La karcoma-Relatos

Xiular les orelles (VH)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Wed, 21 Oct 2026 16:00:00 +0000

Vicenç del Hoyo (Foto: Jan Saudek)

Em xiulaven les orelles. Segurament hi havia algú que estava malparlant de mi. Sentia que em criticaven. Escoltava una mena de brunzit indefinit que no provenia d’enlloc.

El que les meves orelles detectaven era el més semblant al que podia imaginar com xiular les orelles.

En general agrada treure els draps bruts dels que no hi són presents. De vegades només són tafaneries, d’altres, calúmnies. No distingia exactament què passava aquell moment. No sé si preferia que ventessin les meves febleses amagades o inventessin interpretacions malicioses de fets que he protagonitzat. Ser considerat erròniament un antagonista de la bondat i de la virtut o que s’escampessin fets protagonitzats per mi que no volia donar a conèixer.

El telèfon em va alliberar momentàniament de les meves elucubracions tortuoses. Era l’Èrica.

—Hola, bonica!

—Si vivíssim als anys setanta et diria...

—Èrica, com estàs?

—...et diria que he de viatjar a Londres.

—Ho dius de debò?

—Ara no puc parlar. Andreu, només vull que pensis en el què, el com i el quan.

—Ho faré.

—Gràcies. Et truco quan pugui.

No totes les notícies produeixen els mateixos efectes. Aquella va provocar el que habitualment es coneix com un terratrèmol, és a dir, el sol que jo trepitjava es va sacsejar. El telèfon em va caure als peus. Tenia un nus a l’estómac i el cap ple de recriminacions. Totes les expressions esgarrifoses que havia sentit durant tota la vida, ara me les podia adreçar a mi mateix. Sentia que havia caigut al darrer esglaó de la baixesa moral. Es poden tenir desitjos indignes i deshonestos, com els que jo acaronava moltes vegades però es traspassa una frontera molt desvergonyida si de la fantasia es passa als fets, com era el meu cas.

El que mai havia esperat que passés s’havia produït. Si pogués rebobinar el curs dels esdeveniments no hi ha dubte que ho faria perquè ara, un cop arribats a aquest punt, no hi havia marxa enrere. Per prendre l’única decisió bona que podia haver pres ja havia fet tard. Des d’aquell moment en endavant, totes eren dolentes. L’Èrica era la dona del meu germà, la mare dels meus nebots i, no sé com, la meva amant.

Sí que sabia com. La culpa va ser meva per no saber posar límits als desitjos fantasiosos. D’on provenen aquests desitjos malsans? Què els genera? Potser la por a no viure una vida apassionada, tal vegada la manca de por al risc, o la necessitat d’exposar-se a perills convençut que era la manera de deslliurar-me del dogal amb què percebo la meva existència. Però ara és molt pitjor. No pot existir el producte d’una passió tan esbojarrada. A quina vida es veurà abocat? Tindrà per germans a cosins, la mare dels seus germans serà la seva tieta, el seu pare serà el tiet d’alguns dels seus germans. Com es pot entendre?

La delectació ha estat incomparable. Anar saltant totes les prohibicions, regles i imposicions. Abandonar les restriccions que imposa el seny. Cada peça de roba que anava caient al terra era el triomf del desvergonyiment plaent. No poder mirar enrere. Viure el goig de perdre el senderi conjuntament amb l’Èrica. Embogir de manera compartida desfrena totes les prevencions, inverteix el sentit comú de la mesura. L’absurditat atroç i l’estupidesa extravagant semblava haver quedat fora, al món dels altres, al nostre només hi havia petons cobejats, abraçades torbadores i carícies agosarades. Al final assistir a la culminació del frenesí com qui s’endinsa en un continent inabastable. Tot per explorar.

La trucada de l’Erica m’havia despertat del que em semblava un secret sojorn estable i permanent. I ara, què? Faríem desaparèixer el producte de la nostra bogeria. Aquesta nova situació tenia el valor de mostrar com una ficció vana el que semblava un amor boig i desmesurat. La realitat tornava a recuperar la dimensió i mesura dels prejudicis i la nostra manca de valentia. Vist el resultat del que no havia estat altra cosa que una curta passejada frívola en lloc d’una inabastable exploració més valdria no haver-la iniciat. A partir d’aquell moment el món encara es va tornar més petit i contaminat per la meva pròpia mesquinesa.

El telèfon va tornar a sonar. Tornava a ser l’Èrica.

—Tranquil Andreu. No t’has d’amoïnar, m’acaba de venir la regla. T’ho volia dir.

No em vaig asserenar perquè el món havia empitjorat. Les orelles em van continuar xiulant.

Heathrow (VA)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Thu, 15 Oct 2026 14:07:11 +0000

Vicente Aparicio

Había quedado con Simón a las seis en la entrada de la terminal 1. Nos íbamos a Londres. Yo siempre llego a los sitios antes de hora. ¿Y si el metro se avería? ¿Y si me olvido la batería externa? No cuesta nada darse un margen.

Una energía de viernes envolvía el aeropuerto. Ya eran las seis y diez.

Simón siempre se retrasa. Hay que reconocer, en cualquier caso, que sus excusas nunca son falaces. Forman parte de su experiencia real de las cosas, siempre impregnada de un desconcertante optimismo. ‘Menos mal que el metro de esta ciudad es maravilloso’, podría decir mientras te saluda apresuradamente, sin detenerse. Y después, camino del control de pasaportes, te cuenta la inverosímil historia de turno, que acabará confirmándose como completamente cierta.

No podía tardar ya. Él irrumpe la mayoría de las veces cuando pasan quince minutos de la hora convenida. Y como yo tiendo a hacer acto de presencia con quince minutos de antelación, ese lapso de media hora se ha acabado convirtiendo en un ingrediente habitual, casi entrañable, de nuestra relación.

Hace más de veinte años que nos conocemos.

-Tuve que volver a casa cuando ya estaba en la parada del bus, porque me dejé encendida la tele -dijo arrastrando una maleta que con toda seguridad no cumplía los requisitos-. Y tres días, ya me dirás tú... No me digas que no soy un desastre de persona.

-¿Has traído los pasaportes? -pregunté.

-¿Los pasaportes? -puso cara de susto-. Solo el mío. ¿Qué tengo yo que ver con tu pasaporte?

-Nada, era broma -Siempre me ha divertido provocarlo.

Me miró. Iba a preguntarme dónde estaba el chiste, lo noté en su gesto, pero cambió de opinión.

-Tú para humorista, como que no, ¿no? ¿Dónde está Roberto?

-¿En serio? Roberto no viene.

-¿Roberto no viene?

-No, lo dijo hace por lo menos dos meses en el chat. Ya sabes que siempre se escabulle. Dijo que se habría animado si hubiésemos ido a Lisboa, pero que en Londres ya ha estado un montón de veces.

-No jodas. Tenía ganas de hablar con él de los bitcoins. ¿Tú entiendes lo de los bitcoins?

Habíamos llegado al puesto de seguridad. Sacó un montón de llaves del bolsillo y un par de auriculares enredados. Al cruzar el arco, el escáner empezó a pitar, pero una policía le hizo un gesto impaciente con la mano para que continuara.

-¿Por qué te empeñaste tú en ir a Londres? -le pregunté, sentados ya cerca de la puerta de embarque-. Por separado, vale, pero todos hemos estado ya varias veces.

-Fue por mi madre.

-¿Por tu madre?

-Sí, me dijo que le hubiera gustado volver a Londres. Era el único sitio del extranjero en el que había estado, y le hacía ilusión volver. Ya te vale, Óscar, podría hasta cabrearme contigo. Te lo expliqué el día de su entierro.

A estas alturas, he renunciado a entender a Simón: no tengo la más mínima duda de que no fui al entierro de su madre. ¡Estaba de vacaciones! Hace dos años, en Costa Rica.

-¿Cuánto hace ya que murió tu madre? -le pregunté, ignorando su reproche.

-El 22 de agosto de hace dos años, pobrecita -Cómo pasa el tiempo, estuve a punto de decir. Él probablemente también, pero cambió de tema-. ¿A cuántos sitios hemos viajado juntos, Óscar?

-A siete. A ver, por este orden Amsterdam, Viena…, Estrasburgo, Atenas, Liubliana.. mejor dicho, Liubliana, Atenas…, Cracovia y, por supuesto, Estambul, como para olvidarse. Siete. Y con este, ocho.

-¿Y Roberto?

-Él solo vino a Estrasburgo y a Cracovia.

He de reconocer que me encanta exhibir mi buena memoria.

-¿Solo dos veces? No lo habría dicho nunca. Qué haría yo sin ti -dijo Simón, muy serio.

Como nunca pagamos ningún suplemento, nos habían asignado los asientos en filas separadas. Él iba en la 15. Ventanilla. Y yo en la 23. Centro.

Me quedé dormido.

En Amsterdam, hace un montón de años, en el tranvía que te llevaba del aeropuerto al centro me robaron la cartera. Cuando reaccioné señalando al ladrón, Simón se encaró con él, salió del tranvía corriendo para perseguirlo y yo, petrificado, no pude hacer otra cosa que quedarme allí dentro como un pasmarote. Pensé que lo más lógico sería esperarlo en la siguiente parada. Llegó al cabo de un rato con una sonrisa de oreja a oreja y la cartera en la mano. “Pickpockets de mierda”, dijo.

Estando en Atenas, el mismo día que llegamos, Simón se puso a cruzar en rojo un paso de cebra y un coche le dio un buen golpe en la cadera. Nada grave, pero como no podía caminar sin que le doliera, tuve que buscarme la vida para conseguir una silla de ruedas y me pasé todo el tiempo arrastrándolo de acá para allá. Era el año de los Juegos Olímpicos y, por suerte, acababan de estrenar un elevador para subir a la Acrópolis. Así que incluso la Acrópolis, visitamos, con la silla de ruedas.

Cuando abrí los ojos, Simón estaba a mi lado, en el asiento del lado del pasillo.

-He negociado con el perla que se había sentado aquí -me informó-. En mi inglés de parvulario. Pero me ha entendido a la primera.

Abrí la cremallera de mi mochila.

-He traído unos bocatas de jamón. ¿Quieres uno?

Asintió. Desenvolvió su bocadillo, hizo una bola con el papel de plata y se la guardó en el bolsillo del pantalón.

-Cuando mi madre estaba embarazada de mí -dijo con la boca llena-, vino a Londres. Lo típico, a abortar, ya sabes -Puso unos ojos saltones, entre vergonzoso e irónico-. Pero luego se lo pensó mejor y se volvió a Albacete por donde había venido.

No añadí nada a su confidencia. Él nunca habla de su padre. Pasaron un par de minutos.

-¿Iremos a la Tate? -dijo Simón-. Hay una expo de Frika Kahlo que tiene una pinta…

-A mí un paciente me habló de un quirófano del siglo XIX que está dentro de una iglesia. No sabía que existiera.

-Mmmm, te acompaño, pero solo si, como compensación, subimos a la noria.

-Ni de coña -protesté.

-Era coña -puntualizó-. No vaya a ser que te me marees.

“Estimados pasajeros”, se oyó por los altavoces, “les informamos que hemos iniciado nuestro descenso hacia el aeropuerto de Heathrow”.

-Simón, tío, he de decirte una cosa.

-Dime, Óscar.

-Me alegro de que existas.

-Yo también te quiero-. Y me dio tres palmadas en el hombro. Una, dos y tres. Luego se le escapó la risa.

No sabemos hacerlo sin bromear.

El vol (MG)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Thu, 08 Oct 2026 17:37:12 +0000

Maria Guilera (Foto: Camino Laguillo)

Abans de tancar la porta Ell va dir,

I la maleta?

No va rebre cap resposta, només la mirada amb un toc d’exasperació d’Ella i el gest lleuger de girar les espatlles. La motxilla grisa no semblava pesar gaire.

Gairebé no parlaven, ni tan sols quan van agafar la carretera que no era, la que els havia de dur a l’àrea de sortides dels vols.

La senyalització no és massa clara, va pensar Ell, però no va dir res, no volia que semblés una excusa. D’altres vegades havien fet el mateix camí, però ara estava neguitós, conscient de perdre un temps que els calia dins aquell immens aparcament on havien anat a parar. Gairebé desitjava que Ella deixés anar alguna recriminació o un sospir fastiguejat.

Van girar d’una a una altra planta en silenci fins a trobar la sortida.

Portes tot el que necessites? va dir Ell mentre la seva mà li feia una carícia lleu.

Aquesta és la pregunta que t’hauria haver de fet jo a Sitges, va pensar Ella sense dir-la. En canvi va respondre que sí, que eren quatre coses.

Es van abraçar sense sortir del cotxe.

Tens el check in fet, et queda temps. No t’amoïnis.

Ella el va mirar als ulls un segon.

No és això el que em preocupa.

Ell va callar, Què era el que realment volia Ella, potser més valia no indagar-ho.

La cua de l’embarcament era llarga, el passadís laberíntic de cintes grogues semblava un parany. Ella caminava ràpid, però amb compte de no apropar-se gaire a l’home del seu davant, molt alt i amb unes sabates de muntanya lligades amb els cordons penjades a l’espatlla dreta. Li feia por que li donés un cop a la cara. Pensava que no volia pensar. Com es feia per no pensar en res, més ben dit, per no pensar en una sola cosa.

Es fixava en els altres passatgers i intentava saber l’objectiu del seu viatge. Les dues noies dels tatuatges i els cabells de colors potser anaven a Londres a algun concert. La senyora que mirava el mòbil sense parar tenia una reunió de directius. I ella, els qui la miraven podien imaginar què hi anava a fer?

Estàs segura de voler anar-hi sola?

Tu et quedes amb els nens i és la millor manera, li va contestar. Però dintre seu hauria volgut que fos Ell qui s’encarregués de tot, dels bitllets, de l’hotel, d’explicar en el seu anglès, millor que el d’ella, tots els detalls que li demanaven al Gynae Center.

Per què ho he fet tot al revés del que volia? pensava. O sí que ho vull i no m’és possible acceptar-ho? Disfresso de racionalitat la meva decisió, amago el meu poder, sé que Ell faria el que volgués jo. Per què faig el que faig? Potser m’estic tornant boja, potser ningú se n’adona, però deu ser això.

Va passar el mòbil per la màquina de validar el bitllet, va respirar fondo perquè mai no estava segura que s’obrís la porta, mai no estava segura de res, ni d’allò que defensava.

Sortides. Vueling. Zona C. Encara no estava assignat el número del taulell.

Ara mateix, on devia ser, Ell? Ja a casa. Era d’hora, els nens encara dormien. Veia el gran amb el coixí a terra i els peus a fora del llit. L’altre amb la boca entreoberta i la samarreta del Barça. L’habitació de les lliteres era molt petita, no hi cabia un armari, feien servir el de l’altra banda del pis, on la roba s’amuntegava de mala manera. Les bicicletes gairebé no deixaven entrar-hi i a la taula d’estudi s’hi amuntegaven papers i andròmines. Ell havia posat uns prestatges per als llibres i els jocs a la paret que no deixaven que la porta s’obrís del tot.

Feia una setmana s’havien passejat pel pis buscant un miracle. La seva era la darrera habitació, la que no tenia llum natural.

No ho veus que no hi ha lloc, havia dit Ell. Mira-t’ho com vulguis, no n’hi ha.

Bon dia, va saludar l’hostessa. Es va asseure al seient del passadís per si li calia anar al lavabo. Les darreres setmanes ho feia molt sovint.

Encara entraven passatgers. Aquell estat seu, com classificar-lo? Era d’emprenyament o de tristesa, potser tot barrejat amb la necessitat que algú decidís, li ordenés, què fer.

Encara era a temps de baixar, podia aixecar-se i baixar de l’avió. De debò es pot fer, això? L’aturarien, li farien preguntes. Va beure un parell de glops d’aigua i es va treure del cap el que acabava de pensar.

Mentre es cordava el cinturó va decidir que conversaria amb la senyora del seu costat. Parlar, parlar tota l’estona per tirar endavant.

Daddy (MS)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Wed, 23 Sep 2026 12:00:00 +0000

Mónica Sabbatiello (Foto tomada en RÍo de Janeiro)

Sus pestañas parecían volar por su cuenta, como la música que rasgaba en su guitarra y supongo que fue idea suya que dibujáramos globos aerostáticos en las cartas que nos mandábamos y que nos llegaban abiertas, leídas y selladas por la vigilancia penitenciaria. Y si no recuerdo mal, empezó él con las estrellas de la Cruz del Sur, que entraron a formar parte de nuestro código íntimo. La relación tuvo poesía y amistad. Pero luego se desintegró como un meteorito entrando con furia en la realidad.

¿Cómo puedo tener la sensación de que no hacía nada, si cocinaba sus tres platos preferidos -milanesas a la napolitana, polenta y pasta con estofados-, si hacía volar a Dadito por el aire muerto de risa y de miedo, si lo dejaba mesar sus cabellos cuando lo transportaba bien sujeto sobre sus hombros, si le enseñaba a andar en bici, a jugar a las cartas, le hacía cosquillas, le cantaba y se aseguraba de que comiese y de premio sacaba de algún escondite un chocolatín Jack. ¿Puede que yo, por deformación, entienda que "hacer algo" sea proveer el sustento?

El hombre que salió de la cárcel, con la cara avejentada, el pelo más ralo y los ojos sin brillo, me resultaba desconocido, gris, lejano y tan callado. Solo hablaba con su música. Y sin ganas de nada más. Si yo lo chuceaba por escaquearse, con enojo inventaba listas de lo mucho que supuestamente había hecho. Para no pelear, lo iba dejando pasar.

No es bueno fijar por escrito los malos recuerdos, que tienden a colgarse de la memoria como garrapatas. Entre ellos, su enfado montaraz cuando yo pretendía que acunara a nuestro bebé en mitad de la noche. Eso está ahí, indeleble, qué le vamos a hacer, unido a esa etapa en Buenos Aires. En Brasil para mí él se volvió niebla y apenas alcanzo a recordarlo. En Madrid, pareció animarse un poco. Recorrió tiendas de autos de ocasión hasta que encontró un viejo Citroen 2CV, que si no me equivoco nos costó diez mil pesetas, y con él fuimos a conocer pueblos y paisajes. En uno de esos paseos, lo vi tan animado que reconocí al Daddy que me llevaba en su moto por las calles de Córdoba, cuando éramos casi unos críos y hacíamos locuras.

Si Patricia, la encargada de cerrar los tratos con los clientes, conseguía para nuestro grupo de animación -Colorín, Colorón y Colorado- alguna performance lejos de Madrid, le pedíamos a él que nos llevara. Le gustaba conducir y a nosotras no tanto. Qué frío pasamos una de esas veces en Badajoz. Él y yo compartimos una cama de una plaza en un hotelucho de mala muerte, una cama que no se calentó en toda la noche, a pesar de que las mantas parecían de plomo. Solo el sol del día siguiente pudo sacarnos el cuchillo que nos mordía los huesos y las penas.

Tras la separación, conocí su casa de El Puerto, donde vivía con una enfermera. Mi pulso iba pesado ese día, lento, como si la sangre se hubiera vuelto aceite, acompasada con la luz que me quemaba los ojos. Entré al salón. En la mesa había un jarrón con rosas. Sí, concluí rápido como una flecha, con ella también se hace perdonar con flores. Perdí la cuenta de los muchos ramos que me regaló, y bombones. Fui allí porque Dadito me había llamado para decirme que lo fuera a buscar, porque cuando salía con su papá en coche, a veces conducía por el carril contrario y eso le daba miedo.

Su consumo de vino algo tendrá que ver con todo lo que le pasaba. Si una lo lee en cuentos o en las novelas, en "Bajo el Volcán" de Malcom Lowry, o en "Manual para mujeres de la limpieza" de Lucia Berlin, puede sentir una atracción literaria por esos personajes, pero no así en la vida real. El alcohol puede desanudar la cólera oculta. En nuestras etapas de convivencia, no tuve miedo a los golpes físicos, pero sí a sus expresiones desagradables que le salían con rabia, en un incómodo tira y afloja. Era afectuoso, pero cualquier cosa podía volverlo bronco. Yo gracias a mi temperamento napolitano, me adelantaba a esos estallidos. Y si podía, me marchaba con el nene, a dar un vuelta.

Ahora pienso que el mundo se le vino encima y no pudo con tanto. Él creció en un pueblo donde fue un líder entre sus amigos. Tuvo que dejar ese pequeño paraíso para estudiar Medicina en Córdoba y terminó enredado como tantos en la lucha armada. Fue sometido a torturas y vejaciones, estuvo preso en una helada cárcel patagónica y de huelga de hambre en un barco horrible que estaba para el desguace. ¿Nuestras ideas revolucionarias no fueron quizás un delirio consensuado?

Su padre fue un juez de paz con influencia en su provincia, Entre Ríos, donde su apellido tiene calles, donde todos lo conocían y lo saludaban. Su madre, de espíritu alocado y libre, era popular por no faltar a ningún envite, fiesta o partida de naipes. Creo que lejos de aquel escenario bucólico y agreste de Basavilbaso, Daddy se sintió perdido.

Se adaptó mejor a vivir en El Puerto de Santa María, con sus no muchos kilómetros cuadrados y la posibilidad de ver caras conocidas en las tabernas donde, por lo que contaba, se granjeó simpatías rasgando la guitarra, quizás, no lo sé con certeza, se le dieran bien algunos palos flamencos. Fueron esos conocidos del barrio andaluz los que nos avisaron que había muerto, cuando dejó de aparecer por las tardes a tomar sus copas. Vivía solo. La enfermera lo había dejado.

El alcohol aún en pequeñas dosis le hacía mal, pero no solo habrá sido eso. Con los hombros hacia adelante y cara de facciones derrumbadas, una nube de melancolía lo fue cubriendo. No vi el proceso, cómo llegó a eso. Es terrible que pueda pasarnos desapercibida la labor de la angustia, de carcoma.

Cuando salía a dejar su currículum, en Madrid como antes en Buenos Aires, llevaba un libro. Fue un lector consumado de novela negra y de ciencia ficción: Dashiell Hammett, Raymond Chandler, Isaac Asimov, Aldous Huxley, A.C.Clarke, Ray Bradbury... De esas salidas volvía desencajado y crítico con todo y con todos. Despreciaba a los que no se parecían a él.

No quería reprocharle su modo de papar moscas, en parte para no parecerme a mi nonna que no soportaba ver a nadie ocioso. Y el silencio era más eficaz que las palabras. Un día se decidió a hacer encuestas y durante un tiempo trabajó en eso. Estuvo bien. Cuando cobraba volvía con un cartón de Parisiens, que es lo que él fumaba, y a veces se estiraba hasta una botella de vino Chianti, que en nuestros comienzos él traía para los festejos.

Era aficionado a los juegos de mesa, y en su pueblo participaba en campeonatos de mus y de truco. Cuando salió de la cárcel, fuimos un par de veces a la casa de unos amigos que conoció cuando estuvo preso, para cenar y jugar a La Podrida. Eso se le daba genial.

A veces al oírlo cantar tan bonito, decidía no hacerme mala sangre y tomarlo tal cual era. Pero no soy mujer de resignaciones. El nuestro había sido un encuentro para algo especial, de gran alcance, que no fue la revolución como creímos, sino la maravilla de nuestro hijo, que él tanto amó. Eso superó la suma de nuestras desavenencias y fue lo precioso que nos vinculó. A pesar de todo.

Cuando el aire era templado y anunciaba el declive del invierno, se marchó de Madrid a El Puerto. Pero hay otra escena de separación que evoco con más claridad, ocurrida en Buenos Aires unos años antes. Dadito chapoteaba en la bañera, con sus chiches. Lo saqué y mientras lo iba secando, me dije tengo que decírselo, aunque es tan pequeño para comprender, pero he de decírselo, convencida de que algo captaría, decirle que... Nos separamos, tu papá y yo... No lo entendía. Preguntaba.

No sé qué decirle. No es que no nos queramos. Es que... ¿Qué, cómo? ¿Cómo decírselo? No puedo acordarme, él hizo al fin como que entendía y me abrazó.

Son cosas de mayores.

Todas las palabras sonaban huecas.

Lo eran. Se quebraban antes de salir, marchitas.

No podía hablarle de su padre de pronto desconocido y atrapado en la confusión y la derrota. ¿Habré roto con esto algunos límites?

Aquel momento tan pobre en palabras verdaderas, se parece a ese otro, cuando Dadito descubrió la muerte. Y quiso saber la verdad. No supe atenuar su desconsuelo.

En la calle Gandía recuerdo que Daddy se despertaba a veces con un grito, o un gruñido animal, sudando. De esas pesadillas no hablaba, quizás porque venían de un submundo por el que no debíamos deambular. De noche tenía problemas para respirar y se hizo adicto a unas gotas nasales llamadas Dazolin. Y también le apareció un tic, que consistía en llevarse una mano a la bragueta, como para constatar que algo seguía allí.

Del día que salió rumbo a El Puerto de Santa María, recuerdo la sensación que tuve después de que cerrara la puerta. Todo me pareció distinto y contribuí a eso moviendo muebles y cambiando las cosas de lugar. Mi mundo había cambiado. Una vez más. Yo pensaba que para nuestro hijo era mejor así. Y creo que no me equivoqué.

("...porque hay veces que vale más tener el menor padre posible..." Emile Ajar)

Tranquil·litat robada (VH)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Wed, 16 Sep 2026 04:14:08 +0000

Vicenç del Hoyo (Foto: Eugenio Recuenco)

Vaig obrir els ulls. No em quedava ni rastre de son. Era un dia perfecte. Era dimecres però jo tenia un permís laboral. Disposava de tota una jornada anticiclònica. Cap núvol amb mals presagis ocupava el meu cel. Així que vaig preparar-me un esmorzar com els que em prenc els dies que no pateixo les previsions borrascoses laborals. Uns talls de cansalada, dos ous ferrats i un bon cafè. Si l’esmorzar és l’àpat que més plaer em provoca com és que soc incapaç de gaudir-lo cada dia, vaig pensar. Hi havia dies que quan ja m’havia dutxat, afaitat i preparat el material per anar a la feina només em quedava el temps just per escaldar-me amb un cafè bullint. Quina pena! Quina desgràcia! Quanta renúncia quotidiana exigeix la vida!

Entrar al despatx és endinsar-se a la borrasca. Hi ha dies que fins i tot cau pedra. Una imprevisible calamarsada. El gerent és capaç de cridar-nos al seu despatx per tenir-nos drets sense possibilitat de seure i ens pot esquitxar unes pedres de la mesura de l’autoestima d’una setmana. Aquests dies de temporal acostumen a ser els dilluns. Com deuen ser els seus caps de setmana? Cada pedra és un retret ple de desdeny. Ens sentíem humilitats sota la tempesta sense cap possibilitat d’aixopluc. Però sempre és millor suportar el xàfec col·lectivament. D’altres dies, no arriba a congriar-se una borrasca però bufa un vent constant i intens que no et permet estar assegut a la taula amb els documents de treball. Constantment ets reclamat i has de donar explicacions detallades de les accions realitzades. Com el vent mestral és constant. Quan tornes a seure a la taula ja no saps ni què estaves fent ni on has deixat els informes. És com si els papers giravoltessin dins d’un cicló. D’altres jornades hi ha una precipitació de pluja fina. Sembla que no cau prou aigua com per mullar però com goteja i repixa tot el dia acaba per ficar-se la humitat fins al moll dels ossos. Després, quan plegues, per més estona que estiguis amb els amics, facis esport o vagis al cinema, és impossible aturar els calfreds que em roseguen l’ànima.

Avui fa un sol enlluernador sense ombres ni corrent d’aire. A tot estirar un inofensiu ventijol que apaivaga la calor del mes de juny. Ahir vaig demanar autorització per acompanyar al meu germà a l’hospital. El senyor de les tempestes em va haver de donar permís. Li fan una intervenció. L’operen del cor. No és pas veritat. Tinc una veïna que és infermera a l’hospital. Ahir em va trobar a l’escala i em va veure tan xop i encongit que m’ha proporcionat una acreditació per acompanyar un malalt a l’hospital. Té el mateix cognom que jo. Així que pot passar per un altre fill del meu pare. Ho necessitava. Havia d’alliberar-me de l’aclaparadora gota freda laboral. Era irresistible sobreviure al centre d’un fenomen de ciclogènesi gairebé un cop per setmana.

Ara que ja he esmorzat, encaro la jornada d’una altra manera. Encara que plogui tot el dia no penso agafar el paraigües. Avui res em farà perdre la tranquil·litat robada.

A contrapelo (MS)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Wed, 01 Jul 2026 06:45:00 +0000

Mónica Sabbatiello (Imagen: Juan Vida-Collage digital sobre cristal)

¡Despertar!, nada más improbable en este bufete de abogados que persevera desde hace varias generaciones en su soporífera monotonía. Nada más improbable que una epifanía en este edificio gris rodeado por las siluetas muertas de otros edificios.

El sitio más insospechado para despertar. Y sin embargo…

Llegaron a primera hora, de piel negra, casi azul.

Abiertos en canal y despojados de todo, con heridas que nunca curarán, huyendo de las guerras que inventaron otros para hacer sus negocios.

Girando en círculos asfixiantes y con una necesidad imperiosa de algo parecido a un hogar.

Son los rotos.

Los rotos de una época que se va quedando sin alma.

Voy a ejercer la abogacía con la alegría nueva de perder de vista la pesada herencia familiar. Sin dejar huellas, de incógnito, para que ellos tengan sus papeles. En un mundo con tanta maldad no sobra un poco de bondad.

—Hola mami, ¿qué tal andas? Te cuento, no para que me des tu opinión, sino sólo para que lo sepas: voy a dejar la cartera de clientes de papá. Ya hace tres años que murió... Sí, no, no, escúchame, esta decisión es inapelable. Tienes la vida resuelta. Voy a trabajar con oenegés y migrantes... No te preocupes, todo va a ir bien. Mañana te invito a sushi.

No puedo abrir la ventana porque el viento es brutal. Un cartel retorcido de chapa gira por el aire, se sacuden los semáforos y danzan las banderolas que anuncian la exposición Somos todos migrantes. Un cielo reventado de estrellas se adivina bajo los nubarrones.

—Alexa, ¿dime el pronóstico?

Tormenta eléctrica y fuertes rachas.

Nada que no se sepa.

¡Qué ganas de volar!

Entre el no i el sí (VH)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Wed, 24 Jun 2026 09:00:22 +0000

Vicenç del Hoyo (Foto: Alessandro Sicioldr)

Durant el cap de setmana no va ploure. El problema no va ser aquest. Ara bé, no sé quin va ser. No busco explicacions i, malgrat que no en busco, no trobo cap tranquil·litat. No va ser un viatge normal. No calia ser molt espavilat per adonar-se´n. Vam sortir i no hi havia cap destinació específica, cap proposta concreta.

—Jo no soc dels que planifico!

No cal que ho juris. Per si no ho havia dit, ja se’l veia que no era dels que tenia una reserva hotelera feta fa mesos. No encaixa amb el seu tipus. No sé com descriure el punt de partida del viatge. No hi havia cap motivació especial per fer-lo. Gairebé no havia de semblar que fèiem una escapada. Per començar havíem de sortir de la ciutat per cap de les sortides habituals. Ni la Diagonal, ni la Gran Via, ni la Meridiana. El carrer triat no havia de ser cap via ràpida, multitudinària ni reconeguda. A la xarxa urbana hi ha carrers que no coneixen la majoria dels habitants de la ciutat i amb prou feines els que hi viuen. Com que no hi havia un objectiu o destinació determinada en el periple, marxar de la ciutat tampoc podia ser un acte deliberat.

—Quina pressa tenim?

Un cop traspassada la incerta frontera de la ciutat no hi podia haver cap intenció de prendre un trajecte determinat. Precisament perquè res estava prohibit no pensàvem optar per un carrer o carretera que anunciés amb anticipació un destí determinat, com per exemple, Espinelves 34 o Ripollet 3. Hauria estat una manera d’anticipar-se i per tant, acceptar una condició i una obligació.

—Per un viatge sense imposicions!

No havíem de posar benzina al cotxe. Tampoc havíem d’estar pendents del dipòsit. Un adhesiu a la pantalla del quadre de comandaments ens impedia veure el nivell de carburant. Així que no tenia sentit amoïnar-se per on estàvem i on anàvem. No negaré que no va ser un viatge erràtic. La manera d’estar i viure plenament era no preocupar-se pel futur i, això, podia estimular la conversa. Però per simetria al viatge la conversa tampoc podia tenir un tema ni un contingut troncal. Erràtica com els camins que transitàvem.

—No, no acostumo a llegir autors realistes.

—Jo no tinc un cap per la ciència-ficció.

—No em parlis de la ciència-ficció ni de la fantasia.

—No has vist la pel·lícula de l’Almódovar?

—Jo? No! No tinc ni temps ni paciència pels seus embarbussaments egocèntrics.

—No, si jo tampoc l’he vista.

—No sé quina hora és, ni a quina hora hem d’arribar.

—No vulguis arribar aviat...

—Però tampoc et conjuris per arribar tard.

—Ja no és de dia.

—Però encara no és de nit.

Un cop el cotxe va deixar de funcionar perquè el dipòsit de la benzina s’havia buidat havíem, no de buscar un hotel, sinó trobar-lo. Tampoc havia de ser necessàriament un hotel, podia ser un lloc per dormir dins d’un sac. No els havíem oblidat. Després de no menys de quatre hores el cotxe s’havia aturat al bell mig d’una carretera local. Semblava una carretera per a agricultors que passava sota un tram d’una voluminosa autopista. Caminant, res quedava a la vora. El silenci no podia ser ni un record. El brogit de camions i vehicles que sense cap destinació o cadascun amb una de diferent retrunyien en passar pel viaducte de l’autopista.

No calia perdre el temps buscant allotjament. No plovia però l’aixopluc de ciment de l’estructura de l’autopista no oferia una veritable protecció. Però ho semblava. A sota, sobre les males herbes nascudes atzarosament vam improvisar el nostre jaç. No era tou ni dur.

—No veurem les estrelles. Només els flaixos dels fars dels cotxes entre les escletxes del formigó.

—Tampoc escoltarem l’udolar dels animals i les bèsties. Només els grinyols i el fregadís dels neumàtics amb l’asfalt.

—No tenim sopar però he trobat uns caramels a la butxaca.

—A mi no m’agraden els de menta.

—Jo no puc veure els colors ni tampoc soc capaç de sentir l’olor. Agafa’n un i prova si t’agrada.

—Mmm. Aquest no sé si és de cafè amb llet. Me’l guardaré per a demà.

Paladejar i tractar de reconèixer els gustos em va fer venir la son. Vaig tenir un somni afirmatiu. Era un espai clar i lluminós com un tanatori. Unes hostesses atractives i joves amb faccions moscovites passejaven unes safates. Repartien una mena de fruites d’Aragó embolcallades en papers de colors llampants. Arribaven contínuament persones noves. Elegants i discrets es distribuïen per grups. Alguns seien en bancs i butaques. Les hostesses també es multiplicaven. Es podia sentir el fric-frac dels embolcalls que queien a terra i ningú es preocupava de recollir. Ràpidament va aparèixer al terra una mena de trencadís calidoscòpic que trepitjàvem. Amb la làmina de fruita encastada dins de la xocolata hi venia un paper amb una frase escrita. Cadascú tenia la seva. «Cal que siguis voluntariós». «Aspira a esdevenir quelcom». «Mira sempre endavant». «Els entrebancs són reptes». «Pren les píndoles». «La comoditat és el criteri». «Fes cas de les evidències». Una força interior em deia que no havia de llegir la meva frase. Em vaig adonar que els individus que les llegien desapareixien. Però els meus ulls són incapaços de no llegir un text, una frase o un nom si el tinc al davant. Els he entrenat per llegir sense adonar-me. No és una qüestió de voluntat. Malgrat l’esforç titànic, el meu cervell reconeix les paraules. «Digues sempre sí».

Aleshores vaig obrir els ulls. A trenc d’alba. Vaig sentir el gust del cafè amb llet a la boca. Havia viscut un cap de setmana atrapat entre el no i el sí.

L'historiador (NL)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Wed, 17 Jun 2026 05:04:51 +0000

Natàlia Linares

En Pere és el meu amic. Mou les mans i es toca els cabells amb aire artístic. Despentinat per vocació, no és fet a posta; va amb ell, com la seva mirada, que et mira als ulls quan et parla, amb ulls d'il.lusió, i s’expressa com si el que digués fos d’una gran transcendència, sublim.

Aquell dia, al baret de la platja, estàvem al vespre, a la fresca, i m’explicava l’assentament dels ibers 200.000 anys abans de Crist.

—Els primers indicis de presència humana al Baix Llobregat -deia, i continuava dient—: Saps que 100.000 anys a.C va haver-hi Mamuts al territori?—. I persistia amb el Neolític quan vaig desenfocar.

Mare meva, en Pere. Orgull d’amic, grans coneixements, però de tant en tant, massa intens.

Va estudiar Història, i treballava en una fàbrica de polir tubs d’acer. Ell era encarregat del departament de gestió de compres i proveïdors, i també duia la gestió documental i arxiu de l’empresa. Res a veure amb la seva formació, però era hàbil en el que feia.

Si se’l deixava parlar, com era habitual, era capaç de estendre’s excessivament, fins al cadastre romà, passant per l’activitat constructiva i reorganitzadora de la desembocadura de tot el Baix Llobregat o la fundació de Barcino per l’emperador August, incloent-hi la construcció del Pont del Diable de Martorell i del ramal costaner de la Via Augusta.

Per aquest punt de la seva explicació, vaig tornar a enfocar-me. Tot i que m’interessava el que deia, com feia nombroses vegades, l'emoció que vaig sentir el primer cop i el valor que vaig donar-li al sentir-ho, s’anava perdent les repetides vegades que ho explicava.

Recordo que vaig ser conscient i al mateix moment m’emocionava pensar que estava trepitjant per on havien pasturat Mamuts, on menjaven herbes i petites branques d’arbres i arbustos.

—S’explica que un canvi climàtic va acabar amb ells, deixant-los sense aliments. Aquestes bèsties necessiten menjar gran quantitat d’aliments per mantenir-se— deia en Pere.

Jo vaig experimentar un canvi, pensar en les explicacions del meu amic feia que anés pels carrers amb una mirada diferent. Observava que hi havia molta gent gran, cada cop més, que la meva generació seríem ben aviat els vells que ompliríem els carrers. Que els avenços científics fan que la medicina ens doni més anys de vida en comparació amb generacions anteriors, i em preguntava què diran les generacions següents a nosaltres. Escriuran coses com que hi havia una civilització que vivia en comunitats, i que seguien tant a líders espirituals com culturals, o esportius, en el mateix nivell d’Euforia, i diran que tots en conjunt estaven dominats per uns quants que tenien molt poder econòmic i nuls sentiments de proïsme, i que el món cada cop era més individualista, i d’aparences. Ens jutjaran tant pels nostres encerts com pels errors. Parlaran de nosaltres com inventors de màquines i impulsors de tecnologies. I de la nostra decadència fins arribar a la fi de la civilització. Serem els Mamuts de l’època futura.

Res no va ser (MG)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Sat, 23 May 2026 11:46:43 +0000

Maria Guilera (Foto: Frank Brangwyn)

Quan tingui divuit anys, repetia la Clàudia, faré un tomb total a la meva vida.

Amb prou feines n’havia fet dotze i no ho deia per advertir la seva família, no ho deia enfadada quan li duien la contrària, no ho feia per plantar cara. Era una mena de resposta que deixava anar fins i tot quan no li demanaven res.

De nit, intentava imaginar en què consistiria el canvi i mai no ho aconseguia. ¿Viatjaria a un país exòtic, estudiaria una carrera que encara no existia, s’aparellaria amb algun personatge fora del normal, formaria part d’una secta? Res no acabava de fer-li el pes, res no li semblava prou radical, però no desesperava. Sabia molt bé el que no volia ser, malgrat que no era res encara.

–En què penses –li demanava sovint el seu marit.

Ara, que feia tants anys que estava casada, sovint li venia al cap aquella dèria del canvi total que havia mantingut de jove. Mentre conduïa cap al despatx, quan cuinava desganada mirant la recepta o s’asseia al costat de la finestra amb el darrer llibre a la falda. Mirava les pel·lícules, però perdia el fil de l’argument. El canvi total, es repetia en silenci. El canvi total.

Allò que no va arribar a ser era el que més temps li omplia el pensament. La veu de l’Eloi, ni la sentia. Ella era allà on mai va arribar a ser, en un poblat de l’Àfrica, capbussada en un projecte que pels altres era un gra de sorra, però per a ella una platja sencera. L’absència li va donar temps per imaginar cada racó, per aprendre una llengua que mai no sabria i conèixer els noms que no podia pronunciar. Les nits d’hivern a l’Eixample, no duia els pantalons de franel·la que l’abrigaven tant, no. Havia après a caragolar-se aquells imaginaris metres de tela de colors vius i es vestia amb agilitat, se sentia còmoda amb la túnica que no havia dut mai. Ella, que avisava el lampista si gotejava una aixeta, tancava els ulls i canviava la roda del quatre per quatre amb una habilitat extraordinària.

–Faig jo el sopar, reina? –insistia l’Eloi, sabent que no hi hauria resposta.

Sí que el volia fer, el sopar. Passar una estona llarga colpejant les llavors amb la mà de morter, afegir-hi el nyam, la iuca, les espècies. El foofoo que ja li sortia tan bé i que menjarien asseguts a terra, en una rotllana feliç, la família que mai no va tenir. Allargaven la mà cap al centre i amb només dos dits i un moviment elegant feien el camí des de la cassola de fang fins a la boca i no els queia a terra ni una engruna.

Era lluny del menjador on la taula parada imposava els plats, els coberts, els tovallons i els gots d’aigua. Havent sopat, no escoltaria el silenci pesant ni la grisor d’unes hores buides. La parella de la oenagè que l’havia dut fins allà feia tants anys s’aproparia per parlar de l’endemà i la conversa, amb paraules en totes les llengües, s’allargaria fins que corregués una mica de fresca, se sentissin els crits dels babuïns i la foscor li acluqués els ulls.

–T’he deixat la mànega a punt –deia l’Eloi–. Me’n vaig al llit.

Sortia al pati i arrencava les fulles mortes dels geranis. S’entretenia amb les petúnies, les margarides, les begònies i la buguenvíl·lia que s’enfilava per la paret. L’aigua sortia furiosa de la mànega i ho transformava tot. Sentia l’aroma atlàntic de la flor del baobab, blanca, amb els cinc pètals que s’obrien només al crepuscle i deixaven una catifa sota les branques. El Sergei se li apropava pel darrere. No el podia veure, però el veia. Els ulls d’ametlla devien recórrer el seu cos i sabia que no trigaria a sentir el xiuxiueig d’aquella llengua que no entenia. No em serveix l’anglès, li deia ell, necessito parlar-te des de més endins. Es besaven sota el baobab fins que, des del balcó del davant, la sintonia despietada del darrer telenotícies la portava al present i el Sergei s’esborrava alhora que l’olor de les flors s’esvaïa sense que li hagués dit que l’endemà ja podrien anar a buscar les eines encarregades a Tambacoumba.

Aquell dia no podria existir, ni tampoc la resposta amorosa, el gest suau de retirar-li els cabells per abandonar-hi els llavis. El tomb total fugia, com fugia també la lleugera pressió del bes al coll i apareixia la imatge de la taula a mig desparar i el televisor encès que ella s’afanyava a tancar.

De l’altra banda del pis sentia la veu de l’Eloi, mig adormida.

–Que vens, nena?

Caminaria a poc a poc i es ficaria al llit amb ell.

L’endemà, espolsaria dels llençols la sorra que tota la nit li havia fet pessigolles als peus.

Con un no por delante (VA)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Sun, 17 May 2026 13:57:59 +0000

Vicente Aparicio

No pude descansar al llegar a casa, pero no me importó demasiado porque finalmente, pese a ser viernes, Marga no vino a vernos, y eso en principio no era una mala noticia. Más bien al contrario: si ella no estaba, el riesgo de que hubiera problemas disminuía exponencialmente.

Pero como no vino, y no era la primera vez que lo hacía sin avisar, tampoco trajo hecha la cena y yo, en vez de descansar tras una agotadora semana más, no tuve otro remedio que meterme en la cocina pese a no tener ni energías ni ganas.

Si ella no hubiera dejado de venir, no sé qué hubiera ocurrido, porque las cosas no andaban finas ni mucho menos entre ellas dos.

No sé cuál podría haber sido el detonante. Aunque, pensándolo mejor, no voy a ahorrarme poner un ejemplo que es singularmente adecuado a esta situación: nada raro nos habría parecido que, una vez más, ella no se hubiera acordado de que no me gusta el queso. Y entonces mamá no hubiera podido evitar poner una mueca de desaprobación y cabrearse, ya que no soporta que su hija no sea como ella, es decir, observadora, controladora y, a su manera, cortés y, por tanto, muy atenta a lo que les gusta y sobre todo lo que no les gusta a los demás. Y se cabrea como una mona. No me digáis que en cuarenta años no ha tenido tiempo como para no poder acostumbrarse a cómo es su hija, para bien y para mal.

Pero mi madre no va a dejar de ser tampoco como es, ni Marga va a dejar de olvidarse de que no me gusta el queso, por seguir con el ejemplo, porque no es exactamente que no se acuerde, sino que no cae, porque cuando se acelera y se obsesiona pensando en una determinada cosa, no siempre le resulta fácil estar pendiente de según qué otras.

El caso es que Marga no vino y mamá no estaba en absoluto de mal humor. No obstante, no puedo decir que no se la notara al mismo tiempo algo decepcionada e incluso nerviosa. Por un lado, pienso, pese a que no se lleven bien y el horno no estuviera para bollos, no deja de ser su hija. Y por otro lado, sospecho que aunque mamá no sea consciente del todo, hay algo adictivo en esa tendencia suya al enfrentamiento con mi hermana y, en consecuencia, no poder contar con la expectativa del conflicto era algo que no llevaba bien. Además, nuestra madre no sabe expresar sus estados de ánimo, sino que son los estados de ánimo, por así decirlo, los que se expresan en ella. No os quepa duda de que eso no ayuda a limar asperezas.

Pero no quiero perder el hilo. Como Marga no vino a vernos aquel viernes, insisto, no pude descansar pese a lo bien que me habría ido, pero no me importó demasiado porque así eludimos muy probablemente una buena tormenta y yo, la verdad, no estaba dispuesto a aguantar muchas tonterías. No podía evitar, al menos, sentirlo de ese modo en aquellos momentos.

Preparar una tortilla de calabacín no tiene demasiado secreto, es cierto, pero debo decir que ese viernes no me quedó ni mucho menos desacertada, y mamá incluso usó la palabra ‘exquisita’ sin que pareciera hacerlo básicamente por no cometer una descortesía. Con todo, no pudo abstenerse de puntualizar que quizás no habría venido mal que la hubiera dejado un pelín más cruda.

No fue una mala noche. En algunos momentos, viendo la tele después de cenar, no podíamos parar de reír, como cuando en uno de esos programas de humor le hicieron una entrevista por la calle a un señor ruso, o ucranio, que no sabía una sola palabra en español pero aún así no dejaba de hablar en su idioma muy deprisa, vehementemente, con una cara muy seria, como si todos le entendiéramos, mientras la entrevistadora hacía muecas subrayando la comicidad del asunto.

No dormí mal. Mamá no dio guerra en toda la noche y yo me desperté por la mañana no tan temprano como acostumbro. Pese a todo, seguía teniendo la sensación de que mi cuerpo no había descansado lo suficiente.

El teléfono no sonó hasta las once, minuto abajo minuto arriba. Nosotros no le habíamos dado importancia a que Marga no hubiera venido a vernos, ni a que no hubiera avisado, pues ya he dicho que no era la primera vez que ocurría. Sin embargo, Marga no había llamado por teléfono para avisarnos no porque se hubiera olvidado o simplemente no le hubiera dado importancia, sino porque no podía llamar.

(Tampoco hubiera servido de nada, porque resulta que mamá tenía el móvil en silencio y el mío, como yo estaba tan cansado y tuve que liarme a cocinar y luego nos pusimos a ver la tele, se me había quedado sin batería sin que me hubiera dado cuenta. Además, no sé cuántos años hace ya que nos dimos de baja del fijo).

El caso es que aquel viernes ni a cuarenta metros de casa, yendo por la acera de enfrente a la altura de la tienda de nutrición deportiva, a la pobre Marga no se le había ocurrido otra cosa que ponerse a cruzar sin mirar, con tan mala pata que una bicicleta que circulaba no muy deprisa por su carril no tuvo tiempo a frenar y la arrolló lastimosamente.

Si mi hermana no fuera tan desastre, hubiera llevado encima el dni como mandan los cánones, y la policía o el hospital no hubieran tardado tanto en localizarnos, pese a que nosotros tampoco es que ayudáramos mucho con nuestra nula disponibilidad. Anda que no se lo he dicho veces, ejerciendo de hermano mayor: ‘Marga, no se puede ir sin documentación por esos mundos’. En fin, qué más da, no es eso lo que importa a estas alturas.

Marga no salió del hospital hasta anteayer, que era miércoles. La recuperación no ha sido sencilla y la pobre aún no camina sino con muletas, y con mucha dificultad, pero visto en perspectiva, tal como no han dejado de repetir los médicos, no ha tenido tan mala suerte. No tanta al menos como a todos, ¡ufff!, nos pareció en un principio.

Mamá no ha dejado de estar al pie del cañón durante todo este tiempo, atenta y hasta cariñosa, a su estilo, con su hija. No recuerdo entre ellas, a lo largo de estos tres meses, más que un par de pequeñas discusiones a raíz de interpretaciones distintas sobre la actitud de las enfermeras. Aun así, mi madre no ha perdido ocasión de recordarle a Marga, no sin cierta benevolencia, que aquel viernes, según habían mencionado de pasada un par de vecinas que habían presenciado el accidente, a los pies de la bicicleta, no había otra cosa que una triste pizza cuatro quesos tirada en el suelo.

No es fácil cambiar a las personas. Aunque quizás os interese saber que ahora yo no dejo de cocinar ni un solo viernes, y hasta diría que no me fijo tanto en el cansancio de la semana ni echo de menos esas visitas rutinarias que tan bien me venían para despreocuparme de todo. No es que quiera presumir, pero yo, particularmente, no me he distinguido nunca por enfrentarme a las cosas con un no por delante.

Mucha luz (MS)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Thu, 07 May 2026 13:06:57 +0000

Mónica Sabbatiello (Foto: Ralph Gibson)

Monta, desmonta y bruñe la Parabellum con una fina gamuza. Apunta por la ventana a un espantapájaros que bailotea junto al maizal. Se la calza en la cintura. Y saca de la mochila la foto bien bonita de la que fue y ya no es su novia. Los padres murmuran en la cocina, con miedo hasta de las palabras.

¿Por qué no me llaman? Una y otra vez se repite la pregunta. Tiene pesadillas, sueños de sangre, de explosiones y gritos. Y cuando se despierta, cada mañana, maldice la espera.

El camino hasta el buzón está marcado por sus idas y venidas. El llamado a filas es un anhelo confuso, solitario, pura impaciencia.

Hoy la ginebra destila más amarga. Solo hay viejos en la taberna. A través del sucio cristal cree ver un camión militar cruzando el puente. Si voy a morir, que sea pronto, murmura una voz suelta que no controla.

Otro día más sin noticias. Y otra noche de calor y de vueltas y más vueltas en la cama. La úlcera lo carcome. Oye el motor de una aeronave, percibe olor a pólvora y a gasóleo. Pero el aroma que hay en la cocina es otro, esa mañana su madre le prepara, como cada día desde que salió del hospital, café, tostadas y huevos revueltos. Eso lo desquicia. Se esconde en el baño a llorar. Anhela tener enemigos que matar. Tras el desayuno va a ver al ruso, para que le corte el pelo a cero. El tipo se cuadra, taconea, hace el saludo de visera, muerto de risa. Los mechones caen al suelo, la frente se despeja y destaca su cara cuadrada, el cuello grueso, esculpido a fuerza de entrenamiento y gimnasio.

Se despide y camina hasta el río.

Quiero ser un héroe y sin embargo soy un muerto. Visualiza el remolino. Se desnuda y descalza. El embeleso lo hipnotiza y le dan ganas de dejarse ir. Sus brazos deciden por él, son potentes y lo sacan. Se despierta sobre la hierba pinchosa. El sol castiga sus ojos enrojecidos. Cansado por el esfuerzo, ha recuperado la fe. Seguro que mañana me llaman, se repite. Y sin pensarlo, se viste y se calza una zapatilla en la prótesis que se extiende más arriba de la que fue su hermosa rodilla, destrozada como toda su pierna derecha, en la batalla más cruenta de su unidad.

Un compañero de permiso, avisado por su madre, va a verlo. Le dice que los sobrevivientes de su compañía están siendo reemplazados por robots, drones y otras máquinas infernales, y que las decisiones militares las toman los supermillonarios del tecno feudalismo.

Chaval, que no te enteras. No es que no te llamen a ti, es que no llaman a nadie. Ahora la guerra se dirime por Inteligencia Artificial. Y él se lo cree. Y esa noche descansa. Su madre guarda el arma en lo más alto del armario.

¿Cuál es la verja que hay que arreglar, abuelo?, pregunta al día siguiente.

Le parece que hay mucha luz. ¿No será una explosión nuclear?, duda. Pero no, se responde, es que ya está aquí el verano.

Un dins que és fora (NL)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Fri, 01 May 2026 09:22:01 +0000

Natàlia Linares (Foto: Silena Lambertini)

L’altre dia en Nil em va dir que quan escrivia, ho feia sobre la taula de planxar.

-Vés què vols que faci, el pis és molt petit. Quasi que tinc més gran la fusta de planxar que la taula del menjador.

La veritat era que el seu pis era minúscul, i ell era expansiu, entre bolis de tots els colors, llibretes i diccionaris de tota mena omplia la taula de treball, que ja no s’hi cabia.

La seva taula del menjador era de la mida de taula auxiliar, i ell tampoc estava per ocupar-se de comprar unes fustes i preparar-se un racó a prop de la finestra, construint-se ell mateix una taula.

Una cuina amb una pica, i al costat un petit rentaplats, la rentadora-assecadora i una nevera retro de disseny de color vermell al menjador de 15 metres quadrats que donava a un finestral, que en obrir-lo, l'hi cabia una tauleta molt petita, i una cadira per fer el vermut mirant el paisatge urbà des del balcó.

Una petita habitació i un lavabo amb vàter i plat de dutxa.

Era obrir la porta del pis i ja el tenies apamat.

Què més vull?, es deia, ho tinc tot. Soc un noi de 24 anys amb 35 metres de pis per a mi sol.

Jo me'l mirava asseguda al sofà de dues places que donava a la porta-finestra que conduïa al balcó. Ara feia fred i la tenia tancada.

En Nil aspirava a ser guionista de sèries, o pel·lícules, sempre parlava d’això. Va tenir un dia la sort de guanyar un concurs de guions. Això li va donar ànims per continuar. Es presentava a tots els concursos de llengua catalana i castellana. Sabia que era complicat, però així i tot, no perdia l’esperança. I m’animava a mi que li fes il·lustracions del que anava escrivint.

-Però no veus que per això s’ha de tenir nivell?

-No. El nivell està sobrevalorat, el que compta és la idea, l’enginy -em deia.

Per aquest motiu em va convidar a casa seva. Perquè llegís part dels seus relats mentre ell anava escrivint al portàtil sobre la fusta de planxar desmuntada al mig del menjador, perquè era el lloc del pis on hi havia més llum solar, que entrava per la finestra. Vaig començar a llegir els fulls que tenia apilats sobre una cadira, per damunt de la petita taula i pel terra.

A l'atzar vaig agafar-ne un.

TEXT PRIMER DIA

...Un sr. parlant per telèfon, una parella d’amics o germans xerrant molt efusivament amb rialles incloses mentre caminen camí avall.

Una altra parella, ell porta el mòbil a la butxaca del darrere i ella, un pastís. Un sr. amb una bossa marró penjada, un amb una jaqueta molt moderna i que, mastegant xiclet, camina tranquil.

Una noia parla amb el mòbil, porta una bossa beix i la panxa a l’aire.

Una noia amb anorac sense mànigues, una sra. amb un gos blanc de mida mitjana i un gos negre tipus chihuahua lligats per la mateixa corda.

-Però això què és, Nil?- li vaig preguntar.

I em deia que eren observacions que feia des d’un punt de la ciutat, i que sempre observava des del mateix punt a diferents hores del dia.

Observava que el paisatge canviava igual que ho feien els vianants que hi passaven. I que era un exercici que es va proposar fer un dia.

-Nen, una excentricitat com una altra de tantes que tens.

Vam estar una estona parlant de possibles nous projectes i va explicar-me la nostàlgia de tornar a Bergen (Noruega)

-Suposo que ho enyoro pel clima gèlid, les cases de colors, el cel clar. Els rius, el port, el salmó, el bacallà, els fiords, les balenes amb jupa, les blaves -em deia-. Tot plegat sembla estrany, que tingui gran nostàlgia de tornar a un lloc on no he estat mai. Si més no, en presencia -seguia explicant-. He viscut l’experiència per imatges de fotos, reportatges, pel·lícules, on he tingut l’oportunitat de transportar-me allà, com si ho visqués en primera persona, i fer tal immersió com viure-ho de veritat. He somiat que parlo amb nadius, pujo a una barca, sento el fred a les galtes i m’escalfo dins d’una cabana de fusta.

-Nostàlgia d’un lloc gelat, on es viu una vida dura. De cels grisos, amb bafarades d’olor a peix mort i on es parla una llengua plena de consonants, difícil de pronunciar -li vaig dir en veu baixa.

Mentre em parlava, hi veia un artista. Un exemplar únic. Un ésser amb moltes ferides que es curaven amb l’escriptura. No vaig parar atenció en el que em deia, perquè no ho entenia, però allà estava jo, formant part del seu món, però sense ser-hi.

Un llarg viatge (VH)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Fri, 24 Apr 2026 04:03:47 +0000

Vicenç del Hoyo

En Martí va entrar a l’ascensor. No sabia on anava però havia decidit sortir de casa. Les portes de l’ascensor es van quedar obertes. L’ascensor acostumava a ser parsimoniós. Per fi les portes van decidir tancar-se però just quan semblava que havien de trobar-se una porta amb l’altra va aparèixer una mà molsuda entremig que ho va evitar. Les portes es van tornar a separar i va aparèixer la cara somrient de Vionica. La dona que un cop a la setmana neteja l’escala. Va entrar amb l’escombra i el recollidor. De la butxaca li penjava un drap per treure la pols de color groc.

—Disculpi signor. Mop!! Mop!! Frigona! Bisongo, diculpi.

El Martí es va fer a un costat perquè pogués entrar la dona. Tots els veïns coneixien la Vionica. Era una dona amb aspecte de tenir una edat per estar jubilada però, en canvi, era molt activa i sempre se la podia veure traginant amb energia els estris de la neteja amunt i avall. Al Martí li hauria agradat poder dir-li alguna frase agradable però no sabia cap paraula en el seu idioma. No estava segur d’on provenia.

—Molta pols, avui!

El Martí va deixar anar aquestes paraules. No sabia per què havia omès el verb. Un cop ho va dir es sentí ridícul. La Vionica sí que el devia haver entès perquè va moure el cap en senyal d’assentiment.

—Mult praf —respongué—. Exista paleti —i aixecant la mà li ensenyà quatre dits—. Patrulea.

El Martí sabia que els Artijoer, els del quart, estaven fent obres. Els cops de martell ressonaven a tot l’edifici. Va fer amb el cap un senyal d’assentiment.

—Sí, sí. Ja fa molts dies. Mult praf a tota l’escala —va dir el Martí buscant la manera d’omplir l’estona mentre l’ascensor baixava.

La Vionica va riure i ensenyava unes dents menudes i gastades però molt blanques.

—Mult praf intreaga scara.

Reia i sacsejava una mà repetidament deixant els dits morts. El que li havia dit el Martí li havia fet gràcia.

—Vorbesti bine, bine —va repetir la Vionica.

L’ascensor es va aturar a la planta tercera i les portes es van obrir. La Vionica va sortir de l’ascensor amb l’escombra a una mà i el recollidor a l’altra.

—Frigona! Mop este aici. Buna ziua.

El Martí va sentir aquesta frase però ella ja havia desaparegut de la seva vista passadís enllà. A continuació, mentre l’ascensor parsimoniós romania decidint si tancava les portes o no, va sentir unes claus que feien voltar un pany i uns passos precipitats corrien pel passadís. Les portes de l’ascensor van decidir tancar-se però un peu dins d’una sabata de taló de color beix les va travar impossibilitant que es tanquessin. Les portes es van obrir i una mà amb un manyoc de claus les retenia obertes.

—Buenos días Vionica. ¿Está bien tu hijo?

El Martí va escoltar unes paraules però no va entendre el significat. No sabia què volien dir. Va pensar que es podria comprar un diccionari per entendre-les i poder dir alguna frase a la Vionica. Un diccionari de romanès, es preguntà? Per fi va entrar a l’ascensor la propietària de la sabata de taló beix i del manyoc de claus. Era l’Olga. Quan l’Olga va deixar que es tanquessin les portes, el Martí li va fer una pregunta.

—És romanesa, oi?

L’Olga es mirava al mirall i s’arreglava amb els dits un floc de cabells. Per un moment va deixar de mirar-se a si mateixa i a través del mirall va mirar en Martí i va fer una ganyota.

—No ho sé. Jo diria que és búlgara —va dir mentre tornava a repassar-se els cabells.

—Però tu l’entens, oi?

A l’Olga se li va escapar el riure.

—Entendre? Entendre? No entenc ni un borrall del que diu. Ho dedueixo per l’entonació i les gesticulacions.

El Martí es va mirar l’Olga però l’Olga mirava el mirall i això el va descol·locar tant com el que acabava de dir.

—Així que no saps en quin idioma parla i li preguntes pel fill?

L’Olga per fi es va mirar al Martí de dalt a baix.

—Ja saps que les dones tenim un sisè sentit per entendre’ns entre nosaltres.

De sobte l’ascensor es va aturar a la primera planta. Les portes es van obrir cautelosament i va aparèixer la senyora Pietat.

—Puja o baixa? Jo és que necessito pujar aquesta tassa de caldo a la meva filla.

La senyora Pietat anava vestida amb una bata i unes sabatilles d’estar per casa. A les mans sostenia un bol que fumejava entre dos plats. El conjunt dringava perquè la senyora Pietat tenia unes mans tremoloses.

—Tens la Dora malalta? Si aquest matí l’he vist que venia del gimnàs! —va preguntar l’Olga.

La senyora Pietat es va recolzar a la porta de l’ascensor. El dringar de la pisa va disminuir.

—Ja t’ho diré Olga. Saps el que els passa a aquest jovent? Que tenen poca salut i molts cims per grimpar. Tot va per objectius. Vinga objectius. No es poden estar de res. I ja saps, tanto va el cántaro a la fuente que al final... patapam! Ha quedat garratibada. No es pot moure.

—Pobre! Res, Pietat ja la pots cuidar que la Dora té moltes responsabilitats tant a la feina com a fora —va dir l’Olga—. Jo em quedo aquí i baixo caminant, que tinc molta pressa i només em queda un pis fins al carrer.

—Moltes gràcies nena i ja ho saps: tranquil·litat i bona lletra.

El Martí es va quedar a l’ascensor i es va oferir a dur el bol amb el menjar per la Dora. Així que van pujar cap al sisè pis.

—I està molt malalta? —va preguntar el Martí per entretenir el viatge en ascensor.

—Ara el món està capgirat. La Dora diu que tenir una malaltia és un bon senyal, que el cos es queixa i així té l’oportunitat de millorar. Així que no t’ho pots imaginar. Ella està tan cruixida al llit que no es pot ni girar però més feliç que una anís. On anirem a parar?

El Martí va somriure. La senyora Pietat era la veïna més bondadosa de tota la finca i segurament també era de les que tenien més edat. Era molt activa i sempre tenia bones paraules per a tothom. La Dora era diferent.

—Així que a ella ja li està bé la malaltia —va dir en Martí— . Això és tenir bon caràcter.

L’ascensor es va aturar a la sisena planta. Les portes es van obrir i en Martí va acompanyar la senyora Pietat fins a la porta de casa de la seva filla.

—No, no es preocupi. Com podrà obrir la porta amb les mans ocupades? Jo m’espero, vostè obri la porta i després li dono els plats —va dir el Martí.

Quan la senyora Pietat va tenir la porta oberta en Martí li va traspassar el caldo.

—Quina bona olor! Amb aquest brou segur que demà ja estarà com a nova.

—No tan ràpid. Segons diu la Dora la malaltia ha de fer el seu procés —va dir la senyora Pietat mentre alçava les dues celles—. Bé moltes gràcies jove. No sé com tancaré la porta.

—No es preocupi ja tanco la porta des de fora.

Un cop es va quedar sol al sisè pis va renunciar a agafar un altre cop l’ascensor. Ja no li calia. Va baixar per les escales fins a casa seva. Va entrar a casa i va seure al sofà. Estava cansat. No ho semblava però havia fet un llarg viatge.

El meu fill (MG)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Wed, 15 Apr 2026 18:29:00 +0000

Maria Guilera (Ilustración: Joe Wierenga)

El meu fill, diuen, és un noi encantador. No li costa ser amable, sembla interessat pel que li expliquen, escolta les opinions dels altres i sap mantenir opinions oposades sense resultar ofensiu ni devaluar l’interlocutor. Té un humor subtil, oportú a l’hora de desviar l’atenció d’una conversa que pugui resultar conflictiva. Sembla feliç de retrobar persones que fa temps que no veu i, encara que la relació hagi estat breu, recorda els seus noms.

Per tot això i d’altres motius que no tenen una raó concreta, el meu fill, diuen, és encantador.

A casa tampoc podem queixar-nos, però malgrat això el seu pare i jo no som de la mateixa opinió que la resta de la família i els amics. Amb nosaltres es mostra molt reservat, no sabem res de la seva vida perquè amb prou feines ens informa del que fa, amb qui es relaciona ni, sobretot, què sent. Una mare hauria de conèixer què pensa, com se sent el seu fill. Jo no vaig ser capaç d’esbrinar-ho ni tan sols quan era un nen.

No, no és dels que es tanquen a l’habitació. El seu lloc és la butaca de l’avi, que va morir quan ell tenia dotze anys, ja en farà els mateixos el mes entrant. Es va disgustar quan la vam fer entapissar de nou, i encara que no va dir-nos res, d’això sí que ens en vam adonar, va quedar-se dret una bona estona mirant-se-la amb la mà damunt el respatller.

Ens vam disculpar. Hem triat aquesta tela perquè és la que més s’hi assemblava. Ell va dir-nos, no passa res, ha quedat bé. Va trigar dues setmanes a asseure-s’hi.

No ho hauria d’haver fet, però m’amoïnava tant no saber què hi havia dins el meu fill que li vaig regirar l’armari i els prestatges de l’habitació. El que hi buscava no ho sabia ben bé, una fotografia, una llibreta que fos semblant a un diari dels que jo de jove també havia escrit, algun objecte que em donés una pista. No vaig trobar res.

El meu fill llegeix molt. Sovint fullejo els seus llibres i voldria interpretar el significat que té per a ell tot el que assenyala, frases que per a mi són com les altres, sense res de particular. Què deu tenir aquella paraula per a haver-la encerclat, què significa la pàgina emmarcada amb un bolígraf blau, quin misteri amaguen els símbols dibuixats als marges. Per força un dia he de trobar una transcripció, la pedra Rosetta que em regali la clau per traduir-los.

Ai, però el jeroglífic no són només als llibres marcats. També hauria volgut la clau per als seus gestos, els silencis, les mirades.

Un noi amb companys, però cap amic per descarregar els problemes, per confiar els secrets, per mostrar-se per dins. Un noi, el meu fill, que enamorava les noies de la universitat, que li trucaven sovint i a les qui jo tenia l’encàrrec de dir que estava estudiant o que havia sortit i els demanava el nom per educació, sí, però també per saber si repetien més d’una vegada la trucada. Que nosaltres sabéssim, no n’hi havia cap d’especial.

Es va matricular a l’escola d’Idiomes, volia aprendre japonès. La professora va venir a casa més d’una tarda. Per què no es queda a sopar, vaig dir un dia quan van treure el cap tots dos a la saleta per acomiadar-se. La Sakura va fer el que em va semblar un somriure, tan imperceptible que no el vaig saber desxifrar. Aquell vespre no, però la propera vegada que vingués, va dir-me amb aquella veu com una música.

Potser era només una fórmula de cortesia, no volia fer-me il·lusions. Però va quedar-se no una, sinó més vegades. Menjava com un pardalet. El seu català era perfecte, però calia estar atents perquè parlava molt baix.

A l’estiu, el meu fill se’n va anar a viure amb ella. Ni el meu marit ni jo havíem observat mai cap gest carinyós, res que ens hagués fet sentir l’esperança que entre ells hi hagués una relació més enllà de l’acadèmica. No ens va estranyar, però.

Quantes vegades havia fantasiejat jo amb la idea d’una noia que l’arribés a conèixer, que m’ajudés a obrir la capsa tancada que era el meu fill. Però de la Sakura, me’n vaig adonar de seguida, no en trauria res. Ella era com ell.

A finals de març se’n va tornar a Kyoto, havia de ser allà quan florien els cirerers. El meu fill no la va acompanyar, va tornar a casa amb la bossa que s’havia endut i una pila de llibres. Ho va deixar tot a la seva habitació i una estona després va sortir-ne sense sabates, amb uns mitjons blancs que separaven el dit gros de la resta.

No vaig gosar preguntar res, però no va caldre. La Sakura no havia volgut que viatgés amb ella, va respondre a la meva mirada interrogant.

Va entrar al menjador i es va asseure a la butaca. Jo ho vaig fer a la cadira, amb les mans creuades a la falda i sense voler res més que fer-li companyia. Vam estar una estona llarga en silenci mentre la claror que entrava pel balcó s’esvaïa.

Em va mirar. Em fa mal el cor, va dir. És un dolor físic. La primera nit que ella no va ser-hi vaig aprendre a plorar, mare.

Ens vam abraçar com si no goséssim fer-ho. Li vaig passar la mà per l’esquena, el vaig acaronar com si tornés a ser un nen amb els genolls sagnant després d’una caiguda.

Hi ha ferides guaridores, vaig pensar.

Diccio-nario (VA)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Wed, 08 Apr 2026 07:05:00 +0000

Vicente Aparicio (Foto: Manuel Archain)

Magda bajó del altillo una pesada caja de cartón. En un papel amarillo, pegado con cinta adhesiva, leyó: ‘LIBROS’. Era la letra de Ramón. ¿Por qué no habría de abrirla? Habían pasado ya unos cuantos años y, además, ¿por qué iba a molestarle a Ramón que ella abriera una de aquellas cajas? Reconoció algunos al instante. Los ‘Ensayos’ de Montaigne, por ejemplo, en la edición de Cátedra. ‘Un mundo para Julius’, de Bryce Echenique, ‘La peste’, de Camus, o el ‘Orlando’, de Virginia Woolf. Qué buenos recuerdos. Eran libros a los que habían dedicado tiempo y no pocas conversaciones. La literatura era uno de sus puntos de conexión. Apreciaban la cultura como un privilegio que, a diferencia de sus padres, ellos podían disfrutar. Querían experimentar el goce de la profundidad, aunque fuera discretamente. Y ninguno de los dos, se dijo, era elitista o pedante. Se trataba de algo más vivencial, que podía hacerles sentirse orgullosos y disfrutar.

Llamó su atención un volumen grueso, de tapas negras. ‘Diccionario des-ordenado’, era el título. Una ‘P’ mayúscula, alta y gruesa, encabezaba el primer apartado, ocupando gran parte de la página. En la siguiente leyó: ‘Porrón’, en negrita. Y a continuación una sorprendente sucesión de, digamos, ‘palabras’: ‘bipitón’, ‘ancho-fino’, ‘panzapitorro’, ‘empinacodos’, ‘tragavidrio’, ‘chorrovino’... Arqueó las cejas. ¿De dónde había salido una cosa tan friki?

Francamente, estaba intrigada. Las siguientes entradas del diccionario eran ‘Pregonero’, ‘Panorama’, ‘Pimpampún’ y ‘Perfidia’, por ese orden. O desorden, para ser más exacta… La palabra ‘Perfidia’, por ejemplo, iba acompañada de otra ristra de palabros que aventuraban algo parecido a una definición: ‘fingi-miento’, ‘fe-lonía’, ‘sinfianza’, ‘‘des-leal’, ‘puñaltraición’, ‘frioespalda’...

Soltó una carcajada. No salía de su asombro. ¿Podía ser que aquella parida excéntrica perteneciera a un tío tan racional como Ramón? En el siguiente apartado, tras el de la ‘P’, entraba en juego, a saber por qué, la letra ‘U’. Las primeras entradas que podían leerse, eran, en este caso, ‘Ultramarinos’, ‘Uretra’, ‘Ufano’, ‘Urdir’, ‘Ungüento’..., cada una seguida de su correspondiente retahíla de ocurrencias.

Le entraron unas ganas terribles de llamar a Ramón. Desde luego, no era una buena idea. ¿Cuántos años habían pasado, ocho? Hola, Ramón, ¿cómo te va? Me alegro mucho de que hayas rehecho tu vida, no es fácil. Yo aquí, ya ves, no me quejo. ¿Tus padres bien? Por cierto, quería hacerte una pregunta. Es una tontería, algo totalmente anecdótico, te pido disculpas, de hecho, molestarte por una nimiedad, peeero… ¿de dónde salió ese diccionario tan raro que se quedó en el altillo en una caja, Ramón, ya sabes, allá arriba? ‘Diccionario des’, -y tras una pausa involuntariamente teatral- ‘ordenado’, se llama. Ya veo que te he dejado descolocado, perdona. En fin, aprovecho para decirte, en absoluto es para presionar, que he visto que quedan cosas tuyas por aquí, aún, unas cajas, solo que lo sepas, cuando quieras, ya te digo que no me molestan para nada.

Ni de coña, cómo iba a hacer un ridículo así. Qué falta hacía llamar a Ramón si podía intentar mirarlo por Internet, o con la IA. Pero tras unos cuantos intentos, no fue capaz de encontrar ninguna pista consistente. Lo más parecido fueron dos o tres referencias a un libro titulado ‘Paco Bascuñán: diccionario en desorden’, que en realidad tenía que ver con este otro del altillo lo mismo que un huevo con una castaña.

Metió unos cuantos libros en una bolsa de plástico, incluido el diccionario, y los bajó a casa. Tenía bacalao para cenar. Le gustaba comprarlo en el mercado aunque saliera más caro, por la confianza. Qué curioso, Ramón adoraba el bacalao. Especialmente cuando ella lo preparaba a la vizcaína, siempre con un par de guindillas. Ahora ya nunca lo hacía así, a ella no le gustaba el picante, y hoy no se iba a complicar la vida: rebozado con harina y huevo, y listo. Puso música de Julieta Venegas en Spotify.

Cenó en la mesita del comedor, junto a la ventana que daba al patio interior de la manzana. Enfrente, un hombre en pijama miraba la tele desde el sofá. Más arriba, en diagonal, una familia con dos niñas cenaba alrededor de una mesa redonda. Mientras cortaba el pan, se le escapó el cuchillo y se cortó. No era nada. Pasó el dedo bajo un chorro de agua y lo protegió con una gasa y una tirita. Qué mal me ha quedado, por dios, exclamó.

Sonó el teléfono. Tendría guasa que fuera Andrés. Pues claro que no, era Pedro. Qué hombre tan pesado. Buena gente, pero más triste que el entierro de un payaso. ¿De dónde había sacado ella esa frase? ¿Qué hora era? ¿Por qué seguía manteniendo relaciones tan grises?

----

Han pasado seis meses. Están en casa de Ramón. Un cuchitril lleno de libros, sobrio y desordenado. Pero limpio. Es lo que ha pensado ella hace un rato al verlo por primera vez. Ha sido extraño, pero no del todo imprevisible, llegar hasta aquí, hasta este preciso momento.

-Has de cambiar de somier, este no cumple la ordenanza de ruidos -bromea-: Pero sigues en forma, chico.

-Anda, Magda, quédate a dormir -propone él abrazando la almohada.

-Mejor que no -dice, aunque ya ha decidido lo contrario. Y mientras ve un ejemplar de ‘El mapa y el territorio’, de Houellebecq, encima de una silla, cambia de tema-. Oye, Ramón, una pregunta. ¿Tú recuerdas que fuera tuyo un diccionario muy raro? ‘Diccionario des’ -e hizo una pausa autoirónica- ‘ordenado’, se titulaba.

-Sí, creo que sí. Pero ¿a qué viene eso ahora?

-Te lo dejaste en mi casa.

-Querrás decir ‘nuestra’ casa.

-No me hagas reír. ¿Qué clase de frikada era ese libro? Hace un tiempo me dio por hacer orden en el altillo y me lo encontré en una caja.

-No sé, se lo compré un Sant Jordi a un tipo. Me debió de dar pena. Un tío con barba. Estaba más solo que la una con su pila de libros.

-Eso no cuadra contigo, Ramón, no cuela.

-Qué más da, no sé, me haría gracia, no negarás que es una pieza única.

–Y tan única. ¿Pero por qué no me hablaste nunca de él?

-Ostras, lo siento -ironiza Ramón-, se me olvidó compartir algo tan… decisivo.

-Ya. Pues voy a decirte algo. Si estamos aquí ahora mismo, has de darle las gracias al dichoso diccionario.

-Si pudiera vernos, el de la barba lloraría de la emoción.

Al oír ese comentario, Magda piensa que Ramón ha cambiado en estos años. Antes no hubiera hablado así. Tampoco es que le parezca mal, casi que al contrario.

-O se reiría con ganas -replica ella-. Pero no te rías tú. Si no fuera por ese diccionario, insisto, no te habría enviado el primer whatsapp, y a partir de ahí, todo lo demás.

-La vida, que sigue los dictados de un friki -dice Ramón desperezándose.

Magda lo mira con ternura. Contiene las ganas de llorar y, al mismo tiempo, decide dar por concluido la cuestión, que no deja de ser una bobada.

-Anda, guapo, dame un abrazo. Te he echado de menos, ¿sabes?

Hay un segundo coito y después se quedan dormidos, primero muy juntos y más tarde, cada uno en un lado de la cama.

Ella vuelve a la semiconsciencia sorprendida de estar jugando al diccionario -’des’-‘ordenado’- dentro de su cabeza. Se siente tan a gusto. Debe de llevar tiempo dándole vueltas: con la ‘R’ de Ramón, ‘am-antes’, ‘ron-roneo’, ‘a-morosidad’,

‘tiempo-perdido’, ‘magda-lena’, ‘ex ex’, ‘dale-ramón’. Sonríe. No es que la vida tenga mucho sentido. Está excitada, divertida, contenta.

El misterio de la biblioteca (MS)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Wed, 01 Apr 2026 07:30:00 +0000

Mónica Sabbatiello (Foto: Wojciech Grzanka-Impas)

Por despiste se perdió en los laberintos de la antigua biblioteca, tras preguntar a Lungo dónde estaban los diccionarios. Acaso su indicación fue confusa, y por eso quedó encerrado entre olores a papel y a cuero viejo.

Los reflejos opalescentes jugaban con las estanterías. Enredado en inacabables pasillos, ignoró el paso del tiempo. Se pasó la hora del cierre y nadie fue a buscarlo Venía a investigar el infinito. Y lo encontró allí, en esos pasillos enrevesados, en las filas de mesas y escaleras rodantes que languidecían con sus largueros que se fundían entre sí en la oscuridad superior, hasta poner en solfa el concepto de las líneas paralelas.

Por fin encontró los diccionarios, acarició los lomos y escogió el que tenía aspecto de más viejo. Se sentó en ese silencio sepulcral y lo acomodó con cuidado bajo el círculo de la luz que derramaba una lámpara con pantalla verde agua. Todas estaban encendidas y le recordaron, por extraña asociación, la canción Another Brick in the Wall, de Pink Floyd. Marchaban como soldados, hasta diluirse reflejadas en las mesas de madera lustrada.

¡Cuánto desconcierto tuvo al consultarlo! Cada palabra desconocida se definía por referencias que le resultaban conocidas. Las acepciones eran insólitas. Raras y a la vez cercanas, como si le hablara su tío Antonio, el ilustrado de la rama paterna, el que se las sabía todas y siempre andaba con alusiones filosóficas, leyendas y teorías mezcladas con historias increíbles de lejanos antepasados que lucharon en la primera y en la segunda guerra.

Ese diccionario no era fácil de entender, parecía jugar a confundirlo.

¡Qué raro, un diccionario incomprensible!

Me habré quedado dormido, se dijo, y se pellizcó. O será que llevo muchas horas sin comer, y sacó una ensaimada de la mochila. Y tras sentir el dulce derretirse en su boca, volvió a las páginas amarillas con letras barrocas, con iniciales enormes y recargadas.

Se dispuso a no pensar. A tratar de entender por vìa emocional, una vía que le diera escape.

Y siguió leyendo.

Sin salir de la butaca de cuero granate, del ambiente de alcanfor, se le abrió una mirilla. Luego una ventana. Luego un cielo. Y vio a Gema. Dentro pero fuera. En la biblioteca y en el laberinto. Y sintió la herida.

No era un sueño, sino una invitación.

A atreverse a penetrar. En su propia vida.

Vio las aves negras, oyó los graznidos y recordó las manos de ella, húmedas de lágrimas, angustiadas.

Quizás soltó un grito, pequeño, ahogado, hondo.

El diccionario le mostró su misterio. Incomprensible y a la vez luminoso.

Supo lo que tenía que hacer.

Se puso en movimiento, encontró ahora sin dificultad el rumbo en los pasillos y esperó junto a la puerta de bronce y cristal, hasta que asomó la luz de la mañana. Acurrucado en el suelo, con la mochila de almohada.

Lungo lo dejó salir, sin ocultar su cara de sorpresa.

Dinamitar bastides (VH)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Thu, 26 Mar 2026 15:35:00 +0000

Vicenç del Hoyo (Foto: Joel Robinson)

—No et fa pena estripar totes aquestes llibretes? Has dedicat molt de temps a escriure i omplir-les durant tots aquests anys.

—No, al contrari és un alleujament. Feia dies que pensava quin seria el seu destí i ara l’he trobat.

—Carai! És una decisió molt dràstica. No trobes? Has passat moltes estones escrivint i meditant sobre el que escrivies i ara, de sobte, esbudelles les llibretes, A mi em sorprèn. Què vols que et digui.

—Ja, ho entenc. T’ho mires des de fora. Imagines que hi ha un esforç i un treball en escriure. Ho interpretes com si un paleta aixequés una paret, o fes l’estructura d’un edifici i de sobte decidís enderrocar el que ha fet durant anys.

—Exacte. Quin sentit té la destrucció del que has dedicat tant de temps a construir?

—Penso que t’equivoques a l'interpretar-ho d’aquesta manera. No es pot comparar el que hi ha escrit en aquests fulls amb construir alguna cosa, sigui edifici, moble o màquina.

—Doncs no són tan diferents. Els esforços de les persones que es dediquen a les humanitats o a les lletres són tan valuosos com els que poden fer un tècnic o un científic. No ho has de menystenir.

—Estic d’acord que moltes de les produccions que fa un economista, un traductor, un historiador, un lingüista, fins i tot un sociòleg o un antropòleg són similars i no s’haurien de diferenciar de les manufactures, per dir-ho així, d’un tecno-pràctic. Però el que hi ha escrit aquí, a les llibretes, en els fulls, en els arxius de l’ordinador és una altra cosa ben diferent.

—Va, explica-m’ho perquè jo no ho sé veure.

—Tot el que hi ha aquí dins té un valor per a mi. No és el meu producte o manufactura. No serveix a ningú perquè no és una aspirina, no és una crossa, no és res que alguna persona pugui utilitzar, perquè no està concebut com un enginy utilitzable. No perseguia cap finalitat. M’ha servit a mi mentre l’elaborava però no és cap elaboració. No és res que algú, ni jo mateix, hagi de conservar. A través de l’escriptura d’aquests textos he fet camí. I, perdona la metàfora, no existeix un indret on volgués anar. Hi ha camí senzillament perquè mai estàs al mateix lloc. No sé com dir-ho. Escriure ha estat la forma en què he viscut. A través de l’escriptura he pensat, he imaginat, desitjat i creat però el més important no és en allò escrit sinó que ha d’estar en algun altre lloc. Potser dins meu o, podria ser que també quedin restes fora de mi.

—Tal com ho expliques és com si tot el que has escrit durant aquests anys, tots els relats i totes les reflexions haguessin estat anotats amb un pal a la sorra de la platja i ara omplint galledes d’aigua de mar les llencessis sobre el sauló.

—Encertes més del que imagines. Tots els textos del món fins i tot els més importants i venerables estan escrits sobre un tipus de sorra anomenat paper. No cal abocar aigua a la platja o cremar els llibres. Tots, absolutament tots, estan condemnats a desaparèixer malgrat que puguin sobreviure als seus autors. Però no és això el més important.

—Crec que ets una mica pessimista. Si, ja sé, al final les estrelles s’apaguen o apareixerà un imprevist meteorit i no quedarà ni rastre de la humanitat.

—No ho has de mirar només en aquest sentit. Una pregunta que t’has de fer és què és el més important de la teva vida.

—No t’entenc. No sé per on vas. El més important és ser feliç, tant com puguis i si pot ser de manera compartida, molt millor.

—La felicitat! Quina paraula més poc precisa. Et conformaries amb la felicitat d’una altra persona? Series feliç amb la felicitat del veí del costat? Hi ha moltes qüestions implícites en l’interrogant del que ens fa feliços. Què sacrificaries i quan sacrifici estaries disposat a fer per aconseguir la felicitat? Fins a quin punt val la pena esforçar-se per una estona de felicitat? Ja fa temps que he arribat a la conclusió que el que a la majoria dels meus contemporanis els fa feliç a mi no me’n fa.

—Segurament és que tu sempre t’has sentit molt especial i diferent de la resta d’humans.

—No és un joc de paraules ni una paradoxa. Pots ser feliç enmig de la teva infelicitat? Aquest és un objectiu lloable i bàsic per sobreviure en aquest món. El que vull dir és que la vida que ens subministren quan naixem va acompanyada inevitablement de moments terribles i si t’ofegues amb els sotracs vitals l’existència esdevindrà una mena de resistència estèril i buida.

—Ja se sap que viure no és bufar i fer ampolles. Cal ser valent i atrevir-se a enfrontar les dificultats.

—Perdona, però et torno a repetir la pregunta. Què és el més important de la teva vida? No és una pregunta que et fas un cop durant tota la teva vida i no tornes a formular-te-la mai més. Què és el més important ara, en aquests moments, en aquesta alçada de la teva navegació vital, un cop ja has desvelat algunes de les veritats amagades?

—No sé què respondre. Sé que el més valuós està en les coses senzilles i que no és més ric qui més té sinó qui menys necessita. El més important és arribar al final i tenir uns bons amics i companyia per gaudir d’una bona conversa. Per què ho preguntes?

—No sé si recordes que l’origen de la conversa ha estat provocat perquè estic estripant tots aquests papers que he acumulat amb el temps. I la qüestió que platejo és sobre si el més important de l’existència es juga en el terreny del ser o del posseir. Si és el posseir, totes les possessions, siguin objectes, diners, salut o vivències, està abocat al fracàs. Tota possessió és temporal. Ningú és eternament jove. No existeix una salut eterna per més que ens esforcem a no emmalaltir. Ni cap riquesa pot comprar el més essencial de la vida. Segurament la persecució de la riquesa és un impediment per arribar-hi.

—Els diners no ho compren tot però ajuden, diuen.

—Si ens decantem per la banda del ser, no s’ha de confondre amb viure experiències. Justament crec que l’ansietat per acumular vivències és el darrer refugi dels pobres d’esperit. Necessiten possessions. És una cursa sense fi. Cada vivència esdevé obsoleta un cop viscuda i cal buscar una de nova que la substitueixi. Aquesta via aboca a la permanent insatisfacció.

—Però no entenc per què estàs esmicolant els teus escrits. No hi veig la relació.

—Desfer-se de tot allò que és superflu. No voldria patir de grafomania, una de les pitjors malalties intel·lectuals, ja que té el perill que enverina el que pretenen curar. L’escriptura, com el mateix llenguatge, es presenta com un intermediari entre el jo pensant i les coses de la realitat però molt fàcilment allò dit i escrit passa a formar part del món, es transforma en una cosa més. Un cobejat objecte fantasmagòric. Si no es pateix grafomania, es pot entendre que l’escriptura no té una finalitat en si mateixa. A mi m’ha permès ser i, per tant, ser el que soc. Els meus textos són les diferents parts de la bastida que han possibilitat que prengués consciència i possessió de mi mateix, en erigir-me en el que he acabat sent. Els meus textos no afegeixen res al que soc. Estripar els textos significa desmuntar la bastida un cop fet l’edifici.

—No sé si t’entenc del tot. Però escolta el que et diré. Imagina per un moment que algú estigués escoltant aquesta conversa i alhora l’anés transcrivint de tal manera que s’anés generant un text i no estigués al teu abast destruir-lo. Aquest text et podria sobreviure i per futurs lectors podria ser interpretat i, inclús, adquirir un cert valor. Què dius, eh?

—Que és una bajanada. Com a situació hipotètica té gràcia però no canviaria res del que hem parlat. Seria un tros d’un objecte que va bastir una construcció que serà impossible de reconèixer. De les bastides alçades no es poden deduir les construccions edificades.

—Mira. Veus aquest objecte que em trec de la butxaca? És un mòbil que està gravant aquesta conversa i automàticament l’envia a un web que la publica. Ja has perdut el control de les paraules i tot el que has dit es repetirà en un eco infinit fins al final dels temps.

—Doncs pitjor per a l’eternitat. Es conservarà un vestit pobre i humil que no embolcalla ni la momificació d’un ésser real, com a molt emmascara a un fictici maniquí.

El primer viatge (MG)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Thu, 19 Mar 2026 10:45:00 +0000

Maria Guilera (Foto: Diego Rodríguez Veiga)

Sortir al carrer quan encara és fosc dona una impressió diferent del barri. Les botigues tancades augmenten la solitud dels qui caminen cap a casa o dels qui, com jo, en surten per anar a buscar el metro. No m’hi he acostumat encara, a caminar deu minuts sola mentre vigilo a dreta i esquerra per si veig algun sospitós que em pugui arrencar la motxilla o fer-me ves a saber quin ensurt.
Aquesta matinada he vist tres caixes molt grans de cartó, potser d’alguna nevera americana i d’altres electrodomèstics gegants, col·locades sota el porxo de les piscines municipals i arrambades a la paret. El parapeto estava ben muntat, tenia fins i tot sostre i uns cordills que el subjectaven. Quanta estona devia haver empleat l’inquilí del precari dormitori en construir-lo? Era, amb diferència, el millor dels que ocupaven tot l’espai de les piscines, com aquell xalet de dos pisos, jardí i piscina, que destaca i humilia els altres que té al voltant. Se’l deuen mirar amb enveja i un punt de rancúnia. Potser, si l’ocupant és una bona persona, convida a compartir el seu espai a algú que li fa més llàstima que els altres.
Sense adonar-me’n, he girat el cap per completar la visió de l’habitacle, la caixa que completava la, diguem-li, tercera paret. Hi havia una inscripció en una llengua que desconec, podria ser romanès. A sota, la possible traducció deia: ReSpetar El DeScanSo de loS VecinoS. M’ha intrigat la consideració especial que l’escriptura donava a la lletra S, sempre majúscula, però això era un detall sense importància. El que veritablement la tenia era saber a quins veïns es referia. A la resta de gent que dormia dins les seves cases i es podia sentir molestada per les converses, baralles o crits dels ocupants de les parets de les piscines? Era una crida als qui passàvem pel seu costat per tal que no destorbéssim el seu descans nocturn? O es dirigia als Mossos, demanant educadament que fessin la vista grossa i els desallotgessin de la vorera quan es fes de dia?
Al metro hi havia poca gent. Els qui acabaven de netejar i buidaven les papereres se saludaven d’andana a andana, com cada matí, i mantenien converses. Una dona baixeta que escombrava amb energia aconsellava a un jove de l’altra banda que parlés amb l’encarregada per un tema que jo no entenia, però que pel que semblava no li podria negar. L’arribada del tren va tallar en sec la conversa. Es va aturar deixant la primera porta del tercer vagó al meu davant, tal com jo tenia calculat. Em vaig asseure al costat d’un home que vestia roba de treball, un mono blau, i que va deixar al seu davant una maleta rígida amb rodes que amb tota seguretat contenia eines. Un lampista, vaig deduir. Al meu davant, dos nois amb xandall negre i la caputxa calada fins als ulls cargolaven el paper de fumar amb el tabac que havien col·locat al mig amb delicadesa. Movien els peus al mateix ritme, devien escoltar música amb els auriculars que jo no veia.
No llegeixo ni miro el mòbil, tinc el costum de fer un repàs dels passatgers. Alguns, la majoria, els conec. Som els de la primera hora. De vegades entra algú que té ganes d’emprenyar. Borratxos dels que criden o es fiquen amb algú, però la majoria s’asseuen a terra i no deixen anar un got o l’ampolla. Avui ha pujat una noia a la parada següent. Ha vingut al meu costat després de mirar a banda i banda. Té por, ja ho veig. La bossa que porta em fa pensar que baixarà a Vall d’Hebron, deu anar a portar roba neta a algú que està ingressat a l’Hospital i aquest no és un trajecte habitual per ella. O potser és una mirada trista, l’han avisada que algú proper ha mort. Fer un viatge així tota sola i no tremolar ni deixar caure una llàgrima ha de ser difícil. Estic pensant què li podria dir.

Director de orquesta (VA)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Fri, 13 Mar 2026 16:07:00 +0000

Vicente Aparicio (Foto: Arxiu Fotogràfic de Barcelona)

La señora Teresa tenía varices y vivía en el ático primera. Su marido era alto, llevaba un chaleco azul y corbata, se llamaba Gerardo. Las dos hermanas de la señora Teresa, más jóvenes que ella, charlaban a menudo en el rellano del primer piso. Siempre lo hacían cada una desde una esquina, apoyadas en el marco de sus respectivas puertas, como a punto de entrar en casa pero sin acabar de hacerlo, y fumando.

Mi madre confiaba en el señor Gerardo y en la señora Teresa. A veces, cuando salía a hacer algún recado que le iba a llevar tiempo, nos dejaba en el ático primera. No teníamos ascensor, había que subir tres pisos por unas escaleras empinadas. Yo salvaba los escalones de tres en tres, alargando la zancada con el ingenuo objetivo de impresionar a mi hermana. Su casa no era muy distinta de la nuestra: el bufet de formica, la vitrina como un altar, un televisor en blanco y negro, papeles pintados con figuras geométricas, la típica escena de caza presidiendo la pared... Los hijos se llamaban Manolo y Suso.

A la abuela Anuncia, que vivía con ellos, le gustaba el baloncesto. Era muy merengue. Admiraba a Brabender, por ejemplo, un alero de Minnesota nacionalizado, buen tirador, que jugó muchos años en el Real Madrid y también en la selección española. Siempre que pienso en aquella mujer me viene a la cabeza la Chus Lampreave de las películas de Almodóvar. No porque se pareciera, ni porque fuera cómica. En su actitud había siempre un punto de desafío. Nadie en la casa parecía compartir aquella afición suya por el baloncesto, pero yo sí. ”¿Ves a ese de ahí, Paquito, el que bota la pelota?:”, me decía, “Es Corbalán, el director de orquesta". Aunque ella decía diretor. "Fíjate bien", seguía diciendo, "tú de mayor tienes que ser diretor de orquesta, como él. Es el más listo, el que piensa todo, pero nada de ruido”. Y no quedaba claro si se reía o hablaba en serio.

La señora Teresa, sus dos hermanas y los respectivos maridos, más seis o siete niños -curiosamente no había ninguna niña en aquella familia-, iban cada año a Galicia varias veces, en cuanto podían juntar unos días de fiesta. Es como si los viera a todos saliendo en comitiva en sus tres renqueantes ochocientos cincuenta que, la tarde anterior al viaje, los hombres lavaban a conciencia en el descampado de enfrente de casa antes de embutir el maletero de maletas y cajas y encaramar sobre la baca bien amarrados el resto de los bultos.

Salían siempre de madrugada. Recorrían mil kilómetros de ida y mil de vuelta para visitar a la familia en el pueblo, ya fuera agosto, Navidad, Semana Santa o cualquier otro momento del año en que se les presentara ocasión. Mi madre decía: ‘Madre mía, tantos kilómetros…’. Mi padre era más severo: ‘Estos están tontos, qué se habrán dejado en Galicia’, sentenciaba. Los maridos de las tres hermanas trabajaban todos en la Telefónica. La abuela Anuncia no les acompañaba en sus repetidas expediciones, se entiende que por la edad, y mi madre, que se ofrecía a subir de tanto en tanto a echarle un ojo, veía con ella algún concurso de la tele, escuchaban juntas la radionovela o ponían cintas de iconos de la época como Nino Bravo, Mari Trini o Machín. En aquellas ocasiones, crecía visiblemente la complicidad que existía entre ellas.

Un año, nosotros también fuimos al pueblo. Como mi padre no conducía, lo hicimos en tren. Qué gran recuerdo guardo de aquellos días, que fueron toda una aventura para mí. En nuestro vagón viajaba un hombre que no paró de contar chistes en todo el trayecto. Llevaba bigote y le faltaban varios dientes. También tenía un sombrero. Se reía antes de empezar cada chiste, mientras lo contaba y también al acabar, con una risa muy contagiosa. En una bolsa llevaba varias barajas. Nos enseñó a jugar a la brisca a mi hermana y a mí, y, entre chiste y chiste, también aprendimos el valor de las combinaciones de cartas en el póker, incluido el full y la escalera de color, que eran las más enigmáticas. Cuando llegamos a Córdoba, nos pasamos con todo el equipaje a un autobús de línea. Nos alojamos tres días en casa de unos primos de mi padre que nos acogieron amablemente y sin aspavientos. Nos llevaron en coche hasta el lugar donde papá había nacido y vivido de pequeño. A uno de los lados de una calle de tierra, una hilera de casas a medio derruir se esforzaba por mantener la compostura. ‘Aquí nacimos yo y mis hermanas’, dijo papá delante de poco más que un montón de piedras invadidas por la maleza. ‘Ahora no queda ni una alma, dijo mamá. En el viaje de vuelta dormimos muchas horas, estábamos agotados. Esa fue la única vez que fuimos al pueblo.

Aquel mismo año los gallegos de la escalera tuvieron un accidente cerca de Aranda de Duero. El coche del marido de la hermana más pequeña de la señora Teresa chocó contra un camión en un adelantamiento. Los niños salieron ilesos, pero el conductor murió en el acto. Ella estuvo hospitalizada un par de meses en Bellvitge. Ese mismo año el marido de la otra hermana ‘se fugó’, según dijeron mis padres, con la dependienta de la droguería de debajo de casa. Las dos hermanas se trasladaron a vivir juntas, ellas y los niños, a un piso que estaba en la otra punta de la línea roja del metro. La abuela Anuncia murió de una embolia. La señora Teresa, el señor Gerardo, Suso y Manolo volvieron a los pocos meses a Galicia. Al despedirse de mi madre, la señora Teresa lloraba. ‘Han tenido un año de los que no se olvidan’, dijo mi madre esa noche mientras cenábamos. ‘Un año de mierda’, dijo mi padre tratando de ser empático. No supimos nada más de todos ellos, que yo sepa.

Cada vez que voy a un concierto con Magda, que adora la música clásica y toca muy bien el piano, me acuerdo de Corbalán. En el primer concierto de esta temporada en el auditorio, el director de la orquesta era un hombre de una edad similar a la mía, las facciones pronunciadas y media melena negra. Al verlo pensé que se parecía mucho a Suso, el hijo pequeño del señor Gerardo y la señora Teresa. No pude evitar distraerme de la música, y a mi mente le dio por jugar con la idea de que aquel hombre fuera realmente mi antiguo vecino, el nieto de la señora Anuncia. Lo imaginé en el comedor del ático primera con una batuta en la mano, reflejados sus movimientos en aquella vitrina tan parecida a la nuestra, mientras su abuela veía un partido del Real Madrid contra el Ignis de Varese. Pensé que yo prefería sin duda alguna ser delineante, antes que director de orquesta. Y entonces su voz de mujer mayor sonó dentro de mi cabeza: ‘Delineante está muy bien, filliño. Yo solo lo decía por hacerme la interesante. Y porque a mí me gustaba ver esa tu cara de valiente’. ‘¿De qué te ríes?’, me preguntó Magda en voz baja, al oído. ‘Nada, olvídalo, estaba en otro sitio’, contesté. El director de orquesta era húngaro, según el programa de mano. Se llama Gábor. Seguro que tuvo una abuela, quizás pasó su vida en algún pueblo tranquilo cerca del lago Balatón. A mí me hubiera gustado conocer a las mías, pero las pobres murieron antes de que yo naciera.

Toda horizonte (MS)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Fri, 06 Mar 2026 08:00:00 +0000

Mónica Sabbatiello (Foto: Margherita Vitagliano)

Sube a la caminadora. Se imagina en Barcelona, con María, por el carrer Mallorca, rumbo a la librería La Central. Hablan de literatura. La charla se anima.

Por un momento se ve reflejada en la ventana. Adiós visión. En su lugar, la Torre de Hércules, la playa, el estadio. Hay temporal. La espuma cubre la arena, batida como chantilly. El viento sacude las banderolas y las palmeras.

Trata de calmar su mente. La copta el veneno de los malditos. ¿Qué podría aliviar su influjo?

Barcelona y María, su remanso, duró poco, qué pena. La visión se desdibujó.

La rabia vuelve. Infinita. Medusa con cabeza de Trump, de Netanyahu, de Epstein, de todos los malditos. Las premoniciones, los temores.

Se reconoce como un caso clínico. Tiene síntomas. Le sube la tensión. Tendrá otra noche de pesadillas y obsesiones.

Si acelero la caminadora, quizás.

En la pantalla, en vez de los números brillantes, aparece Buenos Aires, los jubilados ante el Congreso, la yuta, carros hidrantes, gases, balas de goma, chorros de agua. Viejos heridos en el suelo. Sangre, gritos, insultos. Un flaco, con sus sienes de plata entintadas de rojo, es arrastrado contra los adoquines. Un niño discapacitado, escupe con su boca partida.

Un país a pedazos. Arrasados sus bosques, sus ríos y glaciares. Miles de empresas cierran y sus trabajadores directo a la lista interminable de indigentes.

Solo una minoría reacciona, cada vez más cansada de los golpes y del disfrute gubernamental ante su desgracia.

Depravados dirigen el mundo, como si nada.

¿Esta rabia es la cuota a pagar por estar viva?

¿Se alimenta de detritus?

Será válido ignorar lo que pasa, se pregunta, ¿escapar? No es posible, para ella.

Masculla entre dientes:

Ser una avestruz, aunque sea un rato, para buscar piedritas, raíces, alimento nuevo para mi espíritu lastimado.

Abrirme a un horizonte infinito, todo alrededor una línea pálida. Y nada más.

Sin rabias enquistadas.

Tirar esta piel vieja.

Ser un bebé ante un mundo desconocido.

Otro planeta.

Se cae de la cinta.

D'aigua freda (VH)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Fri, 27 Feb 2026 16:58:00 +0000

Vicenç del Hoyo (Foto: Andy Prokh)

L’Andreu es va llevar un dissabte del mes de gener amb una sensació nova i desconeguda. Va valorar-la mentre engegava la màquina del cafè. Entre que connectava la màquina i aquesta estava a punt passava un temps que habitualment se li feia molt llarg. Aquell dissabte li va semblar que la cafetera estava en condicions de subministrar un cafè al moment. Què havia provocat l’estat d’ànim amb què s’havia llevat, es preguntà. No va ser capaç de recordar cap somni, cap imatge ni cap emoció onírica. L’Andreu sabia que, de vegades, quan havia rebut alguna notícia neguitosa, una carta certificada que calia anar a buscar a correus, per exemple, o bé quan s’imposava un propòsit que es sentia obligat a fer però que l’incomodava tendia a oblidar-ho, desapareixia del seu cap, però aleshores, de manera inexplicable, notava un pes voluminós que l’inquietava i afectava l’estat d’ànim. Per això va repassar els esdeveniments del divendres per tal de trobar si existia alguna causa omesa de la torbació que notava, tot i que sabia que, encara que trobés un motiu per sentir-se neguitós, no era aquesta mena d’aflicció la que provocava el seu estat d’ànim.

Precisament el dia abans havia rebut la carta sobre els resultats de l’anàlisi de les mostres que havien de servir per decidir si s’havia de fer una colonoscòpia o no, segons els criteris de prevenció del càncer de còlon de la Conselleria de Sanitat, en la que se li comunicava que els resultats eren negatius, va recordar. També havia trucat a la seva mare vídua que sempre era motiu de preocupació pel seu precari estat de salut. Ella li havia explicat que havia dinat al restaurant amb el grup de companyes de pilates. Un divendres al mes, totes juntes, es van a menjar un menú al Bon Vent, un bar que està a tocar del gimnàs. De moment no trobava cap raó per la intranquil·litat. Certament la feina no era una font de felicitat diària però ja feia anys que havia aconseguit que no fos un brollador d’infelicitat. Habitualment no s'enduia cap mal de cap a casa i, a aquestes alçades de la vida, això era el més important. Finalment, a l’Andreu li semblava que el fet que la nit anterior hagués fet l’amor amb la Sílvia gaudint de la dolça intimitat del plaer sexual compartit no era compatible amb el fet que s’hagués llevat tan pesarós.

Amb la tassa de cafè a les mans, assegut al sofà, el va anar bevent a petits glopets. Sense sucre, feia anys que havia renunciat a ell, l’amargor del cafè se li escampava per la boca i baixava gola avall. El cos estava habituat a aquest gust. El seu cap l’associava a una mena de moment congelat en el que no hi havia minuts, una mena de no temps en el que el món quedava en suspens i lluny de tot arreu. Per això li agradava prendre un cafè ben llarg en incomptables i breus xarrups per tal d’allargar aquesta fuga del temps. No, definitivament no podia ser que la raó fos el seu entorn o que la causa fos exògena, per dir-ho en una expressió que havia sentit alguna vegada però que no sabia si era molt apropiada per referir-se al que hi havia fora d’ell. Per tant, la raó d’aquell estat havia de provenir del seu interior. Ell era el que produïa aquella mena de desànim. A mesura que passava el temps el cafè s’anava refredant i l’espiral del pensament el va portar a explorar la ferida per la qual sagnava aquella enigmàtica pena. L’horitzó de la seixantena estava a la vista. Tota la vida, tot el camí transitat l’havia conduït a un paisatge desbrossat, sense entrebancs. No hi havia res a la vora. Si hi havia alguna cosa, estava tan lluny que no es podia veure. Res es destacava en aquell paisatge dolorosament pla i sense ombres. No hi havia cap indret on valgués la pena adreçar-s’hi. Per més que caminés en qualsevol direcció sempre es trobaria en la mateixa situació, a una equidistància del límit indolent de l’horitzó. Va beure el darrer glop de cafè que li va deixar un regust sorrós a la boca. Va pensar que se sentia com si visqués en mig de l’oceà, on impera la indiferència que fa tot esforç inútil, tot projecte forassenyat. A l’Andreu li va venir al cap la idea de pensar el recorregut que l’havia dut cap a aquesta estèril esplanada sense límits. On havien quedat les reptadores serralades muntanyoses que barraven la vista amagant el que hi havia més enllà? Va recordar alguns moments del passat, moments de gran trasbals i fortes emocions. Prendre consciència de la mort a través de l’homicidi del pare i de la germana va ser un cim molt difícil d’escalar. L’Andreu era molt jove i res l’havia preparat per a un dolor tan profund. El pare acompanyava la seva germana, tres anys més gran que ell, a la clínica on treballava d’infermera. Era el dia de cap d’any a les sis de la matinada. Va decidir acompanyar-la en cotxe. Era una hora massa intempestiva per deixar-la anar sola amb moto. Un enorme tot terreny assassí conduït per un jove borratxo es va saltar el semàfor. Els bombers van trigar dues hores a rescatar els cossos destrossats de l’admirat pare i la malaguanyada germana. Mai havia imaginat que una pena el podria esqueixar de dalt a baix d’una manera tan fulminant. El dolor el va emmudir, el va engabiar dins seu. Va haver d’aprendre que el dolor no pot ser compartit perquè separa i aïlla. Si va ser capaç de sortir de la cuirassa que li havia crescut va ser per consolar la mare. La mort l’havia llançat a la vida i ell ho va viure amb la intensitat de qui cau per un precipici.

L’Andreu va anar al lavabo. Va obrir les cames davant de la tassa del wàter i mentre se l’agafava es va concentrar en el fluir dels líquids interns. Va moure els peus fins que va creure que estava en el punt adient. Va notar que la deu interna s’obria per deixar escampar pendent avall el líquid que recorria la llera seca dels conductes fins que produint una lleu batzegada va emergir el raig daurat que, precipitant-se al bassal que hi ha al mig de la tassa, va produir el so d’un líquid que percudeix contra un altre líquid. Amb els dits al voltant del membre notà la consistència de la musculatura que el conforma. Potser també es desenvolupa o s’atrofia com altres musculatures, pensà l’Andreu. Li va venir al cap el record d’una antiga lectura on un presoner d’un cap de concentració dels alemanys, relatava que en el món tan perillós, incert i opressiu en què vivien, aturar-se uns instants en algun racó del camp de treball i poder alliberar els líquids de la bufeta els provocava una sensació tan intensa de veritable llibertat que els traslladava més enllà dels filferros infranquejables. Pixar era un crit fisiològic de llibertat. Amb els dits al voltant del membre notava com el devessall de llibertat esdevé un degoteig lànguid i el pensament el va proveir del record de la darrera vegada que va estar enamorat. No volia comptar els anys que han transcorregut. Tocat per l’amor només ho ha estat dues vegades, potser tres. Passats tants anys és difícil de decidir. La darrera vegada l’amor el va embogir. Una mà ferotge li va arrencar el cor i li'n va trasplantar un de nou. A partir d’aquell moment i per sempre més va aprendre a bategar amb un cor nou i aliè. La mà salvatge responsable del trasplantament havia estat la seva. Ara, passats els anys que no vol comptar, l’amor és un baix continu, com una salsa que es troba a tots els àpats. Ja no s’escolta ni es discerneix el seu gust. Està encastat dins de la quotidianitat. Sap que és afortunat. Però com un milionari aparegut del no-res, res és comparable a quan va guanyar el primer milió.

Va sortir del lavabo i va anar a la sala per obrir la persiana. Volia sortir al balcó i mirar si es veia el sol o els núvols l’amagaven. A la barana del balcó penjaven unes jardineres. Destacaven uns ciclàmens florits amb una flor d’un color fúcsia intens. Era una nota de color dins de l’hivern urbà. Des del balcó es podia veure una rambla amb una formació de palmeres oblidades com els sentinelles ornamentals d’una seu oficial. Un trànsit mandrós de cotxes vorejava tres persones palplantades a la vorera. Eren de mitjana edat i anaven ben vestits. Se’ls veia parlar entre ells però semblaven a l’espera. Al costat tenien una mena d’aparador metàl·lic amb uns textos que no podia llegir des de la distància del balcó. Ja sabia qui eren. L’Andreu els havia batejat amb l’expressió de “els que esperen Godot”. De vegades s’havia imaginat una conversa amb ells, una discussió sobre si el final s’aproxima inexorablement i si Déu ens salvaria. Rebutjà la idea. Sense l’entusiasme que atorga la joventut falta l’empenta per discutir i l’impuls per tractar de convèncer els altres que estan equivocats. Parlar de Déu és un tema de conversa d’adolescents, va pensar. Lluny quedava la passió amb què aferrissadament havia defensat les conviccions del que per ell havia estat la veritat. Amb el temps havia descobert els jocs de miralls en el que s’amaga la veritat i com aquesta és el reflex d’un reflex. Discutiria amb ells només per mostrar-los que estaven errats. Però sabia que constatar que els altres no posseeixen la veritat no és suficient per disposar d’ella. No serviria de res discutir amb uns adults que no havien madurat, va decidir.

La imatge d’un inversemblant territori pla sense accidents li va tornar al cap. Cap turó, cap promontori, una immensa indiferència al seu voltant. Va posar els dits dins de la jardinera dels ciclàmens. La terra era humida encara. No els calia més aigua. Va tancar la porta del balcó i es van apaivagar els sorolls del carrer. El silenci de la casa el va reconfortar. L’Andreu va decidir que el que més li convenia ara era una dutxa.

La ràbia (MG)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Fri, 20 Feb 2026 15:54:00 +0000

Maria Guilera

Acabo d’estripar la carta que he rebut dels Cinemes Verdi, concretament de l’Atenció a l’espectador. Ho he fet a l’ascensor i potser m’han caigut alguns trossos de paper a terra perquè ara no puc reconstruir-la. Esclar que estic tan rabiüda, que potser sí que hi són tots, els bocins, i no l’encerto per culpa dels nervis. Ja l’hagués llençat a la brossa, se me’n fot el que diguin, però el Ricard voldrà llegir-la, suposo, perquè ell també hi està implicat.

Tot ve de diumenge a la tarda, quan vaig descobrir a google que al Verdi feien, en versió original, una pel·lícula que mai no em cansaré de veure.

–Si ens afanyem encara hi som a temps, xato.

El Ricard s’estava preparant un bol de patates fregides, segur que volia veure qualsevol partit, fos del que fos, ben arrepapat a la butaca. Em va mirar amb aquella expressió que exactament vol dir “Sí, nena, ara hi corro” mentre treia una Moritz de la nevera.

–Si jugués el Barça ho entendria, Ricard. Però és que ni saps què vols veure. I ostres, tio, ahir ja vas passar la tarda mirant els xinos com jugaven a ping-pong.

De mala gana, va deixar la llauna de cervesa al calaix zero. Li vaig fer pessigolles a la panxa, però no va haver-hi resposta.

–Empatats, Ricard. Ahir tu vas tenir tele i avui jo cine. No et queixis.

Vam agafar el metro fins a Joanic i després una correguda fins al Verdi. Hi havia cua i ell va fer un parell de bufades. Ens van donar el que quedava, un parell d’entrades a segona fila.

–Merda, va dir, i va esbufegar altra vegada–. Sortirem amb un mal al clatell que no ens el traurem de sobre en tota la nit.

Quan feia el paper del nen rondinaire m’exasperava.

Vam entrar a les fosques, jo al davant i ell darrere arrossegant els peus. Ningú no va fer el gest d’alçar-se i jo vaig trepitjar tots els peus que podia. Perdó, deia sense dissimular l’emprenyada que duia al damunt. De seguida vaig ensumar l’olor de crispetes. Sabia que la reacció del Ricard seria immediata.

–No hi ha res que m’emprenyi més que aquests imbècils amb els gots gegants de les crispetes dels collons.

No vaig dir res. Quan el Ricard es creuava, qualsevol comentari, sobretot si era conciliador, era l’espurna que el podia encendre fins a límits desproporcionats. Jo també tinc el meu caràcter, no soc cap bleda i callar em provoca un nus a la gola, les paraules s’amunteguen i un moment o altre surten, no me les puc empassar.

A l’esquerra hi tenia dues senyores, una per cert clavada a la tieta Conxi, que no paraven de xerrar. El pitjor era la fortor dels seus perfums, una barreja triada amb la intenció fastigosa de provocar el vòmit a qui se’ls apropés. Si seguien parlant quan comencés la pel·lícula, cosa que veia com una probabilitat altíssima, no em podria captenir, els cantaria les quaranta, abocaria la mala llet que s’estava gestant des de feia una hora al meu interior i segur que el Ricard s’hi afegiria. Les discussions eren el seu fort i quan es presentava l’oportunitat no la deixava passar.

La música de la presentació no les va fer callar, al contrari. Aquelles dones alçaven encara més la veu. Jo pensava en una frase breu, suficientment ofensiva sense arribar a l’insult –en això soc més mirada que el Ricard– que els podria dir si no tancaven la boca abans que jo acabés de comptar fins a vint, perquè tenia la mania de posar-me límits temporals per reprimir un estirabot, per aplacar qualsevol actuació que requerís una certa gosadia. Però la gent sovint m’ho posava difícil.

Què hi feien aquell parell de cotorres a la sala? Ja sabien què hi anaven a veure? No semblaven el públic adequat per a l’enèsima revisió de 'El gran Lebowsky', segur que els germans Coen els haguessin prohibit l’entrada. Estava arribant a vint i elles seguien xerra que xerra.

–Em va deixar el mirall del lavabo tot esquitxat –deia la del meu costat– i la tovallola mullada com si l’hagués posat sota l’aixeta.

–Quina marrana –va dir l’altra–. M’agradaria veure com té casa seva, una cort de porcs, segur.

Dinou... i vint! En aquell moment m’estava traient les sabates. Quan em poso nerviosa se m’escalfen molt els peus, no ho puc suportar.

–Callin, sisplau! –vaig cridar amb la sabata a la mà, però sense cap intenció de colpejar-les–. Ens importa un rave el seu mirall i el cony de tovallola!

La del meu costat es va protegir la cara amb les mans. L’altra, més allunyada, encara va tenir la barra de contestar que la pel·lícula encara no havia començat.

Llavors ja vaig cridar.

–Com que no? I què es pensa que és, aquesta música? Ens interessa més que les seves xorrades! Vagin a netejar el bany i deixi’ns tranquils!

Alguns espectadors van aplaudir. També es va sentir un crit contra mi. Sexista!, em va dir una veu emprenyada des de la fila quatre o cinc. Jo ja estava accelerada, hauria saltat per damunt les butaques per aclarir com calia la situació. El Ricard em va agafar un braç i va aprofitar per fer sentir la seva veu potent.

–Tu calla, que no saps de què va! Canvia’m el lloc i a veure què dius!

Sssh, sssh, feien la majoria. El cor m’anava a cent. La ràbia em va alçar de la butaca.

–Anem, Ricard, aquí no s’hi pot estar!

Vam sortir sense cap consideració amb els que estaven asseguts. Els gots de crispetes va anar per terra.

–Aquesta tia és boja o què? –va cridar un dels perjudicats.

El Ricard es va encarar amb aquell parell d’imbècils.

–Hauria d’estar prohibit que entréssiu amb aquesta merda.

–A tu sí que t’haurien de prohibir, capullo –va cridar l’altre mentre li estirava el jersei. I el meu Ricard li va clavar un cop de colze a la boca per deslliurar-se’n.

Ja érem a mig passadís. Acostumada a la foscor, distingia la gent que es girava per mirar-nos, com si el nostre espectacle fos més important que la bolera de la pantalla.

Feia anys que no hi havia acomodadors al cine. Però quan ja obríem la porta ens va interceptar un parell d’agents de seguretat. Jo ja estava relaxada, els vaig dir que no tenia importància, que ens havien molestat un parell de ximples però no, gràcies, no volíem fer cap denúncia.

Darrere nostre van sortir els ximples de les crispetes. A l’exagerat que va insultar el Ricard –capullo, li havia dit, capullo– li rajava sang per la boca. També va sortir una parella de la fila tres que volia explicar el que havien vist. Amb el gran Lebowsky a la pantalla i ells perdent-se l’escena del Turturro llepant la bola, s’ha de ser tontaina.

Vam ensenyar els dni.

–Sí senyors, cap problema, aquí els tenen –va dir el Ricard. Em va posar la mà a l’espatlla i vam sortir. Vam respirar a gust, com si en lloc del carrer fóssim al mig d’una esplanada enorme i solitària.

A la plaça de la Revolució vam fer uns frankfurts, ell s’hi va dibuixar una sanefa de mostassa i jo una de ketchup, era un ritus.

–Dues cerveses ben fredes, sisplau.

Semblava que el líquid gelat fes anar avall aquell nus de les paraules que encara m’havien quedat per dir. És deliciós com et queda el cos després de buidar la ràbia.

–Això del Verdi ja ho arreglarem, no veig per què ens han de prohibir l’entrada–va dir ell–. I a veure, com s’ho faran? Que potser demanaran el dni a tothom que hi vagi?

Jo pensava el mateix. A les cotorres, els haurien de tancar la porta als nassos!

Fernet (MS)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Mon, 09 Feb 2026 17:44:00 +0000

Mónica Sabbatiello

Las pastillas para dormir. Una machacada. Sobre otra y otra y otra. En el vaso de Fernet con cola. Tan fuerte y amargo con su esponjosa espuma marrón. Puede ser que lo tiente con rodajas de salame, queso Mar del Plata, mortadela cortada en cubitos. Pensó en los cuáqueros, tembladores, (quake significa temblor). Temblaban poseídos por el Espíritu Santo. Y él ahora en un quaker movido por el demonio. Tiembla entero.

Su plan se iría al traste si no se calmaba.

La rabia le trepaba por las piernas, se entretenía en el estómago, en el tambor del pecho y en la agitación de las manos.

Se tomó otro calmante. No debía delatarse.

Fue un crecer tempestuoso. Como el de esos ríos que se desbordan en poco tiempo.

Se asomó a la taberna y los vio. A una mesa en la penumbra, al fondo. Ese atardecer de perros. La sirena de un barco que no se atrevía a zarpar. La lluvia como una cortina que lo caló entero. Las botas mojadas por dentro.

Se acodó en una esquina de la barra, recostado sobre la pared que aún guardaba señales de un antiguo teléfono público de monedas.

Subía un tufo del serrín del suelo mojado y de

ropas húmedas. No pudo apartar la mirada de ellos que tampoco al parecer podían dejar de mirarse. Le pareció que se reían.

Se metió de un trago la ginebra y pagó con velocidad de un rayo.

Mientras metía los pies en todos los charcos hizo un repaso histórico e histérico de la amistad entre su novia y su socio. Su viaje a los Países Bajos para comprar unas vacas de raza Holstein, fue la oportunidad que ellos aprovecharon, rabió.

Qué casualidad, en esos días él hizo una fiesta en su piso por su cumpleaños, solo 34, yo tengo casi sesenta, volvió a maldecir. Aquella noche ella no respondió a sus llamadas. Que no te oí, que llegué muy tarde, en taxi cariño, tuve que dejar el coche en su garaje, no paraba de escanciar un vino buenísimo y no me preguntes más porque no me acuerdo de nada. La notó encendida. Y a los pocos días los descubrió de manitas en la taberna.

Llevaban tres meses preparando el proyecto de la Central Lechera y la invitación a brindar por los avances no debía levantar sospechas de su socio.

Con los guantes de ordeñe, puso el frasco de pastillas en la cazadora del muerto.

Y escribió un "Lo siento” imitando su letra de pendejo. Su firma ya la tenía.

Lavó los vasos y los llevó en una bolsa a la playa. Los dejó ir en el mar.

Boira ardent (VH)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Fri, 19 Dec 2025 05:16:00 +0000

Vicenç del Hoyo (Foto: Alex Timmermans)

Quan es va llevar, per la finestra només entrava una foscor blanquinosa. El fred havia penetrat durant la nit per les escletxes de la porta i de les finestres. De la flama de la llar de foc només en quedava el record en forma de brases vermelloses que es delataven sota la cendra de la llenya consumida. Les va burxar amb la furga i havent deixat caure a sobre unes branques d’alzina, les va ventar fins que va arrencar una flama famolenca.

Va córrer les cortines de la finestra havent posat la cafetera al foc. Un paisatge glaçat i lacti. Va rebre els lladrucs mandrosos del quisso com una salutació. Era el gos qui apuntalava el dia. El gall és un dropo, canta fluix i a deshora, va pensar. La cafetera estossegava. D'aquí a un moment ja es podria servir una tassa amb un curt rajolí de llet freda. En aquella cuina tot era vell i desgastat, congelat com el paisatge. Al costat de la llar de foc hi havia un calendari de vint anys enrere. L’havia penjat la seva mare l’any que va morir. Va traspassar el mes de febrer. Ja ningú va arrencar el full per veure el mes següent. La imatge del calendari era un paisatge de muntanya amb vaques, ovelles i uns garrins. Els regalaven l’empresa de pinsos. El calendari constituïa una finestra més de la cuina que ell no necessitava mirar per saber que hi era.

Empassar l’amargor del cafè el va espavilar. Va agafar la jaqueta del penjador i se la va posar sense cordar. No es podien distingir amb claredat ni els objectes ni el camí més enllà de tres o quatre passes. Hi havia una lluminositat difuminada, lletosa. Va adreçar-se cap a la cort dels porcs. N’hi havia uns cent cinquanta i els sentia neguitosos. Sabien que era l’hora del pinso. Un cop oberta la porta, va notar la impaciència i el neguit dels animals. Els coneixia bé. Molt millor que a la majoria d’humans. Sempre són més imprevisibles. La majoria són uns colltorts que dissimulen per engalipar-te tan bon punt te’n refies. El bestiar és sincer, potser perquè no et poden enredar amb paraules. Menjar, dormir i si hi ha un bon bassal adelitar-se arrebossant-se amb el fang. Potser una porca vida és una vida envejable.

Havent tancat la porta va sentir el gall gandul. L’ambient làctic s’havia retirat una desena de metres. El que va veure no li va agradar. Era l’avís d’una desgràcia per a ell, per les truges i per tots els seus fills. Un senglar jeia al mig del camí. Al costat del dipòsit del gra. Les orelles del senglar eren massa negres. Al musell s’hi veia un filet de sang. La boca estava tancada però hi emergien uns ullals sangonosos. Com un llamp la calamitat li cauria a sobre havent mort un senglar malalt al costat de casa seva.

Paroles, paroles (MS)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Sun, 30 Nov 2025 07:33:00 +0000

Mónica Sabbatiello (Foto: Rodney Smith)

Sueño con otra primavera. Pero es otoño.

Mis palabras como hojas van camino al olvido. Lejos de casa, de las palabras-hogar como balsas. Y cerca de las no-palabras como naufragio. Ulises, compañero.

Como hojas van camino al olvido.

Pasan los minutos, suena el metrónomo.

A más deseo de recordarlas, mayor resistencia. El estrés las espanta y huyen como animalitos. Juegan al escondite.

Las palabras.

¿Vale la pena convocarlas con impaciencia y hasta con miedo? ¿Querer pescarlas en ese túnel que anticipa la muerte?

Tanto estudiar, leer, conversar,

tanto armar, construir, recoger,

tanto crear, formar, componer,

tanto unir y entender,

para ir a la constricción, al encogimiento, a la nada.

En vez de invocarlas en la negritud, sería más fácil la renuncia. Pero eso cercenaría mi espíritu. Queda savia. Cierta levadura vaga por los fondos.

Soy el lápiz y el tipex.

Soy quien me borra y quien me redacta.

Soy un espíritu de niebla.

Ahora, desde el escritorio quisiera recuperar dos palabras. Una de ellas la tengo apuntada en la pizarra de la cocina. 34 pasos de ida y 34 de vuelta. La palabra es digresión.

La otra se las debo. Anda por acá. Me ronda. Como esas personas que te acompañaron en un sueño y te diste la vuelta en la cama y se escondieron. Están ahí, como fantasmas, pero no están.

Me viene a la mente el caso del niño salvaje de Avignon. Creció entre lobos. Y para él fue muy difícil desarrollar habilidades lingüísticas.

A pesar de todo, aprendo nuevas palabras, y algunas de ellas persisten, están aquí.

Es todo tan raro.

Auto exterminio a golpe del metrónomo.

Hojas de vida. Espacios mentales. Niebla. Se derrite el reloj.

¿Cuántos latidos quedan?

Cierre de vida lento.

Cabecita con agujeros de gruyere.

Resurrectio

Deben ser las pastillas que me recomendó Pedro, naturales dijo, él sabe más que nadie de estas cosas, pastillas que sostienen el humor y ayudan a dormir. Frágil andamio.

Me andas rondando, pálida y abstracta, como esta niebla que hoy oculta los faros, las aves, la mañana. Te siento muerte perpetua y final. Tu hálito a mi lado. Sin querer queriendo estoy siempre al acecho. ¿Cuándo y cómo? No respondes, oscurisima. No somos ajenas, querida, odiada. Uña y carne. Te invoqué y otras sin yo querer me asustaste. Ahora es diferente.

Lates final, conmigo.

Tomo la pastilla de Pedro

Resurrectio. Si hay vida, vivo.

Una se acostumbró a ser cefalópoda. Disparada, intrépida, inmensa, abarcativa, infinita. Una se lo creyó. Enorme. Con muchas capas. Tantos yoes. Trascendente y espiritual. Buceadora, a la pesca. Y a esa que también soy le cuesta aceptar la nada.

Sos yo. Una se va muriendo desde dentro. Soy yo en los dedos que se retuercen. En la cara que se afila. En los proyectos que se caen.

Soy yo agostándome. Perezosa. Justificativa. A dónde irán a parar todos estos ríos, estos sueños. Años preguntándome, y me voy a marchar sin saberlo. Y sin querer soltarme.

Es raro nacer. Y es raro morir.

Vivir es instante a instante. La magia.

Estoy ahora aquí y escribo.

Basta de tonterías.

A tomar la pastilla.

Puedes escuchar Guitarra, dímelo tú, interpretada por Mercedes Sosa