La caixa del nàufrag asèptic

Capitalismo

2012-05-18T17:48:00.000+02:00

"Tot avança.

Res ni ningú para."

L'infern acolleix als més colectivistes

mentre els més continuistes salten i salten.

Mentres tant nosaltres,

aquells que no elegeixen cami marcat,

gota a gota comprimits acabem.

Davant d'un dilema som,

i només veïem els extrems,

ja que de tot parlem.

Al carrer ens deixen sortir,

però com a nens petits,

tan sols poques hores

o apaleats serem.

Ningú medita conscientment

que és injust i diabòlic

aquell sistema que compra les nostres ments

i les deforma al seu arbitri.

El carrer ens crida, però tothom vol menjar,

la por ens corromp i alarma.

Tal vegada no sigi 'llibertat'

allò que necessitem,

o almenys no aquesta...

"No se cuando nos tintaron el cielo de color azul,

pero no quiero pagar los colores de esta libertad 'democrática'."

Pensar

2012-05-13T01:35:00.002+02:00

Día rere dia la testa es dobla i s'exprimeix, com si d'un apretó de mans entre dos nens petits. Aquella jornada que la mollera no ens arriba fins els peus, aquell mig matí que no hi ha temps ni per fer una ganyota de lo entretinguts que podem estar, aquell precís instants que te dones conter de que estàs mirant al cel sense tindre ningun pensament al cap, aquell és el moment que el enteniment para, descansa, reposa, s'acomoda, "dorn" per dir-ho d'alguna manera. Passant a un lloc més decoratiu d'allò que anomenem ésser humà podem observar que a la part dels peus, turmells i cames(en general) es troba com més disgregat, més "escampat", com si d'un servici, diumenge a la matinada, del pub del poble es tractés. Passant a un lloc més ample i amb dos recoltzaments llargs on les xiques tenen dues bones raons per alçar-se cada matí, podem també contemplar i podem analitzar que es troba menys rigid, menys almidonat i inclús més RELAXAT. I ja, passant al plat fort de la nit, si observem la finosomía de la nostra faç veïem que aquesta es troba invaida per un somriure més gran de lo normal i és que pensar no ens fa gens pròspers i inclus és podria que dir que ens fa desventurats.

"Tot està mal, però no t'ho faces
més complicat tu. DISFRUTA."

Comportament

2012-05-09T15:34:00.002+02:00

"La vida passa, i mentres ella passa

nosaltres estem ocupats no fent res?

Els collons."

Nosaltres els peribles. Aquells que s'alçen d'allò més apresurats que altra cosa. Que cuide'm els nostres posats. Inclusivament les nostres prendes de vestir són totalment semblants. Les nostres ganyotes totes són anàlogues. Les nostres aficions, totes semblants, anar al cinema, jugar a futbol, veure la televisió, dormir. I després diem que no fem res.. Ens trobem en un "for" (bucle), en el que aquell que surt, es tragat per la tempestat de injuries i malsonants d'aquells que s'aferren a girar i girar...

Algun exemple, dialogats(clar) :

-1-

Era un dia solejat d'Abril, amb bon temps i pot ser inclús massa calor, un grup d'amics es troben al pub d'un xicotet poble...

- Amic 1: Avui fa una calor ¡Que tetorras!. -Diu mentre passava una xicona amb molt bon veure.

- Amic 2: I tant que si... - Diu un que mig dormia de la calor.

- Amic 3: Sí, si a eixa si que la fitxava jo p'al meu equip de nanos ¡Quina Delantera! -Diu rient-se

- Amic 4 (rient-se): Sí sí sí! Ni la del Madrid.

- Amic 2: Que podem fer hui? -Diu despereant-se.

- Amic 3: Podriem anar a jugar a futbol! allí a les escoles.

- Amic 4 (entusiasmat): Sí sí sí! Tinc ganes d'anar a jugar a futbol!

- Amic 2: Si vam anar ahir...

- Amic 1: Bueno, pero podem tornar a anar!.

- Amic 2: Jo em quedaria en casa...

- Amic 3: Tu es que eres un perro!!

- Amic 2: Ho se..

Després d'un silenci incomode, apareix Amic 5 i els 4 amics el veuen de lluny.

- Amic 1: Mira mira ja ve el Pepito, mai ix de casa, però hui s'aburriria i per allí ve.

- Amic 2: Puff.. que pesat és, sempre parlant de la natura, Ai la natura!

- Amic 4: Massa raro és...

- Amic 5: Iee Xics! Bon dia!

- Els quatre amics a l'unisono i alçant el braç - heee...

- Amic 5: Esta vesprada podriem anar a fer esparrecs,no? i ens els sopem a casa meua els 5, m'ha dit ma mare que es temporada.

- Amic 2 (pensant): Mira-lo, ja està altra vegada.

- Amic 4: Jo vull MacMerda pa' sopar!

- Amic 1: A mi el llepol...

- Amic 3: Quina animalà dius! Calla va!
- Amic 5 (pensant): Joder, no m'agrada el MacMerda...

Eixe dia l'Amic 5 es va quedar sense anar a fer esparrecs, per contra, va anar al MacMerda, encara que volia moltissim fer-los.

Ser Feliç

2012-04-21T12:04:00.003+02:00

Més fàcil que pelar un cacauet,

més difícil que sumar 2 més 2.

Més fàcil que obrir un meló,

més difícil que multiplicar 3 per 3.

Més fàcil que somriure,

més difícil que fer una redacció.

Més fàcil que engegar un televisor,

més difícil que fer una tesis doctoral.

Simplement ser feliç és més fàcil ser-ho que pensar-ho.

QUIEN ME HA ROBADO EL MES DE ABRIL!

COMO PUDO! SUCEDERME A MI!

"Sonríe aunque te duela el corazón
Sonríe aunque se esté rompiendo
Cuando hay nubes en el cielo, te las arreglarás
Si sonríes en medio de tus miedos y tristeza
Sonríe y quizá mañana
Verás el sol salir brillando para ti

Ilumina tu rostro de felicidad
Oculta cada rastro de tristeza
A pesar de que una lágrima siempre puede acercarse
En esos momentos debes de seguir tratando
De sonreír ¿Que caso tiene llorar?
Te darás cuenta de que la vida vale la pena
Si sonríes

En esos momentos debes de seguir tratando
De sonreír ¿Que caso tiene llorar?
Te darás cuenta de que la vida vale la pena
Si sonríes"

Paranoic

2012-03-22T21:20:00.002+01:00

Salir a una velada, muy larga y llena de esa lacra que tanto nos gusta a los insurrectos discipulos de este precioso gobierno. Tan solo como la luna y tan acompañado como las estrellas, las calles de Valencia se hacen estrechas. Todos sonrien, mientras algunos consumen, ya que nadie se mete y empieza la peor noche[...]

Las farolas parpadean y el cielo se estrella, se augura una buena noche. Salimos a ensalzarnos con buena compañia y unas risas, y es que hoy es nuestro dia. Queremos masticar el cielo y lamer el suelo, no literalmente claro. Buscamos un sitio donde poder masticar, literalmente, buena comida y allí, lleno de un gentío dichoso y auxiliador en pleno auge, empieza la injerta de todo tipo de afables cosas.

Después de yantar en un santiamén, procedemos a lamer, literalmente como no, alcohol no de quemar pero parecido. Brindis por aquí, otro brindis aquí y luego otro más allà, seguido de unos cuantos hidalgos. La cabeza empieza a sentirse, como decirlo, felizmente liberada de aquellos pensamientos 'obligatorios' que nos impone esta sociedad. Luego nos sentamos como a indios, y formando una esfera en 2D. Este ritual se está haciendo más que una tradición la verdad. Y al son de "Quien dice porro?" procedemos a respirar ese humo que nos nubla el cuerpo y nos abre la mente...

Cambiamos de escena. Ahora nuestro contexto es más extenso e incluso no podemos inspeccionarlo todo. Caminamos y andamos, todo a la vez, miramos y observamos aunque no simultaneamente siempre. Las calles son más luminosas que nunca, ¿Será por que hoy es fiesta en gran parte de nuestra pequeña península? Yo que se. Solo se que hoy la gente se ha aficionado a quemar el patrimonio de todos, haciendo críticas, con madera, pintura y otros materiales que desconozco, aunque buenas, inútiles.

Transcurrido parte de la noche a base de malta, llegan los dos últimos grandes desperdicios que vería en esa noche. Vuelve nuestro companyero 'Maria', y con sus encantos y sus buenos humos, comparte un poco de si con todos, ya sean chicas o chicos, ya que le gusta a todos. Calada tras calada, el bueno de 'Maria' queda totalmente 'calado' y ya todo es borroso para nosotros. Y finaliza la noche de fuegos y ignorancia feliz para nosotros. Volvemos a la caverna.

Hemos volvido a casa, no es lo mismo que hemos vuelto a casa, pero alguien lo sigue utilizando. Así que como hemos echo ya nuestra labor por la sociedad tenemos una 'hambrina de puta madre' (Aunque parezca italiano es español) y el chocolate no puede sobrar en estos momentos ya que azucar necesita nuetra sangre.
Ahora empieza mi congoja más fuerte vivida, aunque aún no sé si pesadilla o realidad....

Las voces de mi cabeza o de mi alrededor me hablan, me susurran, se hablan, se rien, se descojonan, yo itengo la cabeza gacha y mis oidos tal vez me mientan, pero ellas decian insultos varios y vejaciones algunas. Dejarme solo era su plan, y disfrutar de su noche sin mi su proposito. Y lo consiguieron, aunque tan solo, solo de buena companyia, pero lleno de malos pensamientos. La cabeza me daba vueltas y el techo incluso me parecía bonito allí en la inmensa oscuridad.

Quería morirme. Seguía escuchando, y aun no sé si verídico o cuento. Lo que tengo claro es lo que decian. Era la peor pieza de este puzle, y todos mis defectos florecieron, mira, y encima acababa de iniciarse la primavera. A mi mente no le pareció bien dormitar en este momento y más de medio día esperó hasta desactivarse, pero esto es adelantar acontecimientos.

Durante este martirio, cambie mil veces de lecho, incluso pense que sería mi lecho de muerte alguno de ellos, mi corazón se enfurecia conmigo mismo, pensaba que no podia ser tan pérfido como escuchaba, pero todo lo escuchado lo podia comprender, incluso pense una teoría para poder evadirme de sus críticas buscando en mi interior una enfermedad y me relacioné bastante bien con algunas. Una locura.

Llego la hora de empezar a moverse o morir, y lo mejor que podia hacer era ir a clase, allí me liberé un poco de esos malos pensamientos pero aún rebotaban un poco por mi céfalo. Y ahora viene lo bueno, retornando a mi lugar tenebroso y esperando un conjunto de injurias, tan solo vi el mismo grupo de siempre tan encantador como siempre y más cansado que nunca... Aún no sé si todo fue una fachada para evadirse o simplemente no pasó nada, por eso, le busco explicación a ambos lados, uno mucho más fácil de descifrar que el otro pero aún siguen siendo tabús para mi, puta timidez!

Y hoy día, después de unos 2 dias aún no se nada, pero sigo viendo sus ojos rojos y tengo miedo. Almenos aprenderé de este'abrimiento'de mente por ese humo milagroso, y cambiaré mis malos tratos con la gente, que por lo visto son muchos y algunos los odio.

"Solo sé que no sé nada" dijo alguien que ahora no quiero recordar su nombre.

¿Una cara con cruz?

2012-03-11T18:22:00.000+01:00

Al començament de tota paràbola, per la qual tota "Ens" té que passar per poder embotir la seua vida, pensem que el sacrifici i l'obstinació donaran els seus fruits, i quan siguin ben madurs, podrem recollir-los sense que ningú se'ls emporte per nosaltres.

Aquesta ocurrencia, si no hi ha cap atrocitat, passaria sense preàmbuls i nosaltres ens enduriem allò que hem cultivat més tranquils que l'alta mar. Però a aquesta història hi havia de tindre un mal final, i aquell que ha estat treballant durant tant de temps ho perdrà tot, sense saber el perquè...

Aquest aconteciment no és normal, ni molt menys, però al igual que els incidents naturals, estan predestinats a que pasen i ningú ho pot parar, ja sigui un terratremol, un tsunami o una tempestat, res pot parar-ho.

Però aquest escrit no és per dir que NOSALTRES som els que hem fet un contendre i anem a perdre'l per un cruse tan estúpid, al contrari, NOSALTRES serem eixa TEMPESTAT, que et faja tremolar més que un TERRATREMOL, i arrase més que un TSUNAMI, ja que...

IT'S OUR TIME!!

FebrEnd

2012-03-06T16:53:00.000+01:00

Tot període és consumeix inversament proporcional a la seua inaguració. Com hem dit precedentment, aquesta mensualitat, ja remota, s'inicialitzaria d'una manera audaç i amena, cosa que s'ha complert insuperablement, i per tant el colofó "d'açò" ha seguit la seua naturalessa...

No podem fraccionar en diferents punts els detritus d'aquest mes, ja que tots formen un en si, perdua de llibertat per avaricia suprema dels bens i serveis oferits per la vida, eixa seria la definició bàsica. Allò que ha fet que es defineixca així és el següent:

La fugida de companyers, amb diferent llengua materna, al seu estatge, és l'inici de tot, degut a aquesta evasió massiva nosaltres, els seus companys, havíem de fer-los una bacanal, amb totes les seues drogues de per mig. Aquesta festa necessitava que nosaltres deixarem de costat un poc les nostres responsabilitats, i per tant ara, amb la seua surtida, deguem recobrar el sentit i seguir amb els nostres compromisos. També degut a perdre un porció considerable de la nostra penya, ni si quiera hi ha prou per poder anar a fer-se una de malta amb rises i tot el que comporta.

Per això, almenys aquesta part serà aprehenguda pe'l nostre hostatge habitual, perdent un poc de color de pell, i fent més sensibles els nostres ulls a la luminiscència de la nostra Terra.

Entre tren i tren....

2012-02-29T23:59:00.000+01:00

Mai m'agradat el firmament obscur, però tal vegada, ara tingui que concedir-li una oportunitat. No parle d'aquella atmòsfera negra amb una de les doncelles més boniques de l'univers i amb els seus pretendents, tan llunyans com lluminosos per a nosaltres, sinó d'aquella esfera que ens cobreix, durant no totes les nits, del qual podriem dir que predomina l'absència de color i res és clar.

No és que ara sigui un gòtic del segle XVIII, però gràcies a la meva estada durant aquestos mesos, que no ha sigut, ni més ni menys, escassa, a aquells recintes tancats, plens de munions majors, petits i no tan escanyolits. On sol abundar mirades nervioses, ungles mossegades, rises descontrolades, cascs per escoltar música, nens plorant, llibres cansats, ulls tancant-se, inclús massa transpiracions del cos humà. Gràcies a aquestes reiteratives vegades a aquestos llocs, jo, allà d'alt he observat una veu, no precissament tènue, ni més ni menys dolça, però que ja havia pugut escoltar a reproduccions tant, visuals com auditives, on un tal B.W parlava, i aquesta era la veu que jo escoltava.

Aquell udol directe des d'aquell cel fins al meu cor, em conta moltes coses, pot ser insignificants, pot ser no tant, però d'una cosa n'estic ben segur NO VAIG A FER-LI NI PUTO CAS!
Encara que de vegades diu coses molt certes, com: "Estàs boig".

"Mai faces cas a aquella veu que diu que canvies, ho intenta-ho."

B.W

Revolta ens defineix

2012-02-16T19:09:00.002+01:00

Nosaltres ho serem tot.

Som inestables, com el temps mediterrani,

tot el món enveja la nostra vida altruista

i la cervessa corre per la nostra testa.

Poca gent vol conviure amb les notres parets,

però molts volen formar part d'elles.

Tenim l'essència de construir i destruir,

i deurien ser reconeguts per les nostres proeses.

La pàtria ens deurà emparar,

però així, també, deixar-nos volar sobiranament.

Ningú ens goberna, ja que tots som crescuts,

inclús al carrer s'observa la nostra insubmissió.

Tenim de cognom "Contumàcia",

i allà on puga'm rebel·lar-nos, estarem.

A les aules estem, però també als cafés.

Alguns estudien i altres paguen,

però tots som feliços,

sempre i quan no ens empare Gener ni Juny.

Tots intentem cortejar, però tots som seduïts,

a les biblioteques hi som, però no sempre per estudiar.

No ens busqueu a les casernes,

ens voreu més pe'ls concerts.

Diuen que estem bojos,

però tot això és mentida,

ja que, perturbat és un nivell inferior a nosaltres.

Qui som? Els que buscaran solució a aquesta crisi, però no aquí, sinó fora!

Febrer valencià

2012-02-06T21:21:00.001+01:00

2nd month, 29th days, twenty twelve year.... No tiene ¿porqué? ser un período dispar a todos los otros, pero algo me anuncia que no será apesadumbrado, ni hastiado, ni desguarnecido, sinó sus antagonistas.
Creía que después de pasar un semestre con dias afables, conprensivos, sencillos, dañinos, aciagos, canallas y pérfidos, de todas las cátedras. Ahora ulteriormente de conseguir pasar pulcro, en referéncia a la enseñanza, pública claramente, y con las ganas de disfrutar de este último cuarteto con mis insólitos amigos y mis decrépitos camaradas. Por eso mismo, esta "menstruación", será consagrada como "El febrer valencià", y nada ni nadie podrá dicir que no fue el mejor, de todos los pasados, en este primer año en Valéncia.

"Nadie odia Febrero."

B.W

Well looking back through time

2012-01-11T00:12:00.001+01:00

Nunca fui un buen amante y tampoco un buen amado. No me gustan los acertijos sin respuesta, aunque mis preguntas siempre sean de respuesta monosilábica. Nadie busca cielo debajo de mi mesa, y tal vez eso sea lo de menos. Algunas veces escupo mientras hablo, pero no por eso limpio mis ultrajes. Algun dia el sol saldrá por el oeste y se pondrá por el este, aunque ya nadie crea que la tierra es plana y tu cerebro pequeño. Un viejo verde me dijo que nadie mira las estrellas por qué quiere, y yo pienso que tal vez él sea un majareta, o ¿yo? Viajando aprendes, pero una de las propiedades de los desiertos es la oquedad. Por la noche hay más perros en la calle que por las mañanas, pero yo siempre estoy durmiendo al ocaso. Nadie se deja las luces de casa encendidas sin querer, por culpa de eso yo no tengo ningún sitio donde desenpeñar mi tarea. Internet atrapa incluso al menos ingenuo, por eso yo estoy aquí escribiendo. El cielo se vuelve rojizo al atardecer, y no por qué las nubes intenten cortejarlo. Poca gente se para a pensar en toda la gente que está muriendo ahora mismo, debe ser por qué no tienen capacidad para pensar en miles de personas. El dinero que se destina al armamento de un solo país podria salvar millones de semejantes en los países más necesitados, pero defender nuestra patria es demasiado importante. Las sillas con 3 patas podrian ser más estables si tu les echas una mano, y eso que los objetos y los humanos son parecidos. Los cuadros nunca quisieron exteriorizar ningun sentimiento, pero se ve que a sus espectadores, sí. El hacer música nos diferéncia de los animales, pero en cierto modo ellos llevan más música dentro que nosotros. El ser humano vive menos que un arbol, pero aquí gana quien corta primero al otro. Los rios nunca llevan a un mar abierto, a veces nos encierra en nuestra propia habitación durante dias, como un afluente más. El mundo seria mejor si acatasemos bien todas las leyes, pero seguiria habiendo gente buena i gente mala. Los diccionarios nos muestran que 88431 palabras son mucho más de las que conocemos. El agua embotellada es como el libertario encerrado, nadie consigue lo que desea ser. Las montañas nos tapan las ciudades, y un cuerno, las torrecitas nos tapan la verdadera belleza. Nadie busca cariño en un puticlub, pero tampoco en su matrimonio. Los hijos salvan muchas vidas aburridas, las pintan de colores. Nadie dijo que fuese fácil ser médico, pero tampoco que era tarea de Tom Cruise. Las películas de comedia son parecidas a las de miedo, aunque no esten en la misma bobina. Alguna vez le diste leche a un gato hambriento, pues en el mundo no pasan hambre tan solo los gatos. Hay enfermedades incurables pero retretes que te limpian el culo solo. Escribir por escribir sirve para evadirse, pero para rehuir de las cosas ya estan los cobardes. No hace falta tener mil amigos para divertirse, tan solo uno con el que reirse de los demas. Limpiar ha cambiado de significado ultimamente, ahora se limpian las calles de aquellos que tiene un poco atezada la piel. Libre mercado para aquellos que tienen dinero, pero no para los que de verdad necesitan vender algo para sobrevivir. Un yonki es uno que se mete de todo y vive en la calle, si te lo metes en tu mansión de 10 millones de dolares eres un famoso. Ultimamente en el mundo un condón se rompe cada vez que a alguien le dicen que es estéril. Nadie deberia concebir un niño si no lo quiere, aunque siempre sea más importante seguir los pasos de aquel que está arriba, que lo entiende todo mejor. Una operación tiene más posibilidades de ser un fracaso que que se corte la transmisión durante un partido de la Champions.
La gente inventa cosas que cree verdaderas, y a veces falla, pero yo creo que no me equivoco esta vez. Suspender un exámen es fácil, aunque se trate de parbularios, ya que es más fácil parecer idiota que en demostrar lo contrario. Las redes sociales nos encierran, tal vez por eso se llamen redes. Los comediantes tienen una formula "matemática" para hacer reir a la gente y no me refiero a su creatividad. El mundo ha estado dividido en estratos, ayer, hoy y mañana , y el mio no corresponde a ninguno de los actuales. La música ha evolucionado, me parece más bonita la que hacian los Homo Erectus que algunas actuales.

Y yo sigo sin saber por que he escrito toda esta "SHIT".

Temps moderns...

2011-12-11T19:22:00.000+01:00

Hi ha tràngols en la vida, aquells en els que poc falta a la nostra testa per declarar-se "desactivada per asumptes personals", són dels que jo parle, no d'aquells en els que estàs contagiat per la grip A o en depressió perquè el teu equip a perdut un partit. En eixos instants en els que no saps ni tan sols si estàs viu o mort, a casa o al carrer, al llit o a un exàmen. No és que comprenga aquestes cojuntures per les que et transporta l'enteniment o el cos en si, però tal vegada ja haja pasat més de dues vegades i puga traure una observació, encara que no molt clara (com veureu), però és una PUTA MERDA.

Tal vegada no siga comprensible tot açò, ja que a més jo pase per aquests tràngols actualment i delirar seria poc comparat en el que estic fent. Però vull buscar una solució. Tal vegada no la trobe mai, o sí, no ho se.

Degut a que estic aquí escrivint el que se'm passa per baix dels ous, un diumenge per la tarda, podria dir que aquesta és l'última ètapa de tot açó descrit en anterioritat, pot ser no. El que si se, és que el antecedent grau, no és ni més ni menys bònic i com ja he dit abans, vull remeiar-ho.

"Què és el que et passa, literalment?" Ningú em fa la pregunta, però si posem per cas que algú em preguntés, la meva resposta seria, adecuada o no, que és aquell moment en el que tens tanta cosa per davant que colapses, com el meteorit que va "extinguir" els dinosaures, amb tu mateixa i ja res té un sentit concret, tot et passa per baix dels ous, com aquest escrit, i tot comença a surtir mal, si es pot dir que alguna vegada surtia bé.

Bueno tot acò per avui, trobe que dormir em vidnria bé, encara que no faça ni falta...

Agur.

Endevina-ho

2011-11-17T23:57:00.001+01:00

Trepa montañas,

prolongadas y inacabables cimas.

El cielo no es un problema para ella

y aun menos los edificios.

Puede combatir con semejantes,

y no siempre se utiliza de forma adecuada.

Nadie la ve, pero la escuchamos

incluso cuando hacemos oidos sordos.

Puede romper corazones,

y pocas veces los arregla bien.
Necesita de nuestros movimientos,
para sentirse realizada.
A veces sonrie,
aunque malas noticias también trae.
Muestra nuestros deseos,
y nuestros temores no se los deja.
Sirve para amancebarse,
y no se alimenta de nada.
Es omnipresente,
allà donde humanos haya.
Tal vez, no siempre sirva de mucho
pero sin ella nadie viviria.
Los animales la utilizan,
las plantas no tanto.
No la olerás nunca,
aunque puede ayudarte a recodar un aroma.
No siempre lleva el mismo ritmo,
ni tampoco la misma intensidad.
No se puede encerrar.
¿Qué és?

"Nuestra voz, que por culpa de no poder encerrarse,

no retumba en los oidos de nuestros gobernantes."
B.W

¿Democracia? Basta ya!

2011-11-07T21:41:00.000+01:00

Atracciónes de feria, esa es la mejor forma de delimitarlos. ¿Y nosotros tenemos que elegir cual es el mejor vagón para jodernos menos? ¿Y si no quiero entrar en este "parque de atracciones", que se menciona "multicapitalismos"? Solo te digo Vaffanculo.

Nos prometen, a base de anuncio, que nos "sentiremos más libres". Además, nos dicen que el trayecto, serà elegido por nosotros mismos, segun nuestro vagón más electo. Luego, a base de estafas, nos encierran en un vagón durante unos 4 años, con posibilidad de que este vagón se desplome y cambiar por otro, aunque no mejor y ¿cambiar de atracción? Casi imposible.

Cada vagón lleva en su interior diferente organización, algunos permiten que se sienten todos por igual o almenos lo intentan, y otros hacen que una minima parte de los clientes(los que más paguen por la entrada) puedan ver todo el paisaje des de lo más alto de la atracción y los que no tenian ni para la entrada (obligatoria pagarla) se hundan en lo más abismal del vagón y esten tan apretados que no puedan respirar. Aunque esta no son los unicos vagones que puedes elegir, los otros no se fabrican en cadena y hay muy pocos, por lo tanto estos dos son "los más elegidos".

Luego, si consideramos que todo el mundo debe ir a la "atracción y vagón seleccionados", aunque la mitad de la gente no quiera ni ir a este "parque de atracciones", deducimos que lo que pone en el anuncio de la atracción "Libertad" no es más que una mentira. Y aunque todo el mundo lo sabe aun siguen yendo a este "parque de atracciones".

Todo esto es por culpa de la normativa que siguen estos "multicapitalismos", ya que los "multicapitalismos" controlan todas las "atracciones" e incluso les ordena como deben de ser de "bonitos" estos trayectos sin fin...

Sonriu-me

2011-10-30T03:13:00.000+01:00

Era ja tard, i els estels fugien del perplex abisme. Unes gotes relliscaven pe'l rostre malferit d'una rabosa, tal vegada cap pressa havia pugut aconseguir aquella nit, tal vegada tantes presses duia ja que el cap no entenia ja ni el que volia. No es tractava d'ell o d'ella, el dilema, sinó que aquella nit una de totes les existencies, patia més que mai a la seva vida. Tampoc buscaria consol, ja que allà dalt, on els pardals més valents els costa pujar, ninguna ànima podia haver un diumenge a les 4 del matí. La seva bellessa no era ni més ni menys que la d'un model a seguir, i els seus ulls es podien confondre amb la mel dels óssos. Prompte un llamp passava per aquell context trist i ombrívol, i si més decadent no podia ser, començà a xispejar. Gota a gota, aquell cos cansat de sanglotar, començava a mullar-se començant pels cabells i acabant per la roba interior. Ja res podria tornar-li aquell somriure tan bonic que deuria tindre, però uns instants després de tan sols escoltar el ripequeteig de les gotes caure al ferm sostre d'aquell gratacels, s'alçà i emprengué marxa cap a la vora d'aquests 250 metres d'altura. Ja tan sols el cel seria responsable dels seus actes i pot ser ja ningú tornaria a veure feliç a aquesta cara bonica. Pensament de suicidi en ment, peus a mil·limetres del òbit, quan de sobte un soroll s'escolta a tots els racons, un aire de Ray Charles passa per la nuca d'aquesta, persona, i es posa a cantar i a ballar, cridant amb la veu desgarrada de tant llagrimejar, però algo en aquesta és diferent, un somriure plena aquesta vegada el seu rostre, i aquesta vegada ningú li'l l'arrabassarà...

"Dona igual qui sigues,

la música sempre et transportarà a un món millor,

deixa la música fluir per les teues dents."

B.W

Bona nit a la matinada i massa ulleres a la festa.

2011-10-29T00:11:00.000+02:00

"Carpe Diem, diré una hi altra vegada."

Hi ha vegades que el cos no t'al·lega cap altre sentiment que el d'anar a fantasiejar a un altre lloc més reconforant i més paral·lel al terra. Allà on un viu, tal vegada, més hores del que voldria. Però aquest torn no és la sensibleria, del meu tot, la que domina els meus moviments. És el meu enteniment que, fixant-se amb un tòpic literari, vol controlar el meu cos per dur-lo a fer una contingència en tota regla. Eminentment, en el albor d'aquesta peripècia, hi ha un limitat grau de vacil·lació, però aquest és vençut tornant a cavil·lar sobre aquest tòpic passat. No per tant vol dir que ja no tornarà a manifestar-se, aquest tanteig entre l'enteniment i els sentiments, al llarg de tot el crepúscul.

Aleshores, en aquest precís instant, els meus gambals busquen desassossegats com poder substituir aquest sentiment de lassitud per un altre, fraudulent, però antitètic a aquest. I no hi ha altra entitat més afable per estafar els sentiments somàtics que la noia Drug, aquella que et canta cançons dolçes per a arrastrar-te fins a ella, després et despulla provocante ereccions extremes, i al final t'obliga a tornar a frecuentar-la fins libar-te fins i tot l'ànima.

Per tant yuxtaposant tots aquests esdeveniments, el colofó obtingut serà una faç degradada, amb ulleres fins el melic, però amb un somriure d'orella a orella, i volguent tornar a frecuentar els servicis de l'amiga Drug...

Fins que un dia, l'enteniment no tinga que tornar a lluitar contra el sentiment de cansanci, sinó contra la xacra produida per TU.
Perfecta donzella Drug!

Brindo alla tua salute

2011-10-23T15:02:00.001+02:00

Al despertar, i notar que la veu s'ha oblidat completament de tu, que les cames descansen, com si haveren arrastrat sacs de 50 quilograms, i que a la gola tens un regust aspre d'aquella malta, que feia ja més de 10 llunes plenes que no la degustaves de tal manera, es en aquest moment quan la ment dibuixa un esbós, si es pot dir així, de tot el que feres abans de l'últim ocàs. I el millor d'aquest, és que no hi ha moment que no aparegui el teu somriure o el de tots els altres individus que t'acompanyaven a brindis de jarra de cervessa.

"Brindarem amb cervessa, per la cervessa."

B.W

Gato negro

2011-10-09T19:10:00.001+02:00

No, no soy el más dichoso de todos. Tal vez, como me dijeron, tengo la ventura que me merezco. Pero, ¿puede alguien obtener un poco de migaja sin un trueque equitativo de por medio? Claro que sí, hay muchos gobernadores en todo el planeta tierra. Aunque estos no sean la mayoria, son almenos los que mueven nuestro astro, y los otros que les den por el culo.(...)

No puedo yo gimotear por como se desenvuelve mi crónica. Debido a esto, tal vez debería observar mi contexto de una manera más sensata y repartir mi dicha con aquellos que paliaron mis defectos y me acrecentaron como semejante, hasta llegar al punto de expiración. (...)

Dame un poco de tiempo y postergaré mi ambición para poder estirar tu contento, hasta el edén, si eso fuese contingente. Y no serás tú el único en recibirlo, ya que mucha gente brindó un lapso de su aliento en agravar mi dicha. Tú mismo puedes ser el próximo, si alguna vez quisieras compartir tus palabras conmigo (...)

"El que no sabe gozar

de la ventura cuando le viene,

no debe quejarse si se pasa."

Miguel de Cervantes Saveedra

Indibidualismoa (E)

2011-10-02T13:21:00.002+02:00

Invariablement, el meu enteniment no deixa ninguna peça per cargolar. Per tant, aquesta premissa no deuria ser una excepció. Si unirem aquesta amb la meua conclusió, trobariem tan sols una contradicció, per tant he de buscar aquella idea que transforme aquesta proposició en una difenrent fins a acoplar-se al colofó, ja sigui eliminant-la o deixant-la apartada de tot dictamen.

Aquest supost, no seria ni més ni menys que aquell que de manera involuntaria i descontrolada, em dissocia dels altres, ja siguin: amics, familiars, coneguts o enemics, degut a que el meu conscient determina que tot sol també puc arribar fins a la deducció adecuada. Tal vegada aquesta sendera no sigui del tot erronea, però no és la totalment acertada per a arribar fins la meua conclusió. Així que, cambiar aquest mètode és vital per poder avançar tranquilament.

Per cambiar aquest intinerari, primer hi ha que buscar en el preàmbul del dilema, i aquest no és altra cosa que el desmesurat autarquisme que els meus progenitors m'inculcaren des de petit, que mirant des d'altre punt ha sigut molt favorable per conseguir ser com sóc, però aquesta abundancia d'autonomia, ha fet que gent apreciada per a mi quede fora dels meus plans, cosa que em desagrada de mala manera.

Ara tan sols es rebuscar, per llocs desconeguts, la manera de seguir una conexió adecuada per a borrar aquest dilema o com hem dit abans, arraconar-la. I per a això primer tindrem que començar a discurrir amb els altres i no tan sols amb mi mateixa.

"Serà ardu, però excel·lent el colofó que obtindrem."

B.W

No me cambies de tema. Ostia Puta!

2011-10-01T12:48:00.000+02:00

Despierto y miro mi dechado.

busco entre mi penumbra el cielo estrellado,

aquel que me haga mirar la tierra plana,

y la bonacible agua resoplar por mi nuca.

Solo en los charcos me reflejo,

y ya las sombras me rehuyen.

Subo allá donde el silencio es un trazo,

y voy que me tiro por el pozo.

Dale un respiro al corazón,

entiende que no es continuo el absoluto suspiro.

Abreme las puertas de tus piernas,

allí donde lo invisible es sinonimo de placer.

Empezar por el final,

para no encotrar el principio.

Razonar para detrozar.

aunque sea un principio de la embriagación.

Vamos, que nos vamos,

esto empieza a ser imposible,

y ya nada sale de nuestras reflexiones.

Cierra y rompe.

"No escribo lo que quiero,

tan solo es lo que se manifiesta."

B.W

¿Me la sudas? Dimelo

2011-09-28T20:03:00.000+02:00

Duda, pregunta, cuestión, incógnita, dilema, ejercicio, enigma, rompecabezas, asunto, disgusto, preocupación, contrariedad, dificultad, contratiempo, inconveniente, obstáculo, impedimento, traba, nebuloso, ambiguo, cuestionable... Tantas palabras para describir una misma situación, pero también podemos buscar más y encontramos que, satisfacción, remedio, resolución, conclusión, resultado, desenlace, fin, término, reparación, arreglo, recurso, medida, salida, final, acuerdo, compromiso, salvación, alivio, todas ellas y muchas más describen otra situación con la cual desglosariamos las anteriores dichas [,,,]

"Tanto queremos ver,

que al final no observamos

nada por miedo a equivocarnos."

B.W

Anti-moda

2011-09-18T14:19:00.002+02:00

Tal vegada, mirant el present i el passat, podriem dir que jo continc un axioma un poc, descontrolat, diria jo.
Aquesta màxima, seguida pel meu enteniment a força involuntaria degut a la meva inconsciència verificada, no és ni més ni menys que realitzar de manera totalment desordenada i antagònicament tot allò que la gentada, lúcida o miop, realitza seguint uns criteris donats per l'alt comandament del consumisme.
Inclús deixant de costat, de vegades, coses realment entusiasmants, jo he seguit i per ara segueixc aquest arquetip i trobe que d'alguna manera o altra deuria cambiar-ho, ja que a la meua mollera, massa contradiccions es fan veure (...)

"Controles el meu cap desde l'exterior,

veu versàtil, però no conseguiràs cambiar

allò que realment pense fins que no me mates."

B.W

Achieving happiness

2011-09-10T20:37:00.001+02:00


"Comprate un cambio de marchas."

No canvies de pensaments diria la multitud. Comportat el millor posible, diria el totpoderos que tot vol tindre-ho dominat. No sigues egoista diria el firmament. No et deixes dominar dirien els més sensats. No competisques dirien els més assossegats... Però quins tenen més raó de tots? I perquè? Tal vegada siga millor ser avariciós per augmentar el nostre patrimoni. Valdria la pena ser altruista per conseguir allò que li diuen "arribar al paraís". No podria ser submís, si el que vull és fer això que ambicione. Deuria ser perseverant per poder trionfar en el món dels èmuls...

I si el únic que vols és disfrutar en tots els periodes d'aquesta vida? Harmonitza't.
Això deuria fer. Però hi ha moltes maneres d'imbricar-se a cada època d'aquesta vida, i algunes d'elles escarneixen a gent que res a fet per merèixers aquest escarment. Doncs eufonia't també amb els del voltant.

Algú diria que aquesta seria la solució a aquesta ressenya, però jo no hi estic d'acord. Jo crec que hi ha unes coses a l'enteniment humà, que no deurien cambiar, ja siga per ser més feliç o per fer feliç a altres persones. Aquests li anomenarem fundaments. Fundaments que diuen: Una persona ha de respectar i tractar per igual, ja siguin persones de diferent sexe, de diferent lloc, de diferent pensament, de diferent familia o amb condicions distintes a les teues.

Aleshores com s'ha de fer, aquesta combinació de pensaments, per poder disfrutar durant tota la vida, però sense molestar directament a cap ànima del voltant i complir aquests fundaments? Degustar totes les possibles alternatives...

Veus? Potser siga aquesta la veu principal d'aquest dilema. Tu que penses? així serà la manera en que observem de prop totes les tèsis y antítesis del asumpte.
Això sí, mai deus deixar de autocriticar-te, no et deixes portar per la gallardia de temps propicis i escolta la veu del canvi fins que la mort et vinga a buscar...

"No canvies mai, crec que em va dir algú.

Ho senc, la meva vida serà un canvi continu,

en el que un no serà millor que l'altre,

simplement serà un canvi més,

fins trobar l'indicat."

B.W

Gracias, mi incorruptible Bienhechor

2011-08-17T00:57:00.001+02:00

Nunca pense que esto acabaria como yo queria.

Ahora me levanto siempre con el pie derecho,

y de echo tu también lo haces.

Mientras por encima de nosotros pasa el tiempo,

a nuestro alrededor la bonanza nos camela.

Ahora el cielo de las mañanas es sosegado

y ya no llueve más sobre nuestras cabezas.

El verano nos abruma, y ya el futuro nos la pela,

queremos vivir cada día como si fuese el trasero.

Y ahora más que nunca queremos probar,

probar nuevos experimentos, con nosotros,

con nuestros cuerpos y con nuestras almas.

Si ya lo dijo la vieja canción de Soul.

Siempre no durará este tiempo bienhechor,

pero tal vez, gracias a nosotros mismos,

podremos sobrevivir, ya que mi mano es tuya,

y ya nadie comprende estos terminos,

en los que uno puede dar todo sin pedir nada a cambio.

Tal vez en el futuro mis palabras sean cognoscibles,

por ahora me conformare con el discernimiento tuyo,

mi gran y maldito Ambrosio.

Punto y continuará

"Tan difícil es la palabra amigo,

que nadie entiende su representación?"

B.W

Interludi de temps passat, que passat ja és...

2011-08-13T17:45:00.001+02:00

D'una veu tènue, però tenaç a la volta, la meua ment s'envolta. Ple de mals pensaments i de bons records, ella mai s'assenta, però és aquesta veu subtil i consistent la que seguida de moviments totalment harmònics d'uns aparells trascendentals, ella pot empapar-se de raciocini acertats i molt poc pusil.lànimes, en el que jo a poc a poc puc deixar enrrere somnis passats, i empastifar-me amb sons metafísics. Aportant-me tot aquell assossec, que en aquell món exterior, allà on tots es relacionen i interactuen per tal d'allunyar-se de la realitat, del que jo forme part, ningú pot obtindre, ja que tanta informació satura la ment i simplement no tenim temps per a altres coses, que de totes formes ningú, tan sols un mateix, podria concebre com un pensament raonat i no, com un simple una bogeria.

Escrit tot allò que crec convenient, no pretenc que ningú em comprenga, ja que com hem dit abans aquestos pensaments tan sols els puc comprendre jo mateix, i tots aquells que en realitat viuen el meu dia a dia, sí, aquell maleït Ambrosio, clar està. Per això concluït aquest periode de temps en el que estic aquí sol, amb la companyia d'Ambrosio. Puc posar-li punt i final a aquest interludi de temps, del que no estic ni més ni menys orgullós, tan sols ha passat, com passa la meva vida, caudalosa i rapidament. ohh! minuts enrrere, gràcies per acompanyar-me allà on sóc, i gràcies veu tènue i tenaç, se que tu mai desapareixeràs d'aquí. Fins l'altra.

"Somric, com sempre,

però avui crec que cada vegada

és més petita la meva cara."

B.W