Des del PP, la majoria de veus han lligat la prohibició dels toros a una qüestió identitària i a les relacions entre Catalunya i Espanya. Una vinculació que Montilla ha rebutjat. Només Canàries –que va abolir les corrides el 1991- i IU s’han limitat a mostrar respecte per la prohibició, mentre que un grup d’anti taurins han brindat amb cava a la Puerta del Sol.

A les Terres de l’Ebre les reaccions no es feien esperar, el president de l’agrupació de Penyes i Comissions Taurines Miquel Ferré , tot i  recordar que en un principi aquesta llei no afecta als correbous,  com a aficionat i seguidor lamentava la aprovació de la ILP, Ferré explicava que segurament ara el punt de mira dels anti taurins seran les Terres de l’Ebre i  recordava que aquí  la tradició esta molt arrelada i la gent ja esta acostumada a sortir al carrer per manifestar-se   “si ens toquen els correbous també sentiran els nostres crits al carrer”

El debat sobre la prohibició dels toros bat el rècord de connexions en directe des del Canal Parlament

Més de 60.000 persones han seguit en directe per la pàgina web del Parlament el debat i la votació de la llei que prohibeix les corrides de toros a Catalunya a partir de l’1 de gener de 2012. Aquesta xifra supera el nombre de visites mai assolit fins ara, seguida per les 40.500 visites que va registrar la compareixença el 3 de març del torero José Miguel Arroyo davant la comissió de medi ambient i habitatge per donar el seu parer sobre la ILP aprovada aquest dimecres.

Del total d’accessos registrats aquest dimecres, 14.000 provenien de 56 països diferents, entre els quals França, Alemanya, Anglaterra, Noruega, Rússia, la Xina, el Japó, Austràlia, els Estats Units, el Canadà, Mèxic i pràcticament tots els del con sud d’Amèrica.

El tercer moment amb més connexions a les emissions en directe pel web del Parlament va ser l’1 de març, quan prop de 39.000 persones van seguir la compareixença de Carles Font, Delta 0, davant la comissió d’investigació de l’incendi d’Horta de Sant Joan.

D’altra banda la Generalitat Valenciana assegura que els toros ‘no corren perill’ al País Valencià ‘mentre estigui aquest govern’

El conseller valencià de Governació, Serafín Castellano, ha afirmat en relació a la prohibició del toros per part del Parlament de Catalunya que ‘respecta’ la decisió però que al País Valencià ‘no corren el perill de desaparèixer mentre estigui al capdavant de la Generalitat Valenciana aquest govern’. Castellano ha dit que ‘lluny de l’abolició’ el govern valencià ‘du a terme polítiques que potencien i prolonguen la seva supervivència’.

Els agents socioeconòmics consideren que de moment només s’ha fet un canvi de nom.

L’aprovació de la llei de vegueries s’ha rebut amb cert escepticisme a les Terres de l’Ebre, ja que la creació de la vegueria ebrenca dependrà de la modificació de lleis orgàniques estatals. “Per canviar el nom de les províncies pel consell de vegueries no feia falta tant; el que s’ha de fer és negociar amb Madrid la delimitació territorial i si és necessari crear la cinquena província”, ha manifestat el secretari general de la UGT a les Terres de l’Ebre, Wifredo Miró. El Punt

En aquest sentit, el dirigent sindical reclama al president del govern de l’Estat que demostre la seua voluntat de respectar l’Estatut i permeti la modificació de la llei orgànica de règim electoral general.

També el portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Manolo Tomàs, és crític amb la llei aprovada. “La llei de vegueries és un brindis al sol”, ha assenyalat Tomàs. Amb més moderació s’ha pronunciat el president de la Cambra de Comerç de Tortosa, José Luis Mora, que considera que l’aprovació de la llei és un pas endavant. “És un pas important tot i que s’ha de reconèixer que no ho tindrem fàcil per crear la vegueria de l’Ebre”, ha dit Mora. En aquest sentit, Mora encoratja el conseller de Governació a negociar amb Madrid les modificacions de les lleis estatals necessàries. La creació de la vegueria permetria a la Cambra ampliar el seu àmbit.

El Departament d’Agricultura provarà aquest divendres dos productes químics en una superfície de 30 hectàrees d’arrossar, al costat de l’ermita

El Departament d’Agricultura començarà aquest divendres els tractaments amb productes químics contra la plaga del cargol poma. Serà la primera vegada que s’usen en un camp obert i l’experiència arriba després del bon resultat al laboratori. El Punt

Concretament, es provaran dos productes en una superfície de 30 hectàrees d’arrossar, situades a la partida de Tudó, al costat de l’ermita de l’Aldea, on s’ha constatat que la concentració d’individus és més gran, entre 10 i 50 cargols poma per metre quadrat.

Abans del tractament s’han eixugat els arrossars, deixant només una fina làmina d’aigua per inocular-hi un mol·lusquicida de contacte d’ample espectre i un altre producte que actua per via digestiva i provoca la mort dels cargols per enverinament. “Es tracta de productes autoritzats i que no tenen cap impacte en el medi ambient”, ha assegurat el director dels serveis territorials d’Agricultura a l’Ebre, Antoni Espanya. D’aquí a una setmana s’avaluarà el resultat.

Diumenge serà un dia ple de literatura al Matarranya.

La Trobada d’autors ebrencs aplegarà més de 30 escriptors vinculats a les Terres de l’Ebre, el Priorat i el Matarranya.

Entre d’altres, presentarem el llibre ARBREDA EBRENCA, un recull de relats de 55 escriptors que han respost a la crida feta al SERRET BLOC, són 55 contes, poesies o haikus sobre els nostres arbres.

Si hi voleu participar encara sou a temps d’inscriure-vos al dinar (fins dijous a les 13,30 h) o venir a qualsevol acte, tots són oberts per a tothom. ELS ASSISTENTS REBRAN COM A OBSEQUI LA GUIA DELS ARBRES SINGULARS DEL MATARRANYA I EL BAIX ARAGÓ.diumenge 1 d’agost de 2010

Vall-de-roures

12 h Concentració d’autors participants i signatura de llibres.

A la llibreria Serret

13,45 h Vermut a la carrasca monumental de Morro Badat

(Carretera Vall-de-roures a Fondespatla 1414 km 20-21, a mà esquerra)

Breu “divertimento literari” a l’ombra de la carrasca.

Fondespatla

14,30 h Dinar literari, al càmping la Font (bar de les piscines. A l’entrada del poble a mà esquerra)

·          Presentació de la Trobada:

-Carmen Agut, alcaldessa de Fondespatla

-Asun Albesa, representant de l’associació ACHA

-M Dolores Gimeno, vocal de l’ASCUMA i responsable de publicacions

-Octavi Serret, llibreter

·          Presentació de la guia dels arbres singulars del Matarranya i el Baix Aragó, editada pel Grupo Acción Local Bajo Aragón-Matarraña.

·          Lectura col·lectiva de fragments del llibre de recull de textos amb motiu de la Trobada, a càrrec dels autors.

Conductor de la lectura: Emigdi Subirats

Introducció prèvia a càrrec dels editors:

-Francesc Sánchez, de March editor

-Octavi Serret, llibreter

16,30 h Posada en comú de projectes literaris (Al costat de la pista de petanca, a la porta del recinte del càmping i les piscines)

Modera: Pepa Nogués

·          Senderisme literari: Desideri Lombarte, a càrrec de Natxo Sorolla

·          Il·lusions i incerteses, la novel·la col·lectiva del Serret Blog. 2na part?

A càrrec de M Lluïsa Gascón i Elisabet Martí

·          Col·lecció Lo Trinquet, editada per la Diputación de Teruel. A càrrec de Carles Sancho.

17,30 h Negra i ebrenca, a càrrec de Jordi Pijoan

(En funció del temps –del del rellotge i de l’horatge- ens desplaçarem al cementeri medieval i aprofitarem per fer un passeig pel poble, si no continuarem al mateix lloc)

·          El calendari de trobades literàries ebrenques:

-La Mostra de poesia d’Alcanar, 2na edició al 2011. A càrrec d’Emigdi Subirats.

-Les Jornades Cerç, a Massalió, organitzades per l’Associació Cultural del Matarranya. A càrrec de Marc Martí, coordinador de les Jornades.

18,30 h Presentació de llibres (a la zona de gespa de les piscines del Càmping)

·          Premi Guillem Nicolau 2009: La venta de l’Hereva, de Marta Momblant. A càrrec de Carles Sancho i de l’autora guardonada.

·          Arbreda ebrenca, recull de relats.  A càrrec de Víctor Amela i amb la participació de:

-Pepa Nogués, directora de la Trobada i representant de l’Associació Cultural del Matarranya

-Octavi Serret, llibreter

-Francesc Sánchez, de March editor

-Víctor M. Amela, prologuista del llibre

-Cinta Mulet, en representació dels autors

En finalitzar, actuació de la cantautora Montse Castellà

20 h. Pica pica

Salvadó ha destacat que la incorporació de les prescripcions del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries reforcen jurídicament la norma i ha subratllat la voluntat del Govern de ‘no moure’s de la planificació determinada i d’avançar cap a la vegueria de les Terres de l’Ebre’. ‘No ens resignem amb el contingut de la sentència (del Tribunal Constitucional) i no l’acceptem’, ha argumentat. ACN

El Pla també defineix les estratègies de creixement dels nuclis urbans i potencia el sòl destinat a activitats econòmiques. Es tracta del penúltim Pla que quedava per aprovar per completar el planejament territorial de Catalunya, que finalitzarà amb l’aprovació definitiva del Pla de les Comarques Gironines després de l’estiu. A més, el Govern també ha aprovat el Catàleg del Paisatge de les Terres de l’Ebre. ACN

Malestar territorial per la seu de l’INEFC

La Cambra de Comerç de Tortosa ha manifestat el seu descontentament per la “decisió salomònica” de repartir entre Amposta i Cambrils els estudis universitaris de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC).El Punt

Així l’ens cameral, que ja va donar ple suport a la candidatura d’Amposta per una qüestió de “reequilibri territorial”, va aprovar en l’última junta del comitè executiu celebrada dilluns un manifest en el qual “lamenta” i qüestiona aquesta decisió. Entre els arguments del manifest, la Cambra assegura que l’opció d’Amposta era la més assenyada per criteris “d’eficiència econòmica”, ja que només requeria una inversió de 10 milions d’euros contra els 32 del projecte de Cambrils. A més, l’òrgan cameral també creu que el fet que totes dues ciutats estiguen separades per 70 quilòmetres serà “un inconvenient” tant per als estudiants com per als professors a l’hora de triar la seu de l’INEFC on volen estudiar o treballar. Per tot això, la Cambra fa palès el seu “descontentament, insatisfacció i desconfiança” envers les administracions –en relació amb la secretaria general d’Esports– que han pres aquesta decisió.

L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, va afirmar ahir que comprèn i compartix els arguments de la Cambra de Comerç. “Com a ciutadà estic desil·lusionat”, va dir Ferré, recordant que diverses entitats esportives d’Amposta han manifestat també el seu malestar. Ara bé, el consistori continua treballant en la redacció del conveni que ha de subscriure amb l’INEFC. “Crec que acabarà sent satisfactori”, va assenyalar Ferré, tot avançant que a Amposta es podrà fer recerca en esports i salut i mestratges d’alt rendiment.

Amb tot, aquesta és la primera convocatòria on el conjunt de les Terres de l’Ebre -les quatre comarques- s’hi poden acollir, ja que fins ara només la Terra Alta estava inclosa en aquest pla. Finalment, han estat 50 projectes d’empreses privades i dos projectes d’ens públics de les Terres de l’Ebre els que optaran als prop de 8 MEUR (6 MER en crèdits tous i 2MEUR a fons perdut) que el Govern destinarà aquest 2010.

Aquests ajuts permetran consolidar una inversió total de 18 MEUR, mantenir prop de 1.200 llocs de treball, i crear-ne 107 de nous. ACN

De fet, han acusat el PP de fer aquesta maniobra d’ajornament en sintonia amb els lobbys empresarials taurins, que haurien fet ‘xantatge’ als diputats si no garantien el suport a les curses de braus. Asseguren que, si no passa pel ple aquest dimecres, la llei no es podria votar aquest mandat i s’hauria de tramitar de nou, en un ‘entorn’ influït per la possible prohibició dels braus. ACN

El director general de Turisme, Joan Carles Vilalta, ha inaugurat aquest dilluns les instal·lacions turístiques, en la reforma i adequació de les quals les quals la Direcció General de Turisme ha invertit prop de 312.000 euros en una actuació inclosa en el Pla de Dinamització Turística de les Terres de l’Ebre.

Vilalta, paral·lelament, ha oficialitzat també un acord amb l’Ajuntament d’Ascó (Ribera d’Ebre) pel qual el consistori finançarà en bona part un segon llagut turístic que cobrirà el tram nord de l’Ebre navegable.ACN