La cuina de sempre

Bismarck de nata amb llustre

2012-03-13T14:41:00.002+01:00

Uns postres tradicionals d'aquells que fan Diumenge...dels de tota la vida...i que ara costen de trobar.
Que és molt elaborat?...jo no ho crec pas. No és més que brioix amb nata.
Però amb això passa com amb d'altres grans postres de pastisseria d'aquest país i que tenen dos adversaris: les persones que es pensen que és pecat menjar-los per què engreixen molt i els pastissers que no volen o no saben fer-los.

Avui us mostraré com fer un Bismarck en la seva versió més senzillota i que és decorat amb sucre llustre.
Tinc un altre Bismarck (que he congelat) i que el faré cremat (amb iema pastissera). Quan el tingui us l'ensenyaré. A mi particularment m'agrada més, però clar, has de tenir feta la iema prèviament.
Tots sabem que el brioix amb nata és molt bo, però es que feia molt de temps que no el menjava i (denou) m'ha sorprès gratament saber que és molt més bo del que recordava.
El brioix amb nata és una d'aquelles combinacións excel.lentment trobada.
És d'aquelles coses que lliguen...per definició....com la taronja amb el xocolata.
En aquesta ocasió, i com en d'altres elaboracions de brioix, partiré que ja tenim feta la pasta de brioix. No em fareu explicar com fer-lo cada vegada, no?...per això us recomano la lectura prèvia de la recepta de brioix.
Som-hi nanos!!!

INGREDIENTS
350gr. pasta de brioix
un grapat d'ametlla filada
400gr. nata per muntar
100gr. sucre
sucre llustre
1 ou batut

ELABORACIÓ
Com sempre, començarem preparant la pasta de brioix.

Us recomano la lectura prèvia d'aquesta recepta de brioix.

Si teniu amassadora molt millor. A mà...costa una mica.

Un cop tenim la massa feta i reposada 10 minuts....en farem boles de 350-400gr. que també deixarem reposar uns 10 minuts....així perdrà el nervi.

Ara l'estirem...

...i el deixem una mica més gruixut del mig que de les puntes...

El podeu aixafar una mica per assentar-lo millor a la safata del forn.
Ara serà qüestió de deixar-lo llevar de 2 a 3 hores (depenent de si és estiu o hivern).
Altrament, podeu utilitzar la tècnica d'Accelerar el procès de fermentació.

Ja el tenim llevat.

Ara serà qüestió de pintar-lo amb ou batut, amb molt de compte de no abaixar-lo.

I decorem amb una mica d'ametlla filada.

Ja el podeu enfornar a uns 190º graus....durant uns 13-14 minuts. Molt de compte que es cremi molt ràpid, no us despisteu.

Ja el tenim cuit. El brioix és millor pecar de cru que de cuit.

N'he fet dos, un per avui i l'altre per congelar.

Deixeu-los refredar al taullel i desprès ja el podrem obrir per la meitat.

Ara ja és qüestió de mutnar la nata amb el sucre.

Poseu el Bismarck sobre cartró i blonda.

La batedora a màxima velocitat.

Mentre, prepararem una mànega pastissera amb un cornet estriat.

Ja tenim la nata....i omplim la mànega.

No cal fer roses ni filigranes...nomès volem farcir-lo amb abundant nata...

Així.

...que tingui volum.

Col.loquem la tapa i l'assentem una mica.

Poca coca més. El podeu farcir amb trufa clara muntada o combinat amb nata.

Poseu-lo al congelador. A mi, personalment, m'agrada més la nata congelada, però si no...treieu-lo 20 minuts abans de servir-lo i ja està.

Recordeu de tirar una mica de sucre llustre.

I ja el tenim.

A que ara us en menjarieu una mica?

Si la nata no està congelada, talleu-lo amb compte de no fer sortir la nata pels costats. Ës recomanable utilitzar un ganivet de serra.

Aquestes postres no s'entendrien sense l'acompanyament d'un bona cava català....molt molt fred.

Bon Profit !!!

Cuetes de rap rostides sobre tallarins amb tòfona

2012-03-09T08:35:00.001+01:00

Com us haureu adonat, a mi m'agrada molt combinar la pasta amb el peix.
Avui us proposo una recepta que integra una variant del rap rostit que fa en Carles Gaig però fent la reducció amb Pedro Ximénez i amb una base de pasta saltejada (tallarins) amb virutes de tòfona de bosc.
D'aquells plats agradables que tant bé li senta una copa de de bon vi...(o a l'inrevés).
Com sempre, i si no dic el contrari, totes les receptes estàn pensades per a 2/4 comensals. Més aviat 4, ja que procuro fer de sobres per congelar i menjar entre setmana.
Espero que us agradi.

INGREDIENTS
8 cuetes de rap
1 patanaga gran (o 6 minis)
1 escamarlà per persona
un grapat de cebetes mini
un grapat de tomàquet xerri
1 copeta de vi dolç Pedro Ximenez
1 got de brou de pollastre
1 got de brou de peix
2 fulles de llorer
1/2 tòfona negre de bosc picada
oli d'oliva
sal

VARIANTS:
- Podeu utilitzar vi ranci en comptes del Pedro Ximénez

ELABORACIÓ

Primer de tot prepararem un brou de peix.

Jo he utilitzat un cap de lluerna que tenia, unes espines variades, crancs, galeres, etc...
Us recomano la lectura de les receptes fumet de peix i brou de peix vermell.

D'altre banda, poseu a coure els tallarins amb aigua, un raig d'oli, sal i un parell de fulles de llorer.

Un cop cuits, els reserveu per més endavant.

Tenim aquestes cebetes minim que haurem de pelar.

La millor manera és escaldar-les prèviament i podem aprofitar l'aigua de bullir la pasta.

Deixeu les cebes un parell de minuts a l'aigua...

...i les retireu...

Un cop fredes...es pelen soles.

La pell surt molt fàcilment.

Netejarem les nostres cuetes de rap.

Aquestes trobo que són massa petites, però les altres ja eren massa grans. Jo us aconsello trobar una mida mitjaneta. De pastanagues mini tampoc n'he trobat, així que les he fet tallant una de gran.

Tampoc he trobat tomàquets xerri (quin desastre, eh?)...però aquestes coses ja passen. Ja veieu que no també tinc els meus "problemets". He utilitzat uns tomàquets de penjar, que li aportaràn un gran sabor.

Com ja sabeu, sempre tinc brou de pollastre congelat. Amb un tros com aquest en tindrem prou per barrejar-lo amb el fumet de peix.

Mentre es fa el brou de peix, a mi m'agrada apretar els crancs i les galeres per extreure'n tot el suc.

Ho podeu fer amb el mateix cullerot, o encara millor, també els podeu treure, posar-los en un "xino" i utilitzar una ma de morter.

Aprofitaré per escaldar els tomàquets i les pastanagues també.

Ho reservem juntament amb les cebetes.

Ara colem el brou de peix.

El barregem amb el brou de pollatre i ho escalfem una mica. Rectificarem de sal si cal.

En una paella amb unes gotetes d'oli, saltejarem les cuetes de rap ja salades i empebrades.

Fins que estiguin daurades. La idea és marcar-les, no cuinar-les.
Amb els escamarlans fem el mateix (se'm ha esborrat la foto!!!!).

Ara incorporem les cebetes, els tomàquet i la pastanaga i deixem un foc mitjanet.

Podeu utilitzar un vi ranci qualsevol, però he volgut incorporar un toc més dolç al plat i fer-ho amb Pedro Ximénez. Us ho recomano.

Tireu un bon raig...com un got de tallat ple.

I flambegeu-lo, però amb MOLT DE COMPTE !!....i teniu la tapa preparada per si cal ofegar el foc.

Passat un parell de minuts pararem el foc i ho diposarem tot en una safata pel forn o en una cassola gran.

La distribució dels elements no és una qüestió estètica, ja que desprès els tornarem a passar a la paella. Però la cocció es reparteix millor si hi ha distàncies equitatives entre cada tros.

Ara incorporem el brou a la safata i ho poseu a coure al forn, a uns 190º graus durant uns 8-10 minuts.

Passat aquest temps, passarem a la paella una ració, es a dir, la quantitat per a servir un sol plat, ja que tot no us hi cabrà (si teniu una paella molt gran, doncs si).

Tapeu-la i deixeu reduïr el suc.

Poc a poc s'anirà evaporant...

...fins que quedi poc suquet....tampoc s'ha de consumir tot...

...heu d'aconseguir aquesta textura caramelitzada....tan suculenta. Ja tindreu llest el peix.

Ara, prepararem la pasta amb tòfona . Aquestes trufes en conserva les podeu comprar en qualsevol gran superficie avui en dia, però si es fresca, molt millor clar.

Els tallarins ben escorreguts d'aigua.

Piquem mitja tòfona...ja que tenen un sabor molt intens.

En una paella amb unes gotes d'oli saltejarem la nostre pasta...

...i incorporarem la tòfona. Remeneu-lo tot i deixeu fer uns minuts. Que quedi ben calent.

Col.loqueu una base de pasta en el plat...

I a sobre, distribui-ho les cuetes d rap, les cebes, la pastanaga....

...els tomacons....

...i amb la poca però intensa salseta que us quedi...regueu tot el plat.

Un polsim de julivert picat per sobre....un raig d'oli d'oliva i a jalar.

Un plat atractiu, eh?...i bo de collons.

Ummm....

...i la tòfona...qué bona...és com menjar-se el bosc.

La pasta adquireix tots els sabor d'un plat del tot mediterrani.

Com sempre, un vinet blanc o rosat....però molt molt fred...farà de la combinació...allò que en diuen alguns de...."Esto és media vida!!!".

Trena salada de brioix

2012-03-08T13:44:00.000+01:00

Avui he fet un parell de Bismarcks de nata i amb el brioix que m'ha sobrat he improvisat una trena de pernil dolç, formatge i sobrasada.
El resultat ha estat asombrós. Ha agradat molt a tothom, ja que l'he servit per a fer el pica pica abans de dinar.
Us recomano servir-lo acabat de fer, una mica calentó i tot.
Us aconsello veure prèviament la recepta del brioix.
No cal dir que el farciment el podeu fer del que més us agradi (frankfurt, pernil salat, xoriço, formatge blau, carn rostida amb bolets, etc,etc..).
Arreplegueu tot el que us sobri per la nevera i feu neteja, però intenteu no llençar el menjar...que sempre sap greu.

INGREDIENTS
300gr. pasta de brioix
1 tira de pernil dolç gruixuda
3 tranxetes
sobrasada de Mallorca
1 ou
llavors de sèsam

ELABORACIÓ

Abans de res preparem el brioix tal i com us indico en la recepta del brioix.

Un cop hagi reposat 10-15 minuts, farem boles i les deixarem reposar el mateix temps.

Partim la bola per la meitat i fem dues tires...

Estireu-les bé i desprès aixafeu-les fins que quedin molt i molt planes.

Ara farcirem cada tira de brioix

Una amb pernil i formatge

...i l'altre...amb sobrasada de Mallorca...

...i formatge.

Perfecte. Ara les hem d'enrtollar per separat.

Amb una mica de paciència...anirem enroscant fent una lleugera pressió.

Procureu que no se us trenqui i que el farciment no pugui sortir.

Amb les dues tires farcides, farem una trena.

Com les de tota la vida, vaja.

Ara és qüestió d'unir tots dos extrems i formar una circumferència a mode de tortell. Si voleu la podeu deixar recta o tallar-la en dos trossos.

Baitu un ou i pinteu la trena

Com que és un brioix salat...li anirà molt bé una decoració com les llavors de sèsam.

Molt bé.

Ara, una de dues...o deixeu llevar el brioix durant 3 o 4 o 5 hores o utilitzeu la tècnica de convertir el forn en una estufa. Com sempre, us aconsello llegir el consell "Com accelerar la fermentació del llevat".

Un cop el brioix hagi doblat el seu tamany ja podrem preparar el forn per coure'l.

A uns 190º graus....estarà bé.

Vigileu bé el brioix que de seguida es crema, però uns 10-12 minuts segur hi estarà.

I ja el podem servir en cartró i blonda.

Per dins, es dibuixen el pernil i la sobrasada.

Està molt bó, titots....i el podeu fer per esmorçar, berenar o dinar.

Bon Profit !!!

Romesco de lluerna

2012-03-07T08:24:00.005+01:00

Per a molts el romesco és una salsa que es posa als calçots...i poc més.
Tècnicament, això no és del tot correcte.
Com veureu, és cert que el romesco és una salsa. Però la salsa pels calçots se'n diu salvitxada i no romesco. Jo penso que podem obviar aquest tecnicisme ja que jo mateix sòc el primer que parlo de "romesco" en les calçotades. Es com quan parlem de "moixernons" quan en realitat són "camasecs". És una errada que està com acceptada, oi?.
El nom de salsa romesco és més apropiat pel xató.
I anem a complicar-ho una mica més: el "romesco" (o romescada), també pot ser un plat de peix.
Romesco, remescló, all cremat, caldereta, bullinada, suquet de peix....tot són lleugeres variants en el nom d'un mateix guisat de peix i que depen de la zona i de la incorporació o no d'alguns ingredients com la patata, picant, més o menys marisc, picada, etc...però tots de contingut i elaboració molt similiar.
Avui us porto un plat típic del Tarragonés: el Romesco de peix.
Resumint-lo (a l'engròs) seria com un suquet però afegint al fumet una bona quantitat de salsa romesco (o salvitxada).
Jo no l'havia fet mai aquest plat i m'ha fet gràcia aprofitar una lluerna de 2kg. (cosa que no acostuma a passar) que he trobat al mercat.
La lluerna és un peix que, en la meva opinió, té un gust força peculiar i pot resultar una mica arriscat fer-lo per molta gent. Dit d'un altre manera, no és de les millors carns del mar i té moltes espines. Però està bo i fa un brou molt gustós.
Si voleu anar a lo segur, jo us recomanaria fer aquesta mateixa recepta però amb un altre peix blanc de carn dura, com el rap, el turbot o el mero....o fins i tot amb escòrpora.
En qualsevol cas, estava molt bó, es clar, encara que tots tenim les nostres preferències de peix, oi?
Aquesta recepta és per a 6 persones.
Que vagi de gust.

INGREDIENTS
1 lluerna gran (de 1,5kg o 2kg)
salsa romesco
8 gambes vermelles
un grapat de musclos
un grapat de cloïsses
2 calamars tallat
julivert
3 alls
brou de peix (afegin-t'hi el cap de la lluerna)
oli d'oliva
sal

VARIANTS:
- Si no voleu, no cal enfarinar i fregir el peix
- Podeu utilitzar romesco ja fet, però és millor fer-lo al moment
- Podeu incorporar unes cebetes mini
- Utilitzeu altres peixos pel mateix guisat

ELABORACIÓ

Començarem per preparar el fumet de peix amb el cap i les espines de la lluerna.

Ho acompanyarem amb uns quants crancs de platja i unes galeres.

En una olla amb abundant aigua i una mica de sal, posarem el cap de lluerna.

Aprofitaré per afegir unes espines de llenguado que tenia al congelador.

Incorporem els crancs, les galeres, una fulla d'api, un tros de porro i una ceba.

Poseu més aigua si cal...fins arribar a les 3/4 parts de la olla (hi haurà uns 3 o 4 litres d'aigua)

Afegiu sal en proporció, però no us passeu.

Un parell de fulles de llorer....

...ho tapem....

Quan comenci a bullir, ho deixarem coure durant uns 25-30 minuts.

A mi m'agrada premsar els crancs i les galeres a mitja cocció per extreure'n tot el suquet.

Un cop fet el fumet....el colarem...

...i el reservarem per més endavant.

Ara preparem la resta d'ingredients.

Prèviament he preparat la salsa romesco. Us recomano la lectura de la recepta Salsa Romesco.

Rentem tot el peix.

Ens han quedat unes bones llesques de lluerna.

Posarem les cloïsses i els musclos en aigua i sal, per què purgui la sorra.

Saleu i empebreu el peix i desprès enfarineu-lo bé.

Ara, en una paella amb abundant oli roent...fregiu-los una mica.

Tampoc massa. No els volem coure del mig, nomès volem que adquireixin capa més consistent per a coure amb el brou més tard, igual que fariem amb una sarsuela o un suquet. De totes maneres, hi ha gent que no enfarina el peix i el posa directament al brou.

Perfecte. Col.loque les llesques en una safata fonda pel forn o una cassola gran i fonda.

Com que tenia unes mini cebetes cuites a la nevera, les he aprofitat per aquest plat que li aniràn força bé. No sempre hem de fer les receptes fil per randa.

Ara prepararem una picada d'all i julivert, sal i força oli d'oliva.

En una paella ben calenta amb unes gotes d'oli, saltejarem les gambes vermelles amb un polsim de sal.

De seguida, podrem incorporar un parell de cullerades de la nostre picada d'all i julivert.

Les gireu una estona i les feu una miqueta més (no gaire).

Incorporem les gambes i el suquet a la cassola pel forn on tenim el peix.

Molt bé.

Ara fem el mateix amb el calamar.

I també l'incorporem a la safata.

Perfecte.

Mireu de distribuir els ingredients en la safata.

Ara afegirm les cloïsses i els musclos, ben nets de sal.

Barregem la salsa romesco amb el fumet de peix...ho rectifiquem de sal si cal i....

......ho tirem per sobre de tot el peix...

...fins cobrir, més o menys, les llesques de peix (mitja cassola).

Ara ho posarem al foc mitjà durant uns 15 minuts aproximadament.

Finalment, doneu-li un cop de forn (5 minuts de grill) per daurar la primera capa.

S'haurà evaporat molt de fument però penseu que és un plat caldós.

I ja tenim fet una altre plat tradicional de peix. Ummm..quina oloreta.

Ja el podem servir.

Acompanyeu-lo d'una mica de pa per sucar.

Una mica d'allioli també li va bé.

Bon Profit !!!

Pasta seca (Kisper, Llàgrima, Suis)

2012-03-04T22:25:00.002+01:00

Personalment no sòc massa de dolços i menys de pasta seca, però haig de reconeixer que molt estàn bones aquestes "galetetes". Van genial per servir a mitja tarda amb el talladet...o la copeta de mistela.
Ja sabeu que de pasta seca n'hi ha un munt de varietats.
Aquesta, en concret, és una recepta que us permetrà fer un assortiment més o menys extens amb la mateixa fòrmula i fer el "Kisper", la "Llàgrima",el "Suis", etc...
Més endavant us explicaré com fer els clàssics "Llonguets" de pasta seca....les "Llengues de gat", els "José" que van banyats amb gelatina vermella o els antològics "Matrimonis" que es casen amb praliné.
Poc a poc, nanos, que tenim feina per envadant.

INGREDIENTS
250gr. mantega
125gr. sucre llustre
2 ous
375 farina fluixa
1 cullerada de vainilla ensucrada
6-8 gotes d'esència de llimona
cobertura de xocolata negre
cirera confitada
sucre bolat
pinyons

VARIANTS
- Es pot incorporar pols d'ametlla o massapà blanc
- Si incorporeu uns 30gr. de cacao en pols podeu fer-les de dos colors

ELABORACIÓ

Prepararem l'amassadora i començarem incoporant la mantega. Si no està massa freda, millor.

Seguidament incorporem el sucre llustre i els ous.

Ara afegirem la vainilla. La podeu comprar en qualsevol gran superficie.

Amb una culleradeta de café ja en farem per aquesta quantitat de massa.

D'esència de llimona tirarem 6 gotes.

Ara, pesarem la farina i la reservarem per incoporar-la més endavant.

Com la mantega encara té certa fredor de la nevera, podeu escalfar una mica el recipient amb un soplet de cuina.

Poc a poc veure-ho com la mantega es desfa amb la resta d'ingredients.

Ara incorporarem la farina.

Al principi posarem una marxa lenta, per no fer volar la farina.

Desprès ja podrem posar la màquina al nivell 2.

Que es barregi bé i ja està. No és una massa que hagi d'agafar cap textura ni elasticitat.

Simplement s'han de barrejar bé tots els ingredients.

Mentretant, anirem preparant una mànega pastissera i uns cornets: un estriat i un pla.

Si col.loqueu primer el pla, desprès podreu muntar l'estriat a sobre i així utilitzar una sóla mànega.

Ja està ben barrejat.

Omplim la mànega.

Com us he comentat, primer utilitzarem el cornet pla rodó.

Farem, d'entrada unes rodonetes.

Farem mitja safata de forn. Com veieu, he posat un paper cuisson a sota.

Per a decorar la nostra pasta seca utilitzare´cirera confitada, sucre bolat, pinyons i sucre normal.

Les cireres les tallarem per la meitat...

...i enganxarem la meitat en la pasta seca. Podem fer unes amb cirera i les altres amb sucre bolat.

El sucre bolat ja el tenia fet de reis.

Posem l'altre cornet estriat i ara fem unes llàgrimes.

També podem fer unes roses...i decorar-les amb un parell de pinyonets i sucre.

Amb aquesta quantitat de massa us sortiràn tres safates grans com aquesta.

Podeu fer mitjes llunes....i tot el que us vingui de gust clar. La imaginació al poder.

Perfecte.

Ara nomès ens quedarà enfornar-les durant uns 13-14 minuts a 190º graus.

Deixeu-les refredar.

Quan tingueu totes les llàgrimes cuites, escalfeu una mica de cobertura de xocolata negre.

Banyeu la meitat de la llàgrima....

...mes o menys així...

I les aneu deixant sobre un paper, per poder deixar-les una estona a la nevera i cuallar la xocolata.

Un cop cuallada, ja podrem començar a muntar les nostres safates amb cartró i blonda.

Aneu combinant-les amb una mica de gràcia.

També podeu tirar un polsim de llustre en algunes....i un polsim de canyella en d'altres.

Ja veieu, m'han sortit tres safates d'aquestes.

I ja les podem presentar.

Espero que us agradin....i no dubteu en acompanyar-les d'una mistela, un moscatell o d'un Pedro Ximenez....a banda del café o talladet, clar.

Bon Profit !!!

Calçotada

2012-03-01T08:48:00.004+01:00

Qué grans són les calçotades !!!
Una de les tradicions que més identifica Catalunya.
Els de Valls han cultivat una bona fama...però qué voleu que us digui...jo he estat allà i són igual de bons que a tot arreu.
Es a dir, que no cal anar a Valls a menjar calçots i disculpeu-me si sou d'allà, però és la meva opinió.

Es curiós per què no fa masses anys que m'he aficionat. Fa 10 anys ni siquiera havia tastat els calçots...i ara, en canvi, m'apasionen.
Els calçots no deixen de ser cebes, és cert, però no us penseu que esteu menjant cebes calentes, si us plau. Tenen un gust molt característic. Jo pensava que no m'agradarien i mira per on....m'encanten.
En realitat, la paraula "calçot" defineix la forma de plantar aquest tipus de ceba.
És un producte que ens aporta molts minerals i vitamines, són diurètics i digestius i fins i tot afrodisíacs (no es conya).
També s'ha comprovat que els calçots contenen agents anticancerígens.

A casa, si no teniu barbacoa com ens passa a la majoria, podeu fer calçots al forn o arrebosats, però res comparable a una bona calçotada feta amb llenya, amb fustetes de pi.
Jo he estat ja en unes quantes.
Cada any, amb la nostra colla d'amics, organitzem el que anomenem M.I.C. (Masiva Ingesta de Calçots)....i sempre tenim el repte de superar el rècord de l'any anterior.
Actualment estem sobre els 500 calçots per unes 14-15 persones....i ja us puc dir que són una barbaritat, almenys pel meu estòmac.
Avui us explicaré com fem nosaltres els calçots que acompanyem, com no, de la típica salsa romesco (però que en realitat es diu Salvitxada) i que servim juntament amb una carn i botifarres a la brasa amb allioli i pa torrat.
És cert que el calçot imposa una forma de menjar una mica primitiva....i acabes ben brut, però aquesta és la gràcia de menjar-los. Ens desperta l'instint animal més innat....i ens fa gaudir com a criatures.
D'aquí la recomanació d'utilitzar un pitet o una samarreta antiga....i uns pantalons...i unes "bambes".
Per beure, el més habitual seríen uns porronets de vi...però a nosaltres ens agrada preparar una sangría casolana en una olla o marmita ben grossa....i, clar, sempre hi ha algú que acaba una mica torrat.

En definitiva, que si us conviden a una calçotada i no heu anat mai...no us ho penseu...i feu pais !!!
Això si, si heu de tornar a casa en cotxe....recordeu de fer-ho amb les finestres ben obertes....
...ja m'enteneu, oi?....que es podrien "entelar" i tot.

INGREDIENTS
calçots (entre 10-20-30 per persona, segons mengin)
salsa romesco
salsa allioli
carn i botifarres a la brasa (les botifarres negres de Balsareny són úniques)
pa de pagès
oli d'oliva
tomàquet
all
sal
1 pitet
1 porró de vi (o sangría)

ELABORACIÓ

Primer de tot han de marxar tres cotxes a omplir el maleter de llenya. Tot un ritual.
Això us obligarà a visitar els boscos de la zona més propera a la calçotada...i sigueu molt respectuosos amb la natura, eh?...carallots?....agafeu les rames seques i trencades de terra i així netejarem el bosc.
És molt millor agafar rametes primes de pi i així fareu una foguera de foc ben viu que impregnarà els calçots i la carn d'aquell aroma a pi imposible d'aconseguir en una cuina de gas.

Talleu bona part de les fulles ferdes i de les arrels, que quedin tal i com es veu a la foto.

En una graella repartiu els calçots procurant que tinguin tots la mateixa mida.

Mantenir a foc directe fins que estiguin negres i torrats.
I compte, controleu el foc...!!!...que entre rises i sangries....ningú s'enrecorda dels calçots !!!

Retireu la graella del foc i doneu-li mitja volta als calçots per feu-los per l'altre banda.
És imprescindible l'ús de guants per no cremar-vos.

De tant en tant toqueu-los amb el dit per notar si són tous per dins.

Arribat aquest punt...emboliqueu-los en paper de diari per mantenir la calor i acabar de coure l'interior amb l'escalfor que generen.

De vegades, els diaris son una mica "capriciosos"....oi?, juas,juas.

Amb la brasa generada, podeu anar fent la carn i les botifarres amb una mica de sal i pebre.

Sempre hi ha algú que no menja calçots i comença directament per la carn. Ell/a s'ho perd.

I finalment...una mica de pa torrat, amb all, tomàquet, sal i un bon raig d'oli d'oliva.

A l'hora de menjar-los, aguanteu el calçot per un extrem i, tot pessigant la pell, estireu tota la capa cremada fins deixar al descobert l'interior. Suqueu-lo en salsa romesco i....

....cap a dins !!!...un rere l'altre !!!...fins a rebentar !!!

Nosaltres acostumem a acompanyar la calçotada d'una bona sangría "popular".
De postres, va com va, però degut a la proximitat de la Quaresma acostumo a fer uns bunyols que agraden a tothom.Encara que normalment les calçotades acaben en una crema catalana, en un "menjarblanc" o amb un assortiment de rebosteria variada.
I a gaudir nanos, que són dos dies.

Això si, havent dinat....qui més qui menys acabi tirat per terra....destroçat...abatut....i rebentat.
Però cada any repetim....i que duri.
Bon Profit !!!

Xocolata calenta

2012-02-29T08:39:00.002+01:00

Aquesta entrada no és més que un recordatori d'un refrigeri molt estès al nostre país...tal i com ja vaig fer amb el pa amb xocolata i d'altres berenars.
Qui no ha estat en una xocolatada?
O qui no ha esmorzat mai xurros o melindros amb xocolata?...encara que sigui desprès d'haver sortir de festa tota la nit, ja m'enteneu.
O potser, ara em direu que tota la vida heu pres xocolata calenta per berenar a casa vostra.
I jo m'ho creuré.
Però a casa nostra (que jo recordi) no vam ser mai de xocolatades. Érem més de pa amb xocolata, però no desfeta...de "rajola".
És curiós però la veritat es que no em diu absolutament res un got de xocolata calenta.
Haig de reconèixer que jo en sóc l'excepció.
La oloreta m'agrada molt, això si. És d'aquelles olors que fan caliu en una casa....com la d'un croissant de acabat de fer...o d'unes galetes de mantega coent-se dins el forn.
I me la menjo i tot, eh?...la xocolata calenta...no us penseu.
Però tant me fa. Si anem justos i algú s'ha de quedar sense una tassa de xocolata calenta...jo soc un dels voluntaris.
Cap problema.
En canvi, mato per una anxova, mira. Sóc de salat, nanos, digueu-me tonto.
He sortit a la mare en això.
La xocolata calenta, generalment, és un berenar (o esmorçar) molt apreciat per la canalla i també pels adults, sobretot a l'hivern...quan arribem a casa amb les mans congelades.
Clar, ara que en tinc de criatures, estic començant a valorar-lo com cal, com es mereix, vaja.
D'aquí aquesta recepta on he emprat la xocolata calenta de la casa Torras. Jo de petit, amb l'escola, recordo haver anat d'excursió a visitar la fàbrica de xocolates Torras. Encabat, anàvem a Banyoles a dinar l'entrepà de xoriço amb la cantimplora plena de Fanta o Miranda...i desprès a veure el "negre" dissecat i a tirar-li pa a un peix enorma que es deia "La Ramona".
Us enrecordeu?
Quins records.
INGREDIENTS
300 gr. xocolata calenta en pols (Torras en aquest cas)
1/2 litre de llet
El que més us agradi per sucar (magdalenes, pa de pessic, brioix, xurros, etc...)

ELABORACIÓ

Com us he comentat...he utilitzat una xocolata calenta que em van regalar per haver guanyat un concurs de receptes.

Pesarem la xocolata.

Escalfeu 3/4 parts de la llet en un cassó fins que bulli.

La quarta part de llet freda...la barregeu bé amb la xocolata, en fred.

Utilitzeu una varilla.

Remeneu-lo bé, fins que no quedin grumolls....i reserveu.

Ho acompanyaré amb unes tires de pa de pessic que m'han sobrat de fer un pastís.

A mi m'agrada més així, sol, que amb xocolata.

Esperem fins que bulli la llet.

Ara barregem la preparació en fred amb la llet calenta.

Remeneu-lo bé durant un estona. Poc a poc, que no s'enganxi del cul.

Un cop arrenqui el bull...ja ho podrem parar.....i servir.

Suqueu el pa de pessic.

Vist així, si que fan ganes de tastar-lo.

I a les criatures....tasses de criatures, clar.

Bon Profit !!!

"Ropa vieja"

2012-02-27T08:29:00.001+01:00

Plat cubà: "Ropa Vieja" ó "Ternera deshilachada con salsa".
Posiblement és el plat més conegut de la cuina cubana en l'àmbit internacional. Rep aquest nom per qué generalment s'aprofita la carn per a preparar la sopa de frijoles.
És un plat relativament senzill de cuinar...i que ofereix un gran resultat.
Un guisat que es conserva bé durant uns quants dies i que normalment s'acompanya del plat és consumit en aquella país: l'arròs "Congrí" o "Moros y Cristianos".
Un plat d'aroma i sabor típicament caribeny...que us encantarà.
Us recomano la lectura de l'article: "Gastronomia cubana".

INGREDIENTS
500gr. de carn de vedella per estofar
2 pebrots verds
2 cebes en juliana
2 fulles de llorer
1/2 cap d'alls
1 cullerada de comí mòlt
150gr. tomàquet triturat natural
150gr. tomàquet fregit
oli d'oliva
sal

ELABORACIÓ

Utilitzarem un bon tall de vedella. De fet, és un tall argentí que se'n diu "falda" i és especialment indicat per aquest guisat. Jo he demanat carn per estofar, ja que no he trobat "falda". Demaneu-la sencera.

Preparem la resta d'ingredients.

Es neteja la carn de greix i nervis.

Jo he, seguint una recepta tradicional, he tallat la carn a uns 4 cms de llarg, respecten la direcció de les vetes de carn. Però vist el resultat, us aconsello fer els talls el doble de llargs (8 cms). Inclús coure tot el tros de carn sencer.

Amb 4 cms i la reducció de volum al coure, no queden masses vetes que desfilar, però em penso que la idea ha quedat clara, no?

Es posa a bullir la carn en una olla amb aigua i llorer fins que estigui tova.Afegiu-hi el llorer.

Millor si la tapeu.

Mentre, tallarem tires fines de pebrot verd...en juliana vaja...

...i ratllarem el tomàquet. Es pot utilitzar tomàquet triturat de pot si voleu. I fregit fins i tot.

Ara hem de "majar" els alls. Aixafeu-los i piqueu-los una mica.

La ceba la tallarem en juliana també.

De tant en tant punxeu la carn per saber si està cuita o no, però 50-60 minuts no us els treu ningú.

Ja està pràcticament cuita, encara que desprès li donarem 20 minutets més de cocció amb el sofregit.
La reservarem en un bol i la deixarem refredar.

El brou de coure la carn també el reservarem (degudament colat).

Amb la carn fred, ja podrem "desfilar" la carn en direcció a les vetes que té. La idea es que quedin tires de carn el més llarg posibles. Però ja us he dit que l'he tallat massa petita i les tires han de quedar el doble de llargues. Però queda igual de bo, eh?

En una cassola amb una mica d'oli d'oliva sofregirem l'all...

...i a continuació la ceba i el pebrot verd.

Li doneu un parell de voltes i ja podrem incorporar el tomàquet.

Ara també afegirem el comí mòlt.

Amb una culleradeta en tindrem prou. Ho remenem tot una mica.

Incorporem la carn desfilada. També l'he afegit una mica de tomàquet fregit en aquest punt que ens lligarà la salsa. No m'agrada abusar del tomàquet de pot, però de vegades va bé combinar-lo amb el natural.

...i el brou de coure la carn.

Ho remeneu bé...i ho deixeu coure uns 20 minutets. Rectificar de sal i llestos.

Ja el podem servir.

Com tots els guisats d'aquesta mena....estàn més bons si reposen d'un dia per altre.

Però de vegades no podem esperar, oi?

Gran plat....que agrada a tothom.

Us recomano servir-lo acompanyat de "Congrí" (arròs cubà)....i a disfrutar nanos.

"Congrí" o "Moros y Cristianos" que també li diuen.

Bon Profit !!!

Salmó a l'almivar de vi

2012-02-23T08:57:00.002+01:00

L'altre día vaig veure per la tele com feien un almívar (reducció) de vi molt interesant i se'm va ocòrrer d'utilitzar-lo amb un peix de carn dura que combinés bé amb el vi. Vaig optar pel salmó....i el resultat ha estat sorprenent.
Tot un èxit.
Per la constitució un pelet seca del salmó....aquesta crema dolça de vi li va de meravella i s'aconsegueix un equilibri molt ben trobat.
Us recomano molt aquest senzill plat.
Desprès en parlem.

INGREDIENTS
2 lloms de salmó sense espines
4 espàrrecs verds
6 escamarlans petits
almívar de vi
oli d'oliva
llavors de sèsam
sal

ELABORACIÓ
Netegem bé tot el peix.

Com sempre, si us ho podeu permètre, us recomano utilitzar productes frescos, comprats al mercat.

Aquests escamarlans "mini" resultant molt saborosos i queden molt "monos" al plat.

En una paella ben roenta i unes gotes d'oli....farem el nostre salmó a la planxa. Saleu-lo.

És important coure el peix per la banda de la pell duranta foça estona...fins que estigui gairebé cuit. Desprès nomès haurem de marcar una mica la part de sobre. Controleu la cocció per que no us quedi excesivament sec...per això es important tenir el foc (i la planxa) a la màxima potència. Podeu substituir l'oli per una mica de mantega si us agrada més.

D'altre banda, haurem preparat un almívar de vi del que us recomano veure la seva senzilla preparació.

Reservarem el llom de salmó i saltejarem els nostres escamarlans (ja nets i salats) juntament amb els espàrrecs, que serviràn per a decorar el plat.

Ara ja podem muntar el plat. Col.loqueu el salmó enmig i regueu-la amb l'almivar de vi.

He volgut afegir unes llavors de sèsam que trencaràn l'armonia del vi rogenc.

Afegim els escamarlans i els espàrrecs i ja ho tenim.

Qué us sembla?

Com que depenen del tipus de vi que utilitzeu per fer l'almivar us pot quedar més o menys fort de gust, podeu servir l'almívar a banda, en una salsera, i que cadascú es serveixi.

La textura en fred és formidable.

Ara nomès ens queda tastar-ho.....ummmm.

Un plat molt mediterrani, oi?...podeu incorporar una mica de sal maldom, encara que no a tothom li agrada trobar-se el tros de sal cruixenta (a mi si...però a la meva dona no).

Barregeu un trosset d'escamarlà, amb un trosset d'espàrrec i un de salmó...tot ben sucadet en aquesta crema dolça....i, nanos, mitja vida...juas!
Bon Profit !!!

Almivar de vi

2012-02-23T08:34:00.003+01:00

Aquesta recepta de l'almívar de vi l'he extret d'un programa de cuina que vaig veure l'altre dia....i em va semblar molt interesant. És una salsa que pot acompanyar plats de peix, carn i fins i tot postres.
De fet, no deixa de ser una mera reducció de vi, que es pot fer amb un moscatell, un Pedro Ximenez, etc...variant la quantitat de sucre.
Una reducció no és més que concentrar o espesar una substancia líquida a través de la cocció o evaporació.
És molt fàcil de fer...i és conserva bé durant molt de temps.
Els aromes i la fortor de la salsa dependràn directament del tipus de vi emprat en la seva elaboració. El podeu fer amb vi negre, rosat, blanc, etc....el que sigui més adient en aromes, sabor i color pel vostre plat.
Jo l'he utilitzat, de moment, en un plat de peix (Salmó a l'almivar de vi) i en una tapa (Cruixents de formatge blau sobre almívar de vi).....i ara m'estic imaginant unes maduixetes de bosc amb daus de taronja i puntes de pessic tot regat amb aquesta reducció de vi i decorat amb uns granets de magrana, eh?....ja m'estic flipant un altre vegada...juass !!!
Però aquesta recepta és un recurs molt interesant.
Qué en penseu?

INGREDIENTS
150gr. de vi negre, rosat o blanc
150gr. de sucre
1 culleradeta petita de canyella

ELABORACIÓ

En aquesta ocasió he utilitzat un vi negre del Priorat que ja tenia obert.

Tres quartes parts d'un got, aproximadament, són 150gr. de vi.

Que posarem dins un cassó.

El mateix volum de sucre, casualment, també fa aproximadament uns 150gr.

L'abocarem juntament amb el vi.

Ho remenem bé fins disoldre tot el sucre i ho escalfem a foc baix.

Remeneu fins que comenci a bullir...

Quan arrenqui el bull...

...tirarem la culleradeta de canyella....i la disoldrem bé amb la cullera.

A partir d'aquí, l'heu de deixar coure a foc mitjà durant uns minuts ....fins que comenci a agafar una mica de cos de xarop.

Quan veieu que ha lligat una mica...ja podeu parar el foc...

...i reservar-ho en un bol....fins que es refredi...

El podeu tastar en aquest punt....encara que al refredar-se agafà una textura més cremosa.

El podeu servir en una "salsera", ja que depenen del tipus de vi, és una salsa que pot quedar una mica forta i és millor que cadascú es posi la quantitat desitjada.

Jo l'he utilitzat com a fons per servir un salmó a la planxa.

Si l'utilitzeu en calent....la salsa quedarà més líquida.

Quan està completament fred....és com qualsevol altre almívar. Aquesta textura resulta ideal per a servir uns cruixents de pasta brick amb formatge blau ruixatss acompanyats amb aquesta salsa.

Bon Profit !!!

Wok de pollastre al curri amb cous-cous i gambes picantones

2012-02-22T08:38:00.002+01:00

Plat de fusió total.
No té massa història tampoc, vull dir que no he descobert la sopa d'all, però el podriem titllar de cuina "mediterrani-asiatic-marroquina".
És tracta d'implementar en un mateix plat un wok de pollastre amb verdures....un cous-cous...i unes gambes amb un toc picant.
Bonísim, nanos.
Un plat saludable i un poti-poti de cultures que es poden apreciar clarament en cada mossegada.
El que ja no sé és com s'hauria de menjar...si amb palets de fusta...amb les mans...o amb forquilla.
Això ho deixo per vosaltres.
A veure que us sembla

INGREDIENTS
1 pit de pollastre a filets
1 pebrot verd
1/2 pebrot vermell
1 ceba
4 espàrrecs verds
1 trosset de porro
200gr. gamba pelada
1 cullerada de concentrat de tomàquet
1 cullerada de comí mòlt
1 cullerada de curri
1 cullerada salsa Indonesa KetJap Manis (salsa wok)
1 cullerada salsa picant Walmer
300gr. cous-cous
un trosset de mantega

aigua
oli d'oliva
sal

ELABORACIÓ

Netegem bé el pit de pollastre.

Jo el compro a filets i així és més fàcil fer tires de pollastre.

Preparem i netegem la verdura.

Preparem també la gamba vermella pelada, que normalment la tindrem congelada.

Tallem la verdura a tires ben fines.

La ceba la podeu fer a daus grossos.

Ara posarem el pollastre en adob una estona....amb una cullerada de comí...

...i una cullerada de curri.

Aprofiteu per salar-ho una mica i impregneu bé tota carn . Deixar en adob uns minuts.

Com que el wok es fa molt ràpid...anirem preparant el cous-cous, que conformarà la base del plat.

Com sempre, posarem la mateixa quantitat d'aigua que de cous-cous.

Poseu el cous-cous en un bol...i afegiu l'aigua molt calenta, pràcticament bullint. Escampeu-la bé.

Ara tapeu el bol amb un paper film....i d'aquesta manera el vapor d'aigua farà hidratar el cous-cous en nomès 4 minuts.

Talleu també el pollastre a tires llargues.

Passats els 4 minuts....poseu una mica de mantega per sobre i remeneu (amb una cullera o amb la ma ben neta), fins desgranar bé el cous-cous i barrejar la mantega que aportarà un gust especial.

Com que ja tenim el cous-cous fet, podem anar a pel wok, on courem primer el pollastre en unes gotes d'oli.

No cal fer-lo massa, que quedi tendre.

Reservem el pollastre i, amb el wok ben calent de nou, courem la verdura.

Utilitzaré una salsa indonesa especial per wok, la KetJap Manis. Si voleu més informació sobre les salses per wok us recomano la lectura de la recepta: "Wok de fideos xinesos amb gambes ".

Afegirem un xorret.

Ho remenarem...

...i ho deixarem coure una estona, uns 4 o 5 minuts.

Mentre, utilitzarem la salsa picant Walmer per adobar les gambes...

...no us passeu que aquesta salsa és extremadament picant, però com sempre...això anirà al vostre gust.

Reservem les verdures amb el pollastre...

...i ara saltegem les gambes...

...a les que afegirem una culleradeta de concentrat de tomàquet...

...que ens aportarà color bàsicament...

Ja podem començar a muntar el plat. Posarem una base de cous-cous.

Al voltant....hi col.locarem el pollastre amb les verdures.

I al centre...les gambes picantones....tot regadet amb una mica d'oli d'oliva.

I ja ho tenim.

Que us sembla?

Combineu un trosset de casa cosa....i omplireu el paladar d'un diversitat de gustos i aromes molt diversos, però que casen perfectament.

Bon Profit !!!

Crema d'espàrrecs, pastanaga, porro i patata

2012-02-21T08:34:00.001+01:00

Més plats de cuina saludable.
Avui, una crema molt sana i bona.
Ja fa uns dies vam veure com fer una crema d'espàrrecs amb ceba, molt bona també. La d'avui incorpora algunes verdures més.
Com en d'altres ocasions, saltejarem les verduretes i les courem al vapor fent ús de la BabyCook.
És una crema que als crius agrada molt i això, creieu-me....és molt important, a que si?
Som-hi.

INGREDIENTS
6 o 8 espàrrecs verds
1 pastanaga
1 tros de porro
1 patata mitjana
1/2 got de crema de llet o nata líquida
brou de coure la verdura
oli d'oliva
sal

ELABORACIÓ

Pelem i netegem bé tota la verdura.

Ara ho piquem tot.

En una paella calenta amb un raig d'oli....

...saltejarem la nostra verdura.

Saleu-la.

No l'heu de fregir...l'heu de daurar i prou....

...remeneu-la que amb 3 o 4 minuts, a foc fort, ja la tindrem apunt.

Ara haurem de coure la verdura: al vapor o amb aigua. Jo utilitzaré la BabyCook.

Muntem la màquina...

...i apliquem la funció de coure al vapor.

Hi estarà uns 20 minuts.

Mentre, prepararem el mig got de crema de llet o nata...

...que esfalfarem una mica, al microones.

Ja tenim la verdura cuita. El brou que ens queda el reservarem.

Reservarm tres trossets macos d'espàrrec per a la decoració.

Incoporem la nata líquida...

...i incorporem també un raig del brou de bullir la verdura.

Ara piqueu (en un turmix o en la mateixa BabyCook) tota la verdura amb la nata i el brou i si cal, rectifiqueu de sal. Comproveu que la textura sigui la desitjada. Si cal, hi podeu afegir més brou.

Ja la podem servir ben calenteta.

La decorarem amb les puntes d'espàrrec que haviem reservat i un raig d'oli d'oliva.

Excel.lent. M'encanta aquesta crema.

Bon Profit !!!

Arròs cubà "Congrí"

2012-02-20T08:49:00.000+01:00

Com ja us vaig avançar, avui us porto un plat tradicional de la gastronomia cubana, el "Congrí".
Realment, el aquest plat es diu "Moros y cristianos"....ja que està fet amb "frijoles" negres....i l'autèntic "Congrí" es fa amb "frijoles coloraos" o vermells.
Però com que així li diuen dins la familia de la nostra amiga cubana Mailén, doncs no seré jo qui ho rectifiqui.
La recepta és exactament la mateixa i nomès canvia el color de la mongeta.
Els "Moros i Cristianos" es fa també a les illes d'Haití, Puerto Rico, República Dominicana i d'altres illes caribenyes.
És un complement d'un plat principal. Ningú acostuma a menjar-lo sol. S'acompanya de "tostones" (plàtan mascle fregit), "tamales" de blat de moro, "puerco empanado", etc....
Jo l'he acompanyat amb un altre plat tradicional: la "ropa vieja" que és un guisat carn de vedella, una carn que almenys a casa nostra...no està prohibida (a Cuba nomès la poden consumir els estrangers).
Us recomano la lectura de l'"Article: Gastronomia Cubana".
Espero que us agradi.

INGREDIENTS
2 tasses de "frijoles" negres
5 tasses d'aigua
3 tasses d'arròs
1/2 cap d'alls
1 fulla de llorer
1 cullerada de comí mòlt
oli d'oliva
sal

ELABORACIÓ

He utilitzat aquests "frijoles" que he trobat en la secció de productes d'importació del supermercat Eroski. Si fa o no fa, tots són molt similars.

El dia abans els posarem en remull amb abundant aigua.

A l'endemà, prepararem una olla. Si els podeu coure en una olla a pressió, molt millor. En 30 minuts els tindreu fets. Si no, haurem de tenir-los un mínim de 2 hores bullint.

Les quantitats que us poso són per olla a pressió. Si ho feu en una olla convencional haureu d'anar afegint miquetes d'aigua fins que, passades les dues o dues hores i mitja, trobeu els "frijoles" ja cuits.

Els taparem, això si.

Mentre anirem picant els alls. No hi ha massa feina més a fer.

Anem controlant i tastant els "frijoles" fins que siguin tous.

En aquest moment, fregirem l'all en una paella amb una mica d'oli....

...i li afegirem el llorer i el comí.

Sense deixar que es cremi l'all...ho abocarem tot dins l'olla dels "frijoles".

Al mateix temps, tirarem l'arròs i l'aigua per la cocció de l'arròs, que trigarà uns 25 minuts en fer-se.

Ho salem.

Ho remenem tot una mica i....perfecte, ara nomèss'ha de coure l'arròs.

I quan hagi absorbit l'aigua...ja tindrem l'arròs cuit i el plat acabat.

No ha de quedar sucós, ni molt menys, més aviat tot el contrari, una mica sec.

El podem servir ben calentó.

A mi m'encanta, però us haig de dir que atipa molt aquest plat.

Si teniu arrossera, podeu coure l'arròs a banda i ajuntar-ho tot al final.

Jo he aprofitar per afegir una mica de "ropa vieja".

La "ropa vieja" és carn de vedella en salsa....que li va genial a l'arròs.

Bon Profit !!!

ARTICLE: Gastronomia cubana

2012-02-19T12:17:00.001+01:00

Avui us parlaré de Cuba, del país i la seva gastronomía.
Aquest any farà 5 des que vam estar (al Novembre 2007)....i, clar, llavors no tenia massa bona càmera de fotos. Abans de res vull que demanar-vos disculpes per la qualitat de les imatges.

Per a mi, aquest va ha estat el millor viatge que hem fet mai, fins el moment.
Inoblidable, de totes totes....com t'enriqueixen aquestes coses!.

Jo penso que és molt important viatjar pel món...per què així t'adones de com és realment el ser humà. De la relativitat de les coses....que no tot depen d'allà on visquis.
Per poc que creuem les fronteres...deixarem de ser ignorants. La nostra opinió, cultura i forma de ser...no són ni les millors ni les pitjors.
La meva conclusió?...el ser humà és sorprenent. Qué filosòfic m'he posat...
Com sorprenents són els culets rodonets que hi ha per tota Cuba....je,je...ho sento però algú ho havia de dir !!!.
Quants pardals que passen gana...i quantes figues que es podreixen!, eh?....juas, juas !!!. Però, tranquils, que no parlarem de sexe avui.
Us parlaré del viatge i del menjar.
I es que aquell viatge va ser molt especial.
No es tractava d'un paquet turístic contractat en una agència, si no la planificació d'anar a visitar la familia d'una amiga nostra, la Mailén. Per tant, es tractava d'anar a conviure amb una familia cubana, en un barri de La Habana (Vedado). No us podeu imaginar la quantitat de paperassa que vam haver d'omplir per poder entrar al país allotjant-nos a casa d'uns amics enlloc d'un hotel turístic.
De seguida t'adones com funcionen les coses en aquell país.
Notes el règim implacable del que no et pots oblidar ni per un instant, perceptible en milers de detalls.
Malgrat això, vam tenir la sort d'experimentar moltes vivències personals del tot imposibles per a un turista que nomès visita Varadero, La Habana Vieja i rodalies i que de ben segur s'emportarà una idea completament equivocada del país, dels cubans i, sobretot, de les cubanes.
Per la seva alegria innata podeu tenir la falsa sensació de que les coses no estàn tan malament com s'en parla...però us puc assegurar que darrere de gairebé tots, hi ha un drama i una misèria amagada...per molt bona feina que puguin tenir i bons uniformes que duguin. Fins i tot un metge passa angúnies.
Per exemple, el sogre de la Mailén, en Leonardo, tenía muntada al pati una divertida i rudimentària fàbrica de "refresquitos" de cola. Tot un "tinglado" tercermundista que li permetía guanyar-se les garrofes temporalment i on vaig tenir el plaer de col.laborar una estona i de tastar el sorprenent resultat.
Un negoci totalment prohibit clar. Ja us podeu imaginar amb quina angoixa i persecució constant han de viure.Una trista i dura realitat.

Vam aprofitar per fer el "turista", clar, i com podeu apreciar en aquestes fotografíes, no m'en puc estar de fer el borinot allà on vaig.

Ara endinsem-nos en el tema gastronòmic.
En aquest viatge, vam tenir l'oportunitat de veure com es cuinen els plats tradicionals caribenys i d'anar al mercat local a comprar, tot un regal pels ulls. Molt curiós. Com curiós va ser trobar a una senyora que estava al costat d'una columna, aguantant amb la ma estesa un tros de mantega de potser 500gr., no gaire gran.
Resulta que l'estava venent....a trossos.
Li podies comprar un trosset de mantega.
Era a l'ombra, si, però amb la calor que fa en aquell país no sé de quanta estona disposaría per vendre-la.
Molta gent s'ha de buscar la vida de la forma més inverosímil per aconseguir quatre cèntims i així poder passar aquell dia.
Aquesta és Cuba: qui més qui menys, viu al dia, sense saber qué menjaràn dintre de dos o tres dies.

La cuina cubana, i caribenya en general, no és massa extensa, però sí disposa de plats molt saborosos dels que us en vull parlar.
A Cuba, hem tastat els tradicionals "tamales" de blat de moro, el "pansito con lechón", carn de "muuuu", "chicharrones", llagosta, "congrí","ropa vieja", cocodril a la planxa, "tostones"....etc...

La llagosta, la vedella i la carn de cocodril estàn prohibides als cubans, però no als turistes. Nomès està permesa la venda d'aquests productes en comerços propietat del govern. Es a dir, per qui ho pugui pagar.
Si t'enganxen venen llagostes, cocodril o vedella....t'emportaràs un bon susto....i una multa impagable, pero es que si t'enganxen matant una vaca a casa teva (per vendre-la)...et cauen 20 anys de presó !!!...no és conya !!!...surt més a compte matar a la dona...diuen ells !!! juas,juas!!!.
Els cubans parlen de la carn de "muuu" i així eviten utilitzar la paraula "vaca" o vedella, no sigui que algú proper al govern estigui escoltant.
Això està passant ara mateix a Cuba, no és cap invent.
Penseu que la base diària del menjar d'un cubà és arròs i "frijoles" i una petita porció de carn (normalment porc). No us penseu que tot el que us proposo ho mengen regularment...ni molt menys.
Eps, i la gent gran encara té cartes de racionament, eh?...si si, com ho sentiu: 150gr. d'arròs a la setmana, un trosset de peix sec, unes onzes de café, etc...i busca't la vida amb això.
I les fruites?...que m'en dieu dels sucs de fruites?...aquí si que em fan enveja.

I desprès està el rom, clar.
Rom a totes hores.
És la beguda nacional...i mentre beus...no menges. Així sobreviu aquell país...a base de rom.
No es conya.
Si amb alguna cosa ens vam excedir en aquell viatge, tret de les experiències enriquidores, va ser amb el rom. Es que et conviden a fer-ho. Beure rom forma part de la seva manera de viure.
A mi m'agrada fer un rom amb cola de tant en tant, però es que és imposible seguir el ritme d'aquella gent.
- "Venga...otro buchito, galleeegooooo !!!"....em deien. Per què els espanyols som "gallegos" allà.

En un desplaçament intern, a Trinidad, vam dinar en una "Paladar". Són cases de veïns amb pati interior on habiliten un parell o tres de taules (tot molt cutre) i et fan un dinar casolà. Hi ha paladars que són legals, però les més interesants són les il.legals que estàn pensades pel cubà i no pel turista que s'hi deixarà els calers.
Per anar a alguna d'aquestes paladars prohibides no trobareu cap rètol enlloc, però si pregunteu als veïns....us faràn saber on degustar una bona llagosta per tan sols 1 euro.
També vam demanar un plat de gambes o "camarones" que diuen els cubans, però sincerament, no les saben menjar. Això de pelar una gamba...no té cabuda en la seva dieta. Tampoc es que siguin gambes massa saboroses, la veritat.
Com he dit abans, la gastronomia caribenya és força austera, i això es pot apreciar en la sencillesa a l'hora de muntar els plats.

Un altre día vam anar a visitar Guamà i Playa larga...tot un paradís....on, desprès de jugar una estona amb els cocodrils...vam tastar la carn d'aquest animal.
He de dir-vos que la carn de cocodril és excel.lent.
D'una textura similar al rap i d'un sabor suau però característic. Combinat amb calamars, gambes i amanida verda...i tot regat amb llima fresca...va resultar ser un suculent dinar a tocar de mar.

Però el refrigeri més habitual dels cubans és el "Pansito con lechón". Es tracta d'un panet rodonet, similar al brioix, que omplen amb un parell de talls de cuixa de porc que han cuit sencera a foc lent durant 4 o 5 hores. Ho complementen amb una mica d'enciam i alguna cosa similar a la maionesa.
Boníssim nanos.
Ens vam atipar de menjar "pansitos". I és curiós per qué es poden trobar paradetes per tot arreu i, en algunes, el color del pa és "lila" completament, ja que està elaborat amb farina de moniato.

En qualsevol cas, no abandoneu l'illa sense tastar-los.

En un altre ocasió, en un restaurant anomenat "La Maison", ens van fer una paella.
Bé, una "paella española a lo cubano "...i en el nostre honor clar. Ho vam agraïr molt per l'escasetat de matèries primeres que hi ha a tot el país, però com podeu comprovar en la fotografía...era una paella una mica "peculiar".
Jo l'hagués anomenat "arròs variat" més que paella, ja que duia pastanaga, ou dur, pernil dolç, olives i espàrrecs blancs, entre d'altres ingredients...apart de fer una alçada de tres pisos.
Fins i tot va sortir el xef, tot orgullós ell, per fer-se la foto amb nosaltres.
Un altre cosa no ho sé...però riure....un rato.
Ho vam passar molt bé.
Per no parlar del cambrer, en "Benigno", que al final li diem "Maligno" de tant que ens va fer riure.
Bona gent, si senyor.

En resum, i com vaig anunciar en la descripció d'aquest bloc, vull incorporar receptes tradicionals d'un país que considero agermanat amb Catalunya...on hi viu gent molt maca, senzilla i simpàtica que, malgrat les dificultats del dia a dia (que en són moltes) són feliços amb la meitat de bens materials que tenim els europeus, i això...també ho envejo.
Quines ganes tenim de tornar.
I penseu que Cuba està canviant.
Durant aquests últims 5 anys ja s'està experimentant la revolució del consum amb grans superficies, inèdit fins el moment.
Ja és posible l'obertura de negocis per compte pròpia, encara que el govern continua sense garantir ni matèries primeres ni serveis bàsics.
Si voleu disfrutar de la riquesa humana de cuba, de la seva imposada melancolía y del seu estil retro, afanyeu-vos per què dintre de no gaire temps...tot el que és avui Cuba nomès quedarà escrit.

Una abraçada a tota la família de la Mailén que, en termes d'hospitalitat, van demostrar estar molt per sobre dels que estem "al otro lado del charco".
Com algú va dir "Viva Cuba libre !!!"

Truita de Dijous Llarder

2012-02-16T21:44:00.001+01:00

Qué toca fer per Dijous gras, titots?
Truita de botifarra d'ou....correcte !!!
Tradicionalment el dijous gras o dijous llarder ha estat sempre el primer dia del Carnestoltes, tot i que actualment en nombroses poblacions la festa s'ha ampliat en el nombre de dies de celebració. És tradició tastar la botifarra d'ou a més d'altres de semblants com la blanca o la negra. A l'hora d'esmorzar, per postres o per berenar, en els carnestoltes més autòctons també es menja la coca de llardons, que aquest es celebrava avui día 16 de febrer.
Tinc la sort que aprop de casa tenim un parell botigues que tenen excel.lents botifarres d'ou: l'una al mercat municipal i l'altre una botiga de barri de tota la vida, en Cal Marc. No és precisament barata, però hi trobareu tota mena de exquisideses derivades del porc, com les extraordinàries salsitxes de pintxo moruno que fan ells mateixos.
En qualsevol cas, la botifarra d'ou es pot trobar en gairebé totes les grans superfícies de Catalunya.
....que per cert, fregida amb pa...està que t'hi cagues.
La recepta d'avui l'he extreta del C.P.C.C. encara que depenen de cada contrada pot variar en algún ingredient, com la incorporació de la mongeta cuita.

INGREDIENTS
4 o 5 ous
1/2 botifarra d'ous
150gr. bacó o cansalada
4 alls tendres
julivert
oli d'oliva
sal

VARIANTS:
- S'hi pot afegir 150gr. de mongetes cuites

ELABORACIÓ

Preparem els ingredients.

Com podeu veure he substituit l'all tendre per all normal, ja que no en tenia. Nomès hem de posar una mica menys ja que és més fort i ja està. Amb un parell d'alls picadets amb el julivert en tindrem prou.

La botifarra blanca d'ou es pot menjar crua o passada per la paella...i és un excel.lent producte de la nostra terra que tot sovint oblidem que existeix.

Tallarem la botifarra a rodanxes.

Picarem la cansalada a daus petits.

Barrejarem bé tots els ous en un bol. No nomès s'han de barrejar, si no que s'han d'emulsionar una mica...que veieu que surtren bombolles pels costats. Així us quedarà la truita més esponjosa.

Piquem l'all amb el julivert, ben petitonet.

Ara, en una paella antiadherent amb un raig d'oli....saltejarem la botifarra.

Que agafi una mica de color...

...llavors incorporeu la cansalada i ho remeneu tot plegat.

Afegim l'all i julivert i mongetes cuites si volem.

Seguim amb els ous. Aprofiteu per salar una mica l'ou.

Quan tot tingui un coloret ben maco...

...li afegim l'ou batut.

Com qualsevol altre truita...deixarem que vagi coent poc a poc...

Arribat el moment....li donarem la volta a la truita...

Amb l'ajut d'un plat o d'una tapa truitera com aquesta.

I ja la podeu servir.

Quina pinta...eh?...a mi m'agrada que quedi un pelet crua de l'interior.

Us recomano acompanyar-la amb una mica de pa amb tomàquet.

És una truita que està molt més bona del que pot semblar.

Un gotet de vi...una cerveseta ben freda....el que volgueu per veure.

Bon Profit !!!

Bacallà a la llauna

2012-02-15T10:20:00.001+01:00

Com m'agrada el bacallà !!!
Ja sabeu que és un aliment associat a la gastronomía de la Setmana Santa.
Es pot fer de mil maneres.....el bacallà.
De fet, sempre ha estat dels pocs peixos que, gràcies a la seva conservació en sal, s'ha utilitzar per a fer guisats en molts pobles de l'interior on costava trobar peix. La deshidratació parcial de l'aliment permet inhibir la tasca que farien les bactèries sense la sal. Ben conservat pot durar mesos, fins i tot, més d'un any.
Com que ja us vaig explicar amb anterioritat com dessalar el bacallà, em saltaré aquest pas i anirem directament a la recepta.
Som-hi !!

INGREDIENTS
3 o 4 lloms de bacallà dessalats
5 dents d'all
julivert
farina
oli d'oliva
1 got de vi blanc
2 cullerades de pebre vermell dolç
300gr. mongeta blanca cuita com a guarnició

ELABORACIÓ

Preparem l'all i el julivert ben net.

Avui he utilitzat mongeta ja cuita, que compro al Mercat. Però podeu posar les mongetes en remull la nit abans i coure-les durant una horeta més o menys. Li passarem un aigua.

Tindrem a mà el pebre vermell dolç.

Els lloms de bacallà ja els tindrem desssalats. Com sempre, us recomano la lectura del consell "Com dessalar el bacalla salat".

Enfarineu-lo (no cal salar-ho).

Preparem una paella petita amb una mica d'oli, que cobreixi gairebé la meitat dels lloms.

I el fregirem una estona.

Penseu que es pot menjar directament aquest bacallà, no cal fer-lo massa.

Es qüestió de marcar-lo i donar-li un bon coloret per totes dues bandes.

Mentre, anirem picant l'all i el julivert.

Un cop fregidet el bacallà, el col.locarem en una safata pel forn...

...i distribuirem totes les mongetes pel voltant.

Ben picadet, perfecte.

En el mateix oli de fregir el bacallà, a foc mitjanet, tirarem l'all i julivert.

Ho remenarem, però res, 20 segons...compte que no es torri l'all.

De seguida, incorporarem el pebre vermell dolç (o picant, si us agrada).

Dues cullerades...

...i ho remenem bé.

Compte que es cremi ràpid també. Als 20 segons de remenar (aprox.)....

...incorporarem el vi blanc.

Li podeu posar un got sencer, però com que jo utilitzo vi "Gran Chef" per cuinar que és més concentrat, nomès hi poso la meitat.

Ara ho deixarem fer a foc baix durant uns minuts.

No us passeu, en 3 o 4 minuts ja ho tindrem.

Ara és qüestió de tirar aquesta magnífica salseta per sobre del nostre bacallà i mongetes.

Fuas, quina pinta que fa, això.

Regueu bé tota la safata i escureu el contingut de la paella. S'ha d'aprofitar tota aquesta salseta.

Ara ho enfornarem, a uns 180-190º graus, aprox....

...durant uns 5 minuts...no li cal més.

Veureu com tot plegat canvia de color.

Nomès ens queda emplatar-ho.

Com sempre, amb una mica de gràcia, encara que no calen masses històries per servir aquest plat tan tradicional.

Ja veieu com és de fàcil fer un bacallà a la llauna....

...i el difícil que és trobar-lo ben fet en un restaurant. Sempre pequen de no dessalar-lo bé, oi?

I a disfrutar...el podeu acompanyar de vi blanc o negre...o d'un bon porronet.

Bona profit !!!

Pastís "Cor de Sant Valentí"

2012-02-13T14:41:00.006+01:00

A Catalunya es parla més del dia dels "enamorats" que de "Sant Valentí", oi que si?
El gremi de pastisseries ens proposa un pastís en forma de cor, però no existeix cap recepta en particular.
No hi ha un "Cor de Sant Valentí" clarament definit.
És cert que la versió feta amb pasta de full i farcit de nata està força estesa (per la seva senzilla elaboració), però jo recordo que a la pastisseria en feiem de tota mena: de trufa amb iema cremada, de massini, de sara, de fondant, de capes de praliné, etc...
Jo penso que qualsevol pastís amb forma de cor és vàlid per cel.lebrar aquesta festivitat...i si està escrit el "T'estimo"...molt millor.
Jo he volgut fer un pastís que representi aquesta data però que tingui una similitut amb un cor de veritat, és a dir, que tingui una aparença "viva" però desitjable al mateix temps.
He pensat en donar-li un bany de gelatina vermella al pa de pessic. Veureu com la textura, el color i la brillantor resultants han estat molt adients per poder-lo comparar amb el muscle més important que tenim.
Atractiu i llampant....i molt bó, es clar.
Aquest pastís, té la seva feina tot s'ha de dir, però escolteu-me una cosa: si no feu aquest esforç per a la vostra parella...ja podem plegar !!!
La veritat es que aquesta festa, desde és el meu punt de vista i amb les experiències viscudes, nomès l'he cel.lebrada de jovenet...quan "festejavem" que deien els nostres pares.
Clar, amb gairebé quaranta anys les coses funcionen d'un altre manera, ja m'enteneu.
L'amor evoluciona i té diferentes etapes durant tota la vida.
Quan ets adolescent tot és de color de rosa...i clar, qualsevol escusa és bona per a celebrar-ho amb la teva nòvia o nòvio. Aquella època on fer-te un petó es tot el que vols...sense pensar en anar més enllà.
És llavors quan ve molt de gust regalar un pastís amb forma de cor a la teva estimada....i convidar-la al cinema...i regalar-li unes arrecades de "circonita" (a l'or no arribem)...etc,etc...

Amb els anys, i a Catalunya, s'ha convertit en una data poc rellevant....potser per la proximitat amb la Diada de Sant Jordi, o potser per què s'ha anat perdent, com la revetlla de Sant Pere, l'enterrament de la sardina i el dia de la truita i inici del Carnestoltes (Dijous Gras).

Tsch!!! ...però aneu amb molt compte de no fer el borinot. Potser arriba un día en que ja no li dònes importància al dia dels enamorats...però resulta que la vostra parella potser no pensa el mateix...i...clar, cagada pastoreta.
Ja la tindrem liada. Això sería com oblidar l'aniversari de casament.

Gràcies a la pròpia inèrcia d'aquest bloc, he recuperat una recepta que tenia oblidada i que potser és útil per algú que necesiti fer-li un pastís (més o menys) original a la persona que estima.
Si teniu la desgràcia de tenir un bloc cuina sempre correu el risc que us diguin:
-"...ho has fet pel bloc...i no per a mi...oi que si?"...juas,juas !!!
...i qué maca és una rel.lació basada en la sinceritat!...i tant que si!.
Però us diré una cosa: el que està clar es que quan escrius la paraula "T'estimo", ja sigui amb un bolígraf, a la sorra de la platja o amb xocol.lata...ho fas pensant en algú....i, dins teu, despertes aquell petit cuc de l'amor que tots tenim aparcat a l'estòmac per culpa de la rutina diària.
Si gràcies a aquesta recepta us fan un petó...haurà valgut la pena l'esforç i haureu estat feliços, si més no, per uns instants....i qui sap com pot acabar la vetllada....
Espero que us agradi.

P.D.:El "t'estimo" no era pel bloc...Kero.
INGREDIENTS
1 pa de pessic (veure tortada amb emulsionant o tradicional)
1 pot de melmelada de maduixa o gerds
almívar (sucre bany)
brandi
gelatina de poma
colorant alimentari vermell
cobertura de xocolata negre per decorar
sucre llustre

ELABORACIÓ

Compte que aquesta recepta és llarga.
Primer de tot farem el pa de pessic. El podem fer el mateix dia pel matí o el dia abans (millor).

Ja sabeu que jo, desde un punt de vista pràctic, us proposo de fer una tortada amb emulsionant, però si no en teniu, sempre podeu fer el pa de pessic tradicional.

L'escudillem en el motlle de siliciona.

I el repartim bé. Jo l'he fet quadrat, però es pot fer rodó perfectament.
Penseu que desprès li donarem forma de cor.

Un cop cuit, el deixarem refredar un estona...

...i el desenmotllarem.

Ha quedat genial.

L'emulsionant ens aportarà aquesta extra d'esponjositat que tant costa trobar amb un pa de pessic tradicional, muntant clares i iemes per separat.

Ara és qüestió de retallar un cor. Si no ho teniu molt clar, sempre podeu retallar un full i col.locar-lo a sobre. En qualsevol cas, primer dibuixeu amb la punta del ganivet i, quan ho tingueu clar, talleu.

S'ha de serrar i bé, si intenteu tallar-lo el destroçareu.

Si ho heu fet bé,ho veureu amb la molla, un cop tallat, que no s'esmicola tant.

Perfecte.

La punteta del cor és important conservar-la.

Ara, haurem de retallar la part fosca del pa de pessic, que sempre té un gust diferent...

...i obrir el cor per la meitat, horitzontalment.

Molt bé. Ja tenim fet el cor de pa pessic. Per què no s'assequi massa el podeu tapar amb un drap mentre preparem la resta d'ingredients.

Ara posarem a escalfar la gelatina de poma...

...en un bol...amb mitja culleradeta petita de colorant vermell alimentari. En els meus "CONSELL"s podeu trobareu botigues on comprar aquesta mena de productes de pastisseria. Ho deixarem fins que arrenqui el bull.

Ara, la deixarem refredar una estona (no massa) per què no estigui tan calenta i poder banyar el pa de pessic. Remeneu-la de tant en tant per evitar que es trabi.

Ara prepararem el nostre "sucre bany" amb un 75% d'almívar i un 25% de brandi.

Ben barrejat....

Amb això ja podrem banyar el pastís.

Com a farciment, utilitzaré una melmelada de frambuesa...

...que treballaré una mica amb la paletina per a treure-li la fredor de la nevera i que sigui més untable.

Banyem, doncs, la primera capa del pastís, reservant la capa superior. Que quedi ben banyat. Recordeu que si han de menjar crios, haureu de reservar una part que no tingui alcohol, i que podreu banyar amb almívar sol o amb una mica de llet.

Posarem una capa generosa de melmelada de maduixa.

Exteneu-la bé.

La paletina és la millor eina per a fer pastissos. Busqueu una que no sigui massa llarga però que sigui ben flexible.

Ara col.locarem la capa superior i l'assentarem amb la palma de la mà.

Desprès de banyar la part superior, i col.locant una safata a sota, banyarem el nostre pastís amb gelatina.

Normalment, al pa de pessic se li aplicaria un capa de iema pastissera, mantega, trufa, nata, etc...però com us he comentat busco un aspecte i una textura d'òrgan viu.

Així m'encanta com queda.

No us preocupeu per les imperfeccions. Tots els pastissos en tenen i és on, un bon professional, s'ha d'aplicarp per a fer que no es vegin.

Ara el podeu deixar a la nevera una estona, que ens dedicarem una horeta a tractar la xocolata.

Com darrerement, utilitzo cobertura VALOR.

Trencarem unes porcions de cobertura negre...

....i ho posarem a escalfar al bany maria, amb el foc ben baix. De tant en tant, ho remeneu.

Mentre, aneu a buscar uns fulls en blanc, "celo" i un ganivet.

Feu un cornet amb un full en blanc. El podeu aguantar amb el "celo". Aquest és un tema que un dia tractarem per què entenc que no a tothom li surt bé un cornet. També podeu utilitzar mini-mànegues pastisseres amb "cornets" de plàstic. La idea és tenir un filet de xocolata ben prim amb el que poder escriure.

Així és perfecte. Ah !!, recordeu que la xocolata s'ha de temperar una mica. Que no sigui calenta calenta. La millor manera de veure si està al punt ès tastar-la amb el llavi inferior, que és la part més sensible a la calor que tenim. Més endavant us parlaré de com tractar adequadament la xocolata.

Podeu practicar una mica si voleu...jeje.

Jo he escrit un parell de "T'estimo", per si se'm trenca ún.

És important fer una tira que subjecti totes les lletres i aquests acabaments en punxa, per poder desprès clavar-ho al pastís.

Ara podeu fer uns guixots de xocolata i enrotllar el paper.

Amb el celo, podeu segellar la junsta i posar-ho a refredar a la nevera o congelador.

Amb una cullera mateix (lo ideal és una "rasqueta"), escamparem una mica de xocolata en una full. Que no tingui mássa gruix.

I fem el mateix.

S'ha de poder aguantar dret.

Podeu fer les formes i figures que més us agradin.

No ha de quedar perfecte, tot el contrari.

Un cop fred, i amb molt de compte, tallarem el celo i obrirem els fulls...

...tot procurant que no se'ns trenqui massa.

...veureu com us quedaràn formes molt curioses i simpàtiques amb les que decorar el nostre pastís.

Ja podem treure el pastís de la nevera que el decorarem.

A banda, també he fet uns quadrats de xocolata....

...que incrustaré en els laterals. Se'm ha acudit en el moment !!! ...aquestes coses s'han de fer deixant volar la imaginació...

Finalment, he incorporat alguns trossos de xocolata...hem clavat el "T'estimo" i poca cosa més.

Està maco, eh?

Finalment, podeu incoporar un polsim de sucre llustre.

La gelatina l'absorvirà fàcilment i el vermell tornarà a quedar vermell però la xocolata el mantindrà....deixant un paissatge nevat.

Tan ta ta txan !!!!....aquí teniu un (de tants) Cor de Sant Valentí pel dia dels enamorats.

El "t'estimo" s'ha de veure bé...no la caguesim.

I per dins, qué tal?...del.liciós. A mi es que m'encanta aquesta combinació de maduixa/gerds, amb el bany de brandi, la gelatina i la xocol.ata....i us recordo que sòc de dolços jo !!!

Disfruteu-lo amb la intimitat (amb el permís dels crios) de la vostra parella.

Potser, desprès d'aquest postre...us ho agraeixen d'alguna "manera", no?....mai se sap.

I recordeu...que no falti un "T'estimo".

Bon Profit !!!

"Tajine" de xai amb ceba

2012-02-10T08:15:00.002+01:00

Per casualitats de la vida, l'altre dia estava remenant la secció de contes d'una botiga de "Todo a 100"...buscant alguna coseta per la meva filla i, de sobte, darrere d'uns contes em trobo tres llibres de cuina d'una colecció anomenada "Cocinas del mundo".
Un de cuina italiana, l'altre grega i l'altre marroquina. Tres grans cuines, vaja. Fullejo una mica els llibres i els trobo interesants. Total, que me'ls compro tots tres, clar, a 2 hores el llibre.
I finalment han resultat ser tot un descobriment. Són unes llibres fantàstics amb unes receptes excel.lents....que, no sé encara per què, estàven oblidats en aquella estanteria.
He trobat unes quantes receptes molt interesants i, entre elles, aquest "tayín" o "tajine" de xai amb ceba i bunyols de bacallà.

Un gran plat del conegut cuiner Mohammed Fedal que us recomano provar.
Espero que us agradi.

INGREDIENTS
1/2kg. de xai tallat a trossos grans (per tayín)
1 ceba grossa de figueres
4 alls
3 cullerades de comí mòlt
1 culleradeta petita de coriandre
un grapat de julivert
brou de xai o aigua
uns brins de safrà
oli d'oliva
pebre negre
sal
6 o 8 bunyols de pastanaga per decorar

ELABORACIÓ

Abans de res, renteu bé el xai.

Aquest trossos són molt macos. El podeu comprar en una carnisseria Halal o fer-ho tallar així al vostre Mercat o botiga de confiança. El salem i l'empebrem per les dues bandes.

Posem el tajine a calentar, amb una mica d'oli i incorporem l'all tallat en làmines.

De seguida, incorporem la ceba tallada en juliana.

Remeneu-lo tot una mica. Deixeu-ho que es dauri una mica.

Ara afegim unes quantes fulles de julivert, mal picat.

Seguidament , el comí.

Depen de si us agrada fort o no. Jo en poso tres o quatre culleradetes de café.

I el coriandre. Compte que és molt fort de sabor. Amb una cullereta petita de café en teniu de sobres. El podeu picar si no us voleu trobar les boletes.

A mi, personalment, no em molesten les boletes.

Incorporem el xai.

Deixem que afagi coloret, a foc mitjà.

Quan estigui una mica daurat...

...tirarem el brou de xai...però si no en teniu (com jo) posarem aigua.

Un parell de gots, fins cobrir la carn. Rectifiqueu de sal.

Ara tapeu el "tajine" i deixeu-lo coure uns 30-40 minuts. Vigileu per si falta aigua.

Ja ha passat el temps de cocció.

Quina flaire !!!!

Comproveu si la carn està ben feta.

Si cal, talleu un tros i la proveu.

Finalment nomès ens quedarà emplatar-ho.

Jo l'he acompanyat amb aquests fantàstics bunyols de pastanaga (veieu la recepta).

Aquest plat, té aquell sabor internacional que tant m'agrada.

I aquesta escasa salseta de ceba amb comí és formidable.

Aquests bunyols....els heu de provar.

Bon Profit !!!!

Bunyols de pastanaga

2012-02-09T13:49:00.003+01:00

Heu de provar aquests bunyols.
Es fan molt ràpid i els podeu combinar amb tota mena de plats.
No us penseu que nomès té gust a pastanaga i que la textura és cruixent. Tot el contrari, és un sabor suau i es desfà a la boca.
Molt recomanables.

INGREDIENTS
2 pastanagues grans
unes fulles de julivert
1 all laminat
1 ou
1 cullerada de farina
1 cullerada de comí mòlt
oli de girasol per fregir
sal

ELABORACIÓ
Primer de tot, peleu les pastanagues.

Jo utilitzo un pelador que vaig comprar, ara farà 12 anys, a l'Ikea...i la veritat es que ès fantàstic. Funciona com el primer dia.

Un cop pelada la pastanga és qüestió de seguir pelant....i aconseguir tires de pastanga ben finetes.

Així sería ideal.

Ara les escaldarem en aigua bullint.

Les aguantarem uns segons dins l'aigua....

...i ho retirarem.

Talleu un all a làmines molt molt fines, tot el que pogueu.

Prepareu un ou batut.

Incorporeu la farina...

...i el comí...

...una culleradeta, nomès...

I finalment l'all.

Aboqueu-lo tot per sobre la pastanaga que haurem barrejat amb julivert picat, no massa petit.

Ho salem una mica.

Ben remenat.

I ara ho fregirem en oli ben calent....més o menys, una cullerada gran farà la mida del bunyol.

Compte que es fan molt ràpid.

De fet, no deixen de ser com mini-truites, eh?

Reserveu-les en una paper absorvent...

...i ja els tenim.

Ummm...qué bons. I el més curiós es que no saben a pastanaga ni tenen la textura de pastanaga.

Ja sé que sòc pesat, però els heu de tastar, amics meus.

Jo l'he utilitzat com a guarnició d'un "tajine de xai amb ceba".

També els podeu servir sobre una amanida de llenties amb ceba, tomàquet, julivert i salsa iogurt.
Bon Profi!!!!

Crema de carxofes i espàrrecs

2012-02-08T14:03:00.001+01:00

Senzilla i sana recepta pels amants de les carxofes. Bàsicament per què l'amargor innata de la carxofa predomina bastant. Aquesta és una crema que o agrada molt o no agrada gens.
A mi...personalment, no em diu res...però es que jo no sòc de cremes. En canvi la meva dona la troba excel.lent....boníssima.
De vegades, com tot a la vida, ens toca cuinar coses que no ens agraden gaire...com cargols, fetge amb ceba, bledes, etc...i ho hem de fer amb les mateixes ganes i il.lusió que apliquem en plats que ens agraden més. Imagineu-vos que us encanta mentre ho cuineu....iaixò garantirà un bon resultat.
A mi em funciona.
Com veure-ho, he utilitzat la "Baby-Cook" per a coure la verdura al vapor...una maquineta que m'ha sorprès gratament...fins al punt de recomanar-la a totes aquelles famílies amb criatures. A mi, m'està donant un excel.lent rendiment...encara que hem hagut de canviar el casso tres vegades.
Sempre podeu coure les verdures en una vaporera o en aigua, com s'ha fet tota la vida.
Vosaltres mateixos.

INGREDIENTS
3 o 4 espàrrecs verds picats
2 carxofes a trossos
1/2 patata a daus
1 pastanaga petita
1 tros de carbassó
oli d'oliva
100ml. nata líquida per cuinar (mig got)
uns daus de pa sec
uns daus de pernil ibèric
sal

VARIANTS:
- Podeu incorporar un tros de porro, coliflor, mongeta verda, moniato, etc...

ELABORACIÓ

Netegeu i piqueu bé tota la verdura.

No importa el tamany dels trossos.

Ara, la saltejarem amb un raig d'oli d'oliva...

...i un polsim de sal.

Remeneu-la de tant en tant fins que estigui una mica daurada. La idea no és coure la verdura, nomès marcar-la.

Perfecte. Ara l'hem de coure, en aigua o en vapor.

Jo faré servir la "Babycook" per coure-la al vapor.

Posem l'aigua en el recipient...i apa...20 minutets.

Mentre es fa la verdura tallarem unes tires de pernil ibèric...

...i uns dauets de pa sec.

De mida petitona...allò que en diuen "picatostes" en castellà.

En una paella saltegem el pernil un mica...

... i el reservem.

En el mateix oli, daurem els daus de pa...

...i també els reservem.

Ja tenim la verdura cuita.

Escalfarem al microones mig got de nata líquida...

...i li afegirem a les vedures....tot rectificant de sal. Nomès ho heu passar pel turmix o per la mateixa picadora que té la Babycook.

I emplatem....com sempre, amb una mica de gràcia.

És una crema molt bona, pero ja us dic, us ha d'agradar la carxofa per què té un punt amargant.

Bon Profit !!!

ARTICLE: "Casi Casero"

2012-02-07T13:48:00.000+01:00

L'altre dia, com faig a sovint, estava veient el "Canal Cocina"....el del "huevo frito" que diu la meva sogre.
A mi m'arriba la senyal a través del Plus, però em penso que també s'agafa amb la TDT.
Hi ha programes que estàn bé i d'altres que no tant.
Jo m'estaria tot el día vient programes de cuina.
M'enganxen.
Però no pot ser, clar, s'han de fer més coses a la vida.
Per exemple, m'agrada molt "El cocinero Global", encara que aquest em penso que el fan pel Canal Viajar.
Em pixo de riure, de veritat, el trobo genial.

Aquest un paio francès, en Fred Chesneau, és tot un catxondo. No acaba de demostrar mai que sigui un gran xef (que ho és), i s'ho passa pipa explorant les cuines del món. A més ho fa amb una gràcia innata que el fa caure bé arreu. Fins i tot jo diria que és com un nen....una mica trapella i maldestre.
De conducta infantil si, però molt amigable i a qui les rel.lacions humanes i culturals semblen estar per sobre de la gran passió que té per la cuina.
D'aquelles persones amb les que et trobes agust per la seva sencillesa i per què respecte tot allò que l'envolta.

Pot semblar un passarell, però jo l'admiro.
Fa un programa gastronòmic i cultural molt divertit.
També us recomano un altre serie culinària que feien fa un temps i que enganxa com la que més:
"Rick Stein y la cocina del mar en el mundo".

Un personatge no tant simpàtic com el francès però si molt entranyable. En Rick Stein, tot i ser bon cuiner, penso que no és cap malabarista dels fogons.
Però això, no importa.
Creieu-me que us agradarà.

D'altra banda, i malauradament, tenim programes gastronòmics on la recomanació és no veure'ls.
Per exemple, el "Casi Casero" que fan al Canal Cocina i del que avui us en vull parlar:
"La cocinera Elena Aymerich nos ofrece numerosas ideas a partir de platos preparados para convertirlos en recetas como si estuvieran hechas en casa. Valiéndose de pre-cocinados, conservas o congelados, la chef catalana nos propone versiones que requieren de poco tiempo y ofrecen fantásticos resultados.

Cómo arreglar cremas ya preparadas, cómo elaborar ensaladas con conservas, cómo aderezar guisos enlatados, cómo cocinar una salsa para una carne o un pescado pre-cocinados... y un sinfín de técnicas para parecer que todo es de elaboración casera sin tener que pasar un tiempo excesivo entre fogones."

Meravellós.
Totalment legítim, cert.
Jo em pregunto qué pensarien les nostres àvies si aixequesin el cap.
Algú ho podria calificar d'evolució social i adaptació als nous temps.
Però jo no ho faré.
La catalana Elena Aymerich, ens mostra les seves peculiars receptes.
Un exemple, comença el programa i ens proposa de fer:

"Codornices escabechadas con pisto".
(Que dius, home....sembla interesant el plat.)
"Para ello nos hará falta un bote de codornices en escabeche, un tetabrik de caldo y un bote de pisto...que ya viene con sus verduritas y todo"

A mi, amb perdó, però se'm van caure els collons a terra.
De veritat, vosaltres creieu que això és ensenyar a cuinar?...o cuinar, senzillament?
Així és com han d'aprendre a cuinar els notres fills?
No entenc com aquest canal pot promoure la cuina "salvatge" de recalentar un plat precuinat, deixant de banda si són més o menys saludables o de si incorporen més o menys additius, conservants o estabilitzants.
Ara em direu que hi ha molta gent que no sap cuinar i aquesta podria ser una bona i senzilla forma d'apropar-los a la cuina.
I per què no.
Segurament.
Però jo no ho puc compartir.
Estic convençut que fins i tot la ment més negada d'aquest univers és capaç d'escalfar-se un cous-cous al microones...i de barrejar-lo amb unes mandonguilles de pot.
I "un sinfín de técnicas para parecer que todo es de elaboración casera" ....però es que sembla un gag dels Monty Pithon això!!!.
Es a dir, que l'objectiu seria enganyar al comensal, doncs?...ho he entés bé?
I mentre obre el pot de pisto diu:

"Hoy en dia tenemos un pisto ya preparado que és estupendo....y no hace falta que estemos tantas horas cortando verduras ni rallando tomates como se hacía antiguamente...".

Si té raó en el fons.
No sempre tenim el temps necesari per cuinar, però es que no es poden fer aquestes afirmacions amiga meva. Un pisto de pot, senzillament, no és comparable amb una samfaina feta a mà per què són receptes amb elaboracions totalment diferents: l'una industrial i l'altre casolana.
No estic en contra d'utilitzar aquests productes.
Tots els utilitzem de tant en tant, és cert, però no els podem establir com a base de la nostra tant treballada cuina. No s'han de promoure els precuinats englobats sota el paraigues d'una cuina moderna, ràpida, sana i eficient.
Home...un tomàquet fregit pot...unes patates fregides congelades....fins aquí té un passi.
Els plats precuinats són això, plats precuinats i no són ingredients.
Hi ha moltes formes de cuinar i moltes receptes que permeten elaborar plats en 5 minuts.
Jo no sòc ningú per donar lliçons de cuina, doncs ni tan sols m'hi dedico profesionalment.
Però tinc opinió.
Senyora Aymerich m'agradaria recordar-li que, a casa seva precisament, té una de les millors cuines del planeta...que (si prospera la sol.licitud) pot ser declarada Patromini Cultural Inmaterial de la Humanitat per la UNESCO a través de la publicació del Corpus del Patrimoni Culinari Català.
Sé que vosté és totalment capaç de fer un altre tipus de cuina.

Quina és la conclusió?...que si no t'agrada el que veus a la tele...canvia de canal.
"Casi Casero" és un programa fet amb mal gust, gens recomanable i que falta el respecte a les persones que treballem per mantenir la cuina de sempre, sana, tradicional i, no "casi casera" no....si no del tot casolana.
Programes com aquest fan mal al sector i a una societat que cada vegada accepta amb menys resignació les propostes que estalvien temps per sobre de tot.
Per sobre de tot, ho recalco.
Davant aquesta clara aposta per dinamitar la cuina de sempre, no puc més que animar-vos a continuar cuinant com s'ha fet tota la vida.
Senyors de "Canal Cocina" espero que m'acceptim i respectin aquesta crítica negativa que, n'estic segur, no serà l'única.
Gràcies per esperonar-me en la defensa de la cuina tradicional, en aquest cas, catalana.
El prego facin una reflexió, si us plau.
Que no caldria aquest programa, vaja.

Mongetes grosses amb tallarines

2012-02-06T19:19:00.003+01:00

Aquesta seria una versió del clàssic "Faves con almejas" que fan per Asturies, que publicaré més endavant, però volia aprofitar que he trobat unes tallarines estupendes al mercat...i no sempre n'hi ha.
És molt important que el peixater us asseguri que no tenen sorra...o us destroçarà el plat. A la peixateria, podeu obrir una en cru...i tastar-la. Jo ho faig.
I també és molt important conservar-les a la nevera amb abundant sal i aigua. D'aquesta manera elles soletes purguen la sorra que tenen.
Ara recordo quan tenía 16 o 17 anys...que a l'estiu, amb els meus pares, anàvem a la platja de Vilanova i la Geltrú...i n'agafàvem unes quantes allà. Clar, és una platja molt poc profunda. Nosaltres sempre hem estat una família poc "nedadora"....i allà havies de caminar força estona fins que t'arribes l'aigua al coll. Allò ens donava seguretat, per això ens agradava aquella platja, que era com la de Castelldefels...però neta.
Amb l'aigua fins els genolls, nomès havies d'escarbar una mica a la sorra..i en trobaves, de tallarines. Se'n duiem una galledeta plena cap a casa....amb algún que altre cranc capturat amb una tècnica que em va ensenyar el meu admirat avi "Manolo", més conegut com "El león de la Barceloneta"...un dia us ho explicaré.
A mesura que van anar passant els anys...cada cop n'hi havia menys de tallarines, fins que pràcticament ja no se'n troben...a la mateixa platja.
És una pena, com canvien les coses.
Però em quedarà un bon record.

INGREDIENTS
1 pot de mongeta grossa "faves"
300gr. tallarines fresques
3 tomàquets ratllats
1 culleradeta de pebre vermell
1 picada d'ametlla, avellana, pa i all i julivert
1 trosset de porro
1 ceba picada
3 alls picats
1/2 got de vi blanc
brou de peix o pollastre
un trosset de pebrot vermell picat
oli d'oliva
sal

ELABORACIÓ

Preparem tots els ingredients

Com que he utilitzat mongeta ja cuita, nomès l'hauré de rentar bé i reservar.

Piquem tota la verdura.

Ratllem els tomàquets i els barregem amb el pebre vermell dolç.

Les tallarines les haurem tingut almenys una hora amb aigua i sal per a purgar-les de sorra. Les netejarem de nou.

En una cassola de fang amb un xorret d'oli d'oliva, sofregirem el pebrot vermell

Mentre, podem anar preparant la picada.

Poc a poc i bona lletra.

Ara ja podem afegir la ceba, el porro i l'all picat.

Deixem una estona que faci xup xup a temperatura mitja, fins que agafi un color daurat.

Incorporem el tomàquet...

...i el vi blanc....Gran Chef, com sempre.

No us passeu amb el vi !

Tapeu-lo durant 10 minuts.

Ara incorporem el brou. Si no en teniu, aigua també anirà bé. Més o menys, com un got i mig de líquid.

Aprofitem el caldo per tirar dues culleradetes a la nostre picada que ens ajudarà molt a lligar-la.

Deixem que arrenqui el bull....i uns 10 minutets més. Rectifiqueu de sal.

...i incorporem les mongetes.

Remeneu-les bé....i quan hagi bullit 3 o 4 minuts...

Ara li tirem les tallarines.

I seguidament la picada...

...que escamparem per tota la cassola.

Quan s'hagin obert les tallarines ja podeu parar el foc.

M'agrada molt convinar llegums amb peix i marisc.

Sempre lliga bé.

Espero que us agradi.

Bon Profit !!!

Arròs mariner amb grana padano

2012-02-05T18:34:00.001+01:00

Un d'aquells semi-invents que et deixa satisfet. Hi ha moltes receptes d'arròs similars...però l'he afegit uns daus de grana padano que ha estat tot un èxit. Els daus de formatge grana padano encaixen de meravella en aquest plat. Podeu afegir-lo quan quedin 5 minuts per acabar la cocció i provocar que es desfaci o afegir-lo quan pareu el foc....per a que quedi més sencer el dau. Podeu afegir el formatge ratllat o en pols en comptes de daus, però llavors us arrambareu massa cap als "risotto's", oi?.
És una recepta força senzilla de fer i també ràpida. Jo he utilitzat un brou de pollastre que ja tenia congelat...però el podeu fer amb aigua o brou de peix, clar.
Un plat totalment recomanable.

INGREDIENTS
4 tases d'arròs llarg
1 ceba vermella de Figueres
2 alls
2 culleradetes de concentrat de tomàquet
300ml. brou o aigua
200gr. gamba vermella pelada
1/2 got de vi blanc
1 calamar a daus
pebre negre
oli d'oliva
julivert
10 daus de formatge grana padano
sal

ELABORACIÓ

Preparem els ingredients.

Piquem l'all i la ceba.

El peix, ben net.

Avui utilitzaré tomàquet concentrat. No ho acostumo a fer, però feia temps que tenia ganes de provar-lo i veure el resultat. És com tot. Depen de per quines coses si....i per d'altres no.

Al mateix temps posarem a escalfar el nostre brou (si en tenim, si no posarem aigua calenta).

En una cassola amb una mica d'oli d'oliva...sofregirem l'all i la ceba...

...fins que siguin daurats...

Mentre salem i empebrem les gambes i el calamar.

Ho incorporem al sofregit.

Doneu-li unes voltes i....

...ja li podeu tirar el vi blanc.

Tapeu-lo i deixeu-lo coure a foc mig durant uns 5 minuts.

Mentre, podem anar picant el julivert...

...i mesurant l'arròs. Jo sempre utilitzo una taça de café com a mesura per una persona. En aquest cas, li haurem d'afegir una mica més del doble d'aigua.

Ja ha evaporat l'alcohol del vi...

...doncs incorporem el tomàquet...

...dues cullerades...

...i renenem....quedarà una mica escandalós de color, però a l'afegir l'arròs quedarà rectificat.

Tirem l'arròs i ho renemem...

...procureu coure una mica l'arròs sense parar de remenar, ja que s'enganxarà del cul.

Desprès de remenar durant un parell o tres de minuts...

...incorporem el brou o aigua ben calent....amb una proporció del doble (i una mica més) de líquid que d'arròs. Si utilitzeu del bomba...és el triple, ja que és una variant que absorbeix molt líquid.

Aprofitem per salar-ho.

Ho deixarem coure una mica...

...si cal afegirem una miqueta més d'aigua...a mida que es vagi absorbint ho veurem.

Sempre que farà bona pinta això.

El que us deia. Podem incorporar el formatge abans d'acabar de coure l'arròs...i es desfarà bastant o un cop cuit i quedarà més dur. Jo he fet totes dues coses.

He posat 5 daus en calent....

...remenat, ben remenat...

...perfecte...

Ara ho taparé per què la mateixa calor desfaci el formatge.

I passats uns 3 o 4 minuts...ho comprovem.

Està sensacional.

El formatge té una textura elàstica...però no s'ha desfet del tot.

Finalment, al servir-ho al plat, podeu incorporar algún dau més de formatge...

...sempre li donarà una millor presència a nivell decoratiu.

Ummm...quina flaire.

Està força bo aquest arròs. El podeu acompanyar de vi blanc o negre, que tots dos li van bé.

Bon Profit !!!!

Torradetes picants de frankfurt amb moixernons

2012-02-04T20:20:00.001+01:00

Tapa facilona i barata....i fins i tot "resultona" diria jo.
No es que m'hagi posat a pensar com fer una tapa com aquesta. No diria gran cosa de mi.
De vegades, les coses surten soles.
Resulta que m'he trobat que em sobraben unes patates fregides i un frankfurt i amb això he improvisat.
Lo del moixernó ha estat una gran idea, veus?....segur que l'utilitzaré més endavant en algún altre plat.
Resumint, amb aquest plat no guanyaré cap premi, està clar...però el missatge que vull transmètre no és la recepta en sí mateixca....sino la capacitat d'aprofitar aquelles cosetes que ens sobren...i d'això en sabien i molt les nostres àvies.
Així s'apren a cuinar, titots, fotent experiments i deixant volar l'imaginació.
De vegades estàs inspirat i d'altres no. El més important és treballar i treballar i treballar....
- "Hay que luchar".....em deia el "xurrer" que venía patates braves aprop de l'institut.
- "¿Y los amigos? ¿bien?...eso es bueno"....repetía cada vegada que anava a comprar-li.
I amb unes patates fregides amb salsa super super picant (i alguna bossa de pipes), anàvem el meu amic Ferràn i jo al Parc de l'Espanya Industrial...i asseguts en una lleixa ("repisa" en castellà) d'una d'aquelles torres...pàssavem hores i hores parlant sobre les preocupacions pròpies dels adolescents i, per què no dir-ho, fent alguna gamberrada amb els ànecs que per allà passàven.
Un día us explicaré la història dels ànecs i els coets....ah!!!...i la història de les granotes.
En fi.
Tornem a la recepta, si es que així la podem anomenar.
Aquesta és una tapa bona, fins i tot força bona però, pel meu gust, una mica "grollera".
Per matar la gana, vaja.

NOTA: Recordeu que el mal anomenat "moixernó" per moltes famílies (com la nostra) en realitat són camasecs o carreretes, però son tants anys amb aquesta associació que ara sòc incapaç de canviar-ho.
INGREDIENTS
3 torradetes de pa extrafines
6 patates fregides
1 frankfurt alemany
salsa de mango i curri "Heinz"
crema de mòdena
un polsim de pebre vermell
8 o 10 moixernons
farina
oli
sal

ELABORACIÓ
Tenía fregides unes patatetes.

Quadradetes, molt mones....que havia fet per la meva filla.

Vaig fregir unes rodanxes de frankfurt (del bo).

I també tenia uns moixernons en remull...per a fer una carn de vedella.

Total, que vaig salar i enfarinar els moixernons...

...i els vaig fregir en oli ben calent.

En un plat amb una base de pols de pebre vermell...vaig col.locar tres torradetes.

Tenía una salsa Heinz de curri i mango...molt bona per cert.....

...i la vaig utilitzar per a fer de suport.

Ha sobre hi vaig col.locar dos trossets de patata i tres llesques de frankurt....

Ho vaig decorar tot amb unes gotes de vinagre de mòdena...i els moixernons cruixents.

Llavors, vaig pensar....aqui falta alguan cosa per rematar els gustos.

I vaig pensar que una mica d'oli picant, del que utilitzo per les pizzes, li aniria molt bé.

El toc picant era el que li faltava a aquesta tapa improvisada.

No és de les coses de les que em sento més orgullós, és evident. Però en aquestes situacions d'atones de la capacitat que tens per la creativitat....encara que això també depen del dia, oi?

Bon Profit !!!

Pollastre al forn

2012-02-03T07:01:00.001+01:00

Aquesta tonta recepta, agrada a gairebé tothom.
Facilísim de fer. He actualitzat les fotos.
I recordeu, al cuinar amor i paciència !!!!

INGREDIENTS

1/2 Pollastre ecològic a quarts
1 llimona
3 patates Patates
1 xorret de brandi
1 ceba
3 alls
un grapat de julivert
oli d'oliva verge extra
pebre negre
pebre vermell dolç
Sal

VARIANTS:
- Podeu afegir-hi romaní
- És molt recomanable incorporar uns tomàquets de penjar tallats per la meitat (jo no en tenia)

ELABORACIÓ

Primer de tot renteu bé el pollastre. Agafeu una safata pel forn i feu un llit de patates i ceba. Ho saleu i empebreu.

A sobre hi col.loquem el pollastre. Regueu-lo tot amb el suc d'una llimona.

Saleu i empebreu el pollastre i tireu per sobre l'all i julivert picats....i un polsim de pebre vermell. Regueu-lo amb abundant oli.

Dorar uns 20 minuts a 250graus amb ventil.lació.

Quan estigui torradet, tireu un xorret de brandi, abaixar el forn a 200graus i acabar de fer durant uns 20/30minuts, fins que estigui cuit el pollastre.
De tant en tant, anar regant-ho tot amb el suc que deixi, i donar la volta al pollastre.

Quina bona pinta, eh?

Doncs ja el tenim gairebé.

Us recomano donar-li la volta al pollastre un parell de vegades durant tota la cocció, i regar-ho bé amb el suquet.

Emplatar.

Ummm.

Bon Profit !!!