Torna a ser un lloc que no cal llegir

Quan parlo de Gaza no sóc marxista, sóc pacifista

noreply@blogger.com (Joan Gil Oliveras) — Sun, 11 Jan 2009 18:19:00 +0000

En resum però, que res justifica la acció.
I Rahola estigmatitza a tots els que critiquem les accions d'Israel (sembla com si no poguéssim criticar per res a Israel sota l'insult d'incultes o comunistes), com la organització sionista que li va donar el premi. Que no sóc antisemita, carai! Que vaig conèixer a una israeliana i em va caure molt bé, i no la vaig estigmatitzar pas!

Que vull que s'aturin els atacs.
Que així no s'atura el terrorisme islàmic. Cal conèixer-lo de fons per saber que matant els líders, no mor l'islamisme fonamentalista.

Que el Govern d'Israel ha de ser part de la solució. Que Hamàs no canviarà però si s'aconsegueix un Estat, el Govern d'aquell estat palestí (sigui el que sigui) voldrà tenir el control (recordem la guerra entre palestins?) i potser acabarà amb Hamàs.

I unes preguntes als que només critiquen Hamàs: Considereu la existència del terrorisme d'estat? Com és que tots els que defenseu Israel i la seva violació de drets humans critiqueu el comunisme, Chávez, la ONU (quan us interessa, quan no, no), etc. sota també uns apriorismes ideològics? etc. etc.

A part, de que molts considereu Venezuela una dictadura. Que te tela la afirmació. Quin riure.

#16.- Ep!

Joan Gil Oliveras|11-01-2009 17:55

Hamàs és un terrorista islàmic finançat per moltes organitzacions.

Intifada és genocidi.

Opinió sobre el Partit colombià la "U"

noreply@blogger.com (Joan Gil Oliveras) — Sun, 11 Jan 2009 00:04:00 +0000

Solo veis las FARC? Y el terrorismo de estado? Y los paramilitares?

Esto de la conspiración mundial me parece patético.

Que pasa con los miles de muertos por el narcotráfico? Que pasa con los estudiantes de la ACEU amenazados de muerte? Que pasa con los payeses que mueren quemados por el ejército?

El Polo democrático Alternativo es la solución.
Ni FARC, ni mafia, ni terrorismo de estado, ni paramilitares. Para acabar con las renzillas del pasado, hay que acordar un nuevo futuro.

La "U" me suena a pop"U"lismo de derechas.

Manifest contra l'atac d'Israel

noreply@blogger.com (Joan Gil Oliveras) — Sat, 10 Jan 2009 23:17:00 +0000

145 professors i investigadors signen el Manifest "Prou complicitat amb la massacre del poble palestí" adreçat al Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat

Més de 300 entitats signen el manifest "Prou complicitat amb la massacre del poble palestí" adreçat als governs català i espanyol

Què penso sobre Gaza i el conflicte històric entre Palestina (món àrab) i Israel (recolzat -ara menys- per EUA)

noreply@blogger.com (Joan Gil Oliveras) — Sat, 10 Jan 2009 15:29:00 +0000

1. Pau per sobre de tot

D'entrada una cosa que sembla molt idealista i poc pragmàtica com és que la recerca de la pau a llarg termini és el més important en aquests moments, ara i sempre. I és l'objectiu que tot pacífic i pacifista ha d'anar a buscar en un conflicte. Mentrestant cal recolzar la ajuda humanitària que arriba gràcies a les ONGs ja que els primers que cal protegir són a les poblacions civils dels dos estats (sense diferències). Cal també buscar un acord entre ambdues parts que usen la violència. Sense això, no se soluciona el conflicte. Tot i que per gestió de conflictes cal millor parlar amb professorat de la UAB expert. Anar a buscar la arrel del conflicte (no la religió, els símbols, el qui ha començat primer, bla bla bla): els interessos econòmics (recursos de la zona) i geopolítics (situació geogràfica). �?s una posició cristiana i pacifista com la de l'Arcadi Oliveres i el seu llibre (Guerra i Fam) molt recomanable. On explica que tota guerra -com em va dir un professor de la facultat (el Santamaria)- està calculada i que d'interessos n'hi ha. Cap guerra és irracional pel qui en ella pot sortir beneficiat (estatus quo, etc.).
Recomano el film: Los señores de la Guerra.
També recomano que parleu amb l'Arcadi Oliveres sobre les inversions dels bancs en el Negoci de la Guerra. Us enllaço això per tenir una idea, però aneu amb cura amb les dades, que no sé si són del tot exactes: http://www.bbvasensearmes.org/otrasinversiones.htm

2. Compte amb qui et diu les coses

Estic bastant d'acord amb el que diu aquest home: http://www.elpais.com/articulo/opinion/significa/desproporcionada/elpepuopi/20090106elpepiopi_5/Tes

Com sempre després de llegir-me un autor, vaig a buscar qui carai és, quins interessos han fet que hagi escrit això. Me n'adono doncs, que està obsessionat amb el terrorisme islàmic. I per tant, que no pot veure més enllà del nas. Justificant la lamentable guerra de l'Iraq. Sembla doncs que vulgui que no ens manifestem perquè clar, Hamàs també és dolent. Cal anar en compte, hi ha moltes organitzacions catalanes sionistes. Normalment, després de criticar Hamàs, critiquen el comunisme i el marxisme, no sé perquè. Potser perquè estan vinculats amb els grans capitalistes influents jueus.

Exemples de sionistes:
Jaume Renyer: Per l'Esquerra de la Llibertat
Pilar Rahola. En qualsevol tertúlia. Ara cada cop és més de dretes aquesta dona.

El discurs sempre és el mateix: contra el terrorisme. Però i els palestins? Què passa? No són persones?

Els que només es basen en una part (en aquest la d'Israel), no formen part de la solució del conflicte.

3. La excusa: Hamàs. La d'Iraq. Contra el terrorisme "global".

El terrorisme de Hamàs no representa al Govern de l'ANP. Comencem per aquí. No n'és partícip ni el recolza. Abhas està fart dels que busquen inestabilitat al seu país. Un d'ells és Hamàs.

Això és un conflicte entre països (internacionalitzat). Entre Hamàs i el govern d'Israel. Evidentment, els pobres palestins que tiren pedres als tancs d'Israel, són la anècdota digne i de resistència simbòlica a un poderós país, i a una influent comunitat arreu del món.

4. Altre cop la ONU. Inoperància. Quan davant d'una injustícia no s'actua, ets part de la injustícia

De forma més pragmàtica a part de la pau voldria buscar les condicions per la pau: Un exèrcit de i per a la ONU. Ser que és incoherent demanar pau i demanar la creació d'un exèrcit. Millor ONU que OTAN. No cal que ho argumenti. EUA és un estat terrorista. Tothom ho sap. I si a hores d'ara, creiem que EUA per ser democràcia (més o menys) no pot ser terrorista d'estat, ho tenim clar. No veiem més enllà del propi nas. Però és que abans d'un acord de pau cal protegir civils, i a vegades defensar-se. I davant neteges ètniques, m'estimo més (em destrossa a mi mateix dir això) un tret a un bàrbar, que veure com la ONU veu com maten a centenars de persones al seu davant i no pot fer res perquè és de "caràcter defensiu i no ofensiu". Recomano el film: Rwanda.

Ja seria hora que la ONU tingués exèrcit propi (per estatuts) amb finançament propi (no depenen dels EUA) per ser útil i no fer com a Bòsnia Hercegovina o Rwanda. Ara com no para de ser bombardejada per Israel (hi ha un mort que és periodista), la ONU se'n va. Què vol amagar alguna cosa Israel? Perquè ataca la ONU? Segons sionistes, perquè allà (el lloc més insospitat, és on un s'ha d'amagar) és on hi ha gent de Hamàs. Clar. La ONU està al servei del terrorisme islàmic (sarcasme). I vol ser bombardejada per això. Perfecte. Clar. I perquè no diem que al Consell de Seguretat, tenen dret a veto Venezuela i Palestina; i llavors ja entendrem tots qui mana al món. I perquè no diem més barbaritats?

5. Si, si. Però hi ara què? Alguna cosa caldrà fer. No ens quedarem de braços plegats?

Tot i això, cal solucions a curt termini, en recerca de l'objectiu a llarg termini. I si el que cal és salvar vides, el que cal és que l'Exèrcit (tant per aire com per terra) acabi amb aquest genocidi, i neteja ètnica. Cal que no usi més el terrorisme d'estat. El més potent dels terrorismes. I per tant, és el que cal aturar més ràpid. Ja han mort més de 600 palestins, la majoria civils, doncs, s'entén que l'objectiu no és pas Hamàs (que durant tota la història no ha parat de tocar el bolet) i que s'ha convertit per alguns mal informats en la "resistència" però que més aviat, per mi, és part del problema i no de la solució. Tot i que Abhas hauria de fer quelcom per aturar-lo si vol arribar a un acord de pau, perquè al seu país hi ha zones (desestabilitzades perquè Israel no ha entès que allò ja no és el seu -històric- territori) on els talibans, yihadistes i altres moviments del terrorisme islàmic, i els fonamentalistes que interpreten l'Islam a la seva manera; s'estan fent els "amos". A això hi ajuda molt Israel, actuant de forma irresponsable, i poc exemplar, com un autèntic estat genocida. El Govern d'Israel ha d'entendre que Palestina necessita un Estat. I que -més enllà del que va passar a la seva història (nazisme, exili, repoblament palestí)- el que cal és establir una convivència a llarg termini. Si Palestina té estat, podrà aturar a Hamàs, a partir de la acció legítima de la força, i de forma interna, acabarà amb un problema que és molts cops la excusa d'una neteja ètnica a la zona. Ja que ara Palestina no té estat per culpa d'Israel i Hamàs. Guaita com són les coses? El Govern d'Israel i Hamàs contra les palestins. Com sempre els poderosos creen les guerres pel seu benefici i els qui ho pateixen són els innocents. Per tal, de conquerir la por, i la inestabilitat econòmica a Palestina.

Vaig conèixer a Girona a una israeliana i es queixava de TV3 i dels independentistes i moviments pacifistes a Catalunya propers a Palestina. Li vaig dir que enteníem que era una població sense estat i per tant, assimilàvem de forma poc curosa el seu conflicte -en part- amb el nostre. Com a dos cares de la mateixa moneda: pobles oprimits. I els marxistes veiem en això, la acció de l'imperialisme dels EUA. Perquè EUA vol inestabilitat a la zona perquè necessita governs dòcils, per interessos econòmics. I per més coses que no voldria estendre'm. Tot i que té països àrabs aliats com Aràbia Saudita, país també exemplar en la violació de drets humans. Igual que Israel.

Cal condemnar el Govern d'Israel.

6. I el Govern de l'ANP?

El Govern de l'ANP, alguns cops no ha fet coses eloqüents o correctes però normalment és dels que més es comporten com cal però clar, demana que pari Israel perquè assassinen a la seva població de forma impune. El que voldria Abhas és controlar tot l'estat, bona part controlat per terroristes.

7. Altre cop el Govern de Chávez com a exemple de projecte nacional amb compromís internacional

Chávez va enviar ajuda humanitària i va expulsar a l'ambaixador d'Israel que com a funcionari no té cap culpa, però que va ser l'inici d'un possible principi de bloqueig a Israel (comercial i diplomàtic), coherent, però que li costarà el pel a Venezuela. I que repercutirà en la seva població. Hem de recordar que els israelians tenen poder, perquè formen part de la direcció de moltes multinacionals. Tot i que no voldria generalitzar; això és cert.

8. I Espanya, Catalunya. Els nostres governs, estan coordinats internacionalment: OTAN, ONU, UE. Què han de fer?

La demanda més immediata per a l'estat espanyol veient que la UE ni amb la finalitzada presidència de França (i un Sarkozy molt a la altura) té veu pròpia, i la ONU depèn del CdS de la ONU i de l'abstenció d'EUA. �?s: - Que el govern de l�??Estat Espanyol aturi el comerç d�??armes amb l�??Estat d�??Israel.

Això ho demanem des de la Plataforma Aturem la Guerra, l'AEP i la Comunitat Palestina a Catalunya; entre d'altres organitzacions. Em sembla un acte de defensa de la integració aquí. A Manresa, molts musulmans amb manresans de sempre, van anar contra la guerra d'Iraq i l'11-M demostrant certa cohesió ciutadana. Entenc doncs també, que el missatge no ha de ser mai pro-Hamàs per ser bons integradors de l'altre comunitat.

Entenc també que Espanya (potència en venda d'armes) hauria de no vendre armes a cap estat. Això d'entrada.

9. Que continu la reflexió. Aturar la incursió israeliana i els bombardejos israelians. Així com els de Hamàs. I després d'això? Reflexionem també sobre Hamàs.

Les preguntes que ens fem ara són:

Apostem per construir la pau a través del diàleg? Només ens centrem en que parin els bombardejos i els atacs armats de terra de l'Exèrcit Israelià? També condemnem els atacs de Hamàs? Els considerem "resistència" o "part del problema"? Què diu Aturem la Guerra sobre això?

Que consti que també ho dic per reflexionar més enllà d'una posició ferma que hem de mantenir (crec jo) en contra de tota la venda d'armes a Israel, i de criticar el setge indiscriminat d'Israel contra -sobretot i com a l'objectiu de la por- la seva població civil (més igual si són nens, avis, o adults -totes les víctimes humanes són el mateix-) i que Aturem la Guerra i C.P. a Catalunya estan liderant. Em sembla bé, a més, posar-ho sobre la taula a les universitats catalanes. Com tants cops els estudiants reunits amb Assemblea varem fer contra la OTAN, etc.

Bé, i per ser-vos sincers, perquè crec que més enllà d'una defensa de la indefensió de l'ANP i de la reclamació d'un estat propi i dels patiments del seu poble (com també el poble d'Israel al llarg del conflicte també ha patit els atacs terroristes); també cal veure el paper (de provocador i d'oportunista) de Hamàs.

Hamàs, com tot terrorista islàmic, busca les zones on hi ha pobresa, guerra i/o analfabetisme per aconseguir nens-escut, suïcides i suport popular a una interpretació esbiaixada (masclista i tancada) de l'Alcorà. �?s una tècnica que es veu -segons experts en el tema- que utilitza el terrorisme islàmic fonamentalista. Que s'ha cobrat milers de vides a Israel, a part dels que es suïciden. Aturar el terrorisme islàmic ha de ser un objectiu de tots. Estem en perill constant. Això no cal dur-ho a la estigmatització del col·lectiu àrab. Però tampoc deixar que darrere les mesquites es creïn milícies yihadistes.

Cal recordar també i donar part de "les gràcies" a EUA, de que ara existeixin -més aviat, estiguin formats militarment, etc.- els fonamentalistes islàmics terroristes. No recordaré ni les relacions CIA-talibans, ni la acció contra la URSS, etc. perquè no cal ni és el moment. Però informeu-vos-hi.

10. Les dues poblacions són víctimes. Les dues.

�?s el cercle viciós d'una guerra. No hi ha bons ni dolents entre les dues poblacions. Si hi ha interessos (la guerra sempre està perfectament calculada per qui en vol treure un rèdit). Alguns es queixen que els israelians no s'oposin als atacs genocidis del seu govern. A mi no m'estranya. Què pensaries tu si un familiar hagués perdut la vida per un atac de Hamàs? Evidentment Hamàs=Palestina és un anàlisi fals, però no crec que puguin fer-lo amb calma i objectivitat persones a qui els han mort els seus familiars.

11. Què fa Raul Romeva (estudiant de la nostra facultat), pacifista i que va fer una tesi sobre conflictes militars, ONU i paper de la UE?

No és que sigui el moment per fer propaganda partidista, i menys en un anàlisi d'una guerra. Però clar, si tampoc analitzem que fa cada partit. Tampoc sabrem si en aquest aspecte, ens escau o no. Romeva però no ens decep en un article: "Personalment he tingut ocasió de condemnar reiteradament el fet que països de la UE segueixin exportant armes a Israel amb total impunitat, inclòs l'Estat espanyol"

Alguns diran que és un anti patriota per condemnar Espanya i deixar-la fatal al Parlament Europeu. Però a mi em sembla un acte de dignitat. Tot i que evidentment caldria que els acords econòmics pactats per Carod i Israel es congelessin. Com a mínim. I per això, cal pressió d'ICV i PSC; socis de govern. No veig ERC pro sionista. Però tampoc veig que faci gaire.

Interessant el seu bloc i el que diu sobre Gaza: http://blocs.mesvilaweb.cat/raulromeva
Perquè no sembli que no calia aquest esment a Romeva, dir que també tinc una crítica per ell. Exposa que cal acabar amb la llista de terroristes (organitzacions) de la UE. Jo no ho crec. En tot cas, canviar els criteris i altres aspectes; però la llista no. El problema -almenys jo ho crec d'aquesta manera- és que en aquesta llista no es poden posar els altres terroristes. Els d'estat.

12. Hamàs és part del problema

"La diferència és que l'estat militar israelí ja ha causat ja 820 morts i més de 3.300 ferits palestins (la grandíssima part civils) i pels atacs de Hamàs han mort 15 israelins (la majoria militars) i no arriba al centenar de ferits."

Això és el que un company -demano disculpes si li molesta que li posi el seu comentari aquí penjat- amb molt bona intenció m'ha comentat. Però és que per mi, els números no fan a un més que l'altre. A més, no cal referir-se pas als morts actuals. Queda força clar que ara és Israel el que llança la ofensiva, ocupa, massacra, invaeix, crea por, etc. als civils palestins. Això ja ho he deixat clar. Però tinguem en compte que d'això se'n beneficia Hamàs. De només donar la visió que els dolents són el Govern genocida. Tot i que això és cert, i cal que parin ja d'una vegada. Hamàs també un tros de (...) que si no fos per ell, els israelians potser ara estarien al carrer contra el seu govern. La excusa de Hamàs doncs, també és clau en el conflicte. Mentrestant hi hagi Hamàs, els israelians (recordem que són "PART de la solució") callaran. Abhas poca cosa pot fer. Però de moment Hamàs va controlant la zona, i va allistant (pel govern genocida) molts palestins a la seva pròpia "yihad". I acabem matant a centenars d'israelians. Recordem que 6.500 missils i morters han estat disparats contra els israelites des de que Israel es va retirar de Gaza el 2005.

Per cert, veure com cremen una bandera d'Israel en una manifestació és com quan cremen la espanyola o la catalana: odi irracional; i una forma de reduccionisme analític de gestió de conflictes bastant lamentable. Degut a això per desgràcia la solució del conflicte està a anys llum.

En resum, ni Governs genocides, ni suport als terroristes.

13. Guerra: Brou de cultiu pels violents

Hamàs i el terrorisme islàmic no se soluciona amb més control social (en part si).
Cal anar a l'arrel del conflicte. I si, és difícil. Però volem solucionar-ho o no? El problema de la immigració no és perquè hi ha tants sinó perquè marxen de la seva terra? Per molt que facis accions a curt termini mai solucionaràs el problema (l'arrel del conflicte, de la problemàtica social). Ells van a zones de pobresa, analfabetisme i guerra i allà és on fa els seus fidels. �?s com els cristians missioners -ara (d'abans millor no parlar-ne)- però al revés i amb unes intencions super diferents. Els donen una vida digne i si volen poden convertir-se en catòlics, etc. Els que creen salut pública a aquestes zones àrabs són els terroristes. Ja li vaig dir això al David Heredia. O ataquem la pobresa i la guerra, o no els guanyarem.

M'he endescuidat de parlar de la història: Al Fatah, Arafat, etc. Però, realment tot i que la història ens diu molt del present. El que cal és un acord que tots sabem quin és.

14. Altres escrits sobre el tema

Missatge enviat a un bloc sionista
Morts palestins, morts israelians. Això no ho soluciona legitimant la guerra; sinó acabant amb les arrels del conflicte. O és que són més importants, els morts israelians que els morts palestins?

Si us plau. Això no és pacifisme. Això és pragmatisme. Com més ràpid entenem que en guerres que duren molt, ja no hi ha dolents ni bons, més ràpid solucionarem el conflicte.

Prou sionisme. Com prou gent que només veu el terrorisme d'estat israelià. Entre les dues bandes us esteu matant. I saps qui es beneficia d'això? Els EUA que necessita una zona en conflicte per seguir venent armes, i controlar la zona àrab (els preus de la OPEP). I el terrorisme islàmic de Hamàs que sota una faceta de "resistència" contra els 600 nens i nenes, dones i homes palestins/es; comença a controlar certes zones, etc.

Però perquè no pareu amb el vostre govern genocida? Us creieu que Abhas li està bé el que fa Hamàs? Recordeu que va dir fa uns dies?
Que això era en part culpa de Hamàs. Ara ja no ho diu perquè no pareu de matar gent innocent per tal de controlar la franja. Per neteja ètnica. Per crear por. Per inestabilitat econòmica a l'ANP.

Israel ataca la Franja de Gaza. Ara, amb tropes terrestres.

El que està clar és que el Govern d'Israel viola els Drets Humans constantment, com també ho fa Hamàs. Però si no existís Hamas, ferien el mateix (amb una altra excusa). De moment, un govern democràticament elegit ha matat a més de 400 civils. Tot un exemple, de diplomàcia del segle XXI. Menys contades ocasions, els israelites no diuen res. El mateix Partit laborista (de la Internacional Socialista on també hi ha el PSOE) hi està d'acord. A Palestina tampoc es queixen molt del terrorisme de Hamàs perquè l'acaben veient com una defensa als atacs constants que des de fa anys pateix una comunitat expulsada, refugiada, dividida, i sense estat. Israel i EUA demostren doncs, com les ferides d'una guerra, poden obrir escletxes, i com en aquestes escletxes es fa electoralisme i s'espolien recursos (que al cap i al fi és la in-raó última de tota guerra). Familiars d'israelians han mort per atacs suïcides (la arma més potent de Hamàs) i familiars palestins han mort per les bombes d'Israel. �?s el cercle de la tragèdia. �?s el cercle viciós de la guerra. Que, com tota guerra, està molt estudiada pels poderosos, i molt patida, pels ciutadans.

15. Res de pro-violència a les manifestacions

A la manifestació contra la guerra s'hi ha d'anar per aturar Israel no per fer apologia del terrorisme islàmic o dels talibans fonamentalistes. Per això he escrit això, perquè no donem ales a Hamàs i a Hesbolà.

Tot i que en cap cas això no em farà anar a les pròximes manifestacions contra els atacs d'Israel, no m'agrada gens aquesta pistola (de joguina o no) a la manifestació:

Pau pels israelians. Pau i estat pels palestins.
Tot i que això sigui molt difícil.
(No serà el lema de les pròximes manifestacions, però caldria que ho fos)

Notícia interessant contra l'atac d'Israel

noreply@blogger.com (Joan Gil Oliveras) — Tue, 06 Jan 2009 23:22:00 +0000

Chávez expulsa al embajador de Israel · ELPA�?S.com

Font: www.elpais.com

Venezuela ha expulsado al embajador de Israel en Caracas, Shlomo Cohen, según ha informado el ministro de Exteriores venezolano en un comunicado emitido este martes. La decisión representa una forma de ...

Visca Hugo Chávez. Un home que pensa amb consciència i actua en conseqüència. De forma mal educada, això si. El problema d'aquesta acció -necessària pel respecte als drets humans- és que comportarà molts greuges pel seu país: més aïllacionisme polític (econòmic no, perquè ara el petroli és propietat de l'estat -visca la nacionalització! per cert), i més desprestigi dels mitjans de comunicació de masses. En aquest món -democràtic (juas juas juas) defensar els drets humans et fa enemic de l'estatus quo (democràtic pro no respectuós amb els drets humans). L'estat d'Israel -democràticament- ja ha matat 600 civils. Abans de la democràcia, els drets civils! Això sempre ho he tingut clar. Un cop d'estat a Israel és el que els caldria.

Gobierno Bolivariano establecerá puente aéreo para envío de ayuda humanitaria a la Franja de Gaza

(VIDEO) Presidente Chávez exhorta juzgar gobierno israelí en corte penal internacional

Consciència social i saber recaptar diners per l'Estat dels que són imprudents i ens perjudiquen a totes.

noreply@blogger.com (Joan Gil Oliveras) — Mon, 05 Jan 2009 16:46:00 +0000

Un total de 2.181 personas murieron en 2008 en las carreteras, la cifra más baja desde 1964. europap 17:44

Font: www.europapress.es

Un total de 2.181 personas murieron el año pasado en los 1.929 accidentes mortales que tuvieron lugar en las carreteras españoles, lo que supone una reducción del 20,4 por ciento en el número de fallecidos ...

Consciència social i saber recaptar diners per l'Estat dels que són imprudents i ens perjudiquen a totes.

Una bona iniciativa del tripartit

noreply@blogger.com (Joan Gil Oliveras) — Sun, 04 Jan 2009 18:00:00 +0000

Una bona iniciativa del tripartit

En el transport públic s'ha posat de moda els llibres gratuïts que la Generalitat de Catalunya està regalant, amb el títol "Tasta'm" i que promou la lectura. Ho considero una idea brillant, per les formes (fragments de llibres), pel fons (promoure la lectura i la compra de llibres), pel lloc (a la RENFE per exemple on es poden passar estones avorrides) i pel moment que vivim (un moment no molt positiu per la indústria del llibre).

Noves dades: la campanya va valdre 24M d'euros. 42,6% dels residents catalans més grans de 14 anys es declara que no ha llegit res (o algun llibre no més) durant l'any. El 74,7% declara tenir l'idioma preferent per la lectura, el castellà.

Israel ataca Gaza. Ara amb les tropes terrestres.

noreply@blogger.com (Joan Gil Oliveras) — Sun, 04 Jan 2009 12:06:00 +0000

Israel ataca la Franja de Gaza. Ara, amb tropes terrestres. 13:19

Una vergonya de declaració (per molt bona intenció que tingui)

noreply@blogger.com (Joan Gil Oliveras) — Sat, 03 Jan 2009 15:56:00 +0000

La ACA ens deu tractar de rucs als que creiem amb Déu perquè ens hagi de promoure el fet de dubtar i pensar sobre la seva existència oi? Si no fos per ells/es, encara ens creuríem els contes de petits deuen pensar ells. Ells són superiors, ells pensen, i nosaltres, clar, no pensem. Una vergonya de declaracions a TV3.

Sobre Izquierda Anticapitalista

noreply@blogger.com (Joan Gil Oliveras) — Fri, 02 Jan 2009 20:28:00 +0000

#5.- Unidad?

Joan Gil Oliveras|02-01-2009 13:40

Perdón, a eso se le llama: Izquierda Unida.

#14.- Otra cagada más

Joan Gil Oliveras|02-01-2009 21:02

El proyecto de IA es un proyecto agotado. Un grupo de la izquierda con mucha ilusión engega un nuevo partido, con muchas ganas de ser el proyecto central de la izquierda verdadera. PCPC, PCPE, PCE, IU, IR, etc. Todo esto que con muy buena intención, nace como "partido puro no corruptible", acaba entendiendo que ha de unir a todas las fuerzas de la izquierda, y eso es muy dificil porque no hay objectivos comunes, sino teorias similares y historias que nos dividen. No hay tampoco un programa político básico unitario de alternativa al capitalismo. Más división, más derecha.

Polònia, collita 2008

noreply@blogger.com (Joan Gil Oliveras) — Fri, 02 Jan 2009 20:19:00 +0000

Comentaris pel facebook sobre el PSC-PSOE

noreply@blogger.com (Joan Gil Oliveras) — Tue, 30 Dec 2008 00:28:00 +0000

Columna a l'AVUI (23 de desembre)

Interessos de què?
Jordi Argelaguet

L'operació està en marxa. Ja s'ha dit. Quan el PSC accepti el nou finançament serà com aquell que primer tirava la fletxa i després hi pintava la diana al voltant. Ara passarà igual: tota la maquinària del PSC-PSOE es bolcarà a dir que el que s'ha aconseguit és el millor per a Catalunya i que, un cop més, aquest partit ha defensat més bé que ningú els interessos de Catalunya. Per saber-ho, es podrà recórrer a indicadors més o menys objectius, si bé la subjectivitat és sempre tan inherent com inevitable. En una situació més complexa, fins i tot de Pétain es va dir que protegia els interessos de França. A la Catalunya del 2008 és complicat determinar quan el possibilisme esdevé pur col·laboracionisme perquè la societat catalana està edificada damunt d'uns sobreentesos que han acabat per distorsionar la realitat de les coses. Si bé el PSC-PSOE és, legalment, un partit diferent del PSOE, en termes polítics no passa de ser-ne la branca territorial més particular. Mai no ha votat diferent del PSOE, ni ningú gosa dir que a Espanya hi ha un govern de coalició. El PSC no trenca amb el PSOE perquè ni vol ni li interessa. I perquè ningú no trenca amb si mateix. Demanar que ho faci és voler que el PSOE presenti llistes sense la sigla PSC a Catalunya. Per què el PSC s'ha de desvincular del PSOE si ho té tot, faci el que faci, tingui els vots que tingui? La pressió dels catalanistes no ha de recaure sobre els vint-i-cinc febles de Madrid sinó sobre els vint-i-un irresponsables de Barcelona.

Joan Gil Oliveras el 30 desembre a les 01:17

Jo diria -però no en tinc gaire idea- que la deriva més col·laboracionista ha estat amb el cop de taula i la jugada bruta del sector dur del partit (l'aparell del partit) que mica en mica ha colat els alcaldes "més castellanos" al si de la estructura de poder del partit i a les llistes electorals (ministres, consellers). Ha estat amb la marginació del sector obiolista quan el PSC ha estat més PSOE que mai. �?s cert, i està molt ben citat, que mai ha votat en contra al Parlament espanyol, però de tant en tant algun nacionalista català de la branca d'Obiols i Maragall han intentat parlar -per posar posar- de grup propi. Tot i això, quan es té un càrrec, la resta són xorrades.

Joan Gil Oliveras el 30 desembre a les 01:20

Ho dic perquè a casa, sempre havíem vist al PSC com les tres branques del socialisme centrista català : el sector de la integració dels andalusos, el sector més obrerista i el sector catalanista de progrés. El problema és quan alguns dels primers no s'han volgut integrar i han agafat les regnes del partit. �?s aquí, quan un senyor (jo) s'aparta de la seva simpatia política del PSC i se'n torna als orígens marxistes per trobar-hi la base ideològica de tot plegat.

La Comuna autogestionada de Manresa

noreply@blogger.com (Joan Gil Oliveras) — Mon, 29 Dec 2008 14:35:00 +0000

Joan Gil Oliveras - Mi City -

Facebook: Manresa autogestionada (la història)

La Comuna autogestionada de Manresa és un territori socialitzat de la República federal catalana (estat adherit a la Unió d'estats pel Socialisme Mundial del segle XXI). �?s un espai alliberat per una llicència del Govern de la Generalitat per tal de construir una societat ideal basada en la teoria encara inaplicable del "Socialisme en llibertat". Per tant, aquest espai alliberat però propietat de la República és un prova de la aplicació de la teoria d'una construcció de la societat ideal basada en la igualtat, la fraternitat, la llibertat, la dignitat, i la auto realització personal. De moment l'experiment funciona. No hi ha cap pobre, i la delinqüència és menor que en la resta de la República, així com el nivell educatiu dels joves és més alt al de tota la UESM.

L'Ajuntament ha estat dissolt pel ple de l'ajuntament. Joan Gil, ja no serà mai més l'alcalde de la ciutat. S'ha creat una Assemblea federal, una Assemblea de barri i un Consell Federal Permanent amb membres escollits per la Assemblea federal (representants de tots els barris més representants escollits democràticament en eleccions lliures). L'alcalde és vitalici i és un càrrec merament simbòlic. El tindrà el primer alcalde de la ciutat en la seva època revolucionària: Joan Gil.

El 5 de maig del 2015 les tropes de l'estat francès entren a Manresa amb la intenció d'alliberar el poble manresà de la seva socialització vitalícia. Finalment,Joan Gil dissol el càrrec simbòlic d'alcalde, i arriba a un acord amb la França de Petin: les competències medi ambientals passaran a ser totes de la UESM ja que és un aspecte global que ha de tenir una solució i una decisió global. Així, els fums que arribaven pel vent de gregal a França de les fàbriques de robots de la comuna de Manresa, estaran gestionades pels manresans però la producció per la UESM.
El 8 de desembre de 2016, la Assemblea federal és un caos on no es decideix res, les assembles de barri estan buides de participació. La gent del poble demana solucions i no participa en els òrgans assemblearis i representatius. La República catalana acaba amb l'estatus especial de la comuna de Manresa i la reconverteix en un municipi agregat a la Vegueria Central. El nou president de la Generalitat de Catalunya, David Heredia, membre de la Unió de Liberals i Socialdemòcrates, ordena l'exili a Joan Gil, per convertir el projecte en un desastre. Un projecte que no havia d'haver-se iniciat mai. El 9 de desembre de 2016, Joan Gil s'exilia a la illa de Cuba, en ple govern d'un successor de Batista.

Joan Gil ordena iniciar un cop d'estat a l'illa de Cuba. Es encarcerat. El Govern català l'extradita a Catalunya. David Heredia li don una casa on viure-hi, a Matadepera. Allà inicia la major ofensiva militar de la història de Catalunya. 800 pobles s'alcen contra el govern elegit democràticament, i demanen que s'inici un procés de socialització. Hi ha un armistici, no hi ha cap ferit ni mort, se signa la pau amb el convenciment que hi haurà un referèndum sobre la qüestió a cada localitat. Només a 4 localitats acaba guanyant el si, el govenr ha destinat molts diners a fer campanya contra la socialització dels municipis i el seu alliberament en estatus especial. Les 4 localitats s'uneixen a la Unió de Localitats de règim especial de Catalunya. Organització federal creada per Joan Gil en mans de Cristòfol Torra (alcalde de Sabadell). En formen part: Sabadell, Manresa, Navarcles i Torredembarra.

El 2017 ja s'han unit 16 localitats entre elles, la Vila de Gràcia (barri de Barcelona). La PEF (plataforma d'estudiants de la facultat) inicia una campanya a la Universitat, en contra del socialisme en llibertat. El 2018, un membre de la PEF integra la alcaldia col·legiada de Fonollosa. Acaba integrant Fonollosa a la ULREC. Cristòfol Torra deixa el càrrec d'Alt representant de la ULREC en mans del membre de la PEF escindit.

El 2018 la UESM s'ha fet molt gran.El molt honorable president de la Generalitat, David Heredia, encara no ha tret Catalunya de la UESM, tot i la crisi interna del seu partit (ULiS) per aquest fet. Joan Gil li recomana que vol que el seu partit entri al govern per crear el "socialisme de mercat" que no ha de ser a l'estil del social liberalisme d'Antony Giddens. S'inicià un govern de coalició entre la Unió de Socialistes liberals (USL, escissió de David Heredia i Joan Alginet de la ULiS) i el Moviment pel Socialisme en Llibertat (MSLL) del Joan Gil i el Cristòfol Torra (branca pacifista).

També s'hi uneix un tercer partit: el Partit pro Transnacionalista en el qual hi forma part el David Guerrero i el Javi Ceba que es va escindir del Partit pel Poble (PpP), després d'escindir-se del Moviment social contra la Llibertat d'Insult (moviment social), i al haver-se retirat de les eleccions municipals de la seva ciutat. El Partit pro Transnacionalista aposta per donar més competències (poder polític) a la UESM per tal de que es redistribueixin els recursos millor, i es decideixin tots els aspectes estatals de forma col·lectiva i interestatal. Joan Gil s'oposa a donar tant de poder, almenys de moment, a una organització tant precària com la UESM. David Heredia exposa que tenen raó els del PpT i expulsa Joan Gil del govern. Catalunya entra en crisis institucional.

El moviment aturem el Socialisme (MaS) del Marc Perpinyà s'uneix a la branca escindida del ULiS més reaccionària i conservadora: la Comunió de diputats estables. Entre tots formen una marca electoral per a les eleccions del 2019: el Partit contra la Crisis governamental (PCG). Aquest partit polític guanya les eleccions, però el sistema parlamentari deixa continuar amb la coalició entre USL, el PpP i el MSLL juntament amb Catòlics Progressistes -formació germana a la MSLL però de caire més conservador- amb la qual Joan Gil fa pinça per canviar el president del govern i posar en Javi Ceba. Manresa inicia dades molt altes en educació superior a l'IDH i l'index especial d'educació (de caire socialista enregistrat per una agència externa no independent). Manresa es converteix en un exemple de Socialisme en Llibertat, basat en el comunisme mínim i el socialisme de mercat. Javi Ceba inicia un canvi de govern i fa fora el David Heredia.

Un moviment popular aterra les universitats: el SEPC (secta esquerrana pro catalanista) que exposa que hi ha masses ciutats alliberades i amb entitat pròpia i que això és un caxondeo. Javi Ceba crea el segon gran cop crític institucional deixant sense govern al país durant dues setmanes. Moviments populars s'aixequen contra aquesta inestabilitat. Manresa i la ULREC, amb l'alcalde Sílvia al capdavant, don suport al govern. El 2020 acaba tota la crisis i les revoltes populars.

S'inicia el Govern militar de Federico Guerrero que acaba ell mateix davant una escissió dels militars més democràtics, amb unes eleccions lliures i plurals en que guanya el Partit del Retorn democràtic format pels antics líders de l'antic govern amb polítiques centrades en Alimentació, Aigua, Educació, Sanitat i Innovació tecnològica. Inicien la Revolució Verda i la Revolució tecnològica. Manresa, centre de la robotització, engega un programa per establir que totes les feines manuals les puguin fer els robots. David Heredia està molt content de l'èxit del programa i felicitat el nou govern presidit per la Nerea.

Federico Guerrero forma el partit Unió pel Socialisme democràtic (UPS) de caire centrista. S'uneix al govern de coalició nacional. Nerea deixa el càrrec i abandona el govern per desavinences amb el MSLL. El MSLL i el PsP formen el Partit pel Socialisme català (PSC). Un antic líder polític jubilat, Joan Alginet exposa que aquest nom no és pot registrat de forma impune. Moviments feixistes i anarquistes s'uneixen. Joan Gil els deixa pobles alliberats per fer les seves "revolucions pendents", tota la població els abandona. Manresa queda en mans del feixisme anarcocapitalista.

Manresa es veu entropia per un govern anàrquic al pur estil de lliure mercat, feixisme populista, i egoisme ciutadà. Un grup de ciutadans manresans exiliats ocupen el Pont del Cardener i la Torre de Santa Caterina. Parlen amb el líder anarcocapitalista i aconsegueixen assolir un acord de pau. Però els feixistes intenten agredir als civils concentrats a la Torre Santa Caterina. Cristòfol Torra no hi vol enviar cap tropa militar ni cap milícia civil. Tercera crisis de govern. Pro socialistes de Navarcles baixen a Manresa per salvaguardar els monuments històrics que els feixistes estan cremant. Un grup d'extrema idiotesa (esquerranosos) s'uneixen al moviment anarquista feixista i aterren a la poca població manresana que hi queda. Joan Gil demana al president Heredia que actuí.

David Heredia porta les tropes. Hi ha molts ferits de les milícies pro socialistes però cap molt significatiu. De l'altra banda hi ha dos hospitalitzats feixistes. L'alcalde feixista demana perdó i se li concedeix. Cristòfol Torra marxa del govern de coalició així com el seu grup polític. Joan Gil abandona el govern però no el seu partit i moviment social. Joan Gil torna a ser l'alcalde de Manresa. Una Manresa autogestionada amb poders en algunes competències locals.

El 2015 la majoria de líders històrics han abandonat els seus respectius partits polítics i els seus càrrecs institucionals menys el Joan Gil i el David Heredia. Formen la coalició catalanista (CC). La majoria dels seus partits polítics recolzen la UESM però aquesta ara està governada per esquerrans totalitaris que no deixen que alguns dels seus estats siguin reformistes i oberts a esperits comunistes (amb més poder estatal). La CC demana que es retornin part de l'autogovern que han perdut amb la adquisició de competències per part del govern global de la UESM. Joan Gil entra al govern de la UESM després de que la CC guanyés de ben poc les eleccions. Intenta canviar la lògica interna, i el seu centrisme sectari. David Heredia es retira de la política i entra la Júlia Miralles al govern català. Ella és més pro UESM. Joan Gil aconsegueix unir la UESM a la ONU. A la "Nova ONU". Aconsegueix amb això que els estats surtin de la UESM i s'uneixin a la ONU sense passar per les decissions de la UESM. La UESM que tant havia recolzat el Joan Gil, ell mateix la fa desaparèixer. Manresa crearà una plaça en nom a la UESM.

Escrit al Facebook

noreply@blogger.com (Joan Gil Oliveras) — Sat, 29 Nov 2008 20:57:00 +0000

Ara se li diu productes no "normals" a aquells productes que tenen suport estatal. A la època dels lluitadors socials, es deien productes de "necessitats socials". I el sistema (que era capitalista burocràtic) se li feia dir "comunisme".

La privatització dels canals d'aigua de Bolívia és una aspecte ultra liberal i jo diria que entraria dintre de la concepció de "bé públic" de la qual parlava Sala-i-Martín.

Tots els productes comporten "externalitats" negatives pel medi ambient Que tu et mengis un pla de llenties comporta EXTERNALITATS. Clar que si. O és que aquell producte no prové d'una collita, un territori, una força de treball, un ús o mal ús del medi ambient? La externalitat molts cops és abans. �?s la trampa típica dels LIBERALS. Mai miren en quines condicions s'entra al mercat. No els interessa. Volen continuar amb els seus privilegis materials. I amb això no dono cap alternativa, perquè no sóc un crack, però faig una reflexió.

La llibertat no existeix des d'un concepte liberal, sinó social. Perquè? Senzill, el terme llibertat vol dir "elegir dintre d'unes possibilitats". El mercat no contempla aquestes "condicions anteriors al intercanvi". Aquestes condicions de desigualtat no se solucionen amb la igualtat d'oportunitats. Una: perquè la igualtat total i perfecte és impossible, i no desitjable. Dos: les condicions de desigualtat s'hereten.

La redistribució territorial de la riquesa n'és un exemple ben clar. Partim d'un territori, que si no es socialitza es pres per qui té el "capital" per comprar-lo. No pas per qui "treballa la terra". Encara que molts liberals progressistes s'han atrevit a exposar la mateixa frase, els únics que l'han posat en pràctica són "guerrilles socialistes i comunistes", per desgràcia usant la violència, perquè el "capital-diner" i que també és una eina de repressió, pressió, opressió, explotació, marginació, etc.; està "legitimada". Tampoc m'estranya. Els líders socialistes que van volen construir la alternativa social al Capital la majoria de cops, la van cagar.

Perdó pel sermó. Però ja saps que a mi el Sala-i-Martín, líder del neoliberalisme, i un "intent" de no contradir "independència" i "liberalisme", em fa que l'intenti rebatre.

La teva forma de contra argumentar és molt tancada. Exposar que no entenc la llibertat com a concepte és realment ser un dogmàtica. Quina idea tens tu de llibertat? Quina idea té el company de llibertat? Quan es parla de llibertat a la Constitució espanyola de que s'està parlant? etc. etc. etc.

Aquestes preguntes ressolen el teu dogma. No hi ha una única forma d'entendre la idea de llibertat. Perquè és un concepte abstracte.

Bé, deixant aquest tema clar. Continu contestant-te. Si, no sóc gaire bo fent resums, ja m'ho deien de petit, i això no ha avançat. Ara, m'estimo més un text llarg que no un text curt tancat en si mateix i ple de supòsits.

�?s important entendre que una acció pública comporta conseqüències directes (sobre la llengua en aquest cas) i indirectes (si se subvenciona una llengua, l'altre entra en desavantatge -per molt que vingui reforçada-). Vull dir per exemple, que perquè no s'han de subvencionar els textos en castellà i si els en català? Clar, entrem en la lògica del producte subvencionat. I les dos llengües comporten les mateixes externalitats. Per tant, hi ha un privilegi. Una desigualtat que crea la subvenció.

I una altra cosa, amb aquest concepte de bé públic per mi pot comprendre quasi tot (alimentació com a necessitat social, etc.).

Només era un reflexió, però, no dic pas que tingui tota la raó del món ni que sigui un crack, ja que no ho sóc

Dues notícies interessants

noreply@blogger.com (Joan Gil Oliveras) — Tue, 04 Nov 2008 11:09:00 +0000

¿Se respetan los Derechos Humanos en España?
El tribunal de Estrasburgo ha condenado al estado español por no investigar judicialmente las denuncias de tortura, sin olvidar que han sido admitidas varias denuncias contra la ley de Partidos

¿Obama? ... el partido del capital
¿Qué se debe esperar de Barack OBAMA?

Escrits de Chomsky

noreply@blogger.com (Joan Gil Oliveras) — Sun, 26 Oct 2008 23:45:00 +0000

Entrevista a Noam Chomsky, filósofo y lingüista

�??EEUU tiene un sistema de partido único�??

La cara antidemocrática del capitalismo, al descubierto

Han elaborado una lista negra de 23 libros de izquierda prohibidos

Corea del Sur prohíbe a los militares leer a Chomsky

Els efectes reals de la crisis

noreply@blogger.com (Joan Gil Oliveras) — Sun, 26 Oct 2008 13:42:00 +0000

En Cuba no se puede democratizar lo que se acabó

La crisis se traduce ya en miles de despidos de trabajadores en todo el mund o

El desempleo y la Bolsa baten sus peores récords

Le laissez-faire c'est fini

Islandia en bancarrota: Confiar en el capitalismo es lo peor ... pero típico de ciudadanos insensatos

El desastre de la sanidad de EEUU

Remedios García: "sólo busco una 'salida pacífica' al conflicto colombiano"

Andreu Nin y la cuestión nacional

Crisis?

noreply@blogger.com (Joan Gil Oliveras) — Sat, 25 Oct 2008 11:23:00 +0000

Algunos errores sobre la crisis

La crisis no empieza siendo una crisis financiera que luego se traslada a la "economía real", sino al revés. La causa de la crisis no es el subconsumo.

La crisis actual, como las anteriores crisis del sistema capitalista, es una crisis por sobreacumulación de capitales (por sobreacumulación de trabajo humano enajenado

«La izquierda cree que no puede ganar»

Ken Loach, martillo del capital, cree que la crisis es una oportunidad para la que la izquierda no está preparada

Menys sectarisme entre Socialistes i Comunistes

noreply@blogger.com (Joan Gil Oliveras) — Sat, 25 Oct 2008 11:20:00 +0000

¿Por qué comandante Chávez?, ¿Por qué contra el PCV Y el PPT?

Carlos, ayúdame a entender

El autor solicita a su fraterno Carlos Tena que le explique determinadas cuestiones sobre el proceso cubano

Tres ilusiones antropológicas fatales del Socialismo del Siglo XX

Totes les grans i petites empreses acomiaden

noreply@blogger.com (Joan Gil Oliveras) — Sat, 25 Oct 2008 11:14:00 +0000

ONO despedirá a 1.300 trabajadores, el 30% de su plantilla

La empresa despidió a mil trabajadores hace un año y a otros 400 poco después.

Diez mil trabajadores se movilizan en Barcelona contra los despidos en Nissan (crónica, fotos y video) cast/cat

Una multitudinaria manifestación ha recorrido el centro de Barcelona concluyendo ante el Palau de la Generalitat, donde se ha exigido que se deniegue el ERE de 1680 despidos presentado por la empresa

Diari de Terrassa amenaza a sus trabajadores con el cierre después de despedir a dos, según la prensa local.

Los trabajadores de Diario se han concentrado en solidaridad con los dos despedidos

Notícies de la setmana

noreply@blogger.com (Joan Gil Oliveras) — Mon, 13 Oct 2008 21:54:00 +0000

El Capitalisme es mor (diari AVUI+)

Alemania aprueba un plan de rescate bancario de 400.000 millones
Es el mayor programa de ayuda desde el fin de la II Guerra Mundial y Merkel lo califica como la primera piedra nuevo orden mercados financieros

Nissan quiere despedir a 1.680 personas en su factoría de Barcelona
La dirección del fabricante asegura que es la única manera de garantizar el "futuro y la sostenibilidad" de la planta

100 mil créditos otorgados a las mujeres venezolanas

Intelectuales de izquierda aplaudieron al neoliberalismo

"Los tiempos en que dependíamos del FMI acabaron"
El presidente de Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, afianza la idea de que su país se está convirtiendo en una potencia emergente regional

Saura y la nieta de Companys piden a Justicia la reparación del ex presidente catalán
El consejero de Interior asegura que el siguiente paso será conseguir la nulidad del juicio contra el político fusilado en 1940

L'alcalde de Manresa explica davant de més de 400 treballadors municipals que no hi haurà increments salarials per sobre de l'IPC

Cobertura en video: Manifestación por la Liberación de Los 5.
Madrid, 4 de Octubre. Más de mil personas se manifestaron en el centro de la capital para exigir la liberación de los cinco cubanos ilegalmente secuestrados por la justicia norteameriana.

¿Premio Nobel para un mafioso?
El ex presidente de Finlandia Martti Ahtisaari ha sido galardonado con el Premio Nobel de la Paz 2008

El estadounidense Krugman, crítico del neoliberalismo, gana el Nobel de Economía

Ateos llaman a la puerta de las religiones
La ciencia y religión deben cambiar. La ciencia, hasta hoy, no ha respetado la alteridad de los seres. La religión todavía no se ha librado de su fundamentalismo en la lectura de los textos sagrados

L'especial "paternalisme" d'Estat capitalista

noreply@blogger.com (Joan Gil Oliveras) — Sun, 12 Oct 2008 15:41:00 +0000

¿Quieres ser ecologista? ¡Píntate algo verde!

noreply@blogger.com (Joan Gil Oliveras) — Sun, 12 Oct 2008 15:40:00 +0000

¿Quieres ser ecologista? ¡Píntate algo verde!

La Fórmula 1 pinta unas rayas de verde en los neumáticos para impulsar la conciencia ecológica. Ver para creer.

Javier Adler | Para Kaos en la Red | Hoy 14:06 | 79 lecturas | 1 comentario

¡Que alguien pinte ese humo de verde!

Cuando uno cree que los absurdos de la propaganda mediática han llegado al límite, la realidad se supera a sí misma. Quien haya seguido la Fórmula 1 esta semana habrá visto la campaña "ecológica" de la marca de neumáticos Bridgestone que consiste en la genialidad de pintar unas rayas verdes en sus neumáticos.

Parece una broma, pero no lo es. Parece que tiene que haber algo más aparte de las rayas, pero no hay nada. Parece que tendrían que escucharse voces críticas, pero ahí están los medios con sus titulares, "neumáticos ecológicos", "Bridgestone se apunta a la ecología", etc. ¿Nos hemos vuelto locos?

Y los responsables de la campaña lo presentan, cómo no, con toda la seriedad del mundo:

�??Esperamos que nuestras ruedas para la campaña Make Cars Green, dirijan la atención de todo el mundo a las muchas iniciativas medioambienteles que el mundo de la Fórmula 1 está emprendiendo"

¿Qué iniciativas? ¿pero cómo va a tomar "iniciativas medioambientales" un negocio tan contaminante como la F1?

�??La conservación del medio ambiente es un asunto que ocupa el centro de los intereses del Grupo Bridgestone"

¿El centro? ¿más importante que aumentar los beneficios? ¡Fantástico!

El piloto Raikonnen asegura que "no se trata sólo de marketing", y que su "deporte" contribuirá en "ayudar a salvar el planeta". Y el piloto Hamilton también declara estar "encantado de poder ayudar a promocionar sus positivos mensajes".

Pues nada, que cunda el ejemplo. Que los políticos se pongan corbatas verdes para demostrar su compromiso ecológico, que los ejércitos lancen bombas pintadas de verde para salvar mejor el planeta y que las fábricas echen humo verde para lanzar un mensaje positivo a la atmósfera.

Si Orwell levantara la cabeza ..

Un molt bon escrit

noreply@blogger.com (Joan Gil Oliveras) — Sun, 12 Oct 2008 15:40:00 +0000

'La Caixa' amaga el català

Hi ha maneres i maneres de traduir del català al castellà. Una d'elles és fent-ho bé i buscant les millors expressions en cada llengua i una altra de ben diferent és buscar-ne mots que siguin comprensibles i iguals en les dues llengües. D'aquesta manera no es diferencia què és català i què és castellà, utilitzant una sola llengua que cola per les dues.

Això és el que ha fet 'La Caixa' en els seus caixers amb les noves targetes de crèdit i així ens ho explica en Marc Belzunces al seu bloc. Diu així:

Aquest més em toca renovar la targeta de dèbit. Així que La Caixa ja me n'ha enviat la nova.

La targeta caducada duu diverses frases en català:

�?s electrònic exclusiu (amb bilingüisme anglès: Electronic use only)

Si troba aquesta targeta, sisplau, telefoni'ns o porti-la a qualsevol entitat financera adherida a.... (amb trilingüisme, amb la mateixa frase idèntica en espanyol i una versio reduïda de la frase en anglès).

Firma autoritzada

Caixa d'estalvis i pensions de Barcelona

I una forma neutra català/espanyol: Caduca final

La nova targeta, en canvi, duu dues formes neutres català/espanyol:

Caduca final

Firma titular (l'antiga Firma autoritzada)

I després una frase en anglès, Electronic use only, desapareixent la frase equivalent en català.

El nom sencer de La Caixa ha desaparegut i s'ha transformat en www.lacaixa.es (i no pas .cat).

Qualsevol frase inequívocament en català ha desaparegut. I això que sóc un client que consta com a catalanoparlant.

Tarragona plena de neofeixistes

noreply@blogger.com (Joan Gil Oliveras) — Sat, 11 Oct 2008 21:44:00 +0000

Aquesta és una opinió que fa temps que penso, i que segurament no canviaré mai perquè la tinc molt arrelada i me la crec molt, tot i que moltes de les persones que m'han sentit exposar la meva opinió sobre el feixisme no els agradarà gens. Tot i això, aviso, no s'ha d'entendre malament les meves paraules. Com em va preguntar un professor, tu li donaries la llibertat d'expressió als que van en contra de la llibertat d'expressió? S'han de poder presentar els que no creuen en la democràcia? Els anti-valors s'han de combatre amb la censura?

Si. Si. No. Molta gent opina que gràcies a això Hitler va arribar al poder. Però jo els exposo que això és no creure en el poble i la seva cultura i racionalitat, i humanisme. Això és no creure que els teus arguments en contra dels anti-valors feixistes són més potents. Això és no creure en la humanitat.

Si censures tens por. Evident, són un perill. Però d'entrada no els puc deixar que no pensin (impossible per altra banda). Tampoc crec que els haig de censurar als feixistes i neofeixistes perquè no puc atacar-los amb la mateixa moneda. No puc usar el seu anti-valor (censura) i aplicar-lis a elles i ells. No. Crec que la argumentació els pot deixar pitjor. Viuen del conflicte. Si es fa una concentració antifeixista s'embolicarà la troca i és el que volen.
Tampoc vull dir que els deixem opinar lliurement dient bestieses. I nosaltres tranquils a casa sense fer-hi res. Cal actuar en conseqüència davant l'augment d'aquests grupusculs. No se'ls ha de donar la importància que no tenen, però.

No hem de caure en el parany de fer notícia important del dia que quatre imbècils es manifestin. No. Estratègicament això no serveix per res sinó per donar-los veu.

Poden pensar, poden opinar en l'àmbit privat i el públic (el públic no els pot promocionar ni donar-los la importància que no tenen) però no poden actuar. Perquè si actuen segons els seus anti-valors (picaran immigrants, etc.) això és il·legal, il·legítim i delicte i cal aturar-ho.

Manifestar-se i opinar. Ser que fa ràbia veure com es passejen tenint en compte les nostres penúries familiars que varem tenir que viure per aquests imbècils (pels seus antepassats).
Tot i això, sempre hi haurà rucs. El que cal és que madurin i siguin racionals.

Un cop de puny no serveix de res. Encara pijtor, els alimenta.