24 h, comporta moltes incomoditats per als usuaris amb sospita d’hipertensió i moltes persones refusen utilitzar-la. “Això suposa molts inconvenients com els desplaçaments al centre, els costos de les visites, el temps dels professionals i les dilacions en una malaltia que té una incidència molt elevada,” remarca l’investigador.

El nou mètode MPA1 té una sensibilitat del 76,6% per al cribratge de la hipertensió, i té els millors indicadors de precisió en comparació als mètodes habitualment utilitzats als centres d'atenció primària. Tanmateix el nou mètode també permet minimitzar errors habituals en el diagnòstic de manera efectiva, ràpida i eficient. “Amb només una hora podem tenir el diagnòstic d’HTA amb unes condicions de sensibilitat per al cribratge iguals o gairebé millors que tots els altres mètodes.” A més, es calcula que l’MPA1 permetria un estalvi per al sistema de salut d’uns 80 euros de pacient respecte al mètode de la triple presa.

Lideratge infermer en el diagnòstic de la HTA

En l’estudi també hi ha participat les infermeres del CAPSBE Silvia Roura, Noemí García, Esther Blat, Berta de Andrés, Cristina Colungo i Maria Carme Alvira-Balada. “Es tracta d’una investigació liderada, protagonitzada i finalitzada per infermeres,” destaca l’infermer, que també forma part de la Comissió de Recerca del Consorci. “Per l’Àrea d’Infermeria ha estat molt important conduir aquesta recerca perquè en el procés diagnòstic i el seguiment de la hipertensió les infermeres són protagonistes i líders,” afegeix. Als CAP, la detecció de la HTA es fa en un context de cribratge de factors de risc i de detecció de malalties per part de les infermeres o bé, en cas de detectar-se sospites a la consulta mèdica, es deriven a la consulta infermera. “Com amb la pressa de pressió arterial, la infermera té molt a innovar en qüestions rutinàries i habituals,” reflexiona.

Fotografia: CAPBS. Infermeres impulsores del projecte. D’esquerra a dreta, Berta de Andrés, Luis González, Noemí Garcia i Cristina Colungo.

Aplicació a la pràctica clínica diària

Els autors destaquen que una de les particularitats de l’estudi és que es va dur a terme intentant respectar les aplicacions de pràctica clínica i procurant que els usuaris es molestessin el menys possible. “Un dels avantatges d’haver aplicat la investigació en condicions de pràctica clínica diària és que ha permès no interrompre els processos assistencials habituals i també que estem segurs que els pacients tindran els mateixos resultats que hem obtingut en la recerca,” descriu l’investigador principal.

El CAPBSE ja treballa en un pla d’implementació a la pràctica quotidiana d’aquesta innovació per a substituir progressivament els mètodes diagnòstics convencionals. González-de Paz anima a promoure la recerca infermera: “Aquesta investigació és un bon exemple que la recerca que fan les infermeres és altament transferible a la pràctica diària.”

Ara, els investigadors es plantegen centrar-se en estudis de seguiment per mesurar si una vegada es diagnostica amb l’MPA1, el risc cardiovascular es redueix.

Fotografia: Banc d'Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel García.

Lourdes Carrés: “Al punt de vacunació de la Fira de Barcelona treballàvem amb la convicció de poder immunitzar la major quantitat de persones possible”

Fri, 15 Oct 2021 07:38:30 GMT

Lourdes Carrés Esteve és infermera d'atenció primària al CAP Sant Martí de Provençals, al barri de la Verneda de Barcelona. Des del desembre del 2020 ha fet un parèntesi en què, coincidint amb l’inici de la vacunació contra la covid-19 li, van proposar de participar en un equip mòbil de vacunació a residències. En aquella primera etapa, vacunaven els residents i treballadors de residències i quan aquesta va finalitzar, es va incorporar al punt de vacunació de la Fira de Barcelona per iniciar-hi la vacunació, on s’hi dedica a temps complet com a coordinadora.

Al mes d’octubre, al punt de vacunació massiva de la Fira de Barcelona es va assolir la xifra de 750.000 dosis de vacunes administrades i es va arribar a vacunar entre 9.000 i 12.000 persones a diari. Quina és la dificultat o repte més gran en aquesta gestió?

Fer que un punt de vacunació tan gran funcioni correctament, ja és un repte en si mateix. A la Fira, la vacunació s’ha distribuït durant moltes setmanes entre dos nivells o plantes, amb una capacitat de fins a 41 boxes funcionant alhora amb infermeres vacunant i administratius registrant. Gestionar aquests volums d’usuaris i professionals implica molts processos que fins llavors només els havíem aplicat en volums molt més petits i en entorns ben diferents com pot ser una consulta del CAP.

El camí per arribar a les 750.000 dosis va començar a finals d’abril amb una prova pilot de 1.000 vacunes amb l’objectiu de testejar totes les accions que envolten la vacunació en un entorn tan diferent dels que estàvem habituades fins ara. Després, en menys de tres mesos ja havíem arribat a les 500.000 vacunes administrades i la velocitat de vacunació a la Fira es va mantenir mentre s’anaven obrint nous grups de població per edat. A mesura que s’ha anat reduint el nombre de persones pendents de vacunar, hem disminuït i ajustat el nombre de boxs.

Des de l’inici, amb cada nova programació hem pogut aprendre i ajustar millor l’engranatge de totes les tasques que s’hi duen a terme: l’oferta de cites, la gestió de les cues, el nombre de punts d’admissió, la velocitat de preparació i administració de les vacunes, etc. També ens vam trobar amb la necessitat de gestionar diàriament noves incorporacions de professionals, molts d’ells sense experiència en vacunació als quals calia formar i acompanyar mentre agafaven experiència i autonomia. Molts altres només havien vacunat amb alguna de les vacunes i en tots els casos s’ha tingut especial cura en anar posant al dia l’equip de treball amb les novetats i actualitzacions de la vacunació contra la covid-19.

L’equip de coordinació de vacunació teníem experiència en vacunes covid, però desconeixíem el maneig en l’atenció a grans volums d’usuaris alhora

Tots aquests reptes s’han anat assolint perquè l’equip de professionals ha treballat amb l’entusiasme i la convicció que teníem un encàrrec molt important com la immunització de la major quantitat de persones que fos possible. Aquest equip ha inclòs, a més d’infermeres i administratius, tots els que diàriament participen en la vacunació i que s’han abocat al fet que la Fira funcionés com els gestors de cues, els agents cívics municipals, l’equip de neteja, etc.

La Fira tenia molta superfície per omplir i una gran capacitat d’admissió de persones. L’equip de coordinació de vacunació teníem experiència en vacunes covid, però desconeixíem el maneig en l’atenció a grans volums d’usuaris alhora. Per aquest motiu i des de l’inici vam treballar plegats amb la direcció de La Fira de Barcelona, que estan acostumats en fer aquest tipus de gestió i ens van guiar i assessorar en tot moment fins a que tot el procés funcionés de forma sincronitzada. Com en tota nova situació, hem anat aprenent i millorant amb la pràctica i hem comptat amb l’ajuda en tot moment dels experts de Salut Pública, les direccions de l’Atenció Primària Barcelona Ciutat de l’ICS, del CSB i l’experiència prèvia d’altres professionals i punts de vacunació ja en funcionament a Barcelona com el punt de vacunació de la Facultat de Geografia i Història o el de Casernes, que posteriorment es va convertir en el punt de La Maquinista.

I actualment?

Ara que hem avançat molt en la vacunació ja no cal disposar de tants punts de vacunació a la Fira. Diversifiquem els nostres serveis com a punts mòbils de vacunació a universitats, als barris, suport als EAP per a la vacunació de 3es dosis a les residències, centres comercials i altres. Es tracta d’acostar la vacunació a les persones en el seu propi entorn amb l’objectiu de vacunar a les que encara no han rebut la vacuna i augmentar així la cobertura vacunal a l’hora d’assessorar i aclarir dubtes a tothom que ho necessiti.

Quina és la satisfacció més gran?

Atendre i assessorar a les persones que venen a vacunar-se i fer-ho amb la mateixa dedicació i atenció que si estiguéssim en un punt petit o un CAP encara que sigui un lloc per on passen milers de persones. Aquest ha estat un punt molt important per a nosaltres i en general aconseguir-ho ens ha aportat un alt grau de satisfacció. Cal tenir en compte que la majoria dels professionals que treballem de forma fixa a la Fira som d’atenció primària i hem treballat amb l’objectiu que hagi estat una eina per a l’EAP, obrint els caps de setmana i festius i proporcionant suport quan ha estat necessari.

I, per descomptat, poder administrar la vacuna i veure la velocitat amb què ha avançat la cobertura vacunal crec que és el que ens dona més satisfacció a tots els professionals de la Fira. En aquest punt, com que tenim tanta capacitat, les xifres de vacunació donen una bona empenta a la lluita contra la pandèmia: aviat vam arribar a les 500.000 dosis i després hem assolit les 750.000; aquesta fita ha contribuït amb la resta de punts on s’administra la vacuna a Catalunya a la xifra dels 5.800.482 de vacunats amb pauta completa. Formar part d’aquesta realitat tan important per a la vida i la salut de les persones ens fa sentir molt contents i agraïts de participar-hi.

I per acabar-ho d’arrodonir, rebre l’agraïment dels usuaris, sobretot quan les vacunes arribaven amb menys facilitat, ha estat una contrapartida afegida que ens ha ajudat a seguir esforçant-nos i a sentir que la feina valia molt la pena.

Com treballen els professionals en aquest punt?

Disposem d’una plantilla estable d’infermeres, d’administratius i de TCAI que cobreixen part de l’activitat diària, però també tenim professionals de roda que venen quan poden, en el torn contrari de la seva jornada del lloc de treball habitual, a l’AP o a l’hospital majoritàriament.

La jornada de treball sempre comença amb la trobada dels professionals a primera hora del torn, sigui matí o tarda. S’informa els administratius, TCAI i infermeres de les característiques d’aquella jornada de vacunació: quina o quines vacunes administrarem, les dosis, el grup de població a qui vacunarem, els aspectes facilitadors o els que dificulten, l’organització de la jornada, etc. I es comenten els dubtes i les novetats que hagin aparegut a l’entorn de l’estratègia vacunal.

Diàriament, hi ha un cronograma d’activitats pel correcte funcionament del punt de vacunació que són comunes als procediments de qualsevol altre punt, però amb la diferència que a la Fira tot és en quantitats superiors a les habituals: les comandes de material, els vials de vacunes, les distàncies, els professionals, els registres, etc. La coordinació de totes les parts que integren la vacunació a la Fira és fonamental: des dels agents cívics que donen suport i informen per entrar al recinte, l’accés fluid a les finestretes d’admissions, els gestors de cues que actuen conduint i agilitzant les cues, l’entrada ordenada als boxs, la vacunació o la gestió de les incidències faciliten que tot rutlli de forma correcta. Cal tenir en compte que la velocitat havia de ser constant en cadascuna de les parts del procés per tal que no hi hagi parades que si es produeixen de forma repetida acabi generant aturades en el volum d’usuaris dins o fora del recinte. Durant el mes de juliol teníem fluxos de fins a 1500 persones/hora. Totes les activitats han d’encaixar bé entre si en el temps i en el contingut per garantir que tot el procés de vacunació es desenvolupi sense problemes.

Totes les activitats han d’encaixar bé entre si en el temps i en el contingut per garantir que tot el procés de vacunació es desenvolupi sense problemes

I, en concret, de quina manera treballen les infermeres en aquest punt?

Desenvolupen l’activitat vacunal participant indistintament en les diferents etapes del procés. Aquí, atès que tenim 20 o 21 punts de vacunació per a cada nivell del pavelló, les dosis de vacuna es carreguen majoritàriament de forma centralitzada i es distribueixen a les infermeres que estan vacunant en aquests boxs. D’aquesta manera, evitem que hi hagi parades per carregar les dosis dels vials i facilitem que el flux d’usuaris sigui constant i més homogeni. Intentem organitzar l’assignació del lloc i activitat per a cada infermera ajustant-ho a les seves preferències, habilitats i experiència prèvia i durant la jornada intentem que combinin la vacunació i la preparació de les dosis.

Quan una infermera s’incorpora a vacunar a l’equip de la Fira per primera vegada li expliquem la dinàmica de la jornada així com tot el que fa referència a la seva activitat, a l’equip de treball i alhora li demanem que ens aporti tot allò que consideri millorable des del seu punt de vista de recent incorporació, aspecte que ens és força útil per anar modificant i millorant tot el procés.

Si la infermera no ha vacunat mai contra la covid-19, prèviament ja ha hagut d’haver fet autoformació amb el material formatiu d’aquestes vacunes que hi ha penjat al Canal Salut i el primer dia que ve a vacunar realitza de forma tutelada tot el que té a veure amb la vacunació: preparació de la vacuna, verificació, administració, educació sanitària o informació del sistema d’avisos per a 2a dosi, sempre amb l’ajuda i supervisió d’infermeres més experimentades fins que pugui desenvolupar-les de forma autònoma.

La coordinació de totes les parts que integren la vacunació a la Fira és fonamental

Com és la resposta per part de la ciutadania al punt de vacunació?

En general la resposta és molt bona, es mostren contents i agraïts i moltes vegades emocionats. Hem viscut moltes experiències en aquest sentit i en molts casos han estat força positives i emotives. Molts usuaris han viscut de prop la malaltia, sigui en ells mateixos o en persones properes que moltes vegades s’han recuperat, però no sempre ha estat així i la vacunació sembla com el punt final a una situació molt difícil viscuda per tothom on s’enllacen molts sentiments i emocions. Expressen també el reconeixement a l’organització que hi ha a la Fira, es sorprenen en comprovar que encara que hi ha moltes persones alhora per vacunar-se, tot funciona de forma sincronitzada, des de l’entrada fins que marxen, amb bona consideració respecte al tracte i habitualment amb la sensació de poques esperes tot i que a vegades sí que s’ha generat alguna cua quan alguna de les peces del puzle de l’engranatge de la Fira no ha funcionat com s’esperava.

Aquests punts de vacunacions grans són una novetat per a tots, tant per a l’usuari que ve a vacunar-se com per al professional que hi treballa per primera vegada. Cal tenir en compte que les vacunacions sempre s’han realitzat a entorns petits, consultes d’un CAP o d’un servei de vacunació, a la classe d’una escola o espais similars però no a un pavelló firal, amb diferents nivells, amb rampes i escales i uns espais grandiosos en superfícies i en volums. Aquesta novetat junt amb la pròpia vacunació contra la covid-19 ha fet que les persones que venen a vacunar-se per primera vegada arribin amb una barreja de curiositat, neguit fins que comproven que tot va bé i valoren amb bona puntuació aquest punt de vacunal.

La planificació i la programació de les vacunes és una competència infermera. Creus que ha estat necessària una pandèmia perquè la societat ho hagi posat en valor?

Efectivament, les infermeres des de sempre han estat presents en la planificació i la programació de les vacunes i en són referents en els àmbits i serveis on es desenvolupen els programes de vacunació a com Salut Pública, Atenció Primària, serveis especialitzats, etc. A partir de la pandèmia aquesta realitat s’ha fet més visible. Cal tenir en compte l’operativa desplegada per arribar a tota la població i assolir altes cobertures necessàries. Ha exigit un esforç notable per anar desenvolupant la vacunació a l’hora de conèixer les noves vacunes, seguir les actualitzacions i organitzar el desplegament vacunal mentre es vacunaven els grups de població prioritzats. Tota la societat està involucrada amb la vacunació, ja que és l’eina més esperada per a la lluita contra la pandèmia. La vacunació ha despertat molt d’interès per molts motius; ha estat present en tots els mitjans de comunicació i ha facilitat la visualització de les infermeres al capdavant de l’estratègia, vacunant, assessorant i arribant a totes les comunitats i racons del país.

La vacunació contra la covid ha visualitzat les infermeres al capdavant de l’estratègia vacunant, assessorant i arribant a totes les comunitats del país

Quin missatge enviaries a les persones que dubten de si vacunar-se contra la covid-19 o de posar-se la segona dosi?

Hem arribat fins aquí amb altes cobertures vacunals, però encara hi ha persones per vacunar sobretot en les franges d’edat entre 20-39 anys. Cal pensar en el camí recorregut des del principi de la pandèmia el març de l’any passat en què tota la societat va canviar, amb molts malalts i morts per covid i amb profunds canvis socials, laborals, familiars i individuals a causa de la pandèmia. Necessitàvem disposar d’una vacuna que ens protegís de la infecció i facilités el retorn a la normalitat prepandèmica. Des de fa 10 mesos disposem de les vacunes i és gràcies a elles que podem retornar a poc a poc a la vida d’abans, a reobrir les empreses i seguir gaudint de les relacions socials i familiars alhora que tenim cura de les persones més fràgils del nostre entorn. Però encara es pot avançar una mica més augmentant la cobertura vacunal per assegurar la protecció individual i social, i aquesta és una feina de tots, incloent les persones que encara no s’han decidit a vacunar-se. Si volem viure més segurs, ens hem de vacunar, no valen excuses.

Si volem viure més segurs, ens hem de vacunar, no valen excuses

Fotografia: Lourdes Carrés

Convocades les proves d’accés a l’IIR 2022 per al 29 de gener

Wed, 15 Sep 2021 07:05:55 GMT

El Sistema Nacional de Salut ha fet pública l’oferta de la convocatòria de les proves selectives per a l’accés a la formació via residència de les especialitats d’Infermeria obstètrico-ginecològica (llevadores), salut mental, treball, pediatria, familiar i comunitària i geriatria. S’ofereixen un total de 1.822 places d'Infermera Interna Resident (IIR), que representen 139 més que l’any anterior, i a Catalunya, 329 places, 35 més que en l'edició anterior.

El període de presentació de les sol·licituds per a la presentació a les proves és des de les 10h del dia 13 de setembre a les 14 h del dia 27 de setembre del 2021, ambdós inclosos. La data de la realització de la prova d’accés serà el dia 29 de gener de 2022.

S'han convocat un total de 1.822 places, distribuïdes de la següent manera:

Infermeria de Salut Mental	285
Infermeria del Treball	68
Infermeria Familiar i Comunitària	748
Infermeria Geriàtrica	78
Infermeria Obstètrico-Ginecològica (llevadores)	420
Infermeria Pediàtrica	223

A Catalunya, s'han convocat un total de 329 places amb la següent distribució:

Infermeria de Salut Mental	52
Infermeria del Treball	2
Infermeria Familiar i Comunitària	134
Infermeria Geriàtrica	35
Infermeria Obstètrico-Ginecològica (llevadores)	69
Infermeria Pediàtrica	37

Consulta el Butlletí Oficial de l’Estat número 218, data 11 de setembre de 2021

Salut fa una nova crida d’infermeres per participar en la campanya de vacunació de la covid-19 a l’estiu

Thu, 22 Jul 2021 12:47:56 GMT

En una carta de la Directora General de Professionals de la Salut, el Departament de Salut ha demanat de nou la col·laboració del COIB i de la resta de col·legis professionals d’infermeres catalans per fer extensiva la crida a participar en la campanya de vacunes durant els mesos d’estiu.

Les infermeres que ja s’han apuntat en anteriors crides, és necessari que es tornin a inscriure als nous formularis, ja que la seva disponibilitat pel període de vacances ha quedat obsoleta. De la mateixa manera, s’han produït noves incorporacions o algunes persones han manifestat no haver estat contactades, segons informa el Departament.

Les infermeres i infermers interessats, poden complimentar novament la seva disponibilitat en el següents enllaços en funció de la seva situació:

Formulari per a infermeres en actiu

Formulari per a infermeres jubilades

Fotografia: Departament de Salut

Les infermeres envien consells de salut per acabar amb la LGTBIfòbia

Thu, 01 Jul 2021 09:58:59 GMT

Els consells de salut de les infermeres canvien la vida de milions de persones al món. Per aquest motiu, durant el mes de juny, coincidint amb la celebració l’Orgull LGTBI+, dedicat a recordar i reivindicar els drets d’aquesta comunitat en la nostra societat, diferents infermeres i els infermers han volgut aportar les seves reflexions i consells de salut a les xarxes socials dirigits a la ciutadania per contribuir a eliminar les situacions de discriminació, d'injustícia i de violència envers les persones per la seva orientació sexual i afectiva o d’identitat de gènere.
Aquests són alguns dels seus missatges:

Abracem sense perjudicis la diversitat que hi ha al món. Això va d'estimar sense por i de deixar estimar en pau. (Eva Ozcoz)
Com a membres de la societat, hem de ser respectuosos i tolerants i entendre que poden existir diferents tipus de famílies diferents de la nostra. (Jordi Tello)
Tots tenim dret a hissar la nostra bandera. Donem suport a la diversitat i la inclusió i deixem de banda els prejudicis i l'odi. (Claudia de Tu enfermera oncológica)
Malgrat que cada vegada progressem en quant a la protecció de les persones LGTBI, els delictes per LGTBIfòbia són una realitat mundial que s’expressa en diferents formes, no només hi ha agressions físiques sinó també psicològiques que evoquen problemes de salut mental. Les infermeres tenim un paper crucial com a educadores de la salut de la població per fomentar la igualtat, el respecte i la tolerància en tots els nivells de vida. (Pedro Soriano)
L’arc de Sant Martí és diversitat, ens parla d’empatia, de parlar-nos i no jutjar-nos. Si no jutgem, la gent no tindrà por a viure feliç. Les persones han de ser felices i no han de tenir la necessitat de sortir de l’armari. (Paola Galbany)
Ser gai, lesbiana, bisexual, transsexual o intersexual no implica cap simptomatologia ni malaltia. Tractar les persones LGTBI com si fossin persones malaltes i suggerir-los una teràpia implica exercir violència sobre elles. (Glòria Jodar)
Siguem com vulguem ser, hi ha mil maneres de ser i cadascuna d'elles és perfecta. Els drets de les persones es conquereixen, es gaudeixen i es defensen. (Víctor Aparicio)
És important tenir cura del llenguatge que utilitzem, mostrar empatia cap als altres i no callar davant de situacions de discriminació i de violència. (Armando Bastidas)
Per sobre de la identitat sexual hi ha persones amb sentiments i dignitat. Escolta-les, respecta-les i sigues empàtica. (Isabel Quintana)
Ser gai o lesbiana no és una fase. Les famílies han de poder acompanyar, escoltar i fer costat als fills adolescents quan prenen decisions sobre la seva sexualitat. (Rosa Bayot)
Per evitar les agressions LGTBIfòbiques, és important educar els més joves sobre diversitat sexual perquè creixin amb tolerància i una mentalitat més oberta. (Júlia Benedicto)

Podreu trobar tots els vídeos a les històries destacades del perfil d’Instagram del COIB @infermeresbcn.

La pandèmia de la covid-19 ha fet augmentar la mirada crítica cap al tabaquisme

Fri, 28 May 2021 12:07:10 GMT

Cada any, moren al món més de vuit milions de persones a causa de malalties provocades pel consum de tabac. Aquesta xifra dobla amb escreix les defuncions que hi ha hagut per coronavirus des de l’inici de la pandèmia. Amb el lema Deixar de fumar, la teva altra vacuna, la Setmana sense Fum d’aquest any se centra en l’abandonament del tabac com a mesura per prevenir malalties. Malgrat que durant els darrers anys s’ha reduït el nombre de persones fumadores, a Catalunya segueix fumant el 24,9 % de la població.

El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, de què forma part el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, té un Grup de Tabac format per infermeres de cada demarcació. Parlem sobre la situació del consum de tabac a casa nostra i sobre com hi ha influït la pandèmia amb la coordinadora del grup, Cristina Martínez Martínez, infermera investigadora a la Unitat de Tabaquisme de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), i amb la representant del COIB al grup, Raquel Sanz Heras, infermera de la Unitat Terapèutica de Justícia Juvenil Els Til·lers, de Mollet del Vallès. També s’han sumat a l’entrevista el representant del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona; Antonio López Barea, infermer del Centre d’Atenció Primària (CAP) Dr. Sarró, de Valls, i el del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Girona, Albert Bueno Brugués, infermer del CAP Roses. Per part del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida, forma part del grup Bibiana Garcia Sanfeliu, infermera del CAP Tàrrega.

D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Cristina Martínex, Raquel Sanz, Antonio López i Albert Bueno

Quina percepció teniu sobre com està afectant la pandèmia en el consum de tabac?

Cristina Martínez (CM): Encara no sabem si hi ha hagut un augment o una disminució del consum del tabac durant la pandèmia. El que sí sabem és que ha fet augmentar la visibilitat dels fumadors, entre d’altres coses perquè s’han de treure la mascareta fent visible l’acte de fumar, cosa que passava més desapercebuda abans de l’epidèmia. Per altra banda, durant aquest temps hi ha hagut més persones que perceben que fumar és un risc per a la salut. És probable que hi hagi hagut més persones que s’hagin plantejat deixar de fumar per evitar un factor de risc modificable com és el consum de tabac.

Raquel Sanz (RS): De l’enquesta de tabaquisme que està fent la SEMFIC, es desprèn que, amb la pandèmia, la gent té una mirada més crítica cap als fumadors. Una dada significativa és que al voltant del 70 % dels enquestats, incloent-hi molts fumadors, prohibirien fumar a les terrasses dels restaurants. Abans de la pandèmia, aquest percentatge era força més baix. Aquesta dada ens ha sorprès.

CM: Això és bo perquè fa visible que un acte com el de fumar no és normal, sinó que és nociu per a la persona que fuma i per a qui no fuma. El coronavirus ha fet visible el risc que suposa el fum ambiental del tabac a l’exterior.

RS: La meva percepció és que [durant la pandèmia] hi ha hagut un augment de la por, que ha fet que molts fumadors que estaven en una fase precontemplativa hagin passat a una fase contemplativa, que s’hagin plantejat seriosament deixat de fumar. Després també hi ha hagut fumadors que, a conseqüència del tancament, de l’angoixa, han augmentat la quantitat de tabac que fumen. De tota manera, crec que ha pesat més el fet que la por hagi fet que molta gent s’hagi replantejat el fet de seguir fumant.

CM: Habitualment, quan es duen a terme polítiques que afavoreixen l’abandonament del consum de tabac o quan hi ha factors ambientals com la pandèmia, moltes persones que estan en situació més favorable de poder deixar de fumar per elles mateixes ho aconsegueixen. Per altra banda, hi haurà persones que necessitin d’ajuda específica d’un professional.

Antonio López (AL): A l’atenció primària, corroboro el que ha dit la Raquel. Hi ha hagut gent a qui la pandèmia els ha provocat angoixa i els ha fet augmentar el consum de tabac, però també hi ha hagut moltes persones que han aconseguit deixar el tabac soles, durant aquesta pandèmia. És només una percepció. Al centre d’atenció primària on treballo, no hem anul·lat la consulta de tabac. Jo he fet moltes consultes telefòniques. També hi ha contribuït el finançament [públic] de la vareniclina [des de l’1 de gener de 2020]. Això ha ajudat moltíssim. Al meu centre, durant aquest període ha deixat de fumar més gent que abans de la pandèmia. També ha augmentat el nombre de visites.

Albert Bueno (AB): El gran canvi ha estat la incorporació de la consulta telemàtica, a què ens hem vist abocats a causa de la pandèmia. Això ens ha facilitat la feina. Al començament, tota l’atenció primària es va abocar a aturar el xoc de la pandèmia. Després de l’estiu, quan semblava que tot començava a estar controlat, va haver una certa recuperació de l’activitat. Després va venir la resta d’onades. Ara, mica en mica, anem recuperant la normalitat. De tota manera, durant tot aquest període, qui ha estat interessat en deixar de fumar, a través de La Meva Salut, del telèfon o presencialment, ha trobat el mitjà per posar-se en contacte amb el seu referent de salut per buscar ajuda per deixar de fumar.

De quina manera afecta el tabac sobre el covid? Al començament de la pandèmia es va publicar un estudi que afirmava que el tabac exercia un efecte protector sobre el virus. Fa poques setmanes va aparèixer una notícia que deia que algunes de les persones que van fer-lo tenien vincles amb la indústria tabaquera.

CM: A l’inici de la pandèmia va sorgir la hipòtesi que la nicotina podia prevenir el contagi. Això es devia a que la majoria de persones que ingressaven als hospitals per covid no fumaven. Eren persones grans, que fumen menys que el conjunt de la població. Aquesta hipòtesi no es va provar a nivell biològic. Els estudis estratificats per edats demostren que les persones fumadores amb covid tenen més risc d’intubació, tenen més mal pronòstic i més probabilitat de morir.

AB: Aquell estudi va fer molt de mal. A la consulta venien els usuaris dient que el fet de fumar els protegia del virus. Després el desmentit no ha tingut tanta repercussió.

CM: Crida més l’atenció la notícia inicial. El que és cert és que les persones fumadores tenen la capacitat pulmonar afectada, presenten destrucció del teixit pulmonar i menys capacitat d’intercanviar els gasos als pulmons. A més, i això s’ha demostrat recentment, la immunitat de les persones fumadores és més baixa. Els fumadors tenen més risc d’infectar-se, tenint en compte aquests factors.

Quin paper teniu les infermeres per ajudar a deixar de fumar?

CM: Les infermeres som agents de salut imprescindibles en totes les accions preventives. En el cas del tabac, el nostre grup fa ja uns cinc anys que va fer difusió d’un lema que ho exemplifica, “la infermera, la teva aliada per deixar de fumar”. Les infermeres estem en tots els processos de la vida. Acompanyem la persona perquè tingui la millor qualitat de vida possible i la millor salut. Ajudem els joves a prevenir el consum de tabac i, quan ja són fumadors, aprofitem els contactes que tenim amb ells per conscienciar-los [a deixar de fumar]. Totes les interaccions que tenim amb les persones en l’àmbit assistencial són oportunitats per introduir el tema del tabac. El fet de fumar afecta el procés de cicatrització de la ferida quirúrgica i la recuperació d’una intervenció, agreuja les patologies cròniques, com la diabetis, les malalties cardiovasculars, la hipertensió... En els moments clau de la vida, com l’embaràs o quan se’ls diagnostica una malaltia o han d’operar-se d’alguna cosa important, les persones són més capaces de dur a terme canvis importants en la seva vida. Nosaltres estem per ajudar les persones, per apoderar-les. Les infermeres som els professionals ideals per fer-ho.

AL: Abans que un fumador vingui a la consulta i digui “vull deixar de fumar” sovint hi ha hagut fins a cinc visites prèvies, per altres motius, en què els donem informació sobre com deixar de fumar. És una feina d’anar picant pedra. Jo el tema del tabac el trec en qualsevol consulta. S’ha de fer una feina prèvia. Les infermeres estem fent prevenció i prevenció de la salut contínuament. És la nostra feina i és una feina que genera salut.

CM: És important que les infermeres i els metges integrem en la nostra activitat quotidiana l’atenció a la persona fumadora, que l’ajudem a deixar de fumar. Tothom té el seu ritme. Hi ha persones que necessiten més temps que d’altres, però gairebé tots els fumadors desitgen deixar de fumar, només necessiten en ocasions una ajuda extra amb el suport d’un professional expert.

RS: Les infermeres fem un abordatge integral. És l’èxit de la nostra pràctica en el dia a dia, que veiem la persona com un tot. Veiem la persona en totes les seves esferes, i això ens permet detectar problemes de salut. El tabaquisme és una pandèmia. Mata vuit milions de persones al món, dels quals 1,2 milions són fumadores passives. Les infermeres tenim una tasca important de promoció de la salut.

Com s’ajuda a deixar de fumar les infermeres i, en general, els professionals de la salut?

CM: Les infermeres fumen menys que la població de la mateixa edat. El problema és que molts estudis inclouen les auxiliars [d’infermeria] i les infermeres dins el mateix grup, i les auxiliars fumen més que les infermeres. Al professional de la salut fumador l’ajuda molt que sigui un altre professional qui l’ajudi a deixar el tabac. Hi ha centres sanitaris que fomenten que els seus treballadors deixin de fumar, com per exemple a través de salut laboral. Un infermer o una infermera pot ajudar un professional de la salut a deixar de fumar.

AL: El meu objectiu és que al centre on treballo no fumi ningú. Gairebé ho he aconseguit. Hi ha una persona, que és auxiliar, que n’és molt reticent; no hi ha manera. Fa poc van arribar tres infermeres noves, que eren fumadores. Van venir a la meva consulta i han aconseguit deixar-ho.

CM: Quan una infermera comença a fumar ho fa perquè és jove. És després que decideix ser professional de la salut. Així que el que passa amb el col·lectiu infermer és que durant el grau d’infermeria molts i moltes joves comencen la carrera fumant. De fet habitualment, es comença a fumar als catorze o quinze anys i el consum es consolida als divuit. Les persones que estudien infermeria no són diferents a la resta de joves, el que passa és que quan comencen a exercir sovint ja són fumadors consolidats. Així que durant la formació dels graus de la salut, i també el grau d’infermeria, s’hauria d’ajudar a deixar de fumar els joves que exerciran rols exemplars..

RS: Des dels centres de treball es fa molta sensibilització, molta conscienciació, perquè els professionals de la salut deixin de fumar. Des de fa uns anys, hi ha molta senyalització, cartells, tríptics... Hi ha moltes guies d’ajuda als professionals.

CM: Aquest any, com ja fa anys, el nostre grup se suma a les iniciatives de l’Agència de la Salut Pública de Catalunya, que abandera una campanya amb el lema “Deixar el tabac, la teva altra vacuna”. A més, el nostre grup pensa que no hi ha millor professional per administrar aquesta vacuna que les infermeres, que són les “teves alidades per deixar de fumar”.

El COIB dona suport a les demandes dels futurs residents d'IIR en la seva demanda d'escollir places presencialment i a temps real

Fri, 21 May 2021 06:42:31 GMT

Comunicat del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya en suport a la demanda dels futurs residents d’infermeria per poder escollir les places presencialment i a temps real

El passat 14 de maig, es va publicar la Resolució del Director General d’Ordenació Professional del Ministeri de Sanitat, per la qual es convoquen els actes d’adjudicació, corresponents a les proves selectives 2020, per l’accés en l’any 2021 a places de formació sanitària especialitzada per a les titulacions universitàries de grau/llicenciatura/diplomatura de medicina, farmàcia, infermeria i l’àmbit de la psicologia, la química, la biologia i la física.

En aquesta resolució s’establia que, per aquest any, l’elecció de les places es faria exclusivament per via telemàtica i es descartava la via presencial i a temps real en qualsevol cas. Aquest fet ha provocat la queixa i el malestar de tots els candidats a les places de formació sanitària especialitzada, i de manera especial dels candidats i les candidates de les places de les especialitats d’infermeria.

Des de sempre, la tria de la plaça d’Infermer Intern Resident (IIR) ha estat un acte molt especial i determinant pel futur professional i per altres factors personals, igualment importants, com la família o l’economia personal. El sistema de tria presencial i en temps real permet canvis en funció de les places disponibles. Ara, amb el nou sistema telemàtic no es permet cap canvi. Això provocarà que quedin moltes places vacants que abans s’ocupaven com a segona opció. Un altre fet que ha provocat el malestar dels candidats d’infermeria ha estat el calendari establert per incorporar-se a la seva plaça, ja que només tindran 13 dies des de l’adjudicació de la plaça fins la presa de possessió. S’ha de tenir en compte que, per a molts dels futurs residents, tot això els suposa un canvi de comunitat autònoma que pot significar, a la pràctica, un augment de les renúncies de les places adjudicades i que definitivament quedarien buides.

El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya i els col·legis oficials d’infermeres i infermers de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona entenem la preocupació i les queixes que han sorgit per part dels candidats i creiem que, malgrat que la situació actual requereix mesures de control i prevenció, el procés d’elecció de places es podria organitzar de manera presencial i en temps real, adoptant les mesures necessàries i aprofitant els avantatges que les tecnologies actuals ens ofereixen.

Per tot això, el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermeres de Catalunya i els col·legis oficials d’infermeres i infermers de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona ens unim a la petició de la majoria de les infermeres i els infermers opositors a places de IIR d’aquest any perquè el Ministeri de Sanitat canviï el sistema d’elecció telemàtic pel sistema presencial, assegurant d’aquesta manera la transparència de l’acte i el coneixement immediat de l’adjudicació de les places que s’escullen.

Imatge: Banc d'Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel Garcia.