La república de mis delirios

Rafael Lechowski - 36500 Dias

noreply@blogger.com (Nekso) — Sun, 13 Jan 2008 22:03:00 +0000

Oh dios me estoy matando, bebiendo y fumando
engañando al tiempo para soñar despierto y morir soñando

Apenas veo el cielo con el humo de las fabricas
ni oigo a mi conciencia con el ruido de las máquinas
pero se lo que hay bajo esas gafas de sol en diciembre
problemas y una mujer que no se defiende
todavía no ha amanecido ni nada parecido
pero un ángel aguarda en la parada del bús para traer algo a su nido

Puedo creerme dios si escribo un nuevo verso
pero dime quien soy yo en proporción al universo
y así descendí de la nube en la que vivía
y aprendí que para mi la rutina no es monotonía

Vivo en un mundo en el que la libertad tiene precio
procura que tus palabras sean mejores que el silencio
y cuando mi alma esta negra y nada me alegra tía
no hay lágrima en mis ojos pero lloro todos los días

mi canto es de dolor como el de un pájaro enjaulado
apenas distingo el olor desde aquí al parque de al lado
era mas feliz cuando era un crío ignorante
ya, bueno como todos pero ya no todo es como antes

Sé que mi defecto es pasajero
pero también se que no vivir para siempre representa al mundo entero
y somos héroes de la clase obrera el villano es el tiempo
esclavo laboral al borde del aburrimiento

soy un alquimista mortal sin miedo a la muerte
escribo versos de oro cuando muera vendré a verte
desde el infierno terrenal hasta mi cielo subterráneo
planeo a ras del océano sin temor a hacerme daño

Mi musa es una brisa de humo gris
represento al mundo entero pero solo creo en mi

Poeta y dramaturgo, taciturno de la urbe
dibujando nubes de humo con los dos dedos en V

el sol se precipita sobre el horizonte
una nueva cita con mi musa y no se donde

educad a los niños para no castigar a los hombres
comprometido con el arte pobre diablo muerto de hambre
para ver el arco iris has de soportar la lluvia
y yo siempre torturandome para ver si algo me alivia
v gritame grita miel gritame vuelvo a mi cripta
el tic tac dicta.

www.flowklorikos.es/ d'aquí et pots descarregar aquest track de forma totalment legal.

Trainspotting

noreply@blogger.com (Nekso) — Tue, 27 Nov 2007 21:48:00 +0000

"Elige la vida, elige un empleo, elige una carrera, elige una familia, elige un televisor grande que te cagas, elige lavadoras, coches, equipos de compactdisc y abrelatas eléctricos. Elige la sal, colesterol bajo y seguros dentales, elige pagar hipotecas a interés fijo, elige un piso piloto, elige a tus amigos. Elige ropa deportiva y maletas a juego, elige pagar a plazos un traje de marca en una amplia gama de putos tejidos, elige el bricolaje y pregúntate quien coño eres los domingos por la mañana, elige sentarte en el sofá a ver tele-concursos que embotan la mente y aplastan el espíritu, mientras llenas tu boca de puta comida basura, elige pudrirte de viejo, cagandote y meandote encima, en un asilo miserable, siendo una carga para los niñatos egoistas y hechos polvo que has engendrado para reemplazarte, elige tu futuro, elige la vida. Pero ¿Porque iba yo a querer hacer algo así? Yo elegí no elegir la vida, yo elegi otra cosa. ¿Y las razones?, ¡no hay razones! ¿Quien necesita razones cuando tienes heroína?"

Cap aquí i cap allà

noreply@blogger.com (Nekso) — Sat, 24 Nov 2007 11:55:00 +0000

Ganes de sentir una col·lectivitat a un tren cap a Barcelona, d'amagar-me al meu món per uns moments amb un mai, de travessar aceres plenes d'estranys i creuar les mirades per un segon de les nostres vides, compartir plaers, veure edificis que els hi agreeixes una sombra a l'estiu i et refugien del vent a l'hivern. Anar a un bar a comentar ancedotes amb coleges de tota la vida, acabar abraçant les faroles dels carrers, donant salts d'ignocencia i rient com si s'acabes el món. Tot contrastat entre llums subliminals de carrers que guarden històries i records, d'una memoria historica d'un dia a dia, de gent normal, desconeguts que mai formarant part de la meva o la teva vida. Pujar a un pis vell, mal il·luminat amb mobles antics i mal combinats, que els hi agafes l'empatia amb el temps i amb tot el que has viscut allà. Un sofà dur on moltes vegades he dormit i una tele que comptades vegades es veu amb color. Baixar a respirar l'esencia de l'asfalt mentres traveses passos de zebra, amb la música posada, per anar a pillar un keebap al costat de casa. On res és el que semble i tot queda sote una mirada d'admiració. I LOVE BCN

fotos extretes de www.fotolog.com/barcelona

Reflexions

noreply@blogger.com (Fox) — Thu, 22 Nov 2007 20:46:00 +0000

Avegades et posses a pensar sobre coses, sobre la vida, sobre tu mateix, sobre el que aries de fer segons els teus principis, i et dones compte que per molt que pensis que ets diferent, no ho ets. Tots ens regim sobre un mateix esquema, marcat per la societat. Que si em de tenir una feina, una familia, una casa... No as pensat mai en intentar tenir una vida fora daquest bloc? Jo crec que el primer pas per escapar és questionar-se les coses que fas, preguntat-ho, encara que acavis fent-les o no. Per exemple donar bona imatge, per que as de semblar simpatic devant de una persona en la qual no tens cap interes? o una persona que no as vist en la teva vida. Preguntet per les parelles, per la vida familar. Ara la gent viu tota a casa seva, familes de 1, 2, 3, 4 o 5 persones, tant dolent seria viure en comunitat? Per un extrem tenim les families de 5 fills on la mare es la unica que neteja, o families de dos persones (mare i fill per exemple) que viuen en una casa enorme, i per laltre tenim una fabrica avandonada on un grup de persones s'han posat a viure, reaprofitant el lloc, compartint esfors, sous i convivencia.
Qui són els que escapen al monopoli? són els yonkis i els bagavuns. Ells no tenen un estatus que mantenir, ni una feina, ni una familia, ni preocupassions... viuen lliures. I no estan tan apartats, per exemple si existeix un Deu, segur que el moment en que n'estas més aprop és despres de una dosis.

Un principi seria trobar una alre forma de fer les coses, sortir de festa, que es fa? beure, i quan més beus més bé se suposa que t'ho passes. Jo estic segur que hi han d'aver altres formes, el problema és que no les se.

Seguirem buscant.

El colega que sempre ha estat allà

noreply@blogger.com (Nekso) — Wed, 21 Nov 2007 11:54:00 +0000

No tinc formes, i no em sento culpable ni tampoc menys persona. Quan fan algo per mi no sé agreir-ho com és degut, ni moltes vegades demostrar el meu afecte en vers persones o conceptes que són molt més que un simple rostre o una paraula que semble buida de significat. Avui vull donar gràcies en Quim, perquè és el colega que sempre ha estat allà. Si mai he sigut un cabrón, ho sento. Hem compartit rallazos, converses kilometriques o nits de festa. Els dos ens hem menjat una rutina i diumenges depressius. També has aguantat un marde de les meves paranoies i les parodies d'una rutina que moltes vegades em crema i m'irrita. Som diferents però tenim un odi col·lectiu, empatia i moments per recordar. Suposu que podria ser un escrit bastant més profunt recordant moments que mai quedaran escrits però tu ja els deus recordar.

Sempre buit

noreply@blogger.com (Nekso) — Tue, 20 Nov 2007 13:36:00 +0000

Un treball i obligacions submarigides sote el color de l'empatia, d'un cel ensisat per fum i sinceritat. Un dolor que arrosega els anys i una etapa d'un gris egocentric, una tardor parmanent amb prats verds i un metro ple de persones en situacions similars a les meves. Una infancia de despreucupacions, una adolecencia de realisme i un colega que sempre esta allà.

"En una mano tengo el Sol y en la otra la Luna,
la ciudad es mia ya, pero a estas horas no doy una.
Con el corazón en obras y la polla bajo cero vuelvo a casa,
y el puto 32 no pasa... MIERDA!"

Mierda - Kase.O

Volar i respirar nits d'hivern

noreply@blogger.com (Nekso) — Mon, 12 Nov 2007 18:41:00 +0000

Ombres, gent, sominis i mars d'ambicions. Carrers banyats pel fred i il·luminats per uniformes faroles. Problemes, histories, amors i anecdotes soterrades en rostres inexpresius. Fum i aire transformant sensacions, un camí borrós, un futur incert i paraules de vells poetes. El sentiment i el moment precís, amor a l'art i calades de plaer. Respecte per un passat i dubtes de futur. Formes que es defineixen, asfalt i pisos que intimiden pero que amb el temps t'acostumes a les seves formes amb sombrejats timids en nits d'hivern. Sentiments per segon i andanes que enbruixen del més jove i ignorant, al més vell i sabi. Noies que caminen elegancia i es perfumen estil. Homes grans que fumen, els que potser seran els seus últims cigarros i infants que només entenen la inconcencia.

Ja són aqui!

noreply@blogger.com (Fox) — Thu, 08 Nov 2007 20:33:00 +0000

Per fi ja m'han arribat els CDs de Ubuntu que vaig demanara mitjans de Octubre. Aquesta gent apart de no cobrar-te res per la seva feina, de pagar els servidors des don et pots baixar gratuitament el SO, quan surt una nova versó (cada 6 messos) hi ha una promoció on pots demanar que t'enviin els CDs a casa (també gratis) i avui m'han arrivat!! La veritat es que no els donare molta utilitat de moment però em fa vastanta ilusió : )... He denabat un disc per 32 bits (el meu ordinador actual) i un altre per 64 bits pel portatil que avui mateix he encarregat. Un MacBook amb un prossesador core 2 duo a 2.2 GHz 2 Gb de ram i el SO Mac OS X Lepord (resent sortit del forn).
Podriem dir que avui es un dia de ilucio (millor que nadal i tot). Esperem que dema vagi pel mateix camí.
Os deixo unes fotos per demostrar-ho =P

Una de les millors coses són les enganxines xD. En tinc 4 però encara no he decidit on les possare, suposo que almenos una al cotxe.

I ja ho saveu, qualsevol interesat ens sortir de l'imperialisme de Microsoft que m'avisi! Ubuntu és molt senzill, com diuen ells "Linux for human beings" (linux per sers humans) no cal ser cap expert.

Aprofito aquesta emoció per reactivarme en el blog, ja que ara feia vastant temps que no postejava... Suposo que en part vas ser pel rotllo "No tant diferents/El que queda de nosaltres".

TRAE ESE RON - VIOLADORES DEL VERSO

noreply@blogger.com (Nekso) — Tue, 06 Nov 2007 20:27:00 +0000

"Cada vez más sordo, cada vez más loco,
tampoco estoy roto pero por poco,
cada vez más solo, y cada vez más triste,
cada vez más cadáver ¿quién coño resiste?
trae ese ron es la canción."

Trae ese ron - Violadores del Verso

Moments negres

noreply@blogger.com (Nekso) — Tue, 06 Nov 2007 17:46:00 +0000

Hi ha moments negres a la vida que són frases rotundes com les de Xhelazz o Nas, que no hi ha volta de full. A vegades tot s'acumula i res és el que vols, però tampoc res vols que sigui, un sentiment d'impotencia o ràbia seria la millor frase que es pot escriure. Llocs plens de gent buida i cantonades de carrers que amagen màgia. No sé si són males calades que dones a la vida o és ella la que et va consumint a tu, tot amagat darrera nits d'hivern i deliris d'un millor demà. El Hip Hop ha mort i jo també li tiro una rosa negra.

"Se me consume la vida como un cigarro fumado,
Por un empedernido fumador de tabaco y con el viento de lado.
Luego a cenizas, a eso se resume todo,
El hombre, es un Nobel o un Camel, o un Marlboro"

Alergia - Violadores del Verso

Barcelona

noreply@blogger.com (Nekso) — Sun, 28 Oct 2007 12:58:00 +0000

www.fotolog.net/barcelona

...

noreply@blogger.com (Nekso) — Sat, 27 Oct 2007 13:16:00 +0000

¿Llibertat entre parets?

"Mueven las manos los que se despiden
yo no escribo letras las letras me escriben
me dibuan ahí estoy sentao
pensando en yo que se, siempre con botines
mirando hacia esa esquina que era un cine, ahora un supermercao,
esquivando, odio en los ojos del que pasa
piensa que enseñándome los dientes defiende su casa
tengo 27 ya y empiezo a asimilarlo,
vivo entre muros y lo más duro es no poder cambiarlo,
salgo...en mi cabeza siempre una canción
intento recordarla y no me sale, puta entonación!!
si es que no valgo, como tu relacción."

¿Merece la pena? - Tote King

Promesas del este

noreply@blogger.com (Nekso) — Mon, 22 Oct 2007 16:46:00 +0000

Una biografia col·lectiva

noreply@blogger.com (Nekso) — Mon, 15 Oct 2007 19:42:00 +0000

Ara estava donant una volta pel myspace, mirant pàgines de grups nous i artistes. Els quals quals la mejoria tenen una part dedicada a la seva biografia i la veritat m'encanta llegir biografies, la meva lectura preferida a curt plaç. Gent diferent a tu, però que ha viscut el mateix que vius tu, parcs amb coleges, el bàsquet d'estiu o les festes de litrones i pistos. Les relacions que relaten amb gent que ara tenen oblidada, però que havien tingut una gran importancia a la seva vida. T'expliquen un abans desde un present, els seu punts de vista d'aquells anys que s'han anat desprenen com abres de fulla caduca, deixant un rastre entre molts altres. Perquè tots som pressos de la rutina i esclaus del temps, començant per l'obrer, passant per l'adolacent ple d'ambicions i acabant per l'actriu porno més orgollosa de la seva professió.

Piropos de obrero, con tol derecho del mundo invaden las calles
Inquietan la mentes de parejas dejás pa que tengan detalles,
dejad que subraye, no hay mejoras,
dos años de relación, se lo lleva otro en dos horas
El desencanto, el pelo blanco,
si yo no se la fecha, ¿por que saben mi santo?, no sepas tanto ...
el odio es como el agua, llega a todas las costas
y los sentimientos son tapones que se pasan de rosca.

Estamos rallados (con Tote King) - Xhelazz

Cuentan historias de dominación...

noreply@blogger.com (Nekso) — Sat, 06 Oct 2007 20:12:00 +0000

Ara l'egocentrisme s'escriu en codi binari, la soletat de molts és ofegada en ampolles de ron i whisky entre grans múltituds de persones, diuen que tot queda entre fum, que les petgades s'esborren quan el mar puja, que els escriptors són simples empresaris i que les ciutat s'expira un aire de desencant, de històries de carrers, barris i persones que viuen el mateix que tu i que el del costat. Uns defensen que la filòsofia és la ciencia més exacte, altres diuen que no ens ha demostarat res i que els números amagen la veritat. Viure entre ciencia, pol·len de ganja i un boli bic ja és un clàssic, no existeix la persona més normal o el deliri menys dement, simplement són fragments de vides com la teva.

¿A nadie como a ti? no lo juro
aunque un lleve un “siempre” tatuado con todo el orgullo del mundo
volví a fumar por nerviosismos
ahora bebo el doble porque solo así estoy bien conmigo mismo.
Este corazón vaga libre y errante
sin ganas de compartirlo con nadie
ahora soy tristemente feliz como antes
y ya me canse de tanto llorar porque llegué a deshidratarme...
Me odio a mi mismo porque reparto tanto amor
que no me queda ni para mi... y solo siento dolor
A mí alrededor solo veo sombras...
mi mundo entero es un hotel con vistas a una fosa...
No distingo a las personas y oigo voces en mi interior
que dicen que dejarlo todo es la solución

Hamor (con Hate) - Xhelazz

Relat en castellà 1

noreply@blogger.com (Nekso) — Mon, 01 Oct 2007 21:19:00 +0000

Me lo digiero y sentí como si todo con lo que creía fuese de papel y cartón, como si ese sentimiento, ese amor y esas mareas de afecto que yo había intentado mostrar hacia ello fusen papel mojado, un eterno vacío quedo en mi yo, un vacío que no se llena con cariño, ni material. La cosa con la que presumía la gente, la fluidez, la armonía, la competición, todo quedo como un corazón maldito sin repuesto, la cicatriz de la caída de un niño y un día nostálgico en pleno sol… “Los reyes son los padres” que resonaba con eco en mi cabeza aquella noche, el parpadeo de la luz del video acompañado de una dulce melodía de Beethoven, las estrellas que no se distinguían por la contaminación lumínica y en aquellos momentos mi mejor compañía hubiera sido la soledad…

Un record a cada sinfonia

noreply@blogger.com (Nekso) — Sun, 30 Sep 2007 13:51:00 +0000

Moltes vegades m'he plantejat que és el que té la música que m'atraigi, quin al·licient em motiva a escoltar-la, si jo de vegades la flipo en coses que molts del meus amics es queden sorpresos que m'agradin. Música monòtona? Bueno, jo sóc una persona de rutina diaria, d'algo la tinc d'acompanyar, ara la música ja s'ha convertit en una caixa de records, deixant apart altres coses, perquè últimament escolto alguna cançó que fa més de un parell de mesos que no escolto i em transmet la sensació de l'últim cop que la vagi escoltar, incluient el que pensava, em preocupava o simplement les ambicions d'aquell moment, el meu estat animic...

Lletra Rapsusklei

noreply@blogger.com (Nekso) — Sun, 23 Sep 2007 21:31:00 +0000

En honor a l'actuació que em vaig perdre divendres, perquè vaig arribar tard i em fa molta ràbia.

Te escribo desde el sur del sentimiento,

y del norte del afan por tener luz en este oscuro sufrimiento,
de nuestra azul,
de nuestra soledad alegre,
tambien de nuestro verde,
y de nuestro blanco,
desde el color de la libertad,
del sentimiento de que te una puta vez,
el mundo tenga paz,tenga paz
levantad el hacha de guerra de la bondad,
y que le den por culo a ...,
por eso cuando solamente quede la esperanza,
y la suficiente confianza,
con mi verdadera hiphop alianza,
caeran las estrellas de los cielos,
caeran y me veran con estos pelos,
da igual,soy Don Diego y mi estilo no es ragga tanga,
aunque adoro al dancehall,
y ver a mujeres de pachanga,
bailando y fumando ganja,
mi corazon se acelera,
y mi temperatura sube cuando mueve tus caderas,
tengo un porro en la palma,
y en el almacen del alma,
todo va con calma,
soy el albañil del alba,
y construllo a mansalva,
la salvacion del karma,
el alma en la palabra ...

Una nova etapa

noreply@blogger.com (Nekso) — Wed, 12 Sep 2007 16:44:00 +0000

Fa més de 10 anys que quan s'acaba l'estiu faig el mateix, el primer dia de cole, m'aixeco agafo el bus i en dos minuts sóc a l'institut, sempre la mateixa gent, les mateixes parets i les mateixes ideas em rodejen. Aquest any la cosa canviara i la veritat es que m'en alegro del canvi, aires diferents; espero posar-me a estudiar fort, encara que la meva mandre ningu me la treu i sempre deixes una petita nostalgia per la gent amb la que has crescut... Encara que els camins i els interessos s'hagin saparat fa temps, sé que amb aquesta gent mai aniré a fer una birra de gran recordant vells moments, només ens veurem amb les presses pel carrer ens mirarem i recordarem els moments en que ens hem vist creixre, mai no deixara de ser una relació minimament formal.

Un futur com a mar de dubtes i lo més semblant a hàbit és aixecar-me a les 2 del migdia, cosa que no diu res massa bo de mi... Perqué ara faré un canvi de rutina important...

Back again - Dilated Peoples

noreply@blogger.com (Nekso) — Wed, 12 Sep 2007 14:35:00 +0000

"Like I ain't smoke weed no more (what?) but ain't smokin no less (ha!)"

Chacho Brodas - Gipsy Woman

noreply@blogger.com (Nekso) — Sat, 01 Sep 2007 12:55:00 +0000

Xhelazz, El soñador elegido

noreply@blogger.com (Nekso) — Sat, 01 Sep 2007 10:17:00 +0000

Trucs mentals de jedi

noreply@blogger.com (Nekso) — Mon, 27 Aug 2007 12:13:00 +0000

Perquè ja sabem que no és bo jugar a basquet després d'haver fet un peta i recuperar forçes amb sangria en comptes d'aigüa, que per moltes vegades que el meu pare m'hagi dit que el vi fa sang, sé que no és veritat. Sé que la por és algo irracional però és algo útil i que si portes el movil a la butxaca pots perdre fertilitat. Són conceptes de la vida, jo en sóc un altre d'ells. Jo sempre he pensat que el més important de la vida és poder tirar ser el que realment vols ser, que les introduccions rares i sense massa sentit són un bon començament per un post. Sempre he sigut una persona rara, sóc de rallar-me fàcilment, sóc dels de "Ara! Ja!" i prefereixo humor intel·ligent com el de l'Andreu abans que humoristes de la transisió dels que surten a TV1. El post es diu trucs mentals de jedi perquè he volgut fer una simple pluja de ideas o "Brainstorming".

Aquellos tiempos perdidos

noreply@blogger.com (Nekso) — Sat, 25 Aug 2007 14:39:00 +0000

"El objeto de esta misiva es la de reivindicar a una generación, la de todos aquellos que nacimos en los 80 (año arriba, año abajo), la de los que estamos currando de algo que nuestros padres ni podían soñar, la que vemos que el piso que compraron nuestros padres ahora vale 20 o 30 veces más, la de los que estaremos pagando nuestra vivienda hasta los 50 años. Nosotros no estuvimos en la Guerra Civil, ni en mayo del 68, ni corrimos delante de los grises, no votamos la Constitución y nuestra memoria histórica comienza con el Mundial de España 82 y el Naranjito. Aunque no nacimos en una dictadura, siempre hemos tenido una conciencia democrática y la serie Cuéntame nos parece que es una mierda y que hace apología del franquismo."

Aquí deixo un text reflecsiu sobre tot el que hem perdut, aquella escencia que vam deixar enrrera i que no crec que mai més torni amb nosaltres.

Coses a disfrutar

noreply@blogger.com (Ferran) — Wed, 22 Aug 2007 21:44:00 +0000

Disfrutar és compendre la vida sempre de maneres diferents. Buscar maneres de disfrutar això és el em que mou, de petit era el típic viciat a playmobil, després van ser series de tele com bola de darc, els partidillos de basket amb els amics, he descobert els mangas o llibres que m'han posat la pell de gallina, també les primeres borratxeres o fer alguns mais amb els coleges mentres escoltes música, fer un cigarro de tant en tant despres de haver dinat molt, jugar a la consola a quatre mandos, el rap potser la meva gran passió perquè cada cop que conec un artista bo és coneixre un món per mi, és el plaer de posar múscia pels altres lo que em motiva a fer de dj, fer una música o un escrit reconfortant amb tu mateix, menja gelat a la gioconda, compartir l'aire amb mils de persones al metro, inspirar soletat de tant en tant, veure concerts plens de gent, comprar algo per lo que has estalviat, coneixre gent, si són noies millor, i moltes altres coses, en fi respirar els plaers de la vida...

"Un tal llamado incosciente te ayuda a guiarte...
la luna creciente el mundo menguante,
y tu mintiendote a tu mismo con el no me pasa nada,
tan solo necesito otra calada..."

Rapsuskeli - Otra kalada