la quinta de luculus

Concurso de recetas con verduras: Besos de espinacas

2012-02-14T06:00:00.000+01:00

Margot convoca el Primer concurso de recetas con verduras con un suculento despliegue de premios:

Así que estrujamos la materia gris y nos enfundamos el delantal. Recordábamos unas maravillosas croquetas de espinacas, queso de cabra y piñones, que siempre han gustado mucho en casa, pero queríamos presentar una receta más purista con la verdura, más Popeye, y se nos ocurrió que la masa de las croquetas podía ser un relleno dentro de lo que hemos bautizado como besos de espinacas, mejor nombre para hoy que es San Valentín no lo hay...

Difícil no es, aunque sí entretenido: la cocción de espinacas se hace en dos, una para el envoltorio y otra más larga para el relleno, y luego ir montado los besos. Así, sin más preámbulos, pasamos a la receta.

Ingredientes para 2 personas:

2 manojos de espinacas
1 corte de queso de cabra de rulo
1 puñado generoso de piñones
Sal
Aceite de oliva

Preparación:

Desechar las pencas de las hojas de espinacas. Lavar muy muy bien las hojas y separar las hojas más grandes que nos servirán como envoltorio.
Poner a hervir las hojas grandes con una pizca de sal. El punto de cocción es importante que no se pase y que no se pierda el verde brillante y llamativo de las espinacas, una vez que están al punto verterlas en agua fría con cubitos de hielo para interrumpir la cocción y que tampoco se estropee su color. Dejarlas escurrir y reservar.
Poner a hervir la segunda tanda de espinacas, hojas pequeñas, con poca agua y sal y dejar cocer. Una vez cocidas se escurren bien, si es necesario estrujarlas para que pierdan cuanta más agua mejor. Dejar enfriar y reservar.
El queso de cabra, que lo tendremos refrigerado hasta el momento de usar, lo cortamos a dados groseros, colocándolos en un recipiente que nos permita trabajar la masa. Añadir los piñones y por último las espinacas más cocidas. Mezclarlo todo bien, probamos con un tenedor pero se estropeaban piñones, así que con las manos muy limpias se mezcla bien... Reservar la masa preparada.
Retomamos las hojas grandes de espinacas y con mucho cuidado las extendemos separadas una de otra encima de un paño de cocina y las tapamos con otro paño haciendo una leve presión, a fin de sacarles la máxima humedad. Las colocamos en los huecos de un molde de silicona de bolitas(*), de los que sirven para hacer bombones, vigilando que la nervadura del revés de las hojas quede en la parte interior. Esta operación requiere ir con cuidado que no se rompan.
Con una cuchara de postre distribuir la masa en cada hueco del molde, tapándola con los trozos de hoja sobrante, volteándolas y dándoles la forma esférica que podéis apreciar en la fotografía.
Hasta ahora tenemos los besos de espinacas, pero fríos... Se depositan los besos en un bandeja de horno y se filma para que a la hora de calentarlos no se resequen.
Calentar en el horno y para servirlos nos gusta jugar como si fuese un damero, o como en la foto: un Tres en ralla. Un hilo de aceite de oliva y a comer besos!

Notas:

(*) Se puede usar cualquier otro tipo de molde: financieros, etc.; o sin ellos: haciendo paquetitos manualmente.

Sugerencias:

Ya hemos adelantado que nos ha inspirado unas croquetas que comemos, así que la misma masa, (si queréis matizada con bechamel...) rebozada y frita: unas croquetas!
Se puede versionar de manera vegetariana: substituir el queso de cabra por unas buenas pasas, que el toque dulce también es un puntazo.
El envoltorio que hemos elegido son las propias hojas de espinacas pero si proclamamos imaginación al poder! podemos:

rellenar vol-au-vent
hacer saquitos con masa brick
hacer empanillas con obleas
hojaldrados,...

las limitaciones las ponemos nosotr@s...

Esperamos que a vosotr@s os guste y que a nosotr@s nos premien ;)

Cooking Challenge i una crema d'avellanes

2012-02-10T16:00:00.000+01:00

Ha caigut un mes més i tornem per aquests barris, al calendari abans anaven caient els dies un per un i ara sembla que els fulls que cauen siguin els mensuals.

En aquesta ocasió el repte el va triar la Nuria i versa sobre intoleràncies a aliments, la llista d'aliments que es va donar era tan llarga com un dia sense pa, tant, que vaig decidir ni complicar-me la vida ni fer una despesa en productes específics que valen un colló de mico per després tenir-los morts de risa a la despensa fins a la seva data de caducitat (que no estan els temps per fer despeses balderes i ni molt menys desaprofitar menjar, que no deixa d'ésser immoral!). L'única pega de la recepta és que no es té en compte les al·lèrgies als fruits secs, que som moltes persones que en tenim, i sóc afortunada en no ser-ho a tots ells..., alguna recepta s'havia de presentar que no fos un plat d'aigua..., oi?

Veureu, la meva àvia cuinera, de la que ja he parlat sovint, mai va escriure una recepta ni en tenia cap d'anotada, així que no tinc cap apuntació com es diu a la Terra Alta de les receptes de cuina. Tot el que vaig aprendre d'ella es basa en veure-la feinejant per la cuina: que si ara tallo això, que si ara sofregeixo allò,... i les sensacions gustatives que em proporcionaven les menges que preparava. Així que aquesta crema d'avellanes és una reconstrucció del que jo recordo... pocs ingredients i ben econòmics, com jo recordo la cuina de l'àvia per humil i modesta però ni de bon tros lluny ordinària i sense solta ni volta...

Ingredients:

* 250 mg de llet desnatada (també pot ser aigua o altres tipus de llet: d'ametlles, soja, etc.)
* 100 g d'avellanes de Reus crues (poden ser torrades, però, encara que no es lo mismo, no...)
* 20 g de maicena (o altre espessant compatible amb intoleràncies)
* 40 g de sucre (si us agrada un punt més dolç es pot incrementar a 50 g i per a altres edulcorants tenir en compte les quivalències...)
* 1 pessic de sal

Preparació:

Netejar bé les avellanes i moldre-les, personalment m'agrada que aquesta mòlta sigui grollera. Posar-les en un cassó, afegir el sucre o edulcorant triat, el pessic de sal i la llet o substituiu i que es vagi escalfant a foc suau.

Quan arreca a bullir deixar-ho una estoneta i anar remenant, finalment abocar la maicena o espessidor i sense parar de remenar deixar que la preparació s'espessi.

Retirar del foc i servir-ho en els gots, cassoletes o altres que tingueu destinats per emplatar i deixar refredar.

No us oblideu de visitar les propostes intolerants de:

* Cocinarte

* Cuina per a llaminers

* Dit i Fet

* El olor del café

* Los cerezos en flor

* Quocinando

* Pikerita

* nosaltres

Per Sant Antoni: Borregos de Cardedeu amb Mi-Cuit

2012-01-17T21:00:00.000+01:00

Per bellesa a Poblet,
per borregos, Cardedeu;
per gravats a Can Cornet

De la revista Patufet

Avui és Sant Antoni Abad i no podia faltar una mica d'història al voltant d'aquesta festa que a poc a poc es va recuperant: la benedicció dels animals, els Tres Tombs que van recorrent els pobles de tot Catalunya (enllaçar amb la Festa dels Tres Tombs a Gandesa de l'any passat), les representacions de les tres temptacions que el diable va sotmetre endebades a Sant Antoni mentre ermitava, les dances en lloor del sant. I essent Catalunya tant llaminera, no podia faltar una munió de dolços per festejar la diada: tortells, tortades, borregos,...

Havent nascut i crescut al barri de Sant Andreu, on aquesta festa és ben conservada i mantinguda, no es podia mancar a aquesta cita d'enguany, també amb una mirada cap a la infantesa... Quan passaven les cavallaries per davant de l'escola ens deixaven sortir al carrer mentre els genets i personal de la comitiva ens llançava caramels i confits a mans plenes... i en arribar a casa: borregos per a l'havent dinat... Si volies menjar borregos, en aquells moments, o et desplaçaves a Cardedeu (ara ídem) o en aquest dia també en podies trobar en alguns forns del barri de Sant Andreu (em disculpareu si desconec si també en altres barris de Barcelona...).

Ja he avançat que els borregos de tota la vida ara els trobes a Cardedeu, i n'han fet una especialitat ben reconeguda i que conviu la tradició amb la innovació (trobareu borregos tous, torró de borrego, amb mantega i el anomenat borrego llaminer -una conjunció de borrego amb crema cremada-).

Una dada curiosa que recull el Josep de Menja de Bacallà, literal:

Els borregos, per les herbes que hi porta, tenen virtuts terapèutiques i eren els metges de l’època, que ho receptaven a persones que patien del aparell digestiu, tal és així que els apotecaris i farmàcies venien els borregos com a elixir per tal de fer front els possibles mals d’estómac.

Així que ja ho sabeu, si patiu d'indigestió: borrego al canto! per les propietats carminatives de la matafaluga que porta.

En l'actualitat es troba a forns i pastisseries uns pseudo-borregos, per anomenar-los d'alguna manera, que els vénen com a borregos, però no són de bon tros lluny els de l'especialitat que avui tractem, són tallades de crussant, brioixos, i altres pastes sobrants, que tallen, adoben i fornegen fins a fer-les cruixents, així que seria més apropiat anomenar-los retallons que borregos... LQL dixit! i no és precisament que estem en contra del reciclatge d'aliments, que consti!

Trobareu receptes, material gràfic i curiositats en els enllaços que us relacionem a continuació:

Borregos de Cardedeu (pàgina oficial)
Gastroteca: borregos de Cardedeu
Menja de bacallà

Ens va entrar la dèria creativa i vam raonar que si hi ha foie amb codony, amb torró de xixona, i que sovint el combinen amb dolcet... i inspirats pel magnífic resultat de la combinació de l'anissat en els xoriços farinatos salmantins vam optar per una versió d'aperitiu, aprofitant els beneficis d'una bona ingesta, clar que podia resultar també quelcom incomestible..., però qui no s'arrisca, no pisca :)

Ingredients:

Borregos petits o del tou
Mi-cuit
Sal d'Himalaya

Preparació:

Si opteu pels borregos tous: llescar-los ben fins i torrar-los al forn.

Col·locar el mi-cuit al damunt (aquí trobareu la recepta per fer-lo a casa).

Moldre al damunt una mica de sal d'Himalaya.

Més facilet impossible..., i els resultats són interessants, ja que els borregos no són excessivament dolços i el puntet de matafaluga, hummmm! ;)

*********************

També els podeu sucar en llet:

O acompanyar-los amb un vi dolçet o ratafia, que sembla que és aquest espirituós que millor lliga:

Us deixem amb aquesta postal d'època extreta de la pàgina web de Borregos de Cardedeu:

Cooking Challenge o la Devoció a Santa Tecla

2012-01-10T16:00:00.000+01:00

Bon any nou!!!!!!!! amb molt bon humor i salut, perquè de treballar ja treballem més hores per menys diners...

Ara feia temps que us teníem abandonats..., coses de la life! però tornem per aquí... al repte cookinià...

Aquest cop va de Postres Patronals i com nosaltres li donem tot el Sant Dia a la Tecla, i amb permís dels tarragonins que no s'ofenguin..., ens declarem devots de Santa Tecla, a la que li dedicarem aquest cóc amb cireres, uns versió afruitada del cóc ràpid de les Terres de l'Ebre: gustós i ràpid com un cop de puny...

Dubtàvem entre la tortada, típica en ofrena a Sant Antoni Abad, a Gandesa, o unes galetes en lloor del mateix sant, a base de mel i fruits secs característics de la zona o, també, els bunyols de mel, però ja els vam publicar...

Així que hem tirat milles i pel dret, a través de la invenció i de l'humor i també us oferim uns postres molt característics de la zona, que podeu versionar amb la fruita que més us abelleixi: cireres, pomes, peres, préssecs, etc.

Anem per la recepta! que l'hem d'agrair a la nostra estimada cosina Mª Mercè ;) que té mans de plata i de santa per a les postres!

Ingredients:

4 ous (rovells i clares separades, i aquestes muntades a punt de neu molt fort)
1 iogurt natural (no desnatat)
3 parts de farina (prenem com a referència els envasos del iogurt: aprox. 160 gr de farina de força, però no cal que sigui de força)
2 parts de sucre (aprox. 120-126 gr)
3/4 parts d'oli (de girasol aprox. 89 gr)
1 sobre de llevat químic
1/2 got de mistela o anís sec
Fruita natural al vostre gust
Sucre addicional

Nosaltres també li van afegir:

1 cp de coriandre
1 cp de matafaluga

Preparació:

Es diu que no cal que la massa es faci bona, així que vol dir que no li cal temps de llevar.

Es preescalfa el forn, i com cada forn és un món..., se'ns va dir que a una temperatura de 180º, però com el nostre no va molt catòlic el vam haver de posar a 250º :(

Muntar les clares d'ou a punt de neu molt fort i reservar-les.

Barrejar la resta d'ingredients en una massa homogènia, els rovells no cal batre'ls abans.

Anar barrejant amb compte la clara a punt de neu, suaument, a poc a poc i evitant moviments circulars.

Abocar tota la pastada en un motlle preparat per anar al forn (si és més petit us sortirà més alt el cóc i si es més gran serà més planet...), decorar amb la fruita seleccionada i espolvorejar amb el sucre addicional. Enfornar a mitja alçada o baixa.

Hi ha fruites que queden com més oxidades (poma o pera) i si se li vol donar una capa de lluentor: es barreja una mica d'aigua, sucre i melmelada d'albercoc i es pinzella la fruita.

No tarda gens en coure's!!!!

I si acompanyeu aquest cóc amb un gotet de Vi Dolç del Celler Edetària, que té un 70% de garnatxa fina i un 30% de Cabernet-Sauvignon, us garantim que ballareu la Dansada, la Jota Ebrenca i si cal ens arrancarem per Buleries!!!! Bon Sant Patró!!!!!!!!

Nota:

cp: cullereta de postres

No us oblideu de visitar les propostes patronals de:

* Cocinarte
* Cuina per a llaminers
* Dit i Fet
* El olor del café
* Los cerezos en flor
* Quocinando
* Pikerita
* nosaltres

Cooking Challenge: Casatiello ràpid

2011-10-10T16:00:00.001+02:00

Aquí tornem, com cada mes i convocatòria de les fantàstiques Cooking Challenge. Aquest mes li tocava triar a la gran Quo de Quocinando: Un Casatiello napolità, i com no! ben documentat, però veureu, nosaltres com les cabres, que sempre tiren al monte... hem fet una adaptació entre Charro-germano-napolità i de pim-pam-pum fuego... El forn no ens va gens catòlic i esmerçar tantes hores en la preparació perquè el forn nostre, que té vida pròpia, fes el que li sortís del tete doncs ens feia especialment ràbia, però és que tampoc volíem deixar de provar fortuna... vaja! vessant optimisme pels quatre costats! ;)

La veritat és que ens va sorprendre molt gratament i va desaparèixer en un obrir i tancar d'ulls, tot i que el vam fer petitó, però és d'aquelles receptes que repetirem, de segur, i també us hem de dir que per primer cop hem fet una massa pastada completament a mà, si més no a casa... Diem que és Charro-germano-napolità per les variacions que hem introduït amb els ingredients que l'enriqueixen, el Napolità porta salami del mateix origen, formatge provolone i ou dur, -si no porta ou dur és casatiello, però no napolità-. Nosaltres vam improvitzar una mica: vam posar un magnífic xoriç farinato (Rosa, és en honor a tu!), salsitxa de frankfurt (eps! de la bona!!!!), formatge provolone i ou dur..., i em comptes d'aigua vam fer la massa amb cervesa... BRU-TAAAAAAAAL!

Ens col·loquem el davantal i anem per feina!

Ingredients:

50 g de cervesa
20 g de llevat fresc
100 g de farina de força
12 g d'oli d'oliva
Pessigada de sal

Enriquiment:

Daus de xoriç farinato
Daus de salsitxa de frankfurt
Daus de formatge provolone
1 ou cru

Salmorra de l'acabat final:

Oli
Grapat de sal gruixuda
Aigua

Preparació:

En un bol posar la cervesa, l'oli i el llevat fresc desgrunat i remenar un moment, afegir la farina i el pessic de sal. Amassar-ho dins del bol com fent pessigades, quan la massa comença a tenir una mica de consistència afegir els daus de farinato, frankfurt i provolone, i acabar d'amassar fins que noteu que la consistència de la massa és elàstica.

Posar la massa en el mateix bol al forn, a una temperatura de 50º, durant mitja hora. Passat aquest temps emmollar-ho al gust o la forma desitjada i tornar-lo a posar al forn mitja hora més, a la mateixa temperatura, nosaltres vam usar per emmotllar-ho aquesta mena de safata de fusta que és apta per anar al forn i s'anomena panibois.

Passada l'estona pujar la temperatura del forn per a la cocció, i aquí us diem que nosaltres ho vam haver de posar a 250º, temperatura a dalt i baix (però a la part de dalt tapat amb una safata).

Netejar molt bé l'ou cru i incrust-ho a la massa i acte seguit pintar-ho tot bé amb la salmorra que haureu preparat barrejant els seus ingredients i sacsejant-los força.

Amb el nostre forn vam tardar al voltant dels 45 minuts en coure...

Si es menja calent és diví, es troba el formatge fos!!! però un cop fred també està per llepar-se els bigotis!!! Vinga animeu-vos a tasta'l que us encantarà...

No us oblideu de visitar les propostes de casatiello magnífiques i espaterrants que han preparat les altres CCh:

* Cocinarte
* Cuina per a llaminers
* Dit i Fet
* El olor del café
* Los cerezos en flor
* Quocinando
* Pikerita
* nosaltres

Cooking Challenge: Brunch turístic o per anar al difora?

2011-09-14T16:00:00.000+02:00

Quin dilema!!!! va suscitar l'Elvira quan va proposar aquest repte, i perquè me l'estimo molt que si l'arribo a tenir al davant l'escanyo!!! jajajajaja, no era només una recepta, era tot un brunch!!! jajajajajaja. Vaig estar donant més voltes que el tramvia: que si tomba, que si gira, que si cerco propostes orientals per fer un Dim sum (un alter ego del brunch)... i de cop i volta vaig recordar aquelles tardes de diumenge d'estiu que a casa es resolia amb un berenar sopar, a la fresca i generalment el plat principal consistia amb una cassolada de musclos de roca que el pare havia agafat pel matí a la platja de Sant Pol de Mar, fornit amb una rasqueta i una malla..., i em vaig plantejar: ¿per què no plantejar un brunch lleuger, estival, i que ben bé serviria, si es volguès, per a un bon berenar sopar?

Així que aquesta és la nostra proposta de brunch: agafeu els plànols, unes sabatilles còmodes i unes ulleres de sol, que després de brunchejar visitarem la ciutat ;) que aquí va la refrescant proposta:

Suc de tomàquet amanit, ben fresc

Sembla que fer un suc de tomàquet no revestix cap misteri: pelat i sense pepes: triturat i amanit al gust d'oli, sal i pebre ;)

Continuamos para bingo!

Ous catalano-florentins, al micro ;)

Una base de crema d'espinacs amb la seva betxamel, se li practica un clotet al mig on esclovarem un ou i es sala. Al damunt es ratlla formatge, en aquest cas emmental. Cop de microones: 3 minuts a la potència màxima i es serveix d'immediat amb uns pinyons torrats i unes pansetes hidratades. I apalí! més fàcil no pot ser! que amb aquestes xafogors no tenim ganes de rustir-nos a la cuina ;)

Hi ha qui li posa mantega i també daus de pernil... nosaltres no, tenim més tendència a la versió catalana que a la florentina...

Sardines amb suc...

Us haureu d'esperar una xicona..., però ja entendreu el per què: volem reivindicar la dignitat de l'arengada!

Qui s'estimi més carn en comptes de peix: matambre!

Per veure: vi blanc o aigua ben fresquets...

I per anar acabant que no visitarem la ciutat rodolant com a baconets Tibidabo avall o costes de la Fontcalda en línia recta :(

Iogurt i macedònia de fruites

Fàcil, no?

I com el cos ens demana una mica més de sucre, busquem alguna cosa més dolceta...

Crussants de mantega amb cafè o té...

Aquesta sí que porta complicació! comprar uns bons crussants de mantega! si és que els trobeu..., per sort tinc clissats un parell de llocs a Barna City ;)

No us oblideu de visitar les propostes de brunch magnífiques i espaterrants que han preparat les altres CCh:

* Cocinarte
* Cuina per a llaminers
* Dit i Fet
* El olor del café
* Los cerezos en flor
* Quocinando
* Pikerita
* nosaltres

Panna cotta de xoxolata

2011-08-12T16:00:00.042+02:00

Sabeu, aquesta recepta és una d'aquelles que en algunes ocasions t'entra per la vista i per la boca i és com si haguéssis tingut un flechazo al més pur estil Karina... Doncs... això!

La panna cotta de xoxolata la vam tastar en un restaurant modest però excel·lent que hi ha al cor del barri de Sant Andreu de Barcelona, la taverna Can Roca (Carrer Gran de Sant Andreu 209, tel. 933 465 701). En aquest local, una casa de menjars de tota la vida, no us esforceu en anar un dia a sopar, només obren els migdies feiners i fan un menú amb preu tancat (aproximadament uns 25€) on us podeu ben bé llepar-vos els dits, els de les mans i els dels peus... Et canten els plats i és un gran dilema acabar de triar de coses tan gormandes que ofereixen sense perdre la tradició culinària catalana. En una de les ocasions vam demanar aquesta panna cotta de xoxolata i vétua aquí que la somniàvem!

Com som, a voltes, una mica de reflexos retardats i en moltes ocasions hem demanat si se'ns facilitaria alguna recepta en llocs i que s'hi han negat, en aquesta ocasió ni se'ns va acudir de fer-ho, així que no podem dir que s'hi neguessin, oi? Així que trastejant per la xarxa vam topar amb aquesta recepta de la Trotamundos, i d'aquí al cel, amb patinet, o sense... ;)

Jajajajajajajajaja aquesta entrada ha quedat una mica d'Eva María se fué buscando el sol en la playa... Serà que ara tanquem uns dies el bloc per vacances ;) però us prometem que estarem barrinant noves receptes de cara el setembre...

Us esperem al setembre i us desitgem unes:

Aquí va la recepta:

Ingredients:
 2 cs d’aigua
 2 cc de gelatina en pols
 500 ml de nata líquida
 50 gr de sucre glass
 100 gr de xocolata negra en rajola

Preparació:
Posem en remull la gelatina en l'aigua durant uns cinc minutets i ho guardem.

Fem bocins la xocolata i posem a escalfar, a foc suau, en un casó: la nata, el sucre i la xocolata, fins que bulli, no s'ha de parar de remenar i s'ha de tenir en cura que la xocolata es desfaci paulatinament.

Un cop bull s'enretira del foc i se li afegeix la preparació de la gelatina. Remenar enèrgicament i ja es pot abocar en els gotets, tasses, copes o motlles que hàgiu triat, si empreu motlles untar-los prèviament amb oli o mantega per desmotllar-los fàcilment(*).

Refrigerar durant unes 5 o 6 hores. Si la panna cotta la prepareu d'un dia per l'altre us recomano que un cop ben refrigerat i enfortit ho filmeu...

En el moment de servir, ho podeu decorar com més us agradi, a nosaltres la combinació dels gerds amb la xocolata ens apassiona.

Fàcil, oi?

Notes i suggeriments:
cs: cullerada sopera
cc: culleradeta de cafè
(*) Hi ha qui usa els motlles de silicona i li dóna un toc de congelador per desmotllar millor
 Podeu acompanyar la panna cotta de xocolata amb fruits vermells naturals, deshidratats,...
 Amb melmelades i confitures al gust...
 Amb nata muntada
 Amb virutes de xocolata blanca/negra
 Amb llengües de gat/carquinyolis...
 La Trotamundos també esmenta de fer provatures mentre es desfà la xocolata d'experimentar amb espècies... ;)

****************

Recordatori de l'agenda Terraltina:

* No sabem quan finalitza..., al local LA PRESÓ de Calaceit a les 20h, exposició d'aquarel•les de l'artista gandesana Àngels Cid. Teniu un exemple del seu treball al vostre marge dret... o en aquest encapçalament.

* El dia 13 d'agost, a les 19h al PALAU DEL CASTELLÀ de Gandesa, es donarà la conferència: Orígens de Gandesa. La conferència anirà a càrrec del senyor Joan Serra Saún.

* Els dies 2 i 3 de setembre a Corbera d'Ebre es celebraran les IIes. Jornades de Recreació Històrica de la Guerra Civil. Informació facilitada per La Trinxera.

Si voleu conèixer més a fonts la comarca no us oblideu que la Casa dels Abeuradors us ofereixen unes ofertes d'allotjament irresistibles, mireu aquí! ;)

Les mini ulleres de la Señorita Pepis ;) i suggeriments d'activitats a la Terra Alta i Matarranya

2011-08-05T16:00:00.029+02:00

* Avui 5 d'agost i no sabem quan finalitza..., al local LA PRESÓ de Calaceit a les 20h, inauguració de l'exposició d'aquarel·les de l'artista gandesana Àngels Cid. Teniu un exemple del seu treball al vostre marge dret... o en aquest encapçalament.

* El dia 13 d'agost, a les 19h al PALAU DEL CASTELLÀ de Gandesa, es donarà la conferència: Orígens de Gandesa. La conferència anirà a càrrec del senyor Joan Serra Saún. Podeu veure el cartell al final d'aquesta entrada.

* Els dies 2 i 3 de setembre a Corbera d'Ebre es celebraran les IIes. Jornades de Recreació Històrica de la Guerra Civil. Informació facilitada per La Trinxera i podeu consultar el programa també més a baix.

Si voleu conèixer més a fonts la comarca no us oblideu que la Casa dels Abeuradors us ofereixen unes ofertes d'allotjament irresistibles, mireu aquí! ;)

****************

Com portem la xafogor? nosaltres anem fent i amb moltes ganes de posar-nos en remull com cigrons..., però tot arribarà... ;)

Tenir sempre a casa massa de full i massa de pizza sempre ens pot treure d'un improvist i fer-nos quedar estupendament bé, o no cal d'un improvist per amanir un àpat informal o donar-nos un caprixet en un tancar d'ulls: pastetes salades, pastetes dolces, coca de vidre i altres, etc.

Avui us presentem unes mini ulleretes, en versió dolça i salada, que són molt senzilles i versàtils per combinar sabors. Esperem que us agradin i que gaudiu dels suggeriments ;).

Més endavant us convidarem a "Bosses" i "Sobres", jajajajajaja, y hasta aquí puedo leerrrr...

Ingredients:
# Placa de massa de full
# Ganes de cuinar ;)

Per a la versió dolça:
# Força sucre (la que veieu a la imatge)
# També melmelades de sabors que us agradin, xocolata, etc, fruites naturals, seques o confitades picades...

Per a la versió salada:
# Oli d'alfàbrega ( en aquest cas...)
# Olis aromatizats d'herbes arpmàtiques o espècies al gust, tomàquets secs, ceba deshidratada, anxoves, sobrassada, etc. Tot ben picat.

Preparació:
Posar a preescalfar el forn a 180º, o seguiu les indicacions del proveïdor de la massa de full.

Tallar la massa de full a tires llargues, escapar amb cura els ingredients triats, i donar una passada de corró, primer de llarg a llar i desprès en horitzontal, per respectar el plegat de la massa de full.

De llarg en llarg portar els 2 costats al mig, pincellar amb els ingredients triats de nou i fent un petita pressió amb els dits. Tornar a doblegar cap el centre.

En aquest punt ens agrada refrigerar una mica la massa, ja que per tallar anirà molt millor. Feu tallades de ½ a 1 cm, i aneu-les col·locant a la safata del forn, prou separades entre elles... i pinteu-les lleugerament. Enfornar-les fins que estiguin cuites i daurades.

I ja està! fàcil fàcil!

Notes i suggeriments:
* Useu plaques de massa de full de qualitat, això si és que les compreu i no les feu vosaltres.
* Malgrat us sembli que quan poseu ulleretes a la safata sembla que es desmontin, acabar de recol·locar-les, però sense amoïnar-vos, que amb la cocció elles soles s'inflen i queden molt guapetes.
* Les combinacions són múltiples, i és una invitació a que sigueu creatius/ves, fins i tot són un deliri, en les ulleres dolces, fer-lis un bany de xocolata... ;)

****************

Conill en escabetx suau i olives

2011-07-29T16:00:00.009+02:00

A casa hi ha qui no és gens amant de la carn de conill i molt menys de qualsevol escabetxat, quan es pronuncia la paraula escabext sembre va seguida d'una ganyota de fàstics, però paciència, toca quan toca, que ja és ben poc... Aquesta recepta malgrat els escarafalls per partida doble amb els que em van obsequiar després de sortir de la cuina i anunciar el plat (a lo hecho, pecho... y hoy toca porque toca) va convèncer del tot, és més: VA AGRADAR!!!!

És un plat idoni pels dies d'estiu, es pot prendre fred o tebi, particularment m'agrada més aquesta última opció. L'escabetx és suau-suau i quan vegeu les proporcions entendreu el per què, i us adelanto que les proporcions les vaig trobar en una recepta del Santi Santamaria... Només s'ha de tenir en compte no passar-se de cocció, se us desfaria tota la carn...

I res més, amb una recepta com aquesta bones vacances pels que marxeu i a triomfar a la taula els que restem per aquí donant tombs ;)

Ingredients:
• 1/5 d'oli d'oliva (com sempre recomanem el de la DOP Terra Alta, i si no en teniu qualsevol altre però no escatimeu en un bon oli extra verge...)
• 1/5 de vi blanc (nosaltres el vam posar sec)
• 1/5 de vinagre de xerès (nosaltres vam posar un viagre blanc de la Terra Alta)
• 2/5 d'aigua
• 3 dents d'all
• 1 ceba tendra o porro, al gust
• 1 fulla de llorer
• 1 grapat de pastanagues baby o de les corrents tallades a rodanxes
• sal
• 1 cp de pebre de Sichuan en gra
• 1 grapat d'olives negres, si són mortes: millor
• Espatlles de conill o altres tallades que siguin del vostre gust

Preparació:
És una recepta de preparació com una bufetada... La manera fàcil és posar-ho tot en cru en una cassola de fang, a foc lent i destapat, tenint la precaució que la quantitat de líquid gairebé cobreixi totes les viandes de la cassola, encara que a nosaltres ens agrada enrossir prèviament la ceba...

Notes:
* cp: cullera de postre
* compte amb la sal, com es posen olives negres ja li proporciona una salabror...
* el vi amb el que maridem aquest plat és el mateix amb el que l'hem cuit ;)

The winner is... y alguna satisfacción más... ACTUALIZADO

2011-07-22T20:30:00.014+02:00

Nunca me cansaré de repetir que abrir un blog de cocina fue una de las buenas decisiones que he tomado en la vida: por las satisfacciones que me ha reportado, por la gente maravillosa que he tenido la oportunidad de conocer, por trabajar más codo con codo con algun@ de vosotr@s.

La acogida de estos dos sorteos ha sido tan espectacular como increible, y os aseguro que me hubiese gustado disponer de tantos ejemplares para tod@s y cada un@ de vosotr@s del libro y de plazas del Taller de Fotografía para obsequiaros absolutamente a tod@s, incluso me apena no poder complaceros...

Disculparéis también la tardanza en dar los resultados del sorteo, el disco duro de mi ordenador murió de muerte súbita y he podido recuperar parcialmente información del antiguo ordenador, ahora ya estoy algo tranquila y resignada pero inicialmente el cabreo fue monumental, tanto que mi pelo rizado se alisó de golpe con alisado japonés.

Bien, basta de cháchara y vamos a lo que interesa ;)

Me pondré en contacto con las 5 personas de forma privada para que podáis disfrutar de vuestro obsequio.

A l@s que la suerte no les ha sonreído:

El Taller de Fotografía del mes de septiembre dispone aún de alguna plaza y pronto se abrirá la matriculación del mes de octubre, el precio es realmente ajustado y módico (35 euros, como tomarse un café al día!!!), su pago es completamente seguro a través de la pasarela de Pay-Pal. El curso es on-line y se imparte en 3 idiomas: catalán, castellano e inglés. Hay teoría y sesiones prácticas asequibles incluso para una negada como yo que para encontrar el botón del disparo tengo que consultar el manual de instrucciones de mi cámara... Yo también haré el curso y será un placer compartir con vosotr@s esta experiencia, así que animaros! como tomarse un cafelito diario con amig@s virtuales...

El libro La cuina de la Terra Alta está en catalán y ya se encuentra disponible en algunas librerías de Barcelona, disculpadme pero entre los datos missing del ordenador perdí el correo electrónico donde constaba la lista de librerías, así que mientras la editorial no me reenvía el correo, la única librería que recuerdo a voz de pronto es Les Punxes, así que cuando tenga una información mejor actualizaré la entrada para que se pueda adquirir el libro... El precio del libro es muy razonable: 20 euros, una minucia pensando que han trabajado durante 5 años recopilando cerca de unas 200 recetas, unas pocas conocidas, otras sorprendentes..., y el estudio etnográfico que le precede.

Actualización de librerías dónde poder adquirir el libro en Barcelona:

* Les Puntxes (Roselló 260)
* Cap i Cua (Torrent de l'Olla 99)
* Etcètera (Llull 203)
* Clau de Volta (Passeig Maragall 84)
* Rocaguinarda (Xiprer 13)

Otrosí digo:

Que jurídico ha quedado!

Sabéis que este blog no es proclive a hacer publicidad, no nombra marcas, ni tiendas, ni restaurantes, etc. pero he tenido una experiencia tan maravillosa que la quiero compartir con vosotr@s.

A principios de año asistí a un curso de pan de Daniel Jordà, de La Trinidad Panes Creativos y me entuasiasmó, Daniel Jordà me pareció en aquél momento un hombre campechano, sin tapujos, didáctico y cercano, (tan didáctico que casi podría recitar las recetas que se hicieron, y de memoria!). Pues me reitero y triplico esa primera impresión... Recientemente he visitado su nuevo establecimiento de la Plaça Garrigó 5, en Barcelona, y ha sido un gustazo, he podido ver de primera mano como se trabaja, he amasado bajo la atenta observación didáctica de Daniel Jordà y he degustado sus panes que saben a gloria bendita (por ejemplo: uno de aceitunas verdes y otro de chocolate con naranja confida) que quitan el sentío!

Así que, Daniel: gracias por tu buena acogida, por toda la entrega con la que trabajas y el magnífico equipo que formáis, no perdáis nunca la alegría, la ilusión y la motivación porque como decimos en catalán: la feina ben feta no té fronteres ;)

Si deseáis información detallada de La Trinidad Panes Creativos podéis leer esta magnífica entrada de Mercè.

Aniversarios y sorteos, oiga que me lo quitan de las manos ;)

2011-06-28T23:00:00.007+02:00

Hoy quiero agradecer de una manera muy especial vuestra amistad y vuestro acompañamiento. Para mí hoy es una fecha muy importante, cumplo un lustro, a la vez que hace pocos días mi blog La Quinta de Luculus cumplió 4 años desde que lo abrí. Ha sido un largo recorrido, con sus más y sus menos, con mayor o menor fortuna, pero lo más positivo de todo ha sido CONOCER A GENTE MARAVILLOSA y con la que comparto una pasión: la cocina. Muchísimas gracias a tod@s.

Para celebrarlo se efectuarán DOS SORTEOS:

A través de la opción “Me gusta” de la página en Facebook de La Quinta de Luculus y dejando un comentario en ella:

se sortean 2 PLAZAS para el taller de fotografía de La Cuina per a Llaminers del mes de septiembre:

Una de las plazas es obsequio de Mercè Dalmau de La Cuina per a llaminers, que ha emprendido esta iniciativa recientemente y a petición de muchas amistades, entre ellas nosotros, puesto que sus fotografías y sus estilismos culinarios siempre nos han cautivado y gustado enormente y muchos de nosotr@s queríamos mejorar nuestra fotografía gastronómica, así que ¿qué mejor que alguien nos oriente, asesore y nos haga progresar y mejorar?

El curso es on-line y los materiales estan en tres idiomas: catalán, castellano e inglés, así que no os demoréis porque este viaje de aprendizaje está a punto de comenzar...

El plazo para dejar comentarios en el FB de La Quinta de Luculus es el 15 de julio, y el sorteo se efectuará una vez finalizado este plazo, comunicándose en la misma página y en comunicación privada a l@s 2 afortunad@s.

A por el segundo sorteo!

El segundo sorteo es a través de esta entrada y dejando un comentario, con constancia de la identificación de la persona y modo de ponerse en contacto. Se sortean tres ejemplares, gentileza de la Editorial Batak, del libro: La cuina de la Terra Alta, un recopilatorio que recoge cerca de 200 recetas de carácter tradicional de la zona y de un valor etnográfico muy importante.

El plazo para poder dejar comentarios también es hasta el 15 de julio y se publicará y comunicarà a l@s tres ganadores.

No me enrollo más solo desear que participéis gustosamente y mucha suerte!!! No os demoréis!!!! que me lo quitan de las manos ;)

Tornem a obrir i notícies!

2011-05-30T19:00:00.003+02:00

Hola a tothom,

Després d'una aturada de quasi dos mesos, tornem a obrir el xiringuitu, descansats (o no tant...: molta feina, simultanejant 3 cursos, viatges...) amb algun que altre disgust a l'esquena (oi Ly i Mercè...?) i alguna que altra alegria i il·lusió.

Fa un temps em va localitzar una amiga de la infantesa, de Gandesa, i em va fer saber que estàvem preparant un llibre sobre la cuina de la Terra Alta, ella, la Teresa Lluís i la Loreto Meix (que va escriure l'espectacular llibre: Els cócs a la Terra Alta, Cossetània Edicions). Vaig haver de fer un esforç per no esbombar-ho als quatre vents.

No fa gaires dies que se'm va trucar per preguntar-me si m'agradaria fer la presentació del llibre a Gandesa, ja que està a punt a punt de sortir del forn: LA CUINA DE LA TERRA ALTA, Batak Editorial, i més contenta com un gínjol no vaig dubtar a dir que sí. Us confesso que ara em tremolen les cames alhora que tinc un sentiment que se'm fa un gran honor que comptin amb mi per presentar el llibre al poble natal del meu pare i a un lloc que també està vinculat amb la història de la meva família: el Palau del Castellà, lloc on va estar empresonat el meu avi, acusat de roig... i que fa uns anys es va recuperar per a fins culturals.

Pel que sé del llibre, s'ha fet amb rigor i molta passió, s'han recollit a la vora 200 receptes de la comarca, tant de plats salats com de llepolies, i això és el que el fa particularment atractiu i indispensable. I no us avanço més perquè així us entrarà la curiosiotat... ;)

Si no podeu venir a l'acte, el llibre sí que no el podeu passar per alt...

Qui vulgui venir i passar els dies de festa de la segona pàsqua per conèixer la Terra Alta, us enamorarà! annexo l'enllaç on trobareu l'oferta d'allotjament, aquí, més informació aquí, i receptes aquí.

US ESPEREM!!!

Cooking Challenge: Terrines

2011-03-10T16:00:00.015+01:00

Darrerament tinc molt abandonat el bloc i a tots i totes vosaltres, i potser caldrà que faci un alto en el camino, no per molt temps perquè no arribo a tot... i és com si les piles estiguessin fallant, o sigui que a veure si recarrego la bateria i em poso de nou en dansa..., espero que em sabreu disculpar.

Un altre mes que cau! i ara toca Terrines, en volia fer tres, només n'he fet una (quin desastre que estic feta!) però malgrat això us poso les receptes de les que volia fer..., encara que la de macarrons volia variar els ingredients...

Comprovareu que de Terrines en hi ha parar un carro, per a tots els gustos, salades, dolces, com un primer plat, un segon o un postre. No són molt entretingudes de fer, excessivament, però no són receptes per a impacients perquè s'han de preparar amb temps abans de poder-les-hi clavar queixalada...

La primera recepta és de la Glòria Baliu, del seu llibre La cuina d'avui, i les altres dues del llibre Terrinas, editat per Les indispensables de Mastrad.

Anem per feina!

I l'agraciada és: Pastís de fetge, acompanyada de Melmelada de ceba, panses i vi garnatxa, de El Rebost de l'Empordanet.

Aquesta és ideal de primer plat i queda molt vistosa, la farem amb uns altres ingredients ;)

Per acabar una de postre un xic exòtica...

No us oblideu de visitar les Terrines magnífiques i espaterrants que han preparat les altres:

* Cocinarte
* Cuina per a llaminers
* Dit i Fet
* El olor del café
* Los cerezos en flor
* Quocinando
* Pikerita
* nosaltres

Bunyols de mel o de Sant Antoni, de Gandesa

2011-02-23T16:00:00.006+01:00

Auca del menjar a la Terra Alta. Text de Teresa LLuís

El verd de les oliveres i les vinyes i els ocres del blat dibuixen a la Terra Alta un paisatge de secà, seccionat pels marges de pedra, amb l’ Ebre a un extrem i Els Ports com a teló de fons. Quan els carros i els rucs ensenyorien els seus camins i el ritme del temps anava al compàs dels catúfols a les sínies, homes i dones vivien mirant el cel, buscant una pluja que no arribava o tement una pedregada que s’endugues, entre llampecs, menjar i somnis. I ja que de menjar tractem, donem la paraula a una dona de l’epoca.

El dia a dia no canvia: per dinar recapte (olla), tant a l’estiu com a l’hivern; per sopar, verdura o sopes i abadejo (bacallà), sardines de casco (arangades), cansalada o ous; i per esmorzar, a tornar-hi amb la verdura sofregida de la nit abans. Això els home, perquè les dones fem un esmorzar més lleuger, que ja se sap que treballen menys (¿?). I cadascú al seu: els homes se’n van a treballar al camp, on sovint es preparen una cassoleta del defora; les dones, si no és època d’anar al tros, cuidem dels animals del corral, fem la feina de casa, anem al rentador, a buscar aigua a la font i, un cop a la setmana, pasten el pa. Per a berenar, només si som de casa bona, xocolate mengem. Tornem a ser al vespre, asseguts al voltant del foc, amb la cullera de fusta a la mà, anem menjant tots del mateix plat. Si és l’hivern contem contes a la vora del foc, i si és l’estiu, agafem la cadira i anem a seure a la fresca; nosaltres, perquè els homes han quedat a la taverna o a un celler per fer uns tragos de vi o veure’s uns gots d’aiguardent.

Però, ai las, ara ve Nadal, matem un gall i fem bunyols. Fa unes setmanes, entre apamar, portar presents i fer botifarres vam passar unes bones hores de matança, que ens asseguraran tenir el rebost ple fins al segar. Tanta golafreria no pot durar massa, que l’alegria es fugissera a casa del pobre, i arriba la Quaresma: ni cansalada ni freixures; tornem-hi amb l’abadejo. Benvinguda Pasqua: cócs en mel, ous, mones de tallades i carn! I a esperar l’estiu: la fruita, les verdures de l’hort i el puntet de la festa major. A la verema: collades de gent esmorzant rostides de primentons i aubergínies i sardines de casco. Mostillo per l’hivern i mistela per tot l’any. Els arbres i les vinyes van perdent la fulla, els dies s’escursen. Per Tot Sants: castanyes, panellets i vi ranci, i Panelló si tenim un padrí que vol cumplir. L’hivern s’espavila i l’oliver es dol quan li couen les filles al caliu. I amb molt de sentiment la mula s’acomiada del bacó mentre la iaia torna a fer els tarrons per Nadal.

La Teresa Lluís gentilment ens ha fet arribat aquest text, així com el llibre que apareix a la fotografia: Recull poètic de Joaquim Serres, lo Paisanet, del qual n'és l'editora, i a la qual volem agrair unes bones estones de lectura i tot el treball que està realitzant ;)

En el llibre es recull tot un seguit de poemes, cançons i epigrames, d'ascendència popular i tradicional però que alhora són un document valuosíssim d'usos i costums d'una època no tant llunyana, què es menjava, què es cultivava, com es celebraven les festes, com es considerava a la dona, etc. amb un contrapunt humorístic i murri que en resulta alhora una lectura divertida.

I com aquesta casa no volem cantar les completes de Sant Prim i us vam amenaçar aquí amb uns bunyols de mel, també coneguts com bunyols de Sant Antoni, heu'ls aquí:

Vam seguir primer de tot una recepta que vam trobar al llibre Cuina tradicional d'Horta, una de les dues que hi ha, i va resultar un fiasco..., després, gràcies a l'estimada Mercè vam descobrir que la recepta estava incompleta, li mancava ingredients i també processos d'elaboració, però us avancem que la massa feia una oloreta que hummmmm! si no voleu errar el tret podeu fer com ella explica, aquí, i ho anomena orelletes.

Podeu veure la fotografia de la primera intentona fracassada:

Com tampoc era el que recordàvem d'aquests bunyols vam recórrer a demanar ajuda a amics i família i aquí teniu la recepta, que malgrat que en aquesta ocasió hem usat un talla pastes en forma de cor, els bunyols de mel, són arrodonits i plans. El nostre agraïment i besitos a la nostra cosina Mª Mercè, al Daniel, i a la senyora Rosita.

Ingredients:
* 1 got d'aigua
* 1 got d'oli
* 2 cullerades de sucre
* Farina (més o menys per un got dels d'aigua 1/5 kg de farina)
* 1 culleradeta de matafaluga
* Coriandre (opcional)
* Mel

Preparació:
Es posa a escalfar l'aigua amb la matafaluga (també el coriandre), quan bull s'infusiona, es cola i es tira per sobre de l'oli. S'hi afegeix el sucre i la farina i es va barrejant tot fins que la pasta es pugui treballar.

S'agafen trosets de la pasta i damunt del pedrís amb els dits es va aplanant la pasta que quedi el més fina possible, i ja es pot fregir i deixar escórrer bé de l'oli.

Pel damunt es posa la mel, o aquest una mica clarificada amb un punt d'aigua. I llestos per a menjar!

Amb aquesta recepta participem a l'HEMC 51, l'amfitrió del qual és Manuel de Cocinando con Manu CatMan

Favetes ofegades amb mistela. In memoriam Santi Santamaria (i)

2011-02-19T10:00:00.004+01:00

Tal i com us vam dir en aquesta entrada, fem un petit homentatge a un gran home i un GRAN XEF, el Santi Santamaria, que ja descansa al seu estimat Sant Celoni.

Hem triat aquesta recepta perquè les faves, els alls tendres i les cebes, també tendres, són un producte de temporada i la tria d'aquesta recepta, del receptari tradicional català, amb el seu petit toc ens evoca Gandesa, les nostres arrels...

Avui també cuinarem pensant en ell, però això serà una altra entrada...

Com s'han vessat rius de tinta i tinta per elogiar la figura del GRAN XEF, i no oblidem que dels millors en el món, nosaltres no afegirem, en paraules, el que ja està escrit, però us proposem que us col·loqueu en silenci un davantal, rentar-vos les mans i anar per feina, amorosa i delicadament, i alhora apassionadament.

Com diu l'Starbase: VA PER TU, SANTI.

Ingredients:
* Faves desgranades
* Cansalada virada i botifarra negra (nosaltres hem posat pernil)
* 1 ceba tendra trinxada
* 2 alls tendres trinxats
* Menta fresca
* 1 fulla de llorer
* 1 copa de mistela
* Oli
* Sal
* Pebre
* 1 tassa d'aigua

Preparació:
Netejar i tallar menut els alls i la ceba. Possar-ho a enrossir amb el pernil (o si heu triat la cansalada, amb aquesta). Hi ha que ho fa directament a l'olla a nosaltres ens agrada fer-ho amb paella o cassola de fang.

Traspassar-ho a l'olla i afegir les faves, les herbes (i si també hi poseu botifarra negra és el moment). Abocar la tassa d'aigua. I es deixa coure tapat a foc ben fluix. Cap al final de la cocció es prova i es rectifica de sal i s'hi afegeix la copa de mistela.

Homenatge a Santi Santamaria

2011-02-17T06:00:00.002+01:00

A iniciativa de l'Starbase, de DeCuina, ens sumem a aquest petit homenatge, que estar d'acord o no amb les seves opinions ara poc importa..., era UN DELS GRANS XEFS!

Aquest és el text de l'homenatge que ens proposa l'Starbase:

Avui ha mort el gran cuiner Santi Santamaria, amb el que molts cops no hi estava d'acord en les seves vehements opinions. Però un grandíssim cuiner, en majúscules. GRANDÍSSIM CUINER.

I de propina, blogger gastronòmic.

Aquest dissabte em penso cuinar per a mi i la meva familia una recepta d'en Santi, com a particular homenatge. I després la penjaré al bloc, es clar.
Ja en vem fer una aquest Nadal , dins de l'homenatge a cuiners als que admirem.

US ANIMO A TOTS A HOMENATJAR A SANTI SANTAMARIA CUINANT UNA DE LES SEVES RECEPTES AQUEST DISSABTE.

Tan li fa si teniu bloc o no, si sou molt bons cuiners o no feu ni un ou ferrat, no importa... us animo igual a que entre tots li fem aquest petit gest de record i agraiment. Un gest íntim fet amb el que més es va estimar -familia a part-: la cuina.

Va per tú, Santi.

-------------

Hoy ha muerto el gran cocinero Santi Santamaria, con quien muchas veces no estuve de acuerdo en sus vehementes opiniones. Pero un grandísimo cocinero, en mayúsculas. GRANDÍSIMO COCINERO.

Este sábado voy a cocinar para mí y mi familia una receta de Santi, como particular homenaje. Y luego la colgaré en el blog, claro.
Ya hicimos una esta Navidad dentro del menú de homenaje a cocineros a los que admiramos.

OS ANIMO A HOMENAJEAR A SANTI SANTAMARIA COCINANDO UNA DE SUS RECETAS ESTE SÁBADO.

No importa si tienes blog o no, si sois muy buenos cocineros o no haceis ni un huevo frito, no importa ... os animo igual a que entre todos le hagamos este pequeño gesto de recuerdo y agradecimiento.
Un gesto íntimo hecho con lo que más estimó -familia aparte-: la cocina.

Va por ti, Santi.

Cooking Challenge: Dolços de Carnaval de les Terres de l'Ebre

2011-02-10T16:00:00.030+01:00

El repte d'aquest mes el va proposar la nostra estimada Mercè, inicialment va suggerir els cannoli com un dolç típic de Carnaval, però després es va ampliar a dolços de Carnaval, com a genèric i al lliure albir de cadascuna.

Així que mirant i remirant: que si torrades de Santa Teresa, que si llet fregida, que si bunyols, que si coca de llardons,... uf! hi ha postres per donar i per vendre, però us heu adonat que la major part d'ells són fregits?

Fa molt poquet que vaig tastar els bunyols de mel (també anomenats de Sant Antoni) que es mengen des de Sant Antoni fins a Quaresma, molt típics a Gandesa, i vaig pensar: aquesta és la meva! però narajas de la China! que no tenia la recepta..., així que remenant receptaris locals diversos en vaig trobar amb quatre o cinc receptes diferents, i també vaig trobar una recepta ben original:

PILOTES DOLCES DE CARNAVAL

en aquest llibre, que esmenta la seva procedència a Ulldecona..., però si coneixeu altres poblacions on també se'n facin molt gustosament ho farem constar i ampliarem la informació...:

Així que jo tota cuca dic: en faig dos! els bunyols de mel i les pilotes dolces... JÀ! JÀ! JÀ, i un be negre amb potes rosses! la recepta que em va semblar més interessant dels bunyols van sortir uns Sants Bunyols (en honor a la Madre Bunyolera, que a les classes de labors de xiqueta inspeccionava el darrera del drapet de mostres de brodats, i sempre em cridava: bunyolera! això són bunyols! ho desfàs i ho tornes a fer... tot sigui dit de pas, ara li he d'agrair que sé cosir botons, fer traus i festó i cadeneta, i tan polit que no distingiríeu el dret del revès...), així que vaig recórrer a família i amics que de tot prest van acudir al SOS, però ja no donava temps de provar de fer-los, fotografiar-los i penjar-ho per avui, així que us prometo una sessió bunyolera properament... i mentre teniu paciència us invito a conèixer les pilotes dolces de Carnaval.

D'aquesta recepta, que és molt fàcil de fer, crec que us cridarà molt l'atenció els ingredients, que d'altra banda tenim habitualment a casa... La recepta que consta al llibre se n'ha fet alguna adaptació que ha semblat més escaient... i si us atreviu us sorprendrà molt els resultats ;)

Així que anem a arremangar-nos i rentar-nos les mans, que comencem!

Ingredients per a 8 persones:
* 1 pa de kg que tingui 3 o 4 dies
* 750 g de sucre, o menys
* 5 ous
* 200 g de sagí (llard)
* 150 g de panses
* 100 g de pinyons
* All picat, al gust (no..., no ens hem tornat ximplets!)
* Julivert picat, al gust
* Caldo d'olla (nosaltres ho vam canviar per llet!)
* Sucre addicional
* Vi ranci (opcional)

Preparació:
Posar en remull les panses amb el vi ranci, millor si pot ser el dia abans, que així quedaran més sucoses.

Posarem a escalfar la llet amb el llard i un cop tèbia i el llard fos posar-hi el pa en remull, quan aquest estigui ben amarat, trinxar-lo ben trinxat amb una forquilla.

Agefir els rovells d'ou (la clara ens servirà després...), les panses, els pinyons, l'all, el julivert i el sucre. Barrejar-ho bé.

Anar agafant bocins de massa amb les mans i moldejar-les com a boles, com si estiguéssiu fent les pilotes de carn per al caldo de Nadal... Passar les pilotes per la clara d'ou, nosaltres la vam batre abans una mica, i anar-les deixant a la llanda.

Les pilotes un cop col·locades a la safata enfonseu un dit a cada pilota i el forat l'ompliu amb el sucre addicional, que ja estaran llestes per a la cocció: es poden fregir o coure al forn... nosaltres vam triar l'opció del forn, i vosaltres? quina trieu?

No us oblideu de visitar els dolços que han fet les altres Cookings, que de segur que us deixaran ben bocabadats!

* Cocinarte
* Cuina per a llaminers
* Dit i Fet
* El olor del café
* Los cerezos en flor
* Quocinando
* Pikerita
* nosaltres

Gastroblocaires a l'Empordà

2011-02-08T17:00:00.006+01:00

Un altre any, i gràcies al Manel que va organitzar, coordinar i actuar de mestre de cerimònia, ens vam ajuntar quasi una quarantena de gastroblocaires a l'Empordà i al Pla de l'Estany on vam gaudir un dia ple d'emocions, alegria, il·lusió, simpatia i bona teca!

Així que MOLTES GRÀCIES! per una diada tan inefable a:

* Manel
* Martí i germans de Mas Alba
* Manu i Rosita ;) de El Rebost de l'Empordanet
* Anna de Celler Espelt
* I a tots els amics blocaires, o no, que ens vam reunir

Com ja sou molts que heu publicat sengles entrades i cròniques: Manel (amistat, El Rebost de l'Emporadanet, Mas Alba, Celler Espelt), Starbase (i, ii), Massitet, Sara Maria, Anna, Glòria i Josep, Sion, Dolça, Manu, Mai, Mercè... ; nosaltres ens limitarem a posar unes fotografies d'un dia tan memorable, a mode d'àlbum de records:

Mas Alba

El Rebost de l’Empordanet

L’enjogassada i divertida Rosita

MOLTES GRÀCIES I FINS LA PRÒXIMA, AMICS!

Cap de setmana RODÓ a Gandesa

2011-02-03T21:00:00.011+01:00

Aquest cap de setmana passat vam anar de nou a Gandesa, i entre una cosa i l'altra va ser un cap de setmana que podem dir, amb la boca ben plena, RO-DÓ.

Com fem darrerament, ens vam allotjar a La Casa dels Abeuradors, Art-Turisme, que sense mensprear altres opcions possibles d'allotjament, ens sentim i ens fan sentir com a casa, de tant a gust com estem... Els apartaments són acollidors i agradables, darrera mateix de l'Ajuntament. Inviten al descans... i d'equipament tenen tots els ets i uts per haver: cuina amb forn, nevera, rentaplats, també una cafetera Nespresso, parament de la llar, connexió a internet, TV plana, rentadora i secadora,... Net i pulit que es podrien menjar sopes al terra.

Imatge del loft Font de Dalt (clicar aquí per veure més imatges)

Ara acaben de fer un any que van obrir l'establiment i esperem de debó i de tot cor que tinguin molt bona ventura amb aquesta iniciativa. Per celebrar el primer aniversari ens van oferir la possibilitat de fer dues visites guiades a dos dels cellers privats més innovadors i d'una qualitat de vins excel·lent, els vins d'aquests dos cellers els trobem a cartes de restaurants estrellats a la Michelin. Oferiment que vam haver de declinar per manca de temps. També, com a celebració d'aquest d'aniversari, ens van obsequiar amb un bon esmorzar, en el que hi havia cócs típics de la zona i una melmelada casolana de codony, que estava com un cant celestial de bona...

La nit del dissabte van venir a sopar uns amics a l'apartament llogat i ens vam fer portar el Menú degustació de Tast Típic, que el Restaurant El Coll del Moro serveix a La Casa dels Abeuradors, també es pot demanar com a particulars, segons fonts del mateix restaurant. El sopar ens el van portar amb puntualitat suïssa i calent! a punt d'entaular-se i menjar, molt ben preparat en caixes isotèrmiques. Estava tot boníssim! i amb unes quantitats generoses a més no poder...

Amb vi, aigua i pa inclosos va constar dels següents platillos:

* Favetes ofegades amb mistela
* Cruixent de botifarra negra amb poma i reducció de vi ranci
* Mini clotxeta Terra Alta
* Fideus amb ganyims
* Pinxet de truita en suc (aquí una altra recepta més senzilla)
* Llagostins al vermut
* Llom de bacallà amb allioli de codony
* Conill en escabetx
* Llom farcit al vi negre
* Gelea de vi blanc i maduixes
* Bunyols de mel (també coneguts per bunyols de Sant Antoni)
* Pipetes de pa amb vi i sucre

Així que més còmode impossible! i vam poder xalar al màxim de la companyia dels nostres bons amics, sense haver de patir i feinejar per la cuina...

El diumenge 30 es va celebrar a la ciutat la festa dels . Molta gent, malgrat la rasqueta que feia, va sortir ben abrigada a gaudir d'una desfilada molt lluïda, vam comptar pel cap baix 61 cavalls, sense comptar els carros que també van acudir, tant de la contrada com de poblacions riberenques i fins i tot de Terol. Antigament les festes de Sant Antoni tenien molta importància, a una població eminentment agrícola no cal ni dir-ho, i des de fa uns anys s'està fent molt d'esforç per recuperar-la amb tota la seva esplendidesa, podeu veure aquest bloc ple de curiositats al voltant de la festa Sant Antoni.

Tres Tombs

Instantànies dels Tres Tombs a Gandesa

Quina vergonya que va passar...

Vam visitar a la família i a més amics... vam anar a fer el vermut i vam tornar a dinar amb més amics! Vam tastar una altra melmelada casolana de tomàquet amb pebre rosa que treia el singlot i unes galetes típiques angleses amb espècies i fruita confitada, sense gens de grasses, que estaven que es desfeien a la boca... Vaja! que podem dir, sense exagerar, que quan vam marxar del poble ho vam fer RO-DO-LANT...

Així que només ens resta agrair algunes coses:

* Als AMICS, per ser tant bons amics! els millors del món!

* A la FAMÍLIA, perquè sempre ens hem estimat tant i ens estimarem!

* A La Casa dels Abeuradors, per facilitar-nos una estada acollidora, incomparable i inoblidable...

* Al Restaurant El Coll del Moro, per preparar-nos una teca espectacular per a una vetllada magnífica sense despentinar-nos d'un pèl...

VISCA SANT ANTONI!
VISCA GANDESA!
VISTA LA TERRA ALTA!

Pastís de formatge al microones, más fácil imposible

2011-01-27T21:00:00.000+01:00

Que no us agrada molt el dolç? No teniu molt de temps? Teniu algun motlle coquetó per estrenar, en aquell racó d'armari, a dalt de tot? Voleu sorprendre a la vostra parella un diumenge plujós i tristot? Teniu mandra? Si contesteu que sí a només UNA d'aquestes preguntes i us agrada el formatge aquesta és la vostra recepta!

Vam fer diverses proves fins que vam trobar el punt que ens agrada, no molt dolç ni empalagós, i per contra del que pugui semblar té el paladar d'un bon pastís de formatge.

En aquesta primera fotografia trobareu que la base de galeta és excessiva, nosaltres també!

En aquesta, vam fer la segona provatura amb un motlle de silicona..., ideal per a dues persones en un diumenge per la tarda, amb temps de perrus, acurrucadets al sofà amb la manta, dues culleres i compartint plat...

I aquesta, la prova definitiva per a unes 6 racions ben bones...

Anem per la recepta i les conclusions a les que hem arribat...

Ingredients per a un motlle màxim de 21 cm, i apte per a microones:

* 2 ous
* 250 g de formatge tipus Philedelphia
* 2 iogurts naturals, vam posar 200 g (*)
* 100 g de sucre (8 cullerades aprox.)
* 7-8 g de Maicena (2 cullerades aprox.)
* 1 dau de mantega (només per a motlles de silicona...)

També aquests ingredients si voleu fer la base amb galeta:

* 20 galetes maries (excessiu! amb 10 en hi ha suficient)
* 60 g de mantega (la vam posar salada, som uns romàntics dels sabor de les galetes maries amb mantega salada de quan érem petits...)

Opcional:

* Alguna melmelada de fruits vermells, en aquesta ocasió vam triar la de maduixots de la Vallalta al pebre rosa.
* Panses sultanes remullades i inflades amb rom.

Preparació:

Si voleu posar les característiques panses sultanes, el dia abans, es netegen bé, es deixen secar un xic i es deixen en remull dins de rom, que sigui generós, que aniran absorbint el líquid..., i deixar-ho ben bé tota la nit per a què quedin ben impregnades i meloses.

Amb la base de galeta

Folrar el motlle que tingueu previst emprar amb paper film, no us requi de fer aquesta operació que després es desemmotlla a la perfecció, penseu en un motlle que ha de ser apte per anar al microones...

Picar les galetes maries i reservar. Escalfar la mantega, sense que arrenqui a bullir i barrejar amb les galetes. Col·locar la base al motlle i a la nevera! si no ho feu us trobareu trossos de galeta que flotaran quan tireu el preparat de formatge (quien avisa no és traïdor!)

Amb un motlle de silicona

Desfer el dau de mantega i pintar bé el motlle, per tots els racons. Posar-ho a la nevera.

Comú per a totes dues maneres

Pesarem o medirem la resta d'ingredients i els batrem, us podeu ajudar amb un robot i fins i tot un braç elèctric, fins que quedi una crema de textura suau.

Abocar-ho al motlle preparat, afegir les panses i cap al micro! amb el nostre que té una potència màxima de 800, només van ser 14 minuts! Observareu que va pujant de l'exterior, concèntricament cap a l'interior, quan el centre també estigui a dalt de tot ja el teniu, però no us feu il·lusions que després baixa una mica...

Important: quan el micro s'ha aturat no tocar-lo de dins fins passats 5 minuts. Després ja es pot treure i deixar refredar...

Si és d'un dia per un altre, millor guardat a la nevera i tapat per evitar que es vagi ressecant dels extrems...

Les mesures dels ingredients per al motlle petit que heu vist: la mitat del ingredients i la mitat del temps al micro (7')

Les mesures per al més gran: el 150% de les quantitats de la recepta que us posem, pel que fa els minuts, ho vam deixar 22 minuts, però es va dorar massa de sobre...

(*) Pel que respecta al iogurt, l'estimada Mercè de la Cuina per a llaminers, ens va fer descobrir una petita (gran!) joia selvatana, un iogurt suau com el vellut i de textura líquida-cremosa, que ens hem enviciat a menjar-lo a crema dent, cullerada sopera va, cullerada sopera ve! Gràcies Mercè! Gràcies La Selvatana!

Sopant amb Braun Minipimer i fent 2 cremetes HEMC # 50

2011-01-24T22:00:00.002+01:00

Braun compleix 50 anys! Ara fa el llançament de la seva Braun Minipimer 7 Sin Cables, molt pràctica! des del sofà mirant la sèrie preferida..., o de xerroteig amb uns amics podem preparar sense perdre pistonada de la nostra festa: una maionesa, granissar gel (espectacular com queda en escates) per a la tandes mojiteres, o picar uns kikos en els que sucarem les gambetes que estan tan tristotes a aquell racó de taula..., i tot això sense haver d'anar a la cuina!

Per a celebrar-ho ha engegat una campanya molt divertida: Girls' Night In , i a la qual us convidem a participar..., tan fàcil com fer un click...

El passat dimecres ens van convocar a una sèrie de blogguers a un sopar de demostració, i entre demostració, còctels, sopar i diversió, la convocatòria de l'event, a càrrec de Bloguzz va ser tot un èxit. Era l'ocasió perfecta per saludar a vells coneguts i també posar rostres a blogguers que coneixíem només de la xarxa...: Malalua, El Cocinero Fiel, Cocina para emancipados, A mí me gusta comer, Cocina de Sara, Sabores de Colores, De cuina, El món de la cuina, Elena en su salsa, In the Mood for Food, Bon Profit, Sucre i Vainilla i Pà amb tomàquet.

I no podia faltar la foto de família:

Quan preparàven aquestes dues cremes que us presentem a continuació, ens haguès anat de perles disposar d'una Braun Minipimer 7 Sin Cables... ;)

Amb elles participem a l'HEMC d'aquest mes que l'amfitriona és Nikë de Cocina con ängel, que amb els freds que circulen ha estat una idea genial la tria del tema... La primera d'elles: Crema de carbassó amb brandada de bacallà i olivada, inspirada en una recepta del restaurant Matamala, i la segona, Crema d'espàrrecs blancs amb blonda d'Stilton. Esperem que us agradin les dues, i són tan fàcils de fer!

CREMA DE CARBASSÓ AMB BRANDADA DE BACALLÀ I OLIVADA

Ingredients per a dos persones:
* 2 carbassons
* Nata líquida
* Nou de mantega
* Sal
* Aigua, molt poqueta
* Brandada de bacallà
* Olivada
* Oli d'oliva

Preparació:
Posar a bullir amb una mica de sal l'aigua. Netejar amb cura els carbassons i tallar-los a rodanxes d'un gruix de 2 a 3 cm. En aquesta ocasió no pelarem els carbassons, com en aquesta altra crema... Quan l'aigua bull abocar-hi el carbassó i afegir la mantega.

Quan el carbassó estigui cuit, punxant amb una forquilla ho notareu, afegir la nata líquida i triturar-ho tot molt bé. Deixar que torni a arrencar el bull i rectificar de sal si és menester.

Per servir:
Escudellarem la crema al plat o bol, tornejarem una mica de brandada de bacallà i acabarem de decorar amb un fil d'oli d'oliva
i amb una punta d'olivada.

CREMA D'ESPÀRRECS BLANCS AMB BLONDA D'STILTON

Ingredients per a 2 persones:
* 6 espàrrecs blancs ben ferms (que siguin naturals i no de conserva)
* Nata líquida
* 1 nou de mantega
* Sal
* Pebre blanc acabat de moldre
* Aigua, també molt poca també
* Formatge Stilton, o qualsevol altre que us agradi, ratllat.

Preparació:

Blondes de formatge
Per fer les blondes de formatge, posar a escalfar el forn. Poseu muntets del formatge ratllat de la vostra elecció damunt d'una safata amb paper sulfuritzat. Al forn molt baix, que cadascú miri com va el seu..., enfornar els muntets. En el darrer moment donar un toc de grill per acabar de daurar el formatge, i deixar-ho refredar bé, que es deseganxaran sense "baixes". Reservar-ho.

Crema d'espàrrecs
Posar a bullir l'aigua. Els espàrrecs netejar-los molt bé traient-lis la primera capa, amb un estri pela-patates us pot anar força bé, tallar i rebutjar el peu de l'espàrrec que sol estar molt ressec. Tallar a rodanxes els espàrrecs, però com més fines puguin ser les làmines, millor, els espàrrecs són molt filosos i aquesta operació ens permetrà que no facin fils. Possar-los a bullir, amb un xic de sal, pebre mòlt i la nou de mantega.

Als espàrrecs cuits i tous li afegirem la nata líquida i ho batrem, ho deixarem a foc molt lent que torni a arrencar el bull i rectificarem de sal, si cal.

Per servir:
En bols, hi posem la crema d'espàrrecs, tornem a moldre una mica de pebre al damunt, i ho decorem amb la blonda de formatge.

Que vagi de gust!

Fideus a la cassola amb ganyims

2011-01-19T06:00:00.025+01:00

Aquest plat fa molt de temps que us el volíem presentar, és senzill de fer i molt gustós. És un plat molt típic de la nostra estimada Terra Alta, així que, vam assessorar-nos de la mà de la nostra amiga Fontcalda Blanch que ens va informar que no hi ha una recepta única, que a cada casa es sol fer com uns fideus a la cassola habituals amb l'única diferència que l'ingredient que els diferencia i il·lustra són els ganyims -o tollina de sorra, gràcies Francesc per obrir-nos els ulls... els viatges que ens estalviem de fer a la Boqueria! ;)- en comptes de salsitxa i costella o altres il·lustrats...

Remarquem que els ganyims, o la tollina -també tonyina- de sorra, no és altra cosa que la tonyina secada amb sal, com el bacallà. A casa sempre havíem sentit parlar al pare, que d'infant un dels seus plats preferits eren els cigrons amb ganyims -que mirarem si recuperem aquesta recepta...-. La primera vegada que els vam tastar va ser amb una amanida i la primera vegada que vam veure ganyims a la venda, ja que per aquest nom, a Barcelona, ningú ens sabia donar raó, va ser a Lisboa, i un bon tros de ganyim de mig quilo va viatjar dins de la maleta! això sí! ben embolicat!!! que el cante era demasié...

Nota aclaratòria: Consultat l'Alcover Moll, aquest ens diu dels ganyims que són: "Ganyes de tonyina salades". Nosaltres no discutirem una font tan autoritzada però sempre ho hem vist com a "lloms" sencers o filetejats... Molt probablement, i molt antigament també, podrien -els ganyims- haver estat les ganyes, més si pensem amb el garum de Tarraco..., però mai es va fer esment d'això a casa... En temes culinaris sempre pensem que la mancança o abundància d'aliments i la cultura ens condiciona in extremis davant d'un plat. En fin! coses pitjor segur que mengem i que no tenim cap seguretat al 100% del que ens posem cada dia a la boca, o no?

Per executar aquesta recepta vam prescidir-ne d'aquesta, i vam optar per una molt senzilla, recreant un plat amb ingredients que hom disposa sempre a casa. Ens vam inspirar amb aquesta recepta del amics vermells, que a la vegada ens permetia d'atorgar als ganyims un bon protagonisme.

A part de xiques ben guapetes i salades, a la Terra Alta, hi ha una cuina que enamora ;)

Anem al quid de la qüestió!

Ingredients per a 2 persones:
* 250 g de fideus perla, els del foradet...
* 60-70 g de ganyims(*)
* ½ ceba gran picada o 1 de petita
* 1 fulla de llorer
* 1 tomàquet petit, ratllat
* All picat, al gust
* Julivert picat
* 600 ml d'aigua
* Sal per rectificar
* Oli d'oliva

Preparació:
En una cassola de fang posar a daurar la ceba amb l'oli a foc molt suau, quan comença a agafar color afegir la fulla de llorer. Quan la ceba estigui ben enrossida afegir els ganyims, donar un parell o tres de remenades i retirar la fulla de llorer, que no amargui... Afegir el tomàquet, l'all i el julivert, i deixar coure fins que el tomàquet estigui cuit.

Abocar l'aigua i apujar el foc que sigui ben viu, quan l'aigua bulli ja se li poden tirar els fideus i anar remenant de tant en tant. Per a la cocció dels fideus tingueu en compte el temps de cocció que s'indica en l'envàs.

Esperem que xaleu d'aquesta recepta!

(*) Com els ganyims envasats venen tallats a làmines ben fines i preparats per menjar (no cal possar-los en remull), els hem acabat de tallar a quadrets.

Cooking Challenge: Red Velvet o Tu madre se ha comido a mi perro

2011-01-17T16:00:00.001+01:00

¿Recordeu la pel·lícula gore: Tu madre se ha comido a mi perro, aquella de zombies que van segan caps a tort i a dret amb un cortacésped...? doncs tenim l'honor de comunicar-vos que es va rodar en la nostra cuina... mentre preparàvem aquesta recepta del Red Velvet.

Era un repte nou, però ni l'execució ni el resultat ens ha satisfet, així que no us animem a preparar-lo, té una mena de regust metàl·lic que no ens ha agradat gaire, i com ja no som llèpols de mena, doncs... com si xupéssim la barana oxidada del balcó de la casa de Navidades sangrientas...

Hem de reconèixer que és vistosa, però gore-gore total. Ja esteu avisats!

Vam seguir la recepta dels red velvet cupcakes de la Bea, i també us suggerim que visiteu aquesta altra de l'Erika, que fa unes presentacions nadalenques ben vistoses...

Ingredients:

de la massa

 250 gr de farina
 300 gr de sucre
 1 cc de cacau en pols
 1 cc de sal
 1 cc de bicarbonat sòdic
 2 ous grans
 250 ml d'oli
 240 ml de xerigot de llet (*) o com fer mató a casa...
 30 ml colorant alimentari vermell
 5 ml de vinagre blanc
 5 ml d’extracte de vainilla

del cheese frosting

 250 gr formatge d'untar
 185 gr de mantega, a temperatura ambient
 2 cc d'extracte de vainilla
 500 gr sucre glass

Preparació:

de la massa

Preescalfarem el forn a uns 175º C. Barrejarem per separat els ingredients secs del humits, i anirem integrant a poc a poc els ingredients secs sobre els humits, amb moviments embolcallants. Omplir un motlle rodó d’uns 22 cm fins una ¾ parts.

La cocció dependrà del vostre forn, però al cap de 15 minuts ho podeu anar punxant fins que us surti l’agulla ben neta. Un cop cuit posar a refredar en una reixeta i després al frigorífic.

del cheese frosting

Batre el formatge, la mantega i l’extracte de vainilla. Afegir en darrer lloc el sucre glass i barrejar-ho bé tot.

Presentació:

Tallar en tres planxes el red velvet i farcir amb el cheese frosting. La decoració us la deixem al vostre gust...

Notes:

 cc: cullerada de cafè
 L’ús del colorant alimentari dependrà molt del tipus que empreu, així que us recomanem que l’aneu afegint fins trobar la tonalitat vermella-granate que caracteritza aquest pastís.
 (*) El xerigot de llet o sèrum és el líquid que s’obté si feu mató a casa o també es pot comprar en les zones refrigerades d’un gran supermercat. La Bea també ens explica una versió ràpida de fer el xerigot, molt més econòmica que no pas comprat.

Recepta del mató:

 1 l de llet fresc
 Suc d’una llimona

Fer bullir la llet, un cop bulli, afegir el suc de la llimona, apagar el foc i tapar en paper film durant una hora. Us donarà la impressió que la llet s’ha tallat, doncs, anem bé...

Passada 1 hora aproximadament podeu colar el grums del líquid (el xerigot), el sòlid el podeu posar en un motlle, nosaltres fem servir sovint els coladors de malla ben tupida, així queden ben rodonets... i ho deixeu a la nevera.

No ho hem guardat més de tres dies seguits, més ben dit! Ens l’hem ben menjat el mateix dia!

Recepta de la Bea per fer un xerigot ràpid

Afegir una cullerada (15 ml) de vinagre blanc o de suc de llimona a una tassa (240 ml) de llet. Deixar-ho 10 minuts i ja es pot usar.

* Cocinarte
* Cuina per a llaminers
* Dit i Fet
* El olor del café
* Los cerezos en flor
* Quocinando
* Pikerita
* nosaltres

Hamburguesa Petricó o la dura cuesta de Enero

2011-01-10T06:00:00.011+01:00

Que a les festes nadalenques ens atipem com si ens anès la vida no és cap secret i que sovint estirem més el braç que la màniga també... Entre Nadals i rebaixes sovint, a les butxaques, només resten teranyines...

Així que la moderació dietètica de gener, per raons d'equilibri alimentici o econòmic, impera i us proposem aquesta recepta, senzilla, econòmica però molt suculenta. Aquesta recepta és d'un gran amic, l'Albert, que va regentar un restaurant ja desaparegut, El Petricó, d'aquí el nom. I, per cert! si teniu algun llepafils a la família, respecte a la vedella, menjarà aquestes hamburgueses a crema dent... garantit!

Anem per feina!

Ingredients:
* Carn picada de vedella, o barreja de vedella i porc, uns 100 gr per persona
* Farina de galeta
* 1 ou
* cs de salsa de mostassa
* All picat
* Julivert picat
* Pebre mòlt
* Sal
* Oli d'oliva

Preparació:
Posar en un bol la carn picada i la resta d'ingredients. Amalgamar-ho tot molt bé, separar les piles de la barreja segons el nombre que hàgiu calculat de fer. fer-ne boles i aplanar-les bé.

Posar a escalfar l'oli en una paella, fregir-les i ja està! i si les acompanyeu amb una mica d'amanida ja teniu un plat ben complet.

Notes:
cs: cullerada sopera

Amb aquesta recepta desitgem que l'any 2011 vingui carregat de nous projectes gastronòmics i culinaris, i participem al bloc de Zorra:

També participem en el concurs:

Vedella amb salsa de foie i múrgoles

2011-01-05T22:00:00.001+01:00

Silenci! i a dormir ben aviat! que avui ens visiten els Reis Mags... els MÀGICS I VOSALTRES...

Aquest any que acabem d'encetar ens il·lusiona molt, moltíssim, serà un any de canvis i de nous projectes... D'alguna manera podem dir que els Reis ja van passar per casa fa uns dies..., però no ens vam oblidar de ningú en la nostra missiva.

I com també s'ha de ser agraït en aquesta vida hem pensat un plat digne de Reis, després de tanta feina, els cal un bon estímul.

Aquesta recepta, la primera vegada la vam tastar en un restaurant, vam gaudir del plat una segona vegada en un altre restaurant, a la Provença francesa. En cap dels dos ens van facilitar la recepta, però cercant per aquí i investigant per allà, i després d'algunes provatures us la podem presentar, més senzilla no pot ser... L'inconvenient: el preu dels ingredients, astronòmics! però un cop a l'any i amb tan bones perspectives pel davant bé s'ho val...

Ingredients per a 4 persones:

Per a la salsa
* 50-60 gr de foie, o mi-cuit
* 24-32 múrgoles seques de mida petita o mitjana
* 400 ml de crema de llet
* Pebre blanc acabat de moldre
* Sal
* Xorret de brandy

Carn
* 4 talls de vedella, bou o carn magra, vam provar amb el xai però no ens va acabar de satisfer els resultats...

Preparació:

de la salsa
Mínim 8 hores abans, nosaltres ho deixem sobre unes 16h, netejar bé les múrgoles amb aigua abundant i secar-les una mica. Posar-les en un bol i afegir la crema de llet, el brandy, la sal i el pebre mòlt. D'aquesta manera no només les hidratem sinó que també es van impregant del que serà la base de la salsa, alhora que també aniran aromatitzant-la en fred.

Una estona abans de menjar: posar la preparació anterior a foc molt lent i afegir el foie o el mi-cuit maniobrant per a què es vagi desfent, molt lentament i el foc ben al mínim, el foie es crema molt ràpid. Deixar que bulli un pim-pam. Tastar i acabar de rectificar de sal si és menester.

de la carn
No té cap secret... és una senzilla carn a la planxa, l'única cosa és que en lloc de salar la carn directament, el que fem és que aspergim la sal al damunt de la planxa i quan aquesta està ben roent i la sal comença a estar torrada es quan hi posem la carn, així queda aquella crosteta salada que tan ens agrada del cuinat a la planxa.

Per servir:
Per un costat la carn i la salsa a part.

Senzill, oi? Que vagi de gust i molt Bona Nit de Reis!