iunaited

TEMPORADA 2010-2011 - Jornada I

2010-09-14T06:19:00.000-07:00

Cof cof... Tutacuerdaaas de cuando....

Jornada I - 12 de setembre de 2010

CF. INDALO - 5

LA SALLE IUNAITED - 7

Camp: Estadi Pla d’en Boet. 2 espectadors, però això si, el bar obert. Ja és un gran què.

CF. INDALO

Bullas; Palmiro, Chopet, Mortadela, Salami; Jódase, Maté (cap.), Cimbel, Chimpúm; Petardo i Piula (equip inicial); Joselito, Er Ninio la Capea i Gorrión.

Entrenador: Emilio Bogavante.

LA SALLE IUNAITED

Jordi del Valle; Uri, Llorenç (cap.), Carapensil, Detergente; Miguelito, Obert, Roca, Gole; Kebba i Amadéu (equip inicial); Pitxilla, Jac el Pijo i Integrao.

Pd: l’Integrao no va arribar a surtir al camp. Degut a l’estrés que duu a sobre i al fet de només beure aigua, molta aigua, des de fa un temps, es va lesionar mentres calentava. Mira que n’arriba a ser, de matat…

Entrenador: Dani Ros.

Àrbitre: Sr. José Sinmuélez Ceporro, del col.legi albano-balear. Va mostrar tarjetes a… Bah, és igual, tampoc les va apuntar a l’acta. També ho tenia més fácil, aquest partit (no sé si m’explico…)

Escenari de la primera victòria de l'Iunaited d'aquesta temporada. Té un bar de puta mare.

Mataró, 12/09/2010 .

És el primer partit de la nova temporada, després de baixar de categoría, degut a… Bé, millor passar pàgina, que no ve al cas, ara mateix. Els il.lusionants fitxatges d’enguany fan pensar que aquest any ens ho passarem d’allò més bé, però encara és aviat per poder opinar. Però parlem del partit, vengggga:

Partit entretingut, amb marcador final de futbol-sala, més aviat. El sol, encara que ja picava, era soportable en línies generals, sobretot pel fet de jugar a les 8,30 del matí. Després de fer el pertinent sorteig de camp (perdut, evidentment, pel puto capi), La Salle Iunaited va posar la bola en acció. Immediatament es va veure la diferència de qualitat entre uns i altres colors. L’Indalo, malgrat ho intentava, poc podia fer davant el tiqui-taca de l’Iunaited. Així va arribar de seguida el primer gol, obra de la nova estrella groga, el gran Kebba.

Això, com sol passar, va adormir La Salle, i l’Indalo, a lo tonto a lo tonto, es va anar acostant a l’àrea del Del Valle i va aconseguir empatar mitjançant Er Ninio La Capea, que va fer un centre-xut que li va anar de puto xurro per tota l’esquadra. Aquest fet va deixar tocat a l’Iunaited, que, lluny d’espavilar, es va deixar marcar un altre gol, encara que en fora de joc, obra de Petardo.

Però cap problema: el Kebba va fer una de les seves jugades electritzants i gol. Empat de nou i tornem a començar. Seguint el mateix guió, el d’un partit sense gairebé caps ni peus, ja que la mitja de l’Iunaited no acabava de posar ordre i jugar com sap, va tornar a marcar l’equip groc: gol del Gole, regalat pel Kebba després de pixar-se a Alà i a sa mare. No obstant, al moment, patam, gol de Gorrión, caçant la pilota al vol després d’un centre de Chimpúm.

Llavors va ser quan va semblar que a l’Indalo se li van acabar les piles, perquè, abans que acabés la primera part, un altre gol del Gole i un altre més del Kebba va deixar el marcador, després que Sinmuélez Ceporro xiulés el temps de descans, en un clar i sorprenent 3-5.

En la represa, l’Iunaited va mantenir més el control de la pilota, seguint les instruccions del míster, encara que hi havia alguns jugadors, que, producte d’encara estar curts de forma, les forces els hi començaven a fallar. Tot i així, les ocasions de gol van arribar una darrera l’altra, algunes d’elles claríssimes, com una del Gole (matao!!), i una del Kebba, encara més escandalosa. Després, a més a més, d’anular un gol a l’Amadéu per no sé sap ben bé què, per fi va arribar el gol de la tranquilitat. Penalti claríssim al Kebba, a qui si no (al Gole ja el tenen clitxat), i transformació impecable del Llorenç, com sempre (menys quan la caga, és clar).

Però aquí no es va acabar la història, no pas. La relaxació i la falta de conjunció de l’Iunaited va propiciar que l’Indalo s’anés apropant, així com qui no vol la cosa, a la porteria defensada pel cancerber Del Valle, a qui li van clavar dos gols en pocs minuts, fruit de la descoordinació de totes les línees iunatederes. Resultat fins alesmores, un incrèdibol 5-6.

En aquesta situació, qui havia de ser, el Kebba va fer la seva jugadeta, va fer la passada de la mort i l’Uri, que passava per allà, la va clavar dins la xarxa, encara que sembli mentida.

Cinc a set, resultat que ja no es va moure fins a la fi del partit.

Un inici il.lusionant per a la nova La Salle Iunaited, que té molt bona pinta, encara que falten molts aspectes per millorar.

I, el més important de tot, sembla ser que aquest any el grup està molt més unit.

Que duri.

Pd: Com a reporter oficial de l’Iunaited, voldria que aquest any l’equip vencer dediqués les victòries, els empats i també les derrotes al gran Paco Sadurní, que ja no és en cos amb nosaltres, però si en ànima i esperit.

Salut, Paco!!

No tenia cap foto del Paco, ho sento. Va el camp per ell. Araskatutapaco!!!

CONTE DE NADAL

2008-12-12T08:55:00.000-08:00

LOS PASTORCILLOS VAN PA BELÉN

Érase una vez unos pastorcillos que se encontraban en la montaña, alrededor del fuego; habían cercado convenientemente el rebaño de ovejas, y estaban apretujados unos junto a otros, puesto que era noche cerrada, fría, típicamente nadiveña (y eso que en aquellos tiempos aún no existía la Nadivad…)
Habían empezado ya a entrar en calor, a comer choricillos, morcillas, foigrases, quesos de varios tipos, longanizas, fuetes y demás manjares que habían en la cesta que le tocó en una rifa a uno de ellos, además de unas ánforas de vino de Canaán cosecha -9 a.C., cuando de repente un inmenso resplandor surgió de entre una colina cercana, dirigiéndose rápidamente hacia ellos. Los pastorcillos se quedaron petrificados. Estaban jiñados, verdaderamente.
La intensa luz se detuvo encima de los árboles adyacentes a la hoguera, y se convirtió en un ángel. Con alas, claro.
Ante el pasmo pastoril, el ángel se arrancó diciendo:
- Hola qué tal comostamos, me llamo Ángel, Ángel Cristo, y estoy aquí no por nada, sino porque he venido a anunciaros que el Ninio Jesús ha nacido esta noche en el portal de Belén, y… Bueno, que tenéis que ir a adorarlo pero ya, si no el Señor va a pillar un cabreo de mil pares de cojones y ya sabéis de la mala leche que se gasta. Recordad el Álamo, digo, recordad el Diluvio y las Plagas de Egipto y tal.
Uno de los pastores, prudente él, iba a preguntarle: ¿Señor qué? ¿No tiene apellido?, pero se lo pensó dos veces.
Los pastorcillos, repuestos a duras penas de la sorpresa, le preguntaron a Ángel Cristo cómo podrían dirigirse a Belén, puesto que no estaban muy puestos en geografía. Cristo (Ángel) les indicó que sólo con seguir a la estrella fugaz que relucía en la noche ya tendrían suficiente, pero, si lo preferían, podían también coger la línea roja y parar en Belén, la estación anterior a Nazareth.
Y si no, que se compraran un GPS. No te jode, pensó, a ver si voy a ser yo la oficina de información.
El Ángel Cristo se esfumó, no sin antes recordar a los pastorcillos que debían llevar al Ninio Jesús unos presentes para adorarlo, que para eso era el hijo de Dios.
Decidieron emprender el viaje siguiendo a la estrella, pues no tenían sestercios para pagarse el abono del metro.
Junto con sus ovejas, los pastorcillos iniciaron el camino. Uno de ellos escogió como regalo un trozo de chorizo; otro, un palillo de cobre, ideal para quitar los restos de papilla de los dientes; otro, una invitación para ir a la misa del gallo del año 23 d.C.; otro, una piedra pómez de la época de Asurbanipal; otro, el más práctico, una oveja enferma de triquinosis; otro, más cachondo, un ejemplar del Private de Galilea, para que el ninio fuera aprendiendo ya de pequeño lo que es la vida; otro, un sujetador de la talla 90, por si le daba de mayor operarse… En fin, cada uno agudizó el ingenio como pudo, pues eran pobres y no podían acercarse a comprar nada en el Corte Hebreo.
El viaje transcurrió sin más sobresaltos que un apagón momentáneo de la estrella, momento de oscuridad que aprovechó el pastor del Private para aliviarse con la oveja que estaba más cañón.
El establo estaba a las afueras de Belén. Cruzaron el pueblo, medio desierto, a esas horas. Al pasar por delante del bar Arimatea, oyeron ruidos de risas, gritos y jolgorio.
- Quizás estén celebrando el nacimiento-, dijo uno de los pastores.
- Bueno, bueno, vamos primero a adorar al ninio este y luego ya nos tomaremos unos copazos-, respondió el de más edad.
Así lo hicieron. Llegaron al establo, que pegaba un pestazo a animal que tiraba para atrás.
Allí se encontraban un buey, un burro y un ñu, durmiendo plácidamente sobre la paja. María, que así se llamaba la madre, estaba haciendo calceta, y el niño se encontraba a sus pies, liándose un porrito dentro de una cesta de mimbre.
- Vaya una madre-, pensó el pastor más de derechas.
Se acercaron, uno a uno, depositando los obsequios a los pies de María. Ésta, sin levantar la cabeza, absorta en su quehacer, agradecía los presentes:
- Gracias, muchas gracias, aunque no entiendo nada, y además no sé de dónde ha salido este ninio, no sé si es mío o qué.
- Pues vaya tela de madre-, volvió a pensar el pastor más de derechas.
El ninio no se enteró de nada, tenía los ojos rojos y no veía un pijo. Acabaron con su misión los pastorcillos, y se volvieron por donde habían venido.
- Perdone, señora, ¿sabe dónde está San José?
María puso cara de incredulidad.
- ¿Ya le han hecho santo? Caramba, qué rapidez. Pues dónde va a estar, en el bar, con Ángel Cristo. Vaya dos…
Los pastorcillos se dirigieron hacia allí.
- Qué, ¿unos lingotazos?
- Pues claro, aún falta mucho para que inventen los controles de alcoholemia para pastores de ovejas.
El garito estaba a rebosar. Las copas iban de un rincón a otro sin parar, el griterío era ensordecedor. Parecía que el CF Nazareth hubiese ganado la Copa del Sanedrín ante el Jerusalén United.
En la barra se encontraba San José, con una turca impresionante:
- El vino que tiene Yahveh, no es blanco ni es tinto ni se puede bebeeeer…-, berreaba el hombre, izando la copa. Según se supo más tarde, el pobre estaba en ese estado por el tema de su paternidad. Si su esposa era virgen, ¿cómo se explicaba que tuviera un hijo? Ante la imposibilidad de comprender tal cosa y para no tener problemas peligrosos con María, optó por ahogar sus penas en el bar Arimatea, propiedad de un tío de Mesala (el de Ben-Hur).
Ángel Cristo estaba subido encima de la barra, haciendo un stríptis que ríete tú de la Kim Basinger, mientra iba rociando a todo el mundo con vino.

San José, dale que te pego.

Los pastorcillos pidieron unas jarras, y pronto se encontraron en su salsa. Como no tenían costumbre de fiesta, en seguida pillaron una cogorza monumental, integrándose perfectamente en el ambiente baril.
A la mañana siguiente, despertaron todos en el establo donde el día anterior había tenido lugar el acontecimiento divino, con una profunda resaca.
Entonces fue cuando se apercibieron de que había desaparecido el rebaño de ovejas. Por mucho que indagaron, no encontraron ni rastro de ellas.
Esto provocó una profunda depresión en todos ellos. Uno de pastor, el del Private, incluso se suicidó, por la pena de no volver a ver a la oveja cañón. Los demás, más fuertes, aguantaron la pena como pudieron, pero ninguno de ellos volvió a ejercer su antiguo oficio, yendo la mayoría de ellos a engrosar la cola del paro.
Porque la crisis ya existía en tiempos de Herodes, no es un fenómeno actual. Y antes, y todo.
De San José y María no se sabe bien qué pasó con ellos. Dicen las malas lenguas que se convirtieron en prósperos ganaderos de ovejas. El Ninio Jesús, por su parte, siguió fumando como un condenado, hasta que, ya de mayor, de tanto hacerlo se le giró la cabeza, dejó el vicio y se puso a predicar y a comer el coco a todo el mundo que se le ponía por delante, así por las buenas.

JORNADA 11

2008-11-25T02:48:00.000-08:00

Fins i tot el Papa va flipar amb l'espectacle! El que passa és que ja no hi veu gaire, pobret,

i es va equivocar i es va posar la bufanda del Cadis.

LA SALLE IUNAITED – 6
CF ARGENTONA – 3

Camp: Estadi “Lo Medir”. 4 espectadors, però semblàven 45.792.
Aliniacions:
LA SALLE IUNAITED: Toni; Parreta, Integrado, Dani Moro, Miguelito; Uri, Juan Cristo, Carapensil, Llorenç (cap.), Edu; David (equip inicial); Santi, Carlos, Juan Pedro, Sobrequés i Jac.
CF ARGENTONA: Paco; Yansung, Chica, Lumidlo, Olgo; Vigatà (cap.), Svetlano, Nadio, Urticáriez; Chao i Arrivederci (equip inicial); Calamárez, Chipironez, Toni Aranyó, Fede i Fernández Chorizo.
Àrbitre: Antoñito Cegátez Luciérnaga, del col.legi de Sant Cebrià.

Sembla ser que la crònica anterior i algun comentari via mail va sortir efecte!! Això i l’arengada habitual de The Coach van fer possible que el respectable presenciés una victòria incontestable i un partit espectacular, digne dels que ens té acostumat darrerament el Barça (no pas el Madrit, ni l’Ejpañó).
No obstant, tot va començar per cagar-s’hi: al minut 20 l’Argentona ja guanyava per 0-2, gràcies a les errades defensives, i tots dos a la sortida d’un corner. El nervis i els crits van començar a aparéixer a les files de l’Iunaited, temerós de que tornés a surtir un partit com el de la setmana passada. I en aquesta tesitura estava la cosa quan el David es va inventar un penalti, que es va encarregar de transformar el Llorenç. Ja tornava l’Iunaited a estar dins el partit. L’Argentona va agafar por, i això va fer que el conjunt local apretés i pressionés com feia dies que no passava.
Fruit d’aquesta pressió va arribar el gol de l’empat, obra del Gole, que va aixecar magistralment la pilota davant la sortida desesperada del porter Paco (es deia Paco de veritat). El partit anava ben encaminat, però encara quedaven uns minuts de patiment: es va fotre a ploure, i una falta des de la quinta forca llençada per l’Argentona va anar a parar a les mans del Toni, qui, ajudat per l’aigua, no va calcular bé la trajectòria de la pilota i se li va escapar de les mans. El contrari tornava a avançar-se al marcador.
Amb aquest resultat, 2-3, es va arribar a la fi de la primera part.
Al vestuario, The Coach va dir que el contrari era millor que l’Iunaited. Això als jugadors els va tocar els pebrots, i en començar el segon temps es van encarregar de demostrar-li que s’havia equivocat dient aquesta begenada.
Dit i fet. Als cinc minuts al Paco li passava el mateix que al Toni: gol del Dani de falta, 3-3. Poc més tard, el Gole, fent veure que anava a fer la seva pirujilla de sempre, sorprèn tothom clavant-la per l’esquadra: 4-3.
L’Argentona estava tocat de mort.
El respectable no s’ho creia, tots estaven eixugant-se les babes entre quinto i quinto.
L’Iunaited va seguir amb la seva pressió ferotge, i va anar a buscar un gol més com a mínim per anar més tranquil per la vida. Llavors va aparéixer el David (ja era hora, esperem que no sigui flor d’un dia) qui, amb dos golets marca de la casa, va rematar la feina.
6-3, però es podia haver arribat a la desena tranquil.lament.
Amb aquesta actitud, pocs punts s’haurien d’escapar. Com en el cas del David, esperem que no sigui la cosa flor d’un dia.
Felicitats a tots els jugadors.
Força Iunaited!!!

JJ Ditxaratxer, el reporter fumeter.

Lo Capi, celebrant diumenge la victòria. Observeu el sarsilio que porta a l'orella...

JORNADA 10 (O crònica de com no s’ha de jugar a futbol).

2008-11-17T03:49:00.000-08:00

Imatge aclaridora del que va ser el partit.

CD VITAMENIA-4
LA SALLE IUNAITED-2
Camp: Estadi Feréstec. 10 espectadors, tres supporters iunaitedencs, que segurament no tornaran a desplaçar-se fora de l’Estadi “Lo Medir”, i uns quants jugadors de petanca, que es partien el cul veient l’espectacle que l’Iunaited va oferir al respectable.
Àrbitre: Felipe Mellado (tenia la pinyata feta caldo).
CD VITAMENIA: Onze jugadors de futbol, a la banqueta alguns més.
LA SALLE IUNAITED: Onze matats, més els suplents.
Entrenador: The Coach.
(No poso els noms, que estic de mala hòstia: no s’ho mereixen).
Santa Maria de Palautordera (efe)-. Horrorós partit de futbol que es va veure al Vallès Orienta, per part de l’Iunaited; el contrari es va limitar a aprofitar les cagades de tot tipus que es va trobar al davant, i que, vist el marcador final i les ocasions que van tenir, va ser encara massa curt.
Un 6-2 hagués sigut més just.
Un cop dit això, hi ha coses que no s’acaben d’entendre. Com és possible que, si la setmana passada es va guanyar al líder merescudament, es pugui fer un partit tan patètic? Intentem esbrinar-ho, aqui van algunes explicacions.
a) Manca d’intensitat: totes les pilotes dividides se les va endur el contrari.
b) Manca d’intensitat 2: la penya, al seu aire. Fora de lloc, mal posicionats, les línies excessivament separades les unes de les altres… Cada pilota perduda era una autopista sense trànsit per al contrari. Alguns, passejant per la sorra, com si anéssin a collir bolets.
c) Manca d’intensitat 3: Quatre-cents mil passades dolentes, tot un rècord Guiness. Això, i no pas tenir el dia tonto (que sempre pot passar), és el que provoca, entre altres moltes coses, que la passada més fácil acabi a peus del contrari.
d) Manca d’intensitat 4: La manca d’intensitat, i valgui la redundància, fa que, com a ningú li agrada perdre, la penya comenci a cridar i a barallar-se, en comptes de pencar i callar (excepte un dels jugadors, que sempre està liant la troca, amb l’àrbitre, amb el públic o amb els propis companys, es jugui bé o malament, plogui, nevi o vagi fumat fins les celles).
Senyors meus, la única recepta per ser competitius, per passar-s’ho bé, per gaudir de l’esport, per guanyar partits i per anar a fer unes birres després del partit amb alegria, és donar el callo i deixar-se de romanços.
“Y lo demás son tonterías”, que diu la cançó aquella…

Sense comentaris

En fi, una puta merda de partit, vergonyós. Així no aniran enlloc.
A veure si espavilen, collons!!

JJ Ditxaratxer, el reporter fumeter i rebotat.

JORNADA 9

2008-11-10T04:03:00.000-08:00

Imatge del partit de dissabte, cedida amablement pel mestre Ibáñez i pel Jac.

LA SALLE IUNAITED - 1

C.F. PALAUENC - 0

C.F. PALAUENC: Sildeflonsol; Palurd, Colíllez, Huevosconchorícez, Furúnculo; Pulpoalavinagreta, Cojónez (cap), Casunlolla, Chistorrilla; López Quintillo i Gutiérrez Soplillo (equip inicial); Pelandrusco, García Cencerro i Olesusgüeps.Entrenador: Pablo Chimenéez.
LA SALLE IUNAITED: Dani; Parreta, Primo, Dani Moro, Uri; Sobrequés, Juan Cristo, Llorenç (cap.), Miguelito; Gole i David (equip inicial); Juan Pedro, Jac, Carlos, Jorge, Carapensil i Toni.
Entrenador: The Coach.

Àrbitre: Joselito Taladro Grípez, del Col.legi Mèdic de Peramàs.

Camp: Estadi “Lo Medir”, 234 espectadors, si comptem a grans, petits i alguna formiga que altra.

Frases mítiques de la jornada:
Sr. Taladro Grípez: Estoy mu enfermo (a lo Capi).
Sr. Taladro Grípez: Estoy mu enfermo (al Gole).
Sr. Taladro Grípez: Estoy mu enfermo (al Juan Cristo).
Sr. Taladro Grípez: Estoy mu enfermo (al Miguelito).
Sr. Taladro Grípez: Estoy mu enfermo (a The Coach).
Sr. Taladro Grípez: Estoy mu enfermo (a en Jac).
Sr. Taladro Grípez: Estoy mu enfermo (a l’Uri).
Sr. Taladro Grípez: Estoy mu enfermo (al Parreta).
Sr. Taladro Grípez: Estoy mu enfermo (al Primo).
Sr. Taladro Grípez: Estoy mu enfermo (al David).
Sr. Taladro Grípez: Estoy mu enfermo (al Dani).
Sr. Taladro Grípez: Estoy mu enfermo (al Dani Moro).
Sr. Taladro Grípez: Estoy mu enfermo (al Juan Pedro –aquest no el va sentir-).
Sr. Taladro Grípez: Estoy mu enfermo (al Dani).
Sr. Taladro Grípez: Estoy mu enfermo (al Formatger).
Sr. Taladro Grípez: Estoy mu enfermo (al Joan Pagès).
Sr. Taladro Grípez: Estoy mu enfermo (a una formiga).
Etc., etc., etc…
Formatger: Quin partidàs, macagunlaputa!

Premià (Hac): Treballadíssima però també merescuda victòria de l’Iunaited contra el líder de la classificació. Fins ahir, és clar. Davant un rival molt ben posat al camps i amb les idees clares, l’equip groc des del primer minut va surtir amb les piles posades, conscient de que el bon partit, malgrat la derrota, de dissabte pessat era el camí correcte per tirar cap a dalt de tot de la classificació i, sobretot, passar-s’ho bé.
D’aquesta manera, el partit va ser una llluita aferrissada, sobretot al mig del camp, i gràcies a les bones maneres de les dues defensas no va haver gaires ocasions de gol per part de ningú. Ja ho va dir el Parreta Senior, en començar la segona part: “avui, qui marqui primer guanya el partit”.
Si és que no hi ha res millor que escoltar la veu del soci…

Una imatge habitual: mentres The Coach fot la seva arengada, alguns fent el capullo.

Dit i fet: després de continua brega i més brega, i un parell d’ocasions per part dels dos conjunts, va arribar una falta, i al Carapensil li va donar el punt de xutar-la. “Deixa’m, deixa’m tirar-la, si us plau!!”, va dir mentres potava.
Gooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooool!!!, va cridar Premià sencera i part del Maresme. La cridòria es va arribar a sentir a Riudellots de la Selva.
El Palauenc va quedar ferit, però no pas de mort, encara.
Mentre el sr. Taladro Grípez seguia amb la seva matraca a tot déu i a la verge maria, l’equip rival va apretar de debò, però la bona defensa per part de tot l’equip, des del primer a l’últim jugador.
Finalment, a pesar dels nervis, l’estadi sencer va esclatar de joia i alegria quan el trencilla va xiular la fi del partit.
Un 10 per a tot l’equip! Jugant així, pocs punts s’escaparan.

J.J. Ditxaratxer, reportes fumeter.

JORNADA 8

2008-11-06T07:32:00.000-08:00

El primo, arengando a la penya. Si hagués tingut un quinto a la mà li hagués sortit millor; amb un aquarius ningú no li va fotre ni puto cas. I el Juan Pedro menys, encara que se'l miri.

Sense que serveixi de precedent, el gran lateral-mig que tenim per la banda que el posin, i que es diu Edu, Edu Ballesteros, el que va fer inventari el dia del Cabrils, s'ha dignat a escriure la crònica d'aquesta setmana. La deixo en castellà, que no tinc temps de traduir-la. I això ja us asseguro que no servirà de precedent ni crearà jurisprudència bloguero-fumbulística.

J.J Ditxaratxer, el reporter fumeter.

Estadi: SMC Arena

Espectadores: Integrao (quejándose de frío), Parreta’s Father (que se desplazó fuera de La Salle), y las habituales Sandra, Mónica e hijos. A última hora se incorporó Miguilla y familia. Era obvio que el partido era importante.

Frase del día: árbitro eres un capullo que malo eres (miguilla), el de al lado, pero si acabas de llegar….

Quintos: Ni uno.

Alineaciones:

Sant Miquel del Cros :Quejiquez (portero), vecino de Amadeu, un tal Guindilla , afortunado, pelotero, churrez, pasapelotez y 4 más.

La Salle United: Esta vez estuvimos todos menos Santi, Integrao y Miguilla.

Arbitro: El calvo de los coj… que dio por válido el segundo gol en fuera de juego, y persiguió a Gole hasta que logró expulsarlo.

Partido de gran intensidad el que se vio en esta hermosa barriada de Mataró. Un United inmenso no pudo sacar nada positivo, pero dejo claras una serie de cosas:

1ª/ Cuando queremos tocamos pelota tiki taka.

2º/ No metemos un gol no al arco iris.

3º/ Si conseguimos mantener un par de partidos esta forma de juego saldremos del pozo de la cola para estar en la parte alta de la clasificación.

Desde el primer minuto estaba claro que equipo iba a llevar el peso del partido, jugando como nunca en esta temporada, y recordando a los mejores momentos de 3ª y 2ªB, La Salle empezó dominando el partido, EL SMC no estaba cómodo en el campo, pero el dominio no se reflejaba en el campo de manera, que como suele suceder en estos casos, en un despiste defensivo el 10 del SMC se adelantó a la defensa y por alto marcó el gol. Toni nada pudo hacer.

A pesar de ello el equipo siguió atacando y creando ocasiones suficientes para empatar, destacar una jugada de Gole que encarando portería fue derribado al borde del área, pero el trencilla no se atrevió a expulsar al defensa que era el último defensor. Esa jugada desquició un poco a Gole que al final de la primera parte no paró de acosar al árbitro, y este después se vengaría.

Así llegamos al descanso, en el que el míster por una vez no tuvo que darnos la habitual arengada, ya que poco se podía corregir.

Empezó la segunda parte dominando La Salle pero, en una jugada aislada y en fuera de juego volvió a marcar el SMC (a destacar el cabreo de Ramón por el gol encajado), pero inmediatamente una jugada de Gole acabó en penalti, que esta vez Lo Capi SÍ que marcó.

A partir de ese momento la presión del United fue total, y sólo en pelotazos largos el SMC lograba crear peligro. Aún así las cosas este día no podían acabar bien, y en un pase en profundidad el Gole, que iba mirando hacia el cielo por si llovía, se llevó al portero por delante, y eso le costó la segunda tarjeta y una ducha anticipada. Aún así, The Coach intentó ir a por el partido y jugó con 3 defensas.

Pero no era el día, y tras varias ocasiones claras de Carequinha, Dani, etc.. acabó el partido en un triste 2-1.

JORNADES 6 I 7

2008-11-06T04:43:00.001-08:00

He posat aquesta foto de l'any passat perqué em sembla que defineix el que teníem llavors, cosa que no passa encara, aquesta temporada: UNIÓ.

F.C. CABRILS-3
LA SALLE IUNAITED- 3
En la sisena jornada, l’Iunaited s’enfrontà, en un camp remodelat i deliciós per a la pràctica fumbulística. Com passa de tant en tant, l’equip va surtir empanat i en 15 minuts va rebre tres gols com tres solets, fent el contrari un equip de Champions, ja té collons la cosa. Llavors l’equip es va despertar, ja era hora, i al cap de poc un magistral llançament de falta executat pel Llorenç des de la quinta polla, va reduir distàncies. L’Iunaited va entrar en el partit. Així, uns minuts més tard el Gole va marcar el segon, i llavors… Llavors va començar la tònica habitual d’aquesta temporada: fallar gols.
Així va anar la segona part, vinga a fallar gols i més gols. Sort que al Gole se li va aparéixer la verge de Lourdes (on va anar el Gallego la setmana passada) i d’un cop de cap inapel.lable va aconseguir el gol de l’empat.
Després del partit, quintos i més quintos, per variar.

CF. TIROL- 1
LA SALLE IUNAITED-1
Partit per oblidar, simplement. El Tirol va meréixer guanyar però de totes totes: tres pals i un munt d’ocasions errades, i menys mal del nostre porter, el Toni, que a més va aturar una pena màxima, si no, encara ens en foten un cabàs. I passo de seguir amb la crònica d’aquest partit, que m’emprenyo. Per cert, Lo Capi va fallar un penalti.

Una mica més i ens donen pel cul de veritat.

JORNADES 1,2, 3, 4 i 5

2008-10-13T03:57:00.000-07:00

Impressionant cagada, oi? Com la del Llorenç, com les del David, com la de l'Edu...

Hola, matats! Us parla J.J. Ditxaratxer, el reporter més ídem de tota la galàxia esportiu-periodística. Perdoneu pel retard, però és que no m’havia sortit dels collons de començar aquestes mítiques mítiques cròniques de les que tant i tant en gaudiu.
Dit això… Benvinguts tots a una nova temporada d’aquest increïble “uondertim” que és La Salle Iunaited! Després d’assolir el segon ascens consecutiu i celebrar-ho, com Alà i Yahveh (Yoví yová cada dia te quiero má) mana, a Conil (Cadis), i de recuperar forces aquest estiu que acabem de deixar enrere, l’equip està de nou amb prou forces per dur a terme una nova campanya victoriosa, amb l’objectiu d’estar al més amunt possible a la classificació i, perquè no, somiar amb un nou ascens, encara que tots sabem que serà força difícil i tal i què qual piribimpimpim piribimpimpam.
La temporada ja ha començat, per si algú encara no se n’ha assebentat. Per tant, faré un petit resum dels partits fins ara jugats, que si els hagués d’escriure com habitualment, em cansaria, i ja tinc una edat.
Vaig pallà:
1ª Jornada: VETERANS PREMIÀ-4 - LA SALLE IUNAITED-4.
(Ho sento, però les fitxes tècniques dels partits, avui me les salto). Primer punt aconseguit per l’Iunaited davant un dels equips que de ben segur estaran a dalt de la classificació. Empat que va fer justícia al què es va veure al camp, malgrat la darrera jugada del partit on en Llorenç (14), tot sol enfront el porter contrari, va enviar la pilota fora.
2ª Jornada: LA SALLE IUNAITED-0 – C.F. ARGENTÀLIA-5.
El resultat ho diu tot. El nostre company d’ascens ens va fotre un bany, sobretot per manca d’intensitat de l’Iunaited i degut a les nombroses baixes. Com l’any passat. Esperem que no torni a passar.
3ª Jornada: C.D. LLINARS-1 – LA SALLE IUNAITED-1.
Un resum del partit? El Déu que va matricular al puto àrbitre. Ens va anular tres gols, i va deixar una frase per a la posteritat: “Ej que me lo he repensao”. No obstant, també quedarà per als anals històrics de La Salle la quantitat acollonant de gols claríssims fallats per, sobretot, en David.
4ª Jornada: LA SALLE IUNAITED-5 – PONT TRENCAT-2.
Primera victòria groga davant un rival teóricament dèbil, que va donar més problemes dels previstos. Menys mal que al Carapensil li va donar per fer un hat-trick.
5ª Jornada: LA SALLE IUNAITED-5 – C.D. CARDEDEU-1.
Plàcidíssim partit contra un dels rivals més dèbils que s’ha trobat l’Iunaited en els últims temps. A mig gas van caure cinc gols, que podien haver sigut vint-i cinc.

Bé, fins aquí el resum ràpid d’aquestes cinc primeres jornades. Esperem que la ratxa de dues victòries es vagi ampliant partit a partit, cosa que no serà possible, com sempre, sense treball, perseverància, unió i totes aquestes xorrades que se solen dir.

FORÇA IUNAITED!!!

Pd: Des d’aqui donem la benvinguda als nous fitxatges d’aquesta temporada: Dani Moro, Santi Gallego i Carlos. A veure si s’ho curren…

JORNADA 34

2008-05-27T00:15:00.000-07:00

Foto de germanor entre La Salle Iunaited i La Salle Independent. Tant de germanor va anar el tema que ens van fotre tres, van salvar la categoria, i a nosaltres se'ns va quedar cara de gilipolles.

Fotofreak d'homenatge al Rafa, el més gran jugador brasiler que ha existit mai, el qual va penjar les botes el darrer partit. Per animar la celebració, la seva dona, el Maradona i la Rosi es van caracteritzar, en un atac d'originalitat, de Chiquilicuatre & Cia. El Gole no se sap què collons fot aqui, potser va tenir enveja de veure'ls fer el burro.

LA SALLE IUNAITED - 0

LA SALLE INDEPENDENT - 3

Més val que no la faci, la crònica.

J.J. Ditxaratxer, reporter fumeter.

LO MEDIR SONG

2008-05-22T15:31:00.000-07:00

Demasiados años
hemos jugado en la tierra
Dejándonos las rodillas
Llenas de heridas abiertas

El campo tan lleno de hoyos
Que parece un patatal
El balón no te obedece
Si va al corner es normal

Con este panorama
Cómo vamos a ganar
Aunque nos suene la flauta
Y de goles caigan un par

Aunque alguien vaya
y diga: “ya está bien”,
Con un buen campo de hierba
Caen cien

CAMPOOOO,
QUÉ BONITO EL CAMPOOOOO,
LA SALLE IUNAITED
VAMOS A GANAR

Hasta que un buen día
al Medir, el presidente,
se le hincharon los cojones:
“la hierba va estar presente”.

“Es que me enternece
Tener la hierba en mi puño
Son recuerdos de la infancia
Alfalfa, ganado y truño”.

Así que el presi
Se puso a trabajar
Contactos, politiqueo y lo demás

CAMPOOOO,
QUÉ BONITO EL CAMPOOOOO,
LA SALLE IUNAITED
VAMOS A GANAR

Tierra, mar y aire
Removió el condenado
Puso firmes a la peña
Y el campo está terminado.

Seguro que ahora
Jugaremos mucho mejor
Sin hoyos, baches y barro,
Daremos más bien terror

El contrario se acojonará
Avalanchas de buen juego
Se verán

CAMPOOOO,
QUÉ BONITO EL CAMPOOOOO,
LA SALLE IUNAITED
VAMOS A GANAR

Desde aquí un saludo
A los hinchas amarillos
Agarrados a sus quintos
Y algunos a sus purillos

Mister y jugadores,
sentimos estos colores,
Unidad, trabajo y suerte
Amarillo hasta la muerte.

Este año iremos a arrasar
Luego lo celebraremos
En el bar.

CAMPOOOO,
QUÉ BONITO EL CAMPOOOOO,
LA SALLE IUNAITED
VAMOS A GANAR

CAMPOOOO,
QUÉ BONITO EL CAMPOOOOO,
LA SALLE IUNAITED
VAMOS A GANAR

JORNADA 32

2008-05-16T08:52:00.000-07:00

Estat d'èxtasi d'un hooligan iunaiteder, després guanyar el seu equip.

A SEGONA!!!
L’Iunaited assoleix el seu primer objectiu de la temporada gràcies a una treballada victòria i a la derrota de la P.M. Iluro.

LA SALLE IUNAITED – 2
LES FALDES DEL MONTSENY – 1

LA SALLE IUNAITED: Toni; Parreta, Integrao, Primo, Edu; Carequinha, Juan Cristo, Llorenç (cap.), Juan Pedro; Gole i David (equip inicial); Jorge i Jaume Pitxilla
(Nota: el Miguelito es va esborrar d’aquest partit, igual que de l’anterior).
Entrenador: The Coach.
LES FALDES DEL MONTSENY: Antoñita; Eufrasia, Baldomera II, Cerdillo, Minifarda; Cigarritocenigazagoitarena, Pallús; Cinganillo i Butanero (equip inicial); Bolinguetins, Orificio i Gutiérrez Melindro.
Entrenador: Baldiri Gutiérrez De Collons.
Àrbitre: Heráclito Nomevaciles Caparrós.
Premià (efe)-. Nova victòria de l’LSI (i ja van...) que serveix a l’equip per pujar de categoria (oeoeoeoeee, alcolalcolalcooool etc etc) per segon any consecutiu. La xerrada prèvia de The Coach, curta però contundent, va provocar que els iunaiteds sortissin a menjar-se la gespa (suposadament, és clar, a veure qui té collons a pasturar herba de plàstic) des del primer moment, davant Les Faldilles, equip més dur del que sembla pel seu nom i per la seva classificació. Així va ser, arreconant al contrari en els primers compassos del partit, però Les Minifaldes mica en mica es va espolsar el jou a què el tenia sotmès l’Iunaited i va començar a arribar amb perill a la porteria del Toni, fins que, com estava cantat, una errada conjunta de la mitja i de la defensa va permetre avançar a l’equip visitant amb el gol aconseguit per Cinganillo.
El partit es posava costa amunt per l’Iunaited, i més quan es va arribar a la segona part sense aconseguir empatar.
Però, com va sent habitual, les indicacions de The Coach van esperonar l’orgull de l’Iunaited i només reprendre el partit el Juan Pedro, des de la banda esquerra, es va fotre fins a la cuina i d’un xut rabiós i ras va empatar el partit. El partit tornava a començar, i l’LSI tornava a creure en les seves possibilitats. Va seguir apretant al Les Faldilles, però aquest es defensava bé, amb ordre. Fins que, faltant vint minuts per acabar, un corner llençat pel Primo va ser interceptat per les mans de Baldomera II. Mans claríssimes, i penalti!! Així el va xiular el sr. col.legiat Nomevaciles: piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!
El contrari no va protestar, de tant clar que era.
L’hora de la veritat. El públic, nerviosíssim.
Un del públic, que no volia ni mirar...

Un altre, menjant-se els dits...

Un dofí i una vaca, molt colegues ells, aliens a l'espectacle que tenia lloc a l'estadi Lo Medir.

El jugadors, també... I ara qui el tira? The Coach es renta les mans: vosaltres mateixos! Qi havia, doncs, de prendre la responsabilitat? Doncs Lo Capi, que per això li paguen. Agafa la pilota, la col.loca, es lliga ben fort la bota del peu esquerre, s’aixeca, mira el cel (hòstia puta, l’he de fotre per collons), i es col.loca per xutar. Dos passes enrera. L’àrbitre, sr. Nomevaciles, xiula de nou: piiiiiiiiiii!! Xuta el Llorenç i golgolgolgolgolgolgoooool! Goooooooooooooooool de l’Iunaiteeeeed!!

Més o menys, així va anar el penalti. Goooooool!!

El públic i els jugadors grocs esclaten de joia i alegria, desfogant-se amb ganes dela tensió anterior, mentres es dedica el gol a la memòria del pare del Juan Crispo. La victòria estava més a prop.
Però encara quedava partit. Llavors va aparéixer la solidesa defensiva de l’LSI, el qual, des del primer fins a l’últim jugador (menció especial per a l’Integrao, ya era hora, cojones, i del Jaume Pitxilla), van convertir la porteria defensada pel Toni en un mur infranqueable. Fins i tot es va tenir alguna portunitat més per augmentar el marcador.
Amb el públic demamant la fi del partit, més que res perquè eatava plovent a bots i barrals, el sr, col.legiat Nomevaciles va assenyalar la fi del partit, convertint l’estadi Lo Medir en un humit orgasme total.
Victória i a segona!! Ara només queden dos partits que necessàriament cal guanyar per quedar campions de la categoria. Així, la felicitat serà completa.
Força Iunaited!!

J.J. Ditxaratxer, el reporter fumeter.

JORNADA 31

2008-05-14T04:10:00.000-07:00

LA CONTRACRÒNICA, per Llucià Anàlisins.

El reporter fumeter, J.J. Ditxaratxer, està desaparegut (de tant en tant li passa), així que a un servidor li han encomanat comentar la darrera jornada. Però, com jo no tinc res a veure amb la manera d’escriure del titular, vaig a fer la crònica que em passi pels collons.
D’entrada, no poso les aliniacions ni els encapçalaments habituals. Però em mullaré més que el fumeta aquest de merda, i parlaré de tots els jugadors. Un per un.
Vamos pallá.

LA SORRA JA NO ENS VA BÉ (aquest seria el titular).
Malgrat tot, l’Iunaited continua líder gràcies al goal-average (aquest seria l’annexe).
SANT MIQUEL DEL CROS – 2
LA SALLE IUNAITED - 1
El Cros-. Un jugador de l’LSI va dir, abans de començar el partit: “aqui no he guanyat mai”. Doncs xatín, de moment seguiràs sense poder aconseguir endur-te la victòria, perquè l’Iunaited va caure derrotat justament davant el Cros qui, sense fer res de l’altre món, va dur el joc al terreny que més li convenia i va dominar el partit sense gaires entrebancs.
Com ben diu el titular, l’Iunaited s’ha acostumat al camp d’herba, a intentar tocar-la: en vuit mesos ha perdut el que fins fa no res era l’habitual per aquests camps de Déu: hòstia a la pilota i tots cap amunt, a veure si sona la flauta.
Tot molt anglès però de futbol res.
Però m’aturo en el meu anàlisins, que podria ser interminable, i m’acordonaré en els jugadors, com he dit al principi. Un per un.
Pensant-m’ho millor… Mira, saps què? Que no vull fer carnassa de ningú ni tampoc que algú agafi una depre de cavall per les crítiques, així que ho deixaré córrer.
Només dir que l’Iunaited ho va intentar, com sempre, però no va ser possible assolir un resultat positiu. A pesar de la derrota, no tot són males notícies, ja que els jugadors de l’LSI continuen depenent d’ells mateixos per, no tan sols pujar de categoria, sino també de guanyar la lliga.
AMEN.

Força Iunaited!!

Pd: No hi ha reportatge gràfic, al Ramon se li va cascar el bluetooth i l'Estéreo estava treballant (juajua!)

galeria fotogràfica iunaited - alsus (i 3)

2008-04-30T03:42:00.000-07:00

A un jugador de l'Iunaited li va donar per fer abdominals enmig del partit, i és clar, el sr. Cebadíllez va haver d'aturar el partit, encara que aquesta incidència no està reflexada en el reglament.

L'Uri, fent gimnàstica sueca, i The Coach, fent-se el xulo.

galeria fotogràfica iunaited-alsus 2

2008-04-30T02:28:00.001-07:00

-Vaya colleja que me han dao -, diu el Juan Pedro.
- Porto la samarreta al revés, oi? -, diu el Jaume Pitxilla.

Hooligans de l'Iunaited. D'esquerra a dreta (més o menys): Joampa, Esther, Maite, desconegudes, Gemma, desconegudes, Mònica, Amadeuet, Raquel i Griselda.

Això és una banqueta i el demés són tonteries. Quins cossos més serrans!

El Sobrequés, a la seva bola però sense jugar, l'Uri, el Gole calentant, i el mític Avi, per una vegada sense el seu sempitern xupit de Cardhu.

- Miguelito, cubre la banda, cojones!!

galeria fotogràfica iunaited-alsus 1

2008-04-30T02:05:00.000-07:00

No només el Sobrequés va a la seva bola, el Carapensil també.

"Ésser o no ésser", pensava el Dani...

Fi de la primera part: L'Iunaited marxa cap al vestuari a escoltar les indicacions de The Coach .

"Bueno, mecagüenlaputa! A quién le voy a meter hoy?", pensa el Juan Cristo...

El pare de The Coach, comptant els punts que falten per quedar campions

JORNADA 30

2008-04-29T04:34:00.000-07:00

Foto artística del nostre fotògraf.

LA SALLE IUNAITED – 4
C.F ALSUS MATARÓ - 0
Camp: Estadi Lo Medir, 69 espectadors i 5.765.242.131 caixes de quintos.
Àrbitre: Emerenciano Cebadíllez, del Col.legi de Peramàs.
LA SALLE IUNAITED: Dani; Parreta, Integrao, Jorge, Jaume Pitxilla; Carequinha, Jorge, Llorenç (cap), Edu; Gole i David (equip inicial); Juan Cristo, Juan Pedro, Primo i….
Entrenador: The Coach.
C.E CABRERA: Guatisneik; Truño II, Candelero, Huracánez, Porlabández; Alpargatas III, Humo (cap), Quevienelzorro, Lomo Adobao; Sánchez Matao i López Yepeta (equip inicial); Carantóñez, García Acordeón i Olesusgüevos.
Entrenador: Pablo Chimenéez.

(Hac).- Incontestable victòria de l’Iunaited contra un rival directe per pujar de categoria com és l’Alsus Mataró, a qui tenen ben presa la mida. El partit, amb un dia esplendorós, va començar amb una mica de respecte i por per part de tots dos euips, sobretot per part de l’Iunaited, que venia de perdre després de tropecents partits. Però ràpidament la concentració pre-matx va tenir efecte i, als vint minuts, una centrada del Carapensil dins l’àrea és rematada impecablement pel Gole, emulant Bakero contra el Kaiserlautern. L’Alsus ho intentava però no trovaba la manera d’apropar-se amb perill a la porteria del Dani. Abans d’acabar la primera part, una desgraciada jugada tonta va lesionar el Carapensil al canell, que de seguida va marxar cap a l’hospital acompanyat del Ramon (grande, Ramon), on li van enguixar tot el braç i té per a sis setmanes. Cal joderse, que se sol dir. Força Carapensil!!

L'Uri, a la mitja part, mirant-se al Sr. Cebadíllez: "Què, tens algun poblema, matat?"

En la represa, les adversitats encara van fer més fort l’Iunaited: abans de que passés un minut, el David va marcar el segon gol, després d’un robament de pilota per part del Juan Cristo.

Moment en el qual el David marca el segon gol.

El partit estava ben encarrilat, però no estava la cosa per refiar-se’n. L’Alsus apretava, però sense perill, gràcies a la defensa numantina per part de tots els jugadors de l’Iunaited. Com ha de ser un equip, collons.
Llavors es van començar, aparentment, a torçar-se les coses per l’equip groc. Unes mans tontes de l’Integrao (se me ha ido la olla, Llorenç), que ja tenia una tarjeta, fan que l’LSI es quedi amb 10 jugadors. Però ni així l’Alsus era capaç d’arribar amb un cert perill. Tot al contrari, les ocasions se succeïen a la porteria de Guatisneik. Per acabar de rematar la mala sort, el Juan Cristo (bé, això ja es pot dir que no és mala sort, sino habitual) es va autoexpulsar amb dues targetes grogues tontes, i ja tenim l’LSI amb nou jugadors.

"Yo a éste le meto, hoy", diu l'Edu.

Va ser quan va aparéixer de veritat la casta (quina ràbia en fa aquesta paraula) de l’Iunaited: a la sortida d’un corner, el rebuig va a parar al pit del Juan Pedro, que, baixant la pilota a terra, engalta un fort xut que toca al travesser i s’introdueix dins la porteria de l’Alsus. Gooooooooooooool!!, crida fora de si la grada. El partit es pot dir que ja estava dat i beneït, però encara va haver un altre gol del David, buscant allà sota les pedres i emportant-se la pilota pels seus collons, augmentant encara més la diferencia. La grada, presa de l’èxtasi que això va provocar, vinga a fer-se gaioles de plaer.

El Gole, extasiat de felicitat, després de pelar-se-la allà mateix.

Uns minuts més i, amb la tranquilitat de la feina ben feta, l’Iunaited encara va tenir alguna oportunitat més (amb 9 jugadors!), però el partit ja no va donar més de si.
En fi, de nou líders en solitari i ja només queden quatre jornades per que acabi la Lliga. Amb aquesta actitud, segur que la victoria final no s’escapa.
Conil és més a prop.

FORÇA IUNAITEEEEEEED!!!!

J.J. Ditxaratxer, reporter fumeter.
Afotos: Estéreo, àlies Josep Maria Ferrer i Messeguer.

POSTALS IUNAITED

2008-04-26T04:25:00.001-07:00

El Fernando, el Maradona, m'ha enviat aquesta foto i m'ha demanat que la pengi. És de fa... 26 anys, crec. A part d'ell, entre els membres de l'Halcón Negro C.F. apareix un actual jugador de l'Iunaited.

JORNADA 29

2008-04-24T04:30:00.000-07:00

AQUÍ VIENE JUAN “EL BUENO” (*)
CON UNA IDEA FIJA EN LA MENTE
SE APARTA LA GENTE DE SUS OJOS
FRÍOS COMO EL HIELO
[……]
VAMOS A VER
QUIÉN ES AQUÍ LA LEY
Radio Futura: “La Ley”.
(*) En el nostre cas, Juan el Cristo.

EL FURGO ES ASÍN. FI A L’ESPECTACULAR RATXA DE L’IUNAITED.

C.E. VILASSAR B - 3
LA SALLE IUNAITED – 1
(Vilassar de Mar)-. Coliseum Vilassarenc3,1416 espectadors, i amb el bar tancat, per a desesperació dels seguidors iunaiteders, sobretot per al Pions.
Àrbitre: Celedonio Mostáchez Risuéñez, del Col.legi de Los Bloque.
C.E. VILASSAR B: Valencià; Burro, Bullàtez (cap), Edadepiedrix, De Nabo; De Rodillas, Piltrafiya, Pérez Machete, García Morcilla; López Nocilla i Huevo Kínderez (equip inicial).LA SALLE IUNAITED: Gole; Parreta, Integrao, Carapensil, Edu; Juan Cristo, Jorge, Llorenç (cap), Primo; David i Juan Pedro (equip inicial); Sobrequés, Miguelito, Carequinha i Jaume Pitxilla.

(Ele).- “En aquesta vida, no tot són flors i violes”, que va dir el poeta (quin? I jo què sé). Algun dia havia de passar. L’LSI va caure derrotat después de setze jornades imbatut, amb un balanç de quinze victòries i un empat. Malgrat això, es manté líder, empatat a punts amb el Sant Miquel del Cros.
Derrota, per altra part, totalment immerescuda. L’U.E. Vilassar B es va apropar a la porteria del Gole (i més tard, del Juan Pedro) en dues ocasions i va fer tres gols. Increïble però totalment cert: un estúpid penalti, una errada defensiva de la defensa (tú solo no, Integrao, no hagas caso al Carapensil que no tiene ni puta idea) en una jugada sense perill aparent, i una falta de les que entren una de cada cent.

El Carapensil, abans de tenir un des seus mítics amagos de potar.

Per contra, l’Iunaited va gaudir d’innumerables ocasions per haver-se emportat la victòria sense cap mena de patiment, en especial en la segona part, quan, a més de tenir sis o set oportunitats molt clares, va fallar un penalti (Carapensil) i va enviar una pilota al pal (Carequinha).

El primo, cobrint l'àrbitre... No el va deixar tocar pilota.

Va començar marcant el Vilassar, però al cap de poc l’Iunaited va empatar mitjançant el David. En la primera part, malgrat el domini groc, no van haver gaires opcions més d’augmentar el marcador, però la impressió general era que en la segona part s’enllestiria el partit.
Doncs no, vés per on.

Arbiiii!!! Arbiiii!! Faltaaa!! Faltaaa!! Targetaaaa!!!

L’Iunaited va sortir enxufat, decidit a matar el partit i endur-se tres puntets més al sarró. Però, en l’única aproximació del Vilassar, i en l’abans esmentada errada defensiva, es va tornar a avançar al marcador. Llavors, l’equip groc es va enrabietar de debò, i va acorralar el contrari a la seva àrea. Les ocasions es van anar succeïnt: que si el penalti, que si el pal, que si una del David, una altra (la més clara de totes) del Juan Cristo, que per cert a veure quan es calma d’una puta vegada, que desquicia fins i tot al públic (i és ben cert, això que dic, m’ho va comentar un tal Átese. Potser per aquesta raó l’LSI anava massa accelerat, o per l’ànsia excessiva de voler guanyar. Pero qué chulo que é mi ninio! The Coach, intentant calmar al que te dije i a la resta de l'equip.

I la bola que no entrava, tocat els ous. I per acabar de rematar la tontería, va el Vilassar i en una falta que no portava perill aparent va aconseguir el tercer gol, macagundéu. Ja a la deseperada, l’LSI encara va gaudir d’alguna ocasió més per reduir distancies, però.. más de lo bisbo, que se sol dir.

Masses crits, masses crits... Però aquest és l'únic moment del partit on el Juan Cristo no va aixecar els braços per queixar-se.

En fi, derrota de l’Iunaited després de molts i molts partits. Però no passa res, ningú no hauria donat un duro per ells fa sis mesos, oi? I a més, segueixen depenent d’ells mateixos: ara venen dos partits que acabaran de definir quina ha de ser la classificació final.

PULUTANT.... FORÇA IUNAAAAAITEEEEEEED!!!

J.J. Ditxaratxer, reporter fumeter.
Afotos: Estéreo, àlies Josep Maria Ferrer i Messeguer.

JORNADA 28

2008-04-16T14:18:00.001-07:00

The Coach, durant el partit... No és d'estranyar, doncs, que el joc de l'Iunaited anés com anés (foto cedida molt amablement per l'Estéreo, nou fotògraf oficial de l'Iunaited. A casa, al menys; fora segur que passa).

MALGRAT L’EMPANADA MENTAL, L’IUNAITED GUANYA I ES COL.LOCA LÍDER.

Camp: Estadi Lo Medir, 45 espectadors i 3.787.659.786 caixes de quintos.
Àrbitre: Rocky Bar Boa, del Col.legi de la Derbi Paleta.
LA SALLE IUNAITED: Toni; Jaume Pitxilla, Primo, Jorge, Edu; Jac, Carapensil, Llorenç (cap), Juan Cristo; Juan Pedro i David (equip inicial); Parreta, Integrao, Sobrequés, Dani i Gole.
Entrenador: The Coach.
C.E CABRERA: Roldós (aquest es diu així); Balíllez, Cojinete, Llefiscós, Tumpare; Taputamare, Ladelveí, Laltra, Lademesenllà; Tumàs i Zumbadins (equip inicial); López Colilla, Bermúdez Philipmorris i Chester García.
Entrenador: Lluís Prenafeta Bofarull.
Premià de Mar (eme)-. Emocionant partit el que s’ha pogut veure a l’incommensurable, incomparable i acollonant estadi “Lo Medir”, del qual es comenta pels llocs que l’arquitecte Norman Foster el va agafar com a model per a la futura remodelació del Camp Nou. A banda d’això, pocs adjectius positius més es poden dir d’aquest partit, ja que el joc de l’Iunaited va deixar molt que desitjar, lluny del nivell exhibit en aquesta segona volta.
El partit va començar amb un sol de puta mare i una temperatura ideal per a la pràctica de qualsevol esport, inclós l’enlliting, l’esport més vell del món. L’Iunaited tocava i tocava, xino-xano, i de seguida va tenir un parell d’oportunitats clares. A la tercera, el David va inaugurar el marcador, vés per on.

EL David Pinilla, autor dels quatre gols, abans que se li aparegués la Verge del Loreto.

Llavors incomprensiblement (bé, jo si que conec la raó, però només li ho comentaré a The Coach), els grocs van baixar la guàrdia i van començar a patir, a ser dominats, i fruit d’aquesta tonteria que l’Iunaited portava a sobre (tots els jugadors, però especialment lo capi i algun més), faltant un minut per acabar la primera part un mal rebuig del Toni el va aprofitar el Cabrera per empatar, aprofitant la passivitat de la defensa groga.

Perill!! El Toni mira malament!!

En el descans, l’habitual arengada de The Coach no va sortir efecte, i només començar el Cabrera es va avançar al marcador. Els nervis, els crits i tot el que no ha de fer un equip de futbol van aparéixer de cop: amb això, és normal que no millorés gens ni mica el joc de l’Iunaited.
Malgrat això, llavors va aparéixer la tontada aquella que es coneix com “la sort dels campions”. En un dels atacs salleros el David, omnipresent, va tornar a marcar. El Cabrera, però, va seguir plantant cara, inclús jugava millor i tot. Des de la banda, els hoologans grocs, cantant tots bolingues l’himne de l’Iunaited “Campooooo, qué bonito el campoooooo!!” després d’unes quantes caixes de quintos, intentàven animar l’equip davant el temor a perdre aquest partit.

El conegut hooligan Joampa, president dels Batallons Grocs, preocupat pel joc del seu equip.

I la cosa, encara que continuant amb la mateixa caraja, va donar els seus fruits: el David, il.luminat aquest partit per la Verge del Loreto (ande me meto), va fer el seu tercer gol, i de seguida el quart.
Entre el tercer i quart gol, però, va passar la nota negativa del partit. Al Gole li va donar el punt de fotre’s a la barrera en una falta i el fort xut li va anar a parar al tarro, i es va quedar fet caldo. Però va seguir jugant, i amb la celebració del quart gol es va començar a marejar, dient-li al Llorenç: ” Cógeme, Yové, que me mareo!!No veo, no veooooo!!!”, i se’l van endur al vestuari, amb the doctor com a mestre de cerimònies. Afortunadament, a pesar de que l’ambulància se’l va endur en llitera (imatge esfereïdora com poques), la cosa va quedar en un no res i a les deu de la nit el Gole ja tornava donar pel sac a cal Vicenç, segons fonts fidedignes.

El Gole, poc abans que es posés cec.

Aquest fet va apaivagar els ànims de tots dos equips, sobretot a l’Iunaited, que va seguir fent el capullo i va encaixar el tercer gol en contra. Afortunadament, ja quedava poc i els tres punts es van quedar a l’Estadi “Lo Medir”.

Tothom seguint la jugada, fins i tot el sr. col.legiat Rocky Bar Boa i, com sempre, el Sobrequés, al fons a l'esquerra, al seu aire.

El més positiu de la jornada és que els principals rivals van punxar, i d’aquesta manera, l’LSI torna a ser líder, que no ho era des de la tercera jornada.
Esperem que la cosa duri i així acabi la temporada, però encara queda molta feina a fer. Ara s’acosten els partits decisius de veritat (tots ho són, però), i cal posar-se les piles duracell, perquè si juguen com aquest darrer partit, ho passaran malament: la part del davant de la classificació està encara molt atapaïda.
De totes maneres, estem convençuts que la força i la unió que té tot l’equip farà meravelles. Però donant el callo i estant per la feina, xavals!!
FORÇA IUNAITEEEEEEEEEEEEEEEEEED!!!!!

J.J Ditxaratxer, reporter fumeter.

JORNADA 27

2008-04-10T03:59:00.000-07:00

Si fem aquest careto, el contrari se'ns acollonirà i serem imparables.

C. E. PALAFOLLS - 0
LA SALLE IUNAITED – 2
(Palafolls)-. Nou Estadi La Quinta Polla. 69 espectadors, amb una nutrida presència de seguidors sallers. No hi va haver aldarulls, ja que el bar també estava a la quinta polla, i sense quintos, l’eufòria i la mala hòstia es contenen bastant bé.
Àrbitre: Tiburcio Panfleto Rebozado, del Col.legi d’Àrbitres del Bar Becho.

C.E. PALAFOLLS: Michelínez; Trúñez, Cipótez, Pollifardeu (cap.), Butifarra; Peter Valdivieso, Llobarro, Hierbas Provenzales, Chirimiri; Mohamed Poténtez i Hernández Carajillo (equip inicial); Bocatacalamares, Tecantanlospieses i Ruiz Raviolis.
Entrenador: Nancy Sinatra.
LA SALLE IUNAITED: Dani; Jaume Pitxilla, Primo, Jorge, Miguelito; Jac, Juan Cristo, Llorenç (cap), Sobrequés; David i Juan Pedro (equip inicial); Ramon, Toni i .
Entrenador: The Coach.

(Pe)-.
Los dos batallones cara a cara ante un sol abrasante, el encuentro es a las 15h00 del Sábado 04/04 tal y como habían acordado los generales de los 2 ejércitos.
Una batalla y un solo ganador. Con su corneta, Amadeón espolea a su ejército para que avance las líneas, pero el ejercito Palafollensis tampoco quiere ceder terreno. Hay mucho en juego.
Primo Primus ataja las embestidas del rival con una agresividad inusual, las flechas se estrellan contra las armaduras Unadienses. No hay vencedor claro, y el sol que sigue luciendo parece estar afectando más al ejército Palafollensis. Aún así, un infiltrado se cuela en las líneas Salleras y llega casi hasta el castillo, pero ahí está Dani que detiene su intento e intimida al contrario: “deberéis sufrir mucho para haceros con nuestro Castillo” pensó Dani, convertido en Danielón!
Después de 45 minutos de batalla, los ejércitos se repliegan para oir los consejos de sus estrategas. Los caídos en batallas anteriores, y que en esta, están en la retaguardia, animan a sus compañeros para conquistar el triunfo. Conscientes de que la batalla no va a ser fácil, pero concienciados, vuelven a salir al campo de batalla, esta vez para culminar todo el trabajo de desgaste hecho durante la primera envestida. Hacia la media hora de la reanudación, y mientras los lisiados llegan con más provisiones para su ejército, Super Miguelitus se interna por el flanco izquierdo para con su hacha apartar al primer adversario, seguido de otro, y tras una jugada de ingenio escabullirse por lo bajo de un tercero, cediéndole a David la oportunidad de abrir las compuertas del castillo enemigo. Este último que estuvo cansando al contrario durante toda la contienda, no falla y planta la primera bandera, lo más difícil esta hecho, pero Super Davidus y sus aliados quieren más. La batalla no se ha terminado y sólo pueda culminar con la victoria de uno de los 2 ejércitos. Sin duda el efecto de dicho ataque ha herido mucho al rival, LSU lo sabe, y no desperdicia la ocasión de herir de muerte al ejército contrario.
Además las noticias llegadas del sur de la región Maresmeña también son positivas: el ejército Crossensis, el más poderoso hasta ahora, no puede avanzar contra Rocafondius, asimismo que Alsus contra los ejércitos del sur-este.
Los Unadienses luchan y luchan, ninguno de sus integrantes flaquea, ni la temperatura asfixiante puede con ese ejército que siempre se crece ante las adversidades, todos tienen intactos sus armaduras, sus escudos, sus espadas siguen en todo lo alto, que bravura!!
Hacia el minuto 38 de la segunda batalla, el esférico ardiente lanzado desde la 2ª línea Unadiense es recogido nuevamente con maestría por David, que culmina el gran trabajo realizado por él y todo su ejército, para clavar la segunda bandera en lo más alto de las torres del castillo Palafollense. Este se desmorona, entiende que ha sido derrotado. Amadeón y Llorensus firman la claudicación del ejército rival, hemos conquistado Palafolls!!
Sólo quedan 7 batallas, y hay que ganarlas una a una para ganar la guerra, y con ello nuestra amadas tierras del Maresme. Esta semana nos toca conquistar Cabrera.

Paro ya que me estoy animando y estoy currando, a ver si me voy a coger una espada y me planto en medio de la ronda pensando que soy Alejandro Magno!

VISCA LSU!!! Y EL HOMBRE DE LA SEMANA que esta semana es:
TODO EL EQUIPO

Màximo Valverdus, reporterus ditxaratxerus.

FRASES MITIQUES (6)

2008-04-06T11:13:00.000-07:00

"Lo meu és genètic".
DAVID PINILLA DIXIT.

CONSELLS PER MILLORAR EL RENDIMENT FUMBULÍSTIC (IV): Dieta pre-partit

2008-04-04T02:26:00.000-07:00

Com podeu observar, el Kahn i demés jugadors alemanys també es foten com els ninjas.

Tothom sap, i el que no ho sàpiga només ha de llegir-se aquest article i punt, de la importància cabdal que té una correcta alimentació per a un esportista d'elit, i no tan d'elit també. No és el mateix fotre’s un bon àpat, a més del vermut, amb tres plats, postre, vi, carajillos i quatre copazos de whisky (oi, Gole?) just abans del partit, que limitar-se a un bon plat d’hidrats de carboni, un gotet de vi, unes peces de fruita i un cafè dues o tres hores abans de començar l’activitat esportiva.
Per tant, després de mesos i mesos d’exhaustives observacions i estudis sobre els hàbits alimentaris dels membres de l’equip, em permeto donar un parell de menús adients totalment per al partit que tindrà lloc demà. Com tots sabeu, és a les tres de la tarda, hora intempestiva com poques, i és absolutament imprescindible per a tots (excepte The Coach, així està) arribar en prefectes condicions per aquest partit tan trascendental. Més trascendental encara que una caixa de quintos, per què us feu una idea de la seva importància.
Abans dels menús, però, voldria fer èmfasi també en un aspecte igual de vital que l’alimentació de l’esportista: el dormir. És molt important dormir les hores adequades i no descantillar per la nit. O sigui, aquesta nit tots ens hauríem d’anar al llit, com a molt tard, de una a dues, i llevar-se a una hora prudencial, cap a les deu o les onze, una bona dutxa i a esmorzar.
Dit això…
MENÚ 1.
1.Dos o tres ous ferrats.
2.Un parell o més de talls de cansalada, xoriço, llom, morcilla, pernil pasat per la paella o qualsevol embutit d’aquests, el que us vingui més de gust.
3.Una barra de pa, de mig. I res de baguettes dels collons: Pa de pagès o galleg.
4.Unes quantes olives per anar fent boca.
5.Dues o tres peces de fruita: taronja, kiwi o similar. Per qui no li agradi pelar fruita, que es foti un suc.
6.Vi o cervesa a discreció, no obstant, tampoc cal una caixa sencera.
7.Carajillo o trifàssic de Ballantains curt de cafè. En casos excepcionals us en podeu cascar un altre.
8.Copeta, sense gel per no prendre mal de coll.
9.Un cop ben esmorzat, s’aconsella fer una petita passejada per baixar el papeig. Als fumetes, se’ls accepta que es fumin un xirri. A lo capi se li permeten dos.
MENÚ 2.
1.Un amanida: enciam, ceba, tomàquet, olives… Si hi ha raves, encara millor.
2.Un bon plat d’espaghettis, a l’estil que sigui. No obstant, és recomanable, si és possible, que no siguin a la carbonara, ja que la crema de llet triga més a digerir-se i no convé sentir-se pesant. La millor opció és a la bolonyesa, per la carn.
3.Unes quantes olives per anar fent boca.
4.Dues o tres peces de fruita: taronja, kiwi o similar. Per qui no li agradi pelar fruita, que es foti un suc.
5.Vi o cervesa a discreció. No obstant, tampoc cal una caixa sencera.
6.Carajillo o trifàssic de Ballantains curt de cafè. En casos excepcionals us en podeu cascar un altre, vengga va…
7.Copeta, sense gel per no prendre mal de coll.
8.Un cop ben esmorzat, s’aconsella fer una petita passejada per baixar el papeig. Als fumetes, se’ls accepta que es fumin un trusqui. A lo capi se li permeten dos.

Bé, esperem que aquests petits consells serveixin per aconseguir assolir la fita de demà.
FORÇA IUNAITED!!!

Dr. Turmell, pepsicòleg i merapeuta.

JORNADA 26

2008-04-01T15:05:00.000-07:00

El Carapensil, amb l'escut de l'equip (no té res a veure la foto, però a que mola...)

Pròleg de J.J. Ditxaratxer, reporter fumeter:
Aquesta setmana, degut a la seva malhaurada lesió, el sr. Carequeta s'ha oferit molt amablement a fer la crònica del partit d'aquesta jornada, a pesar de que anava fins el cul de quintos i no deuria veure un llus, com tots els 52.544 espectadors restants.
En deferència del club pel favor, ja que no cobrarà res i jo no podia fer-la (si no de què) no li tindrem en compte que l'hagi escrit en castellà, i a més no la traduirem, sense que això serveixi de precedent, ja que s'ha de reconèixer que el mamó té una certa gràcia (ju ju ju).

LA SALLE IUNATED – 4
MAFISA - O

(Premià)-. Camp “Lo Medir”. Abba-rrotat, com a mínim 52.545 espectadors, que van acabar fent-li l’ona a l’Integrao, de tantes caixes de quintos que es van cascar.
Àrbitre: Aniceto Espartaco Santoni, del Col.legi del Pla d’en Boet.

LA SALLE IUNAITED: Toni; Parreta, Primo (cap), Carapensil, Jaume Pitxilla; Jac, Jorge, Juan Pedro, Miguelito; Gole i David (equip inicial); Ramon, Quicu, Juan Cristo, Llorenç, Dani i…
Entrenador: The Coach.
SANT CEBRIÀ: Elástiquez; Cengotitabengoa (cap), Acháquez, Lumumba; Filibusterinson, Cencerrero, Ben Pacá, Chilindrón; Patapález i Pablo Gasoil (equip inicial); Pérez Panfrito i García Cojones.
Entrenador: Sabino Múdez.

(efe)
Una vez más, y ya van unas cuantas, LSU vuelve a ganar, a disfrutar (aunque sólo 1 parte) y a ilusionar a su fiel hinchada. Con unos minutos de retraso debido a la llegada tardía de Espartaco (el árbitro) da comienzo una semana más el espectáculo más esperado de toda la semana en la región del Maresme. La alineación inicial de LSU la componen 11 jugadores, como casi siempre. El esférico empieza a rodar lentamente, a los 2 minutos y 27 segundos, el segundo delantero más eficaz de LSU (el primero es el que escribe, claro está) marca el que sería, y todavía es, el primer gol del partido. El gol es celebrado por todo lo alto y dedicado al integrao-fumao debido al nacimiento de Integración Plaza (alias Emma) durante esta semana. De la primera parte no se puede destacar nada más…, a si, joder, que Toni paró un penalti que sino los mataos estos nos empatan! Impecable Toninho Pa! La segunda parte empieza 15 minutos después de la primera, de hecho esto suele ser bastante habitual en el mundo del fútbol, tras la charla del mister en el vestuario: esto no se toca.., en el sofa no se juega…, tralali tralala, bienvenidos a la república independiente de LSU. Cada vez es más difícil mantener la concentración en el campo contra equipos a los que creemos inferiores, eso es lo que el mister intenta inculcarnos en cada partido: Fotem-lis 5 i disfrutem!! Dit i fet, la segunda parte es otra historia, presionamos más, el balón corre más, los pases son más precisos, … y fruto de esa presión “ceteris paribus” llega el segundo gol. Las subidas por la banda bareña de Miguelito hacen vibrar a la contienda, que entre quinto y quinto celebra las jugadas de su querido equipo. Juan Jekill explota su lado positivo y da carácter y fuerza al equipo. La salida de Integrao (padre de Integración) no aporta nada al equipo, pero cambia las estadísticas de LSU (hay un jugador más del equipo que es padre). Más estadísticas: es el delantero menos eficaz de LSU, pues en un alarde de generosidad, el hombre de hielo (Amadeu) enternecido por el evento de esta semana le da unos minutos como delantero. Todo el equipo está convencido que con unos 1000 o 2000 minutos más, marca. Ánimo Integrao! No se quién marco el resto de goles, pues una niebla espesa se instaló en el campo de repente…serían los quintos del reportero? Gran segunda parte (veus mister com escoltem les teves arengades al vestuari!) una victoria más, 3 puntos, alegría y a la ducha. La victoria es clara y contundente, aunque hay que destacar que Mafisa no tenía en sus filas ese día a Napoleón, pieza clave de su equipo.
Ya en el vestuario, la victoria es celebrada con los habituales gritos de LSU: Arriba España! Viva Bush! y con el Baila el Chiqui Chiqui sonando de fondo.
El protagonista, ahora sí, es EL INTEGRAO, que a parte de ser muy aclamado durante todo el partido, es duchado con Champagne francés, tras dicho acto e inmerso en la confusión realiza un francés (ahora sin Champagne) a todos los miembros del equipo (esto me lo han explicado, yo no estaba allí). Integradas, esto es broma eh, que desde que es padre se ha vuelto un chaval muy responsable. Felicidades de nuevo pareja!!
Como iba diciendo, 1 semana más, sólo 8 partidos por disputar y LSU depende de si mismo para optar a todo. Pero debemos sólo pensar en el próximo partido, este sábado tenemos la primera final y debemos seguir con la constancia que hemos tenido en los últimos meses. Leed con detenimiento estas palabras:
“UN PASO Y LUEGO OTRO,
Y HASTA EL MÁS LARGO CAMINO SE PUEDE RECORRER,
UN COPO DE NIEVE Y LUEGO OTRO,
Y HASTA LA MÁS ALTA MONTAÑA SE CUBRE DE NIEVE”
Son las 2 frases que mejor explican LA CONSTANCIA, cualidad clave para el éxito, tanto en el fútbol … como en muchas facetas de la vida…

VISCA LSU!!! Y EL HOMBRE DE LA SEMANA!!!

U. Carequeta, quan ataca per la dreta.

POSTALS IUNAITED

2008-03-31T15:32:00.001-07:00

"L'estadi "Lo Medir", ple de mill. Però en aquell precís moment van passar pel davant del camp alguns membres de l'equip, i gràcies a la seva desinteressada col.laboració, ràpidament es va poder reprendre el partit".

L'INTEGRAO HA SIGUT PARE!!!

2008-03-26T02:32:00.000-07:00

Doncs veient aquesta foto, ningú no ho diria! Jarrita!! Se lo diremos a tu mujer!! Moltes felicitats de part de tot l'Iunaited!!