La karcoma-Relatos

Res no va ser (MG)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Sat, 23 May 2026 11:46:43 +0000

Maria Guilera (Foto: Frank Brangwyn)

Quan tingui divuit anys, repetia la Clàudia, faré un tomb total a la meva vida.

Amb prou feines n’havia fet dotze i no ho deia per advertir la seva família, no ho deia enfadada quan li duien la contrària, no ho feia per plantar cara. Era una mena de resposta que deixava anar fins i tot quan no li demanaven res.

De nit, intentava imaginar en què consistiria el canvi i mai no ho aconseguia. ¿Viatjaria a un país exòtic, estudiaria una carrera que encara no existia, s’aparellaria amb algun personatge fora del normal, formaria part d’una secta? Res no acabava de fer-li el pes, res no li semblava prou radical, però no desesperava. Sabia molt bé el que no volia ser, malgrat que no era res encara.

–En què penses –li demanava sovint el seu marit.

Ara, que feia tants anys que estava casada, sovint li venia al cap aquella dèria del canvi total que havia mantingut de jove. Mentre conduïa cap al despatx, quan cuinava desganada mirant la recepta o s’asseia al costat de la finestra amb el darrer llibre a la falda. Mirava les pel·lícules, però perdia el fil de l’argument. El canvi total, es repetia en silenci. El canvi total.

Allò que no va arribar a ser era el que més temps li omplia el pensament. La veu de l’Eloi, ni la sentia. Ella era allà on mai va arribar a ser, en un poblat de l’Àfrica, capbussada en un projecte que pels altres era un gra de sorra, però per a ella una platja sencera. L’absència li va donar temps per imaginar cada racó, per aprendre una llengua que mai no sabria i conèixer els noms que no podia pronunciar. Les nits d’hivern a l’Eixample, no duia els pantalons de franel·la que l’abrigaven tant, no. Havia après a caragolar-se aquells imaginaris metres de tela de colors vius i es vestia amb agilitat, se sentia còmoda amb la túnica que no havia dut mai. Ella, que avisava el lampista si gotejava una aixeta, tancava els ulls i canviava la roda del quatre per quatre amb una habilitat extraordinària.

–Faig jo el sopar, reina? –insistia l’Eloi, sabent que no hi hauria resposta.

Sí que el volia fer, el sopar. Passar una estona llarga colpejant les llavors amb la mà de morter, afegir-hi el nyam, la iuca, les espècies. El foofoo que ja li sortia tan bé i que menjarien asseguts a terra, en una rotllana feliç, la família que mai no va tenir. Allargaven la mà cap al centre i amb només dos dits i un moviment elegant feien el camí des de la cassola de fang fins a la boca i no els queia a terra ni una engruna.

Era lluny del menjador on la taula parada imposava els plats, els coberts, els tovallons i els gots d’aigua. Havent sopat, no escoltaria el silenci pesant ni la grisor d’unes hores buides. La parella de la oenagè que l’havia dut fins allà feia tants anys s’aproparia per parlar de l’endemà i la conversa, amb paraules en totes les llengües, s’allargaria fins que corregués una mica de fresca, se sentissin els crits dels babuïns i la foscor li acluqués els ulls.

–T’he deixat la mànega a punt –deia l’Eloi–. Me’n vaig al llit.

Sortia al pati i arrencava les fulles mortes dels geranis. S’entretenia amb les petúnies, les margarides, les begònies i la buguenvíl·lia que s’enfilava per la paret. L’aigua sortia furiosa de la mànega i ho transformava tot. Sentia l’aroma atlàntic de la flor del baobab, blanca, amb els cinc pètals que s’obrien només al crepuscle i deixaven una catifa sota les branques. El Sergei se li apropava pel darrere. No el podia veure, però el veia. Els ulls d’ametlla devien recórrer el seu cos i sabia que no trigaria a sentir el xiuxiueig d’aquella llengua que no entenia. No em serveix l’anglès, li deia ell, necessito parlar-te des de més endins. Es besaven sota el baobab fins que, des del balcó del davant, la sintonia despietada del darrer telenotícies la portava al present i el Sergei s’esborrava alhora que l’olor de les flors s’esvaïa sense que li hagués dit que l’endemà ja podrien anar a buscar les eines encarregades a Tambacoumba.

Aquell dia no podria existir, ni tampoc la resposta amorosa, el gest suau de retirar-li els cabells per abandonar-hi els llavis. El tomb total fugia, com fugia també la lleugera pressió del bes al coll i apareixia la imatge de la taula a mig desparar i el televisor encès que ella s’afanyava a tancar.

De l’altra banda del pis sentia la veu de l’Eloi, mig adormida.

–Que vens, nena?

Caminaria a poc a poc i es ficaria al llit amb ell.

L’endemà, espolsaria dels llençols la sorra que tota la nit li havia fet pessigolles als peus.

Con un no por delante (VA)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Sun, 17 May 2026 13:57:59 +0000

Vicente Aparicio

No pude descansar al llegar a casa, pero no me importó demasiado porque finalmente, pese a ser viernes, Marga no vino a vernos, y eso en principio no era una mala noticia. Más bien al contrario: si ella no estaba, el riesgo de que hubiera problemas disminuía exponencialmente.

Pero como no vino, y no era la primera vez que lo hacía sin avisar, tampoco trajo hecha la cena y yo, en vez de descansar tras una agotadora semana más, no tuve otro remedio que meterme en la cocina pese a no tener ni energías ni ganas.

Si ella no hubiera dejado de venir, no sé qué hubiera ocurrido, porque las cosas no andaban finas ni mucho menos entre ellas dos.

No sé cuál podría haber sido el detonante. Aunque, pensándolo mejor, no voy a ahorrarme poner un ejemplo que es singularmente adecuado a esta situación: nada raro nos habría parecido que, una vez más, ella no se hubiera acordado de que no me gusta el queso. Y entonces mamá no hubiera podido evitar poner una mueca de desaprobación y cabrearse, ya que no soporta que su hija no sea como ella, es decir, observadora, controladora y, a su manera, cortés y, por tanto, muy atenta a lo que les gusta y sobre todo lo que no les gusta a los demás. Y se cabrea como una mona. No me digáis que en cuarenta años no ha tenido tiempo como para no poder acostumbrarse a cómo es su hija, para bien y para mal.

Pero mi madre no va a dejar de ser tampoco como es, ni Marga va a dejar de olvidarse de que no me gusta el queso, por seguir con el ejemplo, porque no es exactamente que no se acuerde, sino que no cae, porque cuando se acelera y se obsesiona pensando en una determinada cosa, no siempre le resulta fácil estar pendiente de según qué otras.

El caso es que Marga no vino y mamá no estaba en absoluto de mal humor. No obstante, no puedo decir que no se la notara al mismo tiempo algo decepcionada e incluso nerviosa. Por un lado, pienso, pese a que no se lleven bien y el horno no estuviera para bollos, no deja de ser su hija. Y por otro lado, sospecho que aunque mamá no sea consciente del todo, hay algo adictivo en esa tendencia suya al enfrentamiento con mi hermana y, en consecuencia, no poder contar con la expectativa del conflicto era algo que no llevaba bien. Además, nuestra madre no sabe expresar sus estados de ánimo, sino que son los estados de ánimo, por así decirlo, los que se expresan en ella. No os quepa duda de que eso no ayuda a limar asperezas.

Pero no quiero perder el hilo. Como Marga no vino a vernos aquel viernes, insisto, no pude descansar pese a lo bien que me habría ido, pero no me importó demasiado porque así eludimos muy probablemente una buena tormenta y yo, la verdad, no estaba dispuesto a aguantar muchas tonterías. No podía evitar, al menos, sentirlo de ese modo en aquellos momentos.

Preparar una tortilla de calabacín no tiene demasiado secreto, es cierto, pero debo decir que ese viernes no me quedó ni mucho menos desacertada, y mamá incluso usó la palabra ‘exquisita’ sin que pareciera hacerlo básicamente por no cometer una descortesía. Con todo, no pudo abstenerse de puntualizar que quizás no habría venido mal que la hubiera dejado un pelín más cruda.

No fue una mala noche. En algunos momentos, viendo la tele después de cenar, no podíamos parar de reír, como cuando en uno de esos programas de humor le hicieron una entrevista por la calle a un señor ruso, o ucranio, que no sabía una sola palabra en español pero aún así no dejaba de hablar en su idioma muy deprisa, vehementemente, con una cara muy seria, como si todos le entendiéramos, mientras la entrevistadora hacía muecas subrayando la comicidad del asunto.

No dormí mal. Mamá no dio guerra en toda la noche y yo me desperté por la mañana no tan temprano como acostumbro. Pese a todo, seguía teniendo la sensación de que mi cuerpo no había descansado lo suficiente.

El teléfono no sonó hasta las once, minuto abajo minuto arriba. Nosotros no le habíamos dado importancia a que Marga no hubiera venido a vernos, ni a que no hubiera avisado, pues ya he dicho que no era la primera vez que ocurría. Sin embargo, Marga no había llamado por teléfono para avisarnos no porque se hubiera olvidado o simplemente no le hubiera dado importancia, sino porque no podía llamar.

(Tampoco hubiera servido de nada, porque resulta que mamá tenía el móvil en silencio y el mío, como yo estaba tan cansado y tuve que liarme a cocinar y luego nos pusimos a ver la tele, se me había quedado sin batería sin que me hubiera dado cuenta. Además, no sé cuántos años hace ya que nos dimos de baja del fijo).

El caso es que aquel viernes ni a cuarenta metros de casa, yendo por la acera de enfrente a la altura de la tienda de nutrición deportiva, a la pobre Marga no se le había ocurrido otra cosa que ponerse a cruzar sin mirar, con tan mala pata que una bicicleta que circulaba no muy deprisa por su carril no tuvo tiempo a frenar y la arrolló lastimosamente.

Si mi hermana no fuera tan desastre, hubiera llevado encima el dni como mandan los cánones, y la policía o el hospital no hubieran tardado tanto en localizarnos, pese a que nosotros tampoco es que ayudáramos mucho con nuestra nula disponibilidad. Anda que no se lo he dicho veces, ejerciendo de hermano mayor: ‘Marga, no se puede ir sin documentación por esos mundos’. En fin, qué más da, no es eso lo que importa a estas alturas.

Marga no salió del hospital hasta anteayer, que era miércoles. La recuperación no ha sido sencilla y la pobre aún no camina sino con muletas, y con mucha dificultad, pero visto en perspectiva, tal como no han dejado de repetir los médicos, no ha tenido tan mala suerte. No tanta al menos como a todos, ¡ufff!, nos pareció en un principio.

Mamá no ha dejado de estar al pie del cañón durante todo este tiempo, atenta y hasta cariñosa, a su estilo, con su hija. No recuerdo entre ellas, a lo largo de estos tres meses, más que un par de pequeñas discusiones a raíz de interpretaciones distintas sobre la actitud de las enfermeras. Aun así, mi madre no ha perdido ocasión de recordarle a Marga, no sin cierta benevolencia, que aquel viernes, según habían mencionado de pasada un par de vecinas que habían presenciado el accidente, a los pies de la bicicleta, no había otra cosa que una triste pizza cuatro quesos tirada en el suelo.

No es fácil cambiar a las personas. Aunque quizás os interese saber que ahora yo no dejo de cocinar ni un solo viernes, y hasta diría que no me fijo tanto en el cansancio de la semana ni echo de menos esas visitas rutinarias que tan bien me venían para despreocuparme de todo. No es que quiera presumir, pero yo, particularmente, no me he distinguido nunca por enfrentarme a las cosas con un no por delante.

Mucha luz (MS)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Thu, 07 May 2026 13:06:57 +0000

Mónica Sabbatiello (Foto: Ralph Gibson)

Monta, desmonta y bruñe la Parabellum con una fina gamuza. Apunta por la ventana a un espantapájaros que bailotea junto al maizal. Se la calza en la cintura. Y saca de la mochila la foto bien bonita de la que fue y ya no es su novia. Los padres murmuran en la cocina, con miedo hasta de las palabras.

¿Por qué no me llaman? Una y otra vez se repite la pregunta. Tiene pesadillas, sueños de sangre, de explosiones y gritos. Y cuando se despierta, cada mañana, maldice la espera.

El camino hasta el buzón está marcado por sus idas y venidas. El llamado a filas es un anhelo confuso, solitario, pura impaciencia.

Hoy la ginebra destila más amarga. Solo hay viejos en la taberna. A través del sucio cristal cree ver un camión militar cruzando el puente. Si voy a morir, que sea pronto, murmura una voz suelta que no controla.

Otro día más sin noticias. Y otra noche de calor y de vueltas y más vueltas en la cama. La úlcera lo carcome. Oye el motor de una aeronave, percibe olor a pólvora y a gasóleo. Pero el aroma que hay en la cocina es otro, esa mañana su madre le prepara, como cada día desde que salió del hospital, café, tostadas y huevos revueltos. Eso lo desquicia. Se esconde en el baño a llorar. Anhela tener enemigos que matar. Tras el desayuno va a ver al ruso, para que le corte el pelo a cero. El tipo se cuadra, taconea, hace el saludo de visera, muerto de risa. Los mechones caen al suelo, la frente se despeja y destaca su cara cuadrada, el cuello grueso, esculpido a fuerza de entrenamiento y gimnasio.

Se despide y camina hasta el río.

Quiero ser un héroe y sin embargo soy un muerto. Visualiza el remolino. Se desnuda y descalza. El embeleso lo hipnotiza y le dan ganas de dejarse ir. Sus brazos deciden por él, son potentes y lo sacan. Se despierta sobre la hierba pinchosa. El sol castiga sus ojos enrojecidos. Cansado por el esfuerzo, ha recuperado la fe. Seguro que mañana me llaman, se repite. Y sin pensarlo, se viste y se calza una zapatilla en la prótesis que se extiende más arriba de la que fue su hermosa rodilla, destrozada como toda su pierna derecha, en la batalla más cruenta de su unidad.

Un compañero de permiso, avisado por su madre, va a verlo. Le dice que los sobrevivientes de su compañía están siendo reemplazados por robots, drones y otras máquinas infernales, y que las decisiones militares las toman los supermillonarios del tecno feudalismo.

Chaval, que no te enteras. No es que no te llamen a ti, es que no llaman a nadie. Ahora la guerra se dirime por Inteligencia Artificial. Y él se lo cree. Y esa noche descansa. Su madre guarda el arma en lo más alto del armario.

¿Cuál es la verja que hay que arreglar, abuelo?, pregunta al día siguiente.

Le parece que hay mucha luz. ¿No será una explosión nuclear?, duda. Pero no, se responde, es que ya está aquí el verano.

Un dins que és fora (NL)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Fri, 01 May 2026 09:22:01 +0000

Natàlia Linares (Foto: Silena Lambertini)

L’altre dia en Nil em va dir que quan escrivia, ho feia sobre la taula de planxar.

-Vés què vols que faci, el pis és molt petit. Quasi que tinc més gran la fusta de planxar que la taula del menjador.

La veritat era que el seu pis era minúscul, i ell era expansiu, entre bolis de tots els colors, llibretes i diccionaris de tota mena omplia la taula de treball, que ja no s’hi cabia.

La seva taula del menjador era de la mida de taula auxiliar, i ell tampoc estava per ocupar-se de comprar unes fustes i preparar-se un racó a prop de la finestra, construint-se ell mateix una taula.

Una cuina amb una pica, i al costat un petit rentaplats, la rentadora-assecadora i una nevera retro de disseny de color vermell al menjador de 15 metres quadrats que donava a un finestral, que en obrir-lo, l'hi cabia una tauleta molt petita, i una cadira per fer el vermut mirant el paisatge urbà des del balcó.

Una petita habitació i un lavabo amb vàter i plat de dutxa.

Era obrir la porta del pis i ja el tenies apamat.

Què més vull?, es deia, ho tinc tot. Soc un noi de 24 anys amb 35 metres de pis per a mi sol.

Jo me'l mirava asseguda al sofà de dues places que donava a la porta-finestra que conduïa al balcó. Ara feia fred i la tenia tancada.

En Nil aspirava a ser guionista de sèries, o pel·lícules, sempre parlava d’això. Va tenir un dia la sort de guanyar un concurs de guions. Això li va donar ànims per continuar. Es presentava a tots els concursos de llengua catalana i castellana. Sabia que era complicat, però així i tot, no perdia l’esperança. I m’animava a mi que li fes il·lustracions del que anava escrivint.

-Però no veus que per això s’ha de tenir nivell?

-No. El nivell està sobrevalorat, el que compta és la idea, l’enginy -em deia.

Per aquest motiu em va convidar a casa seva. Perquè llegís part dels seus relats mentre ell anava escrivint al portàtil sobre la fusta de planxar desmuntada al mig del menjador, perquè era el lloc del pis on hi havia més llum solar, que entrava per la finestra. Vaig començar a llegir els fulls que tenia apilats sobre una cadira, per damunt de la petita taula i pel terra.

A l'atzar vaig agafar-ne un.

TEXT PRIMER DIA

...Un sr. parlant per telèfon, una parella d’amics o germans xerrant molt efusivament amb rialles incloses mentre caminen camí avall.

Una altra parella, ell porta el mòbil a la butxaca del darrere i ella, un pastís. Un sr. amb una bossa marró penjada, un amb una jaqueta molt moderna i que, mastegant xiclet, camina tranquil.

Una noia parla amb el mòbil, porta una bossa beix i la panxa a l’aire.

Una noia amb anorac sense mànigues, una sra. amb un gos blanc de mida mitjana i un gos negre tipus chihuahua lligats per la mateixa corda.

-Però això què és, Nil?- li vaig preguntar.

I em deia que eren observacions que feia des d’un punt de la ciutat, i que sempre observava des del mateix punt a diferents hores del dia.

Observava que el paisatge canviava igual que ho feien els vianants que hi passaven. I que era un exercici que es va proposar fer un dia.

-Nen, una excentricitat com una altra de tantes que tens.

Vam estar una estona parlant de possibles nous projectes i va explicar-me la nostàlgia de tornar a Bergen (Noruega)

-Suposo que ho enyoro pel clima gèlid, les cases de colors, el cel clar. Els rius, el port, el salmó, el bacallà, els fiords, les balenes amb jupa, les blaves -em deia-. Tot plegat sembla estrany, que tingui gran nostàlgia de tornar a un lloc on no he estat mai. Si més no, en presencia -seguia explicant-. He viscut l’experiència per imatges de fotos, reportatges, pel·lícules, on he tingut l’oportunitat de transportar-me allà, com si ho visqués en primera persona, i fer tal immersió com viure-ho de veritat. He somiat que parlo amb nadius, pujo a una barca, sento el fred a les galtes i m’escalfo dins d’una cabana de fusta.

-Nostàlgia d’un lloc gelat, on es viu una vida dura. De cels grisos, amb bafarades d’olor a peix mort i on es parla una llengua plena de consonants, difícil de pronunciar -li vaig dir en veu baixa.

Mentre em parlava, hi veia un artista. Un exemplar únic. Un ésser amb moltes ferides que es curaven amb l’escriptura. No vaig parar atenció en el que em deia, perquè no ho entenia, però allà estava jo, formant part del seu món, però sense ser-hi.

Un llarg viatge (VH)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Fri, 24 Apr 2026 04:03:47 +0000

Vicenç del Hoyo

En Martí va entrar a l’ascensor. No sabia on anava però havia decidit sortir de casa. Les portes de l’ascensor es van quedar obertes. L’ascensor acostumava a ser parsimoniós. Per fi les portes van decidir tancar-se però just quan semblava que havien de trobar-se una porta amb l’altra va aparèixer una mà molsuda entremig que ho va evitar. Les portes es van tornar a separar i va aparèixer la cara somrient de Vionica. La dona que un cop a la setmana neteja l’escala. Va entrar amb l’escombra i el recollidor. De la butxaca li penjava un drap per treure la pols de color groc.

—Disculpi signor. Mop!! Mop!! Frigona! Bisongo, diculpi.

El Martí es va fer a un costat perquè pogués entrar la dona. Tots els veïns coneixien la Vionica. Era una dona amb aspecte de tenir una edat per estar jubilada però, en canvi, era molt activa i sempre se la podia veure traginant amb energia els estris de la neteja amunt i avall. Al Martí li hauria agradat poder dir-li alguna frase agradable però no sabia cap paraula en el seu idioma. No estava segur d’on provenia.

—Molta pols, avui!

El Martí va deixar anar aquestes paraules. No sabia per què havia omès el verb. Un cop ho va dir es sentí ridícul. La Vionica sí que el devia haver entès perquè va moure el cap en senyal d’assentiment.

—Mult praf —respongué—. Exista paleti —i aixecant la mà li ensenyà quatre dits—. Patrulea.

El Martí sabia que els Artijoer, els del quart, estaven fent obres. Els cops de martell ressonaven a tot l’edifici. Va fer amb el cap un senyal d’assentiment.

—Sí, sí. Ja fa molts dies. Mult praf a tota l’escala —va dir el Martí buscant la manera d’omplir l’estona mentre l’ascensor baixava.

La Vionica va riure i ensenyava unes dents menudes i gastades però molt blanques.

—Mult praf intreaga scara.

Reia i sacsejava una mà repetidament deixant els dits morts. El que li havia dit el Martí li havia fet gràcia.

—Vorbesti bine, bine —va repetir la Vionica.

L’ascensor es va aturar a la planta tercera i les portes es van obrir. La Vionica va sortir de l’ascensor amb l’escombra a una mà i el recollidor a l’altra.

—Frigona! Mop este aici. Buna ziua.

El Martí va sentir aquesta frase però ella ja havia desaparegut de la seva vista passadís enllà. A continuació, mentre l’ascensor parsimoniós romania decidint si tancava les portes o no, va sentir unes claus que feien voltar un pany i uns passos precipitats corrien pel passadís. Les portes de l’ascensor van decidir tancar-se però un peu dins d’una sabata de taló de color beix les va travar impossibilitant que es tanquessin. Les portes es van obrir i una mà amb un manyoc de claus les retenia obertes.

—Buenos días Vionica. ¿Está bien tu hijo?

El Martí va escoltar unes paraules però no va entendre el significat. No sabia què volien dir. Va pensar que es podria comprar un diccionari per entendre-les i poder dir alguna frase a la Vionica. Un diccionari de romanès, es preguntà? Per fi va entrar a l’ascensor la propietària de la sabata de taló beix i del manyoc de claus. Era l’Olga. Quan l’Olga va deixar que es tanquessin les portes, el Martí li va fer una pregunta.

—És romanesa, oi?

L’Olga es mirava al mirall i s’arreglava amb els dits un floc de cabells. Per un moment va deixar de mirar-se a si mateixa i a través del mirall va mirar en Martí i va fer una ganyota.

—No ho sé. Jo diria que és búlgara —va dir mentre tornava a repassar-se els cabells.

—Però tu l’entens, oi?

A l’Olga se li va escapar el riure.

—Entendre? Entendre? No entenc ni un borrall del que diu. Ho dedueixo per l’entonació i les gesticulacions.

El Martí es va mirar l’Olga però l’Olga mirava el mirall i això el va descol·locar tant com el que acabava de dir.

—Així que no saps en quin idioma parla i li preguntes pel fill?

L’Olga per fi es va mirar al Martí de dalt a baix.

—Ja saps que les dones tenim un sisè sentit per entendre’ns entre nosaltres.

De sobte l’ascensor es va aturar a la primera planta. Les portes es van obrir cautelosament i va aparèixer la senyora Pietat.

—Puja o baixa? Jo és que necessito pujar aquesta tassa de caldo a la meva filla.

La senyora Pietat anava vestida amb una bata i unes sabatilles d’estar per casa. A les mans sostenia un bol que fumejava entre dos plats. El conjunt dringava perquè la senyora Pietat tenia unes mans tremoloses.

—Tens la Dora malalta? Si aquest matí l’he vist que venia del gimnàs! —va preguntar l’Olga.

La senyora Pietat es va recolzar a la porta de l’ascensor. El dringar de la pisa va disminuir.

—Ja t’ho diré Olga. Saps el que els passa a aquest jovent? Que tenen poca salut i molts cims per grimpar. Tot va per objectius. Vinga objectius. No es poden estar de res. I ja saps, tanto va el cántaro a la fuente que al final... patapam! Ha quedat garratibada. No es pot moure.

—Pobre! Res, Pietat ja la pots cuidar que la Dora té moltes responsabilitats tant a la feina com a fora —va dir l’Olga—. Jo em quedo aquí i baixo caminant, que tinc molta pressa i només em queda un pis fins al carrer.

—Moltes gràcies nena i ja ho saps: tranquil·litat i bona lletra.

El Martí es va quedar a l’ascensor i es va oferir a dur el bol amb el menjar per la Dora. Així que van pujar cap al sisè pis.

—I està molt malalta? —va preguntar el Martí per entretenir el viatge en ascensor.

—Ara el món està capgirat. La Dora diu que tenir una malaltia és un bon senyal, que el cos es queixa i així té l’oportunitat de millorar. Així que no t’ho pots imaginar. Ella està tan cruixida al llit que no es pot ni girar però més feliç que una anís. On anirem a parar?

El Martí va somriure. La senyora Pietat era la veïna més bondadosa de tota la finca i segurament també era de les que tenien més edat. Era molt activa i sempre tenia bones paraules per a tothom. La Dora era diferent.

—Així que a ella ja li està bé la malaltia —va dir en Martí— . Això és tenir bon caràcter.

L’ascensor es va aturar a la sisena planta. Les portes es van obrir i en Martí va acompanyar la senyora Pietat fins a la porta de casa de la seva filla.

—No, no es preocupi. Com podrà obrir la porta amb les mans ocupades? Jo m’espero, vostè obri la porta i després li dono els plats —va dir el Martí.

Quan la senyora Pietat va tenir la porta oberta en Martí li va traspassar el caldo.

—Quina bona olor! Amb aquest brou segur que demà ja estarà com a nova.

—No tan ràpid. Segons diu la Dora la malaltia ha de fer el seu procés —va dir la senyora Pietat mentre alçava les dues celles—. Bé moltes gràcies jove. No sé com tancaré la porta.

—No es preocupi ja tanco la porta des de fora.

Un cop es va quedar sol al sisè pis va renunciar a agafar un altre cop l’ascensor. Ja no li calia. Va baixar per les escales fins a casa seva. Va entrar a casa i va seure al sofà. Estava cansat. No ho semblava però havia fet un llarg viatge.

El meu fill (MG)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Wed, 15 Apr 2026 18:29:00 +0000

Maria Guilera (Ilustración: Joe Wierenga)

El meu fill, diuen, és un noi encantador. No li costa ser amable, sembla interessat pel que li expliquen, escolta les opinions dels altres i sap mantenir opinions oposades sense resultar ofensiu ni devaluar l’interlocutor. Té un humor subtil, oportú a l’hora de desviar l’atenció d’una conversa que pugui resultar conflictiva. Sembla feliç de retrobar persones que fa temps que no veu i, encara que la relació hagi estat breu, recorda els seus noms.

Per tot això i d’altres motius que no tenen una raó concreta, el meu fill, diuen, és encantador.

A casa tampoc podem queixar-nos, però malgrat això el seu pare i jo no som de la mateixa opinió que la resta de la família i els amics. Amb nosaltres es mostra molt reservat, no sabem res de la seva vida perquè amb prou feines ens informa del que fa, amb qui es relaciona ni, sobretot, què sent. Una mare hauria de conèixer què pensa, com se sent el seu fill. Jo no vaig ser capaç d’esbrinar-ho ni tan sols quan era un nen.

No, no és dels que es tanquen a l’habitació. El seu lloc és la butaca de l’avi, que va morir quan ell tenia dotze anys, ja en farà els mateixos el mes entrant. Es va disgustar quan la vam fer entapissar de nou, i encara que no va dir-nos res, d’això sí que ens en vam adonar, va quedar-se dret una bona estona mirant-se-la amb la mà damunt el respatller.

Ens vam disculpar. Hem triat aquesta tela perquè és la que més s’hi assemblava. Ell va dir-nos, no passa res, ha quedat bé. Va trigar dues setmanes a asseure-s’hi.

No ho hauria d’haver fet, però m’amoïnava tant no saber què hi havia dins el meu fill que li vaig regirar l’armari i els prestatges de l’habitació. El que hi buscava no ho sabia ben bé, una fotografia, una llibreta que fos semblant a un diari dels que jo de jove també havia escrit, algun objecte que em donés una pista. No vaig trobar res.

El meu fill llegeix molt. Sovint fullejo els seus llibres i voldria interpretar el significat que té per a ell tot el que assenyala, frases que per a mi són com les altres, sense res de particular. Què deu tenir aquella paraula per a haver-la encerclat, què significa la pàgina emmarcada amb un bolígraf blau, quin misteri amaguen els símbols dibuixats als marges. Per força un dia he de trobar una transcripció, la pedra Rosetta que em regali la clau per traduir-los.

Ai, però el jeroglífic no són només als llibres marcats. També hauria volgut la clau per als seus gestos, els silencis, les mirades.

Un noi amb companys, però cap amic per descarregar els problemes, per confiar els secrets, per mostrar-se per dins. Un noi, el meu fill, que enamorava les noies de la universitat, que li trucaven sovint i a les qui jo tenia l’encàrrec de dir que estava estudiant o que havia sortit i els demanava el nom per educació, sí, però també per saber si repetien més d’una vegada la trucada. Que nosaltres sabéssim, no n’hi havia cap d’especial.

Es va matricular a l’escola d’Idiomes, volia aprendre japonès. La professora va venir a casa més d’una tarda. Per què no es queda a sopar, vaig dir un dia quan van treure el cap tots dos a la saleta per acomiadar-se. La Sakura va fer el que em va semblar un somriure, tan imperceptible que no el vaig saber desxifrar. Aquell vespre no, però la propera vegada que vingués, va dir-me amb aquella veu com una música.

Potser era només una fórmula de cortesia, no volia fer-me il·lusions. Però va quedar-se no una, sinó més vegades. Menjava com un pardalet. El seu català era perfecte, però calia estar atents perquè parlava molt baix.

A l’estiu, el meu fill se’n va anar a viure amb ella. Ni el meu marit ni jo havíem observat mai cap gest carinyós, res que ens hagués fet sentir l’esperança que entre ells hi hagués una relació més enllà de l’acadèmica. No ens va estranyar, però.

Quantes vegades havia fantasiejat jo amb la idea d’una noia que l’arribés a conèixer, que m’ajudés a obrir la capsa tancada que era el meu fill. Però de la Sakura, me’n vaig adonar de seguida, no en trauria res. Ella era com ell.

A finals de març se’n va tornar a Kyoto, havia de ser allà quan florien els cirerers. El meu fill no la va acompanyar, va tornar a casa amb la bossa que s’havia endut i una pila de llibres. Ho va deixar tot a la seva habitació i una estona després va sortir-ne sense sabates, amb uns mitjons blancs que separaven el dit gros de la resta.

No vaig gosar preguntar res, però no va caldre. La Sakura no havia volgut que viatgés amb ella, va respondre a la meva mirada interrogant.

Va entrar al menjador i es va asseure a la butaca. Jo ho vaig fer a la cadira, amb les mans creuades a la falda i sense voler res més que fer-li companyia. Vam estar una estona llarga en silenci mentre la claror que entrava pel balcó s’esvaïa.

Em va mirar. Em fa mal el cor, va dir. És un dolor físic. La primera nit que ella no va ser-hi vaig aprendre a plorar, mare.

Ens vam abraçar com si no goséssim fer-ho. Li vaig passar la mà per l’esquena, el vaig acaronar com si tornés a ser un nen amb els genolls sagnant després d’una caiguda.

Hi ha ferides guaridores, vaig pensar.

Diccio-nario (VA)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Wed, 08 Apr 2026 07:05:00 +0000

Vicente Aparicio (Foto: Manuel Archain)

Magda bajó del altillo una pesada caja de cartón. En un papel amarillo, pegado con cinta adhesiva, leyó: ‘LIBROS’. Era la letra de Ramón. ¿Por qué no habría de abrirla? Habían pasado ya unos cuantos años y, además, ¿por qué iba a molestarle a Ramón que ella abriera una de aquellas cajas? Reconoció algunos al instante. Los ‘Ensayos’ de Montaigne, por ejemplo, en la edición de Cátedra. ‘Un mundo para Julius’, de Bryce Echenique, ‘La peste’, de Camus, o el ‘Orlando’, de Virginia Woolf. Qué buenos recuerdos. Eran libros a los que habían dedicado tiempo y no pocas conversaciones. La literatura era uno de sus puntos de conexión. Apreciaban la cultura como un privilegio que, a diferencia de sus padres, ellos podían disfrutar. Querían experimentar el goce de la profundidad, aunque fuera discretamente. Y ninguno de los dos, se dijo, era elitista o pedante. Se trataba de algo más vivencial, que podía hacerles sentirse orgullosos y disfrutar.

Llamó su atención un volumen grueso, de tapas negras. ‘Diccionario des-ordenado’, era el título. Una ‘P’ mayúscula, alta y gruesa, encabezaba el primer apartado, ocupando gran parte de la página. En la siguiente leyó: ‘Porrón’, en negrita. Y a continuación una sorprendente sucesión de, digamos, ‘palabras’: ‘bipitón’, ‘ancho-fino’, ‘panzapitorro’, ‘empinacodos’, ‘tragavidrio’, ‘chorrovino’... Arqueó las cejas. ¿De dónde había salido una cosa tan friki?

Francamente, estaba intrigada. Las siguientes entradas del diccionario eran ‘Pregonero’, ‘Panorama’, ‘Pimpampún’ y ‘Perfidia’, por ese orden. O desorden, para ser más exacta… La palabra ‘Perfidia’, por ejemplo, iba acompañada de otra ristra de palabros que aventuraban algo parecido a una definición: ‘fingi-miento’, ‘fe-lonía’, ‘sinfianza’, ‘‘des-leal’, ‘puñaltraición’, ‘frioespalda’...

Soltó una carcajada. No salía de su asombro. ¿Podía ser que aquella parida excéntrica perteneciera a un tío tan racional como Ramón? En el siguiente apartado, tras el de la ‘P’, entraba en juego, a saber por qué, la letra ‘U’. Las primeras entradas que podían leerse, eran, en este caso, ‘Ultramarinos’, ‘Uretra’, ‘Ufano’, ‘Urdir’, ‘Ungüento’..., cada una seguida de su correspondiente retahíla de ocurrencias.

Le entraron unas ganas terribles de llamar a Ramón. Desde luego, no era una buena idea. ¿Cuántos años habían pasado, ocho? Hola, Ramón, ¿cómo te va? Me alegro mucho de que hayas rehecho tu vida, no es fácil. Yo aquí, ya ves, no me quejo. ¿Tus padres bien? Por cierto, quería hacerte una pregunta. Es una tontería, algo totalmente anecdótico, te pido disculpas, de hecho, molestarte por una nimiedad, peeero… ¿de dónde salió ese diccionario tan raro que se quedó en el altillo en una caja, Ramón, ya sabes, allá arriba? ‘Diccionario des’, -y tras una pausa involuntariamente teatral- ‘ordenado’, se llama. Ya veo que te he dejado descolocado, perdona. En fin, aprovecho para decirte, en absoluto es para presionar, que he visto que quedan cosas tuyas por aquí, aún, unas cajas, solo que lo sepas, cuando quieras, ya te digo que no me molestan para nada.

Ni de coña, cómo iba a hacer un ridículo así. Qué falta hacía llamar a Ramón si podía intentar mirarlo por Internet, o con la IA. Pero tras unos cuantos intentos, no fue capaz de encontrar ninguna pista consistente. Lo más parecido fueron dos o tres referencias a un libro titulado ‘Paco Bascuñán: diccionario en desorden’, que en realidad tenía que ver con este otro del altillo lo mismo que un huevo con una castaña.

Metió unos cuantos libros en una bolsa de plástico, incluido el diccionario, y los bajó a casa. Tenía bacalao para cenar. Le gustaba comprarlo en el mercado aunque saliera más caro, por la confianza. Qué curioso, Ramón adoraba el bacalao. Especialmente cuando ella lo preparaba a la vizcaína, siempre con un par de guindillas. Ahora ya nunca lo hacía así, a ella no le gustaba el picante, y hoy no se iba a complicar la vida: rebozado con harina y huevo, y listo. Puso música de Julieta Venegas en Spotify.

Cenó en la mesita del comedor, junto a la ventana que daba al patio interior de la manzana. Enfrente, un hombre en pijama miraba la tele desde el sofá. Más arriba, en diagonal, una familia con dos niñas cenaba alrededor de una mesa redonda. Mientras cortaba el pan, se le escapó el cuchillo y se cortó. No era nada. Pasó el dedo bajo un chorro de agua y lo protegió con una gasa y una tirita. Qué mal me ha quedado, por dios, exclamó.

Sonó el teléfono. Tendría guasa que fuera Andrés. Pues claro que no, era Pedro. Qué hombre tan pesado. Buena gente, pero más triste que el entierro de un payaso. ¿De dónde había sacado ella esa frase? ¿Qué hora era? ¿Por qué seguía manteniendo relaciones tan grises?

----

Han pasado seis meses. Están en casa de Ramón. Un cuchitril lleno de libros, sobrio y desordenado. Pero limpio. Es lo que ha pensado ella hace un rato al verlo por primera vez. Ha sido extraño, pero no del todo imprevisible, llegar hasta aquí, hasta este preciso momento.

-Has de cambiar de somier, este no cumple la ordenanza de ruidos -bromea-: Pero sigues en forma, chico.

-Anda, Magda, quédate a dormir -propone él abrazando la almohada.

-Mejor que no -dice, aunque ya ha decidido lo contrario. Y mientras ve un ejemplar de ‘El mapa y el territorio’, de Houellebecq, encima de una silla, cambia de tema-. Oye, Ramón, una pregunta. ¿Tú recuerdas que fuera tuyo un diccionario muy raro? ‘Diccionario des’ -e hizo una pausa autoirónica- ‘ordenado’, se titulaba.

-Sí, creo que sí. Pero ¿a qué viene eso ahora?

-Te lo dejaste en mi casa.

-Querrás decir ‘nuestra’ casa.

-No me hagas reír. ¿Qué clase de frikada era ese libro? Hace un tiempo me dio por hacer orden en el altillo y me lo encontré en una caja.

-No sé, se lo compré un Sant Jordi a un tipo. Me debió de dar pena. Un tío con barba. Estaba más solo que la una con su pila de libros.

-Eso no cuadra contigo, Ramón, no cuela.

-Qué más da, no sé, me haría gracia, no negarás que es una pieza única.

–Y tan única. ¿Pero por qué no me hablaste nunca de él?

-Ostras, lo siento -ironiza Ramón-, se me olvidó compartir algo tan… decisivo.

-Ya. Pues voy a decirte algo. Si estamos aquí ahora mismo, has de darle las gracias al dichoso diccionario.

-Si pudiera vernos, el de la barba lloraría de la emoción.

Al oír ese comentario, Magda piensa que Ramón ha cambiado en estos años. Antes no hubiera hablado así. Tampoco es que le parezca mal, casi que al contrario.

-O se reiría con ganas -replica ella-. Pero no te rías tú. Si no fuera por ese diccionario, insisto, no te habría enviado el primer whatsapp, y a partir de ahí, todo lo demás.

-La vida, que sigue los dictados de un friki -dice Ramón desperezándose.

Magda lo mira con ternura. Contiene las ganas de llorar y, al mismo tiempo, decide dar por concluido la cuestión, que no deja de ser una bobada.

-Anda, guapo, dame un abrazo. Te he echado de menos, ¿sabes?

Hay un segundo coito y después se quedan dormidos, primero muy juntos y más tarde, cada uno en un lado de la cama.

Ella vuelve a la semiconsciencia sorprendida de estar jugando al diccionario -’des’-‘ordenado’- dentro de su cabeza. Se siente tan a gusto. Debe de llevar tiempo dándole vueltas: con la ‘R’ de Ramón, ‘am-antes’, ‘ron-roneo’, ‘a-morosidad’,

‘tiempo-perdido’, ‘magda-lena’, ‘ex ex’, ‘dale-ramón’. Sonríe. No es que la vida tenga mucho sentido. Está excitada, divertida, contenta.

El misterio de la biblioteca (MS)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Wed, 01 Apr 2026 07:30:00 +0000

Mónica Sabbatiello (Foto: Wojciech Grzanka-Impas)

Por despiste se perdió en los laberintos de la antigua biblioteca, tras preguntar a Lungo dónde estaban los diccionarios. Acaso su indicación fue confusa, y por eso quedó encerrado entre olores a papel y a cuero viejo.

Los reflejos opalescentes jugaban con las estanterías. Enredado en inacabables pasillos, ignoró el paso del tiempo. Se pasó la hora del cierre y nadie fue a buscarlo Venía a investigar el infinito. Y lo encontró allí, en esos pasillos enrevesados, en las filas de mesas y escaleras rodantes que languidecían con sus largueros que se fundían entre sí en la oscuridad superior, hasta poner en solfa el concepto de las líneas paralelas.

Por fin encontró los diccionarios, acarició los lomos y escogió el que tenía aspecto de más viejo. Se sentó en ese silencio sepulcral y lo acomodó con cuidado bajo el círculo de la luz que derramaba una lámpara con pantalla verde agua. Todas estaban encendidas y le recordaron, por extraña asociación, la canción Another Brick in the Wall, de Pink Floyd. Marchaban como soldados, hasta diluirse reflejadas en las mesas de madera lustrada.

¡Cuánto desconcierto tuvo al consultarlo! Cada palabra desconocida se definía por referencias que le resultaban conocidas. Las acepciones eran insólitas. Raras y a la vez cercanas, como si le hablara su tío Antonio, el ilustrado de la rama paterna, el que se las sabía todas y siempre andaba con alusiones filosóficas, leyendas y teorías mezcladas con historias increíbles de lejanos antepasados que lucharon en la primera y en la segunda guerra.

Ese diccionario no era fácil de entender, parecía jugar a confundirlo.

¡Qué raro, un diccionario incomprensible!

Me habré quedado dormido, se dijo, y se pellizcó. O será que llevo muchas horas sin comer, y sacó una ensaimada de la mochila. Y tras sentir el dulce derretirse en su boca, volvió a las páginas amarillas con letras barrocas, con iniciales enormes y recargadas.

Se dispuso a no pensar. A tratar de entender por vìa emocional, una vía que le diera escape.

Y siguió leyendo.

Sin salir de la butaca de cuero granate, del ambiente de alcanfor, se le abrió una mirilla. Luego una ventana. Luego un cielo. Y vio a Gema. Dentro pero fuera. En la biblioteca y en el laberinto. Y sintió la herida.

No era un sueño, sino una invitación.

A atreverse a penetrar. En su propia vida.

Vio las aves negras, oyó los graznidos y recordó las manos de ella, húmedas de lágrimas, angustiadas.

Quizás soltó un grito, pequeño, ahogado, hondo.

El diccionario le mostró su misterio. Incomprensible y a la vez luminoso.

Supo lo que tenía que hacer.

Se puso en movimiento, encontró ahora sin dificultad el rumbo en los pasillos y esperó junto a la puerta de bronce y cristal, hasta que asomó la luz de la mañana. Acurrucado en el suelo, con la mochila de almohada.

Lungo lo dejó salir, sin ocultar su cara de sorpresa.

Dinamitar bastides (VH)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Thu, 26 Mar 2026 15:35:00 +0000

Vicenç del Hoyo (Foto: Joel Robinson)

—No et fa pena estripar totes aquestes llibretes? Has dedicat molt de temps a escriure i omplir-les durant tots aquests anys.

—No, al contrari és un alleujament. Feia dies que pensava quin seria el seu destí i ara l’he trobat.

—Carai! És una decisió molt dràstica. No trobes? Has passat moltes estones escrivint i meditant sobre el que escrivies i ara, de sobte, esbudelles les llibretes, A mi em sorprèn. Què vols que et digui.

—Ja, ho entenc. T’ho mires des de fora. Imagines que hi ha un esforç i un treball en escriure. Ho interpretes com si un paleta aixequés una paret, o fes l’estructura d’un edifici i de sobte decidís enderrocar el que ha fet durant anys.

—Exacte. Quin sentit té la destrucció del que has dedicat tant de temps a construir?

—Penso que t’equivoques a l'interpretar-ho d’aquesta manera. No es pot comparar el que hi ha escrit en aquests fulls amb construir alguna cosa, sigui edifici, moble o màquina.

—Doncs no són tan diferents. Els esforços de les persones que es dediquen a les humanitats o a les lletres són tan valuosos com els que poden fer un tècnic o un científic. No ho has de menystenir.

—Estic d’acord que moltes de les produccions que fa un economista, un traductor, un historiador, un lingüista, fins i tot un sociòleg o un antropòleg són similars i no s’haurien de diferenciar de les manufactures, per dir-ho així, d’un tecno-pràctic. Però el que hi ha escrit aquí, a les llibretes, en els fulls, en els arxius de l’ordinador és una altra cosa ben diferent.

—Va, explica-m’ho perquè jo no ho sé veure.

—Tot el que hi ha aquí dins té un valor per a mi. No és el meu producte o manufactura. No serveix a ningú perquè no és una aspirina, no és una crossa, no és res que alguna persona pugui utilitzar, perquè no està concebut com un enginy utilitzable. No perseguia cap finalitat. M’ha servit a mi mentre l’elaborava però no és cap elaboració. No és res que algú, ni jo mateix, hagi de conservar. A través de l’escriptura d’aquests textos he fet camí. I, perdona la metàfora, no existeix un indret on volgués anar. Hi ha camí senzillament perquè mai estàs al mateix lloc. No sé com dir-ho. Escriure ha estat la forma en què he viscut. A través de l’escriptura he pensat, he imaginat, desitjat i creat però el més important no és en allò escrit sinó que ha d’estar en algun altre lloc. Potser dins meu o, podria ser que també quedin restes fora de mi.

—Tal com ho expliques és com si tot el que has escrit durant aquests anys, tots els relats i totes les reflexions haguessin estat anotats amb un pal a la sorra de la platja i ara omplint galledes d’aigua de mar les llencessis sobre el sauló.

—Encertes més del que imagines. Tots els textos del món fins i tot els més importants i venerables estan escrits sobre un tipus de sorra anomenat paper. No cal abocar aigua a la platja o cremar els llibres. Tots, absolutament tots, estan condemnats a desaparèixer malgrat que puguin sobreviure als seus autors. Però no és això el més important.

—Crec que ets una mica pessimista. Si, ja sé, al final les estrelles s’apaguen o apareixerà un imprevist meteorit i no quedarà ni rastre de la humanitat.

—No ho has de mirar només en aquest sentit. Una pregunta que t’has de fer és què és el més important de la teva vida.

—No t’entenc. No sé per on vas. El més important és ser feliç, tant com puguis i si pot ser de manera compartida, molt millor.

—La felicitat! Quina paraula més poc precisa. Et conformaries amb la felicitat d’una altra persona? Series feliç amb la felicitat del veí del costat? Hi ha moltes qüestions implícites en l’interrogant del que ens fa feliços. Què sacrificaries i quan sacrifici estaries disposat a fer per aconseguir la felicitat? Fins a quin punt val la pena esforçar-se per una estona de felicitat? Ja fa temps que he arribat a la conclusió que el que a la majoria dels meus contemporanis els fa feliç a mi no me’n fa.

—Segurament és que tu sempre t’has sentit molt especial i diferent de la resta d’humans.

—No és un joc de paraules ni una paradoxa. Pots ser feliç enmig de la teva infelicitat? Aquest és un objectiu lloable i bàsic per sobreviure en aquest món. El que vull dir és que la vida que ens subministren quan naixem va acompanyada inevitablement de moments terribles i si t’ofegues amb els sotracs vitals l’existència esdevindrà una mena de resistència estèril i buida.

—Ja se sap que viure no és bufar i fer ampolles. Cal ser valent i atrevir-se a enfrontar les dificultats.

—Perdona, però et torno a repetir la pregunta. Què és el més important de la teva vida? No és una pregunta que et fas un cop durant tota la teva vida i no tornes a formular-te-la mai més. Què és el més important ara, en aquests moments, en aquesta alçada de la teva navegació vital, un cop ja has desvelat algunes de les veritats amagades?

—No sé què respondre. Sé que el més valuós està en les coses senzilles i que no és més ric qui més té sinó qui menys necessita. El més important és arribar al final i tenir uns bons amics i companyia per gaudir d’una bona conversa. Per què ho preguntes?

—No sé si recordes que l’origen de la conversa ha estat provocat perquè estic estripant tots aquests papers que he acumulat amb el temps. I la qüestió que platejo és sobre si el més important de l’existència es juga en el terreny del ser o del posseir. Si és el posseir, totes les possessions, siguin objectes, diners, salut o vivències, està abocat al fracàs. Tota possessió és temporal. Ningú és eternament jove. No existeix una salut eterna per més que ens esforcem a no emmalaltir. Ni cap riquesa pot comprar el més essencial de la vida. Segurament la persecució de la riquesa és un impediment per arribar-hi.

—Els diners no ho compren tot però ajuden, diuen.

—Si ens decantem per la banda del ser, no s’ha de confondre amb viure experiències. Justament crec que l’ansietat per acumular vivències és el darrer refugi dels pobres d’esperit. Necessiten possessions. És una cursa sense fi. Cada vivència esdevé obsoleta un cop viscuda i cal buscar una de nova que la substitueixi. Aquesta via aboca a la permanent insatisfacció.

—Però no entenc per què estàs esmicolant els teus escrits. No hi veig la relació.

—Desfer-se de tot allò que és superflu. No voldria patir de grafomania, una de les pitjors malalties intel·lectuals, ja que té el perill que enverina el que pretenen curar. L’escriptura, com el mateix llenguatge, es presenta com un intermediari entre el jo pensant i les coses de la realitat però molt fàcilment allò dit i escrit passa a formar part del món, es transforma en una cosa més. Un cobejat objecte fantasmagòric. Si no es pateix grafomania, es pot entendre que l’escriptura no té una finalitat en si mateixa. A mi m’ha permès ser i, per tant, ser el que soc. Els meus textos són les diferents parts de la bastida que han possibilitat que prengués consciència i possessió de mi mateix, en erigir-me en el que he acabat sent. Els meus textos no afegeixen res al que soc. Estripar els textos significa desmuntar la bastida un cop fet l’edifici.

—No sé si t’entenc del tot. Però escolta el que et diré. Imagina per un moment que algú estigués escoltant aquesta conversa i alhora l’anés transcrivint de tal manera que s’anés generant un text i no estigués al teu abast destruir-lo. Aquest text et podria sobreviure i per futurs lectors podria ser interpretat i, inclús, adquirir un cert valor. Què dius, eh?

—Que és una bajanada. Com a situació hipotètica té gràcia però no canviaria res del que hem parlat. Seria un tros d’un objecte que va bastir una construcció que serà impossible de reconèixer. De les bastides alçades no es poden deduir les construccions edificades.

—Mira. Veus aquest objecte que em trec de la butxaca? És un mòbil que està gravant aquesta conversa i automàticament l’envia a un web que la publica. Ja has perdut el control de les paraules i tot el que has dit es repetirà en un eco infinit fins al final dels temps.

—Doncs pitjor per a l’eternitat. Es conservarà un vestit pobre i humil que no embolcalla ni la momificació d’un ésser real, com a molt emmascara a un fictici maniquí.

El primer viatge (MG)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Thu, 19 Mar 2026 10:45:00 +0000

Maria Guilera (Foto: Diego Rodríguez Veiga)

Sortir al carrer quan encara és fosc dona una impressió diferent del barri. Les botigues tancades augmenten la solitud dels qui caminen cap a casa o dels qui, com jo, en surten per anar a buscar el metro. No m’hi he acostumat encara, a caminar deu minuts sola mentre vigilo a dreta i esquerra per si veig algun sospitós que em pugui arrencar la motxilla o fer-me ves a saber quin ensurt.
Aquesta matinada he vist tres caixes molt grans de cartó, potser d’alguna nevera americana i d’altres electrodomèstics gegants, col·locades sota el porxo de les piscines municipals i arrambades a la paret. El parapeto estava ben muntat, tenia fins i tot sostre i uns cordills que el subjectaven. Quanta estona devia haver empleat l’inquilí del precari dormitori en construir-lo? Era, amb diferència, el millor dels que ocupaven tot l’espai de les piscines, com aquell xalet de dos pisos, jardí i piscina, que destaca i humilia els altres que té al voltant. Se’l deuen mirar amb enveja i un punt de rancúnia. Potser, si l’ocupant és una bona persona, convida a compartir el seu espai a algú que li fa més llàstima que els altres.
Sense adonar-me’n, he girat el cap per completar la visió de l’habitacle, la caixa que completava la, diguem-li, tercera paret. Hi havia una inscripció en una llengua que desconec, podria ser romanès. A sota, la possible traducció deia: ReSpetar El DeScanSo de loS VecinoS. M’ha intrigat la consideració especial que l’escriptura donava a la lletra S, sempre majúscula, però això era un detall sense importància. El que veritablement la tenia era saber a quins veïns es referia. A la resta de gent que dormia dins les seves cases i es podia sentir molestada per les converses, baralles o crits dels ocupants de les parets de les piscines? Era una crida als qui passàvem pel seu costat per tal que no destorbéssim el seu descans nocturn? O es dirigia als Mossos, demanant educadament que fessin la vista grossa i els desallotgessin de la vorera quan es fes de dia?
Al metro hi havia poca gent. Els qui acabaven de netejar i buidaven les papereres se saludaven d’andana a andana, com cada matí, i mantenien converses. Una dona baixeta que escombrava amb energia aconsellava a un jove de l’altra banda que parlés amb l’encarregada per un tema que jo no entenia, però que pel que semblava no li podria negar. L’arribada del tren va tallar en sec la conversa. Es va aturar deixant la primera porta del tercer vagó al meu davant, tal com jo tenia calculat. Em vaig asseure al costat d’un home que vestia roba de treball, un mono blau, i que va deixar al seu davant una maleta rígida amb rodes que amb tota seguretat contenia eines. Un lampista, vaig deduir. Al meu davant, dos nois amb xandall negre i la caputxa calada fins als ulls cargolaven el paper de fumar amb el tabac que havien col·locat al mig amb delicadesa. Movien els peus al mateix ritme, devien escoltar música amb els auriculars que jo no veia.
No llegeixo ni miro el mòbil, tinc el costum de fer un repàs dels passatgers. Alguns, la majoria, els conec. Som els de la primera hora. De vegades entra algú que té ganes d’emprenyar. Borratxos dels que criden o es fiquen amb algú, però la majoria s’asseuen a terra i no deixen anar un got o l’ampolla. Avui ha pujat una noia a la parada següent. Ha vingut al meu costat després de mirar a banda i banda. Té por, ja ho veig. La bossa que porta em fa pensar que baixarà a Vall d’Hebron, deu anar a portar roba neta a algú que està ingressat a l’Hospital i aquest no és un trajecte habitual per ella. O potser és una mirada trista, l’han avisada que algú proper ha mort. Fer un viatge així tota sola i no tremolar ni deixar caure una llàgrima ha de ser difícil. Estic pensant què li podria dir.

Director de orquesta (VA)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Fri, 13 Mar 2026 16:07:00 +0000

Vicente Aparicio (Foto: Arxiu Fotogràfic de Barcelona)

La señora Teresa tenía varices y vivía en el ático primera. Su marido era alto, llevaba un chaleco azul y corbata, se llamaba Gerardo. Las dos hermanas de la señora Teresa, más jóvenes que ella, charlaban a menudo en el rellano del primer piso. Siempre lo hacían cada una desde una esquina, apoyadas en el marco de sus respectivas puertas, como a punto de entrar en casa pero sin acabar de hacerlo, y fumando.

Mi madre confiaba en el señor Gerardo y en la señora Teresa. A veces, cuando salía a hacer algún recado que le iba a llevar tiempo, nos dejaba en el ático primera. No teníamos ascensor, había que subir tres pisos por unas escaleras empinadas. Yo salvaba los escalones de tres en tres, alargando la zancada con el ingenuo objetivo de impresionar a mi hermana. Su casa no era muy distinta de la nuestra: el bufet de formica, la vitrina como un altar, un televisor en blanco y negro, papeles pintados con figuras geométricas, la típica escena de caza presidiendo la pared... Los hijos se llamaban Manolo y Suso.

A la abuela Anuncia, que vivía con ellos, le gustaba el baloncesto. Era muy merengue. Admiraba a Brabender, por ejemplo, un alero de Minnesota nacionalizado, buen tirador, que jugó muchos años en el Real Madrid y también en la selección española. Siempre que pienso en aquella mujer me viene a la cabeza la Chus Lampreave de las películas de Almodóvar. No porque se pareciera, ni porque fuera cómica. En su actitud había siempre un punto de desafío. Nadie en la casa parecía compartir aquella afición suya por el baloncesto, pero yo sí. ”¿Ves a ese de ahí, Paquito, el que bota la pelota?:”, me decía, “Es Corbalán, el director de orquesta". Aunque ella decía diretor. "Fíjate bien", seguía diciendo, "tú de mayor tienes que ser diretor de orquesta, como él. Es el más listo, el que piensa todo, pero nada de ruido”. Y no quedaba claro si se reía o hablaba en serio.

La señora Teresa, sus dos hermanas y los respectivos maridos, más seis o siete niños -curiosamente no había ninguna niña en aquella familia-, iban cada año a Galicia varias veces, en cuanto podían juntar unos días de fiesta. Es como si los viera a todos saliendo en comitiva en sus tres renqueantes ochocientos cincuenta que, la tarde anterior al viaje, los hombres lavaban a conciencia en el descampado de enfrente de casa antes de embutir el maletero de maletas y cajas y encaramar sobre la baca bien amarrados el resto de los bultos.

Salían siempre de madrugada. Recorrían mil kilómetros de ida y mil de vuelta para visitar a la familia en el pueblo, ya fuera agosto, Navidad, Semana Santa o cualquier otro momento del año en que se les presentara ocasión. Mi madre decía: ‘Madre mía, tantos kilómetros…’. Mi padre era más severo: ‘Estos están tontos, qué se habrán dejado en Galicia’, sentenciaba. Los maridos de las tres hermanas trabajaban todos en la Telefónica. La abuela Anuncia no les acompañaba en sus repetidas expediciones, se entiende que por la edad, y mi madre, que se ofrecía a subir de tanto en tanto a echarle un ojo, veía con ella algún concurso de la tele, escuchaban juntas la radionovela o ponían cintas de iconos de la época como Nino Bravo, Mari Trini o Machín. En aquellas ocasiones, crecía visiblemente la complicidad que existía entre ellas.

Un año, nosotros también fuimos al pueblo. Como mi padre no conducía, lo hicimos en tren. Qué gran recuerdo guardo de aquellos días, que fueron toda una aventura para mí. En nuestro vagón viajaba un hombre que no paró de contar chistes en todo el trayecto. Llevaba bigote y le faltaban varios dientes. También tenía un sombrero. Se reía antes de empezar cada chiste, mientras lo contaba y también al acabar, con una risa muy contagiosa. En una bolsa llevaba varias barajas. Nos enseñó a jugar a la brisca a mi hermana y a mí, y, entre chiste y chiste, también aprendimos el valor de las combinaciones de cartas en el póker, incluido el full y la escalera de color, que eran las más enigmáticas. Cuando llegamos a Córdoba, nos pasamos con todo el equipaje a un autobús de línea. Nos alojamos tres días en casa de unos primos de mi padre que nos acogieron amablemente y sin aspavientos. Nos llevaron en coche hasta el lugar donde papá había nacido y vivido de pequeño. A uno de los lados de una calle de tierra, una hilera de casas a medio derruir se esforzaba por mantener la compostura. ‘Aquí nacimos yo y mis hermanas’, dijo papá delante de poco más que un montón de piedras invadidas por la maleza. ‘Ahora no queda ni una alma, dijo mamá. En el viaje de vuelta dormimos muchas horas, estábamos agotados. Esa fue la única vez que fuimos al pueblo.

Aquel mismo año los gallegos de la escalera tuvieron un accidente cerca de Aranda de Duero. El coche del marido de la hermana más pequeña de la señora Teresa chocó contra un camión en un adelantamiento. Los niños salieron ilesos, pero el conductor murió en el acto. Ella estuvo hospitalizada un par de meses en Bellvitge. Ese mismo año el marido de la otra hermana ‘se fugó’, según dijeron mis padres, con la dependienta de la droguería de debajo de casa. Las dos hermanas se trasladaron a vivir juntas, ellas y los niños, a un piso que estaba en la otra punta de la línea roja del metro. La abuela Anuncia murió de una embolia. La señora Teresa, el señor Gerardo, Suso y Manolo volvieron a los pocos meses a Galicia. Al despedirse de mi madre, la señora Teresa lloraba. ‘Han tenido un año de los que no se olvidan’, dijo mi madre esa noche mientras cenábamos. ‘Un año de mierda’, dijo mi padre tratando de ser empático. No supimos nada más de todos ellos, que yo sepa.

Cada vez que voy a un concierto con Magda, que adora la música clásica y toca muy bien el piano, me acuerdo de Corbalán. En el primer concierto de esta temporada en el auditorio, el director de la orquesta era un hombre de una edad similar a la mía, las facciones pronunciadas y media melena negra. Al verlo pensé que se parecía mucho a Suso, el hijo pequeño del señor Gerardo y la señora Teresa. No pude evitar distraerme de la música, y a mi mente le dio por jugar con la idea de que aquel hombre fuera realmente mi antiguo vecino, el nieto de la señora Anuncia. Lo imaginé en el comedor del ático primera con una batuta en la mano, reflejados sus movimientos en aquella vitrina tan parecida a la nuestra, mientras su abuela veía un partido del Real Madrid contra el Ignis de Varese. Pensé que yo prefería sin duda alguna ser delineante, antes que director de orquesta. Y entonces su voz de mujer mayor sonó dentro de mi cabeza: ‘Delineante está muy bien, filliño. Yo solo lo decía por hacerme la interesante. Y porque a mí me gustaba ver esa tu cara de valiente’. ‘¿De qué te ríes?’, me preguntó Magda en voz baja, al oído. ‘Nada, olvídalo, estaba en otro sitio’, contesté. El director de orquesta era húngaro, según el programa de mano. Se llama Gábor. Seguro que tuvo una abuela, quizás pasó su vida en algún pueblo tranquilo cerca del lago Balatón. A mí me hubiera gustado conocer a las mías, pero las pobres murieron antes de que yo naciera.

Toda horizonte (MS)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Fri, 06 Mar 2026 08:00:00 +0000

Mónica Sabbatiello (Foto: Margherita Vitagliano)

Sube a la caminadora. Se imagina en Barcelona, con María, por el carrer Mallorca, rumbo a la librería La Central. Hablan de literatura. La charla se anima.

Por un momento se ve reflejada en la ventana. Adiós visión. En su lugar, la Torre de Hércules, la playa, el estadio. Hay temporal. La espuma cubre la arena, batida como chantilly. El viento sacude las banderolas y las palmeras.

Trata de calmar su mente. La copta el veneno de los malditos. ¿Qué podría aliviar su influjo?

Barcelona y María, su remanso, duró poco, qué pena. La visión se desdibujó.

La rabia vuelve. Infinita. Medusa con cabeza de Trump, de Netanyahu, de Epstein, de todos los malditos. Las premoniciones, los temores.

Se reconoce como un caso clínico. Tiene síntomas. Le sube la tensión. Tendrá otra noche de pesadillas y obsesiones.

Si acelero la caminadora, quizás.

En la pantalla, en vez de los números brillantes, aparece Buenos Aires, los jubilados ante el Congreso, la yuta, carros hidrantes, gases, balas de goma, chorros de agua. Viejos heridos en el suelo. Sangre, gritos, insultos. Un flaco, con sus sienes de plata entintadas de rojo, es arrastrado contra los adoquines. Un niño discapacitado, escupe con su boca partida.

Un país a pedazos. Arrasados sus bosques, sus ríos y glaciares. Miles de empresas cierran y sus trabajadores directo a la lista interminable de indigentes.

Solo una minoría reacciona, cada vez más cansada de los golpes y del disfrute gubernamental ante su desgracia.

Depravados dirigen el mundo, como si nada.

¿Esta rabia es la cuota a pagar por estar viva?

¿Se alimenta de detritus?

Será válido ignorar lo que pasa, se pregunta, ¿escapar? No es posible, para ella.

Masculla entre dientes:

Ser una avestruz, aunque sea un rato, para buscar piedritas, raíces, alimento nuevo para mi espíritu lastimado.

Abrirme a un horizonte infinito, todo alrededor una línea pálida. Y nada más.

Sin rabias enquistadas.

Tirar esta piel vieja.

Ser un bebé ante un mundo desconocido.

Otro planeta.

Se cae de la cinta.

D'aigua freda (VH)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Fri, 27 Feb 2026 16:58:00 +0000

Vicenç del Hoyo (Foto: Andy Prokh)

L’Andreu es va llevar un dissabte del mes de gener amb una sensació nova i desconeguda. Va valorar-la mentre engegava la màquina del cafè. Entre que connectava la màquina i aquesta estava a punt passava un temps que habitualment se li feia molt llarg. Aquell dissabte li va semblar que la cafetera estava en condicions de subministrar un cafè al moment. Què havia provocat l’estat d’ànim amb què s’havia llevat, es preguntà. No va ser capaç de recordar cap somni, cap imatge ni cap emoció onírica. L’Andreu sabia que, de vegades, quan havia rebut alguna notícia neguitosa, una carta certificada que calia anar a buscar a correus, per exemple, o bé quan s’imposava un propòsit que es sentia obligat a fer però que l’incomodava tendia a oblidar-ho, desapareixia del seu cap, però aleshores, de manera inexplicable, notava un pes voluminós que l’inquietava i afectava l’estat d’ànim. Per això va repassar els esdeveniments del divendres per tal de trobar si existia alguna causa omesa de la torbació que notava, tot i que sabia que, encara que trobés un motiu per sentir-se neguitós, no era aquesta mena d’aflicció la que provocava el seu estat d’ànim.

Precisament el dia abans havia rebut la carta sobre els resultats de l’anàlisi de les mostres que havien de servir per decidir si s’havia de fer una colonoscòpia o no, segons els criteris de prevenció del càncer de còlon de la Conselleria de Sanitat, en la que se li comunicava que els resultats eren negatius, va recordar. També havia trucat a la seva mare vídua que sempre era motiu de preocupació pel seu precari estat de salut. Ella li havia explicat que havia dinat al restaurant amb el grup de companyes de pilates. Un divendres al mes, totes juntes, es van a menjar un menú al Bon Vent, un bar que està a tocar del gimnàs. De moment no trobava cap raó per la intranquil·litat. Certament la feina no era una font de felicitat diària però ja feia anys que havia aconseguit que no fos un brollador d’infelicitat. Habitualment no s'enduia cap mal de cap a casa i, a aquestes alçades de la vida, això era el més important. Finalment, a l’Andreu li semblava que el fet que la nit anterior hagués fet l’amor amb la Sílvia gaudint de la dolça intimitat del plaer sexual compartit no era compatible amb el fet que s’hagués llevat tan pesarós.

Amb la tassa de cafè a les mans, assegut al sofà, el va anar bevent a petits glopets. Sense sucre, feia anys que havia renunciat a ell, l’amargor del cafè se li escampava per la boca i baixava gola avall. El cos estava habituat a aquest gust. El seu cap l’associava a una mena de moment congelat en el que no hi havia minuts, una mena de no temps en el que el món quedava en suspens i lluny de tot arreu. Per això li agradava prendre un cafè ben llarg en incomptables i breus xarrups per tal d’allargar aquesta fuga del temps. No, definitivament no podia ser que la raó fos el seu entorn o que la causa fos exògena, per dir-ho en una expressió que havia sentit alguna vegada però que no sabia si era molt apropiada per referir-se al que hi havia fora d’ell. Per tant, la raó d’aquell estat havia de provenir del seu interior. Ell era el que produïa aquella mena de desànim. A mesura que passava el temps el cafè s’anava refredant i l’espiral del pensament el va portar a explorar la ferida per la qual sagnava aquella enigmàtica pena. L’horitzó de la seixantena estava a la vista. Tota la vida, tot el camí transitat l’havia conduït a un paisatge desbrossat, sense entrebancs. No hi havia res a la vora. Si hi havia alguna cosa, estava tan lluny que no es podia veure. Res es destacava en aquell paisatge dolorosament pla i sense ombres. No hi havia cap indret on valgués la pena adreçar-s’hi. Per més que caminés en qualsevol direcció sempre es trobaria en la mateixa situació, a una equidistància del límit indolent de l’horitzó. Va beure el darrer glop de cafè que li va deixar un regust sorrós a la boca. Va pensar que se sentia com si visqués en mig de l’oceà, on impera la indiferència que fa tot esforç inútil, tot projecte forassenyat. A l’Andreu li va venir al cap la idea de pensar el recorregut que l’havia dut cap a aquesta estèril esplanada sense límits. On havien quedat les reptadores serralades muntanyoses que barraven la vista amagant el que hi havia més enllà? Va recordar alguns moments del passat, moments de gran trasbals i fortes emocions. Prendre consciència de la mort a través de l’homicidi del pare i de la germana va ser un cim molt difícil d’escalar. L’Andreu era molt jove i res l’havia preparat per a un dolor tan profund. El pare acompanyava la seva germana, tres anys més gran que ell, a la clínica on treballava d’infermera. Era el dia de cap d’any a les sis de la matinada. Va decidir acompanyar-la en cotxe. Era una hora massa intempestiva per deixar-la anar sola amb moto. Un enorme tot terreny assassí conduït per un jove borratxo es va saltar el semàfor. Els bombers van trigar dues hores a rescatar els cossos destrossats de l’admirat pare i la malaguanyada germana. Mai havia imaginat que una pena el podria esqueixar de dalt a baix d’una manera tan fulminant. El dolor el va emmudir, el va engabiar dins seu. Va haver d’aprendre que el dolor no pot ser compartit perquè separa i aïlla. Si va ser capaç de sortir de la cuirassa que li havia crescut va ser per consolar la mare. La mort l’havia llançat a la vida i ell ho va viure amb la intensitat de qui cau per un precipici.

L’Andreu va anar al lavabo. Va obrir les cames davant de la tassa del wàter i mentre se l’agafava es va concentrar en el fluir dels líquids interns. Va moure els peus fins que va creure que estava en el punt adient. Va notar que la deu interna s’obria per deixar escampar pendent avall el líquid que recorria la llera seca dels conductes fins que produint una lleu batzegada va emergir el raig daurat que, precipitant-se al bassal que hi ha al mig de la tassa, va produir el so d’un líquid que percudeix contra un altre líquid. Amb els dits al voltant del membre notà la consistència de la musculatura que el conforma. Potser també es desenvolupa o s’atrofia com altres musculatures, pensà l’Andreu. Li va venir al cap el record d’una antiga lectura on un presoner d’un cap de concentració dels alemanys, relatava que en el món tan perillós, incert i opressiu en què vivien, aturar-se uns instants en algun racó del camp de treball i poder alliberar els líquids de la bufeta els provocava una sensació tan intensa de veritable llibertat que els traslladava més enllà dels filferros infranquejables. Pixar era un crit fisiològic de llibertat. Amb els dits al voltant del membre notava com el devessall de llibertat esdevé un degoteig lànguid i el pensament el va proveir del record de la darrera vegada que va estar enamorat. No volia comptar els anys que han transcorregut. Tocat per l’amor només ho ha estat dues vegades, potser tres. Passats tants anys és difícil de decidir. La darrera vegada l’amor el va embogir. Una mà ferotge li va arrencar el cor i li'n va trasplantar un de nou. A partir d’aquell moment i per sempre més va aprendre a bategar amb un cor nou i aliè. La mà salvatge responsable del trasplantament havia estat la seva. Ara, passats els anys que no vol comptar, l’amor és un baix continu, com una salsa que es troba a tots els àpats. Ja no s’escolta ni es discerneix el seu gust. Està encastat dins de la quotidianitat. Sap que és afortunat. Però com un milionari aparegut del no-res, res és comparable a quan va guanyar el primer milió.

Va sortir del lavabo i va anar a la sala per obrir la persiana. Volia sortir al balcó i mirar si es veia el sol o els núvols l’amagaven. A la barana del balcó penjaven unes jardineres. Destacaven uns ciclàmens florits amb una flor d’un color fúcsia intens. Era una nota de color dins de l’hivern urbà. Des del balcó es podia veure una rambla amb una formació de palmeres oblidades com els sentinelles ornamentals d’una seu oficial. Un trànsit mandrós de cotxes vorejava tres persones palplantades a la vorera. Eren de mitjana edat i anaven ben vestits. Se’ls veia parlar entre ells però semblaven a l’espera. Al costat tenien una mena d’aparador metàl·lic amb uns textos que no podia llegir des de la distància del balcó. Ja sabia qui eren. L’Andreu els havia batejat amb l’expressió de “els que esperen Godot”. De vegades s’havia imaginat una conversa amb ells, una discussió sobre si el final s’aproxima inexorablement i si Déu ens salvaria. Rebutjà la idea. Sense l’entusiasme que atorga la joventut falta l’empenta per discutir i l’impuls per tractar de convèncer els altres que estan equivocats. Parlar de Déu és un tema de conversa d’adolescents, va pensar. Lluny quedava la passió amb què aferrissadament havia defensat les conviccions del que per ell havia estat la veritat. Amb el temps havia descobert els jocs de miralls en el que s’amaga la veritat i com aquesta és el reflex d’un reflex. Discutiria amb ells només per mostrar-los que estaven errats. Però sabia que constatar que els altres no posseeixen la veritat no és suficient per disposar d’ella. No serviria de res discutir amb uns adults que no havien madurat, va decidir.

La imatge d’un inversemblant territori pla sense accidents li va tornar al cap. Cap turó, cap promontori, una immensa indiferència al seu voltant. Va posar els dits dins de la jardinera dels ciclàmens. La terra era humida encara. No els calia més aigua. Va tancar la porta del balcó i es van apaivagar els sorolls del carrer. El silenci de la casa el va reconfortar. L’Andreu va decidir que el que més li convenia ara era una dutxa.

La ràbia (MG)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Fri, 20 Feb 2026 15:54:00 +0000

Maria Guilera

Acabo d’estripar la carta que he rebut dels Cinemes Verdi, concretament de l’Atenció a l’espectador. Ho he fet a l’ascensor i potser m’han caigut alguns trossos de paper a terra perquè ara no puc reconstruir-la. Esclar que estic tan rabiüda, que potser sí que hi són tots, els bocins, i no l’encerto per culpa dels nervis. Ja l’hagués llençat a la brossa, se me’n fot el que diguin, però el Ricard voldrà llegir-la, suposo, perquè ell també hi està implicat.

Tot ve de diumenge a la tarda, quan vaig descobrir a google que al Verdi feien, en versió original, una pel·lícula que mai no em cansaré de veure.

–Si ens afanyem encara hi som a temps, xato.

El Ricard s’estava preparant un bol de patates fregides, segur que volia veure qualsevol partit, fos del que fos, ben arrepapat a la butaca. Em va mirar amb aquella expressió que exactament vol dir “Sí, nena, ara hi corro” mentre treia una Moritz de la nevera.

–Si jugués el Barça ho entendria, Ricard. Però és que ni saps què vols veure. I ostres, tio, ahir ja vas passar la tarda mirant els xinos com jugaven a ping-pong.

De mala gana, va deixar la llauna de cervesa al calaix zero. Li vaig fer pessigolles a la panxa, però no va haver-hi resposta.

–Empatats, Ricard. Ahir tu vas tenir tele i avui jo cine. No et queixis.

Vam agafar el metro fins a Joanic i després una correguda fins al Verdi. Hi havia cua i ell va fer un parell de bufades. Ens van donar el que quedava, un parell d’entrades a segona fila.

–Merda, va dir, i va esbufegar altra vegada–. Sortirem amb un mal al clatell que no ens el traurem de sobre en tota la nit.

Quan feia el paper del nen rondinaire m’exasperava.

Vam entrar a les fosques, jo al davant i ell darrere arrossegant els peus. Ningú no va fer el gest d’alçar-se i jo vaig trepitjar tots els peus que podia. Perdó, deia sense dissimular l’emprenyada que duia al damunt. De seguida vaig ensumar l’olor de crispetes. Sabia que la reacció del Ricard seria immediata.

–No hi ha res que m’emprenyi més que aquests imbècils amb els gots gegants de les crispetes dels collons.

No vaig dir res. Quan el Ricard es creuava, qualsevol comentari, sobretot si era conciliador, era l’espurna que el podia encendre fins a límits desproporcionats. Jo també tinc el meu caràcter, no soc cap bleda i callar em provoca un nus a la gola, les paraules s’amunteguen i un moment o altre surten, no me les puc empassar.

A l’esquerra hi tenia dues senyores, una per cert clavada a la tieta Conxi, que no paraven de xerrar. El pitjor era la fortor dels seus perfums, una barreja triada amb la intenció fastigosa de provocar el vòmit a qui se’ls apropés. Si seguien parlant quan comencés la pel·lícula, cosa que veia com una probabilitat altíssima, no em podria captenir, els cantaria les quaranta, abocaria la mala llet que s’estava gestant des de feia una hora al meu interior i segur que el Ricard s’hi afegiria. Les discussions eren el seu fort i quan es presentava l’oportunitat no la deixava passar.

La música de la presentació no les va fer callar, al contrari. Aquelles dones alçaven encara més la veu. Jo pensava en una frase breu, suficientment ofensiva sense arribar a l’insult –en això soc més mirada que el Ricard– que els podria dir si no tancaven la boca abans que jo acabés de comptar fins a vint, perquè tenia la mania de posar-me límits temporals per reprimir un estirabot, per aplacar qualsevol actuació que requerís una certa gosadia. Però la gent sovint m’ho posava difícil.

Què hi feien aquell parell de cotorres a la sala? Ja sabien què hi anaven a veure? No semblaven el públic adequat per a l’enèsima revisió de 'El gran Lebowsky', segur que els germans Coen els haguessin prohibit l’entrada. Estava arribant a vint i elles seguien xerra que xerra.

–Em va deixar el mirall del lavabo tot esquitxat –deia la del meu costat– i la tovallola mullada com si l’hagués posat sota l’aixeta.

–Quina marrana –va dir l’altra–. M’agradaria veure com té casa seva, una cort de porcs, segur.

Dinou... i vint! En aquell moment m’estava traient les sabates. Quan em poso nerviosa se m’escalfen molt els peus, no ho puc suportar.

–Callin, sisplau! –vaig cridar amb la sabata a la mà, però sense cap intenció de colpejar-les–. Ens importa un rave el seu mirall i el cony de tovallola!

La del meu costat es va protegir la cara amb les mans. L’altra, més allunyada, encara va tenir la barra de contestar que la pel·lícula encara no havia començat.

Llavors ja vaig cridar.

–Com que no? I què es pensa que és, aquesta música? Ens interessa més que les seves xorrades! Vagin a netejar el bany i deixi’ns tranquils!

Alguns espectadors van aplaudir. També es va sentir un crit contra mi. Sexista!, em va dir una veu emprenyada des de la fila quatre o cinc. Jo ja estava accelerada, hauria saltat per damunt les butaques per aclarir com calia la situació. El Ricard em va agafar un braç i va aprofitar per fer sentir la seva veu potent.

–Tu calla, que no saps de què va! Canvia’m el lloc i a veure què dius!

Sssh, sssh, feien la majoria. El cor m’anava a cent. La ràbia em va alçar de la butaca.

–Anem, Ricard, aquí no s’hi pot estar!

Vam sortir sense cap consideració amb els que estaven asseguts. Els gots de crispetes va anar per terra.

–Aquesta tia és boja o què? –va cridar un dels perjudicats.

El Ricard es va encarar amb aquell parell d’imbècils.

–Hauria d’estar prohibit que entréssiu amb aquesta merda.

–A tu sí que t’haurien de prohibir, capullo –va cridar l’altre mentre li estirava el jersei. I el meu Ricard li va clavar un cop de colze a la boca per deslliurar-se’n.

Ja érem a mig passadís. Acostumada a la foscor, distingia la gent que es girava per mirar-nos, com si el nostre espectacle fos més important que la bolera de la pantalla.

Feia anys que no hi havia acomodadors al cine. Però quan ja obríem la porta ens va interceptar un parell d’agents de seguretat. Jo ja estava relaxada, els vaig dir que no tenia importància, que ens havien molestat un parell de ximples però no, gràcies, no volíem fer cap denúncia.

Darrere nostre van sortir els ximples de les crispetes. A l’exagerat que va insultar el Ricard –capullo, li havia dit, capullo– li rajava sang per la boca. També va sortir una parella de la fila tres que volia explicar el que havien vist. Amb el gran Lebowsky a la pantalla i ells perdent-se l’escena del Turturro llepant la bola, s’ha de ser tontaina.

Vam ensenyar els dni.

–Sí senyors, cap problema, aquí els tenen –va dir el Ricard. Em va posar la mà a l’espatlla i vam sortir. Vam respirar a gust, com si en lloc del carrer fóssim al mig d’una esplanada enorme i solitària.

A la plaça de la Revolució vam fer uns frankfurts, ell s’hi va dibuixar una sanefa de mostassa i jo una de ketchup, era un ritus.

–Dues cerveses ben fredes, sisplau.

Semblava que el líquid gelat fes anar avall aquell nus de les paraules que encara m’havien quedat per dir. És deliciós com et queda el cos després de buidar la ràbia.

–Això del Verdi ja ho arreglarem, no veig per què ens han de prohibir l’entrada–va dir ell–. I a veure, com s’ho faran? Que potser demanaran el dni a tothom que hi vagi?

Jo pensava el mateix. A les cotorres, els haurien de tancar la porta als nassos!

Fernet (MS)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Mon, 09 Feb 2026 17:44:00 +0000

Mónica Sabbatiello

Las pastillas para dormir. Una machacada. Sobre otra y otra y otra. En el vaso de Fernet con cola. Tan fuerte y amargo con su esponjosa espuma marrón. Puede ser que lo tiente con rodajas de salame, queso Mar del Plata, mortadela cortada en cubitos. Pensó en los cuáqueros, tembladores, (quake significa temblor). Temblaban poseídos por el Espíritu Santo. Y él ahora en un quaker movido por el demonio. Tiembla entero.

Su plan se iría al traste si no se calmaba.

La rabia le trepaba por las piernas, se entretenía en el estómago, en el tambor del pecho y en la agitación de las manos.

Se tomó otro calmante. No debía delatarse.

Fue un crecer tempestuoso. Como el de esos ríos que se desbordan en poco tiempo.

Se asomó a la taberna y los vio. A una mesa en la penumbra, al fondo. Ese atardecer de perros. La sirena de un barco que no se atrevía a zarpar. La lluvia como una cortina que lo caló entero. Las botas mojadas por dentro.

Se acodó en una esquina de la barra, recostado sobre la pared que aún guardaba señales de un antiguo teléfono público de monedas.

Subía un tufo del serrín del suelo mojado y de

ropas húmedas. No pudo apartar la mirada de ellos que tampoco al parecer podían dejar de mirarse. Le pareció que se reían.

Se metió de un trago la ginebra y pagó con velocidad de un rayo.

Mientras metía los pies en todos los charcos hizo un repaso histórico e histérico de la amistad entre su novia y su socio. Su viaje a los Países Bajos para comprar unas vacas de raza Holstein, fue la oportunidad que ellos aprovecharon, rabió.

Qué casualidad, en esos días él hizo una fiesta en su piso por su cumpleaños, solo 34, yo tengo casi sesenta, volvió a maldecir. Aquella noche ella no respondió a sus llamadas. Que no te oí, que llegué muy tarde, en taxi cariño, tuve que dejar el coche en su garaje, no paraba de escanciar un vino buenísimo y no me preguntes más porque no me acuerdo de nada. La notó encendida. Y a los pocos días los descubrió de manitas en la taberna.

Llevaban tres meses preparando el proyecto de la Central Lechera y la invitación a brindar por los avances no debía levantar sospechas de su socio.

Con los guantes de ordeñe, puso el frasco de pastillas en la cazadora del muerto.

Y escribió un "Lo siento” imitando su letra de pendejo. Su firma ya la tenía.

Lavó los vasos y los llevó en una bolsa a la playa. Los dejó ir en el mar.

Boira ardent (VH)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Fri, 19 Dec 2025 05:16:00 +0000

Vicenç del Hoyo (Foto: Alex Timmermans)

Quan es va llevar, per la finestra només entrava una foscor blanquinosa. El fred havia penetrat durant la nit per les escletxes de la porta i de les finestres. De la flama de la llar de foc només en quedava el record en forma de brases vermelloses que es delataven sota la cendra de la llenya consumida. Les va burxar amb la furga i havent deixat caure a sobre unes branques d’alzina, les va ventar fins que va arrencar una flama famolenca.

Va córrer les cortines de la finestra havent posat la cafetera al foc. Un paisatge glaçat i lacti. Va rebre els lladrucs mandrosos del quisso com una salutació. Era el gos qui apuntalava el dia. El gall és un dropo, canta fluix i a deshora, va pensar. La cafetera estossegava. D'aquí a un moment ja es podria servir una tassa amb un curt rajolí de llet freda. En aquella cuina tot era vell i desgastat, congelat com el paisatge. Al costat de la llar de foc hi havia un calendari de vint anys enrere. L’havia penjat la seva mare l’any que va morir. Va traspassar el mes de febrer. Ja ningú va arrencar el full per veure el mes següent. La imatge del calendari era un paisatge de muntanya amb vaques, ovelles i uns garrins. Els regalaven l’empresa de pinsos. El calendari constituïa una finestra més de la cuina que ell no necessitava mirar per saber que hi era.

Empassar l’amargor del cafè el va espavilar. Va agafar la jaqueta del penjador i se la va posar sense cordar. No es podien distingir amb claredat ni els objectes ni el camí més enllà de tres o quatre passes. Hi havia una lluminositat difuminada, lletosa. Va adreçar-se cap a la cort dels porcs. N’hi havia uns cent cinquanta i els sentia neguitosos. Sabien que era l’hora del pinso. Un cop oberta la porta, va notar la impaciència i el neguit dels animals. Els coneixia bé. Molt millor que a la majoria d’humans. Sempre són més imprevisibles. La majoria són uns colltorts que dissimulen per engalipar-te tan bon punt te’n refies. El bestiar és sincer, potser perquè no et poden enredar amb paraules. Menjar, dormir i si hi ha un bon bassal adelitar-se arrebossant-se amb el fang. Potser una porca vida és una vida envejable.

Havent tancat la porta va sentir el gall gandul. L’ambient làctic s’havia retirat una desena de metres. El que va veure no li va agradar. Era l’avís d’una desgràcia per a ell, per les truges i per tots els seus fills. Un senglar jeia al mig del camí. Al costat del dipòsit del gra. Les orelles del senglar eren massa negres. Al musell s’hi veia un filet de sang. La boca estava tancada però hi emergien uns ullals sangonosos. Com un llamp la calamitat li cauria a sobre havent mort un senglar malalt al costat de casa seva.

Paroles, paroles (MS)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Sun, 30 Nov 2025 07:33:00 +0000

Mónica Sabbatiello (Foto: Rodney Smith)

Sueño con otra primavera. Pero es otoño.

Mis palabras como hojas van camino al olvido. Lejos de casa, de las palabras-hogar como balsas. Y cerca de las no-palabras como naufragio. Ulises, compañero.

Como hojas van camino al olvido.

Pasan los minutos, suena el metrónomo.

A más deseo de recordarlas, mayor resistencia. El estrés las espanta y huyen como animalitos. Juegan al escondite.

Las palabras.

¿Vale la pena convocarlas con impaciencia y hasta con miedo? ¿Querer pescarlas en ese túnel que anticipa la muerte?

Tanto estudiar, leer, conversar,

tanto armar, construir, recoger,

tanto crear, formar, componer,

tanto unir y entender,

para ir a la constricción, al encogimiento, a la nada.

En vez de invocarlas en la negritud, sería más fácil la renuncia. Pero eso cercenaría mi espíritu. Queda savia. Cierta levadura vaga por los fondos.

Soy el lápiz y el tipex.

Soy quien me borra y quien me redacta.

Soy un espíritu de niebla.

Ahora, desde el escritorio quisiera recuperar dos palabras. Una de ellas la tengo apuntada en la pizarra de la cocina. 34 pasos de ida y 34 de vuelta. La palabra es digresión.

La otra se las debo. Anda por acá. Me ronda. Como esas personas que te acompañaron en un sueño y te diste la vuelta en la cama y se escondieron. Están ahí, como fantasmas, pero no están.

Me viene a la mente el caso del niño salvaje de Avignon. Creció entre lobos. Y para él fue muy difícil desarrollar habilidades lingüísticas.

A pesar de todo, aprendo nuevas palabras, y algunas de ellas persisten, están aquí.

Es todo tan raro.

Auto exterminio a golpe del metrónomo.

Hojas de vida. Espacios mentales. Niebla. Se derrite el reloj.

¿Cuántos latidos quedan?

Cierre de vida lento.

Cabecita con agujeros de gruyere.

Resurrectio

Deben ser las pastillas que me recomendó Pedro, naturales dijo, él sabe más que nadie de estas cosas, pastillas que sostienen el humor y ayudan a dormir. Frágil andamio.

Me andas rondando, pálida y abstracta, como esta niebla que hoy oculta los faros, las aves, la mañana. Te siento muerte perpetua y final. Tu hálito a mi lado. Sin querer queriendo estoy siempre al acecho. ¿Cuándo y cómo? No respondes, oscurisima. No somos ajenas, querida, odiada. Uña y carne. Te invoqué y otras sin yo querer me asustaste. Ahora es diferente.

Lates final, conmigo.

Tomo la pastilla de Pedro

Resurrectio. Si hay vida, vivo.

Una se acostumbró a ser cefalópoda. Disparada, intrépida, inmensa, abarcativa, infinita. Una se lo creyó. Enorme. Con muchas capas. Tantos yoes. Trascendente y espiritual. Buceadora, a la pesca. Y a esa que también soy le cuesta aceptar la nada.

Sos yo. Una se va muriendo desde dentro. Soy yo en los dedos que se retuercen. En la cara que se afila. En los proyectos que se caen.

Soy yo agostándome. Perezosa. Justificativa. A dónde irán a parar todos estos ríos, estos sueños. Años preguntándome, y me voy a marchar sin saberlo. Y sin querer soltarme.

Es raro nacer. Y es raro morir.

Vivir es instante a instante. La magia.

Estoy ahora aquí y escribo.

Basta de tonterías.

A tomar la pastilla.

Puedes escuchar Guitarra, dímelo tú, interpretada por Mercedes Sosa

(MG) El Cebo y el miedo. Esplendor en la hierba y la primera vez. Las invasiones bárbaras y el compromiso con la muerte

noreply@blogger.com (Karcoma) — Sat, 22 Nov 2025 07:04:00 +0000

Maria Guilera (Foto: Andreas Heumann)

Tres de la madrugada:
El Cebo
Desde la cama me ha parecido oír el deslizarse suave de unas zapatillas por el pasillo. Yo dormía y ese ruido tímido o sigiloso o inquietante ha sido la causa de mi despertar. He levantado la cabeza de la almohada solo un poco para percibir mejor el sonido en el caso de que volviera a repetirse. A veces, por la noche, cae un libro de una estantería al otro lado de la pared del dormitorio y suena un cloc que da idea de su peso y tamaño. Por la mañana todos los libros siguen apretados en posición vertical. En alguna ocasión siento en la nuca el aliento o el soplo casi imperceptible de alguien que duerme a mi lado y no me atrevo a girarme porque hace muchos años que duermo sola. Cada tarde entre las siete y las ocho suena el teléfono y nadie responde cuando atiendo, estoy pensando en darme de baja.
La primera vez que le di nombre al miedo tenía siete años. Un vecino bienintencionado y su mujer me llevaron al cine con su hija, un año mayor que yo. Viendo El Cebo, aquella inolvidable película de Lázló Vajda, que en alemán se llamaba Es geschah am hellichten Tag, que significa Sucedió a la luz del día, teníamos que aprender a no confiar en la gente buena y agradable que hacía regalos a los niños. Aunque fueran personas educadas que viviesen en un lugar tan hermoso como el de la película, aquel pueblecito suizo rodeado de montañas y caminos que atravesaban un bosque que tampoco era de fiar.
En el muslo derecho me quedó la marca de las uñas de mi vecinita aterrorizada.
Esa misma noche la bata de lana que colgaba detrás de la puerta se convirtió en un hombre alto y gordinflón que sin duda alguna era El Cebo, porque yo creía que ese era el nombre del asesino de la película. Todavía me faltaba vocabulario para identificar la palabra con su significado.
Desde la psicología hubieran aplaudido que a menudo exteriorizara el pánico jugando con mi vecina a perseguirnos. Una gritaba te mataré, te mataré y la otra huía a los gritos de salvadme, salvadme, es el Cebo.
No sirvió de nada aquella supuesta visión de la película en la oscuridad del cine Texas. Con pocos años me expuse a violaciones y asesinatos con desconocidos, algunos bastante mayores que yo y nunca asocié el autostop, ni el cuarto oscuro de las casas de veraneo, ni los coches aparcados en el rompeolas cuando oscurecía con aquella terrible y magnífica obra de Vajda que todavía no me atrevo a volver a ver.

Siete de la tarde: Esplendor en la hierba
A pesar de que me he gastado más de lo que creía en la peluquería y el color de las mechas ha quedado muy natural; a pesar de que todavía conservo algo del bronceado del verano y he comprobado que puedo volver a abrocharme los pantalones negros; a pesar de que confirmé hace dos días que iría a la cena de antiguos alumnos a los que llevaba sin ver hacía veinte años; a pesar de todo, me quedaré en casa.
En la lista de los que confirmaban su asistencia está Albert Grosvenor. Habíamos sido inseparables los dos últimos años de instituto, él fue la causa de mis notas altas de inglés y estaba convencida de que nunca nos separaríamos. Tenía padres divorciados, una circunstancia rara entonces. Ser hijo de un inglés le convertía en un chico exótico. Me invitaba a la casa de Puigcerdà a pasar fines de semana con su madre y yo estaba convencida que la nuestra era una relación formal. Me decían que era demasiado joven para tener una relación, pero en el fondo imagino que a mis padres les gustaba aquel chico educado, lo que se entendía entonces como de buena familia.
Nos despedimos al acabar el curso preuniversitario. Marchó a Londres con su padre y se quedó allí estudiando en la universidad. Nos vimos una vez, cuando regresó a pasar las dos semanas de vacaciones de navidad con su madre. Le esperaba en la cafetería del Hotel Astoria y en lugar de sentarse a mi lado lo hizo en la silla de enfrente. Habló casi sin dejarme responder, me contaba detalles de la vida académica, todo era tan diferente y al mismo tiempo le resultaba tan fácil integrarse. Le encontré algo raro, sin aquellas ganas de abrazarme y besarme. De regreso a casa me dijo que estaba saliendo con una prima segunda. Pensaba que conmigo iban a ser muchos años de separación y no tenía sentido hacerme esperar, mantener lo nuestro con cartitas, dijo cartitas, y esperando siempre las vacaciones.
Yo también he estado pensando lo mismo, le dije, pero no era cierto. Tuve una sensación parecida a un derribo. Yo era el muro.
Añadí que tenía un compañero en la facultad que me gustaba mucho. Pero me parecía que antes de tomar una decisión era más correcto hablar contigo, Albert.
No sé si lo creyó, pero parecía estar contento con la respuesta. En el portal de casa nos besamos y mientras me apartaba el pelo de la cara dijo, siempre nos acordaremos de nuestra historia de niños, verdad.
Estuve toda la noche llorando, suerte que mi hermana tenía el sueño profundo y no se enteró de nada. Pasaron semanas y no conseguía tragar ese nudo de la garganta. El segundo trimestre casi no pisé la universidad y aunque extrañamente aprobé casi todas las asignaturas, había perdido la ilusión por la Filología inglesa. En verano mi familia marchó al pueblo y yo me quedé sola en Barcelona. Para estudiar, mentí. Comía muy poco, me alimentaba de horchata y latas de atún. A pesar del calor, no me duchaba. Me corté el pelo en casa, parecía una de esas mujeres de los campos de exterminio.
En septiembre ingresé en el psiquiátrico y dos meses después me mandaron al pueblo con los abuelos. A recuperarme del todo, dijeron. En navidad tuve ganas de turrón y polvorones.
Hoy no iré a esa cena. Estoy buscando un canal dónde ver Esplendor en la hierba y escuchar a Natalie Wood mientras recita el poema de William Wordsworth.
Aunque el resplandor que en otro tiempo fue tan brillante
esté hoy por siempre oculto a mi mirada.
Aunque mis ojos ya no puedan ver ese puro destello
que en mi juventud me deslumbraba
Aunque nada pueda hacer volver la hora del esplendor en la hierba,
de la gloria en las flores
No debemos afligirnos porque la belleza
subsiste siempre en el recuerdo

Once de la noche: Las invasiones bárbaras
Me pasa cuando voy a la cama demasiado pronto. Sin invocarlos, llegan los recuerdos de los que me abandonaron. Estoy cansada, pero leo el libro de Murakami hasta que me escuecen los ojos y me echo un par de gotas de Tobradex en cada uno. Tienen una textura gelatinosa que me impide seguir leyendo y entonces busco el antiguo teléfono, que ahora me sirve para escuchar potcast de la radio, casi siempre El Faro, porque me gusta la rutina de sus secciones, la voz de Mara Torres y las frases ingeniosas de los que llaman al programa. Me ayuda a dormirme sin recordar a mis muertos. Mis padres son tranquilizadores si aparecen jóvenes, pero no consigo aceptar la ausencia de mis amigos, de los que me acompañaron, con los que tuve tantas horas de conversación, con los que compartí las delicias y los dramas de crecer.
Lloré cuando vi por primera vez Las invasiones bárbaras. Me reconocí en cada uno de aquellos personajes tan distintos a mí y tan iguales en aquel hilo indestructible que les unía. Desde las primeras escenas, cuando acuden todos a ver a Rémy, fiel a sus convicciones tumbado en la cama de un hospital público, sufriendo las miserias de la burocracia y muriendo en una habitación austera, compartida con un desconocido. Ahí van llegando los amigos de siempre, asustados, tristes, rebeldes ante el compromiso con la muerte.
Hubiera preferido ser Rémy, que con la muerte en el horizonte se pregunta ¿Ha valido la pena? ¿Qué sentido tiene? Hemos sido unos idiotas. Hemos sido marxistas, existencialistas, nihilistas… no ha habido ningún ismo al que no nos hayamos apuntado.
No creen en nada, sólo se pueden agarrar al amor de los seres queridos.
Cuando el entusiasmo se diluye y el asombro es ya imposible, lo único que pido es la mano de quienes han recorrido caminos a mi lado y me conocieron apasionada, ansiosa de saber, fanática, enamorada, valiente. Quiero a los testigos de quien fui al principio.
Un oyente habitual del Faro, el Guerrero de la Antifrase, deja una sentencia ingeniosa y breve. El tema del programa es Renacer. El niño del segundo llora. La almohada está húmeda, deben ser las gotas oftalmológicas.

(VA) Las primeras elecciones democráticas, el trío de las Azores, el artículo 155 y la tercera ola de calor más larga de todos los tiempos

noreply@blogger.com (Karcoma) — Fri, 07 Nov 2025 05:41:00 +0000

Vicente Aparicio (Foto: Ben Goossens)

Las primeras elecciones democráticas

El 4 de agosto desayuné huevos con chistorra. Lo sé porque fue oficialmente mi primer día de vacaciones -un lunes-. Mientras untaba pan en la yema poco hecha, la periodista negra del 3/24 habló por primera vez de la ola de calor. Se avecinaba la tercera del verano, pero esta iba a ser mucho más tórrida y prolongada que las anteriores.
Después de ducharme, busqué en temu ofertas de ventiladores de techo y añadí cuatro al carrito: uno para el comedor y uno para cada una de las habitaciones. Había llegado la hora de claudicar ante la agresividad del cambio climático.
Aunque a efectos administrativos la ola aún no había comenzado, empecé a notar un calor seco, como si me hubiera quedado atrapado dentro de un muro de aire espeso e infranqueable en un toqi -es decir, en un bazar tradicional de la ciudad uzbeka de bukhara-. Quizás no fuera para tanto, tal vez estaba sugestionándome. Vi también un mosquito revoloteando alrededor del sofá y de inmediato empezaron a picarme un brazo y una pierna.
Nadia llamó por teléfono desde la notaría donde trabaja de administrativa. Hoy pasaré por el bershka a comprarme unos tangas, me dijo. Le gusta sorprenderme con ropa interior atrevida. Como murakami hace decir a un personaje en uno de sus cuentos, a mí este tipo de estrategias de seducción no me provocan ni frío ni calor -afortunadamente-, pero la dejo hacer. En el sexo, es muy imaginativa.
Nunca sé si es murakami o mukarami. En realidad él habla de ‘prácticas sexuales’
Puse onda cero y justo en ese momento empezaba el boletín de las once. El presidente de un gran país había ordenado una operación militar. Me lo imaginé hablando por teléfono despeinado, desayunando corn flakes con zumo de naranja y prosecco.
Recordé las primeras elecciones democráticas. Yo era pequeño y acompañé a mis padres al colegio electoral. Durante años, guardé en casa una papeleta de cada partido, hasta que me cansé y las tiré a la basura.
Hacía calor, pero no era para tanto.
Después del boletín pusieron ‘aviones plateados’, del último de la fila, que es como una vieja amiga a quien nunca llamas pero siempre te alegras de ver. Como no la dejaron entera, abrí spotify y la puse en bucle, cuatro veces.
Tengo siempre tres semanas de vacaciones en verano y una en navidad. En esos días más o menos ociosos -ay, ya se acaban otra vez-, me gusta ir tomando notas de lo que pasa. Empecé a hacerlo en 2003 y lo he cumplido hasta hoy. Cuando lo lea todo junto, creo que será interesante gracias al paso del tiempo. Muchas veces me han dado ganas de hacerlo, pero aún no ha llegado el momento. No creo que nada malo vaya a ocurrirme hasta dentro de unos años.
Aquella noche, mientras me lavaba los dientes, recordé que tenía que comprar rape.

El trío de las Azores
Al abrir los ojos, vi el globo blanco del ikea colgado del techo. Parecía una novia enamorada consciente de que su chico va a empezar a hablar para decirle que la deja: ‘He conocido a otra’. Me dio un poco de pena.
Había dormido poco por culpa del calor, que llevaba unos días apretando. Desde el miércoles, iba desnudo por casa todo el rato y me duchaba hasta cuatro o cinco veces al día. El pedido de los ventiladores había llegado puntualmente, pero el manitas que me ayuda con estas cosas no contestaba a mis whatsapps. Igual estaba en el cámping. El tío vale para todo, como el ejercicio físico y una dieta equilibrada.
Los domingos nadia viene a comer y por la tarde vamos al cine. Abrí la nevera para ver si el rape se había descongelado. Sonreí satisfecho, porque ya estaba listo. Y las panacottas tenían la consistencia perfecta. Me puse con la ensalada.
En elperiódico.com daban por hecho que el verano se perfilaba como uno de los más cálidos de la serie histórica. La ola de calor estaba marcando un nuevo récord de intensidad, con más de cuatro grados de anomalía térmica, y amenazaba con seguir dando guerra por lo menos una semana más.
Incendios devastadores avanzaban en gran parte del país como el ejército invasor de una superpotencia.
Me vino a la cabeza el trío de las azores, con sus corbatas azules.
La casa olía suavemente a pescado y a hierbas cuando sonó el interfono. Al rape le pongo siempre perejil, tomillo y eneldo. ‘Abre, cariño’, dijo nadia desde el portal. Puse música de dolly parton. A ella la vuelve loca.
Abrí la puerta. Estaba de pie ante mí con un tanga en las manos, por delante de los ojos. Un tanga de color negro. Llevaba una falda corta. Se le escapaba la risa. Hicimos el amor en el recibidor, contra la puerta, mientras sonaban ‘jolene’, ‘9 to 5’, etcétera. Ella tiene un tatuaje pequeño en el hombro derecho -dos rombos-.
Creo que le gustó la comida. Es muy agradecida, no se las da de nada, disfruta sin más.
En el phenomena daban mulholland drive. Volvió a gustarme comprobar como el director te hace ver que un momento, una sola conversación, puede cambiar toda una vida. Llevarte al estrellato o hundirte en la más profunda oscuridad.
Salimos del cine. Al quitar el modo avión, vi el mensaje del manitas: ‘No hay problema!!! Mañana por la mañana me paso y lo dejamos listo’.

El artículo 155
Si no diluvia, los sábados salgo con la bici a la carretera. Antes lo hacía con amigos, pero tuvieron un par de caídas y lo dejaron estar. Desde que aprendí de niño en el pueblo -provincia de soria-, montar en bici me da sensación de libertad.
El 16 de agosto tuvo mérito no faltar a mi costumbre, porque la madrugada había sido una maniobra disuasoria en toda regla, y eso que las aspas de mis ventiladores de techo de la marca inspire funcionaban ya al máximo de su capacidad.
Los boletines de la ser anunciaban cada noche nuevos récords de temperatura que parecían saltos de pértiga de un ‘mondo’ duplantis insaciable haciéndole cortes de manga a bubka desde las alturas.
Salí bien temprano de casa, a una hora en que apenas hay circulación, y en poco más de cincuenta minutos estaba en la puerta de cal fermí, el bar donde a veces paro a almorzar. Pero ese día, qué pena, aún estaba cerrado. Lógico por otra parte. No corría ni una brizna de aire. Sujeté la orbea a un poste y me senté con la espalda apoyada en un tronco. La camiseta estaba empapada, así que me la quité. No dejaba de sudar. Con el corazón aún acelerado, miré el reloj: eran las siete y media.
Pensé que hay números que brillan con luz propia. El siete y medio es un juego de cartas. El 13 trae mala suerte. El 23 es inseparable de la camiseta de Michael Jordan y el 14, de la quiniela. En mi cabeza el 53 lo lleva siempre herbie, el volkswagen escarabajo que en una peli de los setenta se enamoraba de un lancia. 007 y el 010 son dos tríos inseparables y el 69, el rey de la risa fácil.
Fermí ya estaba subiendo la persiana.
Todo el mundo recuerda lo que estaba haciendo el 11-S, o el 23-F. Y yo, quiera o no quiera, me acordaré siempre del día en que se anunció el 155.
Fue el día que murió mi madre. Cómo pasa el tiempo.
Nueve personas entramos al bar. Un grupo de ciclistas, yo y dos señores mayores que habían llegado caminando campechanamente por el arcén. Pedí callos con garbanzos y un porrón de vino. Fermí negó con la cabeza: ‘Fins les nou, ni de conya’. Me tuve que conformar con un café, y luego otro, para entretener la espera. Desde que reformaron el local, el aire acondicionado de cal fermí anda como un tiro, ríete tú de los refugios climáticos. Abrí la lista de reproducción ‘canciones de carretera’. En un suspiro tenía delante mío el plato de callos haciéndome ojitos. Me sentí tan feliz como pablo iglesias y errejón tomándose unas cañas en el bar de la facultad de políticas de la complutense, antes del divorcio.

La tercera ola de calor más larga de todos los tiempos
Hablando de divorcios. En el verano de 2003, cuando empecé a tomar estas notas, yo acababa de divorciarme de esther. Aquel mes de agosto hizo también un calor de miedo. Pues resulta que la gente me lo niega -dicen que fue en 2004, o en 2002- y yo he acabado discutiendo varias veces por ese estúpido motivo. Tengo una fijación.
Recuerdo perfectamente mis broncas de ese año con esther en la terraza, donde salíamos a respirar como bulldogs jadeantes. Las plantas, sedientas, se tapaban los oídos. En vez del guinardó, parecía que discutiéramos en la medina de fez entre la una y las cuatro del mediodía, a voz en grito.
Han sido unas vacaciones monotemáticas.
Este viernes -anteayer-, por fin, los ventiladores amanecieron menos estresados. A la velocidad máxima de 5, giraban sin tanto apuro, silenciosos -casi- como el conductor de un mercedes.
Eran las doce y media del mediodía. Saqué de su funda el ‘let’s dance’ de bowie y puse en marcha el tocadiscos. Sonaba ‘modern love’. Me encendí un porro. ‘I know when to go out, now when to stay in, get things done’.
La ola de calor había quedado oficialmente atrás -el calor no, pero ahora ya no era cruel-. En lo que iba de verano, leí en la web de rtve, se habían producido 2.635 muertes atribuibles a las altas temperaturas según el sistema de monitorización de la mortalidad diaria (MoMo). La inmensa mayoría de los fallecidos, decían, tenían más de 75 años. Al parecer, la ola de calor había dejado más de cien víctimas mortales al día, especialmente en el puente: el domingo 17 fue el día de mayor sobremortalidad, seguido del sábado.
Anteayer era 22 de agosto.
Las noticias se superponen como una crema hidratante que la piel absorbe en el tiempo en que acabas de clavar la sombrilla en la arena. La información se da por correcta, como en las escrituras de los notarios. Las muertes por calor siempre me parecen verdades a medias, como los datos del cis, y me hacen pensar en pajarillos con la boca abierta.
Nuestro incendio, el de esther y yo, venía de lejos.
A la una y cinco llamó nadia. Iríamos a ver la exposición de un autor de cómics en el cccb y después, al tinta roja. ‘¿De qué color te gusta el vello del pubis: lila o verde?’, me preguntó.
Siempre escribo mis notas, tirando de memoria -y de alguna que otra licencia que me divierte-, el último día antes de volver al tajo. El domingo de la tercera semana de vacaciones. Hay que cuidar las tradiciones.
El viernes fue un día bonito, quizás hable de él otro año, o en navidad.
Leí demasiado joven ‘el desierto de los tártaros’ y descubrí una verdad que ya sabía. No ha habido manera de quitármela de encima. El joven oficial giovanni drogo ve pasar la vida en una fortaleza en el desierto, esperando la invasión de los tártaros que no va a llegar nunca. Como godot, a quien esos dos vagabundos esperan apenas sin esperanza.
No es pesimismo, es sabiduría.
Se pueden esperar cosas pequeñas. Aunque solo sea por pura estadística, a veces esperar tiene recompensa.
De madrugada, estuve mirando precios de casas de veraneo en la costa sur de irlanda. Media de temperatura en agosto: 16-17 grados, sin apenas lluvia. Ya queda menos para jubilarme. El presupuesto me llega -máximo, máximo- para una sencilla de unos 65 m2, con 2 habitaciones y un pequeño jardín en la entrada.
Se lo tengo que decir a nadia.

Miralls (VH)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Fri, 10 Oct 2025 04:34:00 +0000

Vicenç del Hoyo

Mai he cregut en casualitats interpretables i en l’inevitable destí. Els esdeveniments van per una banda i els desitjos, les esperances i les opinions són independents. Els fets no estan afectats per l’estat d’ànim dels humans. Es pot tirar una moneda a l’aire cent vegades i, malgrat l’estadística predigui que aproximadament cinquanta seran cara i la resta creu, pot ser que noranta-nou cops aparegui cara i només en una ocasió comparegui la creu. Si es produeix aquesta anomalia no cal buscar cap significat. Pot perfectament passar. És normal. No hi ha cap misteri amagat en aquesta desproporció. Potser en mil tirades tendiria a igualar-se, i sinó en deu-mil o sinó en un milió. La mesura humana és massa petita per abraçar els esdeveniments de l’univers i la seva lògica interna, si és que en tenen.

Això és el que havia pensat fins aquell vespre del mes de juny. Va passar a un modest hotel de Ginebra. Hi havia anat amb l’excusa de visitar la tomba de Borges al conegut cementiri de Plainpalais i, per altra banda, copsar si quedava alguna cosa de la seva estada a Suïssa. Havia d’escriure un article per Travelbooks, una revista especialitzada en viatges i literatura. El cementiri era una porció endreçada de bosc alpí amb camins i avingudes. El nom amb que el coneixen a la ciutat és el de Cimetière des Rois. Per algú com jo que ve d’una ciutat populosa d’una riba del Mediterrani, l’indret no contenia la sordidesa ni provocava l’aversió de les nostres necròpolis. Era com si al bell mig d’un bosc dels Pirineus ple d’arbres alts i vells haguessin escampat unes quantes lloses de pedra amb inscripcions. Vaig pensar que si per casualitat hagués dut entrepans hauria fet un pícnic assegut sobre una herba verda i olorosa acabada de dallar. Aquest impuls era inimaginable a Montjuic o a l’hostil i humit cementiri de Cerdanyola. La pedra rústica que senyala la tomba de Borges em va recordar unes restes rúniques a l’aire lliure que havia vist a Suècia. A la part posterior hi havia una inscripció enigmàtica: Hann tekr sverthit Gram ok leggr i methal theira bert. Völsunga Saga, 27. Semblava un joc més dels que ens tenia acostumats Borges. Al costat, sobra l’herba hi havia un llibre de poemes en castellà que algú li havia deixat, com una mena d’ex-vot. També a la tomba de Machado a Colliure recordava haver vist algun llibre similar. Vaig suposar que era el punt final d’una peregrinació d’un iniciat en l’art que com a colofó de la seva creació literària li oferia un tribut al seu mestre o font d’inspiració. També hi havien escampats entre les herbes de la sepultura uns llapis de colors. En faltaven uns quants per ser un estoig complet. Potser els que no hi eren havien desaparegut o potser només hi havien deixat uns colors determinats. Vaig agafar-ne un i me’l vaig posar a la butxaca. Era gris. Jo no tinc un quadern gris, vaig pensar però ara tinc un llapis gris. Amb aquest llapis vaig copiar les inscripcions de la pedra a la llibreta que sempre duc a sobre. El llapis gris produïa una escriptura grisa, em vaig preguntar. Després vaig passejar pels camins. Hi havia tombes d’il·lustres personatges, i d’altres que m’eren totalment desconeguts però el lloc inspirava pau i no feia pensar en la mort en absolut.

Vaig conjecturar que una persona té moltes cares. Algunes són ben visibles i fàcilment identificables i d’altres són enigmàtiques i de més difícil discerniment. Segurament hi havia algun lligam molt fort entre l’autor argentí i aquell país però a mi em costava de copsar-ho.

Un cop a l’hotel vaig dedicar temps a la recerca d’informació per interpretar la làpida i poder fer l’article. Vaig trobar molts enllaços que em van donar a conèixer molt detalls pertinents per entendre les seves intencions.

El timbre del telèfon va arraconar el silenci de l’habitació. Havia oblidat, no només on era, sinó les meves obligacions laborals.

—Si, disculpa. Tot és correcte, l’hotel, el temps i la ciutat suposo. La culpa és meva. Estic perdut entre tants textos i paraules. No trobo el fil.

—...

—Si, és clar que recordo que havia de trucar. Estic molt desorientat. No sé per on tallar i donar forma a un text mínimament seductor i intel·ligible.

—...

—Hi ha una làpida que és una mena d’escultura en relleu amb unes inscripcions. La conclusió a la que he arribat és que moltes d’elles remeten a un conte: Ulrica. És com si tot l’univers de Borges estés contingut en les tres pàgines del conte.

—...

—Si, ja sé que no tots els nostres lectors són uns lletraferits i que no he de fer un treball universitari. No sé com però ja me’n sortiré.

Les urgències laborals sempre em pertorbaven. L’ajudanta de l’editor és discreta però insistent i mai se li escapa cap detall. S’havia fet tard i jo tenia el cap com un timbal. Vaig decidir que la millor opció era estirar-me al llit i descansar. Tenia al cap la traducció de la inscripció de la saga völsunga. Ell va prendre l’espasa Gramar, i va col·locar el metall nu entre els dos. Per això, al retirar la vànova del llit vaig mirar de no trobar-me una espasa nua dins del llit. Començaven a afectar-me els seus enigmes. Fins i tot havia llegit alguns capítols de la per mi desconeguda saga nordica per tal de trobar el fragment que Borges havia triat com epígraf del conte d’Ulrica i que de retruc havia fet gravar a l’anvers de la làpida. Vaig entendre que el fet que l’heroi Sigurd interposés l’espasa, que havia fet forjar a partir de dos fragments d’espasa heretats del seu moribund pare, entre ell i la princesa Brynhild, era una mena de promesa de passar tres nits d’amor sense sexe. Aquell epígraf potser indicava que entre Ulrica i Javier Otárola, els protagonistes del conte, també s’havia complert aquella promesa.

No, no havia cap espasa al meu llit ni la desitjava trobar. Volia contextualitzar els esdeveniments narrats per la saga. Mentre els noruecs composaven la seva saga al meu país s’estaven inaugurant els Consolats del Mar després de les conquestes de València i Mallorca. Hi havia una marcada diferència entre nosaltres i ells. Aquí el cristianisme ja feia segles que ens l’havien inoculat fins al moll de l’os. Allà encara no en tenien notícia. Aquest era l’atractiu del text per poder conèixer una narració pura i prèvia a ser adoctrinats pel cristianisme.

Va ser una nit plena de somnis. De somnis per laberints literaris. No els recordo tots. O tots es barregen per formar-ne un. Vaig presenciar una discussió indolent entre Maria Kodama i Ulrica.

—El paper de Brynhild és meu. —deia Maria Kodama. — És meu des de molt abans de que tu haguessis estat concebuda.

Ulrica mirava a Maria Kodama, no directament, sinó a través d’un mirall borrós i desgastat. Li va adreçar dues frases.

—Soc nihilista. No tinc cap il·lusió, ni la de sentir-me desil·lusionada.

Maria Kodama estava dolguda. Ho notava. Ressentida va dir:

—I tu, Javier Otárola, no tens res a dir?

Sé que no es referia a mi però jo sentia que era a mi a qui parlava. Jo no tenia res a dir. Jo era o volia ser un simple espectador i aquella pregunta m’increpava, em produïa desassossec i m’empenyia a ocupar el lloc del creador, o de Borges.

Va ser en aquell instant que es va fer el miracle de la comprensió. Vaig entendre l’humor del joc literari de Borges i de bona part de la cultura. Vaig adonar-me que l’essencial depenia de la diversitat dels nivells lingüístics i que cadascun era un mirall i que tot són imatges i reflexes d’imatges que retrunyen dins d’un full de paper. Aquest joc no té límits, és infinit i té incomptables amagatalls.

Em vaig despertar. Sentia que l’eufòria del somni s’esvaïa i que totes les certeses que feia un moment sentia sòlides i pètries s’ensorraven i s’evaporaven. Havia vist, o millor dit, gràcies al somni havia viscut la joia de copsar una veritat però ara no la podia atrapar amb cap de les meves paraules. Pensar, dir, era dir vulgaritats, llocs comuns i convencionals. La bellesa de la veritat no era traduïble a signes lingüístics. Igual que l’immune sol, no es pot mirar directament sense quedar-se cec. Les paraules totes eren sobreres.

Al matí següent vaig tornar al cementiri. De lluny la vaig veure. No gosava tornar a atansar-me a la tomba. Sentia una por indefinida. A quedar-me atrapat per l’immensurable buit, com qui afona la mirada als peus d’un precipici? A la decepció? No ho sé. Vaig allunyar-me i més enllà vaig veure aparèixer un pedestal que contenia un bust d’un senyor de mirada trista amb corbata. Era on estava enterrat Robert Musil. Un altre autor monumental, vaig pensar.

Què diferents eren les tombes. Què diferents poden ser les maneres de posar punt i final. N’hi ha tantes com esperances d’eternitat.

Davant d’aquella escultura vaig decidir que no escriuria sobre el que no entenia i s’escapava. Tampoc em veia amb prou força com per fer un article sobre Robert Musil i la decadència de la humanitat en el capitalisme. Em vaig posar la ma a la butxaca i vaig agafar el llapis gris que encara hi era. El vaig deixar al costat del peu del bust. També hi havia una moneda. La vaig llençar. Havia sortit creu.

Cita amb la bellesa (VH)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Tue, 13 May 2025 17:17:00 +0000

Vicenç del Hoyo (Foto: Jamie Perry)

Havíem quedat a l’hotel Hilton. Quan vam concertar la trobada no estàvem segurs que existís l’hotel. De tan agosarada va ser una cita estranya. L’havíem concertada catorze anys abans. Vam dir, estava segur que havia estat jo qui ho vaig proposar, de quedar el trenta-u de juliol de l’any 2000 a l’hotel Hilton de Maracaibo. Ens vam repetir la promesa diverses vegades i ens vam assegurar amb solemnitat que allà ens trobaríem passés el que passés.
Havíem sopat junts i després vam anar a ballar i a beure. Als meus ulls, ella era una dona meravellosa, tenia totes les qualitats que jo podia admirar. La més bàsica i essencial és que era una persona de debò, sense artifici. No intentava ser qui no era, allunyada de les simulacions artificioses en les quals és tan fàcil caure. Sentia una atracció cap a ella però diferent de la inevitable que provoca la força de la gravetat. Teníem tots dos vint-i-sis anys i érem joves, tot i que encara no ho sabíem. La trentena que veiem a l’horitzó era per nosaltres una frontera, un tall natural, no un precipici, sinó una carena de muntanyes de la que havíem sentit parlar i de les que havíem escoltat algunes descripcions i del que ens esperava més enllà però tot era molt vague i imprecís.
Amb vint-i-sis anys vivíem la nostra pròpia vida amb tots els ets i uts. Pilotàvem l’existència malgrat que a vegades ens agradés fer alguna derrapada. Havíem estat educats en què la raó no sempre és el més important i que les emocions i els sentiments també s’havien de fer un lloc al timó vital.
—Què voldrà prendre? —em va demanar amablement el cambrer amb la canterella peculiar del país.
No havíem quedat a cap hora concreta. Només recordava que vam acordar que seria el darrer dia de juliol i que casualment va ser dilluns. Per aquella època, com a dia de la setmana no era el meu preferit però ja que estava de vacances tots els dies són bons per conjurar a les sorpreses.
—No sé si és massa d’hora per prendre un whisky sour?
Feia anys no en prenia cap. El sour em recordava els dies en què vam proposar la cita, més que els dies, les nits, perquè amb aquella edat, les nits havien estat tant o més importants que els dies.
—Sempre és una bona hora per prendre una bona beguda —va dir el cambrer mentre agafava la coctelera i feia dringar els glaçons de gel dins d’ella.
Jo estava ple de dubtes sobre si tenia molt sentit el que estava fent. Per una banda, pensava que era com un joc adolescent o de jove que potser havia arribat massa lluny. Sentia que era una broma que m’havia pres massa seriosament. Per altra banda, no m’importava haver fet un viatge tan llarg des de Barcelona ni utilitzar uns dies de vacances que potser al final no servien per fer res d’especial a Veneçuela. No és que estigués segur de mi mateix, és que no m’importava no estar-ho. Creia que conviure amb incerteses formava part de madurar i deixar de ser ingènuament jove. En aquell moment estava a punt d’arribar a la quarantena. Estava segur que ja havia viscut la meitat de la vida. Què quedava per fer o descobrir? Estava convençut que em quedaven molts episodis per viure i que el més important encara no ho havia viscut, potser ensumat però no atrapat.
—Vol prendre alguna altra cosa? —em va preguntar el cambrer mirant emfàticament la copa buida.
Aquell sour m’havia entrat de meravella, havia remogut antigues sensacions oblidades i m’havia donat una injecció d’ànims per afrontar l’espera però sabia que qui espera desespera. Així que vaig pensar que era millor prendre una beguda més suau per afrontar la impredictible pausa.
—Sí, una cervesa gelada, si us plau.
Una pregunta que em neguitejava era què feia jo en aquell indret. Li faltava alguna cosa important a la meva vida per haver empès aquell llarg viatge? No sabia què respondre. Tenir, tenia moltes més coses que quan vaig fer la promesa. Des de feia molts anys disposava d’una bona feina fixa amb un bon sou i amb expectatives de millorar-lo. No era la millor feina del món però em deixava temps per gastar el bon sou que cobrava. Ja feia vuit anys que vivia feliçment amb una dona amb la qual havia tingut dues nenes. Ara tenien set i quatre anys. Podia continuar fent l’inventari de les circumstàncies i possessions que poden fer feliç a una persona però sabia que no valia la pena continuar. No podia deixar de sentir-me afortunat. Feia temps que ja ho sabia. Per això la pregunta era més insidiosa. Què feia jo allà? Què buscava?
No em posava d’acord amb mi mateix. Vivia una mena de dualitat. No estava segur si era una part immadura, eternament pueril que buscava sentir el rau-rau crepitant, aventurer i forassenyat d’on sorgia l’impuls per viure sempre en present i sense pensar en les conseqüències futures, o bé, tot responia al predomini del seny mesurat però cansat d’un adult que s’ha convertit en observador, un voyeur de si mateix i del món que l’envolta i que més que intervenir i actuar es conforma en contemplar tot allò que li passa pel cap, sense tenir prou conviccions per establir un criteri que li permeti discernir amb certesa el que està bé del contrari.
La llum del Carib entrava pels finestrals de l’hotel. Era una llum viva però alhora fatigada. Els objectes sota aquella llum mostraven la seva singularitat però semblava antiga, com si fos en el blanc i negre d’altres temps. Hi ha bellesa en el desig, en la incertesa on és capaç d’impulsar-nos.
—Apunti les consumicions a la meva habitació.
Vaig voler sortir a fer un tomb pels escenaris on podria haver passejat en altres circumstàncies.
L’aire tebi del migdia em va revifar. Mentre mirava sense veure vaig pensar que tota la bellesa està dins nostre.
Una mà em va agafar pel braç. Era una mà càlida que em despertava del meu endormiscament.
—Oi que no et pensaves que vindria?

Retrato en recepción (MG)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Mon, 07 Apr 2025 04:50:00 +0000

Maria Guilera (Foto: Ronan Guillou)

Los escasos huéspedes que aquel quince de abril se alojaban en el hotel contarían a los amigos, al regreso de su viaje, la anécdota que habían vivido. Sin embargo, el señor Gálvez la mantendría en secreto o quizá contaría un relato ligeramente modificado.
No eran todavía las ocho de la mañana cuando, alertado por las voces, salió de su habitación ya perfectamente arreglado y bajó las escaleras que llevaban a la recepción, la Carpeta, como la llamaban en La Habana, y se detuvo en el último peldaño. Luego retrocedió un par y abarcó así la visión del espacio al mismo tiempo que disimulaba su presencia gracias a la suave curva hacia la derecha de la barandilla. Descansó la mano en la reluciente madera de caoba en una posición que recordaba la que, en su ciudad, solía adoptar cuando ocupaba el palco del Teatro de la Ópera. Bajó la mirada y sonrió casi imperceptiblemente bajo el bigote cano, bien recortado, que le daba un aire antiguo, igual que su traje de lino beige. Se sentía al mismo tiempo cerca y lejos de lo que estaba ocurriendo. Era un espectador, pero al mismo tiempo quien había provocado de forma anónima el incidente.
Bajo las aspas del enorme ventilador, el encargado de recepción que hacía solo media hora había sustituido al empleado nocturno, intentaba mantener la calma y se atusaba la perilla. Ese era el único movimiento visible tras el mostrador, que ocultaba el movimiento rítmico y nervioso de su pie izquierdo golpeando las baldosas y que tan solo Gálvez, desde su visión privilegiada, podía observar. Tampoco le pasó desapercibida la fina línea de sudor que descendía desde el cuello de la camisa del conserje, cuello Mao, le llamaban y que, cada vez más gruesa, mojaba la fina tela hasta llegar a la altura del cinturón. Mantener la compostura frente a un huésped americano que exigía a gritos la presencia policial y el registro de las habitaciones hasta que se encontrase su cartera con la cantidad de dólares que decía guardar en su interior y que era exageradamente superior a la real, eso Gálvez lo sabía muy bien. No podía, sin embargo, quejarse del resultado de su trabajo, realizado como de costumbre con una profesionalidad exquisita, sin dejar ningún rastro de su rápida visita a la habitación del americano y sin remordimiento alguno, porque le complacía burlar a turistas como aquel, con su ridícula gorra de béisbol, pantalones cortos, exageradamente anchos y camisa a rebosar de palmeras y guacamayos. Hombres que pasaban una semana tambaleándose en la barra del Floridita, bebiendo sin saber beber, contratando a mujeres demasiado jóvenes, fotografiándose a su lado, invitando a daiquiris que ellas sabiamente hacían desaparecer. Prepotentes burdos que visitaban la fábrica de tabacos y se llevaban cajas de los mejores cigarros para provocar la envidia de sus amigos, destrozaban langostas a cuchillazos y pedían más quetchup para untarlas. Hombres que despreciaban a los isleños e insultaban con su presencia la elegancia precastrista del establecimiento, el Hotel Ambos Mundos, que todavía olía al after shave de Hemingway.
Gálvez bajó los tres escalones y cruzó la carpeta. Se detuvo un segundo, inclinó levemente la cabeza al tiempo que tocaba su panamá con dos dedos y dirigía al conserje una mirada amable y comprensiva.
Colgó al hombro la bolsa de piel, ligeramente más pesada que el día de su llegada a La Habana y de la que no se separaría durante todo el viaje. Entregó el resto de equipaje al chófer del taxi que esperaba en la puerta. Faltaban dos horas para el despegue de su vuelo a Madrid.

Paisatge aeri (VH)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Sat, 29 Mar 2025 08:48:00 +0000

Vicenç del Hoyo

Truquen. La pantalla s’il·lumina amb els dígits d’un telèfon. Truca insistentment. Fa dies. A la tarda i a la nit. És el Maties. No li agafaré el telèfon. No vull escoltar els seus missatges de veu ni llegir les seves tirallongues que m’envia. No sé si soc massa dura amb ell. No puc treure’m del cap la darrera trobada.

Tot va començar de la manera més innocent, un dissabte del mes de març. Em va fer molta il·lusió. Per moltes raons. La primera era perquè no m’ho esperava. Quan vaig veure que en Maties, a l’hora de les postres, em donava un sobre de color crema vaig pensar que no havia tingut temps de comprar un regal i que potser m’havia fet un escrit. El dia del meu aniversari havíem anat a sopar a un restaurant de moda de Sarrià que, en canvi, era vell i tronat i simulava ser de tota la vida. Ens l’havien recomanat uns amics que sempre estaven molt informats sobre aquestes qüestions. És un restaurant que no pots saber quant valen els plats ni quan pagues el compte. El cap de sala, molt proper i casolà, es va asseure a la nostra taula.

—Estic mort —va dir.

I ens va anar suggerint els plats que havíem de menjar. Tots els aliments tenien nom i cognom. Les carxofes eren d’un pagès perspicaç de Tudela que quan els del Prat les van començar a cultivar ell ja les comercialitzava. Ens va explicar que el formatge de Cabrales el feia madurar un vell conegut a una cova d’Astúries que està a més de dos mil metres d’alçada i que la vedella, nipona, la produïa un danès que s’havia establert a l’Empordà. En fi, que més que suggerir ens va anunciar el que ens duria a la taula. Ni el vi, no vam poder triar. Quan va marxar cap a la cuina a portar la nostra comanda, vam veure al Ferran Adrià assegut amb tota una colla d’edats variades a una taula una mica apartada.

El menjar va ser deliciós. Tot estava molt ben cuinat. La conversa va anar derivant de temes personals a qüestions socials i polítiques. Ja feia uns mesos que havia conegut a en Maties. Jo m’havia afegit a un grup per fer sortides culturals. Tant per visitar museus i exposicions, com per fer rutes arquitectòniques. El vaig conèixer visitant el modernisme de Terrassa.

Quan em vaig quedar vídua vaig constatar que estava molt sola. Els fills feien la seva vida i ja no em necessitaven com a mare i encara no com a àvia. Els amics, les parelles amigues, eren parelles i aquesta condició dificultava la relació. Tots eren molt macos i molt bones persones però vaig adonar-me que tots ells formaven part d’un món que s’havia extingit quan va es va acabar la vida de l’Albert. M’havia quedat sense parella massa jove, si és que es pot tenir l’edat adequada per quedar-se vídua. Així que vaig aprofitar per fer el que tenia ganes de fer i no havia pogut fer tots aquests anys. No soc una dona nostàlgica de les que miren enrere i sospiren. Vaig començar per aquí, pels museus, potser com una reacció al sedentarisme de l’Albert i l’afecció a consumir esports televisius.

—Té, això és per tu —em va dir en Maties deixant al costat de la copa de vi el sobre de color crema. —Espero que t’agradi.

Aquesta frase tan convencional em va alertar i em va fer pensar que potser estava equivocada envers el contingut del sobre. En obrir-lo vaig trobar una targeta il·lustrada amb una fotografia d’un paisatge a vista d’ocell. La imatge era preciosa. El regal consistia en un vol en globus aerostàtic a la Garrotxa.

Volar, vaig pensar. I el meu cap es va omplir d’imatges aèries, paisatges construïts com un teixit de patchwork, amb variacions de verd i de colors torrats, l’aire fred a les galtes i els ulls brillants ansiosos per omplir-se d’imatges. Vaig pensar que, per a mi, era un regal perfecte en aquell moment. M’havia equivocat. Al sobre no hi havia un regal improvisat, fet amb presses i corrent. Al contrari. Segons em va explicar, era una proposta molt meditada.

La sortida seria dissabte vinent, si els serveis meteorològics donaven el vistiplau, des d’un prat poper a Olot. La proposta consistia a guaitar alguns volcans, travessar la fageda d’en Jordà, sobrevolar Castellfollit de la Roca i anar a aterrar a dalt d’un petit turó al costat de Besalú, on s’havia d’esmorzar. Era una proposta encisadora. Res del que havia viscut fins aquell moment m’havia portat a despertar una ocurrència d’aquest estil. No encaixava amb el meu tipus de vida. Mai havia pensat que viuria una aventura d’aquesta mena. Per això em semblava tan engrescadora. No sabia si en Maties no em coneixia en absolut i, per aquesta raó, em feia un regal tan fora del marc de la meva vida, o és que ell tenia una mirada nova, sense els prejudicis de conèixer el meu passat, els meus costums i, això, li oferia un angle de visió nou, des del qual encara mai m’hi havia contemplat.

Uns dies abans ens van confirmar la sortida. Malgrat que el dia no seria clar, no hi havia previsió de vents superiors al límit en què era recomanable volar. La primera sorpresa va ser adonar-me que el vol el faríem el Maties, jo i un instructor que ens acompanyava. No sé per què estava convençuda que seríem un grup d’aventurers. Alguna família, altres parelles. Advertir que seríem tan pocs, en va fer pressentir que aquella cistella tan petita era una mena de parany. A la fotografia de la targeta es veia una cistella molt allargada plena de persones rialleres. El lloc on havia de pujar en la realitat era petit i l’instructor era un senyor francès que no parlava bé ni el català ni el castellà. Quan va veure que jo em posava nerviosa ell no va fer altra cosa que repetir:

—Calmez-vous madame. C’est joli.

Com més vegades reiterava la cantarella, més nerviosa em posava. El vent movia les capçanes dels arbres.

—És normal aquest vent? —vaig preguntar.

El soroll dels cremadors era una excusa perfecta per fer veure que no m’entenia. Quan em vaig aproximar prou com perquè els meus crits no poguessin ser ignorats, ell va repetir la seva lletania.

—Calmez-vous madame. C’est joli.

Haver-me de posar al seu costat em va fer sentir una fortor que no vaig endevinar fins que ja va ser massa tard. Vaig sentir una olor de menta i vaig pensar que era produïda pel xiclet que semblava mastegar com un rumiant.

Va començar l’operació d’enlairament. Va recollir la corda que ens lligava a terra i vam deixar de tocar el sòl molsós de la Garrotxa. Em va semblar que el francès era maldestre, les cordes havien quedat mal enganxades a la cistella, mig penjant per fora i una part apilada a l’interior. Quan l’alçada va ser considerable, com la d’un gratacels, vaig comprendre que el nostre instructor estava borratxo. El perfum de menta del xiclet havia emmascarat la bafarada d’alcohol. La canastra era tan petita que era impossible tenir una confidència amb el Maties sense que se n’adonés l’instructor.

—Està borratxo, Maties. Fes alguna cosa! —li vaig pregar.

Però el Maties va actuar de la pitjor manera que podia fer-ho, és a dir, em va ignorar, va fer com si no passés res inadequat, com si fos una exageració per culpa dels meus nervis, com si el fet que encara no haguéssim tingut un accident no el permetés intervenir i prendre mesures preventives.

No vaig poder contenir-me quan vaig veure que la corda que penjava i que no havia estat capaç de recollir del tot, anava fregant les capçanes dels arbres.

— Ha begut? No veu que ens matarem?

Ell recolzat a la barana de la cistella va decidir encendre una cigarreta sense demanar permís.

—Pas trop. És pel froid —va respondre.

De sobte vaig sentir un fort sotrac que em va llençar a sobre del francès. Vaig fer un esgarip que els va espantar més que l’estrebada.

—Què passa? No veus que ens matarem? Ets un borratxo boig i tu —vaig dir mirant al Maties —Un calçasses!

La cistella havia quedat desequilibrada perquè la corda s’havia travat entre les branques dels arbres. El francès va encendre els cremadors amb força per intentar alçar el globus i deslligar la corda. El resultat va ser pitjor. La cistella s’inclinava a una banda i el balanceig semblava molt perillós. Jo vaig embogir. Vaig xisclar fins a quedar-me sense veu. Al gavatxo li va passar la mona en un instant però ja no hi havia res a fer. O no va saber què fer.

—Je suis desolé. C'est la première fois. Jamais produit…

—Calla i fes alguna cosa —li vaig demanar.

Va parlar amb algú de l’empresa. Tenia un walkie-talkie. Uns minuts més tard que se’m van fer eterns, va aparèixer un pick-up tocant el clàxon. Van baixar dues persones joves. Un noi i una noia. Es van enfilar a l’arbre per deslligar-nos. Després vam aterrar al prat que hi havia al costat del camí. El que més em va alegrar va ser veure com la noia li clavava una esbroncada descomunal al francès.

—Tu has vist el que li han dit a l’instructor? —li vaig preguntar al Maties i sense esperar que respongués vaig enunciar-li:

—Jo a tu t’hauria de dir el mateix. Ets un estaquirot incapaç d’actuar.

I vaig marxar. Com que havíem anat amb el meu cotxe vaig pujar i vaig marxar sola. No el podia tornar a veure. No havia tingut notícies d’ell ni en pensava que mai més en tindria. I ara no sé per què em truca. És més ruc del que imaginava.

—Sí?

Hablar con nadie (VA)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Tue, 18 Mar 2025 20:05:00 +0000

Vicente Aparicio (Foto: La Vanguardia)

Crecimos en ciudades dormitorio. Somos tres. Crecimos en ciudades dormitorio y ahora vivimos cerca del centro. No en el centro pero cerca del centro. Somos clase media. Clase media baja, suponemos, deseamos y queremos creer, aunque hayamos conseguido reunir patrimonios familiares a la altura de nuestras no muy altas expectativas. Pronto tendremos sesenta años, no estamos muy lejos.

Hijos de la transición, hemos criado a nuestros propios hijos, que quizá un día nos harán abuelos. Cinco hijos para ser exactos. Dos, dos y uno: cinco en total. Hemos vivido relaciones estables con cinco mujeres, también: una, dos y dos. Hasta la fecha.

Somos tres y nos conocemos desde hace casi medio siglo. Somos tres y compartimos las tardes noches de los miércoles para ponerle la zancadilla al tiempo, que es un velocista consumado. Somos tres y crecimos en ciudades dormitorio donde padres gallegos, maños y andaluces, respectivamente, se ausentaban durante el día y roncaban de noche la fatiga de sus pluriempleos. Donde madres mañas, andaluzas y gallegas nos daban fuerte de vez en cuando con la alpargata mientras el borboteo de la olla impregnaba de aromas inolvidables nuestros futuros recuerdos, y nos administraban supositorios con un cariño áspero e incondicional.

-Del primero al último, mis compañeros son todos unos trepas -decimos uno de nosotros mientras le hincamos el diente al serranito en el bar Lucas, a la salida del cine-. Yo hace tiempo que desayuno solo. Si sales con ellos sabes que se te va a engordar aún más el cabreo que ya llevas encima. Se pasan medio desayuno hablando de ‘objetivos de trabajo’, de criptomonedas o del viaje que harán este verano a Malasia, o del que hicieron en Semana Santa a Tayikistán. Hace años que en mi empresa mandan ellos y lo que menos comprendo es por qué no me han despedido aún.

Nos reímos. No sabemos muy bien por qué. Somos hijos de la transición y de la socialdemocracia, tenemos trabajos fijos que antes parecían mal pagados, y ya hemos saldado la hipoteca. Nos gustan el cine español, los cantautores y el baloncesto ACB. Nos gustan las buenas novelas, los musicales y la política internacional. Nos gustan las superproducciones, el heavy metal y los pódcast de historia, a poder ser contemporánea. Respectivamente.

-Pues mira, yo tampoco voy ahora con nadie a desayunar -dice otro de nosotros mientras se borra mecánicamente de la boca con la servilleta un rastro de mayonesa de su sándwich de pollo-. Si no, luego no doy abasto con el curro y acabo llegando a casa a las tantas. Puede que sea una excusa. Mis compañeros son buena gente, en general, y muy divertidos, pero yo no tengo ganas de historias. Al principio me decían: ‘¿Por qué no te vienes?’ Y yo siempre contestaba: ‘Soy un asocial’. Lo hacía pasar por una broma, pero no lo era.

Tenemos tres coches: ninguno, uno y dos. Crecimos en ciudades dormitorio y nos sentimos miembros de pleno derecho de esta sociedad que no nos gusta, herederos de la lucha vecinal de nuestros mayores, afortunados beneficiarios de la edad dorada de un país que hace cuatro días aún olía a edad media, orgullosos de nuestro tesón heredado, de nuestra mediocre sensatez, que conseguimos proteger como una pequeña joya incluso cuando la soberbia de las vacas gordas invitaba a ordeñar a destajo como si no hubiera un mañana.

-Yo soy el ‘rarito’, tal cual -dice el tercero de nosotros mientras le da un sorbo a su segunda mediana: dos, dos y dos-, y lo tengo claro: me importa un pimiento. En mi planta, apenas hablo con nadie de nada que no esté estrictamente relacionado con el trabajo. Soy el rey del monosílabo, con mi jefa y con el resto. Todos los días me llevo de casa el bocata y a media mañana me lo zampo mientras paseo por la orilla del río. Tengo miles de fotos de pájaros en el móvil. Soy feliz ese rato, veinte minutos lejos de sus sonrisas falsas, sus tácticas y estrategias.

Las cosas que hemos visto. Vimos a Franco morir en blanco y negro, las vallas publicitarias llenarse de electorales promesas, a un teniente coronel decir palabrotas y a Felipe cuidar de sus bonsáis. Votamos que no a la OTAN y tocamos con los nudillos a la puerta de Europa. Vimos derribar el muro de Berlín y empuñar la antorcha de los JJOO en una Barcelona de diseño cosmopolita. Vimos nacer el mundo globalizado, las autopistas de la información y sus sucesivos ramales y bifurcaciones, su velocidad, sus peajes. Vimos morir dos torres muy altas y una moneda rubia, carretadas de dinero podrido circulando por delante de muchas narices. Vimos llenarse de edificios con piscina comunitaria los descampados de la metrópolis, y nuestros barrios, de nuevos vecinos que venían de muy lejos. Vimos explotar una gran burbuja, colas a las puertas del supermercado, al lado de casa, a la hora de la cena, y la indignación de los indignados, y a una banda terrorista que parecía eterna anunciar el fin de su historia. A un negro gobernar la Casa Blanca. Vimos jugar con fuego a los presuntos dueños de nuestras dos ‘patrias’. A un virus ponerse las botas en un festín de inocentes. Vimos sonreír a los carroñeros de turno, vimos más tarde asomar la pezuña al zar de la guerra. Vimos el ascenso de una compañía de payasos al olimpo de la zafiedad y la desmemoria.

Nos hemos hecho casi viejos y estamos hasta muy arriba de llevar toda la vida la dignidad en la boca, dignos solitarios inadaptados vocacionales perdedores. Tristes. Hartos. Aburridos.

-Qué cansado estoy -decimos los tres, bostezones-. Me ha gustado la película. ¿Pedimos la cuenta? Nos vemos el miércoles que viene.

Volvemos a casa en bus, en metro, en bícing.

Tenemos tanto en común.

Deixar anar el secret (MG)

noreply@blogger.com (Karcoma) — Mon, 03 Mar 2025 19:15:00 +0000

Maria Guilera (Foto: Jack Davidson)

De la capsa va treure una fotografia en blanc i negre de quan era un noi de setze anys i duia un serrell que li tapava els grans del front, una imatge esgrogueïda en la qual es distingia la mirada recelosa o potser tímida, fingidament seriosa per fer l'efecte de maduresa que creia indispensable per no ser confós amb aquells que encara jugaven a pilota al sortir de l’institut ni tampoc amb els altres, els que discutien de política i se’l miraven indecisos sense endevinar de quin bàndol estava i la veritat és que ni ell ho sabia, tan aviat li hauria agradat suar com els companys que corrien per la vorera i reien s’insultaven o es llançaven a terra, com entrar a la conversa dels altres i certificar que no valien per res les seves paraules buides, que també ells jugaven a la seva manera disfressant l’alegria, la que ell voldria tenir i no sabia on trobar ni a qui culpar d’haver-li pres
A la fotografia, fixant-s’hi, va veure-hi una benzinera i la parada de l’autobús que ara, més de cinquanta anys després, encara es mantenia al mateix lloc, al contrari que la desapareguda benzinera, famosa perquè s’hi havia rodat una escena d’una pel·lícula de la Marisol, quan la nena actriu triomfava i enamorava tothom, també a ell, que es mirava la caràtula del disc que s’havia comprat i fins i tot amb el polze acaronava els llavis mig oberts i els cabells rossos sense saber el perquè de la nostàlgia que creixia dintre seu com un corc que s’alimentava del que mai havia viscut i posava en evidència el temps diferent, cada segon que separava la seva infància de la dels altres, d’allò que mai podria explicar i mantindria enterrat fins que s’esvaís, l’abandonés del tot i aconseguís negar-se la història
Va girar la foto, amb el bolígraf verd havia escrit març mil nou-cents seixanta-set, va tancar els ulls i es va veure ell mateix assegut a l’escriptori que el seu germà gran no es va endur i va passar a ser el seu, apa té, li havia dit amb aquell to de perdonavides que gastava i ell va dir gràcies i va començar a fer-lo servir sense buidar el que hi havia, llibretes agendes sobres blocs amb anotacions numèriques retalls de diaris que arraconava al fons del moble just per poder obrir la llibreta o passar les pàgines del llibre de text amb desgana, sí, allà va escriure la data de la foto i la va guardar al calaix sense saber per què
S’adonava ara del canvi que va fer uns anys després, quan tot era seu i l’obsessionava l’ordre i mai no perdia ni un trist paper, cada cosa al seu lloc i un lloc per cada cosa com repetia el seu pare que ja no sabia el que es deia perquè el Parkinson i l’arterioesclerosi l’havien convertit en un home absent sensible sovint violent a qui havien de cuidar com un nen i per això ell, que encara tenia els últims grans sota el serrell, s’havia convertit en el cap de família, tu que ets tan assenyat i tan llest deia la mare quan li demanava opinió
I ell decidia sense dubtar gaire i a casa es feia sempre el que deia, sentia de vegades el pes d’aquella família que li havia caigut a sobre i quan això passava era com si els esdeveniments, la llibreta de la Caixa l’apartament de la platja i les males notes del germà petit es barregessin dins el cervell com en una batedora i llavors s’asseia a l’escriptori i feia llistes, classificava l’important en una columna i al costat escrivia allò que podia esperar, feia números i no hi donava més voltes, ningú li discutiria res, tot i que li costava creure que havia trobat el desllorigador i el conflicte quedava resolt, es treia del cap els dubtes i l’angoixa i els amagava en algun racó del seu cervell per poder dormir amb el transistor enganxat a l’orella
Va convidar al cine la noia que feia uns anys li havia fet la fotografia esgrogueïda, ella li va agafar la mà quan els llums van apagar-se, en parlaven sovint molt temps després i cap dels dos recordava quina pel·lícula feien i només ara quan ja fa mesos que s’han separat de cop li sembla veure el James Bond dins un cotxe volador però no n’està segur
Aquest matí ha posat una cançó del Serrat, i a la bandolera ens va dur la primavera el mes de març, la que li cantava cada aniversari la noia que li va donar la mà al cine a les fosques i ha buscat fotografies, no té els àlbums perquè se’ls va quedar ella però en una carpeta de l’ordinador hi són totes, les va obrint aleatòriament, la de la barca a Llançà, la de la neu al Montseny, la de la nena a Penyíscola, la de la calçotada
Decideix fer-se la seva història i va més lluny, a les carpetes de la família hi troba pares, oncles tots plegats al poble on ja només hi vivia l’hereu. Ell seriós entre els cosins i ja amb aquells ulls tristos
Sense adonar-se’n passa el matí davant l’ordinador, dina tot sol a la cuina i s’obre una ampolla de cava que es beurà abans no s’escalfi mentre al televisor busca el que sigui que el distregui i una estona més tard surt a caminar arriba fins al barri vell i entra en una de les poques tavernes que encara conserven el marbre del taulell i les parets pintades de nicotina
Fa broma amb l’encarregat, demana uns seitons amb vinagre i una copa de vi, després un tros de truita de patates amb la segona copa
S’ha fet fosc, surt a la rambla i dubta entre agafar el metro o tornar caminant, millor caminar i que li toqui l’aire, arribar a casa just per veure les notícies i no sentir la buidor d’un pis massa gran per a ell sol tan silenciós que percep el soroll del motor de la nevera i el cruixir de les fustes del parquet
És més de mitjanit i està estranyament despert es posa un parell de glaçons al got de vidre i dos dits de whisky mentre pensa que si li agradés fumar es distrauria, però mai no ho ha fet encara que la doctora insisteixi i torni a demanar, però mai, però ni un cigarret?
Canvia els canals sense gaire interès i es queda finalment adormit mentre a la pantalla apareixen les imatges de la selva amazònica i els poblats que encara mantenen una forma ancestral de vida
Se’n va al dormitori sense acabar d’obrir els ulls, torna a dormir sol més sol que mai perquè ja no existeix el germà gran que li va deixar l’escriptori ni la mare que es refiava d’ell ni alguns amics que havia aconseguit gràcies a l’esforç de construir-se un personatge frívol i bevedor en el seu límit just
Ara dorm sol i li cal un llum encès no sap per què
Es deixa caure al llit, ja porta el pijama que com sempre s’ha posat en arribar a casa i reprèn el son amb la sensació del lleuger mareig que l’alcohol li regala tantes nits i que l’ajuda a dormir tres o quatre hores seguides
Es desperta de cop, s’incorpora i escolta els batecs aterrits del cor sent la por que li cau damunt.
Sota el marc de la porta veu la negra silueta del vigilant i reconeix l'home que cada nit apagava el llum de seguretat d'aquella gran sala amb trenta llits de metal i una manta aspra, allà on dormien nens com ell
Les faldilles del vigilant fan una remor compassada mentre s'apropa arrossegant els peus i s’atura al costat del seu llit s’asseu a terra fica la mà sota els llençols i com una serp se li entortolliga entre les cames
Lentament li abaixa els pantalons del pijama mentre ell, rígid i quiet prem les parpelles amb força, serra les dents, espera el final mentre compta fins a cinquanta, vuitanta, mai arriba a cent
Ara ho recorda tot, ho veu, ho sent i li sembla que el corc enterrat vol sortir fora, se li enfila per arribar a la gola i empeny fins que l'obliga a obrir la boca, el deixa anar amb un gemec llarg i es queda dolorosament alleugerit com després d’un vòmit alliberador
Obre el balcó. S’agafa a la barana i respira l’aire fred de la nit de març.