la quinta de luculus

Cooking Challenge: Picnic, A laaaaa Fontcaldaaaaa!

2012-05-14T16:00:00.000+02:00

Avui, de la mà de l'Elvira de Los cerezos en flor les Cooking Challenge, que ens va proposar de fer un picnic, anem d'excursió al defora. Què! us apunteu!? anirem al Santuari de la Fontcalda. Agafem tots els pertretxos...

Anirem provistos d'una bona cistella i molta fatada, una nevera amb refrescos, cerveses i vi; termos amb cafè i alguna botella per a les gotetes... No s'ha d'oblidar una borrasa per fer la siesta, que s'agraeix després de la manducància.

Primer esmorzarem bé que després ens espera una bona pedalada fins el Santuari.

Crussanets calentons amb formatge roquefort i mel
Un bon got de suc de taronja sanguina (o normals, si de sanguines ja no en hi ha)
Cafè amb llet, cafè o infusions que tingueu habitud de prendre per desdejunar, que aquí sí que hi ha barra lliure...

Crussanets de mantega amb roquefort i mel

Taronges sanguines

Suc de taronges sanguines

Ara ja ens calcem les sabatilles, una gorreta i ens enfilem a la bici.

Plànol, Puig Cavallé i detalls de l'ermita de la Fontcalda

Ja hem passat La Fonteta, hem vist el Frare, deixem enrera el camí de la Vall de Navarro i enfilem el Coll d'en Canar, que un cop es passa a la zona solejada i en un dia molt clar es pot vislumbrar: el riu Ebre, Tortosa, el Delta, el Mont Caro i la Serra de Cardó. Ja ens apropem al Cap de la Costa. Farem una parada i prenem alguna galeta i una beguda isotònica o els que sou d'entrepà, olives i traguet de vi... al gust... que a partir d'ara baixarem les Costes de la Fontcalda i les vistes són espectaculars: la Fontcalda al fons, al davant la Tassa i a la dreta les Agulles de Bot...

Camí de la Fontcalda

Quan arribem a la plaça del Santuari fem un trago de la font d'aigües salutíferes, que diuen que si les beus tornes a la Fontcalda (a nosaltres ens ha sortit efecte la dita...) I ja podem anar a remullar-nos els peus als Xorros o si fa caloreta podem xipollejar en les piscines naturals dels Estrets.

Els Estrets, la Plaça, el cimbori de l'ermita i la Mare de Déu de la Foncalda

Com ha passat el matí! i com el solet apreta anem a l'ombra del merendero i anem a preparar el vermutàs.

Eps! Txeics! que s'ha de deixar al riu el meló i la síndria que es refresquin mentre dinem.

Alsa manela! ens hem oblidat de les olives i els berberechos, un voluntari o voluntaria per anar al bar..., que també s'ha de fer una mica de gasto... o unes postals, uns recordatoris o unes cintes de la Mare de Déu de la Fontcalda.

Quin vermutàs que ja tenim les olives i els berberechos i de casa portem:

Una secallona
Formatge d'ovella curat i
Unes torrades amb brie i chutney i

Batut refrescant siri: Eirin

I per dinar tatxin-tatxin!:

Amanida amb sardinetes en escabeitx

Pollastre arrebossat a l'estil mestressa Garriga

Llibrets de llomillo amb brie i anxoves / d'Idiazabal i codonyat

Meló i síndria
Postres dolcetes: roques suïsses i crussant gegant ;)

Roques suïsses, la recepta aquí

Crussant gegant

Cafès, carajillos i copetes
I indispensable: una bona becaina a l'ombra! jajajajajaja

I si no us fa patxoca el nostre menú o no voleu anar carregats amb tots els bartolos sempre es pot fer un menú al Restaurant de La Fontcalda que en tenen de diversos i a mòdics preus, alguna satisfactòria sorpresa ;)

Esbanits i un xic cansats tornem a casa,

però no es pot negar que hem passat

un dia fabulós amb vosaltres!

Cap a casa de buit...

Les RECEPTES següents les anirem posant en successives entrades:

Crussanets calentons amb formatge roquefort i mel
Unes torrades amb brie i chutney
Amanida amb sardinetes en escabeitx
Batut refrescant siri: Eirin
Pollastre arrebossat a l'estil mestressa Garriga
Llibrets de llomillo amb brie i anxoves / d'Idiazabsal i codonyat

No us oblideu de visitar les suculentes propostes de picnic:

* A Barcelona amb Cocinarte

* A La Selva gironina amb Cuina per a llaminers

* A Eivissa amb Dit i Fet

* A les Canàries amb El olor del café

* A Suïssa amb Los cerezos en flor

* A Salamanca amb Quocinando

* A Madrid amb Pikerita

* nosaltres, a laaaaaaa Fontcaaaaalda! ;)

Informació turística:

La Fontcalda
Romeria de la Fontcalda
Restaurant i allotjament al Balneari

Un taller de xocolata per llepar-se el dits!

2012-05-12T07:00:00.000+02:00

Fa un dies tota una colla de blocaires vam acudir a la invitació del Daniel Chozas del Taller de Cocina Sabores que va organitzar un taller de xocolata amb el prestigiós i premiat xocolater Marc Rodellas i la prometedora i joveníssima pastissera Laura Martín. A tots ells, les gràcies més efusives per tot el que vam aprendre i la bona estona que vam passar entre amics.

En Marc i la Laura en acció! mentre expliquen i atemperen al marbre la xocolata amb llet

Després d'una breu introducció sobre el cacau i la xocolata, que hi ha una anècdota boníssima de quan va arribar l'Hernán Cortés a terres azteques i el van confondre amb un semidéu, al qual li van oferir el beuratge diví a base de fava de cacau (la fava del cacau, segons la mitologia maia, la van atorgar els déus als homes per a què puguessin subsistir i que també era la moneda de canvi a l'ús) fava picada, espècies picants i xili i li ho van oferir en una copa d'or, doncs el molt tarug del Cortés se li van posar ulls com a plats i va llençar el beuratge diví i es va quedar la copa d'or...

Vam posar-se mans a la feina, i nosaltres també hi vam donar un cop de mà:

Mà als pralinés i a la coca i al pa d'oli que ens va portar en Marc, fets de la seva mare!
ara no direu que no és un amor d'home!

Ens van ensenyar a fer:

xocolata negra amb pell confitada de taronja
xocolata amb llet amb crispis de capuccino
xocolata blanca amb iogurt i crispis de frambueses
roques suïsses
pralinés de kikos i també de cacahuet d'una marca a la que no farem publicitat
bombons banyats amb el farciment d'aquests pralinés
i uns catxirul·los decoratius

Les roques, els bombons banyats i els catxirul·los decoratius ;)

I així, amb aquesta foto-ensaïmada (tipus de xocolata inicial i productes finals) vam marxar carregats d'il·lusió amb una safata plena de xocolates boníssimes i una caixa de neules artesanes, les millors que mai hàgiu pogut menjar, de can Rodellas.

Tres tipus de xocolata inicials i amb els acabats final amb el detall sorpresa de darrera hora :)

Recepta de les roques suïsses

Per caramel·litzar els palets d'ametlla:

400 g d'ametlla filetejada
100 g de sucre llustre
20 g de mantega

Elaboració de l'ametlla caramel·litzada:

Posar l'ametlla i el sucre en un cassó i sense deixar de remenar ho courem fins que estigui completament caramel·litzat.
Afegirem la mantega a la que li donarem un parell de remenades per a què es fongui.
Repartir l'ametlla al damunt de paper antiadherent, ben escampada per a que no es facin munyocs enganxats i deixar refredar.

Per fer la roca suïssa:

375 g d'ametlla filetejada caramel·litzada
Segons la xocolata:

200 g si és cobertura negra
215 g si és de cobertura de xocolata amb llet
225 g si es de cobertura blanca

Preparació:

Atemperar la xocolata que segons la trieu s'ha de tenir en compte les temperatures.
Afegir l'ametlla caramel·litzada i remenar molt bé, de tal manera que quedi tot ben banyat.
En un paper antiadherent anar fent els muntets de les roques i deixar que es refredin i solidifiquin.

Els resultats són espectaculars

i us emportareu afalacs i aplaudiments a dojo!

Vedella caramelitzada a la mostassa amb salsa sorprenent

2012-04-23T07:00:00.000+02:00

Avui, diada de Sant Jordi, dia dels enamorats catalans, dia de la rosa i els llibres que omplen de colors i aromes embaumadors places i carrers de les nostres ciutats i pobles, us presentem una recepta que ens va cridar molt l'atenció del llibre La cuina sexi de la Carmen Suárez, de Columna, ja podeu comptar que aquest llibre va caure per Sant Jordi de l'any passat ;)

No podem dir una altra cosa de la recepta que és extraordinàriament sorprenent, que sembla que unes coses no lligaran amb les altres, però el resultat és engrescador, què! us atreviu...? És suggerent, carnosa i especiada singularment...

Ingredients per a dos persones:
Per a la vedella

2 medallons gruixuts de vedella
2 cs de mostassa a l'antiga (*)
1 cs de sucre morè
Sal

Per a la salsa
(vam doblar les quantitats especificades)

1 sobre de sopa de ceba (sí sí! que no se'n ha anat la pinça!)
1 llauna de refresc de cola
1 cullerada d'oli

Preparació:
De la vedella

Marcar la carn a la planxa, encara que a la recepta originària diu de pintar-la d'oli i passar-la per la paella, nosaltres vam preferir marcar-la a la planxa.
Nosaltres quan fem la carn a la planxa mai salem la carn, sinó que posem la sal a la carmela i quan aquesta està torrada hi posem la carn, així queda aquella crosteta de planxa que ens agrada tant... i ens agrada volta i volta!
Retirar la carn del forc i posar-la en un safata de forn, untar-la bé amb la mostassa a l'antiga pel damunt i espolvorejar-hi al damunt el sucre morè.
Posar-ho al forn, a gratinar fins que el sucre estigui ben enrossit.

De la salsa

Posar a escalfar l'oli i ofegar-hi el contingut del sobre de la sopa de ceba.
Afegir el refresc de cola.
Remenar bé i deixar que espessi, s'ha d'anar remenant perquè té tendència a enganxar-se al cul del cassó.
Un cop fet abocar-ho en el recipient que tingueu decidit servir-ho.

Més fàcil impossible! oi? Servir-ho tot al moment, fred no val gaire... la salsa freda es converteix amb gelatina que es pot tallar amb ganivet! però la combinació de la vedella caramelitzada amb la salsa: humm!

Nota:
(*) cs: cullerada sopera

♥ FELIÇ DIA DE SANT JORDI!!!!!!! ♥

Les Cooking Challenge i les Santes Pàsqües ;)

2012-04-08T16:00:00.000+02:00

Les Cooking Challenge estem aquí de nou, amb un nou repte, aquest cop ha estat la Maria José de Dit i Fet que ha triat el repte: el Simnel, una tarta pasqual anglesa, flonja i amb fruites confitades, coberta d'una capa de massapà que es decora amb once boles que representen els once Apòstols (a Judes el desterren del pastís, per dolentot!). Quan la Maria José ens ho va proposar vaig recordar que tenia als pendents una mona de massapà molt curiosa que encara es fa avui en dia al Forn del Castell de Gandesa i en algunes cases de la Terra Alta.

La meva intenció era fer el Simnel i també la mona de massapà terraltina ja que totes dues comparteixen calendari i tipus de dolç, però ja sabeu que estic amb la pata xula que semblo la viudita del conde Laurel i tot se'm ralenteix de mala manera... i només he tingut temps de preparar la mona de massapà, que veureu que la preparació és un cop de puny i que he estat més estona amb les fotografies i en redactar la recepta que en fer-la...

Com sempre! hem de donar les gràcies d'aquesta apuntació a la Fontcalda Blanch perquè és ella qui ens va posar sobre la pista d'aquesta mona tan peculiar i que ha obtingut la recepta d'una veïna seva, així que les gràcies doblement per a totes dues! A més, com diu la Fontcalda: si sobra es conserva més llargament que altres tipus de mona ;)

La mona de massapà es decora amb les tradicionals flors de pa d'àngel i anissos de colors però la nostra l'hem decorat amb fruita confitada per fer un agermanament amb el Simnel :) que de fet era el repte a fer...

Això sí, entre el cóc en mel i aquesta mona aquests dies són com un atemptat contra l'operació bikini, potser per contrarrestar la frugalitat de la dieta quaresmal i aportar sucres que el cos necessita també... I una curiositat: divendres vam anar a dinar al Snb Restaurante (Salerno-Nápoles-Barcelona), un restaurant italià brutal que tenim la sort de tenir-lo al tocar de casa i vam tastar plats de Pàsqua i de postres hi havia un dolç de massapà! però aquest era banyat amb xocolata, així que aquesta fal·lera massaperil internacional és digna d'estudi...

També com el cóc en mel em porta a la meva infantesa, la mona de Pàsqua també ho fa. Amb el cóc en mel us vaig portar de Via Crucis al Calvari, amb la mona us porto a berenar-nos-la a La Fonteta on es celebrava la Festa dels Quintos, amb jocs i competicions a l'aire lliure (curses de sacs, pescar amb la boca pomes flotants dins de ribells, etc.) i un cobejat sorteig final. Però com aquesta àvia rapatània que us escriu ja li falla la memòria no recordo si es feia en diumenge (el més probable) o en dilluns de Pàsqua, que normalment era el dia que els buida asgorfes marxàvem cap a Barcelona, i buida asgorfes perquè marxàvem carregats de vi, oli, baldanes, xoricets i altres menges bones, que més que família semblàvem els recaptadors d'impostos medievals, jajajajajajajaja.

Per cert! mentre estic acabant de programar aquesta recepta estic escoltant les caramelles de Sant Antoni de Vilamajor: magnífic! i una delícia aquesta sensació de festivitat.

Vinga! prou xerrameca i anem per feina!

Ingredients per a una mona petita (*):

Per al massapà

250 g d'ametlla crua en pols
160 g de sucre, millor del llustre (1) (en l'apuntació original serien un 185 gr)
1 clara d'ou (2)
Raspadura d'una llimona (opcional que nosaltres sí hem posat)

Per a la cobertura

1 clara d'ou
2 cs de sucre llustre (3)

Per a l'acabat:

Bocinets de fruita confitada

Preparació:

Fer al massapà

Barrejar l'ametlla, el sucre i la raspadura de llimona, i anar afegint les clares d'ou d'una en una.
Ha de quedar una massa que no s'enganxi gaire a les mans.
Estirar la massa i unir els dos extrems, formant un anell, encara que aquí nosaltres vam optar per emprar motlles d'emplatar.

Fer la cobertura

És l'operació una mica mes delicada.
Posar una olla amb força aigua al foc i al mateix temps començar a pujar les clares d'ou i el sucre llustre a punt de neu molt fort.
Escudellar amb compte a un plat metàl·lic, o altre adient que es pugui posar al damunt de l'olla quan bulli, nosaltres vam batre la clara en un recipient de vidre apte per a la cocció.
Posar el plat o recipient al damunt de l'olleta amb l'aigua bullint i que ha de seguir bullint mentres duri el procés, vaig remenant amb moviments envolvents fins que s'assequen les vores del plat i queda una pasta suficientment dura per posar-la damunt del massapà.
Si la cobertura queda massa líquida es pot fer-hi un cop de forn, però molt lleuger ja que ha de quedar molt blanqueta.

Per a l'acabat:
Vam usar bocinets de fruita confitada, però el suggeriment inicial és de decorar-ho uns anissos de colors i unes flors de pa d'àngel.

Notes:

(*) Proporcions per a una mona més gran segons l'apuntació original:
Per al massapà
1 Kg d'ametlla crua en pols
750 g de sucre
4 clares d'ou (si l'ametlla està molt humida amb tres clares en hi ha prou)
Raspadura d'una llimona (opcional)
Per a la cobertura
2 clares d'ou
4 cs de sucre llustre (3)

(1) Hem rebaixat la proporció de sucre que no resultès massa dolç
(2) O una mica més si l'ametlla està molt seca
(3) cs: Cullerada sopera

MOLT BONES PÀSQÜES A TOTHOM!!!

No us oblideu de visitar les propostes de Simnel de:

* Cocinarte

* Cuina per a llaminers

* Dit i Fet

* El olor del café

* Los cerezos en flor

* Quocinando

* Pikerita

* nosaltres

Cóc en mel

2012-04-06T10:30:00.000+02:00

Divendres Sant sense cóc en mel a Gandesa no és Divendres Sant...

Bé, no només a Gandesa, eh! que és una tradició ben arrelada a la Terra Alta fins i tot a les cases que no són molt practicants i que no es prodiguen a missa més que per batejos, comunions, casaments i enterraments, aquest dolç no manca a gaires cases. L'explicació de tot plegat potser la trobem que és un dolç que es menjava, com anoten la Loreto Meix i la Teresa Lluís, en acabat la collita de les olives o per menjar en família quan es sacrificava un bacó.

És un dolç molt arrelat a la meva infantesa, quan anàvem al poble i Divendres Sant pujàvem tota una bona colla al Calvari, uns seguien els passos de la cruxifició de Jesús i d'altres hi anàvem com una cosa més lúdica i amb un encàrrec per fer per als de casa: en baixar del Calvari havíem d'arroplegar tot el timó (farigola) que podíem, ja que aquest està en plena floració i és quan el seu aroma és més intens.

En el dinar d'aquell dia no mancaven ni les pataques amb abadeixo ni l'esperada recompensa del cóc en mel, que ja us avanço que no el menjareu que de bocinets en bocinets perquè és boníssim però embafadorot...

Avui us el presento i ja us avanço que com tinc la cama a la virulé he fet una mica de trampotes :( però ja em disculpareu però això del repòs mecànic és com una gaita desafinada... i que després de tot no han estat tant trampotes... Havia fet una bica sense xocolata i la vaig embadurnar de mel per a què s'impregnès bé i en vaig fer les fotos, però també us volia posar l'apuntació recollida al llibre de La cuina de la Terra Alta de la Teresa Lluís i la Loreto Meix, la tradicional. Parlant amb l'editora per demanar permís per escanejar-la directament del llibre ella em va observar que avui en dia el que s'estila és fer una versió simplificada a les cases: vaja que de l'apuntació ja no s'inclou la sola.

Des d'aquí volem agrair que l'editora ens hagi autoritzat a reproduir l'apuntació que em feia molta fal·lera compartir-la amb vosaltres, i que avui us porto també un bocí de la meva terra estimada i que ja que no podem pujar al Calvari plegats pogueu tastar amb mi un bocí de cóc en mel, que l'acompanyarem amb una copeta de vi ranci o de mistela, fa...?

Bacallà amb formatge emmental i mel

2012-03-29T07:00:00.001+02:00

Sí, sí! ho esteu llegint bé! i nosaltres no estem empistregats, ho hem escrit bé:

BACALLÀ amb formatge EMMENTAL i MEL

Aquesta recepta la volem dedicar molt especialment a dues persones que estimem molt i que són forofes del bacallà... Boniques! va per a vosaltres!

Rosa i Elvira

Aquest estiu passat vam aturar-nos a visitar el conjunt monumental de Montblanc dins de la Ruta del Cister. A mi em porta grats records ja que vaig treballar durant molts anys per a un insigne fill de Montblanc, no només era un home bo, ni un bon home, era un home de bé i en els temps que corren malauradament és una espècie a extingir, que juntament amb els pares i els avis és un referent molt important a la meva vida...

Però tornem al fil del que ens interessa! Se'ns va fer l'hora de dinar i entre pitus i flautes vam anar a parar a una terrassa d'un restaurant, El Call de Montblanc, d'entrada anàvem a fer un menú del dia senzillot, però quin menú! vam trobar-hi aquesta proposta: bacallà amb mel, enunciat tal qual i res ens feia pensar que darrera de la breu descripció ens trobaríem amb tan agosarada proposta, que ens va enamorar a l'acte.

Vam preguntar per la recepta i ens van dir que se l'havien empescat i que no tenien inconvenient que em parléssim al nostre bloc. Entre això, el servei atent i la ubicació, no és gens desdenyable apropar-si de nou ;)

És molt fàcil de preparar i com demà és divendres, i encara Quaresma...: toca bacallà! animeu-vos, que us sorprendrà...

Ingredients per a 2 persones:

4 lloms macots de bacallà dessalat (1)
1 bona tallada de formatge emmental
Mel
Farina
Oli

Per al llit de pèsols

1 grapat de pèsols
Aigua
Sal
1 cc de sucre (2)

Preparació:

Si opteu per lloms macots de bacallà, com els que vam emprar nosaltres us recomanem: eixugar-los bé, enfarinar-los i al cap de l'estona tornar a enfarinar (3).
Fregir-los molt lleument, posant primer a fregir els trossos més alts i després els més prims, ja que un cop al forn no podrem controlar que uns quedin més cuits o no... i ens agrada que quedin cuits al punt, que es pugui menjar desfullant i conservi la gràcia gelatinosa que té el bacallà.
Retirar-los del foc i deixar-los dins d'una safata de forn.
Llescar i/o ratllar la quantitat de formatge emmental que us vingui de gust (4) i col·locar-ho al damunt dels lloms de bacallà.
Amanir els lloms amb uns rajolins de mel (5).
Posar-ho a gratinar i quan estigui ros ja estarà llest per emplatar.

Per fer el llit de pèsols

Dóna més feina anar a comprar-los que fer-los: Posar a bullir el pèsols amb l'aigua, la sal i el sucre.
Un cop cuits, colar-los però reservant l'aigua de la cocció i agafant-ne per anar triturant, en funció si ho voleu més líquid o més claret...
Després de triturar-los passar-ho pel colador xinès per afinar la crema de pèsols, i ja està! (6).

Notes:

(1) El bacallà hauria d'estar al punt de sal, del contrari la recepta perd molt.

(2) Ens agrada posar aquesta culleradeta de cafè de sucre per potenciar la dolçor dels pèsols, que amb aquesta recepta de bacallà s'hi adiu molt.

(3) Si el bacallà és del prim nosaltres saltaríem aquesta primera elaboració de passar-ho per la paella abans.

(4) Primer el vam fer a làmines molt fines i cobrint-lo i al damunt hi vam posar-ne de ratllat. Com el volíem emplatar de fer maco ens vam contenir de posar formatge a dojo, però mireu la fotografia de més abaix... el plat està inundat d'emmental i el bacallà ni es veu!

(5) Com a casa acostumem a tenir la mel de romaní del tipus crua vam haver de fer un invent i clarificar-la amb una mica d'aigua. Per ruixar el bacallà ens vam ajudar d'un biberó.

(6) Quan fem crema de pèsols solem emprar nata per donar-li una mica d'untuositat, però en aquesta recepta el que volem és que el protagonista absolut sigui el bacallà ens vam estar de posar nata...

Visita a la Damm i una sopeta Estrella ;)

2012-03-26T21:00:00.000+02:00

Aquest divendres tota una bona colla (*) convocats per:

ens vam enfilar a un autocar, que poc ens va faltar allò de cantar a l'anada: Señor conductor acelere, acelere, aceleeeeeeeeeeeere. I a la tornada amb algun que altre efluvi etíl·lic: Que buenas son las hermanas Ursulinas, que buenas son que nos llevan de excursión. I no hi ha per menys que cantar d'alegria perquè si vam pujar a aquest autocar és perquè ens portava a visitar la Fàbrica Damm, a El Prat de Llobregat, després de la visita per les instal·lacions i d'una curada i ben explicada visita guiada ens esperava un tastet amb maridatge amb les diferents cerveses de la casa, després ens van tornar a Barcelona amb l'autocar, sí senyor! un puntazo! Damm vetlla per oferir productes al gust de tots els paladars i fomenta el consum responsable de begudes alcòholiques: no conduir si es beu alcohol, tolerància 0!

(*) Decuina; Olleta de verdures; Cuinetes; El món de la cuina; Tapa't... de tapes; Les delícies del rebost; Entaulats; Les receptes del Miquel; Fem un mos; Gastromimix; Atable.es; La cocinera de Bétulo; Tasta Rutes; Bon profit; Un cocinillas on line; She WoreBlue Velvet; Sabores de colores; Gastro José Padilla; Pa de nous; En ocasiones veo bares; La recetas de MJ; El cocinero fiel i nosaltres.

Després de la visita, amb una prèvia introducció i presentació, amb passar a fer un tastet amb maridatge que va consistir en:

Baixa graduació i lleugera(**):

Saaz: Broqueta de salmó amb cogombre i coulis de la passió

Delicada i saborosa:

A.K.Damm: Tartaleta de brandada amb olives Kalamata

Matisos afruitats i d'espècies:

Weiss Damm: Patata farcida de botifarra del perol amb fruits secs

Espècies fresques:

Estrella Damm: Coca d’escalivada amb anxova

Espessa, amb cos i força:

Bock Damm: Broqueta de mortadel·la amb coulis de mango

Voluminosa i cremosa:

Voll Damm: Torradeta de magret amb ceba caramel·litzada

Alta densitat i complexitat aromàtica:

Estrella DammInedit: Orada amb ratatouille de verduretes i salsa marinera

*** per finalitzar: Xarrup de fruites amb gelat de plàtan i toffee

(**) Notes de cata de l'opuscle: Del sikaru a la cervesa, editat per Damm.

Dades de l'empresa que ens van cridar poderosament l'atenció:

Fan la cervesa Estrella Damm Daura, apta per a celíacs, que ha estat guardonada i té reconeixement a nivell mundial.
Els tancs de la factoria tenen una capacitat de 750 mil litres de cervesa, poquets, oi?
La rotació del producte és molt ràpida i especialment a l'estiu quan prenem una cervesa de la marca és possible que no hagi passat 48 hores des de la seva producció.
Eficiència en la producció i eficiència en els recursos humans.
L'automatització dels processos és molt alta i se li dóna molta importància a la I+D.
Espanya és el tercer país del món en la producció de cervesa.
Afortunadament és un sector que no pateix les efectes de la crisi (al·leluia!), en èpoques de vaques grosses no dóna beneficis espectaculars però en èpoques de vaques flaques es manté la quota de consum encara que canviïn els hàbits (pot ser que no es pren tanta cervesa als bars, però sí que es pren a casa...).

No volem passar per alt donar els agraïments oportuns als organitzadors i als participants per una vetllada tan fantàstica! que la vam acabar així:

La manera en què volem agrair les atencions dispensades per la Damm se'ns ha acudit oferir-vos una recepta amb cervesa (recordeu que ja vam publicar un segon plat amb aquest ingredient: el pollastre amb cervesa i olives) i ara hem trobat aquesta sopa de cervesa, que segons il·lustra en Jaume Fàbrega, en el seu llibre Totes les sopes. Brous, escudelles i sopes d'arreu, és "una sopa tradicional d'origen txec (pivni polevka)".

Cal dir que teníem curiositat per saber quin gust tindria la sopa en qüestió i si ens agradaria (si no ens hagués agradat no l'hauríem posat...) i concloem que és una sopa poderosa, de sabor intens i el regust de cervesa és gran, ens resulta una mica estranya al nostre paladar però no és gens desdenyable tenir l'experiència... ;)

Ingredients:

Aigua o braó (1)
Pa sec de pa morè, nosaltres vam triar un d'integral
1 llauna de cervesa Estrella Damm (2)
Sal
1 cc de comí (3)
2 rovell d'ou (opcional, que no vam posar)
Nata o nata agra (opcional, que tampoc vam posar)

Preparació:

Esmicolar el pa i posar-lo en remull en la cervesa.
Posar a bullir l'aigua o el braó.
Afegir la cervesa amb el pa i deixar-ho bullir una estona, uns 5 minuts, mentre es es va batent.
Treure del foc i afegir el comí i la sal.
Si es vol amb ou: tirar-lo a dins i anar batent fins que es faci cremosa.
Si us decidiu posar-hi nata o nata agra no s'ha de batre ni remenar.
Servir molt calenta.

Notes:
(1) Si la voleu de sabor més suau emprar l'aigua si la voleu més pujada de to... amb brou.
(2) La propera vegada la provarem de fer amb una cervesa txeca.
(3) cc: culleradeta de cafè.

Macarrons amb bacallà gratinats a l'allioli

2012-03-23T07:00:00.000+01:00

En un divendres de Quaresma no pot mancar recepta que tingui de protagonista el bacallà, animaló marí que tantes alegries culinàries ens ha donat.

A la Terra Alta hi ha un bon grapat d'apuntacions, a quina més interessant, de la cuina de caràcter tradicional terraltina: pataques amb abadejo, arròs amb bacallà, bacallà amb truita amb trampa, etc.

El gran pregonament del bacallà cal cercar-lo en antany que era un ingredient relativament econòmic i que omplia bé les panxes, es conservava llargament i es menjava peix quan a terres endins costava que arribés del fresc... Eren temps que els pollastres s'engreixaven a les cases i es sacrificaven per a plats de festassa: Festes Majors i Nadals. Cal pensar que els pollastres criats amb blat de moro necessiten un mínim de 8 mesos per a fer-se ben majos.

Igual que ara! el bacallà amb preus astronòmics, com si fos un luxe, i el preu del pollastre per terra que, exagerant! es pot ben bé dir que els connecten pel cul a bombones d'hidrogen i els inflen com un globus en qüestió de segons... fins i tot el seu quiriquiquí és com de dibuix animat... vist i no vist.

L'apuntació que us presentem ens ve de la mà de la nostra amiga Fontcalda Blanch que tantes bones estones culinàries ens fa passar. Esperem que la disfruteu tant com nosaltres ho hem fet: preparant-la i menjant-la...

Moltíssimes gràcies Fontcalda!

Ingredients (2-3 persones):

250 gr de macarrons, vam optar per uns rigatoni artesanals
Bacallà dessalat al punt, esqueixat o en daus(*)
5 o 6 tomàquets madurs
1 ceba grossa
1 cp(**) de pimentó vermell dolç
1 morter d'allioli fortet
1 fulla de llorer (opcional, que no en vam posar)
Aigua
Sal
Oli d'oliva extra verge

Per a l'allioli:

Grans d'all al gust
Sal
Oli d'oliva extra verge

Preparació:

Sofregit:

Netejar bé el tomàquet, pelar-lo, treure les llavors i trinxar-lo.
Ratllar la ceba o fer-la a daus.
Posar-ho a sofregir a foc lentíssim amb un polset de sal i el pebre vermell. Deixar que es vagi sofregint i confitant.

L'allioli:

A casa el fa la mare, amb el morter, el fa compacte, tant que la mà de morter li queda fixada en vertical sense tombar-se mig mil·límetre, això sí! quan s'hi posa ens fa a fora de la cuina per no destorbar-la. Posa una mica de sal al morter, els alls pelats i ho pica molt, després amb un rajolí constant d'oli el va remenant i remenant constantment fins que el lliga.
Si no teniu traça, com nosaltres! podeu optar per un allioli dels que venen preparats, nosaltres hem trobat un d'artesanal que és el que més s'acosta al que fa la mare. Fugiu, per a aquesta recepta, dels que es nota gust de llimona o d'àcids.

Els macarrons:

En una olla amb aigua, sal i oli posarem a bullir l'aigua quan bull tirar els macarrons, l'estona de cocció dependrà si els voleu més pastosos o al dente i seguint les indicacions del fabricant...
Quan estiguin cuits els macarrons escorre'ls bé sense passar-hi aigua freda.

L'acabat:

Barrejar els macarrons cuits amb el sofregit de tomàquet i ceba.
Abocar-ho en una safata de forn i repartir els daus de bacallà.
Escampar l'alloli pel damunt i amb una espàtula repartir-lo bé.
Posar-ho a gratinar al forn i compte que va molt ràpid de coure, no us en aneu a fer punt de creu!
Servir-ho ben calent.

Notes:
(*) El bacallà vam preferir que fos a daus perquè amb la lleugera cocció del gratinat va mantenir la melositat gelatinosa que ens agrada del bacallà.
(**) cp: cullerada de postres

Paella d'arròs amb galeres i espinacs

2012-03-20T06:00:00.000+01:00

Un airet bla bufava de la banda del mar, bressava sobre llurs caps les amples fulles de la figuera amb una tènue remor i s’esllevissava sobre l’arrossar, imprimint-hi fugitives i ràpides ondulacions.

(Terres de l’Ebre, de Sebastià Juan Arbó)

La primera vegada que la nostra amiga Eva Llambrich ens va parlar d'aquesta recepta de l'Ametlla de Mar, La Cala, se'n va fer la boca aigua i va quedar enredada i endormiscada entremig de la matèria gris, però el cervell que no descansa mai la va reactivar, quan? ara!

L'Eva va tenir la paciència d'escriure'ns la recepta i facilitar-nos-la, millor dit! ens va apuntar dues però ens va recomanar una en particular i van seguir el seu consell... que l'Eva és de morro fi com no en hi han, i gràcies a ella hem descobert una recepta magnífica, genial i excelsa, d'altra banda és una recepta gens complicada i els resultats ens han captivat. També ens explica que és un arròs que es prepara al tros on es disposa de les verdures fresques i, salerosa com és ella, especifica que es cou en una paella, que les cassoles de fang són per a les pataques... Eva, ets una tia collonuda!

Amb aquesta recepta ens ha il·lusionat molt recuperar les galeres a la nostra cuina que feia anys i panys que no hi entraven. De xiquets s'hi havia posat moltes galeres a l'arròs per a donar-hi gust, però és que no només donen gust, són boníssimes.

Mira que quan es va fer el repartiment de bellesa les galeres estaven les últimes de la fila, però batúa l'olla! quin secret exquisit guarden dins! així que les que som fees encara tenim esperances: només cal que se'ns descobreixi ;)

Ingredients*(1):

250 gr d'arròs, eps! de la DOP Arròs del Delta de l'Ebre
250 gr d'espinacs*(2)
125 gr de fesols (mongeta)*(3), encara que nosaltres vam posar pèsols comprats cuits als llegums del mercat
250-300 gr de galeres (són unes 6-7 unitats)*(4)
3 grans d'all
1 ceba (nosaltres no en vam posar)
1 tomaca
2 cp*(5) de pebre roig
Oli d'oliva extra verge i aquí sí que tirem cap a casa ;)
500 gr/ml d'aigua (en vam necessitar una mica més)
Julivert
Sal

Preparació:

En una paella posem 2 cullerades d'oli i afegim els espinacs, prèviament nets i trossejats, no us amoïneu del volum perquè minva moltíssim! Saleu-los.
Es va sofregint a poc a poc i quan estigui ben sofregit hi afegim les galeres i les daurem (en aquest punt les vam enretirar per incorporar-les més tard).
En un morter, fem una picada amb els alls, el julivert, la tomaca i el pebre roig i l'afegim a la paella.
Quan tot estigui ben sofregit, incorporem l' aigua i quan arrenqui el bull tirarem l'arròs i els fesols. (La recepta ens ha arribat així i té la seva lògica perquè és un plat que es feia al defora i no hi havia més focs ni fogons que els que hi havia, encara que a casa el que vam fer nosaltres va ser arrossejar l'arròs abans, però importantíssim tenir en un altre foc l'aigua bullint, de tal manera que quan l'arròs està arrossejat s'hi aboqui l'aigua i s'inicii la cocció des del moment 0).
Deixar-ho coure uns 10-12 minuts, nosaltres ho vam fer a foc viu, vam tastar i vam rectificar de sal (si es deixa per a l'últim moment l'arròs no es sala bé) i uns minuts abans vam afegir els pèsols i les galeres retirades abans.
Vigilar que no quedi curt d'aigua i ni se us acudeixi de posar la cullera a dins ni remenar, com a molt sacsejar la paella.
Un cop cuit deixar reposar 5 minuts més, millor tapat amb un drap net de cuina.

I a gaudir d'una joia gastronòmica!

Notes:
*(1) Cal especificar que preteníem fer un arròs per a 2 persones però va sortir tanta quantitat que són 3 plats complerts o 4 una mica esquifits i per a persones de poca vida, però vigileu amb el recompte de les galeres a veure si feu curt i les haureu de rifar entre els comensals... :(
*(2) Hi ha també una recepta que en lloc de ser amb espinacs és amb bròcul, la mateixa quantitat, però no amb totes dues verdures alhora! i aquesta recepta, de moment, la deixem a pendents...
*(3) Si poseu la mongeta tal i com és a la recepta originat un donarà un toc farinós fantàstic.
*(4) Si compreu les galeres vives i les heu d'emprar a l'endemà, l'Eva ens proporciona un truc infalible per a mantenir-les vives: embolicar-les amb paper humit (abans era amb paper de diari) i deixar-les a la serena de nit, i si és de dia, al frigorífic a una zona que no sigui la més freda... ;)
*(5) cp: cullera de postres.

Informació turística de La Cala
La seva Gastronomia

I per primer cop participem en La Recepta del 15:

Bunyols de cigrons dolços de la Mireia Carbó

2012-03-16T06:00:00.000+01:00

Eps! que heu llegit bé! i aprofitem que ara mengem bunyols a dojo i que avui és divendres per posar-vos la recepta que vam aprendre de la Mireia Carbó en la darrera sessió que va fer al febrer al Club Social Caprabo.

Com sempre, gràcies a la Gemma ens apleguem uns quants blocaires, que mira que li donem feinada, i que també va publicar la recepta al seu bloc, aquí, no us la perdeu que té les mans trencades per fer totes les llepolies inimaginables...

Que la Mireia Carbó ens animés a arremangar-nos i agafar una màniga pastissera té moooooolt de mèrit, ja sabeu que és una comunicadora nata i que sap engrescar a base de bé fent que tot sigui molt fàcil, això amb els seus llibres i els programes radiofònics..., però de debò que en viu i en directe és espectacular! si cliqueu al seu nom enllaçareu amb aquesta recepta seva al bloc de Com Ràdio, i també la podreu escoltar de viva voz. Ens va explicar que aquesta recepta li en va parlar una senyora que la seva àvia, a l'època de la postguerra, li'n feia, i la Mireia Carbó es va posar mans a l'obra i assajant assajant va trobar-ne la fórmula.

Els bunyols ens han agradat tant i tant que els hem repetit i repetit, malgrat la lluita amb la màniga pastissera...

El primer cop: la cuina va quedar que semblava que hagués acabat de passar la niña del exhorcista en el seu pitjor moment de possessió diabòlica...

El segon viatge: ens vam posar un chubasqueru i polaines en comptes d'un davantal a l'espera que tornès a treure el nas la maleïa niña, però no, només va mirar des de la llinda de la porta..., i animats per l'èxit...

Una darrera incursió: vam maniobrar la mànega pastissera amb el vestit jaqueta i les sabates de taló d'agulla del darrer casament que vam anar... I on vas a parar! molt millor!!!

Només és qüestió de pràctica i sang freda, i no importa que portis texans o faldetes, però també us explicarem un petit experiment que ens va resultar el tema millor... ;)

La fotografia és de la primera tongada que vam fer, els quatre més macots i ben posadets, els de les altres tongades els vam assassinar abans que arribessin a cap sessió fotogràfica ;)

Ingredients:

Per a la massa

200 g de cigrons cuits (nosaltres els vam comprar als llegums cuits del mercat)
200 ml de llet (nosaltres, desnatada)
60 g de mantega
50 g de farina (la vam tamisar abans)
2 ous
1 ratlladura de taronja (no em teníem... li vam posar 1 g de ratlladura de yuzu)
1 cullerada de sucre (2 cp* de sucre)

Cocció i acabat

Sucre
Canyella en pols (no en vam posar...)
Anís (opcional) -nosaltres: i un be negre amb potes rosses d'opcional! no som res sense la botella d'anís sec-
Oli d’oliva o de gira-sol, ens vam decantar per aquest darrer

Preparació:

Com els cigrons ja estan cuits deixar-los que descansin, però si els compreu de pot cal rentar-los bé i colar-los.
En un cassó posar en fred: la llet, les ratlladures de yuzu (o de taronja), el sucre i la mantega i esperar que arrenqui el bull.
Quan arrenca afegir els cigrons, triturar-ho amb el braç elèctric i posar-ho a colar en un altre cassó per treure les pells dels cigrons.
Posar-ho de nou al foc i tirar de cop tota la farina i sense parar de batre fins que la massa es desenganxi de les parets del cassó, i aquí el nostre experiment: vam deixar que la massa es lligués una mica més, que quedés més eixuta, així a l'hora de maniobrar amb la màniga pastissera anava tot més domat.
Treure del foc i afegir primer un ou, batre fins que quedi incorporat i no afegir el segon ou fins que el primer no s'hagi amalgamat bé.
Posar la massa en la màniga pastissera.
Primer vam provar de fregir els bunyols amb un altre cassó amb l'oli calent, però no ens va acabar d'anar bé, així que a la segona intentona vam provar amb una paellera alta i molt millor.
Anar fent les dosis dels bunyols primer en una mà untada amb una mica d'oli en fred i fer-ho lliscar a la paellera. Ajudar a donar-los voltes.
Quan estiguin daurats treure del foc ruixar-los amb l'anís i passar-los pel sucre, si també hi voleu canyella es pot barrejar la canyella amb el sucre aquest i arrebossar-los amb la barreja.

Notes:

(*) cp: cullera de postres

- De la primera tongada ens van sobrar uns quants -els lletjos com un pecat!- que, al cap de dos dies i malgrat que estaven més estovats, estaven rabiosament bons!

I per primer cop participem a Memòries d'una cuinera:

Sardinetes suaument escabetxades

2012-03-12T20:30:00.000+01:00

No sabeu la gràcia que fa perdre tota una entrada sencera!!!!! brrrr!!!!

Doncs això ha passat amb aquesta, i mira que havia posat una llarga parrafada, que potser ben mirat a ben poques persones els hi podia interessar...

Quina gràcia que té posar una recepta de Sardinetes escabetxades? doncs que en aquesta apuntació ni s'enfarinen, ni es fregeixen prèviament, ni fan cap mena de pudorota que tot el veïnat se n'assebenta que aquell dia menges sardines,... Sardinetes que, com s'assenyala al llibre de La cuina de la Terra Alta de la Teresa Lluís i la Loreto Meix, s'anomena a les sardines fresques en contraposició a les sardines de casc, independentment de la mida...

En el llibre hi ha dues receptes i ens hem decantat per aquesta que per un costat és de pim-pam-pum, tot en cru, i per un altre costat és que les proporcions d'oli i vinagre de l'escabetx fa que siguin gustoses, suaus i gens avinagrades, i a casa hi tenim algú que arruga el nas i fa ganyotes quan dius escabetxat ;)

Anem, doncs, per feina! que els bocadills seran una cosa ben diferent i és tan ràpid i fàcil que ara mateix declarem la guerra a les sardinetes enllaunades...!!!

Ingredients:

1/2 kg de sardines fresques
3 gots* d'oli d'oliva extra verge
1 got de vinagre blanc
1 cabeça d'alls
2 fulles de llorer
1 cp** curulla de pebre vermell dolç
Sal

Preparació:

Netejar bé les sardinetes traient el cap i les tripes (o demaneu a la peixateria que us ho facin...), rentar-les bé, descatant-les, deixar-les colar i salar-les al gust.
En una cassola de fang aneu col·locant les sardines, que no quedin amuntegades.
Abocar al damunt l'oli, el vinagre, el llorer la cabeça d'alls i espolvorejar el pebre vermell.
Posar-ho a coure a foc viu, quan arrenqui a bullir abaixar el foc al màxim i deixar que es coguin, entre uns 10 o 15 minuts segons la seva grandària...

Notes:

(*) La mida de got es refereix a un got de vi.
(**) cp: cullera de postres.

- Tot el procès de cocció no s'han de tapar de cap de les maneres.

- Calentones són bones, però d'un dia per l'altre milloren molt, amb l'avantatge que es conserven uns bons dies.
- El gran secret d'aquests recepta rau en la qualitat dels ingredients, no sigueu ràcanus, que el vostre paladar us ho agrairà...

Cooking Challenge i l'Anti-Strudel

2012-03-10T16:00:00.000+01:00

Hola de nou!

Aquí tornem amb un nou repte, aquest cop el va triar la Lourdes. És un repte que ens va deixar una mica perplexos perquè tant es podia fer amb massa filo com amb massa de full i tot i que d'eminentment és una recepta dolça ens abellia de provar-la salada, així que ens vam decidir per un farcit de tonyina, que a casa sempre triomfa i que ens aniria de perles per a un bon aperitiu.

També ens vam decantar per una massa abrioxada (veure la recepta aquí), així que la nostra proposta ve a ser un Anti-Strudel.

Però si voleu investigar més sobre els strudels us proporcionem un parell de receptes dolces, una amb massa filo i l'altra de full, totes dues receptes estan extretes del llibre: El gran libro de la repostería de l'editorial Everest:

No us oblideu de visitar les propostes d'strudels de:

* Cocinarte

* Cuina per a llaminers

* Dit i Fet

* El olor del café

* Los cerezos en flor

* Quocinando

* Pikerita

* nosaltres

Aventures i desventures d'un formatge fresc italià

2012-02-28T17:00:00.000+01:00

Sorpresa sorpresa...

Què hi haurà...?

Eins...?

A casa som formatgers de mena, igual o pitjor que ratolins i com sempre anem entaforant les narius a les vitrines dels formatges de tot arreu i batua l'olla que vam trobar aquest formatge, que el seu nom se les porta: BURRATA, que dit així és com per dir: burrata-tu! jajajajaja. Així que burrata-jo per no haver-lo tastat abans perquè senzillament és: ... ES-PEC-TA-CU-LAR i més.

Un cop amb el tresor a casa, què en fem, de la burrata...? Perquè sabem que on el vam comprar el serveixen en degustació amb amanida, però com? amb què...? Així que els ratolins ens enxufem a internet, et voilà!: aquesta entrada molt il·lustrativa que explica molt bé en què consisteix la burrata i proposa maneres de menjar-la. I no vam tenir dubtes de cap mena:

Ingredients per a 2 persones:

Fulles d'amanida al gust (encara que a la recepta es recomana fulles de canonge)
Xampinyons naturals
1 burrata
Sal
Oli extra verge d'oliva

Preparació:

Netejar i escórrer bé les fulles triades de l'amanida i disposar-les als plats.
Netejar i laminar els xampinyons en cru.
Partir per la mitat la burrata, amb cura que no s'escapi el farcit cremós, i posar-ne una mitat a cada plat.
Amanir amb sal i oli extra verge d'oliva al gust.

De debó que és un formatge exquisit, molt recomanat per a què el tasteu i, sobretot, que no os duelan prendas en emprar un bon oli d'oliva, que ja sabeu que nosaltres som devots del Sant oli de la Terra Alta...

i preparats a tenir una experiència gastronòmica...

entre mística i pecaminosa ;)

Dimecres de cendra: Dia de la Sardina (en Suc)

2012-02-22T11:00:00.000+01:00

Arracades d'arengada amb maragdes
encastades, llargada de 10 cm.
Segle XVIII

més val ser cap d'arengada que cua de lleó...

Sabeu que les arracades tradicionals catalanes se les coneix com arracades d'arengada? i que són unes peces d'or i pedres precioses (robins, ametistes, granats,...) que van ser les primeres arracades articulades, fins i tot abans de les conegudes Isabelines? Després desdenyarem les arengades! No podem estar més d'acord amb l'al·legat de defensa que en fa l'Ada Parellada.

Francisco de Goya: Entierro de la sardina

Doncs aprofitem que la batalla entre el Rei Carnestoltes i Donya Quaresma ha finit, i que ha guanyat aquesta vella esquerpa que porta un bacallà i té set cames, tantes cames com setmanes que durarà el període del calendari cristià fins la Setmana Santa i que marcarà les normes dietètiques d'aquest temps. Temps de recolliment, austeritat, dejuni i abstinència, i com a mediterranis que som i fiesteros de mena ho vam interpretar a la nostra manera: enterrar la sardina com a escarni i rebuig de la imposició de la dieta pròpia del període i esmolar l'enginy i els fogons fins obtenir plats suculents i gloriosos -sobretot amb el bacallà en el paper estelar-, que feia oblidar la penúria del moment.

Vella Quaresma

De petita, s'organitzaven a l'escola de monges sortides al camp per celebrar el dijous gras i menjar la truita, entre companyes i els ulls supervisors de les hermanas. En canvi, els dimecres de cendra tota la canalla del veïnat ens aplegàvem a la tarda (i sovint encara portàvem al front la marca de la cendra que el capellà ens havia posat aquell mateix migdia a la missa oficiada) sota els auspicis d'alguns dels pares i tota la quitxallada provista d'una arengada penjada d'un cordill i una canya i una bona merendola també anàvem al camp però amb propòsits ben diferents: berenàvem i literalment enterràvem sengles arengades. Us convidem a visitar aquest enllaç si voleu saber quins poden ser els orígens de l'enterrament de la sardina, que tan poc tenen a veure a com ho celebràvem...

Avui, en lloc d'enterrar la sardina pensem que millor ens la podem cruspir...

Per això us presentem aquesta recepta tan característica de la Terra Alta, i una de les preferides del meu avi Quim, perquè les pobres arengades o sardines de casc estan tan denostades que ens estem perdent una part de la cuina tradicional que és una llàstima.

L'àvia mai ens va fer aquesta recepta a la mainada, i hem hagut de recórrer a l'apuntació recollida, una de les dues que hi ha, al llibre de La cuina de la Terra Alta, de la Teresa Lluís i la Loreto Meix, que tal i com indiquen era per menjar al defora, especialment per a l'esmorzar.

El que ens agrada d'aquesta recepta és que les sardines de casc de sabor tan intens, i que el nostre paladar ja s'hi ha desacostumat, es mengen amb una salsa de sabor delicat, amb pocs ingredients i senzills i que n'hem fet una adaptació per a casa.

Ingredients:

2 sardines de casc
1 tomàquet
1 cc de pebre roig dolç
Farina
3 alls
Julivert picat
Oli d'oliva extra verge
Aigua

Preparació:

En una paella posar a sofregir els alls, un cop mig rossos afegir el pebre vermell, el julivert i el tomàquet tallat remenut.
Quan el tomàquet estigui mig cuit afegir la farina, nosaltres l'hem tamissat abans per a què no faci grumolls i hem anat afegint aigua a poc a poc.
Quan la salsa adquireix un to torrat ja s'hi poden col·locar les sardines i deixar coure durant uns cinc minuts.
Tota la cocció l'hem feta a foc molt lent i vigilant que nos es cremessin els ingredients.

Esperem que us agradi tan com ens ha agradat a nosaltres i sobretot el compartir

aquesta recepta de la nostra terra.

Que vagi de gust!

Concurso de recetas con verduras: Besos de espinacas

2012-02-14T06:00:00.000+01:00

Margot convoca el Primer concurso de recetas con verduras con un suculento despliegue de premios:

Así que estrujamos la materia gris y nos enfundamos el delantal. Recordábamos unas maravillosas croquetas de espinacas, queso de cabra y piñones, que siempre han gustado mucho en casa, pero queríamos presentar una receta más purista con la verdura, más Popeye, y se nos ocurrió que la masa de las croquetas podía ser un relleno dentro de lo que hemos bautizado como besos de espinacas, mejor nombre para hoy que es San Valentín no lo hay...

Difícil no es, aunque sí entretenido: la cocción de espinacas se hace en dos, una para el envoltorio y otra más larga para el relleno, y luego ir montado los besos. Así, sin más preámbulos, pasamos a la receta.

Ingredientes para 2 personas:

2 manojos de espinacas
1 corte de queso de cabra de rulo
1 puñado generoso de piñones
Sal
Aceite de oliva

Preparación:

Desechar las pencas de las hojas de espinacas. Lavar muy muy bien las hojas y separar las hojas más grandes que nos servirán como envoltorio.
Poner a hervir las hojas grandes con una pizca de sal. El punto de cocción es importante que no se pase y que no se pierda el verde brillante y llamativo de las espinacas, una vez que están al punto verterlas en agua fría con cubitos de hielo para interrumpir la cocción y que tampoco se estropee su color. Dejarlas escurrir y reservar.
Poner a hervir la segunda tanda de espinacas, hojas pequeñas, con poca agua y sal y dejar cocer. Una vez cocidas se escurren bien, si es necesario estrujarlas para que pierdan cuanta más agua mejor. Dejar enfriar y reservar.
El queso de cabra, que lo tendremos refrigerado hasta el momento de usar, lo cortamos a dados groseros, colocándolos en un recipiente que nos permita trabajar la masa. Añadir los piñones y por último las espinacas más cocidas. Mezclarlo todo bien, probamos con un tenedor pero se estropeaban piñones, así que con las manos muy limpias se mezcla bien... Reservar la masa preparada.
Retomamos las hojas grandes de espinacas y con mucho cuidado las extendemos separadas una de otra encima de un paño de cocina y las tapamos con otro paño haciendo una leve presión, a fin de sacarles la máxima humedad. Las colocamos en los huecos de un molde de silicona de bolitas(*), de los que sirven para hacer bombones, vigilando que la nervadura del revés de las hojas quede en la parte interior. Esta operación requiere ir con cuidado que no se rompan.
Con una cuchara de postre distribuir la masa en cada hueco del molde, tapándola con los trozos de hoja sobrante, volteándolas y dándoles la forma esférica que podéis apreciar en la fotografía.
Hasta ahora tenemos los besos de espinacas, pero fríos... Se depositan los besos en un bandeja de horno y se filma para que a la hora de calentarlos no se resequen.
Calentar en el horno y para servirlos nos gusta jugar como si fuese un damero, o como en la foto: un Tres en ralla. Un hilo de aceite de oliva y a comer besos!

Notas:

(*) Se puede usar cualquier otro tipo de molde: financieros, etc.; o sin ellos: haciendo paquetitos manualmente.

Sugerencias:

Ya hemos adelantado que nos ha inspirado unas croquetas que comemos, así que la misma masa, (si queréis matizada con bechamel...) rebozada y frita: unas croquetas!
Se puede versionar de manera vegetariana: substituir el queso de cabra por unas buenas pasas, que el toque dulce también es un puntazo.
El envoltorio que hemos elegido son las propias hojas de espinacas pero si proclamamos imaginación al poder! podemos:

rellenar vol-au-vent
hacer saquitos con masa brick
hacer empanillas con obleas
hojaldrados,...

las limitaciones las ponemos nosotr@s...

Esperamos que a vosotr@s os guste y que a nosotr@s nos premien ;)

Cooking Challenge i una crema d'avellanes

2012-02-10T16:00:00.000+01:00

Ha caigut un mes més i tornem per aquests barris, al calendari abans anaven caient els dies un per un i ara sembla que els fulls que cauen siguin els mensuals.

En aquesta ocasió el repte el va triar la Nuria i versa sobre intoleràncies a aliments, la llista d'aliments que es va donar era tan llarga com un dia sense pa, tant, que vaig decidir ni complicar-me la vida ni fer una despesa en productes específics que valen un colló de mico per després tenir-los morts de risa a la despensa fins a la seva data de caducitat (que no estan els temps per fer despeses balderes i ni molt menys desaprofitar menjar, que no deixa d'ésser immoral!). L'única pega de la recepta és que no es té en compte les al·lèrgies als fruits secs, que som moltes persones que en tenim, i sóc afortunada en no ser-ho a tots ells..., alguna recepta s'havia de presentar que no fos un plat d'aigua..., oi?

Veureu, la meva àvia cuinera, de la que ja he parlat sovint, mai va escriure una recepta ni en tenia cap d'anotada, així que no tinc cap apuntació com es diu a la Terra Alta de les receptes de cuina. Tot el que vaig aprendre d'ella es basa en veure-la feinejant per la cuina: que si ara tallo això, que si ara sofregeixo allò,... i les sensacions gustatives que em proporcionaven les menges que preparava. Així que aquesta crema d'avellanes és una reconstrucció del que jo recordo... pocs ingredients i ben econòmics, com jo recordo la cuina de l'àvia per humil i modesta però ni de bon tros lluny ordinària i sense solta ni volta...

Ingredients:

* 250 mg de llet desnatada (també pot ser aigua o altres tipus de llet: d'ametlles, soja, etc.)
* 100 g d'avellanes de Reus crues (poden ser torrades, però, encara que no es lo mismo, no...)
* 20 g de maicena (o altre espessant compatible amb intoleràncies)
* 40 g de sucre (si us agrada un punt més dolç es pot incrementar a 50 g i per a altres edulcorants tenir en compte les quivalències...)
* 1 pessic de sal

Preparació:

Netejar bé les avellanes i moldre-les, personalment m'agrada que aquesta mòlta sigui grollera. Posar-les en un cassó, afegir el sucre o edulcorant triat, el pessic de sal i la llet o substituiu i que es vagi escalfant a foc suau.

Quan arreca a bullir deixar-ho una estoneta i anar remenant, finalment abocar la maicena o espessidor i sense parar de remenar deixar que la preparació s'espessi.

Retirar del foc i servir-ho en els gots, cassoletes o altres que tingueu destinats per emplatar i deixar refredar.

No us oblideu de visitar les propostes intolerants de:

* Cocinarte

* Cuina per a llaminers

* Dit i Fet

* El olor del café

* Los cerezos en flor

* Quocinando

* Pikerita

* nosaltres

Per Sant Antoni: Borregos de Cardedeu amb Mi-Cuit

2012-01-17T21:00:00.000+01:00

Per bellesa a Poblet,
per borregos, Cardedeu;
per gravats a Can Cornet

De la revista Patufet

Avui és Sant Antoni Abad i no podia faltar una mica d'història al voltant d'aquesta festa que a poc a poc es va recuperant: la benedicció dels animals, els Tres Tombs que van recorrent els pobles de tot Catalunya (enllaçar amb la Festa dels Tres Tombs a Gandesa de l'any passat), les representacions de les tres temptacions que el diable va sotmetre endebades a Sant Antoni mentre ermitava, les dances en lloor del sant. I essent Catalunya tant llaminera, no podia faltar una munió de dolços per festejar la diada: tortells, tortades, borregos,...

Havent nascut i crescut al barri de Sant Andreu, on aquesta festa és ben conservada i mantinguda, no es podia mancar a aquesta cita d'enguany, també amb una mirada cap a la infantesa... Quan passaven les cavallaries per davant de l'escola ens deixaven sortir al carrer mentre els genets i personal de la comitiva ens llançava caramels i confits a mans plenes... i en arribar a casa: borregos per a l'havent dinat... Si volies menjar borregos, en aquells moments, o et desplaçaves a Cardedeu (ara ídem) o en aquest dia també en podies trobar en alguns forns del barri de Sant Andreu (em disculpareu si desconec si també en altres barris de Barcelona...).

Ja he avançat que els borregos de tota la vida ara els trobes a Cardedeu, i n'han fet una especialitat ben reconeguda i que conviu la tradició amb la innovació (trobareu borregos tous, torró de borrego, amb mantega i el anomenat borrego llaminer -una conjunció de borrego amb crema cremada-).

Una dada curiosa que recull el Josep de Menja de Bacallà, literal:

Els borregos, per les herbes que hi porta, tenen virtuts terapèutiques i eren els metges de l’època, que ho receptaven a persones que patien del aparell digestiu, tal és així que els apotecaris i farmàcies venien els borregos com a elixir per tal de fer front els possibles mals d’estómac.

Així que ja ho sabeu, si patiu d'indigestió: borrego al canto! per les propietats carminatives de la matafaluga que porta.

En l'actualitat es troba a forns i pastisseries uns pseudo-borregos, per anomenar-los d'alguna manera, que els vénen com a borregos, però no són de bon tros lluny els de l'especialitat que avui tractem, són tallades de crussant, brioixos, i altres pastes sobrants, que tallen, adoben i fornegen fins a fer-les cruixents, així que seria més apropiat anomenar-los retallons que borregos... LQL dixit! i no és precisament que estem en contra del reciclatge d'aliments, que consti!

Trobareu receptes, material gràfic i curiositats en els enllaços que us relacionem a continuació:

Borregos de Cardedeu (pàgina oficial)
Gastroteca: borregos de Cardedeu
Menja de bacallà

Ens va entrar la dèria creativa i vam raonar que si hi ha foie amb codony, amb torró de xixona, i que sovint el combinen amb dolcet... i inspirats pel magnífic resultat de la combinació de l'anissat en els xoriços farinatos salmantins vam optar per una versió d'aperitiu, aprofitant els beneficis d'una bona ingesta, clar que podia resultar també quelcom incomestible..., però qui no s'arrisca, no pisca :)

Ingredients:

Borregos petits o del tou
Mi-cuit
Sal d'Himalaya

Preparació:

Si opteu pels borregos tous: llescar-los ben fins i torrar-los al forn.

Col·locar el mi-cuit al damunt (aquí trobareu la recepta per fer-lo a casa).

Moldre al damunt una mica de sal d'Himalaya.

Més facilet impossible..., i els resultats són interessants, ja que els borregos no són excessivament dolços i el puntet de matafaluga, hummmm! ;)

*********************

També els podeu sucar en llet:

O acompanyar-los amb un vi dolçet o ratafia, que sembla que és aquest espirituós que millor lliga:

Us deixem amb aquesta postal d'època extreta de la pàgina web de Borregos de Cardedeu:

Cooking Challenge o la Devoció a Santa Tecla

2012-01-10T16:00:00.000+01:00

Bon any nou!!!!!!!! amb molt bon humor i salut, perquè de treballar ja treballem més hores per menys diners...

Ara feia temps que us teníem abandonats..., coses de la life! però tornem per aquí... al repte cookinià...

Aquest cop va de Postres Patronals i com nosaltres li donem tot el Sant Dia a la Tecla, i amb permís dels tarragonins que no s'ofenguin..., ens declarem devots de Santa Tecla, a la que li dedicarem aquest cóc amb cireres, uns versió afruitada del cóc ràpid de les Terres de l'Ebre: gustós i ràpid com un cop de puny...

Dubtàvem entre la tortada, típica en ofrena a Sant Antoni Abad, a Gandesa, o unes galetes en lloor del mateix sant, a base de mel i fruits secs característics de la zona o, també, els bunyols de mel, però ja els vam publicar...

Així que hem tirat milles i pel dret, a través de la invenció i de l'humor i també us oferim uns postres molt característics de la zona, que podeu versionar amb la fruita que més us abelleixi: cireres, pomes, peres, préssecs, etc.

Anem per la recepta! que l'hem d'agrair a la nostra estimada cosina Mª Mercè ;) que té mans de plata i de santa per a les postres!

Ingredients:

4 ous (rovells i clares separades, i aquestes muntades a punt de neu molt fort)
1 iogurt natural (no desnatat)
3 parts de farina (prenem com a referència els envasos del iogurt: aprox. 160 gr de farina de força, però no cal que sigui de força)
2 parts de sucre (aprox. 120-126 gr)
3/4 parts d'oli (de girasol aprox. 89 gr)
1 sobre de llevat químic
1/2 got de mistela o anís sec
Fruita natural al vostre gust
Sucre addicional

Nosaltres també li van afegir:

1 cp de coriandre
1 cp de matafaluga

Preparació:

Es diu que no cal que la massa es faci bona, així que vol dir que no li cal temps de llevar.

Es preescalfa el forn, i com cada forn és un món..., se'ns va dir que a una temperatura de 180º, però com el nostre no va molt catòlic el vam haver de posar a 250º :(

Muntar les clares d'ou a punt de neu molt fort i reservar-les.

Barrejar la resta d'ingredients en una massa homogènia, els rovells no cal batre'ls abans.

Anar barrejant amb compte la clara a punt de neu, suaument, a poc a poc i evitant moviments circulars.

Abocar tota la pastada en un motlle preparat per anar al forn (si és més petit us sortirà més alt el cóc i si es més gran serà més planet...), decorar amb la fruita seleccionada i espolvorejar amb el sucre addicional. Enfornar a mitja alçada o baixa.

Hi ha fruites que queden com més oxidades (poma o pera) i si se li vol donar una capa de lluentor: es barreja una mica d'aigua, sucre i melmelada d'albercoc i es pinzella la fruita.

No tarda gens en coure's!!!!

I si acompanyeu aquest cóc amb un gotet de Vi Dolç del Celler Edetària, que té un 70% de garnatxa fina i un 30% de Cabernet-Sauvignon, us garantim que ballareu la Dansada, la Jota Ebrenca i si cal ens arrancarem per Buleries!!!! Bon Sant Patró!!!!!!!!

Nota:

cp: cullereta de postres

No us oblideu de visitar les propostes patronals de:

* Cocinarte
* Cuina per a llaminers
* Dit i Fet
* El olor del café
* Los cerezos en flor
* Quocinando
* Pikerita
* nosaltres

Cooking Challenge: Casatiello ràpid

2011-10-10T16:00:00.001+02:00

Aquí tornem, com cada mes i convocatòria de les fantàstiques Cooking Challenge. Aquest mes li tocava triar a la gran Quo de Quocinando: Un Casatiello napolità, i com no! ben documentat, però veureu, nosaltres com les cabres, que sempre tiren al monte... hem fet una adaptació entre Charro-germano-napolità i de pim-pam-pum fuego... El forn no ens va gens catòlic i esmerçar tantes hores en la preparació perquè el forn nostre, que té vida pròpia, fes el que li sortís del tete doncs ens feia especialment ràbia, però és que tampoc volíem deixar de provar fortuna... vaja! vessant optimisme pels quatre costats! ;)

La veritat és que ens va sorprendre molt gratament i va desaparèixer en un obrir i tancar d'ulls, tot i que el vam fer petitó, però és d'aquelles receptes que repetirem, de segur, i també us hem de dir que per primer cop hem fet una massa pastada completament a mà, si més no a casa... Diem que és Charro-germano-napolità per les variacions que hem introduït amb els ingredients que l'enriqueixen, el Napolità porta salami del mateix origen, formatge provolone i ou dur, -si no porta ou dur és casatiello, però no napolità-. Nosaltres vam improvitzar una mica: vam posar un magnífic xoriç farinato (Rosa, és en honor a tu!), salsitxa de frankfurt (eps! de la bona!!!!), formatge provolone i ou dur..., i em comptes d'aigua vam fer la massa amb cervesa... BRU-TAAAAAAAAL!

Ens col·loquem el davantal i anem per feina!

Ingredients:

50 g de cervesa
20 g de llevat fresc
100 g de farina de força
12 g d'oli d'oliva
Pessigada de sal

Enriquiment:

Daus de xoriç farinato
Daus de salsitxa de frankfurt
Daus de formatge provolone
1 ou cru

Salmorra de l'acabat final:

Oli
Grapat de sal gruixuda
Aigua

Preparació:

En un bol posar la cervesa, l'oli i el llevat fresc desgrunat i remenar un moment, afegir la farina i el pessic de sal. Amassar-ho dins del bol com fent pessigades, quan la massa comença a tenir una mica de consistència afegir els daus de farinato, frankfurt i provolone, i acabar d'amassar fins que noteu que la consistència de la massa és elàstica.

Posar la massa en el mateix bol al forn, a una temperatura de 50º, durant mitja hora. Passat aquest temps emmollar-ho al gust o la forma desitjada i tornar-lo a posar al forn mitja hora més, a la mateixa temperatura, nosaltres vam usar per emmotllar-ho aquesta mena de safata de fusta que és apta per anar al forn i s'anomena panibois.

Passada l'estona pujar la temperatura del forn per a la cocció, i aquí us diem que nosaltres ho vam haver de posar a 250º, temperatura a dalt i baix (però a la part de dalt tapat amb una safata).

Netejar molt bé l'ou cru i incrust-ho a la massa i acte seguit pintar-ho tot bé amb la salmorra que haureu preparat barrejant els seus ingredients i sacsejant-los força.

Amb el nostre forn vam tardar al voltant dels 45 minuts en coure...

Si es menja calent és diví, es troba el formatge fos!!! però un cop fred també està per llepar-se els bigotis!!! Vinga animeu-vos a tasta'l que us encantarà...

No us oblideu de visitar les propostes de casatiello magnífiques i espaterrants que han preparat les altres CCh:

* Cocinarte
* Cuina per a llaminers
* Dit i Fet
* El olor del café
* Los cerezos en flor
* Quocinando
* Pikerita
* nosaltres

Cooking Challenge: Brunch turístic o per anar al difora?

2011-09-14T16:00:00.000+02:00

Quin dilema!!!! va suscitar l'Elvira quan va proposar aquest repte, i perquè me l'estimo molt que si l'arribo a tenir al davant l'escanyo!!! jajajajaja, no era només una recepta, era tot un brunch!!! jajajajajaja. Vaig estar donant més voltes que el tramvia: que si tomba, que si gira, que si cerco propostes orientals per fer un Dim sum (un alter ego del brunch)... i de cop i volta vaig recordar aquelles tardes de diumenge d'estiu que a casa es resolia amb un berenar sopar, a la fresca i generalment el plat principal consistia amb una cassolada de musclos de roca que el pare havia agafat pel matí a la platja de Sant Pol de Mar, fornit amb una rasqueta i una malla..., i em vaig plantejar: ¿per què no plantejar un brunch lleuger, estival, i que ben bé serviria, si es volguès, per a un bon berenar sopar?

Així que aquesta és la nostra proposta de brunch: agafeu els plànols, unes sabatilles còmodes i unes ulleres de sol, que després de brunchejar visitarem la ciutat ;) que aquí va la refrescant proposta:

Suc de tomàquet amanit, ben fresc

Sembla que fer un suc de tomàquet no revestix cap misteri: pelat i sense pepes: triturat i amanit al gust d'oli, sal i pebre ;)

Continuamos para bingo!

Ous catalano-florentins, al micro ;)

Una base de crema d'espinacs amb la seva betxamel, se li practica un clotet al mig on esclovarem un ou i es sala. Al damunt es ratlla formatge, en aquest cas emmental. Cop de microones: 3 minuts a la potència màxima i es serveix d'immediat amb uns pinyons torrats i unes pansetes hidratades. I apalí! més fàcil no pot ser! que amb aquestes xafogors no tenim ganes de rustir-nos a la cuina ;)

Hi ha qui li posa mantega i també daus de pernil... nosaltres no, tenim més tendència a la versió catalana que a la florentina...

Sardines amb suc...

Us haureu d'esperar una xicona..., però ja entendreu el per què: volem reivindicar la dignitat de l'arengada!

Qui s'estimi més carn en comptes de peix: matambre!

Per veure: vi blanc o aigua ben fresquets...

I per anar acabant que no visitarem la ciutat rodolant com a baconets Tibidabo avall o costes de la Fontcalda en línia recta :(

Iogurt i macedònia de fruites

Fàcil, no?

I com el cos ens demana una mica més de sucre, busquem alguna cosa més dolceta...

Crussants de mantega amb cafè o té...

Aquesta sí que porta complicació! comprar uns bons crussants de mantega! si és que els trobeu..., per sort tinc clissats un parell de llocs a Barna City ;)

No us oblideu de visitar les propostes de brunch magnífiques i espaterrants que han preparat les altres CCh:

* Cocinarte
* Cuina per a llaminers
* Dit i Fet
* El olor del café
* Los cerezos en flor
* Quocinando
* Pikerita
* nosaltres

Panna cotta de xoxolata

2011-08-12T16:00:00.042+02:00

Sabeu, aquesta recepta és una d'aquelles que en algunes ocasions t'entra per la vista i per la boca i és com si haguéssis tingut un flechazo al més pur estil Karina... Doncs... això!

La panna cotta de xoxolata la vam tastar en un restaurant modest però excel·lent que hi ha al cor del barri de Sant Andreu de Barcelona, la taverna Can Roca (Carrer Gran de Sant Andreu 209, tel. 933 465 701). En aquest local, una casa de menjars de tota la vida, no us esforceu en anar un dia a sopar, només obren els migdies feiners i fan un menú amb preu tancat (aproximadament uns 25€) on us podeu ben bé llepar-vos els dits, els de les mans i els dels peus... Et canten els plats i és un gran dilema acabar de triar de coses tan gormandes que ofereixen sense perdre la tradició culinària catalana. En una de les ocasions vam demanar aquesta panna cotta de xoxolata i vétua aquí que la somniàvem!

Com som, a voltes, una mica de reflexos retardats i en moltes ocasions hem demanat si se'ns facilitaria alguna recepta en llocs i que s'hi han negat, en aquesta ocasió ni se'ns va acudir de fer-ho, així que no podem dir que s'hi neguessin, oi? Així que trastejant per la xarxa vam topar amb aquesta recepta de la Trotamundos, i d'aquí al cel, amb patinet, o sense... ;)

Jajajajajajajajaja aquesta entrada ha quedat una mica d'Eva María se fué buscando el sol en la playa... Serà que ara tanquem uns dies el bloc per vacances ;) però us prometem que estarem barrinant noves receptes de cara el setembre...

Us esperem al setembre i us desitgem unes:

Aquí va la recepta:

Ingredients:
 2 cs d’aigua
 2 cc de gelatina en pols
 500 ml de nata líquida
 50 gr de sucre glass
 100 gr de xocolata negra en rajola

Preparació:
Posem en remull la gelatina en l'aigua durant uns cinc minutets i ho guardem.

Fem bocins la xocolata i posem a escalfar, a foc suau, en un casó: la nata, el sucre i la xocolata, fins que bulli, no s'ha de parar de remenar i s'ha de tenir en cura que la xocolata es desfaci paulatinament.

Un cop bull s'enretira del foc i se li afegeix la preparació de la gelatina. Remenar enèrgicament i ja es pot abocar en els gotets, tasses, copes o motlles que hàgiu triat, si empreu motlles untar-los prèviament amb oli o mantega per desmotllar-los fàcilment(*).

Refrigerar durant unes 5 o 6 hores. Si la panna cotta la prepareu d'un dia per l'altre us recomano que un cop ben refrigerat i enfortit ho filmeu...

En el moment de servir, ho podeu decorar com més us agradi, a nosaltres la combinació dels gerds amb la xocolata ens apassiona.

Fàcil, oi?

Notes i suggeriments:
cs: cullerada sopera
cc: culleradeta de cafè
(*) Hi ha qui usa els motlles de silicona i li dóna un toc de congelador per desmotllar millor
 Podeu acompanyar la panna cotta de xocolata amb fruits vermells naturals, deshidratats,...
 Amb melmelades i confitures al gust...
 Amb nata muntada
 Amb virutes de xocolata blanca/negra
 Amb llengües de gat/carquinyolis...
 La Trotamundos també esmenta de fer provatures mentre es desfà la xocolata d'experimentar amb espècies... ;)

****************

Recordatori de l'agenda Terraltina:

* No sabem quan finalitza..., al local LA PRESÓ de Calaceit a les 20h, exposició d'aquarel•les de l'artista gandesana Àngels Cid. Teniu un exemple del seu treball al vostre marge dret... o en aquest encapçalament.

* El dia 13 d'agost, a les 19h al PALAU DEL CASTELLÀ de Gandesa, es donarà la conferència: Orígens de Gandesa. La conferència anirà a càrrec del senyor Joan Serra Saún.

* Els dies 2 i 3 de setembre a Corbera d'Ebre es celebraran les IIes. Jornades de Recreació Històrica de la Guerra Civil. Informació facilitada per La Trinxera.

Si voleu conèixer més a fonts la comarca no us oblideu que la Casa dels Abeuradors us ofereixen unes ofertes d'allotjament irresistibles, mireu aquí! ;)

Les mini ulleres de la Señorita Pepis ;) i suggeriments d'activitats a la Terra Alta i Matarranya

2011-08-05T16:00:00.029+02:00

* Avui 5 d'agost i no sabem quan finalitza..., al local LA PRESÓ de Calaceit a les 20h, inauguració de l'exposició d'aquarel·les de l'artista gandesana Àngels Cid. Teniu un exemple del seu treball al vostre marge dret... o en aquest encapçalament.

* El dia 13 d'agost, a les 19h al PALAU DEL CASTELLÀ de Gandesa, es donarà la conferència: Orígens de Gandesa. La conferència anirà a càrrec del senyor Joan Serra Saún. Podeu veure el cartell al final d'aquesta entrada.

* Els dies 2 i 3 de setembre a Corbera d'Ebre es celebraran les IIes. Jornades de Recreació Històrica de la Guerra Civil. Informació facilitada per La Trinxera i podeu consultar el programa també més a baix.

Si voleu conèixer més a fonts la comarca no us oblideu que la Casa dels Abeuradors us ofereixen unes ofertes d'allotjament irresistibles, mireu aquí! ;)

****************

Com portem la xafogor? nosaltres anem fent i amb moltes ganes de posar-nos en remull com cigrons..., però tot arribarà... ;)

Tenir sempre a casa massa de full i massa de pizza sempre ens pot treure d'un improvist i fer-nos quedar estupendament bé, o no cal d'un improvist per amanir un àpat informal o donar-nos un caprixet en un tancar d'ulls: pastetes salades, pastetes dolces, coca de vidre i altres, etc.

Avui us presentem unes mini ulleretes, en versió dolça i salada, que són molt senzilles i versàtils per combinar sabors. Esperem que us agradin i que gaudiu dels suggeriments ;).

Més endavant us convidarem a "Bosses" i "Sobres", jajajajajaja, y hasta aquí puedo leerrrr...

Ingredients:
# Placa de massa de full
# Ganes de cuinar ;)

Per a la versió dolça:
# Força sucre (la que veieu a la imatge)
# També melmelades de sabors que us agradin, xocolata, etc, fruites naturals, seques o confitades picades...

Per a la versió salada:
# Oli d'alfàbrega ( en aquest cas...)
# Olis aromatizats d'herbes arpmàtiques o espècies al gust, tomàquets secs, ceba deshidratada, anxoves, sobrassada, etc. Tot ben picat.

Preparació:
Posar a preescalfar el forn a 180º, o seguiu les indicacions del proveïdor de la massa de full.

Tallar la massa de full a tires llargues, escapar amb cura els ingredients triats, i donar una passada de corró, primer de llarg a llar i desprès en horitzontal, per respectar el plegat de la massa de full.

De llarg en llarg portar els 2 costats al mig, pincellar amb els ingredients triats de nou i fent un petita pressió amb els dits. Tornar a doblegar cap el centre.

En aquest punt ens agrada refrigerar una mica la massa, ja que per tallar anirà molt millor. Feu tallades de ½ a 1 cm, i aneu-les col·locant a la safata del forn, prou separades entre elles... i pinteu-les lleugerament. Enfornar-les fins que estiguin cuites i daurades.

I ja està! fàcil fàcil!

Notes i suggeriments:
* Useu plaques de massa de full de qualitat, això si és que les compreu i no les feu vosaltres.
* Malgrat us sembli que quan poseu ulleretes a la safata sembla que es desmontin, acabar de recol·locar-les, però sense amoïnar-vos, que amb la cocció elles soles s'inflen i queden molt guapetes.
* Les combinacions són múltiples, i és una invitació a que sigueu creatius/ves, fins i tot són un deliri, en les ulleres dolces, fer-lis un bany de xocolata... ;)

****************

Conill en escabetx suau i olives

2011-07-29T16:00:00.009+02:00

A casa hi ha qui no és gens amant de la carn de conill i molt menys de qualsevol escabetxat, quan es pronuncia la paraula escabext sembre va seguida d'una ganyota de fàstics, però paciència, toca quan toca, que ja és ben poc... Aquesta recepta malgrat els escarafalls per partida doble amb els que em van obsequiar després de sortir de la cuina i anunciar el plat (a lo hecho, pecho... y hoy toca porque toca) va convèncer del tot, és més: VA AGRADAR!!!!

És un plat idoni pels dies d'estiu, es pot prendre fred o tebi, particularment m'agrada més aquesta última opció. L'escabetx és suau-suau i quan vegeu les proporcions entendreu el per què, i us adelanto que les proporcions les vaig trobar en una recepta del Santi Santamaria... Només s'ha de tenir en compte no passar-se de cocció, se us desfaria tota la carn...

I res més, amb una recepta com aquesta bones vacances pels que marxeu i a triomfar a la taula els que restem per aquí donant tombs ;)

Ingredients:
• 1/5 d'oli d'oliva (com sempre recomanem el de la DOP Terra Alta, i si no en teniu qualsevol altre però no escatimeu en un bon oli extra verge...)
• 1/5 de vi blanc (nosaltres el vam posar sec)
• 1/5 de vinagre de xerès (nosaltres vam posar un viagre blanc de la Terra Alta)
• 2/5 d'aigua
• 3 dents d'all
• 1 ceba tendra o porro, al gust
• 1 fulla de llorer
• 1 grapat de pastanagues baby o de les corrents tallades a rodanxes
• sal
• 1 cp de pebre de Sichuan en gra
• 1 grapat d'olives negres, si són mortes: millor
• Espatlles de conill o altres tallades que siguin del vostre gust

Preparació:
És una recepta de preparació com una bufetada... La manera fàcil és posar-ho tot en cru en una cassola de fang, a foc lent i destapat, tenint la precaució que la quantitat de líquid gairebé cobreixi totes les viandes de la cassola, encara que a nosaltres ens agrada enrossir prèviament la ceba...

Notes:
* cp: cullera de postre
* compte amb la sal, com es posen olives negres ja li proporciona una salabror...
* el vi amb el que maridem aquest plat és el mateix amb el que l'hem cuit ;)

The winner is... y alguna satisfacción más... ACTUALIZADO

2011-07-22T20:30:00.014+02:00

Nunca me cansaré de repetir que abrir un blog de cocina fue una de las buenas decisiones que he tomado en la vida: por las satisfacciones que me ha reportado, por la gente maravillosa que he tenido la oportunidad de conocer, por trabajar más codo con codo con algun@ de vosotr@s.

La acogida de estos dos sorteos ha sido tan espectacular como increible, y os aseguro que me hubiese gustado disponer de tantos ejemplares para tod@s y cada un@ de vosotr@s del libro y de plazas del Taller de Fotografía para obsequiaros absolutamente a tod@s, incluso me apena no poder complaceros...

Disculparéis también la tardanza en dar los resultados del sorteo, el disco duro de mi ordenador murió de muerte súbita y he podido recuperar parcialmente información del antiguo ordenador, ahora ya estoy algo tranquila y resignada pero inicialmente el cabreo fue monumental, tanto que mi pelo rizado se alisó de golpe con alisado japonés.

Bien, basta de cháchara y vamos a lo que interesa ;)

Me pondré en contacto con las 5 personas de forma privada para que podáis disfrutar de vuestro obsequio.

A l@s que la suerte no les ha sonreído:

El Taller de Fotografía del mes de septiembre dispone aún de alguna plaza y pronto se abrirá la matriculación del mes de octubre, el precio es realmente ajustado y módico (35 euros, como tomarse un café al día!!!), su pago es completamente seguro a través de la pasarela de Pay-Pal. El curso es on-line y se imparte en 3 idiomas: catalán, castellano e inglés. Hay teoría y sesiones prácticas asequibles incluso para una negada como yo que para encontrar el botón del disparo tengo que consultar el manual de instrucciones de mi cámara... Yo también haré el curso y será un placer compartir con vosotr@s esta experiencia, así que animaros! como tomarse un cafelito diario con amig@s virtuales...

El libro La cuina de la Terra Alta está en catalán y ya se encuentra disponible en algunas librerías de Barcelona, disculpadme pero entre los datos missing del ordenador perdí el correo electrónico donde constaba la lista de librerías, así que mientras la editorial no me reenvía el correo, la única librería que recuerdo a voz de pronto es Les Punxes, así que cuando tenga una información mejor actualizaré la entrada para que se pueda adquirir el libro... El precio del libro es muy razonable: 20 euros, una minucia pensando que han trabajado durante 5 años recopilando cerca de unas 200 recetas, unas pocas conocidas, otras sorprendentes..., y el estudio etnográfico que le precede.

Actualización de librerías dónde poder adquirir el libro en Barcelona:

* Les Puntxes (Roselló 260)
* Cap i Cua (Torrent de l'Olla 99)
* Etcètera (Llull 203)
* Clau de Volta (Passeig Maragall 84)
* Rocaguinarda (Xiprer 13)

Otrosí digo:

Que jurídico ha quedado!

Sabéis que este blog no es proclive a hacer publicidad, no nombra marcas, ni tiendas, ni restaurantes, etc. pero he tenido una experiencia tan maravillosa que la quiero compartir con vosotr@s.

A principios de año asistí a un curso de pan de Daniel Jordà, de La Trinidad Panes Creativos y me entuasiasmó, Daniel Jordà me pareció en aquél momento un hombre campechano, sin tapujos, didáctico y cercano, (tan didáctico que casi podría recitar las recetas que se hicieron, y de memoria!). Pues me reitero y triplico esa primera impresión... Recientemente he visitado su nuevo establecimiento de la Plaça Garrigó 5, en Barcelona, y ha sido un gustazo, he podido ver de primera mano como se trabaja, he amasado bajo la atenta observación didáctica de Daniel Jordà y he degustado sus panes que saben a gloria bendita (por ejemplo: uno de aceitunas verdes y otro de chocolate con naranja confida) que quitan el sentío!

Así que, Daniel: gracias por tu buena acogida, por toda la entrega con la que trabajas y el magnífico equipo que formáis, no perdáis nunca la alegría, la ilusión y la motivación porque como decimos en catalán: la feina ben feta no té fronteres ;)

Si deseáis información detallada de La Trinidad Panes Creativos podéis leer esta magnífica entrada de Mercè.

Aniversarios y sorteos, oiga que me lo quitan de las manos ;)

2011-06-28T23:00:00.007+02:00

Hoy quiero agradecer de una manera muy especial vuestra amistad y vuestro acompañamiento. Para mí hoy es una fecha muy importante, cumplo un lustro, a la vez que hace pocos días mi blog La Quinta de Luculus cumplió 3 años desde que lo abrí. Ha sido un largo recorrido, con sus más y sus menos, con mayor o menor fortuna, pero lo más positivo de todo ha sido CONOCER A GENTE MARAVILLOSA y con la que comparto una pasión: la cocina. Muchísimas gracias a tod@s.

Para celebrarlo se efectuarán DOS SORTEOS:

A través de la opción “Me gusta” de la página en Facebook de La Quinta de Luculus y dejando un comentario en ella:

se sortean 2 PLAZAS para el taller de fotografía de La Cuina per a Llaminers del mes de septiembre:

Una de las plazas es obsequio de Mercè Dalmau de La Cuina per a llaminers, que ha emprendido esta iniciativa recientemente y a petición de muchas amistades, entre ellas nosotros, puesto que sus fotografías y sus estilismos culinarios siempre nos han cautivado y gustado enormente y muchos de nosotr@s queríamos mejorar nuestra fotografía gastronómica, así que ¿qué mejor que alguien nos oriente, asesore y nos haga progresar y mejorar?

El curso es on-line y los materiales estan en tres idiomas: catalán, castellano e inglés, así que no os demoréis porque este viaje de aprendizaje está a punto de comenzar...

El plazo para dejar comentarios en el FB de La Quinta de Luculus es el 15 de julio, y el sorteo se efectuará una vez finalizado este plazo, comunicándose en la misma página y en comunicación privada a l@s 2 afortunad@s.

A por el segundo sorteo!

El segundo sorteo es a través de esta entrada y dejando un comentario, con constancia de la identificación de la persona y modo de ponerse en contacto. Se sortean tres ejemplares, gentileza de la Editorial Batak, del libro: La cuina de la Terra Alta, un recopilatorio que recoge cerca de 200 recetas de carácter tradicional de la zona y de un valor etnográfico muy importante.

El plazo para poder dejar comentarios también es hasta el 15 de julio y se publicará y comunicarà a l@s tres ganadores.

No me enrollo más solo desear que participéis gustosamente y mucha suerte!!! No os demoréis!!!! que me lo quitan de las manos ;)