la quinta de luculus

* Dit i Fet

* Quocinando

* Pikerita

* nosaltres

Un Bloody Mary a la Boldú amb les Cooking Challenge

2013-04-18T16:00:00.000+02:00

Reis i Reines!

Tornem a obrir les portes d'aquest bloc, després d'un primer trimestre carregat de feina, d'inesperats (uns de bons, altres nefastos...), d'improvitzar sobre la marxa i una mandra infinita per tornar a agafar carrerilla.

No hem complert amb alguns compromisos adquirits i ja d'avançada anunciem que els complirem tots i només ens resta que demanar-vos disculpes pel nostre silenci durant aquest temps.

Pugem al carro del bloc una mica xispats, no és d'estranyar perquè el repte d'aquest mes és com una mena de vici, de provar i provar còctels ;).

El còctel que hem triat té la seva història, la primera vegada que vaig provar un Bloody Mary va ser en un avió, tornant de la lluna de mel, per allò d'exòtic que tenia el nom..., va ser tastar-lo i: puaj! ecs! ecs! i requeteecs!!!!! No va ser fins aquest estiu passat que ens vam trobar amb una colla d'amics i el Ramon Boldú ens va preparar aquesta versió que no hem parat de fer a casa, i està tan escandalosament bo que entre els dos gats que som a casa no parem fins que s'acaba la darrera gota de la coctelera, eps! els festius que estem per casa i fem aperitiu! a veure si ara us penseu que anem tajás les 24 hores del dia, 365 dies... Però allò d'un diumenge tontet..., aperitiu..., dinaret... i sofaret... uf! I si el maridet es fa una birra jo canvio, per mandra, a fer un Spritz que també em faria mal...

Em consta que hi ha altres maneres de fer-lo, no es fa amb coctelera, es remou i no s'agita, però què voleu que us digui, aquest a la Boldú o als 7 tocs és el que m'agrada!!!! Especialment ara que arriba la caloreta és ideal.

Rescateu la coctelera que comencem!

Ingredients:

Suc de tomàquet ben fred, el que més us agradi...
7 tocs de vodka
7 tocs de salsa Tabasco
7 tocs de salsa Perrins
3 glaçons de gel

Preparació:

En una coctelera domèstica posar els 7 tocs dels ingredients, els 3 glaçons de gel i omplir fins dalt del suc de tomàquet.
Ballar una samba amb la coctelera (tancada), a dalt-a baix, un-dos, esquerra-dreta (no! no estem a Barrio Sésamo!), els glaçons fan la seva comesa (¿recordeu que abans els pinta-ungles de perla portaven una boleta que ajudava a barrejar el menjunje? doncs lo mismo mismísimamente...)

Bé, ja veieu! no només ens refrescarà i delectarà sinó que ens farà estar en forma i poder lluir tipín a la platja. Es recomana practicar un o dos cops per setmana :D

No us oblideu de visitar les sorprenents propostes etíl·lico-cocteleres de les Cch ;)

* Cocinarte

* Dit i Fet

* Quocinando

* Pikerita

* nosaltres

Tortell de Bons desitjos amb el Daniel Jordà i les Cooking Challenge

2013-01-06T12:00:00.000+01:00

MOLT BON ANY NOU! que ve carregat de projectes, il·lusions i moltes altres coses!

Des de remenuda, a part posar les sabates al balcó tenia per costum posar un petit refrigeri per als Reis, Patges, cortesans del Seguici Reial en general i Camells, i com tots ells els pobrissons no estan habituats als freds del Nord i la nit és molt llarga i laboriosa, i tot i que són màgics i sembla que aquest nit acompleixen rigurosament amb la seva comesa de manera molt eficaç i sense demanar res a canvi, no està gens mal pensat que puguin recuperar forces, o potser sóc una mica més interessada i penso que si no els deixo res potser passaran de llarg i em quedaré amb les sabates buides i amb un pam de nas...

Així que aquí us deixo un tastet del que deixo als Reis Mags: Cava, Torrons i Neules. És clar que de petita deixava Aigua i Pastanagues per als Camells, però ara no... els poso el mateix que als Reis, faltaria més! a sobre que fan la feina bruta, aguanten les intemperàncies i capricis de Ses Majestats, són els que tenen el sou més baix i la seva feina no està gens reconeguda ni recompensada. Però coneixent la reialesa hauré de vigilar que els molt fartots no s’ho jalin també.

Anem al gra: el Tortell de Reis va serla proposta que va fer la Mª José de Dit i Fet, fent-la coincidir amb aquesta data tan màgica, i no vaig tenir cap mena de dubte de fer la recepta del gran, genial i generós Daniel Jordà (el tió d'enguany va ser tan esplèndit que em va regalar el seu fabulós llibre! i que us recomano molt vívament), que amb el #ComandoPanarra l'hem après a fer. Poques vegades es té l'oportunitat de conèixer una persona tan modesta, senzilla i accessible com el tiet Jordà, Daniel! que sàpigues que t'he adoptat com a tiet, ara que ja no en tinc cap i si en tingués m'agradaria que fossin com tu d'entranyables ;)

No estic gaire satisfeta de com m'ha sortit el tortell, tot i que era de paladar boníssim, però les masses i jo tenim un problema de relació que ve de lluny i per ser el primer tortell que faig doncs tampoc puc pretendre que em surti perfecte i super-rebufó...

TORTELL DELS BONS DESITJOS PER AL 2013

Massa mare

125 gr de salut *

60 gr de vitalitat *

30 gr de dinamisme *

Per a la massa del tortell

Tota la massa mare *

500 gr més de salut *

100 gr d'alegria *

5 gr de saleru *

3 ous per afrontar les dificultats *

150 gr de bona poca feina i ben remunerada *

40 gr al quadrat d'amor *

50 gr per 10 d'amistat *

100 gr de picardia *

Ratlladures de seny i rauxa *

7 gr per 20 de generositat *

Bonhomia a discreció *

Per decorar i altres

1 ou per anar sempre de cara *

Comprensió laminada *

Alegria bolada *

Dolcesa confitada *

1 rei o reina de la teva vida *

1 fava de candidesa *

1 corona porque yo lo valgo! *

TORTELL DE REIS RECEPTA DEL DANIEL JORDÀ

Massa mare

* 125 gr de farina de força

* 60 gr d'aigua

* 30 gr de llevat fresc

Per a la massa del tortell

* Tota la massa mare

* 500 gr de farina de força

* 100 gr de sucre

* 5 gr de sal

* 3 ous

* 150 gr de llet

* 40 gr de rom / licor o aigua de tarongina

* 50 gr de vi porto o moscatell

* 100 gr de mantega de la bona

* Ratlladures d'una taronja i una llimona

* 7 gr per 20 de generositat

* Vainilla a discreció

Per decorar i altres

* 1 ou

* Ametlla laminada

* Sucre bolado, o altre...

* Fruita confitada

* 1 figureta de rei

* 1 fava

* 1 corona i cartonatge adient

*************************************************

Preparació:

De la massa mare

Barrejar, amassar i bolejar durant un període curt de temps.

Deixar llevar 30 minuts o fins que tripliqui la preparació.

De la massa del tortell

Amassar tots els ingredients, excepte la mantega que s’afegirà al final i reservar una mica de líquids per anar afegint a poc a poc.

Amassat i barrejar. Repòs de 10 minuts.

Amassat 1 minut i 10 de repòs

Amassat 1 minut i 90 minuts de primer llevat o fins que dobli el volum

Fer una llonganissa, deixar reposar 5 minuts i unir per les puntes, o estendre'l i farcir-lo de massapà amb la fava i figureta del rei a dins i enrotllar-lo i ajuntar les puntes.

Pintar amb ou batut i decorar al gust.

Fermentat final: de 60 a 75 minuts fins que dobli el volum.

Fornejar a 180º durant 15 minuts o fins que estigui daurat, tingueu present que no tots els forns couen igual...

Deixar refredar al damunt d'una reixeta.

Congelar o tallar per la mitat i farcir de nata muntada, crema, nutella, etc...

Notes d'interès:

La temperatura de la cuina hauria d'estar per damunt dels 20º, si és menys tardarà en pujar més, però també estarà millor de sabor...
Es congela estupendament bé després de la cocció, deixar-lo d'un dia per l'altre s'asseca molt.

BON ANY NOU i BONS REIS MAGS!!!!!!!

ESPEREM QUE ELS REIS HAGIN SIGUT MOLT GENEROSOS AMB VOSALTRES!!!!

No us oblideu de visitar les sorprenents propostes de les Reines Magues de les Cch ;)

* Cocinarte

* Dit i Fet

* Quocinando

* Pikerita

* nosaltres

Bones Festes / Felices Fiestas

2012-12-22T12:00:00.000+01:00

Els nens de Moçambic ens fan aquest regal per a què no ens oblidem de ser feliços...

Bones Festes / Felices Fiestas

Bombons salats i dolços per a Nadal

2012-12-10T19:00:00.000+01:00

Un cop més amb vosaltres i uns dies que ja comencem a respirar ambient nadalenc: fem les compres, pensem en els àpats de les festes que s'acosten a pas de gegant, pensem en els regals i com obsequiar a la família i als amics, guarnim la casa de llums, anem a comprar molsa i alguna que altra figureta del pessebre que posarem el dia de Santa Llúcia, 13 de desembre i recuperarem la música de les nadales... I tot de tal manera d'ajuntar-nos i de passar aquests dies amb les persones que més estimem, amb qui volem compartir la màgia del Nadal, amb el bo i millor que podem oferir a casa...

La Lourdes va ser l'encarregada de triar el repte per a aquests més, fer bombons! i si li sumem: bombons + Nadal sembla que el resultat només pot ser un: bombons de xocolata, però tampoc està escrit que hagin d'ésser únicament d'aquests, oi?

Així que vam pensar de fer-ne de dos tipus: uns de salats per a un aperitiu ben festiu, que ens va ensenyar de fer l'Ada Parellada i que deixen amb la boca oberta..., y uns altres de dolços per acompanyar els torrons i neules que tindrem a la taula... Us sembla bé?

També l'entrada ens va bé per fer l'aportació a la Recepta del 15 que ens proposava que féssim aperitius...

BOMBONS SALATS

Bombons de foie i carquinyolis

Ingredients:

Mi-cuit
Carquinyolis picats
Pols d'or (opcional)*

* Nosaltres no ens podem permetre aquest luxe de l'or en pols i us proposem emprar purpurina comestible, i us desaconsellem del tot emprar els esprais d'or o plata per decorar galetes, fan una cantipentorria de sucre dolent que malmet els bombons i empesta la cuina i totes aquelles zones de la casa per les que desfila la safata de bombons...

Preparació:

Picar els carquinyolis i barrejar-los amb el mi-cuit, amb l'ajuda d'unes culleretes agafeu bocins de la barreja i amb les mans els doneu la forma de boletes.
Passar les boletes per la pols d'or o per la purpurina per a què quedin recoberts.

Bombons de salmó fumat, formatge i mango

Ingredients:

Salmó fumat
Formatge d'untar del que preferiu
Mango
Nous o altres fruits secs (opcional)
Anet per a decorar

Preparació:

Tallar el salmó fumat en porcions que us vagi bé per folrar un motlle de bombons, ouera, etc. Col·locar-ho de tal manera que el salmó s'adapti a la forma.
Barrejar el formatge d'untar amb uns daus de mango i si heu optat pels fruits secs, que aquests estiguin picats.
Anar farcint el buit de cada tros de salmó emmotllat i embolcallar fins segellar-lo amb el propi salmó.
Nosaltres, un cop segellats, els vam tombar i vam acabar d'arrodonir-los.
Aquesta recepta es pot preparar el dia abans i si teniu la precaució de tapar-ho amb paper film els tindreu impecables per a l'endemà...

Més suggeriments d'aperitius: AQUÍ

BOMBONS DOLÇOS

Delícies de castanya i xocolata

Ingredients:

Cobertura de xocolata negra 70%
125 gr farina de castanyes
125 gr de sucre
25 gr d'aigua

Preparació:

Barrejar la farina de castanyes, el sucre i l'aigua i amassar fins convertir en una bola.
Fer boletes petites i reservar.
Temperar la xocolata, en aquest cas nosaltres ho fem al microones.
Banyar les boles de castanya, escórrer i deixar refredar damunt un paper de forn.
Nosaltres en aquest cas vam fer-ho en un motlle de torró, vam posar una capa de xocolata, que vam deixar refredar i que es solidifiquès, vam posar una capa de la barreja de farina de castanyes i una última capa de xocolata.
Un cop fred vam desemmotllar vam tallar uns quadradets.

ALTRES DOLÇOS PROPOSATS COM A BOMBONS:

Delícies de coco, banyades en xocolata

Roques suïsses

Daus de torró japonès i d'arròs inflat

**Figues amb brandy banyades de xocolata -properament ;)-**

No us oblideu de visitar les sorprenents propostes de les bombons amb classe de les Cch ;)

* Cocinarte

* Dit i Fet

* El olor del café

* Quocinando

* Pikerita

* nosaltres

Recepta d'arròs per al GRAN RECAPTE D'ALIMENTS 2012

2012-11-30T07:00:00.000+01:00

ENTRE TOTS PODEM!!!!!!

A casa de l’àvia Maria era habitual, sobretot els divendres, menjar plats únics elaborats a base d'ingredients senzills, de rebost i d'aquelles coses que li anaven quedant a la nevera. Penseu que durant la guerra incivil i la postguerra va pujar tota sola tres criatures perquè el meu avi estava empresonat, i en aquella època, i a Barcelona sobretot, podies tenir algun caleró, però no hi havia menjar que comprar. A la dona quan la situació li era insostenible enviava els fills al poble, a casa de l'hereu, que si més no una bleda i una tallada de cansalada mai va faltar a moltes zones rurals. I la situació era insostenible quan la meva àvia havia de fer bullir les pells de les patates per dinar o quan els dos germans més grans es barallaven pel tros de xusquet de pa que semblava que era mig mil·límetre més gran que un altre...

La situació que ens toca viure a nosaltres és molt diferent però no podem obviar que hi ha persones que ho estan passant francament malament i amb una angoixa terrible, amb poques esperances de futur imminent o a mig termini, i més portes es tanquen cada dia. Els prestatges de les botigues i supermercats són plens, no hi ha escassetat d'aliments, el que no hi ha són diners per poder-ne comprar... PER AIXÒ CAL CONTRIBUIR! amb un granet de sorra, o amb una galleda, o amb un camió, cadascú amb les seves possibilitats pot prescindir de fer un dels cafès al dia, o de no anar a sopar una pizza un dissabte, que qui necessita un paquet de llegums o d'arròs pot ser un veí teu..., i qui diu que demà no siguis tu, o jo,...? que si alguna cosa és certa és que no hi ha certeses...

ENTRE TOTS PODEM!!!!!!

Avui i demà es fa el Gran Recapte d'Aliments, la teva col·laboració, la de tots, importa!

Si voleu saber com fer-ho...

cliqueu aquí.

La que avui us presentem és una recepta d’arròs -recuperada de l’àvia que tan magres les va passar- i tan elemental que sembla que no pugui ser... L’àvia feia aquesta recepta amb variants segons el que tingués al rebost o nevera: amb calamars i una mica de salsa de tomàquet, amb bacallà dessalat, amb carbassó, amb carxofes, etc...

Ingredients:
 Arròs (una tassa de cafè per persona)
 Alls (molt generosament)
 Oli d’oliva
 Ou (1 x PAX)
 Sal, per si cal rectificar

Opcionalment:
 Bacallà dessalat
 Calamar i salsa de tomàquet

 Carbassó a rodanxes

 Carxofes a làmines gruixudes

Preparació:
1. Posar en una olleta a bullir l’aigua amb un bon raig d’oli d’oliva i els grans d’all, quan arrenca a bullir afegir els ingredients opcionals, deixar bullir una estona.

2. Quan noteu que ja està mig cuit podeu afegir l’arròs i deixar-lo bullir segons indicacions de l’arrossaire, nosaltres en aquest cas, i només en aquest, ens agrada una mica més passat del normal i una mica pastosset.

3. Mentre bull l’arròs fer els ous ferrats que us calguin en funció del nombre de comensals i deixar-los preparats.

4. Per servir el plat: escudellar l’arròs en cada plat i col·locar al damunt l’ou ferrat.

Esperem que us agradi!

MiNinus madalenes de sobrassada, olivada i formatge tupí

2012-11-28T07:00:00.000+01:00

Amb aquesta recepta participem al repte de Memòries d'una cuinera d'aquest mes..., és una reedició però a casa són un èxit i volen a cor que vols quan les fem... Estem segurs que si les proveu de fer -que són realment molt senzilles-, triomfareu!

Us deixem aquesta fotografia per anar ambientant aquests dies que s'acosten i que són tan entranyables...

L'experiència olfactiva i gustativa, proustiana totalment, quan vam tastar per primer cop aquestes mini madalenes... L’escena: un dia de cada dia, com qualsevol altre de feiner, de bon matí, els ulls mig tancats, amb l’automàtic posat des de la porta de casa fins a la feina, parant a fer el tallat matutí al Ninus de camí al despaitx... Darrera la barra, l’Anna, somrient com sempre, surt disparada cap a la cuina mentre xiuxeja mig enriolada i picarona: “espera, ahir vaig preparar una cosa que has de tastar” i surt de la cuina amb tres mini madalenes que m’especifica que són de sobrassada, olivada i formatge tupí. A primera vista són coquetes elles i els ulls s’obren més de l’habitual per l’interès... Me les embolica amb cura. Acabo el tallat i adéu. A l’hora de l’angelus, allò que el cuquet de la fam rondina... recordo les mini madalenes disposada a menjar-me-les a mossets ben petits i de totes tres per saber quina m’agradaria més, i, ufffff!!!!! quina oloreta a madalena de la meva infantesa, a les madalenes del poble..., i tastades amb aquell puntet de cada ingredient distintiu... brutals!!!!!

Ja les hem fet diverses vegades a casa, i no ens cansa gens fer-les, són relativament fàcils de fer i quan les treus com a aperitiu veus que el personal primer s’espanta..., després tasta amb cautela... per acabar-les cruspint sense deixar ni una molla...

Anem per feina!

Amb les quantitats que s’indiquen surt una safata de forn domèstic força completa.

Ingredients:

• 100 g de farina tamissada
• 6 g de llevat químic
• 100 g de mantega pomada o líquida
• 2 ous
• 60 g de sucre

Per a les diferents personalitats:
• 50 g de sobrassada, millor si la tritureu bé o si la podeu batre
• 30 g d’olivada, i si són olives de kalamata ;)
• 50 g de formatge tupí

Preparació:

Emulsionar els ous amb el sucre, mentrestant tindrem la mantega que l’haurem fos prèviament i que s’estarà refredant. Barrejar el llevat químic amb la farina tamissada i incorporar els ous emulsionats amb el sucre i finalment la mantega fosa i barrejar-ho tot molt bé.
Deixar reposar la massa mínim 1h però seria òptim deixar-la reposar durant 24h, ben tapada amb paper film que estigui en contacte per tota la superfície de la massa, a la nevera.
Repartir la massa en tres parts i a cadascuna d’ella afegir la personalitat... omplir els motlles fins a una ¾ part.
Enfornar-ho amb escalfor a dalt i a baix, prèviament encès i escalfat el forn, sobre una temperatura de 190º, l’Anna les cou en 5’, en canvi amb el nostre forn de casa tardem uns 15’, per aquelles peculiaritats del forn de cadascú...

A tenir en compte:

* Els ingredients han d’estar a temperatura ambient.
* Són molt més bones i gustoses si es fan en la versió mini que d’una mida estàndard.
* Hi ha molta diferència si la massa fa el repòs de si no el fa... ho hem constat!!!
* La massa a la nevera es pot guardar durant unes 48h, també es pot congelar...
* Un cop fetes millor menjades el mateix dia o a l’endemà, si és que arriben.
* Tenen una textura humida molt agradable i no són gens empalagoses amb la quantitat de sucre que s’indica en la recepta.

ESPEREM QUE DISFRUTEU D’AQUESTES MINI MADALENES!

G R À C I E S * A N N A ^_^ per tantes bones estones!!!

Taller de Corte y Cata de Jamón Ibérico puro Cinco Jotas #tallercincojotas

2012-11-20T23:00:00.000+01:00

Cinco Jotas i Grapa.ws ens van convidar a un grup de blocaires a participar al Taller de Corte y Cata de Jamón Ibérico puro Cinco Jotas, #tallercincojotas que va oficiar la Maestra Cortadora Beli Simeón, al restaurant barceloní Via Veneto, un restaurant ben emblemàtic de la ciutat comtal.

Sempre és grat trobar-se amb els amics blocaires coneguts (Baixa gastronomia, Cuinar és generós, DeCuina, Tapa't de tapes, Cuinetes, Les receptes del Miquel, Cookmetender) i noves coneixences (Chez Silvia, Cocinando con Neus, Gastropíndoles, 7 Caníbales, revista Esguard i el fotògraf de Giroimatges), però si a més a més és al voltant d'una taula on el que s'explica és interessantíssim, es fa amb gràcia, es fa un tast esplèndid incloses les tapes que sortien de la cuina del Restaurant Via Veneto, tot maridat amb cava i fino triat especialment pel somelier de la casa, el José Martínez,... la vetllada acaba essent memorable, i cal esmentar que la direcció i tot el personal del restaurant Via Veneto ens van tractar de luxe, no només pel servei sinó per la visita inesperada als llocs sacrosants on mai podria entrar un client: el fora estant de la cuina i el celler tan exclusiu de fama internacional pels tresors que s'hi custodien...

Potser en el futur i amb noves tecnologies podria escriure aquesta entrada i a la vegada que llegiu us anés arribant les aromes que ara només us puc esbossar... Parlarem d'un aroma intensament delicat, vellutat, i que embauma tot convidant a la conversa...

Però abans que res us farem una mica de crònica de com es va desenvolupar amb alguna dada que ens va cridar més l'atenció.

Va obrir l'acte l'Olivier Guilland, responsable del departament de màrqueting de 5J -Sánchez Romero Carvajal-, un apassionat del pernil ibèric sense embuts i gran coneixedor del sector i de productes que poden semblar-se al nostre pernil ibèric, -del que no hem d'oblidar que n'hem d'estar ben orgullosos! Ens explicava les diferències dels símils italians i que la gran diferència és que els animals són alimentats ben diferent, com també la seva elaboració. Però que el nostre ibèric és tractat artesanalment i amb l'alimentació a base d'aglà fa que tinguem un pernil de textura oliosa amb reminiscències camperoles. Si és veritat allò que hom és el que menja, els nostres porcs de raça ibèrica campen per la montanera menjant delicatessen (un porc mai menjarà res que estigui en males condicions, bé, això se suposa que l'animal està tip, que si el fas passar gana no ho tinc tan clar...). L'aigua per beure la posen lluny de la teca, de tal manera que els porcs s'han de moure i aquest exercici que fa l'animal es traduirà en els greixos que es filtraran a la carn.

Una nota curiosa sobre com alimenten als porcs italians, per a fer el pernil de parma, és que ho fan amb el que s'anomena piccola latte, l'excedent de l'elaboració el formatge parmesà, això vol dir que el sabor serà lletós amb regust de formatge que passarà a la carn dels tocinos...

Els porcs de raça ibèrica pura -els de pedigrí- campen en llibertat. Abans són alimentats per llet materna fins els 4 mesos i a partir d'aquí els lliuren a la montanera, que entre octubre i abril és quan els aglans són més dolços.

El porc de pura raça ibèrica és un porc delicat respecte a les races creuades que són molt més resistents que la ibèrica: pel que fa a la l'alimentació; en la procreació són més escadussers (per posar un exemple una femella ibèrica parirà de 6 a 8 lletons, en canvi una marrana duroc en tindrà de 10 a 12...); per a les malalties; i pel que fa l'engreix ha de passar molt més temps per a un ibèric pur.

A Sánchez Romero Carvajal -cognoms dels fundadors i preservadors de la pura raça ibèrica amb denominació d'origen pròpia- controlen tot el procés, des de les inseminacions artificials, l'escorxament i les bodegues naturals on es curen els pernils, però per expedir el volum de pernils també compten amb ramaders cooperadors supervisats atentament per l'empresa.

La Beli Simeón, Maestra Cortadora, amb més de 15 anys d'experiència i de formació autodidacta, va entrar en matèria i amb molta gràcia i salero ens fa deixar caure algunes perles i desmitificar alguns aspectes.

Perles jamoneres i desmitificacions:

Els pernils, com els melons, fins que no s'obren no se sap el què...
Del cerdo se aprovecha hasta los andares, i no podeu negar que la dita popular no està mancada de raó.
El pernil es menja amb més pernil, i com a molt amb uns mini bastonets de pa, sense voler menysprear el nostre estimat pa amb tomàquet.
No és millor de sabor un exemplar de mascle que de femella, a excepció que sigui una femella experimentada (ens neguem a dir vella!) perquè en aquest cas el sabor té reminiscències més añejas...
Als mascles se'ls castra, a les femelles no.
El Maestro Jamonero supervisa els pernils en les bodegues naturals i s'encarrega de calar els pernils: amb un os de pota de vedella es fan tres proves a tres dels músculs més importants del pernil i si no compleixen uns estàndards de qualitat la peça es descarta.
A les xarcuteries quan un client vol comprar un pernil ibèric també l'haurien de calar.
Els pernils descartats els usen per a pinso.
La ratio idònia d'espai per cap de porc és d'un porc per a 2 hectàrees.
Les millors tallades són les pròximes a l'os.

Com saber que el pernil que compres és pura raça ibèrica o no:

La canya del pernil és molt estreta.
Les peülles són molt negres.
És un pernil allargat i estret.
Els pernils porten unes marques a la cotna: una lletra (la procedència) i un número (primeres setmanes de l'any de setmanes), si la xifra de setmanes supera les 25 setmanes no serà un (~~ibèric~~) pernil d'aglà... (*)
Al tacte ha de ser dúctil, tou i granulat, això vol dir que té més aglà, si al tacte és més dur ha menjat menys aglans i més pinso.
Si està tallat no s'aprecia diferència i has de confiar que no et donin gat per llebre... :( Però si en volem de tallat Cinco Jotas treu uns envasats al buit, molt ben tallats -a mà- i de les tres parts més importants del pernil: maza, babilla i punta.

(*) ACTUALITZACIÓ-ACLARACIÓ: Des de La Cuina de l'Àngel, amb un criteri molt afinat ens ha fet una observació que cal que recollim, que si contribuim a desfer malentesos tots en sortirem beneficiats: Efectivament, passat aquest temps de les 25 setmanes els pernils no és que NO siguin ibèrics (els tocinos no s'han mutat en aliens ni s'han mudat a Terol), el que deixen de ser és pernil d'aglà, atès que l'alimentació dels animals serà de pinso... Àngel, moltes gràcies! de debó!

Consum del pernil:

Per on comencem? segons es tardi en consumir..., la part de babilla i la punta són les parts més seques. Si s'ha de consumir ràpid millor començar per la babilla.

Netejar el greix només de la zona que es voldrà consumir, per preservar millor la peça.
Treure tot el greix groc fins trobar el greix de color blanc.
Tallar en direcció de panxa enfora.
Un cop encetat es pot guardar tapant la part encetada amb greix blanc sobrant i un drap, i millor en un lloc fresc i airejat.
Si es fa una mica de moho, és un moho natural, es talla, es retira i no passa absolutament res.
D'una peça d'uns 8 Kg, a tallat, en resulten uns 4 Kg, és una minva aproximada d'un 50%. I per 4 kilos de pernil tallat surten uns 40 plats d'uns 100 gr.
La temperatura òptima de consum està entre els 18º i els 22º. Si el tenim envasat al buit i a la nevera es pot posar el paquet sota l'aigua calenta i treure-li la fredor que faria que tingués anestesiat l'aroma i el sabor; alhora que els talls se us separaran millor, els uns dels altres.

Estris per tallar el pernil:

Ganivet de fulla ampla per tallar i netejar de greix
Ganivet punxó: per apurar el pernil i escurar-lo bé
Ganivet jamonero
Chaira per a mantenir esmolat el fil del ganivet
Pinces per agafar els talls

Una bona tallada de pernil...:

Ha de tenir la mida d'una targeta de visita
Tallat a favor de les vetes de greix
Molt prim
Els talls professionals han de ser de la mateixa mida...

Us deixem el magnífic vídeo de Cuinetes, si cliqueu al damunt del nom accedireu a la seva entrada del taller ;)

El somelier, José Martínez, del Restaurant Via Veneto va maridar el tast de pernil amb dues opcions:

Fino Quinta
Cava brut nature Ferret gran reserva de 30 mesos de criança

Totes dues opcions, de beguda seca i ben freda, essent una d'elles carbònica, farà que el sabor del pernil ibèric resulti beneficiat, alhora que ens netejarà la boca.

I no podia faltar l'esperat i desitjat tast de pernil acabat de tallar per unes mans màgiques i expertes, després de la masterclass que ens havia fet la Beli Simeón:

En Pere Monje, propietari del Restaurant Via Veneto, va estar pendent -molt discretament- del desenvolupament de l'acte, que tot sortís rodat i que ens sentíssim ben a gust. I ja ho crec que ho va aconseguir!

Després de tastar el pernil Cinco Jotas acabat de tallar ens van oferir unes tapes, a quina més delicada i exquisida:

Figues amb pernil, va ser la meva debilitat, i seria la meva perdició...
Croquetes de pernil
Torrada amb bolets i pernil
Pa xinès amb pernil, un toc oriental curiós
Ous estrellats amb pernil

I abans de marxar en Pere Monje ens va oferir fer la visita que mai de la vida haguéssim somniat: LA CUINA i EL CELLER del Via Veneto amb el José Martínez. Aquí s'ens va transmetre passió i emoció...

¿no és d'això del que tracta, al capdavall,
l'alta gastronomia?

Només uns apunts de la singularitat del Restaurant Via Veneto:

En època de caça ofereixen un plat excepcional, la Llebre a la Royal, i que ha caigut de moltes cartes de restaurants per ser un plat molt i molt complex de fer.
Per a amants del vi de tot el món el Via Veneto és un punt de referència.
Una fantàstica història del restaurant amb el Salvador Dalí.

Moltes gràcies per la simpatia i atenció del personal de Grapa.ws:

Ens van atendre meravellosament bé.
A qui estic doblement agraïda, perquè després que es morís literalment el mòbil i les fotografies casquessin, m'han facilitat material gràfic i informació addicional per poder fer aquesta crònica.

Als companys amb qui vam compartir l'experiència: sempre és un plaer! Cròniques que han fet ells:

Rovellonets en vinagre. Recepta del 15 i #compartemesa

2012-11-14T07:00:00.000+01:00

A aquesta recepta em resulta molt entranyable i em mena al cor de la infantesa i de l'adolescència...

Cada diumenge no podia mancar fer el vermut a casa, ben prolix per cert!, com tampoc no podia mancar el braç de gitano, el tortell de nata o les lioneses per a les postres.

Eren uns temps modestos a casa però els diumenges prenien un caràcter festiu i de relació familiar que trencava la monotonia del quefer diari i no mancats precisament de ritual, tot i que a casa no érem gaire d'anar a missa.

Des dels esmorzars, que alguna vegada ja n'he parlat, fins els sopars era un culte l'entaular-se tots junts i menjar viandes reservades als diumenges i festius. Generalment l'àpat principal consistia en un bon aperitiu, canelons de primer, rostits de carn o sarsuela, fruita i les llepolies embolicades amb paper de seda procedents de la pastisseria... i contrastava vívament amb la dieta més frugal però variada i saludable del dia a dia.

Però al món no tothom té aquesta sort de compartir taula amb la seva família o amics i s'alliten amb fam 900 milions de persones, segons denuncia la campanya Mesa para 7 millones, endegada per Intermón Oxfam, així que #compartemesa ;)

Als de casa sempre ens ha agradat molt anar a la muntanya, i ho agraeixo profundament perquè em va bastir de molts coneixements del que ara s'anomena medi, i aprofitàvem per fer tasca recol·lectora: cireretes de pastor, maduixes silvestres, cargols si havia acabat de ploure, móres, herbes remeieres, espàrrecs, vaja! els tresors del bosc, i per tant no podia faltar l'anar a buscar bolets (en aquella època no els caçàvem! s'era molt més respectuós a l'hora d'agafar-los i no llauràvem els boscos com ara, que és una pena veure'ls...).

De recollir bolets els pares en sabien un fotimer. Solien inaugurar la temporada els pebrassos cuits a la brasa i la tancaven els fredolics en els estofats, i entremig era un festival de bolets a quin més exquisit: llenegues, rovellons, pinetells, carlets, rossinyols, ceps, ous de reig, peus de rata,...

Quan la recol·lecta era generosa a casa es feia conserves de bolets per als estofats i fricandós, i es reservaven els rovellonets menuts per conservar-los en vinagre i alegrar el vermuts dels diumenges, en particular els àpats dels dies nadalencs, si és que la collita havia estat més escassa...

Amb aquesta recepta de la MARE, i pensant-ho bé és la primera que poso d'ella..., que resulta tan fàcil de fer i poder menjar-ne que és d'escàndol no recordar-la ni fer-la... i amb ella vull contribuir al recull de receptes de:

Ingredients:
(per a fer un pot petit, així que podeu anar calculant...)

Rovellons botó (o a trossos també els podeu fer i surt més econòmic)
1 gra d'all sense pelar
5-6 boletes de pebre negre
1 fulla petita de llorer
1 polsim de sal
½ cc de pebre roig (opcional)
Vinagre blanc per omplir l'envàs
Oli d'oliva extra verge, per tapar
Hi ha qui també li posa branqueta de farigola

Preparació:

Agafar els pots de tapa twister que vulgueu emprar per a la conserva i fer-los bullir amb aigua i un raig d'aigua durant 10 minuts. Retirar-los i fer-los escórrer i que s'assequin. Aquest és l'únic moment que encendreu el foc... garantit!
Netejar escrupulosament bé els rovellonets i tallar-lis una mica el peu, i si voleu els podeu marcar amb una creu.
Anar posant els rovellonets dins dels pots i aneu intercalant l'all, el llorer, els pebres, el polsim de sal (i també si ho voleu amb farigola...).
Omplir de vinagre blanc fins el coll del pot. Si en comptes de fer servir el vinagre blanc hi poseu de negre us quedaran molt foscos...
Finalment, acabar d'omplir els pots que quedin ben curulls amb l'oli d'oliva extra verge.
Tapar els pots i deixar-los en un lloc fosc i fresc de la casa durant quinze dies.

Passats quinze dies ja en podeu gaudir...

El suquet de la conserva és un xic gelatinós,

així que no us penseu que s'ha malmès la conserva ;)

ACTUALITZACIÓ:
La Picarona i el seu hortet ha deixat un comentari més que interessant i que és ben profitós: si el sabor de vinagre el trobeu molt fort, abans de servir, esbandir amb aigua els rovellonets, moldre una mica de pebre al damunt i amanir-los amb un bon oli d'oliva... ;)

Casquetes de carbassa amb mató i també de cabell d'àngel i les Cooking Challenge

2012-11-10T16:00:00.000+01:00

Poc ens imaginàvem, quan la Nuria va fer la seva proposta de repte per aquest mes, un pumpkin pie, que tiraríem pel dret i que un pastís de nom de xiste dolent trobaríem que, els nostres particulars pastissets o casquetes -com en diem a Gandesa-, és una recepta ben de la nostra terra i d'arrels tradicionals, així que em vaig preguntar: podent fer casquetes per a què collons he de fer un pumbi-pí que a casa no se'l menjarà ni el Tato...?

Les casquetes també se les coneix a la comarca amb els noms de: panadetes i panadons, essent el "mot" pastisset més conegut cap a la zona de Tortosa.

Aquest dolços farcits més comunament amb cabell d'àngel -que surt de les carbasses...- també se'ls podia farcir de carbassa allargada i groga -anomenada gorrinera o baconera- aromatitzada amb canyella o taronja, també amb confitura de carbassa, de maçana,... o sense farcir amb un xic de sucre al damunt i que a Bot anomenen coquetes.

Hi ha una variant fregida que es farceixen de confitura de carbassó o bé de cabell d'àngel amb nous i figues seques tallats a bocinets.

Al llibre La cuina de la Terra Alta de la Teresa Lluís i la Loreto Meix en parla de tot això i trobareu l'apuntació de les casquetes fregides. La recepta que us presento no és la del llibre esmentat, ei! que ja he posat moltes receptes d'ell i s'han de vendre exemplars!!!!

Va coincidir que a finals de setembre a les classes de la Mireia Carbó al Club Social Caprabo ens va fer la recepta de les casquetes, una recepta genial, que no porta ni ous, ni sucre, ni llet, i que dóna molt poca feina... La Mireia va proposar altres farcits com ara un de mató amb farina d'ametlles i mel.

Nosaltres vam voler fer una prova amb carbassa però la volíem barrejar amb algun tipus de formatge, i finalment ens vam decantà pel mató.

Les casquetes de cabell d'àngel són molt i molt dolces, però les de carbassa i mató tenen una dolçor molt fina, aquestes últimes ens van encantar i van volar!!!!

Així que anem a rentar-nos les mans, que comencem!

Ingredients:

(Vam adaptar les mesures que va donar la Mireia Carbó i van sortir 10 casquetes petites i 9 de mitjanes amb cabell d'àngel i 8 de carbassa i mató)

Per a la massa

300 gr de farina
125 ml d'oli d'oliva
65 gr de moscatell o mistela
25 gr d'anís sec
1 pessic de sal

Per al farcit de cabell d'àngel

En vam comprar fet

Per al farcit de carbassa amb mató

100 gr de puré de carbassa
25 gr de mató
1 cs de sucre (ni rassa ni curulla)

Per a l'acabat

Barreja de sucre i canyella mòlta (encara que d'aquesta última no en vam posar)

Preparació:

La massa

Barrejar els ingredient líquids: l'oli, el moscatell o mistela i l'anís.
Afegir els líquids al damunt de la farina i barrejar, amb els dits mateix, fins conseguir una pilota. No s'ha de treballar gens ni mica, i tampoc s'ha de fer reposar la massa.
Fer petites boles i amb un corró estendre la massa entremig de dos papers de forn.
Per donar la forma podeu fer servir els cercles d'emplatar, nosaltres en vam utilitzar per a les casquetes mitjanes, així com també un talla galetes ovalat arrissat, per fer les petites,... i les de carbassa i mató vam emprar un talla galetes en forma de carbasseta...
La massa és fràgil, així que retirem l'excedent de massa de després de donar la forma, i ajudant-nos amb paper de forn les segellarem un cop posat el farcit que ens interessa.
Per fer les carbassetes ens va resultar més pràctic tenir dues pilotes de massa estirades, posar el farcit, tapar amb una de les parts de la massa i passar el talla galetes perquè era complicat fer coincidir el dalt del de baix..., així ho tallàvem tot d'un cop...
Anar disposant en una safata de forn.

Per al farcit de carbassa i mató:

Coure la carbassa fins que estigui ben cuita, triturar-la bé i fer-li treure tan com sigui possible tota l'aigua, ens vam ajudar amb un colador xinès. Deixar refredar.
Un cop fred vam afegir el mató i el sucre i vam barrejar, però sense mirar molt prim, volíem un farcit una mica rústic i no enfarfegós de dolç, ho vam anar tastant fins trobar el punt de dolç que ens agradava.

Cocció i acabat:

El forn prèviament escalfat, a dalt i a baix, la nostra carraca només funciona a 250º, però la Mireia Carbó parla d'una temperatura d'entre 180º a 190º fins que les casquetes es daurin.
Acabades de treure passar-les per la barreja de sucre i canyella i deixar refredar.

jajajajajajaja, ja us heu adonat que les ulleres no es mouen!!!!

I ara ja us deixo amb les propostes de Pumpkin pie que segur que us abellirà algun d'ells...

* Cocinarte

* Dit i Fet

* El olor del café

* Quocinando

* Pikerita

* nosaltres

Sopes torrades amb múrgoles

2012-11-06T07:00:00.000+01:00

Semblava que els dies de fred no arribaven... però ja són aquí! i ara ens ve tan de gust menjar unes bones sopes que fan reviscolar el cos..., així que estem recuperant una sèrie de sopes de pa, escaldades, amb pa torrat, que d'orígens ben humils i ben del camp o del pastoreig esdevenen quasi bé un luxe, com ara són aquestes, perquè el preu de les múrgoles estan pels núvols de més enllà de la lluna... :(

Les múrgoles tot i ser bolets de primavera en trobem tot l'any de seques, que si es compren en llocs de confiança un cop hidratades són la mar de gustoses.

No ens enrotllem més!

Ingredients:

1 bon grapat de múrgoles seques
2 cebes
2 ous
Pa torrat, nosaltres vam fer servir el tunnbrød torrat
1 l de brou de carn
Oli d'oliva
Sal

Preparació:

Una bona estona abans vam posar a hidratar les múrgoles al brou de carn.
Vam tallar la ceba en juliana i la vam sofregir a foc molt lent fins que estigués ben rossa.
Vam afegir la ceba sofregida al braó i ho vam posar a bullir fins que les múrgoles estiguessin ben cuites.
Vam afegir el pa torrat i els ous i ho vam batre enèrgicament fins que va espesseir.

Servir ben calent i ja poden venir fred polars que aquí sempre tindrem una sopa ben escalfa-cos... ;)

Amb aquesta recepta participem al

Panellets de la Mireia Carbó, ràpids i boníssims

2012-10-31T07:00:00.000+01:00

Aquesta entrada és una mica a corre cuita, com també la foto..., però si encara no heu fet panellets, ni n'heu comprat... aquesta recepta us encantarà, perquè en un tres i no tres tindreu panellets per sorprendre als vostres, i celebrar Tots Sants com tradicionalment es fa a casa nostra.

Ja sabeu que les receptes de la Mireia Carbó sempre funcionen de perles i a sobre sempre ho fa senzill i pràctic, per quedar com una reina i deixar els teus amb els ulls ben oberts, i fins i tot incrèduls...

Ahir vaig a anar a una sessió de panellets al Club Social Caprabo, i tot i que ja estic acostumada a fer panellets per aquestes dates, us ben asseguro que vaig quedar amb la boca oberta: en mitja hora van sortir del forn un quart de quilo de panellets, i tot gràcies al bon fer de la Mireia: panellets de pinyó, de coco, cafè i xocolata.

Mireia, ja em diràs on vols que et faci un monument! perquè entre els panellets i les casquetes (els teus pastissets farcits amb un mejunje que vaig provar de fer amb carbassa i mató, però per aquesta recepta us haureu d'esperar uns dies més...) els de casa estan bojos per tu!!!

Però aquest cop millor que ho escolteu i veureu com és de simpàtica la Mireia ;)

Si cliqueu al damunt del nom de la Mireia accedireu a la versió escrita de la recepta...

Si voleu mirar altres receptes de panellets:

De pinyons, recepta antiquíssima
De coco, sense massapà

Apalí!

a Gandesa, aquest cap de setmana, falta gent!

Visca la Terra Alta!

I de camí, us suggerim fer una paradeta a Reus,

a fer un àpat al Restaurant La Giberga, de la bona amiga Mai.

Pollastre arrebossat a l'estil de la mestressa Garriga i la 25ena. Festa de Vi de Gandesa #festadelvi

2012-10-29T07:00:00.000+01:00

Aprofitem l'avinentesa que aquest cap de setmana proper es celebra la 25ena. edició de la Festa del Vi de Gandesa, a la que no podeu faltar-hi! i que seria una ocasió molt bona per tastar els vins de la Terra Alta, provar una clotxa, o si aquesta no us fa patxoca portar una carmanyola amb aquest pollastret de la simpàtica i excel·lent cuinera mestressa Garriga ;)

En l'entrada que vaig fer de Picnic, us vaig parlar d'aquesta opció per portar en una cistella al defora, no té cap misteri, ni secret i que a casa ens agrada molt, malgrat que el pollastre no és una carn que ens abelleixi massa... La preparació tant podeu fer l'arrebossat a la milanesa com a la romana, nosaltres preferim la romana, però clar, això ja és cosa de gustos, oi?

Anem per feina!

Ingredients:

Filets de pollastre (no gaire prims)
Suc d'una llimona
1 cc de gingebre en pols (opcional)
Sal
Pebre blanc mòlt
Farina blanca
Farina de galeta (si ho voleu fer a la milanesa...)
1 ou batut
Oli d'oliva

Preparació:

Una estona abans de fer, nosaltres ho fem de 3 a 4 hores abans... maridem els filets de pollastre, un cop salpebrats, en un bol on hi tindrem el suc de la llimona i una culleradeta de gingebre en pols.
A l'hora de coure'ls i un cop tenim l'oli en una paella i calent, els anem enfarinant i passant per l'ou batut, i ràpidament a la paella fins que enrosseixen.

Més fàcil no pot ser!

Ens agrada acabats de fer i en fred, perquè queden melosos melosos!

Notes:

cc: culleradeta de cafè
Si els voleu arrebossar a la milanesa, nosaltres primer els passem per farina blanca, després per l'ou batut i finalment per la farina de galeta.
Si per aquelles coses no teniu llimona ho podeu substituir per vinagre blanc, però ni la mateixa quantitat ni la mateixa estona, només donar-hi una pinzellada abans d'arrebossar.

Apalí!

a Gandesa, aquest cap de setmana, falta gent!

Visca la Terra Alta!

I de camí farem una paradeta a Reus,

a fer un àpat al Restaurant La Giberga, de la bona amiga Mai.

Oca-galetes de kumquat i cardamom

2012-10-26T07:00:00.000+02:00

Hem decidit reeditar aquesta recepta per a les:

Una bona amiga ens va regalar una estupenda farina multicereals francesa i vam decidir que no només faríem pa sinó que l’empraríem, una bona part, en alguna coseta per compartir, així que ens vam posar mans a l’obra, millor dit, mans a la massa...

Tenim una recepta per fer galetones de pernil i formatge però és una mica complicada de fer, amb una munió d’ingredients... així que vam recordar la fantàstica recepta de les galetes tojuro de la Su, amb tomàquets secs i orenga. Mirem què hi ha el rebost i ens enginyem alguna cosa... i així han sortit:

Ingredients:
 400 g de farina multicereals
 15 kumquats (tarongetes de la Xina) confitats
 180 g de mantega pomada
 3 llavors de cardamom
 2 ous grossos
 Colorant alimentari groc

Preparació:

Batre la farina amb els kumquats confitats, les llavors de cardamom i el colorant alimentari. Afegir la mantega i l’ou i amassar-ho bé.
Aquí primer vam fer una planxa de massa per poder tallar amb el talla pastes amb forma d’oques, ens vam ajudar amb el corró i la massa col·locada entre paper film; i, per un altre costat, vam fer uns rotllets -ajudats amb paper film- com uns botifarrons i ho vam deixar més de ½ hora a la nevera.
Vam posar a escalfar el forn, i passada la mitja hora llarga vam tallar les oques i les galetes rodones, ho vam enfornar, vigilant el grau de daurat d’aquestes. Un cop cuites les vam deixar refredar sobre una reixeta.

Vam tunejar les oques i fotografia al canto.

Notes:

o Els kumquats confitats els trobem en comerços asiàtics en bossa i dins van envasats individualment, però podeu assajar amb el que us vingui de gust.
o Com els kumquats confitats ja porten sucre vam decidir no posar-ne a la recepta.
o Excepte en l’apartat de forn, els nens poden participar en la confecció de les galetes, que s’ho passaran d’allò més bé empastifant-se els dits, i el que no són els dits...
o Es pot prescindir del colorant si es vol.

Les oques van descalces,
descalces, descalces;
les oques van descalces
i els ànecs també,
i els ànecs també.

Els comprarem sabates,
sabates, sabates;
els comprarem sabates
i mitjons també,
i mitjons també.

Dansa popularitzada d'origen centre europeu

Suggeriments de receptes amb figues

2012-10-21T13:00:00.000+02:00

Els dies d'estiu ja s'han escolat i ens queda aquell regust bo i lleuger, alhora que ja ens preparem per als dies de fred.

Aquesta entrada la vull dedicar a tres amigues meves que, tot i trobar-nos en situacions vitals molt diferents, crec ens agermanen més coses que les que ens poden separar, aquí les distàncies no es poden quantificar en metres, kilòmetres,... perquè prevalen els sentiments i l'estima, i tot el que ens lliga i ens fa fer pinya unes amb les altres

L'enyor no és un sentiment que trobi positiu a excepció si es pren com un promesa del que pot esdevenir en el futur, el contrari seria ancorar-nos en el passat i perdre oportunitats per gaudir del present i del futur, del que un és i del que l'envolta... Del passat m'agrada mirar el que és bo, i del que va ser dolent aprendre la lliçó i saber quines coses no vull a la meva vida..., i per res més!

Aquest estiu va estar plagat d'emocions, d'anades i vingudes, d'estar amb amistats i amb la família, de menjar bé i de tombar-nos al sol, així que digueu on signo per a què els estius venidors o molts altres instants siguin així d'intensos i emocionants.

I ara us preguntareu a què ve tot aquest rotllu patateru? Tot és per culpa de les figues, o gràcies a elles! que tenim el propòsit de parlar en positiu..., i que encara en podem trobar en els mercats.

La primera recepta ens la va facilitar la Susi, que viu a L'Escala, sembla que és una recepta de pagès, però que ens va augurar un bon estiu ;) i no té cap secret! exceptuant que està de muerte súbita...

FIGUES AMB ANXOVES

Ingredients:

Filets d'anxoves
Figues (les preferim sempre les de coll de dama per la seva finura.

Preparació:

Netejar bé les figues amb cura que la seva pell no es faci malbé, i talleu-les com millor us abelleixi...
Les anxoves si les heu comprat senceres amb sal caldrà que les netegeu bé i les filetegeu.
Col·locar els filets al damunt de les anxoves.
Amanir amb un toc de l'oli de les anxoves.

La segona recepta ens la vam trobar al llibre Mes cocottes de la Julie Andrieu amb la que estrenava la meva cocotte Le Creuset, i de la que estic encantada de la vida... Aquesta recepta comenta l'autora que les figues poden servir soles per un esmorzar o per acompanyar foie o formatges. Encara que nosaltres també li vam treure més suc... ;)

Estan delicioses i sucoses que sembla que petin a la boca com un bombó de licor...

FIGUES CONFITADES AMB FARIGOLA I SÈSAM

Ingredients:

600 gr de figues
Suc de mitja llimona
1 l d'aigua
4 claus
200 gr de sucre
2 cs de sèsam
1 cc de farigola seca
Opcional: nou moscada mòlta

Preparació:

Posar a bullir per fer un almívar, l'aigua, el suc de la mitja llimona, els claus i el sucre, durant uns 30 minuts.
Netejar bé les figues i al cap d'aquests 30 minuts afegir-les a l'almívar, afluixant el foc i anant remenant de tant en tant.
Retirar les figues de la cocotte i deixar reduir el suc durant 15 o 20 minuts més.
Passada la reducció tornar a posar les figues i afegir-hi el sèsam i la farigola i deixar 10 minuts més.
Es deixa refredar bé i cap a la nevera.

Notes:

cs: cullerada sopera
cc: culleradeta de cafè
Aguanten bé el pas dels dies refrigerades...

D'aquestes figues confitades vam aprofitar el seu suquet, li vam afegir una mica de vi i braó de pollastre, una ceba petita tallada en juliana i finalment li vam posar un pits de pollastre filetejats i salpebrats. Ho vam coure a foc molt baix i ens va quedar un segon plat sensacional!

Altres receptes que tenim publicades al bloc amb figues:

Amanida de figues, formatge de cabra i pernil
Figues confitades per acompanyar carns, que tot i que la recepta és en pinya, l'originària és amb figues.

Tornem a l'estiu!

Vam passar uns dies a Formentera, la Pitiüsa Petita, i si el paradís existeix està aquí!!! i al nostre pas per Eivissa, la Pitiüsa Gran, vam tenir una trobada amb l'estimada Maria José, de Dit i fet, que ens va colmar d'atencions i que vaig tenir l'oportunitat d'abraçar-la i de parlar amb ella directament que no és, malauradament, freqüent, encara que he de dir que que vaig poder tornar a fer-ho a Reus, que la María José havia quedat finalista als Premis Blocs de Catalunya 2012..., la qual cosa m'enorgulleix tant com si hagués estat aquest mateix bloc...

No cal dir que vam gaudir a pleret de Formentera, de les seves platges, de la seva gastronomia paral·lela a la d'Eivissa, accentuada per la pròpia insularitat i pels productes que ofereix el mar i la terra, i que han sabut desenvolupar una cuina tradicional extraordinària amb l'austeritat dels productes dels que disposaven...

No us perdeu l'excepcional recull de receptes eivissenques

de la Maria José...

I unes imatges per somniar desperts...

Dia Mundial del Pa: Tunnbrød o Pa Polar amb les Cooking Challenge #WBD

2012-10-16T16:00:00.000+02:00

Un mes nou i una mandra antiga!

Sé que us tinc abandonats però les Cooking Challenge no podíem fallar en aquest dia, el Dia Mundial del Pa. Em tocava triar la recepta i feia molt de temps que aquest pa em tenia encisada..., quan dino al Restaurant Ninus trobo al menú Provolone amb Tunnbrød torrat, també podria acompanyar un hummus...

Aquest pa escandinau de nom tan incomestible per als mediterranis, Tunnbrød, es coneix com a pa polar, no es difícil de fer ni de bon tros i habitualment l'empren per a fer preparacions enrotllades com ara aquesta amb salmó fumat. La curiositat d'aquesta recepta és que el Tunnbrød es pot coure en una paella o al forn. Hem seguit les indicacions dels ingredients i de la preparació d'aquesta recepta.

Ingredients:

300 gr de farina de blat
150 gr de farina de sègol integral
1 sobre de llevat sec de forner
200 mg d'aigua tèbia
4 cs(1)de crème frâiche (en el seu defecte un iogurt grec)
2 cp(2) de mel
1 cc(3) de llavors de fonoll o comí (nosaltres no en vam posar)
1 cc de sal

Preparació:

Barregen la farina de blat i la de sègol, les llavors i la sal i vam barrejar bé.
Hi afegim el llevat i la mel i bona part de l'aigua.
Quan la massa s'uneix s'hi posa la crème frâiche i l'aigua de mica en mica fins que comenci a posar-se enganxosa.
Amassar durant 10 minuts i deixar-la reposar tapada amb un drap humitejat, i en un lloc càlid, durant 1 hora.
Partir la massa en 8 porcions i les aplanem amb l'ajuda d'un corró que quedin en un diàmetre de 18 a 20 cm i les punxem per la superfície (amb una forquilla, amb un escuradents,...).

Si es cou al forn:

A molta temperatura molts pocs minuts, dependrà de cada forn, però estem parlant de 2 a 5 minuts.

Si es cou en una paella:

No engreixar la paella i a foc moderat es cou primer per la cara punxada i s'aprofita per punxar l'altra banda i només coure un minut i mig per cada cara.

Nosaltres fem porcions i les torrem al forn fins que queden cruixents i daurades, i el Tunnbrød també l'aprofitem per fer determinades sopes torrades, però aquesta serà una altra entrada... ;)

Notes:
(1) cs: cullerada sopera
(2) cp: cullerada de postres
(3) cc: cullereta de cafè

No us oblideu de visitar les delicioses propostes de Tunnbrød de les:

* Cocinarte

* Dit i Fet

* Quocinando

* Pikerita

* nosaltres

Cooking Challenge: i per berenar un brioix kinder

2012-09-11T00:00:00.000+02:00

Sembla que els dies cauen com res! un mes que cau de nou! i ja estem de tornada...

Arribo tard al repte de les Cooking Challenge... :( així que em disculpareu, acabàvem d'aterrar de viatge a la matinada i entre el cansament i que estàvem ben acatarrats com que posar-se a fer l'entrada entre paracetamols, iboprufens i acetilcisteïnes com que no venia de gust sobretot per tractar el tema tan xulo proposat per la Mercè, de Cuina per a llaminers, sobre berenars.

Des de petita que no acostumo a berenar, i tot i que sembla que és ben aconsellable per allò del fraccionament dels àpats, i com a casa tampoc hi ha criatures doncs he recuperat una recepta que fa temps que ja havia fet i que em va encantar per diversos motius: no és difícil de fer, tant serveix per a un berenar amb les amigues acompanyat de cafè o té, també per berenar dels més menuts de casa, que sempre menjaran molt més saludable que si els comprem el bollito industrial... també es pot portar com a postres en un àpat al camp, i per últim, és una recepta que la vaig conèixer de l'Elvira, de Los cerezos en flor, i això sempre és garantia d'èxit.

Aquest brioix format en boletes és fàcil de partir amb les mans i les boletes tenen una agradable sorpresa a dins: xocolata!

Per veure la recepta del brioix podeu rescatar aquesta recepta meva de brioix de safrà o anar directament a la recepta de l'Elvira, que sabreu com es fa, i sobretot l'acabat que és súper original.

No us oblideu de visitar els deliciosos berenars de les:

* Cocinarte

* Dit i Fet

* Quocinando

* Pikerita

* nosaltres

La Giberga, un restaurant que és una promesa que s'acompleix. Un cap de setmana al Baix Camp

2012-08-24T19:00:00.000+02:00

Aquest cap de setmana passat vam tenir l'oportunitat de visitar i fer un àpat al restaurant que ha obert recentment la Mai a la ciutat de Reus, La Giberga.

Aquest projecte materialitzat, la Mai el descriu com a:

Treballem amb productes de la nostra terra i de proximitat, les verdures són de cultiu propi, els vins són en la seva majoria de les DO de la província de Tarragona, Priorat, Montsant, Terra Alta, La Conca de Barberà...

Neix La Giberga, un somni, una passió, un projecte personal. La Giberga te nóm de terra i te nóm de vi, són record d'infantesa, de rialles i jocs.La Giberga és un homentage al passat i una il.lusió de futur per un present que volem compartir amb tots vosaltres.

Vine i deixa't emocionar!!

Aquesta promesa de deixar-te emocionar pren magnitud i consistència abans d'entrar a l'establiment quan a les vidrieres et trobes amb una benvinguda i una carta d'intencions, els primers versos del poema Priorat, poema conjunt de Miquel Martí i Pol i Lluís Llach:

Estimo aquesta terra
com un amant fidel i ardent,
aquesta terra meva
que cada jorn m’encén i em pren,
pell a pell ens compartim,
cos a cos ens aprenem
i el desig ens manté vius els somnis.

Aquesta terra adusta,
mirada bruna i llavis plens,
la sento en el meu ventre
com si dins meu hi fes arrels,
tornàveu del solituds,
pas a pas la reconec
i en l’amor la sento altiva i tendra.

La meva terra em porta
camins enllà de mi mateix,
reposo quan la miro,
quan en sóc lluny tot m’entristeix,
solc a solc la sento endins,
pel desig se’m fa present
que el meu cor sense ella no batega.
...

I els dos primer versos es converteixen en el leitmotif del restaurant, en la decoració com una signatura gegant, en la portada de les cartes, una clicada d'ull poderosa i distintiva que allí no s'hi juga, com tampoc a la cuina.

Un cop dins et trobes amb un local adust i sobri però càlid, que convida a les converses reposades, a mitja veu, sense més, sense interferències i que mai perd els orígens, i ho corraboren les fotografies antigues (les figues assecant-se en els canyissos, trencar l'olla, l'ofrena de coques...), el recordatori dels productes capitals de la zona: el raïm, les avellanes, les ametlles i les olives, per finalitzar, les taules decorades amb composisions fetes de sarments de vinyes... Tradició i modernitat sintetitzades sense estridències i amb encert!

Llàstima que només portàvem el mòbil per a fer les fotografies, que ni de bon tros capten l'essència ni del lloc ni del menjar... :(

La Mai fa una cuina sense escarafalls, és transparent i directa, sense postures ni impostures, franca, oberta i generosa. I és en la desfilada dels plats on constates la seva maestria i dilatada experiència alhora d'una proposta gastrònomica amb les idees clares i el cap ben despejat: productes de primera, de proximitat, les coccions lentes i amoroses, a consciència, i unes raccions molt més que generoses.

Per obrir gana uns tasts: foie amb una reducció de vi negre, un gaspatxo deliciós i equilibrat i unes llenques de pernil amb coca sucada de tomata que es desfeia a la boca.

De primers vam demanar una amanida de l'hort amb guatlles lleugerament escabetxades i una crema de carbassons especiada amb llagostins. Em va encantar que, per contra de molts llocs, trobes la txitxa exposada i després un llit de verd farratge, doncs no! amagats entre les fulles es van trobant trossos de guatlla esqueixats i que et recorden des del principi fins el final del plat que és una amanida amb guatlla, 10 points!

De segons vam demanar una cua de bou estofada amb vi ranci de la bota de Cal Martí i una cassola d'arròs del Delta amb ànec i naps. El Carles va comentar que la cua de bou estava tan ben guisada que feia temps que no probava cua de bou tan melosa.

Sobre la cassola d'arròs us puc dir que primer ens la van presentar en la seva paellera, ens van servir un plat i en acabat en van oferir menjar-ne més. De la cassola d'arròs, a veure què us dic? i que li faci justícia... entre gloriós i brutal, hummmmmmmm!!!! i, igualment que l'amanida, fora de la cuixa d'ànec anaves trobant daus d'ànec per tot el plat, i tan ben cuinat! sabeu? la cuixa d'ànec la podies anar disseccionant pels diferents muscles però la textura de la carn en boca no era gens fibrosa, ni asserraïda ni estellosa, es fonia!

Per acabar, i que ja no ens quedava un racó d'estómac per omplir, la Mai ens va sorprendre amb un tast de postres que ja pensava per a mi: Mare de Déu de l'Empenta! si ja no m'hi cap res més! i no sóc especialment llèpola... I aquí sí que ja em declaro admiradora i devota empedreïda de la cuina de la Mai! uns postres amb un punt de dolç suscint i lleuger, que no molesta, no empalaga, no et surt el sucre per les orelles i amb tots els sabors equilibrats. El tast va consistir amb una crema de vainilla (no soporto bé la vainilla... però quina vainilla aquesta de deliciosa!) amb maduixes (també anaves trobant sorpresivament daus de maduixes a dins de la crema), una amanida de fruites fresques amb infusió de té de gessamí, molt refrescant! I per finalitzar... al Carles li va oferir un semifred d'avellanes amb salsa de xocolata i a mi una rosta de Santa Teresa amb una sopa cremosa de taronja, delicada i lleugera com les puntes de coixí.

La promesa inicial es va anar confirmant plat rera a plat sense defallença, sense aturades ni sotracs, sense peròs ni abans, ni durant, ni després..., un plat portava a l'altre com una seqüència lògica i madurada llargament. Una experiència gastronòmica plena i emotiva que fa prometre:

TOR-NA-REM !!!

La carta de plats i la de vins no és extensa ni farragosa, però molt pensada i fa dubtar molt i molt a l'hora de triar. Preguntareu sobre els preus... per la qualitat i la qualitat i la qualitat -i la quantitat ingent- són més que raonables. Hem pagat molt més per a dues seguidilles o per aires i escumes pijas de mals imitadors adrianencs... Podeu trobar propostes tan suggerents com aquestes altres, per posar un exemple: timbal de patata "kennebek" amb botifarra negra, ou escalfat i tòfona, peix de llotja al forn amb caneló cruixent de poma, mil-fulls de peu de porc i fetge d'ànec amb crema de celerí. ENGRESCADOR! així que pagar per suculències tan apetitoses no han de doldre prendes...

La Mai ens va explicar que també fa un menú diari on s'inclou el café a un preu mòdic i que els plats surten per a cada comensal expressament, així no hi ha ni remanents, ni sobres, i per a mi això adquereix especial rellevança en la manera honesta que té la Mai a l'hora d'oferir la seva cuina.

El seu projecte és valent, sobretot pels temps que corren, però és un projecte de llarg recorregut que s'anirà consolidant i sobretot amb una excel·lent capacitat per a fidelitzar uns clients que esdevindran assidus i que ja estan una mica massa tips de falsaris i impostors dels fogons, o ja estan fins la coronilla de sortir un divendres o un dissabte i només poder fer un tapes-pizza, no és que tingui res en contra d'això, però no sempre és el que ve de gust... Trobar una proposta gastronòmica com aquesta per a una vetllada amb la parella, amb amics, on tot flueix i que l'espai s'hi fa còmplice i no escoltes les converses dels veïns doncs és més que gustós i agraït.

Mai, tenim el convenciment que la teva promesa serà exitosa i duradera, adusta i sòbria però càlida.

LA GIBERGA NO US DECEBRÀ!
Els nostres millors desitjos
i la nostra admiració!

Es creu que el mot Giberga és un mot que ha caigut en desús però la Mai ens va comentar que hi ha una partida de finques de vinyes a Porrera (imatge aquí...) que se'n diuen així i que també el nom es troba a Andorra per a designar també el mateix.

Més enllà del seu significat "perdut" podem arriscar-nos a aventurar que bé podria tractar-se d'un tipus d'accident topogràfic, ja que el català pren d'aquests topònims moltes paraules que després esdevenen cognoms: Serra, Puig, Llach, Pujol, Rius, Garriga,..., i hem trobat en el diccionari de l'Alcover Moll que Giberga és un llinatge i cal no oblidar que l'escriptor, fill de Valls, Narcís Oller bateja el seu estudiant de medicina de La Bogeria (1898), com Giberga... Sigui com sigui aquesta paraula suggereix i ressona a:

***********************
I si per aquelles coses de la vida voleu fer un tomb per la zona i fer nit us recomanem aquest allotjament:

Portat de manera familiar és un hotel rural senzill, agradable, molt net, acollidor i sobretot tranquil. Les habitacions tenen unes vistes espectaculars a les muntanyes de la Serra de Llaberia i al Cavall Bernat. Al peu de la muntanya de Colldejou i només a 20 km de Cambrils i a un tir de pedra del Priorat.

I us fem també dues propostes de visita que no us empedireu:

1. Pujar a l'ermita de la Mare de Déu de la Roca, que té un accès molt bo i el lloc és espectacular. Compta amb servei de bar i de restaurant.

2. A Cambrils, i fins el dia 18 de setembre, podeu gaudir d'una visita a la sala d'exposicions 3 de 7, al vell mig de Cambrils, al carrer Drassanes 8. És la sala d'exposicions de l'artista local i projecció internacional David Callau, que exposa la seva obra conjuntament amb Maqui Gallego artista dúctil i d'obra madura que treballa amb ceràmica i que ha col·laborat amb el David Callau en diverses ocasions. També trobareu ceràmiques de la Francisca Ruiz, artista novel però que apunta maneres.

Gent!
continueu gaudint d'aquest tòrrid agost,
ens tornem a veure a setembre!!!!

Bones vacances amb dues receptes ben estiuenques

2012-07-30T23:30:00.000+02:00

Semblava que no arribaven els dies d'agost i de vacances, platja, muntanya, terrasseta xiringuitera..., uis! quina enveja que em feu! lladres! i abans que no marxeu us volem desitjar des d'aquí:

MOLT BONES VACANCES!!!!

GAUDIU i DESCANSEU

però sisplau

TORNEU TOTS i TOTES!!!!!!

Així que per acabar la temporada i el curs escolar us oferim dues receptes refrescants, pràctiques i senzilles de fer, com de normal ens agraden, però que per gaudir d'un matí de platja sense estar lligada a la pota de la cuina són ideals...

La primera proposta és un pastís de tonyina i salmó fumat, que des del que el vaig veure al bloc de la Mercè, de Cuina per a llaminers, no parava de babejar. L'he fet a casa diverses vegades i sempre ha tingut molt bona acollida, es pot preparar amb antelació i es serveix fresquet de la nevera. La Mercè el presenta com una terrina, i nosaltres ho hem fet com a tal i també en aquests individuals... com aperitiu i com un primer acompanyat d'amanida, és resultón de veres!

Ingredients per a 6 persones:

255 g de tonyina en conserva (unes 3 llaunes aproximadament)
150 g de salmó fumat (la Mercè n'indica 100 g)
6 ous
100 ml de nata de muntar
Pebre
Sal
Aigua calenta per al bany maria

Preparació:

Preescalfar el forn, la Mercè indica que a 180º (amb la carraca de casa impossible!).
Mentre es preescalfa el forn es barreja tots els els ingredients i triturar amb el braç elèctric.
Untar els motlles individuals o la terrina amb una mica de mantega fosa per a facilitar el desemmotllat.
Abocar amb cura la barreja, prèviament tastar si cal rectificar de sal i pebre, que un cop cuit no ho podreu fer, alhora que s'ha d'anar amb compte en posar-ne perquè la tonyina i el salmó ja són salabrosots.
Col·locar-ho en una safata de forn i amb cura abocar-hi entre mig de la safata i el motlle l'aigua calenta per fer el bany maria i enfornar a mitja alçada.
Si es fa en terrina en una mitja hora ja es pot comprovar la cocció (una agulla o un escuradents ha de sortir net després de punxar...) si ho feu en motllos individuals amb menys temps heu de fer la provatura...
Deixar refredar i reservar a la nevera fins el moment de portar-ho a taula.

Nota:

La Mercè l'acompanya amb una salsa de formatge roquefort, però a nosaltres mai ens ha donat temps :D

***********

La següent recepta és encara més fàcil, si és possible, recordeu la nostra entrada de les sardinetes suaument escabetxades? doncs això! una bona amanida amb elles! Recordareu aquesta amanida perquè la vam portar a la Romeria de la Fontcalda. Doncs aquesta amanida només que li afegiu un rajolí d'oli o li poseu aquesta salsa reduïda de maduixa semblarà que teniu una amanida de pim-pam-pum o d'una amanida que vesteix molt... Interessa, oi?

A punt d'escurar el plat de tan bona i ràpida de fer i paladejar!

Els entranyables óssets d'or Haribo fan 90 anys

2012-07-24T16:00:00.000+02:00

Els óssets d'or Haribo fan anys,

i no pocs precisament:

90 anys!

Creats a l'any 1922 pel pastisser alemany Hans Riegel, de la ciutat de Bonn, d'aquí el nom de la marca amb l'acrònim format pel nom del pastisser i la ciutat d'origen (HA RI BO).

Els óssets estan ben vinculats a la nostra infantesa i la llaminadura de goma va ser la primera que va tenir aquesta forma d'ós, d'altra banda inspirat en els espectacles circenses dels óssos dansarins que arribaven cada any a Bonn, i que van fascinar i inspirar a Hans Riegel.

Fotografia proporcionada per Inforpress

Inicialment, els óssets d'or Haribo es repartien en bicicleta per la muller del pastisser, la Gertrud. Una altra curiositat és que l'Albert Einstein se'ls cruspia a cor que vols segons va declarar públicament ell mateix.

Els óssets d'or arriben a més de 21 països i la companyia compta amb 6.000 empleats i 15 plantes de producció. Una d'elles a Catalunya, des de 1995, en la qual treballen més de 400 persones i exporta a la Unió Europea, Rússia, Suïssa, EEUU, Turquia, Llatinoamèrica i Angola.

Els colors de cada ósset d'or correspon als sabors dels sucs amb els que estan fets: els de gerd són de color granat, els vermells de maduixa, els carbasses són de sabor de taronja, els groc de llimona, els de color blanc són de pinya i els verds de poma. Els meus preferits són els de pinya i poma..., i els vostres?

Fotografia proporcionada per Inforpress

Per a celebrar aquest aniversari tan rodó i longeu Haribo ha engegat una campanya ben sonada per a què els ossets d'or arribin a moltes llars. Per als gastroblocaires ens van organitzar un taller de postres fets amb els óssets d'or Haribo i que va impartir la infatigable i divertida Ada Parellada (podeu trobar una crònica molt completa al bloc Ma Petite Boulangerie i una altra entrada en el mateix bloc amb les receptes aquí...).

Que entre riallades i óssets que es perdien per les boques vam aprendre a fer:

Mousse amb mirall d'óssets
Bloc de xocolata amb sorpresa d'ósset
Maduixots amb cor d'ós
Arbres amb ósset trepador

També, l'Ada, ens havia preparat torró, magdalenes, galetes i brioixets amb els óssets d'or Haribo com a ingredient o protagonista de la festa.

Tota una merendola simpàtica i entranyable que grans i petits podem gaudir a pleret i que els adults podem fer un brindis de cava amb uns glaçons ben especials: els óssets d'or Haribo congelats ;) Mira que arriben a ser fiesterus els óssets Haribo!!! jajajajajajajajaja

PER MOLTS ANYS ÓSSETS D'OR HARIBO!

I QUE SIGUIN MOLTS MÉS!!!!

perquè feu feliços al menuts de la casa...

i als grans... també,

que ara necessitem carretons

de dolcesa i humor...

Cooking Challenge i els dolços de les àvies: Amelats o capsetes

2012-06-13T16:00:00.000+02:00

Per aquest mes la Rosa ens va proposar desvetllar els secrets deliciosos, guardats en boniques capses, de les llaminadures de les àvies.

Avui també coincideix que el nostre bloc fa anys i com és, aquest, un mes d'aniversaris només us anticipem que hi haurà alguna sorpreseta pensada en vosaltres, però ara no volem restar protagonisme a les àvies i les seves dolçaines....

A casa, com en tantes d'altres, la roba bruta es renta a casa, la porqueria s'escombra a sota l'estora i alguns morts es tanquen amb clau i pany als armaris. És hora de fer neteja general! però no us penseu! només la farem del rebedor...

Alguna vegada he parlat de la meva àvia Maria -la cuinera-, casada amb el meu avi Quim -fill de Gandesa-, però mai ho he fet de la meva àvia Paquita que era un tros de pa d'àngel i càndida a l'extrem i si tenia quelcom era una minsa picardia molt primitiva, llaminera a rabiar, generosa i manyaga fins dir prou, mai la vaig veure enrabiada... La seva cuina era com ella: senzilla i amb molt bona matèria, els vegetals eren de l'hort que després venia al mercat de Sant Andreu (avui és una pena l'estat lamentable d'aquest mercat!!!), als puestos de les verdures en els porxos. Va ensenyar-nos a comprar el peix fresc a ma mare i a mi, i com a casa hi havia aviram i conills només es comprava els manufacturats, el peix, la vedella i el poltre.

Treballar al camp, vendre al mercat, portar un casopló de tres plantes, estar atenta dels seus germans més petits solters, cuidar dels animals i pujar una criatura que va néixer a l'any 36 amb el marit al front doncs la dona no va tenir una vida senzilla, ni llavors ni anys més tard... El marit era un d'aquest valents que s'atreveixen amb les dones i les criatures. Ja he dit que la seva cuina era senzilla o per manca de temps o per manca de ganes... que veure volar els plats fins rebotar en una paret i trencar-se a terra amb les menges regalimant no era plat de bon gust, i això perquè sí! perquè no estava al punt de sal, perquè feia calor, perquè feia fred, o perquè li sortia dels collons al valent, per contra, ella el va tractar sempre amb molta dolcesa, l'acaronava i li deia: ai Ton!

Estimadíssima iaia Paquita, aquesta entrada va per a vostè. Per com les tardes feia ganxet i escoltava els serials i el Perico Periquín i jo jugava a la seva vora. Per les tasses de xocolata amb xurros o melindros que menjàvem d'amagatotis. Per les ensaïmades i els suïssos del dia de la meva comunió. Per la safata de lioneses que ens vam cruspir el dia que va morir el Francu i rèiem nervioses com si cometéssim una entremealiadura... I pels braços de gitano i tortells que el meu pare portava els diumenges perquè sabia que la sogra era llèpola com un campanar i li volia donar satisfacció.

Pel saleru que tenia en treure mots: la Miss Musclo, el Carbassó amb Potes, el Sardineta, la Comegatos, el Respeseco, la Poll Ressucitat, el Mustafà i la Mustafana (justament eren els consogres!!! jajajajaja). I per totes les anècdotes viscudes: quan es va posar Centella havent confós el pot amb el de la laca de cabell, o quan va explotar la cafetera i va sortir de la cuina amb la cara embadurnada del marro del cafè, o quan el daixonsis-dallonsis... perquè hi havia roba estesa (que era jo, clar!)...

A vostè i al pare mai els mancarà el nostre record i unes flors...

Era guapíssima, no trobeu?

Aquesta recepta és tradicional de la Terra Alta, i per estrany que sembli són uns dolços d’aprofitament: es reciclen les clares d’ous dels cócs de sagí, que són els més coneguts de la comarca, juntament amb les casquetes o pastissets. Els amelats també se'ls coneix per capsetes (nom dels paperets rissats de les madalenes) als pobles de Vilalba dels Arcs, Batea, Corbera d'Ebre i Prat de Comte. La recepta és, com gairebé sempre, del llibre La cuina de la Terra Alta de la Teresa Lluís i la Loreto Meix, que n'hem adaptat les quantitats a les necessitats de casa.

Ingredients (35 unitats petites i 12 de grans):

4 clares d’ou i un polsim de sal (1)
300 g d'ametlla filetejada i torrada
300 g de sucre
Ratlladures de pell d’una llimona

Preparació:

Posar a preescalfar el forn a 180º (orientatiu).
Torrar l’ametlla filetejada.
Muntar les clares d’ou a punt de neu molt fort amb una batedora o si ho feu a mà batre de dalt a baix que es tracta que s'incorpori molt d'aire.
Afegir el sucre amb molta cura i, quan estigui ben barrejat, afegir les ametlles i la ratlladura de la llimona, també amb cura i evitant moviments circulars que no baixi el punt de neu.
Omplir les capsetes (paperets de madalenes) no gaire perquè la massa pujarà i ja es poden enfornar.
El temps orientatiu és d’uns 30’, però ja se sap que cada forn té la seva idiosincràsia, només heu de tenir present que han de quedar durs però han de mantenir el color blanc característic d'aquest dolç.

Notes:
(1) Les clares d'ou es poden conservar refrigerades i si són per més temps es poden congelar, no és així en cap cas amb els rovells, així que compte! També es diu que les clares velles munten millor el punt de neu.

No us oblideu de visitar els deliciosos secrets de les iaies de les:

* Cocinarte

* Dit i Fet

* El olor del café