Infermeria Pediàtrica

La Vocalia de Pediatria del COIB publica una infografia amb recomanacions clau sobre l’ús correcte de la teràpia inhalada en infants

Mon, 26 Jan 2026 08:38:14 GMT

L’objectiu del material és ajudar famílies i professionals a millorar la tècnica d’administració dels inhaladors amb càmera espaiadora, ja que l’experiència mostra que sovint no s’utilitzen adequadament, tant per part dels pares i mares com, en alguns casos, per professionals de la salut. Un mal ús pot reduir l’eficàcia del tractament i dificultar el control dels símptomes respiratoris.

La infografia explica quin dispositiu és més adequat segons l’edat de l’infant, els passos per garantir una correcta administració del medicament i les pautes bàsiques de neteja i manteniment de la càmera espaiadora. També recorda la importància de revisar periòdicament la tècnica amb la infermera de referència.

Aquest recurs vol ser una eina útil per a les famílies en una època de l’any amb alta incidència de patologia respiratòria infantil.

Descarrega aquí la infografia

Esther Díaz, ens parla sobre la importància de l'especialització de les infermeres en oncologia pediàtrica

Fri, 28 Nov 2025 11:09:49 GMT

L’Esther Díaz, supervisora d’infermeria de l’Hospital Vall d’Hebron, posa el focus en una realitat que sovint passa desapercebuda: el càncer infantil no es comporta com el de l’adult, i tampoc es pot tractar igual. Per això, explica, les infermeres tenen un paper clau en l’atenció dels infants i adolescents amb càncer.

Aquestes professionals es converteixen en la figura de referència de la persona atesa i la família, garantint la continuïtat de cures i un seguiment exhaustiu durant tot el procés. Acompanya del primer dia fins a la transició cap als serveis d’adults, vigilant també els efectes tardans dels tractaments per millorar la qualitat de vida a llarg termini.

Díaz ho té clar: el futur passa per una major especialització. “És molt important capacitar les infermeres en oncologia pediàtrica”, afirma.

L’oncologia en infermeria pediàtrica és un entorn complex, i aquest coneixement avançat els permet garantir una atenció més segura, humana i personalitzada. Cada gest, cada paraula i cada cura tenen un impacte profund en el benestar de les persones ateses, que compten amb unes necessitats molt específiques, tant infants com adolescents.

Aquest novembre, a la campanya 12 Mirades Infermeres, posem llum a una realitat sovint invisible, els pal·liatius pediàtrics

Thu, 27 Nov 2025 12:20:41 GMT

Parlar de cures pal·liatives en pediatria continua sent, per a molta gent, un terreny delicat carregat d’estigmes. La paraula “pal·liatiu” pesa, incomoda i sovint desperta pors que responen més a la imatge dels pal·liatius adults, associats a una etapa molt propera a la mort, que no pas a la realitat de l’atenció pediàtrica.

“L’hem posat massa a prop de la paraula mort”, adverteixen. I tenen tota la raó. Quan una família sent “pal·liatius”, sovint s’hi activa l’alarma. Però en pediatria el concepte és un altre. Parlem d’acompanyar, sostenir, alleujar, donar qualitat i vida al temps —sigui molt, poc o imprevisible. En molts casos, són trajectòries que s’estenen durant anys.

El repte, expliquen, és apropar-s’hi sense que la paraula faci d’obstacle: “La paraula pal·liatiu ha d’estar al costat d’acompanyar, paliar i humanitzar. És un suport que no arriba per claudicar, sinó per cuidar millor”.

Les infermeres pediàtriques alerten d’una exposició elevada dels infants als microplàstics

Tue, 25 Nov 2025 13:35:17 GMT

Els infants són més vulnerables a l’exposició de substàncies químiques i partícules i, conseqüentment, a contraure malalties. L’exposició als microplàstics és continuada i prové de múltiples fonts, tant marines com urbanes. L’Organització Mundial de la Salut estima que la població més jove rep dosis fins a deu vegades superiors a les dels adults, i en el cas dels nadons la xifra pot arribar a quinze.

Els infants presenten una vulnerabilitat específica, ja que aquestes partícules són capaces de travessar barreres biològiques en organismes en desenvolupament. Les edats que abasten des de preescolar a escolar són especialment sensibles, sobretot en entorns urbans densament poblats, propers a fonts industrials o amb alt consum d’aigua embotellada i aliments processats.

Els nadons que mengen amb biberó són molt vulnerables a causa de material com xumets, joguines o mossegadors. Tot i que, també és degut a l'esterilització amb aigua de 95ºC i l’agitació de la llet en pols posterior al biberó. Els dos factors produeixen una gran quantitat de microplàstics. Els científics estimen de mitjana més de 2 milions de partícules diàries durant el primer any de vida en cas d’alimentació amb biberó a Europa, Estats Units i Austràlia.

Factors com les conductes de mà-boca o barreres biològiques encara immadures augmenten l’absorció i el potencial tòxic. A això s’hi suma que les vies d’exposició són constants. Tot i que les principals són aliments, aigua i pols domèstica, els infants i adolescents fan un ús més elevat en plàstic en entorns escolars i domèstics.

Les conseqüències clíniques potencials inclouen inflamació gastrointestinal crònica, alteracions de la microbiota, disfuncions del sistema immunitari, trastorns respiratoris com asma i inflamació pulmonar, i possibles afectacions reproductives relacionades amb l’espermatogènesi i la fol·liculogènesi. En l’àmbit neurològic, s’han identificat riscos emergents que, tot i que requereixen més recerca, apunten cap a possibles efectes en el desenvolupament cognitiu i conductual.

A Catalunya, les fonts ambientals de microplàstics són diverses. L’aigua potable, tant de xarxa com embotellada, pot contenir partícules de polièster i polipropilè detectades en la conca del Llobregat i en instal·lacions de tractament metropolità. Tot i disposar de sistemes de filtració, persisteixen concentracions residuals que incrementen l’exposició infantil.

Els parcs infantils i les zones de joc també presenten acumulacions de fragments i fibres procedents del desgast de materials plàstics. Els aliments processats i les begudes envasades contribueixen de manera destacable a la càrrega total d’ingesta.

Davant aquest escenari, el paper de la infermeria pediàtrica és clau, ja que la professió infermera constitueix el principal punt d’accés de la ciutadania al sistema de salut. La pediatria és sense dubte una de les àrees més exigents de la professió. La vocal Sara Aguilera remarca que es treballa amb persones vulnerables que sovint no poden expressar el que senten o necessiten i depenen completament de la mirada, intuïció i sobretot coneixement de les professionals.

Arribats al punt de situació planetària en que ens trobem, la infermeria pediàtrica ocupa una posició de lideratge en prevenció, detecció precoç i educació comunitària sobre els riscos vinculats als microplàstics. A més a més d’alfabetitzar a les famílies, és essencial desenvolupar la capacitat de detectar signes clínics compatibles amb exposició crònica com ara els problemes digestius persistents, les dificultats respiratòries o dermatitis.

La presència de microplàstics en la vida quotidiana és innegable, però el seu impacte en la salut infantil exigeix una resposta immediata i coordinada. La infermeria pediàtrica, amb una mirada centrada en la prevenció, la proximitat a les famílies i la capacitat de detectar senyals precoces, es posiciona com una peça estratègica per afrontar aquesta nova emergència silenciosa.

Cuidar en temps digitals: la veu humana de la infermeria pediàtrica

Thu, 20 Nov 2025 14:29:59 GMT

Les infermeres pediàtriques sabem que la humanitat no és un luxe, sinó un dret dels infants i adolescents que atenem. En l’era digital, aquest fonament no desapareix, sinó que pren noves formes. La tecnologia serveix per reduir temps, agilitzant processos o despeses, però també pot augmentar la qualitat de la relació i l’atenció cap a la persona. És a dir, la humanització a la nostra professió no pot ser una nostàlgia del passat independentment dels avenços tecnològics.

En un context de digitalització, l’atenció a les persones viu alteracions en les tasques dels professionals. La intel·ligència artificial ha irromput al sistema oferint eines que prometen optimitzar el temps, millorar la precisió diagnòstica i facilitar la presa de decisions clíniques. Més que mai les infermeres disposem de recursos com històries clíniques electròniques, dispositius de monitoratge remot, aplicacions de seguiment o robots d’assistència, entre d’altres.

Tot i això, aquesta revolució tecnològica també planteja un repte considerable. Com podem mantenir la humanitat, que és l’essència de la professió, quan les pantalles i els algoritmes ocupen cada cop més espai? A infermeria pediàtrica, la humanització no és negociable, ja que els infants i adolescents són més vulnerables i tenen necessitats emocionals, socials i familiars específiques. L’atenció inclou també a les seves famílies, que sovint viuen el procés de la malaltia amb angoixa i incertesa. En aquest context, la capacitat d’escoltar, acompanyar i transmetre seguretat continua sent insubstituïble i imprescindible.

Les eines digitals en excés introdueixen riscos per a la humanitat de les infermeres, augmentant la despersonalització. Ens passem més temps davant d’un ordinador que amb la persona atesa, provocant que la comunicació cara a cara i el contacte humà es redueixi. Cal fer un gir de mirada amb l’objectiu de veure la digitalització i la humanització com a eines essencials de la professió, sempre i quan s’utilitzin de manera equitativa i amb criteri. No es tracta de rebutjar el progrés tecnològic, sinó integrar-lo amb valors com la compassió i l’escolta activa.

El vincle a infermeria pediàtrica acostuma a ser encara més fort. Els infants i adolescents són sovint allunyats de casa. Adoptem, per tant, un referent d’acompanyament, seguretat, escolta i cura al ser una de les principals fonts de proximitat i connexió afectiva. La humanitat implica fer sentir a l’altre escoltat i reconegut, alhora que incloem la família com agents actius del procés.

Aconseguir equilibri entre tecnologia i humanitat implica afegir diversos elements. El primer de tot és una presència i escolta activa. Hem de donar temps i espai perquè l’infant i els seus familiars siguin escoltats, expressin les emocions, temors i dubtes, i se sentin part del procés. En segon lloc, tenir clar que adoptem la tecnologia com a instrument de suport i no com a finalitat. A conseqüència d’això, la formació i sensibilització professional és imprescindible. No n’hi ha prou amb saber utilitzar una app o un sistema de registre. Cal formar-se en habilitats no tècniques com l’empatia, la comunicació, l’adaptació als infants i adolescents amb l’objectiu de mantenir el factor humà al centre. I per últim, hem d’integrar tant a la persona atesa com la família com a subjectes actius en el procés de cura.

En definitiva, la humanització de les cures en l’atenció pediàtrica en l’actualitat no és un antagonisme entre tecnologia i persona, sinó un equilibri audaç. Ben orientada, qualsevol eina automatitzada allibera temps, facilita la comunicació, millora l’educació de la persona atesa i el seu voltant i permet una atenció més personalitzada.

Els infants, adolescents i familiars mereixen cures avançades a nivell tècnic i humanitari. Que darrere de cada dada, monitor o aplicació hi hagi un rostre, una història, una emoció. El futur de la infermeria pediàtrica dependrà de la capacitat de combinar eficàcia tecnològica amb calidesa humana. En aquest equilibri recau la promesa, i el compromís, de la cura.

Consulta l'article a Social.cat

Sostenibilitat aplicada a la pediatria

Wed, 19 Nov 2025 14:46:03 GMT

En l’actualitat sabem que la salut de la població està íntimament lligada a la salut de l’entorn.

La salut mediambiental, One Health i la Salut Planetària, entre d’altres, són conceptes que aborden des de diferents perspectives la interrelació salut-ambient-planeta i que han anat evolucionant en els darrers temps. Aquests conceptes neixen arran de l’impacte en la salut de la crisi climàtica en què ens trobem. [1]

Impacte de l’entorn en la salut

La contaminació, el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat són factors que tenen conseqüències directes sobre la salut dels ecosistemes i dels seus habitants. L’entorn que ens envolta és canviant i influeix en el nostre organisme provocant canvis en la nostra salut. De la mateixa manera, les nostres accions provoquen canvis en els ecosistemes i en el clima i, per tant, en la salut del planeta, comprometent els sistemes naturals fonamentals per a la salut humana i per a l’estabilitat del planeta. La degradació de l’ecosistema altera la sostenibilitat, l’equitat, la qualitat i la quantitat dels recursos naturals (aigua, aire, aliments), originant desigualtat en la població i afectant la salut humana. [2-5]

Agenda 2030 i salut ambiental

El 2015, l’ONU va aprovar l’Agenda 2030 sobre el Desenvolupament Sostenible, amb el propòsit de millorar la vida de totes les persones. L’Agenda compta amb 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) interrelacionats, que busquen eradicar la pobresa, augmentar el creixement econòmic, combatre el canvi climàtic i els seus efectes, i protegir el medi ambient. És específicament en els ODS 3 i ODS 13 on es reflecteix la importància de protegir la salut dels riscos del canvi climàtic, i s’identifiquen les mancances en salut ambiental com a factors que contribueixen a la morbimortalitat de milers de persones. [6-7]

Grups vulnerables i riscos ambientals: sostenibilitat en pediatria

La sostenibilitat aplicada a la pediatria integra els principis del desenvolupament sostenible en l’atenció de la salut infantil. Entenem per sostenibilitat la capacitat de satisfer les necessitats actuals sense comprometre les necessitats de les generacions futures, promovent pràctiques que optimitzin l’ús dels recursos, redueixin l’impacte ambiental i garanteixin la viabilitat del sistema, sense comprometre la qualitat de l’atenció, i promovent estils de vida saludables i la prevenció de malalties. [8-10]

La manca de sostenibilitat incrementa els riscos mediambientals i, per tant, els riscos sanitaris. L’exposició a situacions de risc ambiental en etapes primerenques, fins i tot preconcepcionals, suposa un risc amb conseqüències per a la salut del nadó, el nen i el futur adult, ja que es tracta de períodes de desenvolupament biològic en curs. Malformacions, càncer, baix pes en néixer, parts prematurs, alteracions metabòliques, del neurodesenvolupament, de la funció respiratòria o immunològica, es relacionen amb factors o exposicions ambientals. Per tant, les dones embarassades i els infants són considerats grups d’especial vulnerabilitat en salut mediambiental, i cal que es duguin a terme mesures de protecció específiques orientades a la disminució de l’exposició, per garantir el benestar i atenuar l’impacte de l’emergència climàtica en la salut infantil i de les generacions futures. [11-13]

Salut Mediambiental Pediàtrica (SMAP)

La Salut Mediambiental Pediàtrica (SMAP) és una subespecialitat pediàtrica que aborda la prevenció, detecció, avaluació i maneig de malalties i riscos mediambientals relacionats amb la salut dels infants. Als Estats Units, el Canadà o Espanya (Múrcia i Catalunya), existeixen unitats clíniques de SMAP, Pediatric Environmental Health Specialty Unit o PEHSU, per les seves sigles en anglès, formades per un equip multidisciplinari pediatre/infermera pediàtrica que treballen amb altres professionals de la salut (metgesses, obstetres, oncòlegs, endocrins, etc.) i no sanitaris (ambientòlegs, biòlegs, químics, arquitectes, etc.) per oferir assistència clínica, formació, assessorament i recerca en salut mediambiental pediàtrica. [14]

Rol de la professió infermera i accions clau

El rol infermer és essencial per impulsar accions que protegeixin la salut infantil i promoguin entorns sostenibles, gràcies a la seva presència transversal en el sistema de salut, la seva visió holística i la seva proximitat amb la persona atesa i la comunitat. El seu àmbit d’acció abasta l’assistència, la formació i docència, la recerca i la gestió. [15]

Podem considerar com a accions en pediatria sostenible i salut mediambiental:

a) la creació d’unitats de salut mediambiental i de nous perfils professionals especialitzats, com el pediatre i la infermera ambientalistes;
b) la creació d’hospitals més sostenibles i resilients, amb una menor petjada de carboni i amb capacitat d’adaptar-se als efectes del canvi climàtic;
c) la reducció de la petjada de carboni durant l’assistència, fent un ús racional dels recursos;
d) l’educació, sensibilització i apoderament de les famílies i comunitats en hàbits de vida més sostenibles i saludables; promovent el consum ecològic i de proximitat, la mobilitat activa amb desplaçaments a peu o en bicicleta, fomentant l’activitat física i disminuint la petjada de carboni;
e) la prevenció i protecció: identificar i reduir riscos ambientals (contaminació, exposició a tòxics, etc.) mitjançant el cribratge mediambiental (fulla verda) i el desenvolupament d’intervencions específiques per disminuir el risc d’individus i comunitats;
f) la divulgació i creació de materials en salut mediambiental, programes educatius de salut escolar, guies, protocols, etc.;
g) la renaturalització, a través de la recepta de natura per fomentar el contacte amb el medi natural i els seus beneficis;
h) la promoció d’entorns saludables, tant a la llar com a les escoles i la comunitat, evitant l’exposició a tòxics, fum, pesticides i productes químics;
i) la promoció de polítiques sostenibles i de protecció de la salut i el medi ambient;
j) la recerca i divulgació sobre salut mediambiental. Contribuir a estudis sobre la relació entre medi ambient i salut per millorar la pràctica clínica;
k) la formació de professionals de grau i postgrau en salut mediambiental, a causa de la creixent consciència social del risc ambiental. [15-16]

En aquest entramat, la professió infermera té un paper estratègic per a la detecció de riscos ambientals i el desenvolupament d’accions preventives en SMAP. Amb una visió integral, la infermera realitza el cribratge mediambiental. Observa, escolta, acompanya i convida a qüestionar i reflexionar sobre les accions, oferint educació i capacitant per al canvi, posicionant-se com a nexe entre el benestar humà i el benestar ambiental. [15]

El cribratge mediambiental mitjançant la fulla verda ha estat reconegut com a bona pràctica en salut pel Ministeri de Sanitat del Govern d’Espanya el 2015; i permet identificar i reduir riscos ambientals, així com promoure estils de vida i entorns més saludables per a l’embaràs i la infància. Aquesta eina constitueix la base de la consulta d’infermeria de salut mediambiental. [16-17]

Mirant cap al futur

Per tant, podem dir que la participació de tothom —ciutadania, professionals, institucions i governs— és clau per avançar en salut i medi ambient. La professió infermea constitueix un agent essencial per protegir les famílies dels riscos ambientals, promoure la salut i optimitzar l’ús dels recursos, essent necessari enfortir la capacitació en salut mediambiental en la pràctica clínica i acadèmica. Cuidar el planeta no només preserva la vida i és condició indispensable per protegir la salut humana, sinó que obre la porta a un futur més saludable, just i sostenible.

Agraïment al Dr. Miguel Sánchez, PEHSU Hospital Universitari Nuestra Señora de la Arrixaca, Múrcia; Elena Codina i Arian Tarbal, PEHSU Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

Referències bibliogràfiques:

Riojas-Rodríguez H, Rivera-Dommarco JA, Torres-Pereda P, Unar-Munguía M, Cortez-Lugo M, Zúñiga-Bello P. Salud planetaria, una nueva salud pública global. Salud Publica Mex [Internet]. 5 de noviembre de 2024 [citado 13 de noviembre de 2025];66(6 (nov-dec):859-67. Disponible en: https://saludpublica.mx/index.php/spm/article/view/15410
El ambiente y su impacto en la salud maternoinfantil: ¿a qué nos enfrentamos? Un llamamiento a la reflexión y a la sensibilización. Barcelona: Hospital Sant Joan de Déu (ed). Disponible en: https://faros.hsjdbcn.org
Egea-Ronda A, Campo-Giménez M del. Estilos de vida, sostenibilidad y salud planetaria. Rev Clin Med Fam [Internet]. 2023 [citat 11 nov 2025];16(2):65–70. doi: 10.55783/rcmf.160208
Moreno Sánchez AR. Salud y medio ambiente. Rev Fac Med (Méx) [Internet]. 2022 [citat 11 nov 2025];65(3):123–30. doi:10.22201/fm.24484865e.2022.65.3.02
Riojas-Rodríguez H, Rivera-Dommarco JA, Torres-Pereda P, Unar-Munguía M, Cortez-Lugo M, Zúñiga-Bello P. Salud planetaria, una nueva salud pública global. Salud Planetaria INSP [Internet]. 2024 [citat 11 nov 2025]. doi:10.21149/15410
Naciones Unidas. Objetivos y metas de desarrollo sostenible [Internet]. Desarrollo Sostenible. 2018. Available from https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/sustainable-development-goals/
Organización Mundial de la Salud. Estrategia mundial sobre salud, medio ambiente y cambio climático:transformación necesaria para mejorar de forma sostenible las condiciones de vida y el bienestar [Internet].Ginebra: OMS; 2021 [citado 11 nov 2025]. doi: 10.13140/RG.2.2.28194.84163 [apps.who.int]
Comisión Europea. Estrategia mundial de la UE en materia de salud: mejor salud para todos en un mundocambiante [Internet]. Bruselas: Unión Europea; 2022 [citado 11 nov 2025]. doi: 10.2875/72612 [ec.europa.eu]
Ministerio de Sanidad. Plan Estratégico de Salud y Medio Ambiente 2002–2026 [Internet]. Madrid: Gobierno de España; 2021 [citado 11 nov 2025]. Disponibleen:https://www.sanidad.gob.es/organizacion/planesEstrategias/pesma/home.htm
Council on Environmental Health and Climate Change. Climate Change and Children’s Health: Building aHealthy Future for Every Child. Pediatrics. 2024;153(3):e2023065504.Abu-Ahmad W, Levine H, Nierl R. Air pollution exposure during pregnancy and low birth weight: a global meta-analysis. Environ Health Perspect [Internet]. 2024 [citado 11 nov 2025];132(5):057001. doi: 10.1289/EHP132057001
Landrigan PJ, Fuller R, Acosta NJR, Adeyi O, Arnold R, Basu N, et al. The Lancet Commission on Pollution and Health. Lancet. 2018;391(10119):462–512. doi:10.1016/S0140-6736(17)32345-0.
Zamora Intriago IE, Carrillo Sanchez PB, Macias Macias GE, Parrales Anchundia YJ, Zambrano Moreira JL.Contaminación atmosférica y efectos respiratorios en niños, mujeres embarazadas y adultos mayores: revisión bibliográfica. Rev Fac Cienc Méd ULEAM [Internet]. 2022 [citado 11 nov 2025];10(1):45–52. doi:10.5281/zenodo.1234567
OMS, UNICEF, UNFPA. Protección de la salud materna, neonatal e infantil frente a los efectos del cambio climático [Internet]. Ginebra: OMS; 2023 [citado 11 nov 2025]. doi: 10.13140/RG.2.2.33456.78901
Ortega García JA, Ferrís i Tortajada J, López Andreu JA. Paediatric environmental health speciality units in Europe: integrating a missing element into medical care. Int J Hyg Environ Health. 2007 Oct;210(5):527-9. doi:10.1016/j.ijheh.2007.07.008. Epub 2007 Aug 30. PMID: 17765014.
Sánchez Sauco M.F., Gómez Carrillo J., Pernas Barahona A., Ortega García J.A. (2020). Enfermería Medioambiental: recuperando el vínculo con la salud reproductiva. Cultura de los Cuidados (Edición digital), 24 (58). Recuperado de http://dx.doi.org/10.14198/cuid.2020.58.24
Ortega-García JA. Desenredandado el exposoma: hacia un modelo de Salud Planetaria. Anales de Pediatría. 2024 Nov 1;503695–5.
Ortega García JA, Sánchez Sauco MF, Jaimes Vega DC, Pernas Barahona A, & Álvarez Cárceles A. (2013). Hoja verde durante el embarazo y lactancia materna. Unidad de Salud Medioambiental Pediátrica. Recuperado de http://pehsu.org/wp/wp-content/uploads/hoja_verde_reproductiva.pdf

Jornada. Atenció al Nen en Situació Crítica

Thu, 02 Oct 2025 11:15:16 GMT

Aquesta jornada reforça i actualitza les competències pràctiques de les infermeres en l’atenció inicial de l’infant en situació crítica, mitjançant tallers clínics pràctics diferenciats per àmbit assistencial, que promouen actuacions segures, estructurades i coordinades.

La jornada combinarà tallers pràctics en grups reduïts amb simulació clínica i debriefing guiada, per garantir una formació activa i reflexiva.

L’activitat s’ofereix en dos torns independents. La inscripció és individual per a cadascun dels torns.

Data: 20 de novembre 2025 - Torn matí: 9 a 14 h - Torn tarda: 15 a 20 h
Lloc: Auditori COIB (3a planta)
Inscripció oberta fins al 19 de novembre

Consulta el programa i inscriu-t’hi aquí

Setmana Mundial de la Lactància Materna

Fri, 01 Aug 2025 12:34:23 GMT

Ana Dorado (@naturamatrona), llevadora i membre del Grup de Treball de Lactància Materna del COIB ens parla sobre el rol de les llevadores i infermeres pediàtriques en la lactància.

Sota el lema d’aquest any, “Prioritzem la lactància materna construint sistemes de suport sostenibles”, recordem que la lactància no és només una elecció individual, sinó una responsabilitat col·lectiva. Requereix temps, recursos, formació i xarxes de suport reals, continuades i accessibles.

Tal com destaca Dorado, llevadora i membre del Grup de Treball en Lactància Materna del COIB, “la lactància no sempre és fàcil. Hi ha situacions que requereixen una atenció especialitzada, especialment en les lactàncies complexes. És aquí on la figura de la llevadora o la infermera pediàtrica marca la diferència, aportant confiança, seguretat i rigor científic”.

Temps en família: petites accions que deixen empremta

Mon, 28 Jul 2025 06:51:58 GMT

Hem elaborat una infografia amb idees senzilles i accessibles per gaudir junts de l’estiu: observar estrelles, crear històries, fer gimcanes, visitar museus… L’objectiu? Convertir els dies de vacances en una experiència enriquidora, divertida i compartida.

Descarrega aquí la infografia

Com actuar davant una picada de medusa? La Vocalia de Pediatria del COIB publica una infografia amb recomanacions clau

Wed, 23 Jul 2025 06:45:10 GMT

El material, pensat per a famílies i professionals de la salut, insisteix en la importància de conèixer l’estat de la mar abans de banyar-se i reconèixer les banderes de seguretat.

En cas de picada, s’hi detalla com actuar pas a pas: sortir de l’aigua amb calma, rentar amb aigua salada, evitar el contacte directe amb els tentacles i aplicar fred local. També s’indica quan cal consultar amb personal sanitari, especialment en infants petits, persones al·lèrgiques o si apareixen símptomes com nàusees o rampes.

Descarrega't aqui la infografia

Com actuar davant les picades de paparra en infants?

Wed, 23 Jul 2025 06:43:55 GMT

El recurs gràfic recomana mesures preventives com vestir roba clara i llarga, aplicar repel·lents i desparasitar els animals de companyia. També explica, pas a pas, com retirar correctament una paparra amb pinces fines i quan cal consultar amb un professional de la salut.

Descarrega't aquí la infografia

La Vocalia de Pediatria del COIB engega una iniciativa de difusió de continguts pràctics per a les infermeres pediàtriques

Wed, 02 Jul 2025 13:32:27 GMT

Primera infografia: ús del medidor continu de glucosa (MCG)

La Vocalia de Pediatria del COIB ha elaborat una infografia clara i pràctica pensada especialment per a les infermeres pediàtriques que treballen amb infants i adolescents amb diabetis. L’objectiu és oferir una eina visual i de consulta ràpida sobre l’ús i les característiques dels medidors continus de glucosa (MCG), una tecnologia cada cop més estesa en el control de la diabetis tipus 1.

La infografia recull informació essencial sobre què és un MCG, un dispositiu que mesura de manera constant la glucosa en el líquid intersticial subcutani, com es col·loca i activa, i quins són els avantatges que ofereix: lectures freqüents cada 1-5 minuts, millor control glucèmic, suport en la presa de decisions sobre insulina, dieta i exercici, i la possible integració amb bombes d’insulina.

També hi trobareu els criteris d’indicació per a infants de 2 a 17 anys, els models més utilitzats, i una explicació detallada sobre el procés d’activació del sensor i la configuració d’alertes.

Descarrega aquí la infografia

Segona infografia: Com actuar davant una picada de medusa

El material, pensat per a famílies i professionals de la salut, insisteix en la importància de conèixer l’estat de la mar abans de banyar-se i reconèixer les banderes de seguretat.

Descarrega aquí la infografia

Tercera infografia: Com actuar davant les picades de paparra en infants?

Descarrega aquí la infografia

Cuarta infografia: Temps en família: petites accions que deixen empremta

Una infografia amb idees senzilles i accessibles per gaudir junts de l’estiu: observar estrelles, crear històries, fer gimcanes, visitar museus… L’objectiu? Convertir els dies de vacances en una experiència enriquidora, divertida i compartida.

Descarrega aquí la infografia

El valor de les cures

Tue, 13 May 2025 10:50:41 GMT

El 12 de maig és el Dia Internacional de la Infermera, a totes les meves companyes i companys de professió avui els vull felicitar i celebrar el que som amb orgull, amb entrega i amb el cor.

No puc evitar reflexionar sobre què vol dir ser infermera. No és només una feina, és una part de nosaltres. És posar el cos, el cap i el cor en allò que fem. Cuidar no és un gest menor: és una acció transformadora, un acte de responsabilitat que requereix de coneixement tècnic, de capacitat d’anàlisi, d’habilitats comunicatives i també de fortalesa emocional.

Ser infermera és viure entre la ciència i l’afecte, entre l’acció ràpida i l’escolta profunda. No és només aplicar tècniques o seguir un protocol. És prendre decisions ràpides amb rigor científic; és gestionar la complexitat d’un pacient i alhora la càrrega emocional de les seves circumstàncies.

Tenim una professió amb gran responsabilitat, però poc reconeixement, tenim formació universitària, però sous que no reflecteixen el nostre nivell d’exigència.

Malgrat el nostre paper essencial en el sistema sanitari, continuem sent una professió invisibilitzada, sovint mal reconeguda i infravalorada.

Així i tot, sabem que cuidar importa. Cada gest, cada paraula, cada presència, pot marcar la diferència en un moment crític de la vida d’una persona.

Avui més que mai la nostra professió s’enfronta a reptes importants. La sobrecàrrega laboral, la manca d’infermeres, la falta de reconeixement, sous que no reflecteixen la responsabilitat assumida, poca presència en espais on es prenen decisions sanitàries, això ha generat un clima de desgast en la professió.

També és un dia per reconèixer la tasca fonamental de les infermeres i infermers en el sistema sanitari. El nostre treball és indispensable per la salut col·lectiva, per garantir una atenció de qualitat, humana i sostenible.

Reivindicar el valor de cuidar és també defensar una societat més justa on la salut no sigui només un dret, sinó també una experiència viscuda amb dignitat i acompanyament. Les infermeres sostenim la cura amb professionalitat i un alt nivell de competència.

Per això, és necessari el reconeixement real institucional i en millores concretes: condicions laborals, salarials, estabilitat contractual i participació real en la presa de decisions sanitàries. No es pot continuar normalitzant la precarietat ni la sobrecàrrega de feina.

La professió infermera ha demostrat, especialment durant les crisis sanitàries, la seva capacitat de lideratge, adaptació i compromís. Ara calen polítiques valentes que prioritzin el benestar del personal sanitari i garanteixin una atenció de qualitat a la ciutadania.

Ser infermera és molt més que una feina, és una manera de ser. Reivindiquem el valor de cuidar i el dret a cuidar en condicions dignes.

Podeu consultar l'article aquí.

El COIB fa una crida a les infermeres de l’àmbit pediàtric per compartir experiències i reptes professionals

Mon, 14 Apr 2025 07:27:34 GMT

L’objectiu és disposar d'un registre de totes les infermeres pediàtriques.

Si treballes en l’àmbit pediàtric i vols formar part d’aquest procés col·laboratiu, pots fer-ho a través del formulari habilitat per la vocalia.

Ens ajudes responent?

"Protocol Créixer en salut": lideratge infermer en l'atenció pediàtrica

Thu, 23 Jan 2025 00:00:00 GMT

L’Agència de Salut Pública de Catalunya va presentar el passat 21 de gener el nou "Protocol Créixer en salut, d’activitats preventives i de promoció de la salut a l’edat pediàtrica", on es recullen les actuacions a dur a terme per part dels equips de pediatria d’atenció primària.

El document del Departament de Salut reserva a les infermeres pediàtriques, les familiars i comunitàries i les llevadores, un paper cabdal en l'estratègia per al desenvolupament autònom i la vida saludable dels infants de fins a 14 anys –gairebé 1.200.000 a Catalunya– i introdueix novetats importants per adaptar l'antic protocol que datava de 2008 "ja que reflecteix els canvis socials i de salut infantojuvenil dels darrers anys", expliquen fonts del Departament.

Exemple d'aquest rol destacat és "la transició a l’edat adulta planificada i progressiva per tal d’assegurar una continuïtat assistencial ininterrompuda i poder acompanyar a l’infant/adolescent i la família en aquesta transició", diu el protocol amb relació al Programa FEMPAS on la infermera de l’equip de Pediatria es coordina amb la infermera de l’equip de FiC.

Amb aquest mateix objectiu d'atenció integrada, el Protocol proposa vies perquè durant l’embaràs i el postpart, les llevadores es coordinin i comuniquin amb els equips de Pediatria per tal d’establir una continuïtat assistencial de tot el procés i iniciar l’atenció al nadó i a la família en el procés de maternitat i paternitat.

El Protocol també contempla el lideratge de les infermeres del Programa Salut i Escola (PSIE) que fan prevenció, però també detecció i derivació a altres serveis; alhora que assessoren i participen en el desenvolupament d’iniciatives relacionades amb l’educació afectiva i sexual amb la participació de les llevadores dels ASSIR.

PRINCIPALS NOVETATS

Entre les novetats principals destaca el nou calendari de visites preventives, que incorpora quatre revisions addicionals als 0-7 dies, i als 3, 10 i 12 anys. A més, es reforcen els cribratges amb mesures innovadores, com la detecció precoç de malalties cardiovasculars amb risc de mort sobtada, mitjançant un qüestionari clínic i la realització d’un electrocardiograma de 12 derivacions als 10 anys. En relació amb el neurodesenvolupament i els trastorns associats, el nou Protocol introdueix noves eines de cribratge per facilitar-ne la detecció precoç. Pel que fa a la salut mediambiental incorpora el full verd a les visites pediàtriques i reforça la prevenció, detecció i avaluació de riscos mediambientals que poden afectar la salut dels infants i adolescents.

El Protocol, gestat durant gairebé tres anys, també posa el focus en la salut digital, explorant i avaluant senyals d’alarma relacionats amb l’ús d’aquest entorn i incorporant un Pla de Salut Digital Familiar. La raó és que el mal ús de les tecnologies s’associa a trastorns en el neurodesenvolupament i en la salut física i psicosocial. En aquest context, l’atenció primària pediàtrica té un paper crucial en la sensibilització i capacitació de familiars i persones cuidadores en l’ús i l’acompanyament en l’entorn digital, i per a la prevenció dels riscos associats al seu ús. Pel que fa a la higiene del son, el Protocol hi dedica un apartat específic amb cribratges per detectar trastorns del son i un qüestionari per a cada edat.

En l’àmbit de la salut mental i el benestar emocional, s’inclouen preguntes estructurades segons l’edat, així com indicadors d’alerta per identificar trastorns de salut mental en infants i joves. A més, es proposen estratègies per fomentar el benestar emocional i la salut mental.

En l'àmbit de la lactància materna i criança positiva, es fa un acompanyament per resoldre dubtes amb els equips de pediatria, les llevadores o els grups de lactància i alhora es donen eines i estratègies per acompanyar famílies i infants per establir un vincle segur.

Finalment, el Protocol dedica un apartat específic a l’acompanyament a les sexualitats, amb visites preventives per fomentar l’adquisició d’hàbits saludables amb l’educació sexual i afectiva. Alhora, es facilita suport per resoldre dubtes i inquietuds tant de les famílies com dels adolescents.

El nou protocol fa també molt èmfasi en tots aquells aspectes relacionats amb la promoció i l’educació per a la salut i incorpora missatges claus adreçats als professionals, a les famílies i als infants i adolescents, així com caixes d’eines amb recursos incorporats. De fet, a l’actualització del protocol es va dur a terme un procés participatiu liderat per la Secretaria d’Atenció Sanitària i Participació en què es va donar veu als equips de pediatria, a les famílies, als infants i adolescents, així com altres experts del món de la pediatria. En una segona etapa, des de la Secretaria de Salut Pública, s’han elaborat els diferents continguts mitjançant grups de treball en els quals han participat més de 200 professionals de l’àmbit pediàtric amb un enfocament teoricopràctic. Ara, s'iniciarà el procés de formació dels professionals implicats que permetrà el desplegament dels circuits i el protocol mateix.

En la revisió del document han participat l'Associació Catalana d’Infermeria Pediàtrica (ACIP), l'Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) i la Gerència de Cures Infermeres del Servei Català de la Salut, entre altres.

PROTOCOL

El Dia Universal dels Drets dels Infants posa el focus en la millora de l’atenció pediàtrica

Tue, 19 Nov 2024 16:01:18 GMT

De fet, una dotació insuficient de personal a les unitats d’hospitalització pot impactar negativament en els resultats de salut dels infants. Aquest fet, dificulta una atenció centrada en les necessitats específiques de cada infant i les seves famílies.

En l'àmbit de l'atenció primària, les infermeres pediàtriques subratllen la necessitat d’incorporar mecanismes que ajustin el temps de visita segons les necessitats de cada cas, amb durades que oscil·lin entre els 10 i els 30 minuts. Aquesta mesura garantiria una atenció més segura i completa, alhora que permetria una millor gestió del temps assistencial.

El col·lectiu també reclama un reconeixement professional més gran, que valori les competències adquirides, les responsabilitats diàries i el seu paper clau en el sistema de salut. Aquest reconeixement, insisteixen, hauria d’abastar els àmbits laboral, social i institucional, posant en relleu l’impacte que tenen les infermeres pediàtriques en la salut de la infància i el benestar de les famílies.

Amb aquestes demandes, les infermeres insten les autoritats sanitàries a adoptar mesures concretes que assegurin unes condicions laborals òptimes per als professionals. Les rotacions constants i la precarietat en les contractacions genera desmotivació i descontent i com a conseqüència una disminució en la qualitat de l’atenció i cura als infants. En un context de canvi demogràfic i creixents desafiaments en l’àmbit de la salut, les infermeres pediàtriques es presenten com les professionals de referència per liderar la cura, la prevenció i la promoció de la salut en aquest col·lectiu.

Amb motiu d’aquesta jornada internacional, el missatge és clar: invertir en la qualitat de l’atenció pediàtrica és invertir en el futur de la societat.

📷 La idea gràfica original és de Marina Peix per FEDAEP:

Cloenda del taller de relaxació en l'àmbit pediàtric

Thu, 20 Jun 2024 08:51:21 GMT

En aquest taller s’ha impartit formació teòrica i pràctica sobre tècniques de relaxació, activitats relacionades i propostes lúdiques i saludables perquè cada professional les pugui combinar i adaptar al seu propi àmbit on desenvolupa les seves competències com a infermera.

Preu especial per a les col·legiades del COIB en el Màster d’Infermeria Escolar d’IL3-UB

Thu, 20 Jun 2024 07:34:50 GMT

Al novembre es farà una nova edició del Màster en Infermeria Escolar de l’Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona (IL3-UB). És un programa pioner a l’Estat espanyol sobre infermeria escolar, recolzat per professionals de prestigi de l’àmbit de la infermeria escolar i del món universitari.

El màster, que s’impartirà del 4 de novembre de 2024 al 3 d’octubre de 2025, dona resposta a la necessitat formativa especialitzada de la infermera escolar, un perfil professional que ja està implantat en els centres escolars de nombrosos països de la Unió Europea i en algunes comunitats autònomes de l’Estat.

El curs s’imparteix en línia i té un caràcter professionalitzador. Està estructurat en sis mòduls (formació de formadors, salut escolar, recerca qualitativa i quantitativa en infermeria i elaboració d’un projecte). Està dissenyat segons les directrius de l’Espai Europeu d’Educació Superior i equival a 60 crèdits ECTS.

Els objectius del màster són l'adquisició o l’actualització dels fonaments teòrics i els instruments metodològics que permeten a la infermera escolar dissenyar i desenvolupar accions formatives o assistencials en el centre escolar, de manera fonamentada i competent.

Les col·legiades i col·legiats del COIB tenen un preu especial de 3.580 euros.

El Màster està dirigit a diplomats o graduats d’Infermeria interessats en el coneixement de la salut i de l’atenció i les cures a infants i adolescents dins l’àmbit escolar, amb interès en la investigació i el desenvolupament de la infermeria escolar.

Consulta tota la informació sobre el Màster en Infermeria Escolar IL3-UB 2024-25

Preu especial per a les col·legiades en el Màster d’Infermeria Escolar d’IL3-UB

Thu, 06 Jul 2023 11:03:18 GMT

Aquesta tardor es farà una nova edició del Màster en Infermeria Escolar de l’Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona (IL3-UB). És un programa pioner a l’Estat espanyol sobre infermeria escolar, recolzat per professionals de prestigi de l’àmbit de la infermeria escolar i del món universitari.

El màster, que s’impartirà del 6 de novembre de 2023 al 4 d’octubre de 2024, dona resposta a la necessitat formativa especialitzada de la infermera escolar, un perfil professional que ja està implantat en els centres escolars de nombrosos països de la Unió Europea i en algunes comunitats autònomes de l’Estat.

Les col·legiades i col·legiats del COIB tenen un preu especial de 3.580 euros.

Més informació sobre el Màster en Infermeria Escolar IL3-UB 2023-24

La prevenció de la bacterièmia associada al catèter venós central en l’última píndola de pediatria

Tue, 27 Jun 2023 11:47:16 GMT

La sessió ha estat conduïda per Miriam Moya, Carmen Cumplido, Marta López, Cristina Cruz i Gemma Durban, infermeres especialistes en pediatria, i per Mireia Urrea, metgessa, doctorada en Medicina Preventiva i Salut Pública.

Els objectius inclouen enfortir la cultura de seguretat dels infants i neonats atesos a través de la formació i simulació, generar un espai interactiu d'experiències i coneixements, i definir punts clau per a la prevenció de la bacterièmia per CVC per compartir entre tots els participants.

Durant el taller s’han presentat casos pràctics i una activitat conjunta de gamificació.

Jéssica Martín: “Cap família afectada per la distròfia muscular de cintures per dèficit de sarcoglicans hauria de sentir-se sola”

Tue, 28 Feb 2023 00:00:00 GMT

El dia 28 de febrer se celebra el Dia Mundial de les Malalties Minoritàries, promogut per l'Organització Europea de Malalties Minoritàries (EURORDIS), que té per objectiu donar a conèixer les malalties rares i posicionar-les com una prioritat social i sanitària. Les malalties minoritàries són greus, poc freqüents i afecten 5 de cada 10.000 persones.

Una d’elles és la distròfia muscular de cintures per dèficit de sarcoglicans, us una malaltia neuromuscular minoritària caracteritzada principalment per una feblesa muscular progressiva de la musculatura, sobretot al voltant d'espatlles i cuixes. Els símptomes poden aparèixer des de l'edat infantil fins a l'edat adulta comportant-se d'una forma no definida i amb diferents afectacions: feblesa progressiva en cames i braços, que provoquen caigudes reiterades; dificultat per córrer, aixecar-se del terra i pujar escales; en fases avançades, necessitat d’anar en cadira de rodes i de material ortopèdic, així com problemes respiratoris i cardíacs.

L’associació Proyecto Alpha, una associació sense ànim de lucre que, després d'una història personal, es crea per a ajudar i lluitar per un tractament per a totes les persones afectades per aquesta malaltia minoritària i les seves famílies. Un dels seus objectius és crear un registre de persones afectades en l’àmbit estatal.

Entrevistem la seva fundadora i presidenta, la infermera Jéssica Martín.

Què és Proyecto Alpha i quines accions feu?

Proyecto Alpha és una associació sense ànim de lucre que el que fem és ajudar i acompanyar les famílies que tenen un afectat per distròfia muscular de cintures per dèficit de sarcoglicans.
Des de l’associació el que fem són tres objectius bàsics: primer és crear un registre d’afectats, que a avui dia no existien, l’hem posat en marxa nosaltres; donem informació, visibilitzem i conscienciem sobre les necessitats de les persones que pateixen la malaltia i recolzem projectes d’investigació i projectes que ajudin a millorar la qualitat de vida de les persones afectades i de les seves famílies.

Com sorgeix el projecte i quina és la teva vinculació?

El projecte sorgeix arran que els meus dos fills estan afectats per aquesta malaltia. En el moment del diagnòstic, nosaltres busquem una entitat que ens pugui ajudar, que ens assessori, que ens informi de les nostres obligacions i drets com a pares i no la trobem.

Una associació específica d’aquesta malaltia no existia i llavors és el moment que decidim crear-la juntament amb el meu marit, i amics i familiars que ens ajuden, per acompanyar les famílies que reben el diagnòstic i ajudar-los amb totes les atencions que aquests afectats necessiten. I perquè, a més, creiem que cap persona en aquesta situació s’hauria de trobar sol, és realment molt dur.

Per què és important donar visibilitat a les malalties minoritàries?

El dia 28 de febrer [Dia Mundial de les malalties minoritàries] ens permet donar visibilitat. Existeixen més de 8.000 malalties minoritàries i, evidentment, és molt difícil conèixer-les totes. Jo crec que és molt important donar aquesta visibilitat, informar la societat, que coneguin quin és l’impacte d’aquestes malalties, com evolucionen. A més informació tinguem, més les donem a conèixer, jo crec que això també ens ajuda tant a la societat a entendre com se senten les famílies, com se senten els afectats, i a tot el col·lectiu sanitari, a entendre, a conèixer i a poder-les diagnosticar d’una manera més precoç.

Com a infermera, quina és la teva aportació al projecte?

Actualment, col·laboro amb diverses línies dins del nostre projecte. Col·laboro amb el comitè expert a nivell europeu de la malaltia i el que fem és que ens reunim i treballem per poder obrir noves línies com podria ser el diagnòstic precoç d’aquesta malaltia en el cribratge neonatal, que això ens ajudaria a diagnosticar-la amb una edat precoç i a evitar que dins d’una mateixa família puguin haver-hi més casos d’aquesta malaltia. Faig molta feina d’informar, donar a conèixer la malaltia, molta escolta activa, quan una família rep el diagnòstic faig aquesta primera acollida d’aquestes famílies, els ajudo, els adreço als especialistes que crec que serien necessaris que tinguin present i que els puguin ajudar. Actualment, també estem fent molta educació a les universitats, estem realitzant webinars i masterclass a les universitats, sobretot d’infermeria i de medicina, explicant què és la malaltia, com afecta i quines coses s’han de tenir en compte i realment el que fem és treballar de manera multidisciplinària amb altres equips i posar en comú totes aquelles necessitats que són bàsiques i que s’han de tenir en compte per donar una visió global i integral a cada persona que la pateix i la seva família. Cal dir que són malalties que tot i que tenen una prevalença molt baixa, causen un gran impacte tant a la persona que la pateix com al seu entorn.

A continuació podeu veure el videoclip que és la banda sonora del documental 'Nunca dejes de moverte' que ha elaborat l'associació Proyecto Alpha per donar visibilitat i conscienciar sobre la distròfia muscular de cintures

Mercè Conangla: “Ningú pot tenir cura d’altres si no té cura de si mateix a nivell emocional”

Wed, 14 Dec 2022 15:14:29 GMT

El dia 25 de gener del 2023, al Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), comença el curs Lideratge infermer CAPA (Creatiu-Amorós-Pacífic-Autònom), dirigit a totes les infermeres. En aquesta formació es treballarà el model de lideratge CAPA (Creatiu-Amorós-Pacífic-Autònom) per tal d’actualitzar el mapa ètic, mental, emocional i d’acció. L’objectiu del curs és promoure la consciència i el treball dels punts forts i dels punts de millora de cada persona per tal d’adquirir més confiança, coherència i integritat, característiques essencials per liderar i acompanyar les persones. Les inscripcions ja es poden fer a través del web del COIB.

Entrevistem Mercè Conangla, psicòloga, amb especialitat clínica i educativa, infermera i escriptora. S'ha especialitzat en educació emocional, entrenament en competències de lideratge i comunicació no verbal i en el disseny de projectes de Transform-Acció organitzacional. Ha impulsat, amb Jaume Soler, la Fundació Ecologia Emocional, que presideix des del 2016. És assessora pedagògica de l’Institut de Recerca en Ecologia Emocional i Creixement Personal (IREECP) i de l'Institut de la Bondat en Acció. És creadora, amb Jaume Soler, del model d'Ecologia Emocional i del segell d’Organitzacions Ètiques i Emocionalment Ecològiques (OEE), que potencia el compromís cap a la qualitat ètica i emocional d'aquestes. Col·labora amb diverses universitats (Universitat de Barcelona, Universitat Ramon Llull, Universitat Oberta de Catalunya i Universitat Pompeu Fabra), hospitals i institucions com a consultora, conferenciant, formadora i dinamitzadora d'equips de treball.

Ecologia Emocional és un model de gestió emocional que ofereix metodologia i eines pràctiques i contrastades sobre com aconseguir una bona sostenibilitat, benestar i salut emocional. Es desplega des de la Fundació Ecologia Emocional i en l’Institut Internacional Ecologia Emocional i Institut Ecologia Emocional Espanya. Desenvolupat el 2002, es defineix com l’art de dirigir l’energia emocional de forma sincrònica i a tres nivells: a la millora personal, a la millora de la qualitat de les relacions amb els altres i a aconseguir una major i millor cura del món. Ecologia Emocional fa un abordatge del món emocional, respectuós, preventiu, i pràctic tenint en compte de personalitzar al màxim, treballant per ajudar a créixer a la persona millorant la seva qualitat ètica, emocional i el seu benestar global. El model s’ha adaptat per treballar en diferents ecosistemes, com la salut, l’educació o les organitzacions. Respecte l’ecosistema salut, l’Hospital Clínic ha triat aquest model per realitzar una transform-acció interna durant cinc anys, que ha rebut el reconeixement del segell OEE de qualitat ètica i emocional. Aquest model ha estat reconegut per l’Academia Mexicana de Educación amb la insígnia Atenea com "aportació valuosa al món" i compta amb una bibliografia de 27 llibres. També compten amb eines d’aquest model en diferents universitats.

Què és el model CAPA?

L’Ecologia Emocional proposa el model d’ésser humà CAPA (Creativa – Amorosa -Pacífica – Autònoma), que integra les millors característiques adquirides com a espècie durant la nostra evolució. Els quatre eixos CAPA estan interrelacionats entre sí i han de desenvolupar-se de forma sincrònica, ja que de no ser així es produiria un desequilibri. Representem aquest model en la forma d’un estel perquè l’objectiu de ser una persona CAPA és que metafòricament aixequem el vol i explorem, des de l’equilibri, tots els paisatges i possibilitats que la vida ens ofereix.

El CAPA es situa al centre del nostre model. A partir d’ell es despleguen totes les àrees d’Ecologia Emocional: territori, energies, clima i vincles, així com tots els eixos a gestionar i els indicadors de emocions i valors cap on volem anar. Estem aplicant amb molt d’èxit el model de persona CAPA pel que fa a lideratge dins de l’entorn sanitari i educatiu.

Com s’aplica en el dia a dia en el model infermer?

Si volem liderar els altres, hem de començar per autoliderar-nos. A través del treball amb el model CAPA les persones responsables d’equips i projectes reforcen els quatre eixos que els permetran un major nivell de benestar i equilibri emocional.

Una infermera ha de ser creativa, cercant noves respostes a temes antics i nous, treballant amb esperit crític i de millora, innovant, investigant. Treballar l’àmbit creatiu li permet gestionar millor les possibilitats i treballar amb la cultura de l’agraïment, obtenint millors resultats en la seva tasca professional i personal.

Una infermera també ha de ser amorosa. Les infermeres sempre han estat capdavanteres en la cura afectiva i sensible a les persones. Treballant aquesta àrea, hom pot prendre consciència de com es relaciona i vincula, quins aspectes hauria de potenciar i quines càrregues hauria d’eliminar (gestió dels intangibles).

Una infermera ha de ser pacífica. L’autocontrol és molt important en general, però més quan hom està en contacte directe amb el patiment de les persones i ha de gestionar crisis emocionals. Des d’aquesta àrea del model treballem l’autocontrol, la gestió dels significats i veiem com a través de la paraula podem curar o bé poder fer mal. Potenciar-la ens ajuda a prevenir i regula l’estrès.

Una infermera ha de ser autònoma, que no vol dir pas individualista. Suposa treballar amb la gestió de la incertesa, connectant-se amb la confiança. Per això treballem els territoris, la curiositat, la valentia i la capacitat d’explorar nous camins, així com també l’exercici de la llibertat-responsable.

Si volem liderar els altres, hem de començar per autoliderar-nos.

Què hi trobarem en el curs Lideratge infermer CAPA (Creatiu-Amorós-Pacífic-Autònom).?

Dedicar un temps de qualitat a cuidar-se un mateix. Ningú pot tenir cura d’altres si no té cura de si mateix a nivell emocional. Eines pràctiques de gestió emocional. Ja sabem molt el “què” però a vegades a les persones els hi falta el “com ho faig?”

Una oportunitat de fer balanç personal de quins son els propis intangibles, la farmaciola emocional de què hom disposa per donar millors respostes als reptes del dia a dia que la professió ens posa al davant. La possibilitat d’incorporar mirades diferents que obrin portes i finestres a l’esperança malgrat el desgast i la duresa d’algunes situacions viscudes. El coneixement d’experiències de bones pràctiques infermeres ja realitzades a hospitals catalans referents amb molt d’èxit. Donar-se la oportunitat de compartir un espai emocional protegit amb altres infermeres, drenant emocions i cercant millors respostes que es puguin aplicar tant per millorar la vida personal com professional.

Per què els professionals que es dediquen a l’acompanyament a les persones, com les infermeres, necessiten aquestes eines?

Perquè cal partir del principi d’autoaplicació prèvia d’Ecologia Emocional; no podem fer ni donar als altres allò que no ens apliquem a nosaltres mateixos: si volem cuidar, ens hem de cuidar; si volem liderar, ens hem d’autoliderar, si volem consolar, hem d’aprendre a consolar-nos. També perquè l’ecosistema sanitari conté elements de difícil gestió: vida i mort es barregen, moltes emocions caòtiques, molta incertesa. Afegim molta pressió assistencial, falta de temps, de mitjans i, a vegades, el sentiment que no ens cuiden prou. Tot això ha de ser ben gestionat si no volem entrar en desequilibri.

A més, perquè les relacions interpersonals en entorns on hi ha molt d’estrès es ressenten. Fer treball d’equip i saber millor com gestionar conflictes és quelcom clau. La paraula i les emocions estan vinculades i ho treballarem.

Finalment, perquè totes les persones necessitem aquestes eines. No som només un cos físic, sinó també un cos emocional, relacional, psíquic, espiritual... Les infermeres ho han tingut sempre clar en la seva definició de salut. Es tracta d’aplicar, doncs, allò que ja sabem que és important i fer prevenció.

No podem fer ni donar als altres allò que no ens apliquem a nosaltres mateixos: si volem cuidar, ens hem de cuidar; si volem liderar, ens hem d’autoliderar, si volem consolar, hem d’aprendre a consolar-nos

Convocades les proves d’accés a l'IIR 2022-2023 per al 21 de gener

Fri, 02 Sep 2022 11:06:23 GMT

El Sistema Nacional de Salut ha fet pública l’oferta de la convocatòria de les proves selectives per a l’accés a la formació via residència de les especialitats d’Infermeria obstètrico-ginecològica (llevadores), salut mental, treball, pediatria, familiar i comunitària i geriatria. S’ofereixen un total de 1.961 places d'Infermera Interna Resident (IIR), que representen un increment del 7 % respecte les convocades l’any anterior, i a Catalunya, 356 places, 27 més que en l'edició anterior.

El període de presentació de les sol·licituds per a la presentació a les proves és des de les 10 h del dia 5 de setembre a les 14 h del dia 19 de setembre del 2022, ambdós inclosos. La data de la realització de la prova d’accés serà el dia 21 de gener de 2023.

La prova consistirà a contestar un qüestionari de 200 preguntes, més 10 de reserva. Cada pregunta constarà de quatre opcions de resposta, de les quals només una d’elles serà la correcta. L’exercici tindrà una duració de quatre hores i mitja. A més, a la convocatòria es consolida de forma definitiva l’adjudicació telemàtica de places entre els aspirants que superin la prova.

S'han convocat un total de 1.961 places, distribuïdes de la següent manera:

Infermeria de Salut Mental	311
Infermeria del Treball	74
Infermeria Familiar i Comunitària	824
Infermeria Geriàtrica	81
Infermeria Obstètrico-Ginecològica (llevadores)	437
Infermeria Pediàtrica	234

A Catalunya, s'han convocat un total de 356 places amb la següent distribució:

Infermeria de Salut Mental	56
Infermeria del Treball	4
Infermeria Familiar i Comunitària	149
Infermeria Geriàtrica	35
Infermeria Obstètrico-Ginecològica (llevadores)	71
Infermeria Pediàtrica	41

Consulta el Butlletí Oficial de l’Estat número 211, data 2 de setembre de 2022

Maria Antònia Noguera: “La violència és un problema de salut pública i els professionals de la salut han de formar-se per saber com actuar”

Fri, 19 Aug 2022 00:00:00 GMT

Els maltractaments i abusos a infants i adolescents són un problema que sovint es manté ocult i és difícil de detectar, sobretot en infants molt petits que no ho poden verbalitzar o no són conscients de la gravetat dels fets. Segons l’estudi poblacional Maltrato infantil en la familia en España, editat l’any 2011 pel Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat, la prevalença del maltractament infantil a l’Estat espanyol era del 5,1 per mil infants fins als 17 anys d’edat. A Catalunya, durant l’any 2018 la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) ha declarat la situació de desemparament a 1.181 infants i adolescents, excloent-ne els infants i joves migrants sols.

Per conèixer i entendre com impacta en els i les menors viure sota la violència i capacitar les infermeres per a la seva intervenció i coordinació amb la resta de professionals sanitaris i amb els serveis de la xarxa d’atenció, la Comissió de Maltractament i Salut (CMiS) del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), en el seu pla estratègic de formació, ha endegat el curs ‘Impacte de la violència en la salut dels i les menors. Atenció infermera’, que s’emmarca dins el programa de formació del 2022 i tindrà lloc en format telepresencial entre els mesos de setembre i octubre. Aquesta formació respon a la necessitat de donar eines, crear seguretat i apoderar les infermeres i infermers a l’hora de la intervenció. Les integrants de la CMiS afegeixen que és "important, bàsica i imprescindible", ja que es tracta "d’un problema de salut pública de primer ordre". Les inscripcions al curs s’obren el proper dilluns dia 22 d’agost.

En aquesta entrevista, parlem amb una de les docents del curs, la infermera familiar i comunitària Maria Antònia Noguera Argelès, que compta amb expertesa en violència masclista i abusos a menors. Treballa al Consorci Castelldefels Agents de Salut (CASAP) Can Bou i és coordinadora del Grup de referència en Infermeria Comunitària en Violència de Gènere de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFICC).

A partir de quina necessitat sorgeix el curs?

Sorgeix com a necessitat per les alarmants dades que hi ha de maltractament físic, per omissió de cures bàsiques i d’abusos sexuals cap als menors. La majoria es troben dins l’entorn més pròxim del menor i, per aquest motiu, està més silenciat i és més difícil de gestionar. Per tot això, la formació dels professionals de la salut és una qüestió prioritària que cal incorporar-la als programes de formació dels col·legis i dels centres de salut.

Per què és important que els docents del curs (set infermeres, una diplomada en salut pública i gènere, quatre psicòlogues, una sotsinspectora de la Guàrdia Urbana, una graduada en treball social, un metge forense i una advocada) tinguin un perfil tan divers?

És una problemàtica transversal com a fenomen de violència estructural a la nostra societat, per tant, les solucions, les aportacions i l’acompanyament també han de ser transversals. És un tema tan complex que un professional sol, ja sigui una infermera, un metge, un psicòleg, un treballador social o un advocat, no pot. Cal un treball en xarxa on tots els actors són necessaris per abordar-ho des de diferents àmbits.

Per què parlem de violència com a fenomen?

Perquè hi ha una gran quantitat de denúncies, de feminicidis, de dones assassinades, i de violència vicària, contra els infants. És un problema que està arrelant en la societat i la lluita per erradicar-ho i denunciar-ho públicament fa que hi hagi una gran consciència social i, per tant, esdevé un fenomen.

Hi ha prou consciència entre els professionals de la salut?

Cal més formació i sensibilitat per escoltar i atendre els senyals que puguin donar, que de vegades són molt febles, i conèixer quins recursos hi ha al municipi o a la comunitat, on podem dirigir-nos per demanar ajuda o a qui ens podem adreçar si tenim dubtes, perquè són temes molt complexos i cada cas és diferent. És important que cada centre tingui un equip expert.

La violència és un problema greu que afecta la salut de les dones, infants i adolescents que la pateixen i amb greus conseqüències en el desenvolupament psíquic, físic i emocional dels menors. És considerat com un problema de salut pública que ens interpel·la com a professionals.
La violència és un problema de salut pública que ens interpel·la com a professionals

Quin és el rol que tenen les infermeres que atenen menors que han patit o pateixen violència?

Els infants, de vegades, enlloc de verbalitzar-ho, donen senyals. Per això, els adults i els professionals hem de tenir les eines per saber-les interpretar. Les infermeres hauríem de tenir la formació per identificar-les, intentar esbrinar què passa i comunicar-ho a treball social i, entre tots, fer un seguiment. També les escoles poden ajudar molt a detectar i reconèixer aquests senyals que la criatura dona.

Els nens i nenes han de fer moltes revisions i, sobretot els primers anys, venen molt al centre de salut. És bàsic i fonamental que les infermeres de pediatria estiguin formades en aquest tema i tinguin la vista posada en possibles casos de maltractament.

El rol de la infermera és essencial perquè fem una valoració holística de la persona i el seu entorn i, per tant, podem interactuar amb el o la menor i els pares per intentar detectar senyals de maltractament o faltes cura. Per exemple, podem veure un nen amb baix pes, que va brut, amb fracàs escolar, senyals físics, desnutrició o esgarrapades.

És fonamental que les infermeres de pediatria estiguin formades en aquest tema

És important que tots els professionals coneguin aquest fenomen i es capacitin per la intervenció des dels diferents àmbits? Hi ha algun àmbit d’atenció especialment rellevant?

És important en general, però a l’atenció primària, on tota la població passa en algun moment, hem d’estar molt ben formades. Per descomptat, els serveis d’urgències haurien d’estar formadíssims, i també la resta de personal d’un hospital, que podrà destapar un cas.

Fotografia cedida per Ràdio Castelldefels

El Ministeri de Sanitat aprova un decret d’especialitats en ciències de la salut

Wed, 03 Aug 2022 09:47:07 GMT

El Consell de Ministres ha donat llum verda al decret per regular la formació transversal de les especialitats en ciències de la salut, que es recull al Real Decreto 589/2022, de 19 de julio, por el que se regulan la formación transversal de las especialidades en Ciencias de la Salud, el procedimiento y criterios para la propuesta de un nuevo título de especialista en Ciencias de la Salud o diploma de área de capacitación específica, y la revisión de los establecidos, y el acceso y la formación de las áreas de capacitación específica; y se establecen las normas aplicables a las pruebas anuales de acceso a plazas de formación en especialidades en Ciencias de la Salud, i que es va publicar el dia 20 de juliol al Boletín Oficial del Estado.

La norma regula la formació transversal de les especialitats en ciències de la salut, no només les infermeres, estableix un procediment i els criteris per a la proposta de nous títols d’especialistes en ciències de la salut o dels diplomes de capacitació específica i regula l’accés a la formació dels diplomes de capacitació específica. També estableix les normes aplicables a les proves anuals de l’accés a les places d’especialista en ciències de la salut.

Entre les novetats que presenta el decret respecte a les normes anteriors, s’hi troba que en el procediment per a la sol·licitud d’un nou títol d’especialista s’ha d’iniciar per una o diverses societats científiques de l’àmbit nacional relacionades amb l’àrea d’especialització corresponent, que acreditin la representació de, com a mínim, un 70 % de professionals d’aquesta àrea o per la Comissió de Recursos Humans del Sistema Nacional de Salut (SNS). Una altra novetat és la proposta de formació continuada periòdica per acreditar la competència una vegada obtinguda la titulació.

Coincidint amb la publicació del decret, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) reivindica que el Ministeri de Sanitat desplegui les especialitats infermeres pendents.

Fotografia: Banc d'Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel Garcia

El Consell Internacional d'Infermeres denuncia que les infermeres estan mal pagades, infravalorades i pateixen una bretxa salarial de gènere més gran que en altres sectors

Mon, 18 Jul 2022 09:51:44 GMT

El Consell Internacional d'Infermeres (CII) destaca els resultats de dos informes elaborats per organismes internacionals sobre salaris i gènere i que mostren que les infermeres, una professió majoritàriament exercida per dones, estan infravalorades i mal pagades i guanyen de mitjana un 24 % menys que els homes. La institució denuncia la “infravaloració i l’infrafinançament històrics, crònics i profundament arrelats al treball feminitzat” i destaca que l’àmbit de la infermeria n’és un gran exemple, alhora que exigeix “el mateix sou per la mateixa feina en infermeria i en el sector de la salut”.

L’informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Organització Internacional del Treball (OIT) The gender pay gap in the health and care sector: a global crisis in the time of COVID-19 –La bretxa salarial en el sector de la salut i assistencial: una crisi mundial en temps de covid-19 — fa una anàlisi de l'evidència mundial més completa sobre desigualtats salarials de gènere en el sector de la salut i assistencial en temps de la pandèmia de la covid-19. El document posa de manifest que les dones en el sector de la salut i assistencial pateixen una bretxa salarial de gènere més gran que en altres sectors econòmics i que de mitjana guanyen un 24 % menys que els seus companys homes i conclou que les dones estan mal pagades pels seus atributs en el mercat laboral en comparació amb els homes.

L’organització per la igualtat de gènere en la salut Women in Global Health també ha publicat l'informe sobre gènere i sous Subsidizing Global Health: Women’s Unpaid Work in Health Systems – Subvencionant la salut global: treball no remunerat a les dones en els sistemes de salut—, que revela que més de sis milions de dones, a través del seu treball no remunerat o mal pagat, estan subvencionant els sistemes de salut a tot el món, on s'inclou la professió infermera, predominantment femenina.

Com a resposta a les conclusions dels dos informes, la presidenta del CII, Pamela Cipriano, afirma que “un sou just és fonamental a l'hora de contractar i retenir a la professió infermera, especialment ara que les condicions laborals són cada vegada més difícils a causa de la pandèmia de covid-19”. El CII insta els sistemes de salut a tot el món a invertir en les infermeres i a avaluar els models salarials que tenen en compte el gènere pensant en la professió infermera com a històricament femenina. “Les dones necessiten el mateix sou pel mateix treball en l’àmbit de la infermeria i en el sector de la salut," afegeix.

Fa poc, el CII informava sobre l'augment alarmant del nombre d'infermeres en vaga a tot el món com a resposta directa al fracàs dels governs d'abordar les causes fonamentals de la fragilitat, feblesa greu i, en alguns casos, col·lapse, dels sistemes sanitaris. L’informe del CII Apoyar y retener en 2022 y más allá fa èmfasi en l’elevat nombre d'infermeres que està abandonant la professió arran de la pandèmia. La institució alerta que l’abandonament de només un 4 % global d’infermeres com a resultat de la pandèmia podria representar l'abandonament de la professió per part de més d'un milió d'infermeres, la qual cosa, combinat amb una escassetat prèvia a la pandèmia estimada en sis milions d'infermeres i una població d'infermeres que està envellint, l'escassetat global d’infermeres podria ascendir fins als 13 milions. El CII ha denominat l'escassetat de força laboral com l’amenaça més gran per a la salut global.

Llegeix la nota de premsa del CII

Imatge: Banc d'Imatges Infermeres. Ariadna Creus & Àngel García.

Quatre de cada deu infermeres treballen amb un contracte temporal a Catalunya

Wed, 27 Apr 2022 09:04:44 GMT

Un 38,7% de les infermeres catalanes treballava amb un contracte eventual abans de la pandèmia. Així ho recull un article publicat al Journal of Nursing Management, publicació de referència en l’àmbit de la gestió infermera. El treball s’emmarca dins el projecte Projeccions de la població infermera a l’horitzó 2030, del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), amb col·laboració amb la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), que es va iniciar l’any 2019. La coordinadora de l’estudi és Paola Galbany Estragués, presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), professora del Departament de Ciències de la Salut Bàsiques de la UVic-UCC i investigadora del grup de recerca Methodology, Methods, Models and Outcomes of Health and Social Sciences (M3O), de la mateixa universitat.

A partir de l’anàlisi de l’evolució del nombre i el tipus de contractes que fan els centres de treball a les infermeres a Catalunya i a l’Estat espanyol, l’article demostra que la professió pateix una elevada precarietat, especialment a Catalunya. Aquest fet es troba darrere de la decisió de marxar a treballar a l’estranger i d’abandonar la professió, la qual cosa accentua la manca d’infermeres i, per tant, la capacitat del sistema de salut d’oferir cures de qualitat a la ciutadania.

El treball analitza dades des del 2010 al 2019, que mostren un augment de la precarietat de les infermeres en aquest període a Catalunya. Malgrat que l’estudi no recull l’efecte de la pandèmia, els autors observen que durant la crisi s’ha reduït el nombre total de contractes i demanen que aquesta tendència es mantingui quan se superi la situació.

Més informació

Fotografia: Banc d'Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel García

El 18 d’abril s’obre el termini d’adjudicació de les places d’infermera especialista de la convocatòria 2021

Thu, 14 Apr 2022 06:43:58 GMT

El Ministeri de Sanitat convoca les infermeres que van aconseguir plaça per estudiar una especialitat per la via ordinària a l’acte de l’adjudicació de les places. El termini per a les infermeres s’obrirà el dia 18 d’abril a les 9.30 hores i finalitzarà el dia 26 d’abril a les 10 hores.

Accedeix a tota la informació sobre l'adjudicació de les places de formació sanitària especialitzada

El COIB participa en l’elaboració del document de consens per al desplegament del model d’especialitats infermeres

Fri, 01 Apr 2022 07:51:46 GMT

El Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) i els quatre col·legis d’infermeres i infermers de Catalunya acorden, junt amb les societats científiques, el document de consens amb el Departament de Salut que estableix les bases per al desplegament i la implantació de les especialitats infermeres a Catalunya (MEIC), junt amb organitzacions empresarials i sindicals i universitats.

El Model d’Especialitats Infermeres de Catalunya (MEIC) és un projecte liderat pel Consell i els quatre col·legis d'infermeres i infermers de Catalunya, i les societats científiques de cadascuna de les especialitats acreditades. L'estratègia de consens, elaborada pel Grup de treball I per a la fase operativa del Fòrum de Diàleg Professional i que té com a objectiu l'impuls de les polítiques de planificació i d’ordenació de la professió infermera, és fruit d'un ampli debat amb el departament de Salut i en el qual també participen les organitzacions empresarials i sindicals i dels representants de les universitats.

La iniciativa té com a objectiu principal fer valer els serveis especialistes a la ciutadania i a les organitzacions, així com el consens explícit entre els diferents especialistes infermers que:

Defineix un marc general dels serveis infermers especialistes en l’àmbit territorial de Catalunya.
Estableix el consens previ així com el full de ruta assegurant el compliment dins del procés participatiu entre els diferents àmbits especialistes.
Evidencien l’expertesa, el coneixement i les habilitats en forma de plusvàlua.
Permeten argumentar sòlidament quins són aquests serveis especialistes, concrets, mesurables, comparables i comprables.
Asseguren la creació de categories, llocs de treball específics, nombre d’especialistes per població assignada, entre d’altres.
Concreta la base per operativitzar la línia prioritzada del repte 16 del Fòrum de Diàleg Professional “definició del mapa de serveis per al desplegament de les infermeres especialistes i de les infermeres generalistes i/o expertes i vincular els llocs de treball tenint en compte el document de convivència de les especialitats”.

En el procés participatiu i de consens (dut a terme entre els anys 2018 i 2019 i en el qual van participar 127 infermeres de les diverses especialitats i de tot Catalunya) i el document Aportació de la infermera a l’atenció primària de salut (2010, AIAP), com a punts de partida, el grup coordinat per Glòria Jodar, que és consellera per part del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) al Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIC), recull en un document els acords sobre línies de serveis en cada etapa de la vida de les persones i que es poden assignar a cadascuna de les set especialitats infermeres: infermeria familiar i comunitària, infermeria de salut mental, infermeria obstetricoginecològica, infermeria de cures medicoquirúrgiques (per desenvolupar), infermeria pediàtrica, infermeria geriàtrica i infermeria del treball.

Més informació

Document provisional 22/03/22 del Model d'especialitats Infermeres de Catalunya (MEIC)

Fotografia: Fòrum de Diàleg Infermeres 22/03/22. Departament de Salut

Les unitats docents obren les portes a les futures infermeres residents

Mon, 14 Mar 2022 15:13:22 GMT

En les properes setmanes, diferents unitats i centres de salut docents convoquen jornades informatives adreçades a les infermeres i infermers que estiguin a punt de cursar la seva etapa com a residents per esdevenir especialistes en infermeria obstètrico-ginecològica (llevadora), infermeria de salut mental, infermeria del treball, infermeria geriàtrica, infermeria familiar i comunitària o infermeria pediàtrica. Les sessions tenen com a objectiu donar a conèixer els diferents programes formatius i, alhora, orientar els futurs residents per tal d’iniciar el seu període de formació especialista als centres docents.

Algunes de les activitats que es duran a terme de la demarcació de Barcelona són:

Badalona Serveis Assistencials - Unitat Docent multiprofessional d'Atenció Familiar i Comunitària
Jornada de portes obertes el 4 d’abril, de 14.30 a 16.30 hores, en format presencial i en línia.
Complex assistencial en salut mental Benito Menni
Consorci Hospitalari de Vic
Consorci Sanitari de l’Anoia Sessió informativa el 31 de març a les 12h
Consorci Sanitari de Terrassa Jornada de Portes Obertes de Futurs Residents el 6 d'abril en format presencial i en línia.
Consorci Sanitari del Garraf
Consorci Sanitari del Maresme
Consorci Sanitari Integral Jornada de Portes Obertes del Consorci Sanitari Integral per a residents el 7 d’abril a l’Auditori de l'Hospital de Sant Joan Despí.
Corporació Sanitària Parc Taulí Sessions virtuals i jornada presencial de portes obertes del 21 al 28 de març
Fundació Althaia - Xarxa Assistencial de Manresa Jornada de portes obertes els dies 5, 6 i 7 d'abril en línia.
Fundació Sanitària Mollet Jornada de Portes Obertes per a l'especialitat d'Infermeria Geriàtrica el dia 5 d'abril a les 12 h
Hospital Clínic i Provincial de Barcelona: Del 28 de març al 4 d’abril Clínic Resident Festival, Jornades de portes obertes per a futurs residents en línia.
Hospital de Berga – ICS Catalunya Central: Jornada de portes obertes els dies 4 i 5 d’abril
Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu. Jornada de portes obertes presencial per a residents el 31 de març a la sala d'actes i reunions informatives telemàtiques de les unitats docents de l’1 al 8 de abril.

Hospital General de Granollers

Hospital Germans Trias i Pujol Jornades de portes obertes virtuals informatives adreçades a futurs residents del 4 al 8 d’abril.
Hospital Sagrat Cor – Serveis de Salut Mental

Hospital Sant Joan de Déu Barcelona Jornada de Portes Obertes per a futurs residents semipresencial el 6 d’abril.

Hospital Universitari de Bellvitge Sessions informatives des del 14 al 23 de març.
Hospital Universitari General de Catalunya Jornada de portes obertes el 29 de març a la Sala d'Actes Hospital Universitari General de Catalunya.
Hospital Universitari Institut Pere Mata Jornada de portes obertes el 31 de març.
Hospital Universitari Mútua Terrassa Jornada de portes obertes el 21 de març en format presencial i en línia.

Hospital Universitari Vall d’Hebron Setmana de portes obertes del 7 a l’11 de març. Es poden recupera les sessions informatives en línia.

Parc Salut Mar
Parc Sanitari Sant Joan de Déu Jornada virtual anual de Portes Obertes als futurs residents el 29 de març.
Unitat Docent Multiprofessional d’Atenció Familiar i Comunitària Clínic- Maternitat CAPSBE Jornada de portes obertes virtual el 31 de març i presencialment del 4 al 8 d'abril.

Unitat Docent Multiprofessional d’Atenció Familiar i Comunitària Costa de Ponent organitza dues Jornades de Portes Obertes, una el 5 d’abril en línia i una altra el dia 6 d’abril presencial a la sala de Formació del CAP Cornellà.

Unitat Docent Multiprofessional d’Atenció Familiar i Comunitària Barcelona Ciutat- ICS Sessió en línia el 5 d’abril.
Unitat Docent Multiprofessional d’Atenció Familiar i Comunitària ICS Metropolitana Nord Sessió informativa de portes obertes presencial el 6 d’abril al CAP Santa Coloma de Gramenet i en línia.
Unitat Docent Multiprofessional de la Gerència Territorial de la Catalunya Central Sessió de portes obertes el 21 d'abril a Sant Fruitós de Bages o en línia
Unitat Docent Multiprofessional Hospital Clínic-Parc Sanitari Pere Virgili-CAPSBE Presentació de la Unitat Docent d’Infermeria Geriatria el 29 de març en format virtual.

També pots consultar en aquest buscador del Ministeri de Sanitat les places ofertades en la convocatòria actual. Aquesta informació la faciliten els centres docents corresponents a través dels seus canals informatius. Si en trobes a faltar alguna, fes-nos-la arribar al correu comunicacio@coib.cat.

Fotografia: Ariadna Creus i Àngel García | Banc d'Imatges Infermeres

Publicats els resultats provisionals de les proves d’accés a l’IIR 2022

Wed, 23 Feb 2022 11:01:09 GMT

El Ministeri de Sanitat ha publicat els resultats provisionals de la prova selectiva de formació sanitària especialitzada 2021 per a l'accés a l’IIR l’any 2022. Les persones interessades poden presentar reclamacions del 23 de febrer al 28 de febrer, ambdós inclosos. Els aspirants que disposin de Certificat Digital o DNI electrònic hauran de presentar preferentment les reclamacions a través del Registre Electrònic General de l'Administració General de l'Estat dirigint les reclamacions al Ministeri de Sanitat- Secretaria d'Estat de Sanitat.

Les persones que no disposin d'un sistema d'identificació electrònic permès a Espanya, les esmenes es presentaran preferentment en les oficines d'assistència en matèria de registres, en les Delegacions o Subdelegacions de Govern i en les representacions diplomàtiques o oficines consulars d'Espanya a l'estranger. En aquests casos, tant les sol·licituds de correcció d'errors en les dades personals, com les esmenes es presentaran utilitzant el model de reclamació publicat en la pàgina web del Ministeri i que posteriorment s'haurà de presentar en les oficines esmentades.

D’altra banda, el Ministeri també ha fet pública la nota de tall provisional per a la titulació d'Infermeria, que se situa en 125 punts, mentre que la mitjana de les 10 millors valoracions particulars de l'exercici és de 357,5.

Per a més informació podeu posar-vos en contacte amb l’Àrea d’Atenció Col·legial del COIB, a través del telèfon gratuït d’atenció col·legial, el 900 705 705, o escriure un correu electrònic a info@coib.cat.

L’Hospital de la Vall d’Hebron implementa una iniciativa infermera per humanitzar l’estada hospitalària dels infants

Tue, 05 Oct 2021 12:34:38 GMT

El projecte “Tot sobre mi” consisteix en la col·locació de pissarres a les habitacions dels nens i les nenes per tal de facilitar l’expressió de les seves emocions i proporcionar-los un major benestar emocional durant l’estada al centre. És una iniciativa del Grup de Benestar Emocional de l’Hospital Infantil de Vall d’Hebron, que ha comptat amb la participació de diverses infermeres pediàtriques amb formació emocional.

"L’estada a l’hospital pot suposar una experiència traumàtica o estressant, tant pels infants com pels seus familiars,” explica la infermera pediàtrica i integrant del Grup de Benestar Emocional del centre, Mireia Solé, que ha participat en el desenvolupament del projecte. Hi ha prou evidència científica que indica que les activitats de benestar emocional i de distracció ajuden a disminuir l’ansietat i a millorar els nivells d’estrès."

Es tracta de pissarres col·locades al costat dels llits en les quals els infants poden expressar lliurement les seves emocions, gustos, preferències i tot allò que consideren important i que s’han instal·lat en les unitats d’hospitalització de la Unitat de Cures intensives Pediàtriques, Cirurgia Pediàtrica, hospitalització pediàtrica (Nefrologia, Cardiologia, Hepatologia i Trasplantament), Oncologia i Hematologia Pediàtriques, i les dues unitats d’atenció de Pediatria i Especialitats.

L’objectiu de les pissarres és millorar el benestar emocional dels usuaris pediàtrics, millorant la comunicació amb els i les professionals de la salut i les famílies, fer més agradable la seva estada a l’hospital, així com facilitar l'expressió dels seus sentiments i emocions. Són una eina de comunicació que permeten conèixer cada família i avançar cap a unes cures més individualitzades i alhora també potencien l’autoestima i l’expressió," afegeix Mireia Solé.

Els infants poden escriure-hi, dibuixar, enganxar, ja que el joc afavoreix la interacció en l’ambient hospitalari, així com l’expressió dels seus sentiments i emocions.

El projecte "Tot sobre mi" neix d’una iniciativa d’humanització del Grup de Benestar Emocional de l’Hospital Infantil de Vall d’Hebron, en la qual han participat infermeres pediàtriques amb formació emocional, una psicòloga clínica infanto-juvenil i la Coordinació d’Atenció Ciutadana, que han dut a terme més d’una vintena d’entrevistes amb famílies i nens i nenes per decidir conjuntament el format i el contingut de les pissarres i que ha estat possible gràcies a la col·laboració amb The Ricky Rubio Foundation, HP i CPrinting Emotions.

“La iniciativa ha tingut molt bona acceptació”, explica la infermera, que també ha participat en el procés de difusió i formació dels professionals sanitaris per tal de poder esprémer el potencial d’ús d’aquesta eina. "Al cap d’unes hores de l’ingrés, quan entrem a les habitacions, trobem les pissarres plenes de dibuixos. És una alegria molt gran que les famílies i els nens en gaudeixin. És una eina molt útil de comunicació efectiva," conclou. No només ha tingut molt bona acceptació entre els usuaris. Professionals d’altres unitats del centre com Urgències, la Unitat de Crònics, la Unitat de Cremats o consultes de fisioterapeutes i logopedes s’han interessat per incorporar les pissarres als seus serveis.

El projecte s’engloba en el conjunt d’iniciatives que l’hospital pren per impulsar la humanització i fer que esdevingui un espai més amable i confortable que ajudi a fer front al moment de patir una malaltia. Actualment, el Grup de Benestar Emocional treballa per analitzar i estudiar-ne els resultats.

Fotografies cedides per l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron

Convocades les proves d’accés a l’IIR 2022 per al 29 de gener

Wed, 15 Sep 2021 07:05:55 GMT

El Sistema Nacional de Salut ha fet pública l’oferta de la convocatòria de les proves selectives per a l’accés a la formació via residència de les especialitats d’Infermeria obstètrico-ginecològica (llevadores), salut mental, treball, pediatria, familiar i comunitària i geriatria. S’ofereixen un total de 1.822 places d'Infermera Interna Resident (IIR), que representen 139 més que l’any anterior, i a Catalunya, 329 places, 35 més que en l'edició anterior.

El període de presentació de les sol·licituds per a la presentació a les proves és des de les 10h del dia 13 de setembre a les 14 h del dia 27 de setembre del 2021, ambdós inclosos. La data de la realització de la prova d’accés serà el dia 29 de gener de 2022.

S'han convocat un total de 1.822 places, distribuïdes de la següent manera:

Infermeria de Salut Mental	285
Infermeria del Treball	68
Infermeria Familiar i Comunitària	748
Infermeria Geriàtrica	78
Infermeria Obstètrico-Ginecològica (llevadores)	420
Infermeria Pediàtrica	223

A Catalunya, s'han convocat un total de 329 places amb la següent distribució:

Infermeria de Salut Mental	52
Infermeria del Treball	2
Infermeria Familiar i Comunitària	134
Infermeria Geriàtrica	35
Infermeria Obstètrico-Ginecològica (llevadores)	69
Infermeria Pediàtrica	37

Consulta el Butlletí Oficial de l’Estat número 218, data 11 de setembre de 2021

Salut fa una nova crida d’infermeres per participar en la campanya de vacunació de la covid-19 a l’estiu

Thu, 22 Jul 2021 12:47:56 GMT

En una carta de la Directora General de Professionals de la Salut, el Departament de Salut ha demanat de nou la col·laboració del COIB i de la resta de col·legis professionals d’infermeres catalans per fer extensiva la crida a participar en la campanya de vacunes durant els mesos d’estiu.

Les infermeres que ja s’han apuntat en anteriors crides, és necessari que es tornin a inscriure als nous formularis, ja que la seva disponibilitat pel període de vacances ha quedat obsoleta. De la mateixa manera, s’han produït noves incorporacions o algunes persones han manifestat no haver estat contactades, segons informa el Departament.

Les infermeres i infermers interessats, poden complimentar novament la seva disponibilitat en el següents enllaços en funció de la seva situació:

Formulari per a infermeres en actiu

Formulari per a infermeres jubilades

Fotografia: Departament de Salut

Les infermeres envien consells de salut per acabar amb la LGTBIfòbia

Thu, 01 Jul 2021 09:58:59 GMT

Els consells de salut de les infermeres canvien la vida de milions de persones al món. Per aquest motiu, durant el mes de juny, coincidint amb la celebració l’Orgull LGTBI+, dedicat a recordar i reivindicar els drets d’aquesta comunitat en la nostra societat, diferents infermeres i els infermers han volgut aportar les seves reflexions i consells de salut a les xarxes socials dirigits a la ciutadania per contribuir a eliminar les situacions de discriminació, d'injustícia i de violència envers les persones per la seva orientació sexual i afectiva o d’identitat de gènere.
Aquests són alguns dels seus missatges:

Abracem sense perjudicis la diversitat que hi ha al món. Això va d'estimar sense por i de deixar estimar en pau. (Eva Ozcoz)
Com a membres de la societat, hem de ser respectuosos i tolerants i entendre que poden existir diferents tipus de famílies diferents de la nostra. (Jordi Tello)
Tots tenim dret a hissar la nostra bandera. Donem suport a la diversitat i la inclusió i deixem de banda els prejudicis i l'odi. (Claudia de Tu enfermera oncológica)
Malgrat que cada vegada progressem en quant a la protecció de les persones LGTBI, els delictes per LGTBIfòbia són una realitat mundial que s’expressa en diferents formes, no només hi ha agressions físiques sinó també psicològiques que evoquen problemes de salut mental. Les infermeres tenim un paper crucial com a educadores de la salut de la població per fomentar la igualtat, el respecte i la tolerància en tots els nivells de vida. (Pedro Soriano)
L’arc de Sant Martí és diversitat, ens parla d’empatia, de parlar-nos i no jutjar-nos. Si no jutgem, la gent no tindrà por a viure feliç. Les persones han de ser felices i no han de tenir la necessitat de sortir de l’armari. (Paola Galbany)
Ser gai, lesbiana, bisexual, transsexual o intersexual no implica cap simptomatologia ni malaltia. Tractar les persones LGTBI com si fossin persones malaltes i suggerir-los una teràpia implica exercir violència sobre elles. (Glòria Jodar)
Siguem com vulguem ser, hi ha mil maneres de ser i cadascuna d'elles és perfecta. Els drets de les persones es conquereixen, es gaudeixen i es defensen. (Víctor Aparicio)
És important tenir cura del llenguatge que utilitzem, mostrar empatia cap als altres i no callar davant de situacions de discriminació i de violència. (Armando Bastidas)
Per sobre de la identitat sexual hi ha persones amb sentiments i dignitat. Escolta-les, respecta-les i sigues empàtica. (Isabel Quintana)
Ser gai o lesbiana no és una fase. Les famílies han de poder acompanyar, escoltar i fer costat als fills adolescents quan prenen decisions sobre la seva sexualitat. (Rosa Bayot)
Per evitar les agressions LGTBIfòbiques, és important educar els més joves sobre diversitat sexual perquè creixin amb tolerància i una mentalitat més oberta. (Júlia Benedicto)

Podreu trobar tots els vídeos a les històries destacades del perfil d’Instagram del COIB @infermeresbcn.

El COIB dona suport a les demandes dels futurs residents d'IIR en la seva demanda d'escollir places presencialment i a temps real

Fri, 21 May 2021 06:42:31 GMT

Comunicat del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya en suport a la demanda dels futurs residents d’infermeria per poder escollir les places presencialment i a temps real

El passat 14 de maig, es va publicar la Resolució del Director General d’Ordenació Professional del Ministeri de Sanitat, per la qual es convoquen els actes d’adjudicació, corresponents a les proves selectives 2020, per l’accés en l’any 2021 a places de formació sanitària especialitzada per a les titulacions universitàries de grau/llicenciatura/diplomatura de medicina, farmàcia, infermeria i l’àmbit de la psicologia, la química, la biologia i la física.

En aquesta resolució s’establia que, per aquest any, l’elecció de les places es faria exclusivament per via telemàtica i es descartava la via presencial i a temps real en qualsevol cas. Aquest fet ha provocat la queixa i el malestar de tots els candidats a les places de formació sanitària especialitzada, i de manera especial dels candidats i les candidates de les places de les especialitats d’infermeria.

Des de sempre, la tria de la plaça d’Infermer Intern Resident (IIR) ha estat un acte molt especial i determinant pel futur professional i per altres factors personals, igualment importants, com la família o l’economia personal. El sistema de tria presencial i en temps real permet canvis en funció de les places disponibles. Ara, amb el nou sistema telemàtic no es permet cap canvi. Això provocarà que quedin moltes places vacants que abans s’ocupaven com a segona opció. Un altre fet que ha provocat el malestar dels candidats d’infermeria ha estat el calendari establert per incorporar-se a la seva plaça, ja que només tindran 13 dies des de l’adjudicació de la plaça fins la presa de possessió. S’ha de tenir en compte que, per a molts dels futurs residents, tot això els suposa un canvi de comunitat autònoma que pot significar, a la pràctica, un augment de les renúncies de les places adjudicades i que definitivament quedarien buides.

El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya i els col·legis oficials d’infermeres i infermers de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona entenem la preocupació i les queixes que han sorgit per part dels candidats i creiem que, malgrat que la situació actual requereix mesures de control i prevenció, el procés d’elecció de places es podria organitzar de manera presencial i en temps real, adoptant les mesures necessàries i aprofitant els avantatges que les tecnologies actuals ens ofereixen.

Per tot això, el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermeres de Catalunya i els col·legis oficials d’infermeres i infermers de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona ens unim a la petició de la majoria de les infermeres i els infermers opositors a places de IIR d’aquest any perquè el Ministeri de Sanitat canviï el sistema d’elecció telemàtic pel sistema presencial, assegurant d’aquesta manera la transparència de l’acte i el coneixement immediat de l’adjudicació de les places que s’escullen.

Imatge: Banc d'Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel Garcia.

Coneix les Unitats Docents per a les especialitats infermeres per al 2021

Mon, 17 May 2021 06:38:40 GMT

Llista de les unitats docents i especialitats

Centres i Unitats Docents

Centres hospitalaris docents

Unitats Docents Multiprofessionals d'Atenció Familiar i Comunitària

També pots consultar en aquest buscador del Ministeri de Sanitat les places que s’ofereixen en la convocatòria actual.

Aquesta informació la faciliten els centres docents corresponents.

Algunes de les properes jornades de portes obertes dels centres docents per a futurs residents a la demarcació de Barcelona són:

Fotografia: Ariadna Creus i Àngel García | Banc d'Imatges Infermeres

Si ets una unitat docent i trobes a faltar el teu centre, pots enviar la informació a comunicacio@coib.cat

Salut presenta una guia clínica per a atendre les persones que presenten símptomes persistents de covid-19

Wed, 17 Mar 2021 16:25:40 GMT

El Departament de Salut ha presentat els trets principals d’una guia per a atendre les persones que presenten símptomes persistents de COVID-19 a Catalunya. Es tracta d’una Guia clínica que té com a objectiu principal consensuar l’atenció integral d’aquestes persones per millorar la qualitat i l’equitat en la seva atenció.

El document estableix que per a la gran majoria d’aquestes persones prevaldrà l’atenció centrada en els equips d’atenció primària, com a referents d’aquest problema de salut. Cada cas tindrà un abordatge integral i amb una visió biopsicosocial, amb suport dels professionals: d’una banda, dels de salut mental i dels equips de rehabilitació, quan calgui; de l’altra, en coordinació amb les unitats de treball social, si en els casos es detecten factors de risc social.

La Guia considera com a cas qualsevol persona amb el diagnòstic clínic de covid-19 que, posteriorment a la fase aguda de la malaltia (a partir de la tercera setmana), continua presentant algun símptoma relacionat amb la infecció, ja sigui de manera persistent o oscil·lant. Un cop superada la fase aguda, s’estima que en entre un 10 i un 20 % dels casos hi ha persistència de símptomes, que poden ser molt variats i fluctuants.

El document, que també fa recomanacions en promoció de la salut i consells sanitaris, s’ha fet conjuntament amb societats científiques, experts i amb el Col·lectiu d’afectades i afectats persistents per la COVID-19.

Més informació

Fotografia: Banc d'Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel Garcia

Tercera crida de Salut a infermeres per participar en la campanya de vacunació de la covid-19

Tue, 09 Mar 2021 10:35:01 GMT

El Departament de Salut, en una carta de la directora general de Professionals de la Salut, Montserrat Gea, ha comunicat que ha rebut peticions d’infermeres i infermers en actiu que no es van poder apuntar a la primera i la segona crida, però que ara estarien en disposició de fer-ho. Per tal de recollir les seves dades, han activat un nou formulari d’inscripció per tal de poder incorporar-les.

Les infermeres que ja s’han apuntat a la primera i segona crida no és necessari que es tornin a inscriure. Tot i això, si alguna persona es vol donar de baixa perquè hagi canviat la seva situació, ho pot fer comunicant-ho a través d’un formulari de baixa.

Formulari d’alta en actiu - Infermeres | Infermers Campanya Massiva Vacunació contra la Covid-19

Fotografia: Departament de Salut

Les cures infermeres, fonamentals en l’abordatge de la malaltia 'pell de papallona'

Fri, 26 Feb 2021 10:11:32 GMT

Una malaltia minoritària o de baixa prevalença és una malaltia greu, poc freqüent i que afecta un nombre reduït de persones, de fins a cinc casos per cada 10 mil habitants segons s’estableix a Europa. Es calcula que n’hi ha més de set mil de diferents i són malalties greus o molt greus, cròniques i generalment degeneratives.

Una d’elles és la malaltia d’epidermòlisi ampul·lar o bullosa, una patologia incurable que es caracteritza per la fragilitat extrema de la pell. Les persones afectades, la majoria infants, presenten lesions i ferides davant d’un mínim fregament o trauma. La pell és tan fràgil com les ales d’una papallona i per aquest motiu és coneguda també amb el nom de "pell de papallona". Aquestes persones viuen amb dolor, no només a la pell, sinó en parts internes del cos com les mucoses als ulls, la boca o el tub digestiu, i qualsevol fregament provocat per trossos de menjar pot provocar-los ferides a la boca o l’esòfag. Es calcula que hi ha 500 persones a Espanya afectades per la malaltia i a Europa la incidència és d'un cas per cada 20 mil nounats, segons l’associació DEBRA Piel de Mariposa.

El paper clau de les infermeres

El paper de la infermera és clau per abordar de manera individualitzada les necessitats de salut de les persones afectades per aquesta malaltia, les seves famílies i el seu entorn, i oferir una cura integral, que inclou el suport emocional. En el tractament dels infants afectats per l’epidermòlisi ampul·lar, a les necessitats pròpies de l’edat se n’afegeixen les específiques a la malaltia.

L'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona és un dels centres estatals de referència per al tractament de l’epidermòlisi ampul·lar. L'any 2010 va crear la Unitat d’epidermòlisi ampul·lar hereditària amb l'Hospital Clínic de Barcelona per oferir un diagnòstic i tractament integral als nens i adults que pateixen aquesta malaltia. Està formada per un equip multidisciplinari integrat per infermeres, dermatòlegs, pediatres i cirurgians i compta amb el suport d’altres professionals i amb un servei de d’Atenció Pal·liativa i Pacient Crònic Complex que realitza el seguiment integral dels infants i les famílies, i coordina l'atenció multidisciplinària.

Cada any, l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona atén al voltant de 40 persones afectades d’epidermòlisi ampul.lar. En la primera fase de detecció, que es pot fer en els primers moments de vida, les infermeres neonatals realitzen una part de l’educació sanitària amb les famílies. Més endavant, al Servei d’Atenció Pal·liativa i Pacient Crònic Complex, les infermeres tenen el rol de facilitar la transició de l’infant al domicili així com del seguiment una vegada es produeix l’alta i fins que la complexitat baixi, faci la transició a adults o es produeixi la mort del nen. Sofía Munguía, infermera d’aquest servei, explica que l’objectiu de les cures és “potenciar una vida el més similar possible a la resta de nens.” Les infermeres són les encarregades de fer el seguiment de les cures, reforçar l’aprenentatge de l’hospital i l’actualització en les noves teràpies i apòsits per a la cura de l’epidermòlisi ampul·lar. Les cures que reben aquests infants poden arribar a durar d’entre una a quatre hores i normalment es realitzen a dies alterns.

L’objectiu de les cures infermeres és potenciar una vida el més similar possible a la resta de nens," Sofía Munguía, infermera del Servei d’Atenció Pal·liativa i Pacient Crònic Complex de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona

Aquesta malaltia, doncs, té una afectació molt elevada en la vida de les famílies. Munguía destaca també que una part molt important del paper de les infermeres del servei és l’acompanyament i el suport emocional a l’infant, la família i l’entorn. Per atendre aquesta esfera, entre d’altres, fan sessions de sensibilització als companys d’aula, així com grups terapèutics per pares i germans. Les infermeres també intervenen en la coordinació amb el territori, el centre d’atenció primària del seu lloc de residència, Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) o escoles, entre d’altres, a fi de garantir les cures i de donar suport als professionals sanitaris i no sanitaris que interactuen amb aquestes famílies. A més, també coordinen l’enviament de materials per les cures al domicili dels nens.

Millorar la seva qualitat de vida amb la recerca

Des de la recerca s’intenta donar solució a epidermòlisi ampul·lar, una malaltia òrfena, sense cap tractament conegut. La infermera Sílvia Cuadras és coordinadora d’un assaig clínic en aquest hospital dirigit a persones amb aquesta malaltia que estudia la seguretat i l’eficàcia d’un gel que s’aplica a les lesions. Afirma que “és important que s’investigui per trobar una millora en la qualitat de vida d’aquests infants i de les seves famílies” i això “només és possible trobant una cura o tractament efectiu, tant a nivell cutani com de la resta d’òrgans afectats”. El paper de la infermera de la Unitat de Recerca és acompanyar els nens i les seves famílies en tots els procediments inclosos en el protocol de l’assaig clínic, aclariments de dubtes que poden tenir per participar a un estudi, donar-los suport i ser un vincle proper entre aquestes famílies i l’hospital, ja que disposen del telèfon de la coordinadora assignada a l’estudi amb qui poden contactar com a referent.

És important que s’investigui per trobar una millora en la qualitat de vida d’aquests infants i de les seves famílies i això només és possible trobant una cura o tractament efectiu, tant a nivell cutani com de la resta d’òrgans afectats," Sílvia Cuadras, infermera de la Unitat de Recerca de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona

El Consell i el CAC col·laboren per combatre la desinformació sobre la salut i la vacunació, en especial sobre la Covid-19

Tue, 16 Feb 2021 11:08:13 GMT

El president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Roger Loppacher, i la degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), del qual el COIB forma part, Estrella Martínez, han signat un conveni de col·laboració per combatre la desinformació sobre els aspectes relacionats amb la salut i la vacunació, de manera especial sobre la covid-19.

Roger Loppacher ha afirmat: "És molt important comptar amb les infermeres i els infermers, que estan en la primera línia de l’atenció sanitària, i fomentar un tractament informatiu acurat de la important tasca que duen a terme. La seva experiència és també de gran vàlua per identificar els rumors que arriben a la ciutadania en aspectes tan importants com són les vacunes de la covid, atès que la desinformació pot provocar confusió en la ciutadania en un tema que afecta la salut pública".

Estrella Martínez ha dit: "La vacuna contra la covid-19 és salut i els professionals sanitaris i els mitjans de comunicació així ho hem d’explicar. No pot ser que les persones percebin la vacunació com un procés que emmalalteix i es creï desafecció entre la població i, encara més perillós, entre les poblacions de risc".

El conveni preveu que el CAC compti amb l’assessorament del CCIIC en la detecció i l’anàlisi de la desinformació relacionada amb la salut, l’atenció sanitària i la vacunació. Així mateix, preveu vetllar per un tractament mediàtic acurat sobre la funció i els serveis que presten les infermeres.

El conveni preveu també elaborar i difondre materials didàctics que fomentin l’esperit crític de la ciutadania envers els continguts audiovisuals relacionats amb la salut, l’atenció sanitària i les vacunes.

Així mateix, les dues parts s’intercanviaran recursos i materials sobre com detectar la desinformació, i promouran accions conjuntes, com ara sessions informatives, campanyes i recomanacions.

Infermeres: notícies positives per combatre les fake news

La infermera referent en vacunes, Pepi Estany, representarà el CCIIC en el webinar del pròxim dia 23 –organitzat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya i la Plataforma per a l’educació mediàtica–, per analitzar la desinformació sobre les vacunes de la covid-19 i reflexionar sobre la necessitat d’accedir a informació de qualitat en temps de pandèmia.

En aquesta línia, i fent incidència en la importància de no compartir aquest tipus de notícies, “No els hi hem de donar veu, ni contestar-les explícitament. Les infermeres hem d’aprendre a donar notícies sobre la vacunació contra la covid-19 o qualsevol altra vacunació o tema de salut, en positiu. Si ho fem, hi haurà menys lloc per a aquestes que no ens interessen”, diu Estany. Com a argument, “les vacunes han demostrat de lluny que són la mesura preventiva més eficaç i solidària”, apunta la infermera, alhora que destaca que “la norma és vacunar-se i les infermeres ens vacunem per protegir també els usuaris i usuàries del sistema de salut”.

Per la seva part, la degana Estrella Martínez ha volgut destacar la importància “que les persones amb patologies cròniques o en procés de malaltia, s’adrecin a la seva infermera per informar-se sobre la idoneïtat de vacunar-se."

Les infermeres som referents en vacunació i una font fiable."

Fotografia: Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya.

Les infermeres catalanes ja prescriuen els seus plans de medicació mitjançant recepta electrònica

Fri, 29 Jan 2021 12:17:36 GMT

Les infermeres ja podran començar, a partir d’ara, a emetre els plans de medicació que indiquen en la seva pràctica diària dins el sistema de recepta electrònica, amb signatura pròpia. Això permet donar visibilitat a les indicacions que realitzen les infermeres, evitar duplicitats de visites i esperes innecessàries i, en definitiva, fer el sistema més eficient.

Ara bé, aquest procés requereix l’obtenció d’un certificat de signatura digital per tal que les infermeres puguin signar l’ordre de dispensació en el format de recepta electrònica. El procés per obtenir-lo és llarg i complex i s’anirà desplegant arreu del país de manera progressiva.

El 12 de gener va començar una fase de proves, que està previst que s’allargui durant el mes de febrer. Hi participen 114 infermeres de 38 equips. Posteriorment, el procés de certificació s’anirà desplegant arreu del territori.

Prescripció de la recepta electrònica

Per poder prescriure, cal que les infermeres tinguin l’acreditació corresponent. El requisit per tenir-la és demostrar més d’un any d’exercici professional. Si fa menys d’un any que exerceixen, poden fer una formació específica. Les infermeres que certifiquin que compleixen algun d’aquests requisits, poden sol·licitar el document d’acreditació, emès pel Departament de Salut.

La sol·licitud s’ha de fer de manera individual al Canal empresa o bé al portal de Tràmits de la Generalitat. En aquests moments, de les aproximadament 52.000 infermeres en actiu que hi ha a Catalunya, n’estan acreditades 25.709.

Un cop acabat el procés d’acreditació, els col·legis professionals d’infermeres i infermers els hi emeten el certificat digital. Aquest procés s’ha començat pels centres en fase de prova.

Fins ara, 39 proveïdors han signat contracte amb els col·legis. Com s’ha comunicat des de la Gerència del Medicament del Servei Català de la Salut (CatSalut) a les diverses entitats proveïdores, són els proveïdors els que s’han de posar en contacte amb els col·legis per tal de poder formalitzar el contracte.

A més del reconeixement professional que representa aquesta fita, és important remarcar que suposarà normalitzar una situació que forma part de les activitats infermeres i millorarà l’atenció de la ciutadania, mitjançant la desburocratització del sistema de salut i la disminució de la duplicitat de visites. Es tracta també de la resposta a una demanda històrica del Consell de Col·legis Oficials d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), que aplega les quatre corporacions infermeres del país.

Precisament, el desplegament s’ha iniciat per l’atenció primària, donat que les infermeres que treballen en aquest àmbit són les que més prescripcions autònomes han fet i utilitzen des de fa temps els mòduls de prescripció de l’estació clínica de treball.

Aquest procés complex ha requerit de la cooperació de la Gerència del Medicament del CatSalut, dels col·legis professionals que configuren el CCIIC i de les entitats proveïdores del SISCAT.

Adaptació al sistema

El mes d’agost de 2019, es va publicar el Decret 180/2019, que regulava el procediment d’acreditació de les infermeres i infermers per a la indicació, l’ús i l’autorització de la dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà.

A banda de l’acreditació, i per culminar el procés, s’ha hagut d’escollir i contractar l’entitat certificadora i d’adaptar els certificats digitals al Sistema Integrat de Recepta Electrònica (SIRE).

Actualment, s’estan creant punts de verificació als centres del SISCAT on les infermeres presten els seus serveis. Aquests punts de verificació han de facilitar les gestions de l’emissió de targetes, que faran possible la signatura electrònica.

Durant aquests darrers mesos, el CCIIC ha treballat estretament amb la Gerència del Medicament del CatSalut per adaptar la vintena de programaris i estacions clíniques de treball que fan servir el centenar de proveïdors del SISCAT per fer possible que les prescripcions de les infermeres s’integrin al SIRE, que és el sistema que regula la recepta electrònica i la tramitació telemàtica perquè el medicament o el producte sanitari puguin ser dispensats a les oficines de farmàcia.

Convocades les proves d’accés a l’IIR 2021

Fri, 04 Dec 2020 11:27:42 GMT

Feu clic aquí per consultar el Butlletí Oficial de l’Estat número 317, del 4 de desembre de 2020

A continuació us detallem la informació d'interès per a tot el procediment:

Termini per a la presentació de sol·licituds:

El termini per a la presentació de sol·licituds és del 9 al 21 de desembre de 2020, ambdós inclosos.

Places convocades:

Total: 1.683

Prova selectiva:

El sistema de selecció consisteix en un exercici de 175 preguntes d’elecció múltiple més 10 de reserva (la seva duració serà de quatre hores) i en la valoració de l’expedient acadèmic dels estudis universitaris de grau/diplomat i, si és el cas, del títol de doctor.

L’examen es realitzarà el proper dia 27 de març de 2021.

Requisits dels candidats:

En relació a la nacionalitat: Els aspirants hauran d'estar en possessió de la nacionalitat espanyola. Consultar altres supòsits en el BOE, punt 1, apartat c i d. Nacionalitat.
En relació a la titulació: Estar en possessió del títol que habilita per a l’exercici de la professió d’infermer/a per optar a les places d’especialitats d’infermeria.
En relació a l’idioma: els aspirants nacionals d’estats on la llengua oficial no sigui el castellà només seran admesos si acrediten coneixement suficient d’aquest. Consultar indicacions i excepcions en el BOE, punt 1,apartat g.
Els candidats que actualment estiguin realitzant un període de formació especialitzada en plaça de resident, obtinguda en altres convocatòries, només es podrà presentar si juntament amb la sol·licitud presenta renúncia prèvia a la plaça de formació de què es disposa.

Consultar altres requisits en el BOE, punt 1, apartat f.

Sol·licituds:

Els candidats hauran d’omplir el model 790 de “Sol·licitud d’admissió a proves selectives d’accés a formació sanitària especialitzada i liquidació de taxes de drets d’examen” que es trobarà a la web del Ministeri de Sanitat a partir que s’obri el període d’inscripció. A la sol·licitud es remarcarà la localitat on es vol realitzar l'examen, entre altres, es troba Barcelona. La tramitació i el pagament s’haurà de fer de manera online, s’haurà de seguir les diferents instruccions, clica aquí.

Només es podrà fer de manera presencial excepcionalment aquelles persones que no disposin de DNI/NIE per a la seva autentificació. Els requisits per poder fer aquest tràmit online és estar en disposició d’una signatura electrònica reconeguda de persona física o de la Cl@ve permanente. Per a més informació sobre aquest tema clica aquí i aquí.

Taxes de drets d’examen:

Les taxes d’examen a pagar son 30,49 euros. Podeu consultar les situacions d’exempció i bonificacions de pagament de les taxes de dret d'examen al BOE, apartat 2.6, punt e.

Documentació a presentar:

La instància (Model 790) degudament signada. És requisit imprescindible la signatura, en cas de són signar la instància serà rebutjada.
Document Nacional d'Identitat.
Títol d’infermera.
Certificació acadèmica de notes.

La presentació d’aquesta documentació s’haurà de fer en un format o altre en funció si la sol·licitud es fa on line (adjuntar pdf) o si es fa presencial (original i fotocòpies).

Consultar altra documentació a presentar com el doctorat, certificat de coneixement d’idioma en el BOE, punt 2.6.

Lloc de presentació de la documentació si es fa de manera presencial:

Registre de la Delegació del Govern a Barcelona, situada al C/ Bergara, 12, de Barcelona. Actualment, per poder fer qualsevol gestió a la delegació del govern s`ha de demanar cita prèvia. Recordeu que només podran fer la gestió presencial les infermeres que no puguin acreditar-se amb un DNI o NIE. Per demanar cita prèvia feu clic aquí.

Règim de formació i duració dels programes:

Els candidats que finalment obtinguin plaça de formació formalitzaran l'oportú contracte de treball amb l'entitat titular de la institució que li hagi estat adjudicada.
La durada dels programes formatius serà de dos anys per totes les especialitats.

Altres dates:

A partir del 26 de gener de 2021 es farà la publicació provisional d’admesos a la web del Ministeri de Sanitat.

Mar Martínez: “S’ha de garantir un abordatge integral de les necessitats sanitàries dels infants amb pluridiscapacitat”

Thu, 03 Dec 2020 12:51:28 GMT

Mar Martínez és infermera pediàtrica, terapeuta ocupacional i tècnic ortopedista. Des de fa 23 anys és infermera de l’Hospital Sant Joan de Déu i fa 20 anys que realitza les seves tasques diàries a l’Escola Nexe dedicant el seu dia a dia a l’atenció de l’infant amb pluridiscapacitat. També forma part del Banc del Moviment, un servei municipal que ofereix cadires de rodes, caminadors, crosses, llits articulats i altres productes de suport a persones amb discapacitat o dificultats de moviment, de totes les edats, residents a Barcelona.

Com funciona l’Escola Nexe i quina peculiaritat té?

Sóc infermera de l’Hospital Sant Joan de Déu, a qui li dec la meva formació i els valors del meu dia a dia i des de fa 20 anys estic ubicada a Nexe Fundació, una entitat no lucrativa que fa 30 anys vàrem posar en marxa el primer servei d’atenció especialitzada per a infants de 0 a 6 anys de l’Estat. Comptem amb una xarxa de serveis d’atenció a la primera infància estructurada en un Centre d’Atenció Especialitzada (CAE), un Centre d’Educació Especial i dos projectes d’educació inclusiva en col·laboració amb els Ajuntaments de Barcelona i Sant Feliu, respectivament.

Així mateix, des de la nostra àrea de Respir i Lleure duem a terme activitats per a infants i joves fins als 21 anys respectuoses amb les seves habilitats i interessos personals. El tret que distingeix Nexe és que seguim la dinàmica d’una escola infantil ordinària, així que de dilluns a divendres, en horari de 9 a 16 hores, oferim un espai educatiu d’atenció precoç específica i individualitzada, tenint en compte les necessitats motrius, cognitives i psicosocials dels nens i nenes que hi atenem. Des d’una perspectiva global i a través del joc, un equip format per fisioterapeutes, tutores, educadors, logopeda, psicòleg, treballadora social, infermera i auxiliars d’infermeria oferim les següents teràpies: fisioteràpia, musicoteràpia, balneoteràpia, estimulació multisensorial, logopèdia i comunicació alternativa, alhora que donem suport i assessorament a les famílies en aquesta etapa tan important en la vida de qualsevol infant: la primera infància.

Quines necessitats específiques tenen els infants amb pluridiscapacitat i les seves famílies?

Els infants i joves que atenem presenten diagnòstics de malalties minoritàries, greus lesions neuronals sobrevingudes per infeccions o accidents o, en general, afectacions neuronals greus, acompanyades freqüentment de dèficits sensorials de visió o audició, crisis epilèptiques i problemes de salut, que poden ser digestius, respiratoris, cutanis, dentals o cardiovasculars, entre altres.

El perfil és molt divers i, conseqüentment, les seves necessitats també, però en tots els casos es dona una restricció important de les seves capacitats de percepció, comunicació i autonomia, que es tradueix en una gran dependència del menor. Per tot això, requereixen una atenció especialitzada i individualitzada per a la cura de la seva salut. Només així podem afavorir que desenvolupin la seva activitat escolar i/o lúdica de manera adequada a les seves possibilitats.

Pel que fa les famílies, és durant aquesta primera etapa d’aterratge en el món de la discapacitat quan necessiten més informació i acompanyament. Els seus fills i filles són infants altament dependents i la seva cura diària els hi provoca una sobrecàrrega material i psíquica que crea un risc permanent d'estrès i d'esgotament. Treballem, doncs, per afavorir la normalització de la seva vida familiar, laboral i social, oferint-los suport emocional i propiciant espais d’interrelació amb altres famílies en la mateixa situació.

Quines són les funcions de les infermeres en aquesta escola?

El nostre objectiu prioritari és prevenir, promoure i mantenir la salut dels nens i nenes i joves amb pluridiscapacitat, principalment la detecció precoç dels problemes de salut associats a la lesió inicial i garantir les activitats necessàries per una millor qualitat de vida. La nostra visió és transdisciplinària, basada en una gestió dels recursos adequada i un treball en xarxa, tant amb els professionals de l'escola, com amb els equips de suport dels hospitals de referència i amb els de suport comunitari (CAP, associacions, etc.). Específicament, les funcions que duem a terme són la valoració de possibles problemàtiques de salut per tal d’abordar-les de forma precoç, com l’epilèpsia, la disfàgia o les infeccions respiratòries, la intervenció assistencial i d’emergència, la fisioteràpia respiratòria i la creació de noves escales de cribratge i activitats d'oci per al manteniment de l'aparell respiratori.

També treballem especialment l’alimentació com a pilar de la salut d’un infant i duem a terme una tasca de prevenció i abordatge en coordinació amb els especialistes de referència de cada infant. En aquest sentit, elaborem dietes personalitzades, adaptant els aliments a les necessitats de deglució del nen al seu moment maduratiu i amb respecte a la seva identitat cultural i religiosa. Per últim, tenim un Programa d’educació per la salut a través del qual capacitem les famílies en la cura dels seus fills i filles, valorem conjuntament les necessitats alterades i el seu abordatge. Els oferim tallers i formacions i també els acompanyem a les visites mèdiques amb els diferents especialistes. Saben que poden comptar amb nosaltres a qualsevol hora, els 365 dies de l’any, i així ho fem.

Per què és important la figura de la infermera en l’atenció dels infants amb discapacitat?

La salut és un aspecte íntimament lligat a la qualitat de vida dels infants amb pluridiscapacitat. La figura de la infermera escolar desenvolupa un paper molt important dins d’una escola, no solament pel treball en aspectes assistencials derivats de les necessitats dels alumnes amb greus discapacitats, sinó també amb aquelles que requereixen d’intervencions de salut puntuals per garantir una qualitat de vida, com per exemple, els sondatges o els problemes de glicèmies. A més, la infermera està capacitada per a l’educació en la promoció de la salut dels nens i adolescents, així com per vetllar i tenir cura de la salut de tota la comunitat educativa. A Catalunya no hi ha una regulació específica, que sí que existeix en altres comunitats de l’Estat, com per exemple Madrid, on pràcticament totes les escoles públiques compten amb aquest servei.

La fragilitat dels infants amb pluridiscapacitat fa inviable que puguin exercir els seus drets a una escolarització digna i adequada a les seves necessitats sense una infermera
La infermera escolar a un centre com Nexe, a més de ser un referent sanitari dins de l’àmbit escolar, dona seguretat i tranquil·litat a pares i mares, alumnes i tot l’equip docent, perquè s’encarrega tant de cures infermeres com de l’educació per a la salut, que a la pràctica contribueix a millorar la qualitat de vida de la població escolar. També exercim de pont amb l’àmbit sanitari comunitari per tal de treballar de forma coordinada i amb els mateixos objectius, minimitzant les visites a urgències i les consultes duplicades, contribuint d’aquesta manera a una millora de la despesa sanitària. Dins de les funcions de la infermera escolar destaquem: l’assistencial, la docent i gestora i d’investigació.

També ets una de les fundadores del Banc del Moviment. D’on sorgeix aquest projecte?

Aquest projecte sorgeix d’un estoc propi de productes de suport i servei de préstec que teníem a Nexe, gràcies a la solidaritat i sobretot, generositat de les nostres famílies. A partir de la nostra experiència i juntament amb altres entitats i el suport de l’Ajuntament de Barcelona es va constituir el que és avui en dia el Banc del Moviment, un servei de préstec de productes de suport per a persones amb discapacitat motriu, adultes i des de fa poc, per a infants també.

Efectivament, soc una de les fundadores d’aquest projecte (per visionar les necessitats de reciclatge d’aquests productes), que continua liderant Nexe juntament amb dues entitats i un equip tècnic. La figura de la terapeuta ocupacional i la tècnica ortopedista realitza tasques d’assessorament i formació a les famílies. És un projecte al qual li dedico tota la meva passió i dedicació, doncs considero que tot és possible per a una persona amb alguna discapacitat si té al seu abast els suports necessaris, en aquest cas, tècnics.

Tot és possible per a una persona amb alguna discapacitat si té al seu abast els suports necessaris

De quina manera hi poden col·laborar les infermeres?

Les infermeres poden col·laborar explicant als seus usuaris l’existència del Banc del Moviment si detecten necessitats que puguem cobrir. També posant-se en contacte amb nosaltres i coordinant-se, si ho consideren necessari.

El Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat té com a objectius sensibilitzar sobre els temes relacionats amb la discapacitat i promoure la presa de consciència pel que fa als beneficis que generaria la integració de les persones amb discapacitat en tots els aspectes de la vida política, social, econòmica i cultural. Vols afegir alguna reivindicació?

Hem d’aconseguir que es faci efectiva la Convenció de l’ONU sobre els drets dels infants amb discapacitat respecte el seu accés a l’educació, fent èmfasi en l’atenció de les seves necessitats sanitàries, que cursen amb una sèrie de complicacions des del naixement, especialment en les discapacitats greus i/o profundes. Perquè un infant amb pluridiscapacitat pugui exercir drets fonamentals de la infància com l’educació, el lleure i el joc en igualtat de condicions, s’ha de garantir un abordatge integral de les seves necessitats sanitàries. Per això, la nostra figura d’infermera escolar es fa imprescindible en aquests entorns.

Fotografies cedides per Mar Martínez i Fundació Nexe

Blanca Muñoz-Mahamud “Les infermeres pediàtriques de les unitats neonatals tenen un gran potencial per fer acompanyament en la lactància materna i evitar dificultats per donar el pit”

Tue, 17 Nov 2020 09:08:23 GMT

Blanca Muñoz-Mahamud treballa a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona realitzant l'acompanyament a dones gestants amb un alt risc de tenir un part prematur.

És membre de la Vocalia d'Infermeria Pediàtrica i de la Comissió assessora a la cura integrativa del COIB. Màster en acupuntura del Campus Docent Sant Joan de Déu i la Universitat de Barcelona (UB) i assessora internacional de massatge infantil per l’Associació Internacional de Massatge Infantil (AIMI). Actualment és doctoranda de la UB amb l'estudi sobre l’augment de la lactància materna amb acupuntura en els nounats prematurs. Afirma que ser mare i dona li ha permès fer l’acompanyament i l’assessorament a les dones amb dificultats durant l’embaràs i en la lactància.

De quina manera assessores o dones atenció sobre lactància materna (LM)?

La població que atenc són els nadons que encara no han nascut. És un moment en què els pares estan preocupats pel benestar del seu fill un cop neixi. L’autoimatge de la mare bressolant i alletant el seu nadó esdevé confusa i, com a conseqüència, apareix la incertesa i la por. Els preocupa on estarà el seu fill, quin pes tindrà, quina roba portarà...i la lactància. En el període prenatal, des de la consulta, ja es comença a parlar de la lactància amb les famílies, de la seva importància per al nadó prematur, se'ls informa de com extreure la llet, de com emmagatzemar-la... No obstant això, no és fins al dia del part que es converteix en la protagonista de les seves preocupacions. El dia en què coneixen el seu fill ingressat a la Unitat de Cures Intensives Neonatals (UCIN), petit, vulnerable, reposant en una incubadora envoltat d'alarmes, cables, xifres i bates. Aquí és quan entenen que el més important que poden fer és alimentar-lo amb la seva llet, única i exclusiva per al seu fill. També aquí comencen les preguntes de quan i de quina manera podran donar llet i és on l'equip de salut ha de donar suport. L'alta imminent de la mare ve acompanyada de la incertesa de marxar a casa sense el seu fill i el sentiment de protecció comença a prendre força. Explicar-los que podran fer lactància alleuja la seva ansietat, ja que d'alguna manera tornen a sentir-se protagonistes actius en aquesta lluita vital.

Què destacaries del paper de les infermeres pediàtriques en la LM?

El paper de les infermeres pediàtriques és fonamental. Són les infermeres les que ofereixen les cures a la unitat familiar; tenen cura dels nounats prematurs i dels seus pares, especialment de la mare. Són les que donen continuïtat a l'assessorament de la lactància iniciat en l'etapa prenatal i contribueixen a fer-la possible. Les infermeres tracten a cada família com una unitat única i irrepetible, reforcen el vincle materno-filial i integren a les famílies en les cures. Tracten els pares amb respecte, afecte i empatia aconseguint que se sentin protagonistes en les cures neonatals del prematur.

Les infermeres són les referents de les famílies, una figura en la qual recolzar-se i confiar. Duen a terme un important acompanyament en aquest procés en el qual el tipus d'alimentació és tan important, ja que només la mare té la llet adient per al seu fill en aquell moment i ningú més la pot suplantar. Serà semblant, però no serà la seva llet. Amb certa freqüència, ens trobem amb el fet que l'ansietat, l'estrès, el cansament o no tenir als seus nadons al pit fan que la producció làctia es vegi compromesa. Les infermeres pediàtriques de les unitats neonatals tenen un gran potencial per ensenyar i donar poder a les mares per prevenir aquestes situacions i això s'aconsegueix acompanyant-les en aquest procés. Cal començar amb l'educació sanitària en la consulta de ginecologia i continuar en sala de parts, a la planta on estarà ingressada després del part i en la unitat de neonatologia.

Quins diries que són els principals reptes per fomentar o assessorar sobre LM des de l’àmbit pediàtric neonatal?

La mare d'un nadó prematur haurà d'adaptar-se a una situació anticipada, nova i diferent de l'esperada i la lactància es veurà també en un compromís. El seu èxit dependrà, en gran part, del suport familiar a la mare però també dels professionals de la salut, i de les seves habilitats i coneixements per acompanyar i donar suport a aquesta mare. El gran repte de la infermera és aconseguir alimentar el nadó amb la llet de la seva mare i que li arribi en les millors condicions per conservar totes les seves propietats.

En el cas de naixement d'un nadó sa, el repte comença a la sala de parts, on el nen ha de realitzar el seu primer contacte amb la lactància. Els nadons són col·locats al pit tan bon punt neixen, pell amb pell, i arriben a l’habitació mamant. La infermera de maternitat permet i dona el suport perquè aquesta situació flueixi amb molta educació sanitària fent costat a la família. Quan es tracta d'un nadó prematur la situació canvia. El nadó arriba a la unitat neonatal dins d’una incubadora i la mare és transportada a la llitera fins l'habitació. Aquí comença la primera separació materno-filial que posa la lactància en risc i on els professionals tenen un gran paper per donar suport a la mare que es troba físicament i emocionalment vulnerable. L'èxit de la lactància comença amb el suport i l’acompanyament del personal sanitari dels diferents serveis de l’hospital a la família. És un treball en equip i de coordinació.

Quin missatge enviaries com a infermera pediàtrica neonatal?

L'OMS recomana l'alimentació exclusiva de llet materna durant els primers sis mesos de vida i complementària fins als dos anys o fins que els dos ho desitgin. Això és encara més convenient quan es tracta d'un nadó immadur que necessita beneficiar-se de les propietats úniques d'aquest aliment. Donar el pit és més que alimentar, és crear un llaç invisible, un vincle a través dels sentits, continuar amb aquella relació que es va iniciar a l'úter. D’altra banda dir que és un fet natural però no innat. El repte es complica més encara quan es tracta d'un prematur. Al final és una decisió de la mare, però sense oblidar-nos dels drets de l'infant i dels beneficis que la lactància li aporta: disminució de les infeccions, al·lèrgies i malalties respiratòries, descens dels ingressos hospitalaris durant la infància i del risc de leucèmies, menys obesitat, hipertensió, diabetis, millora del rendiment escolar, disminueix el risc d'alteració conductual, a més dels beneficis materns com la disminució de certs tumors, de la depressió postpart, de la malaltia cardíaca, òssia, obesitat,... Si la lactància no s'aconsegueix, tenim altres alternatives perquè les mares no se sentin frustrades i reforçar el vincle mitjançant altres accions que faci sentir-les reeixides. Però quan donem a les mares l'acompanyament adequat per alletar, el suport, l'educació, quan les apoderem per fer-ho, quan estem al seu costat i no les deixem soles davant la incertesa, els obstacles són més suportables i la lactància és més assolida.

En el moment actual hem d’anar més enllà i fer copartícip la dona per cocrear noves formes de cuidar. La seva coparticipació i corresponsabilitat és fonamental. Tenim un treball de futur, integrar nous models i metodologies actuals en els quals explorar vivències, experiències i necessitats i generar un pla de cures més adaptat a allò que els hi preocupa, reforçant els punts que les ajudarà a incrementar el seu coneixement, habilitats i augmentar la satisfacció assolint uns resultats òptims que derivi en un millor impacte individual i social.

Fotografia cedida per Blanca Muñoz-Mahamud.

Irune Goicoechea: “Una bona educació terapèutica als infants amb diabetis permet un futur amb una bona qualitat de vida”

Fri, 13 Nov 2020 10:41:46 GMT

La relació amb la diabetis té un component personal per aquesta infermera pediàtrica. Amb 10 anys, Irune Goicoechea va ser diagnosticada de diabetis tipus 1. Després d’una mala experiència durant la seva hospitalització va tenir clar que volia ajudar a altres nens amb diabetis a facilitar-los el dol per aquesta malaltia que t'acompanya durant tota la vida. Va deixar el País Basc per a estudiar Infermeria a Barcelona, on havia sentit que hi havia hospitals pediàtrics. Actualment és educadora terapèutica en diabetis al Servei d'Endocrinologia de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, una feina que l’apassiona. Afirma que aquesta malaltia autoinmune i crònica l’ha ajudat a fer la vida pel camí que ha volgut.

Ets experta en educació terapèutica en diabetis a l'Hospital Sant Joan de Déu. En què consisteix la teva feina? Com valores l'educació sanitària en els infants amb diabetis?

El rol de la infermera educadora en diabetis és una figura que ajuda a la persona que té diabetis a aprendre a gestionar-la. En el nostre cas, ensenyem i donem suport a les persones amb diabetis tipus 1 a complir amb el seu tractament, a tenir un control correcte i a conviure amb una patologia crònica amb bona qualitat de vida. La nostra feina es basa en donar tota classe d’eines, facilitats i coneixements per l’autogestió de la diabetis dels nens. Quan el nen encara no és autònom es treballa amb els pares integrant l’infant i en funció de la seva capacitat, normalment a partir dels 9 o 10 anys, comencem a implicar-los en la gestió de la diabetis. Una autogestió de la diabetis ben feta ens donarà una bona qualitat de vida en un futur. Pensa que una persona amb diabetis ha de prendre moltes decisions al llarg del dia com fer entre 5 a 7 controls de glucèmia i injectar-se insulina en cada àpat. Encara que els nens no tinguin la capacitat de prendre les decisions, van aprenent la tècnica i progressivament els donem més responsabilitat en la presa de decisions amb l’ajuda i la supervisió d’un adult. Les educadores terapèutiques som el pilar i la base de la qualitat de vida d’aquests nens. Els donem la capacitat perquè es puguin autogestionar i no depenguin de ningú facilitant així que puguin tornar a la rutina que tenien abans del diagnòstic. Això és l’èxit per un bon control de la diabetis i un futur sense complicacions. Una educació terapèutica ben feta permet un futur amb qualitat de vida per als infants amb diabetis.

"Les infermeres marquen la diferència" és el lema proposat per la Federació Internacional de Diabetis pel Dia Mundial de la Diabetis amb l'objectiu de conscienciar sobre el paper crucial de les infermeres en el suport a les persones amb diabetis. La infermera educadora en el tractament de la diabetis és una figura a l'alça?

Cada vegada s’està promovent més. Som les que podem dedicar temps a la gestió de la diabetis. Els metges són imprescindibles per fer un diagnòstic, però no tenen temps a les visites de fer l’educació. L’èxit d’un bon control d’una persona amb diabetis és fer una bona gestió de la seva patologia i aquí entra el paper fonamental de la infermera educadora. La base d’una bona gestió de la diabetis és passar el temps necessari perquè la persona adquireixi coneixements, habilitats i aptituds per gestionar la seva diabetis. Invertir en una educadora és la base per tenir una gestió de la diabetis sense complicacions. I és una inversió sostenible pel sistema de salut.

Quines habilitats i valors ha de tenir una infermera per a fer una bona educació terapèutica en diabetis en l'àmbit pediàtric?

Com a infermeres som cuidadores i mirem pel benestar de les persones ateses, per tant, totes podem valer. T’ha d’agradar i has de tenir capacitat d’arribar a les persones ateses i ajudar-les a gestionar el dia a dia. En certs espais encara hi ha molta falta de coneixements sobre com es gestiona una diabetis i hi ha infermeres a qui no els agrada perquè no els ho han ensenyat bé, és més simple del que s’imaginen. Al Servei d'Endocrinologia de l’hospital som quatre educadores que portem el seguiment de 800 nens i treballem en equip amb nutricionistes, treballadores socials i una psiquiatra.

També tenen un paper molt important les infermeres d’hospitalització de la 9a planta, que ens ajuden a donar un suport inicial a les persones en el moment en què se’ls diagnostica diabetis. Des de la planta d’hospitalització ja es comença l’educació a aquests nens. Hem entrenat a les infermeres de planta perquè puguin traslladar els coneixements als pares sobre com gestionar la diabetis dels seus fills. Aquest equip ajuda en el primer impacte durant l’estança a l’hospital i al fet que la família comenci a assumir la nova situació que és un xoc inicial. Els nens estan hospitalitzats un màxim de quatre dies i durant aquest temps se’ls dona un kit de supervivència de classes perquè aprenguin els coneixements bàsics i un cop arribin a casa comencin a gestionar la diabetis. A partir d’aquí, entra el paper de les educadores en diabetis, que tenim una programació de visites per seguir treballant el dia a dia. A part, l’hospital ha apostat per la teleassistència i a través del portal del pacient les famílies poden parlar amb la seva educadora si sorgeixen dubtes o incidències en el dia a dia.

Com ha afectat la pandèmia en el seguiment dels infants amb aquesta malaltia crònica?

La pandèmia ha afectat en la forma de fer educació i seguiment de la diabetis i crec que canviarà, en general, els paradigmes de les visites de salut. D’alguna manera ens ha obligat a posar en pràctica una nova forma de treballar que ja estava disponible però que no es duia a terme. Durant la primera onada i el confinament, els professionals del Servei d'Endocrinologia només fèiem visites telemàtiques des de casa nostra. Quan ens van desconfinar es van mantenir les visites telefòniques en la majoria de casos però amb algunes visites presencials per aquelles famílies sense accés a les tecnologies o amb barreres idiomàtiques. Com que van funcionar molt bé, la majoria de famílies prefereixen les visites telefòniques i no volen venir a l’hospital. Ara ens plantegem si és realment imprescindible que cada tres mesos les famílies vinguin presencialment a l’hospital a fer les visites per tot el que suposa: la pèrdua de temps, els nens perden un dia d’escola, les famílies perden el dia de feina, el desplaçament...

La tecnologia en l’atenció a la diabetis ha vingut a ajudar-nos moltíssim. Avui en dia la majoria de les persones i, en el nostre cas, tots els pacients pediàtrics, tenen tecnologia a mà per gestionar la seva diabetis amb els sensors de glucosa i les bombes d’insulina. A més, els laboratoris ens donen l’opció que hi hagi plataformes on poder bolcar les dades dels glucòmetres i dels sensors de la persona amb diabetis i que a distància es puguin veure i valorar. A les famílies, com sempre que els posem com a tractament alguna eina tecnològica, els hem ensenyat a bolcar les dades a les plataformes. Així, les famílies s’impliquen més i gràcies a això podem valorar la gestió de la diabetis i ajudar-los a millorar a distància.

Fotografia: Hospital Sant Joan de Déu

Marta Cubells: “Les infermeres podríem fer grans coses en recerca, tenim formació i capacitat de sobres”

Wed, 14 Oct 2020 07:11:58 GMT

Marta Cubells i Pujal és biòloga i infermera especialista en infermeria pediàtrica amb una llarga trajectòria en recerca des de diferents àmbits. Des del 2014 dona suport a la recerca a la Unitat de Recerca Clínica de l'Hospital Sant Joan de Déu i actualment és coordinadora d'infermeria d’aquesta unitat. Cubells creu que cal impulsar el lideratge infermer en la recerca i fer-la més visible.

Quina feina desenvolupa una infermera d’investigació?

Cada assaig clínic té una infermera assignada com a coordinadora encarregada de la coordinació, de les tasques assistencials i de laboratori i de la gestió de dades. És la persona responsable d’establir un enllaç entre la Unitat d’Assaigs Clínics, l’usuari i la seva família, el personal investigador i el promotor, que és la indústria farmacèutica. Algunes de les responsabilitats que inclouen són: facilitar la comunicació dins de l'equip de recerca i les parts implicades externes, coordinar les referències a altres serveis implicats fora de l'equip de recerca, facilitar la programació i la coordinació dels procediments d'estudi, coordinar les visites de l’usuari segons el protocol, complir amb les bones pràctiques clíniques i les normes locals aplicables, participar en les visites de seguiment i auditories o inspeccions, facilitar el processament i la manipulació (emmagatzematge i transport) de les mostres d'investigació, supervisar els recursos i estudiar els materials relacionats, proporcionar cures infermeres als participants de la investigació, comunicar els procediments d'estudi als participants de l'assaig, supervisar l’usuari d'assaig i reportar els esdeveniments adversos potencials per a l'investigador, facilitar les consultes dels participants d'investigació o registrar les dades al quadern de recollida de dades, resoldre discrepàncies i el monitoratge.

Com ha afectat la covid-19 la vostra feina?

La unitat s’ha hagut d’adaptar a les mesures covid i evidentment l’activitat no s’ha aturat, ja que tenim assajos clínics en malalties orfes, que són malalties minoritàries amb percentatge baix en altra població, o en malalties on els altres tractaments han fracassat. Els infants necessiten rebre aquests tractaments.

En quines línies de recerca treballes?

Donem suport a la recerca en totes les especialitats pediàtriques. Actualment, a la Unitat de Recerca ho tenim dividit en tres grans línies: oncohematologia, neurologia i la que anomenem pediatria, que abraça moltes especialitats com dermatologia, reumatologia, UCI, pneumologia, traumatologia, etc.

Com ha estat la teva experiència investigant el desenvolupament de la covid en infants en un entorn escolar?

Es va formar la plataforma Kids Corona i he estat en projectes com el de Casals, on el paper de la infermera va ser crucial. Vam agafar poblacions molt àmplies, de 1.700 nens en el cas de l’estudi de Casals, amb un equip infermer molt gran. En la situació de covid, les infermeres han tingut un paper fonamental: prendre mostres, fer formació a un gran volum de gent, els EPI, desplaçar-nos, etc. La principal dificultat ha estat que el número de població havia de ser molt gran. Això va fer que els equips fossin molt grans i que calgués formar molta gent. Però ha anat molt bé! Pel què fa a les infermeres, la resposta va ser meravellosa. Hem comptat amb gent molt preparada amb moltes ganes de participar i estic molt satisfeta de tot. Un cop més, la infermera ha estat un pilar perquè es dugués a terme el projecte.

La recerca infermera necessita més visibilitat?

Sí, definitivament en necessita més. Nosaltres tenim un model de finestreta única on el contacte central de la recerca és una infermera que interactua amb els investigadors, els usuaris i les seves famílies i els sponsors. Creiem que li aporta molt valor que la figura infermera que sigui el referent per a tots els actors involucrats en un estudi.

Si parlem dels investigadors principals (IP), en la majoria d’estudis és metge i actualment no tenim cap projecte amb infermeres com a IP. És una llàstima, crec que es podrien fer moltes coses. Hi ha professionals molt potents però cal que es creguin que ho poden fer. Potser hi ha poques ajudes i poca visibilitat, la gent tampoc s’engresca a fer aquestes coses. És un col·lectiu que podríem fer grans coses perquè tenim formació i capacitat de sobres.

Fotografia cedida per Marta Cubells i Pujal

Carmen Mendoza: “Per a un prematur, la llet materna és fins i tot un fàrmac i significa més possibilitat de vida”

Thu, 08 Oct 2020 10:03:09 GMT

Carmen Mendoza és especialista en infermeria pediàtrica, membre de la Vocalia d'Infermeria Pediàtrica del COIB, i des de fa 6 anys s’ha especialitzat en millorar l’alimentació dels nadons lactants hospitalitzats a les unitats neonatals i al processament de la llet materna. Des de fa 25 anys treballa a l’Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell, on ha desenvolupat gran part de la seva trajectòria a les Unitats de Crítics Pediàtrics i, en concret, a Neonatologia. També és membre de la Vocalia d'Infermeria Pediàtrica del COIB.

El 2017 va guanyar una Compra Pública Innovadora de la Generalitat de Catalunya pel projecte infermer Feeding Care, un sistema d’informació i suport a l’alletament per als hospitals que té per objectiu millorar la seguretat i la qualitat de l’alimentació als nadons menors d’un any hospitalitzats. Mendoza és autora i actualment investigadora principal dels estudis derivats d’aquest projecte, que va resultar conjuntament amb un altre el projecte més puntuat per l’Agència de Qualitat i l’Avaluació Sanitària de Catalunya (AQuAS).

Quina relació tens amb la lactància materna?

Tinc una relació molt estreta. Al treballar en una unitat neonatal, la relació és troncal. L’alletament matern és un tema molt important i de vegades molt delicat. Potser tothom no en té coneixement perquè transferir la llet de mare a fill és l’acte més senzill que pugui haver-hi, tots els mamífers alleten de manera natural, però quan el nadó és un prematur, aquest acte es complica perquè el nadó no pot prendre llet directament del pit, ja que els pretermes no tenen prou desenvolupat neurològicament el patró de succió-deglució-respiració i prendre la llet del pit es transforma en quelcom més complex.

La llet materna és el gold estàndard [test de referència] per als nadons i per a totes les unitats neonatals que intentem sempre que les mares, excepte alguna excepció molt puntual, puguin autoabastir les necessitats dels seus fills mentre l’alleten. Des que concentro una part dels meus esforços en millorar l’alimentació dels nadons dins de les unitats neonatals i en els processos de com manipulem la llet els professionals abans no li administrem al nadó, diria que l’alletament i la llet materna s’han transformat per mi en una línia de treball apassionant on hi ha molta feina encara per fer i per millorar.

Per quins motius l’alletament en néixer s’ha consolidat a Catalunya?

Perquè les evidències científiques són tan aclaparadores que les mares d’avui saben que alletar significa quelcom molt important i que amb la salut dels seus fills, d’ara i del demà, no poder ser intranscendents. Sens dubte opten ja no per un estil de vida com en un principi es deia sinó per una aposta de salut.

Pels nens a terme, que són els que neixen amb l’edat gestacional adequada, l’alletament matern significa tenir menys probabilitat a patir malalties metabòliques, vasculars, coronàries, que és el que tots coneixem bé. Però la importància de l’alletament per a un prematur, un nadó que neix abans de l’edat gestacional establerta com a terme, té un paper fonamental. Per a un prematur la llet materna és fins i tot un fàrmac, un estimulador de cèl·lules de creixement, de maduració de sistemes com el cerebral, el gastrointestinal o la vista. Això, en un nadó que neix per definició immadur, significa més possibilitat de vida i més possibilitats a l’hora d’enfrontar-se a reptes importants dins la unitat neonatal.

A les mares que no han pogut alletar els diria que no estiguin angoixades, que l’important per proporcionar salut és sobretot poder cobrir les necessitats que l’infant té i amb estimació, protecció i cura això ho aconsegueixen sobradament. I que un embaràs és diferent d’un altre igual que el procés d’alletar. Hi ha mares que no han pogut alletar a un fill per diferents motius confluïts i després a un altre sí.

Quin és el paper de les infermeres pediàtriques en la lactància materna a les unitats neonatals?

Cada binomi de nadó i pares i mares és diferent i les cures han de personalitzar-se perquè cada nen té un ritme, cada binomi es comporta de manera diferent i s’enfronten a situacions de salut o malaltia diferents. Des de les unitats neonatals treballem tenint en compte el conjunt de la unitat familiar. Les infermeres, i concretament, a l’Hospital Universitari Parc Taulí, estem formades i disposem de les habilitats per tractar aquest binomi el millor possible. Les nostres línies de treball van encaminades cap a una unitat on els pares intervenen conjuntament amb l’equip interdisciplinari en la presa de decisions i en les cures. Per a poder aconseguir això, els pares han d’entendre què significa cuidar un fill prematur, per tant, estar ben informats, ja que no és el mateix que cuidar un a terme i també, arribat el moment, aprendre a normalitzar aquesta circumstància per no sobreprotegir aquests nens quan marxen a casa.

A Sabadell som normalment una unitat oberta 24 hores 7 dies a la setmana que vetllem per les cures centrades en el desenvolupament i la família. L’equip d’infermeres i TCAI fan una feina importantíssima no només a la Unitat Neonatal sinó també a altres serveis relacionats amb proporcionar suport als pares i mares en l’alletament des del minut zero. Després, a la Unitat Neonatal, executem una sèrie de protocols que tenen com a objectiu no només afavorir el vincle sinó ajudar en el neurodesenvolupament del nadó. Em refereixo als procediments del contacte pell amb pell, efectuar la succió no nutritiva, proporcionar les cures del calostre oral o trofisme oral i proporcionar les cures específiques que es necessitin perquè els nadons puguin marxar a casa menjant per boca només del pit.

Finalment, al Servei de Lacto-dietètica, les TCAI fan una feina increïble de processament de la llet materna el més respectuós possible. La llet materna és un aliment molt exigent i el preterme també i ajustem els processos a això, oferint al nadó la llet que menys procés de degradació ha patit abans i fent que la que és inevitable que es processi segueixi un circuit que sigui curós amb l’oxidació i degradació biològica un cop surti de la glàndula mamària.

Quins són els principals reptes sobre la lactància materna en prematurs?

El principal repte és donar-li al nadó en el moment que ho necessita un aliment com la llet materna crua el menys degradat possible. Això que sembla tan fàcil, en alguns moments no ho és gens. Per això va néixer el projecte infermer Feeding Care, un sistema d’informació de suport a la lactància per hospital que vol millorar l’atenció en l’alimentació als nadons menors d’un any hospitalitzats, millorant la seguretat i la qualitat. És un projecte subvencionat en part per fons europeus FEDER amb una dotació de 402.470 €.

Al mercat no existeix un sistema integral que ajusti els processos a la mínima degradació de la llet i que, per tant, ens proporcioni una seguretat que necessitem. Un sistema que disminueixi l’alta variabilitat que existeix entre professionals en les maneres d’acompanyar el nadó i els pares durant la transició de l’alimentació per sonda a la definitivament per boca.

Un dels nostres gold estandard és que en els nadons postoperats diagnosticats d’una enterocolitis necrotitzant, en el moment de reintroduir l’alletament sigui només matern i de llet crua mínimament degradada, que és cabdal per al seu intestí. Per això cal una estreta col·laboració amb els pares i mares. Un altre gold estandard és que les mares puguin autoabastir-se, que no es necessiti cap altre tipus de llet que no sigui la de la pròpia mare, que és la que té bioactivitat i, en definitiva, la que li aporta al nen tot el seu potencial.La llet materna de banc és el millor producte si no tens llet materna crua, però no hi ha res com la crua.

Durant la Setmana Mundial de la Lactància Materna hem parlat sobre els beneficis per al nadó, la mare i el medi ambient i de l’evidència científica existent. Quin destacaries?

Crec que tots perquè l’alletament és tan important i beneficiós. Però com a infermera neonatal, destacaria la importància que té aquest súper producte i el seu tractament per nadons petits, que de vegades els costa arribar als 500 g de pes. I només veure que el fet de dipositar unes gotes de calostre a la boca d’un d’aquests nadons cada 4 hores a les unitats neonatals han reportat evidència científica de nivells d’immunoglobulines A, que són cèl·lules de defensa en sang, en aquests nadons al cap de 15 dies i al mes de vida fent que hi hagi menys incidència de sèpsia tardana en el prematur. Això és una meravella!

Quines dificultats ha presentat la Covid-19 sobre la lactància materna?

Molta incertesa en un primer moment i moltes preguntes sense resposta. Això va originar mares molt angoixades que alletant estaven preocupades per la distància amb els seus fills i la transmissió a través de la llet. Va haver-hi un moment en què no se sabia si era millor donar el pit o fer-se extraccions i donar la llet. Després, a poc a poc es va veure que no s’han detectat casos actius de Covid a través de la llet materna ni de l’alletament encara que els científics segueixen analitzant-la i sembla que no es transmet a través de la llet. Al final, la dificultat més important és quelcom no difícil; extremar mesures higièniques, rentat de mans, rentar bé el material com extractors, pots contenidors de llet que s’entreguen a les unitats neonatals. A l’inici de la pandèmia vàrem haver de dissenyar els circuits de les mares després del part dins l’hospital, com procediríem amb elles, si eren positives o no. Finalment a tota la pediatria el que hem fet és realitzar proves als nens i les mares i si alguna d’elles donava positiu deixar-la en una habitació amb distància respecte al nadó amb un cuidador principal no positiu.

Quin missatge enviaries com a infermera pediàtrica?

Que les mares no tinguin por d’alletar els seus nadons. La llet materna conté anticossos que els protegeixen respecte a moltíssimes infeccions. Els anticossos i els factors bioactius de la llet materna poden combatre la infecció de la Covid, fins i tot si el bebè ha estat exposat al virus. És el millor regal que una mare pot donar-li al seu fill.

Fotografia cedida per Carmen Mendoza.

Ramiro A. Ortegón: "Són moments de complexitat emocional i cal que les persones cuidin de les seves emocions"

Mon, 10 Aug 2020 10:16:05 GMT

La covid-19 ha trencat la nostra quotidianitat i ha tingut repercusions en l’àmbit personal, social i econòmic de la població. Ramiro A. Ortegón és codirector de l’Equip SEER – Salut i Educació Emocional, on és responsable de Formació, Assessorament i Acompanyament Professional i Desenvolupament Pedagògic, Investigació i Recerca, una tasca que compagina amb l’assistència com a infermer pediàtric en l’àmbit hospitalari.

Quins efectes té la pandèmia en la salut emocional?

Són moments de complexitat emocional i cal que les persones cuidin especialment de les seves emocions. El confinament mou emocions que necessiten ser mirades i resoltes. Si no tinc espais per poder donar lloc a aquestes emocions, reparar-les i deixar que dins meu es connectin emocions i pensaments de benestar, una via de fugida pot ser l’atac i el malestar. En l’acompanyament a professionals ens trobem que de vegades no hi ha temps perquè hi ha molta càrrega de feina. És important promoure espais per parlar de la situació, poder connectar i buidar les emocions.

La infància i els joves han estat els més vulnerables durant el confinament?

Aquesta situació ha generat moltes emocions que es posen en joc, sobretot en les persones que tenen coses a resoldre. A escala familiar, era un moment ideal per augmentar l’acompanyament i la presència a les relacions, a les emocions dels infants i joves. En les famílies ha afectat en major o menor mesura en funció de les estructures familiars i de la capacitat de conciliar la vida familiar amb la feina. Hi havia famílies que no han estan en capacitat de poder abordar tot el que pot generar aquest món emocional. Les infermeres, de la mateixa manera que acompanyem en processos de malaltia, també podem acompanyar a les persones a ser felices en els moments difícils. Hi ha coses que no podem canviar, però sí que podem canviar com ho vivim.

Des de l’acompanyament emocional en l’àmbit educatiu hem participat en la creació d’unes guies sobre acompanyament socioemocional per a joves durant el confinament per a l’Agència Catalana de la Joventut i una altra dirigida a educadors que s’han publicat per la UNESCO. També hem fet acompanyament de diferent tipus a la població: de dol, sobretot de pèrdua per mort, però també de pèrdua de rutina o de transicions a noves formes de viure la societat. Estem treballant també en prevenció en l’àmbit de salut mental per no generar en un futur la cronificació d’aquest dolor i que puguem acompanyar en el benestar emocional de la població.

De la mateixa manera que acompanyem en processos de malaltia, les infermeres també podem acompanyar a les persones a ser felices en els moments difícils. Hi ha coses que no podem canviar, però sí que podem canviar com ho vivim.

Aquesta entrevista és una adaptació de la que es va publicar originalment al butlletí especial del COIB amb motiu del Dia Internacional de la Infermera del 12/05/2020

Fotografia cedida per Ramiro A. Ortegón.

L'evidència científica avala la promoció de la lactància materna

Tue, 04 Aug 2020 07:56:41 GMT

En la Setmana Mundial de la Lactància Materna, que se celebra de l’1 al 7 d'agost i que enguany se centra en els beneficis que té en el medi ambient, les Vocalies de Llevadores, de Pediatria, de Ciutadania i d'Infermeria Familiar i Comunitària del COIB inicien un camí per treballar i assolir reptes conjuntament per una mateixa fita: contribuir a aglutinar i editar informació, recursos que facilitin l’adquisició, manteniment i reforç del coneixement en relació amb l’alletament matern per la millora de la salut.

A continuació s’adjunten un llistat d’enllaços en els quals s’aborda informació actual i rellevant amb evidència científica. Una informació i coneixements dirigits tant a professionals de la salut com a mares, institucions i responsables de polítiques de salut. En aquests recursos es dona especial importància als instruments que mesuren coneixements, habilitats i eficàcia de la pràctica com a les experiències i expectatives.

Imatge: Banc d'Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel García.