LA VINOTECA DEL REBOST

CABRA AL QUADRAT

2011-12-19T07:38:00.000-08:00

El passat divendres 2 de desembre, la Vinoteca del Rebost va oferir la última activitat d’aquest any. En aquesta ocasió es va tractar d’una presentació maridatge de dos productors de l’Alt Camp. Per una banda dels vins del celler Mas Vicenç de Cabra del Camp i per l’altra banda de la formatgeria artesana de Mont-ral que elabora amb llet de cabra.

Mas Vicenç és un celler amb una consolidada trajectòria en l’elaboració de vins i en activitats enoturístiques a la nostra comarca. Però ara ha començat una nova etapa o una re-evolució de la tradició Vinícola com li agrada anomenar-la al seu enòleg Vicenç Ferré. Per l’ocasió va presentar el nou vi “El Terrat 2011” un vi blanc jove elaborat amb macabeu i muscat amb una etiqueta molt atractiva i innovadora. També es van tastar tota la seva gamma de vins: negre jove, blanc criança, negre criança i el seu vi dolç “vi del vent” que també va estrenar etiqueta a la última edició de la fira del vent el passat octubre. Pròximament, tots els vins canviaran la seva imatge a mida que vagin sortint les noves anyades al mercat.

El boc de Mont-ral és una formatgeria artesana on la vallenca Raquel Reche elabora els seus formatges de forma artesana, fins a quinze tipus diferents que vol anar augmentant. També a partir del mes de gener oferirà visites a les seves noves instal·lacions al poble de Mont-ral. De la mà de la Raques es van poden degustar alguns dels formatges que elabora: Formatge de tovalló, Garrotxa semisec, Garrotxa al pebre, Formatge curat a l'oli i el Formatge molt vell. Tots els assistent van provar cada vi amb tots els formatges per a decidir quins lligaven millor. Sens dubte va resultar una experiència molt interessant on es van poder trencar alguns tòpics com el de que el vi negre és el millor maridatge per a qualsevol formatge.

Tast de Caves Duran

2011-12-02T04:41:00.000-08:00

El passat divendres 25 de novembre es va realitzar una nova presentació de caves a la Vinoteca del Rebost. La xerrada va anar a càrrec del Ricàrd Tenorio, sommelier de les caves Duran de Castellví de Rosanes al Penedés. Aquest tast dirigit va ser una bona oportunitat per endinsar-se al món dels caves de qualitat i aprendre de la mà d'un professional del sector tot passant una bona estona.

Caves Duran és el projecte del jove Ramon Canals que formant part d’una nissaga de cavistes del Penedés, caves Canals i Canals, va decidir encetar una nova etapa amb l’elaboració d’uns caves únics que només es poden trobar en les millor tendes especialitzades i restaurants. La seva filosofia és crear exclusivament caves d'anyada Gran Reserva d'alta gamma, de cupatges innovadors i moderns, amb vinyes situades al terroir del Penedès.

Es va tastar tota la seva gamma més el buc insígnia de la cava Canals i Canals:

Ramon Canals i Canals reserva limitada: Macabeu, xarel.lo i parellada amb 36 mesos de criança. Un cava molt clàssic aromàticament, subtil i amb notes a pa torrat. En boca és molt sec i ben estructurat.

Gran Reserva brut 2007, Xarel.lo, macabeu, chardonnay i pinot noir amb més de 36 mesos de criança. Molt intens i afruitat, degut a l'aportació del pinot. Trobem aromes de fruita amb os i vermella. En boca és molt agradable, de pas afruitat i cremós amb final llarg.

Gran Reserva 2006, Xarel.lo , Macabeu i chardonnay amb una criança de mes de 36 mesos. D'aromes més suaus que el seu germà brut nature però amb una boca més voluminosa i viva.

Rosé Gran Reserva 2007 Brut , Pinot noir i trepat amb 42 mesos de criança. Probablement és el cava rosat amb més criança del Penedès. De color rosat molt viu, nas fragant i afruitat, en boca és dens i amb un toc vinós.

5V Grnqa Reserva Barrica 2007 Brut, Xarel.lo, macabeu, chardonnay i pinot noir criat parcialment en bota. En nas és molt aromàtic i complexe amb notes de pastisseria, gerds, flors, regalèssia...no acabariem. En boca presenta una estructura de bombolla molt cremosa i amb un pas i final sabrosos.

CARTOIXÀ MARÍ; CELLER SICUS

2011-11-24T03:54:00.000-08:00

siccus m ( femení sicca , neutre siccum ); primera / segona declinació: sec, sobri, assedegat.

Sicus, terrers mediterranis és el projecte d’un jove viticultor, l’Eduard Pié. El celler es troba als baixos d’una casa Pairal del s. XVIII on s’havia estat elaborant vins de les vinyes familiars des de fa més de 100 anys a Bonastre (Baix Penedès). L’Eduard que ja hi vinificava des dels 16 anys, va voler formar-se tan a nivell tècnic amb el grau superior d’enologia a Espiells, així com a sommelier per a tenir una visió global del vi. Amb aquesta sòlida base es va animar a reformar el celler familiar que sols elaborava vins a doll per a encetar una nova etapa amb vins embotellats sota la marca “Sicus”, reflexa del terrer sec d’on han nascut.

Bonastre es troba a uns 5 quilometres del mar en una petita vall encerclada pels contraforts del massís de Bonastre. La vinya rep una clara influència marítima amb marcada per l’efecte refrescant de la muntanya. Rep una bona insol.lació així com un important contrast tèrmic. Antigament al municipi s’hi explotaven mines de ferro, de plom argentífer, pedreres calcàries i de guix que son els principals components dels seus sòls que també marquen la seva empremta en els vins. La família conrea les seves 4 ha de vinya en ecològic, tot i que no ho posen a l’etiqueta. Les varietats que cultiven de moment son cartoixà (xarel·lo), monastrell, macabeu i merlot. Encara que estan reempaltant els ceps de merlot amb altres varietats més mediterrànies com el cartoixà marí i la malvasia de Sitges.

Els vins que han tret al mercat son un merlot criança, un cartoixà marí (xarel·lo vermell) i un vi dolç natural de cartoixà amb 380g/l de sucre.

raïms de cartoixà marí- foto Eduard Pié

El cartoixà marí és una mutació de la varietat xarel·lo que es caracteritza per la coloració vermellenca del raïm només quan ha rebut una bona insol.lació. Per això és molt important despampolar el cep perquè les fulles no facin ombra als gotims. El raïms d’aquesta varietat de moment provenen de la vinya d’un amic del municipi veí de Bràfim, tot i que aviat podrà elaborar els que ha reempaltat.

El cartoixà marí necessita una vinificació especial amb una maceració pel·licular d’unes 45 hores a 3ºC per que tant el color de pell de ceba com els aromes de la pell arribin al vi. A més per a donar-li més complexitat i cos, després de la fermentació fa un treball de les lies durant unes 4 o 5 setmanes al dipòsit d’inoxidable.

SICUS CARTOIXÀ MARÍ 2010

Celler: Sicus Terrers Mediterranis

Zona: Bonastre (Baix Penedès)

Tipus: vi blanc jove

Varietats: cartoixà marí (xarel.lo vermell)

Tast: podríem dir que és un vi blanc amb una lleugera coloració de pell de ceba que el fa molt atractiu i amb una bona presència de llàgrima pels 12 graus que te. En nas és fragant, molt net i delicat, amb notes cítriques de caramel de mandarina, flors blanques i de garriga, avellana i pebre blanc. En boca és llaminer, amb el cos i estructura pròpies de la xarel·lo. Fresc, untuós i de final sec que invita a seguir bevent.

Article publicat a VADEVI

III Master Class Whiskys de Malta

2011-11-11T08:36:00.000-08:00

El passat dimecres 9 de novembre es va realitzar una Master Class sobre whiskys a la Vinoteca del Rebost. La xerrada va anar a càrrec de la Susan Colville, Regional Brand Ambassador de Wemys Malts, que va venir expressament des d’Escòcia només aquesta setmana per a donar a conèixer els seus whiskys ens uns pocs punts de Catalunya i entre ells a Valls.

Aquest tast dirigit va ser una oportunitat única per endinsar-se al món del whisky i aprendre de la mà d'una autèntica professional del sector, de fet, la Susan va ser la guanyadora de l’últim premi de Young Whisky Ambassedour of 2011 que premia als millors experts a nivell internacional.

Wemyss Malts és una embotelladora independent de Blended Malt Scotch Whisky que es dedica a buscar els millors maltes de les diferents destil·leries d’Escòcia per a mesclar-los i obtenir whiskys molt especials.

A Escòcia ens podem trobar tres tipus de whiskys que no s’han de confondre entre si. Per una banda estarien els “Blended Scotch Whisky” que son barreja de whiskys de malta i de gra i que s’acostumen a beure combinats amb altres begudes (JB, Ballantine’s...). Després tenim el “Single Malt Scotch Whisky” que son maltes provinent d’una sola destileria (The Macallan, Glenrothes...) i finalment tenim els “Blended Malt Scotch Whisky” que son maltes provinents de diverses destil.leries (Wemyss, Michel Couvreur...).

Es va tastar una selecció d’interessants whiskys tot acabant amb un gintònic:

Speyside "Smooth Gentleman" 8 anys: obtingut a partir dels whiskys de 16 destil·leries de la zona de Speyside i com indica el seu nom és molt suau i elegant, amb aromes afruitats i florals.

2. Highland "Spice King" 8 anys: amb una meitat provinent de la mescla de 15 destil·leries de la zona de Highlands més una meitat provinent de la destil·leria Talisker de la illa d’Skye. S’anomena Spice King precisament per les seves aromes especiades amb uns tocs salins i de turba.

3. Islay "Peat Chimney" 8 anys: una meitat prové de destil·leries d’Islay mentres que la resta de la barreja és originaria de Highlands per a suavitzar el whisky i evitar que les aromes de turba (peat) predominin massa.

4. Clynelish 1997 "Vanilla Summer", aquest és un whisky molt especial perquè a diferencia dels altres no es tracta d’una mescla sinó que es tracta d’una sola bóta de whisky de la destil·leria Clynelish de North-Scotland i del que per tant sols se n’han embotellat 363 ampolles. A més per a respectar la seva qualitat ni s’ha filtrat, ni se li ha afegit caramel i ha sortit al mercat amb una graduació alcohòlica de 46º.

5. Gin Darnley´s View amb tònica Thomas Henry. Aquesta ginebra s’elabora a Londres i destaca per la seva finor i aromes florals i cítriques. Per a la seva elaboració passa per quatre destil.lacions en continu i una cinquena en alambic després d’haber macerat durant dos dies els sis diferents botànics: ginebrons, coriandre, pell de llimona, flor de saüc, angelica i arrel de lliri.

Tast de vins de VINYES DOMÈNECH

2011-10-07T01:33:00.000-07:00

El passat dimecres la Vinoteca del Rebost va tornar a reprendre les activitats que organitza al voltant del mon del vi amb la presentació del celler Vinyes Domènech de la DO Montsant.

La família Domènech, originaria de Falset, va fundar l’any 2002 un celler al terme de Capçanes. És el celler més oriental de la comarca del Priorat, es troba al capdamunt del camí de La Fou, enmig del parc natural de la Serra de Llaberia. Rodejades de muntanyes i a una alçada de més de 500 metres hi ha les 15 hectàrees que tenen en propietat. De moment en cultiven unes 7ha., entre les quals hi ha una de les finques més extensa i vella de garnatxa peluda. Aquesta varietat autòctona de la zona s’estava perdent i Vinyes Domènech ha estat el primer celler en elaborar-ne un vi monovarietal, el Teixar. Vi que ha rebut molt bones puntuacions de la crítica nacional i internacional tot i la seva curta història ja que la primera anyada va ser la del 2004.

detall fulla de garnatxa peluda

El mèrit d’aquest celler no s’acaba amb la recuperació de la garnatxa peluda sinó també en el celler en si mateix. Els Domènech tenien ben clar que volien provocar el mínim impacte en el paisatge que els envoltava i alhora els acollia, de manera que van construir un celler bioclimàtic. Això significa que és un celler ben integrat i gairebé autosuficient. Genera la seva energia amb plaques solars i recull l’aigua de la pluja ja que no està connectat a cap xarxa. Seguint aquesta filosofia, les vinyes son de cultiu ecològic i estan certificades al CCPAE. La gran biodiversitat de l’entorn així com el seu microclima, alçada, bona ventil.lació i protecció de l’excés de sol per les muntanyes, donen als seus vins característiques úniques.

El dimecres tots els assistent van poder degustar amb el sommelier del celler, en Xavi Nolla, tots els seus vins:

Rita 10 – una garnatxa blanca 50% i macabeu 50% fermentats en barrica i una criança de 4 mesos en roure francés de torrat mig. que ja està esgotat al celler. Un vi d’aroma intens amb notes dels torrats i fumats de la bóta que van donant pas a flor de taronger, de pera llimonera i tons frescos de fonoll. En boca és voluminós, untuós i llarg acompanyat d’una bona acidesa cítrica que equilibra els seus 14º d’alcohol.

Bancal 09 - garnatxa negra 60%, cabernet 25% i syrah 15% amb 6 mesos de bòta. És novetat d’aquesta anyada i deu el seu nom a que la vinya és un bancal rodejat de bosc. Aquest és un vi d’un bonic color picota poc evolucionat amb un nas on predomina la garnatxa negra amb maduixes, mores i gerds. Alhora surt el sotabosc, farigola, pell de taronja i menta. En boca és molt fresc i equilibrat.

Furvus 08 - garnatxa negra i garnatxa peluda 70% i merlot 30% amb 14 mesos de bòta de roure francés de 1er i 2on any. Significa negre en llatí. Aquest és un vi més seriós, en nas notem aromes de pedra seca, de garriga, un toc iodat que pot recordar a la sang sobre un fons de mores i prunes madures i llorer. En boca és molt sedós amb la fusta molt ben integrada i amb un final llarg i afruitat.

Teixar 08 - 100% garnatxa peluda de vinyes de més de 70 anys amb una producció de 300-400g per cep. Es diu així perquè darrera de la vinya hi ha un bosc de teixos. Aquest és el vi més emblemàtic del celler. Necessita una bona decantació per a que ofereixi tot el seu potencial que a mida que es va obrint hi trobem cacaus, tiramisú, regalèssia, violetes...una bona complexitat en nas, i en boca te un pas vellutat, amable i profund amb un toc dolç degut als 14,5º d’alcohol que tot i així estan molt ben integrats en el vi.

garnatxa peluda del Teixar

Concurs de beure en porró a la Firagost

2011-07-29T04:39:00.000-07:00

A totes les taules de la cultura mediterrania no hi podien faltar tres elements: la barra de pa, les setrilleres d'oli i vinagre i el porró de vi. Tres pilars d'aquesta dieta mediterrania que ara, fins i tot, és patrimoni de la humanitat. I cal destacar que no s'han de mirar sols com a tres aliments, sinó també com una manera d'entendre la vida i les relacions. Tots tres eren aliments que es compartien a taula, tot era de tots i reforçava els vincles familiars i d'amistat en els àpats.

Així doncs, REIVINDQUEM EL PORRÓ! Sa , net , diverit , refrescant i nostre !!

El dimarts de la Firagost (2 d'agost) després del tast del FET A L'ALT CAMP (a partir de les 20.00h), podeu passar per la parada de VI A PUNT al carrer de la Cort, cantonada carrer Peixateria i participar en la primera edició del CONCURS DE BEURE EN PORRÓ.

Dos premis pels bebedors:
- al millor estil
- al que begui de més amunt

Un premi al porró més original:
- a tothom que ens porti el seu porró preferit o més emblemàtic li farem una foto que penjarem i donarem un premi al porró més votat.

No hi haurà discriminació entre porrons carlins i liberals. ;-)

Animeu-vos i a practicar!

Resultats del Concurs de vins i caves de la Firagost 2011

2011-07-26T03:32:00.000-07:00

Ja s'ha celebrat el XVII concurs de vins i caves de la Firagost, carai com passen els anys!. Concurs que organitzem la Vinoteca del Rebost amb la Cambra de Comerç de Valls. S'hi van presentar una vintena dels cellers de les nostres comarques que exposaran a la Firagost, amb gairebé vuitanta vins repartits en les diverses categories. Cal remarcar el bon nivell de la majoria que va en augment any rera any.

Enhorabona a tots!

Els guanyadors van ser els següents:

BLANCS JOVES

1.- MAS VICENS BLANC JOVE 2010 - Celler Mas Vicens

2.- FLAMA ROJA 2010 - Celler Cooperatiu de Vila-Rodona

3.- ADERNATS SEDUCCIÓ 2010 - Vinícola de Nulles

BLANCS CRIANÇA

1.- PORTELL Blanc de bota - Vinícola de Sarral SC, SCCL

2.- CAMÍ DE LA FONT 2010 - Vinyes del Tiet Pere

3.- MAS VICENS Chardonnay 2010- Celler Mas Vicenç

ROSATS

1.- APUNT NON 2010 - EL VI A PUNT

2.- ROSAT SYRAH 2010 - Rendé Masdéu SL

3.- PUIG RODÓ ROSAT 2010 - Agrícola de Bràfim

NEGRES JOVES

1.- SYH Syrah 2010 - Vinya Janine

2.- IPSIS Merlot 2010 - Vins Padró SL

3.- XAT DE BENAIGES 2010.- Cooperativa Agrícola de Valls

NEGRES DE CRIANÇA

1.- IPSIS Criança 2007 - Vins Padró SL

2.- MAS VICENS negre criança 2008 - Celler Mas Vicenç

3.- FLAMA ROJA 2004 - Celler Cooperatiu de Vila-Rodona

GENEROSOS

1.- MAS VICENÇ DOLÇ - Celler Mas Vicenç

2.- MOSCATELL DONZELL - Vins Padró SL

3.- VI RANCI - Celler Cooperatiu de Vila-Rodona

CAVES

1.-VIVES AMBRÓS Brut Nature Gran Reseva 05 - Vives Ambrós SL

2.- VIDAL I FERRÉ Reserva Brut - Vidal i Ferré

3.- ELECTE Brut Nature - Celler Reverté

Tast de vins del Priorat

2011-07-14T00:50:00.000-07:00

El passat dijous 7 de juliol hi va haver una nova presentació de vins a la Vinoteca del Rebost. En aquest cas es va tractar de dos petits però molt interessants cellers de la Denominació d’Origen Qualificada Priorat. El tast va anar a càrrec del s seus propietaris i “anima mater”, per una banda, amb el Jordi Aixalà del celler Aixalà-Alcaït de Torroja del Priorat i per l’altra, amb el Jaume Balaguer del celler Arrels del Priorat de Gratallops.

De la mà del Jordi vam tastar en primer lloc el Destrankis 2009 que ha estat valorat com a millor vi negre criança del Priorat per la Guia de Vins de Catalunya. Aquest vi està composat per garnatxa i carinyena de vinyes plantades en els anys 90 i de cultiu ecològic com totes les que treballa el Jordi Aixalà. El Destrankis sorprèn per els seus aromes de fruites vermelles, pega dolça i balsàmics i per la seva boca agradable amb un taní afinat i melós i de final fresc.

El següent va estar el Pardelasses 2009, primer vi que va elaborar aquest petit celler des de l’any 2005. Vi negre amb dotze mesos de criança amb garnatxa i carinyena en la mateixa proporció, tot i que predomina la carinyena en el tast. En nas és mineral, amb fruita negra i amb uns interessants tocs d’herbes aromàtiques del bosc i herba seca. En boca és estructurat i consistent.

A continuació, lo Jaume Balaguer va parlar de la filosofia del seu celler de Gratallops. Ell i el seu pare son dos apassionats de la garnatxa negra i el seu objectiu és trobar l’expressió d’aquesta varietat en el Priorat. De moment només embotellen el vi d’una sola finca que s’anomena com el vi “La Guinardera ”. Situada a Gratallops a 200 m d’alçada i orientada al sud de manera que rep la màxima insol.lació i ventilació per afavorir la seva maduració i sanitat. La vinya té més de 20 anys i com no, és tota de garnatxa. La guinardera 2007 és un vi que varia força d’un any per un altre al provenir d’una sola finca. En l’anyada 2007 cal destacar la seva mineralitat a diferencia del 2006 on predominava la fruita. En boca és llaminer, molt rodó i equilibrat amb un pas agradable.

Per acabar, el Jordi Aixalà va presentar una carinyena monovarietal inèdita que ha elaborat per primer any de la seva finca “Les Clivelles” i que no traurà al mercat fins el pròxim setembre. El vi, que es dirà Les Clivelles 2009 tot i no estar acabat ja apuntava bones maneres. En nas encara no expressava tot el seu potencial però el seu pas per boca era pura seda i alhora corpulent, característiques s que podem trobar en les millors carinyenes del Priorat.

XXIè CONCURS DE VINS I CAVES DE LA CONCA DE BARBERÀ

2011-07-01T11:47:00.000-07:00

Com ja es costum per aquestes dates, el Consell Regulador de la DO Conca de Barberà ha fet públics els resultats del concurs de vins i caves que es va dur a terme el passat mes de maig.

BLANC JOVE :
1er classificat:
VEGA AIXALÀ Gx/Ch 2010, de Vilanova Vins
2n classificat:
FRANCOLÍ P/Mac 2010, de Castell d’Or
3r classificat:
PORTELL Blanc de blancs 2010 del celler Vinícola de Sarral

ROSAT JOVE :

1er classificat:
CASTELL DE LA COMANDA Trepat 2010 , de Castell d’Or
2n classificat:
RENDÉ MASDÉU Syrah 2010, del Celler Rendé Masdéu
3r classificat:
PORTELL Trepat 2010, del celler Vinícola de Sarral

NEGRE JOVE:

1er classificat:

JOSEP FORASTER 2010, de Mas Foraster
2n classificat:
JORDI LLORENS Cabernet s. 2010, del celler Jordi Llorens
3r classificat:
FRANCOLÍ Tr/Ull 2009, de Castell d’Or

NEGRE JOVE FERMENTAT I/O CRIAT EN BÓTA:
CARLANIA Ull/Tr 2009, de Carlania celler

2n classificat:
ARNAU Syrah 2009, del celler Rendé Masdéu
3r classificat:
ATIQETE Cabernet s. 2009, del celler Jordi Llorens

BLANC FERMENTAT I/O CRIAT EN BÓTA:

1er classificat:

BLANCTRESC 2010, del Guspí del Viver Vitivinícola
2n classificat:
GATZARA Mac/Ch 2010, de Gatzaravins del Viver Vitivinícola
3r classificat:
SANSTRAVÉ-FINCA GASSET Muscat 2009, del celler Cal Gasset

NEGRE CRIAT EN BÓTA:
EMBIGATS DE LA MARIA Ull 2008, del Guspí del Viver Vitivi.

2n classificat:
ESPURNA 2007, de Mas del Tossal del Viver Vitivinícola
3r classificat:
MOLÍ DELS CAPELLANS Cs. 2007, de Molí dels Capellans del Viver Vitivinícola

NEGRE RESERVA :

1er classificat:

FRANCOLÍ Cs/Ull 2006, de Castell d’Or
2n classificat:
SANSTRAVÉ-FINCA GASSET Syrah 2005, del celler Cal Gasset
3r classificat:
JOSEP FORASTER Selecció 2006, del celler Mas Foraster

CAVA BRUT:

1er classificat:

PORTELL 2009, del celler Vinícola de Sarral
2n classificat:
SIMÓ DE PALAU 2008, de caves Simó de Palau
3r classificat:
PONT VELL 2009, del celler Viticultors de Montblanc

CAVA BRUT NATURE:

1er classificat:

CASTELL DE LA COMANDA 2007, del celler Agrícola de Barberà
2n classificat:
PUIG DE SOLIVELLA, de Castell d’Or
3r classificat:
PONT VELL Nature 2009, de Viticultors de Montblanc

CAVA ROSAT

1er classificat:

SIMÓ DE PALAU Trepat 2009, de Caves Simó de Palau
2n classificat:
CARLES ANDREU Brut Trepat 2009, del celler Carles Andreu
3r classificat:
PUIG DE SOLIVELLA Brut Trepat, de Castell d’Or

PREMI JAUME CIURANA
Concedit al celler CARLES ANDREU de Pira per creure i impulsar des del seu inici els vins de Trepat

Tast de vins de la CONRERIA D’SCALA DEI

2011-06-15T11:17:00.000-07:00

El passat divendres a la Vinoteca del Rebost es va tornar a realitzar una presentació de vins. En aquesta ocasió es va tractar dels vins que s’elaboren a la Conreria d’Scala Dei, un dels cellers més emblemàtics del Priorat des de seva inauguració el 1997 a l’edifici de l’antiga casa pairal dels Rialp. Conten amb unes 24 vinyes arrendades i en propietat a partir de les quals busquen l’autenticitat del Priorat amb la supervisió del Jordi Vidal, el seu enòleg.

El tast va anar a càrrec del Sebastiano Alba, un dels propietaris del celler que va compartir amb tots els assistents una gran simpatia i coneixement del Priorat.

Els vins tastats van estar:

Les Brugueres 2010: El buc insígnia d’aquest celler, es tracta d’un vi elaborat 100% amb garnatxa blanca provinent de les finques de costers “les Brugueres” i “ la Creueta” amb ceps de més de 70 anys. A diferència de la majoria de vins de garnatxa blanca del Priorat, aquest no passa per bóta de manera que hi trobem la tipicitat de la varietat en estat pur. Sens dubte, un dels millor vins blancs de la zona. Ja és diferent a la vista, degut al seu color groc pujat amb reflexes de pell de ceba. En nas és una explosió d’aromes, sobretot de fruites i flors blanques. En boca te una entrada vibrant, cremós sense ser feixuc, molt llarg i saborós on tornen a aparèixer els aromes que trobàvem en nas. Els seus 14,5 graus alcohòlics li donen volum i consistència ben equilibrades amb la frescor d’aquest vi.

Nona 2009: aquest és el vi per a consum més quotidià que han començat a elaborar des d’aquesta anyada. Elaborat amb un cupatge de les vinyes mes joves, és un vi més fàcil de beure que els típics Priorats amb un taní més lleuger però per això deix de ser un vi ben compensat amb els seus 14,5º.

La Conreria 2008 - vi recomanat per la revista "Decanter". Està elaborat amb garnatxa negra principalment acompanyada per carinyena, cabernet, merlot i syrah, amb una criança de 4 mesos en bota. De color picota poc cobert, en nas apareixen aromes de cacau, torrats i fruita negra. En boca és fresc, molt accessible i goloset per l’aportació de la syrah.

Iugiter 2007 - medalla de plata al Concours Mondial de Bruxelles. “Iugiter” és una paraula llatina que significa “més intens” i això és el que pretén aquest vi. Expressar la tipicitat del Priorat amb tota la intensitat. De color més cobert, en nas hi trobem molta fruita, balsàmics, cacau i sobretot elegància. En boca és fresc i saborós, més obert que un típic vi de la zona.

Iugiter Selecció 2006 - medalla d’or al Concours Mondial de Bruxelles. Aquest és el vi elaborat dels millors raïms de garnatxa, cabernet i carinyena de les finques “les Brugueres” i del “Coster del Mario” amb una maceració de 28 dies i un envelliment de 14 mesos en botes de roure d’Allier noves per a donar-li la màxima expressió. Aquest vi, tot i la seva edat encara te molta vida per endavant, de color picota molt cobert, en nas va quedar clar que es un vi que necessita decantació ja que al principi està molt tancat. En quant ha respirat, el ventall d’aromes és inacabable: mineral, balsàmic amb una nota predominant de romaní, fruita negra, pruna, suaus anisats....En boca és molt viu, pura sedositat i elegància.

Tast dels vins del Toni Coca

2011-06-01T07:04:00.000-07:00

El passat dijous a la Vinoteca del Rebost es va tornar a realitzar una presentació de vins. En aquesta ocasió es va tractar d'alguns dels vins que elabora l'enòleg Toni Coca..

El Toni és un del enòlegs amb més projecció del panorama vitivinícola català. Assessora diversos cellers arreu de la nostra geografia, des de la terra alta fins a l’Empordà, i a més està directament implicat en dos projectes personals: el celler Coca i Fitó amb el seu germà a la DO Montsant i el celler Prior Pons amb el seu amic i sommelier Emili Mayo a la DOQ Priorat. Els vins que es van tastar son els que s’elaboren en aquests dos cellers.

Del celler Coca i Fitó http://www.cocaifito.com/ dels Guiamets al Montsant vam tastar:

Jaspi Blanc 2010 és un vi blanc jove de garnatxa blanca 60% i macabeu 40% provinents de la Terra Alta que s’ha elaborat per primer cop aquest any. Aroma subtil però complexe: fruita blanca i tropical, floral. En boca es presenta gliceric acompanyat per una bona acides i final amb una certa amargor que li aporta la macabeu i que el fa més llarg i afinat.

Coca Fitó rosat 2010 vi rosat molt peculiar ja que és un vi rosat de la varietat Syrah en el que un 20% ha fermentat en bóta i ha tingut una criança de cinc mesos. És un vi d’un bonic color cirera molt viu. En nas, predominen els aromes afruitats tot i no ser tan intens com acostumen a ser els vins rosats. La intensitat apareix en boca, molt aromàtic, amb cos i amb un final golós.

Jaspi 2009 vi negre amb 6 mesos de criança elaborat amb un cupatge de garnatxa negra i carinyena principalment, 70%, i amb syrah i cabernet, 30%. És un vi molt ben puntuat pel crític Robert Parker (90 punts) per la seva bona relació preu-qualitat. Nas molt net, notes de fruita per sota de les de fusta inicials. La boca és sedosa, amable, lineal i sense arestes. El vi ideal per la quotidianeitat.

Jaspi Maragda 2009 vi negre amb 12 mesos de criança de garnatxa 50%, syrah 30% i carinyena 20%. Vi balsàmic i especiat amb tocs d’anís, prunes i garriga. En boca destaca la seva elegància i frescor.

Coca Fitó 2007 vi d’una finca privilegiada situada a Marçà, de sol calcari i granític. Porta un 50% de syrah i la resta de garnatxa negra i carinyena. De color és de color picota i força cobert. En nas és mineral, amb notes especiades i de cacau sobre un fons de fruita negra. La boca és molt fresca, recorda la sensació de llepar una juanola.Tot i comptar amb 14,5º d'alcohol, no s'aprecien degut al baix ph d'aquesta finca. Amb bona estructura i final llarg i afruitat.

Del celler Prior Pons http://www.priorpons.com/index.php?page=default de la Vilella Alta al Priorat es va tastar:

Planets 2007 vi negre amb una criança de 12 mesos amb un cupatge de carinyena 50% amb garnatxa 20%, i syrah , cabernet i merlot. Vi molt afruitat, mores, prunes i alhora mineral. En boca és voluminós, melós i amable amb un taní present però molt suau.

Prior Pons 2007 vi negre amb 12 mesos de bóta nova, amb garnatxa 40% i carinyena 45% de vinyes de 70 anys, amb una mica de cabernet 15%. Ha rebut moltes distincions com la de la revista Decanter que el va escollir com el tercer millor vi del Priorat i Robert Parker li va concedir 92 punts. En nas és un vi concentrat i complexe, tinta xina, mineral, fruita negra, grafit, cireres en licor... i en boca és rodó, ample i estructurat amb un taní molt sedós.

XVII Concurs de vins de la DO Tarragona

2011-05-25T10:30:00.000-07:00

El dimecres 25 de maig a l’aula de tast de la Universitat Rovira i Virgili s’ha celebrat el XVII Concurs de vins embotellats de la DO Tarragona. Concurs que es va crear per tal d’incentivar als cellers que trelen bé i premiar el seu esforç. De fet, en aquests 15 anys, la qualitat dels vins de la DO a augmentat considerablement.

El jurat estava constituït per enòlegs i sumillers que van puntuar a cegues una setantena de vins participants dins de 9 categories diferents.

Fitxa de tast

Els guanyadors han estat els següents:

Vi blanc sec

1.- Flama Roja 2010. - Cooperativa de Vila-rodona.

2.- Roureda Blanc de blanccs 2010 – Cellers Unió

Vi blanc aromàtic

1.- Muscat 2010 – De Muller SA

2.- Adernats seducció - Vinícola de Nulles SCCL

Vi blanc fusta

1.- Chardonnay 2010 – De Muller SA

2.- Mas Vicens Chardonnay 2010 – Mas Vicens SCP

Vi rosat

1.- Puig Rodó 2010 - Agrícola de Bràfim

2.- Adernats rosat 2010 – Vínicola de Nulles

Vi Negre jove

1.- Adernats Angelus 2010 - Vinícola de Nulles

2.- Camí de Sirga 2010 - Celler Pedrola (Miravet)

Vi negre criança

1.- Roureda Negre criança – Cellers Unio

2.- Ipsis negre criança .- Vins Padró SL

Vi de licor sec

1.- Rancio seco –De Muller SA

2.-Vi ranci - Celler Coop. i SC de Vila-rodona SCCL

Vi de licor dolç

1.- Aureo dulce añejo – De Muller SA

2.--Mistela - Celler Coop. i SC de Vila-rodona SCCL

Vi escumós

1.- IOMUS CRYO - agrícola de Rodonyà

2.- Reserva Reina Violant - De Muller SA

Video-recepta amb maridatge

2011-05-12T09:05:00.000-07:00

II Master Class de Whisky - The Macallan

2011-04-11T09:35:00.000-07:00

El passat dijous 7 d’abril es va realitzar la Segona Master Class sobre whiskys a la Vinoteca del Rebost. Aquest cop, la destil·leria convidada era The Macallan, una de les més prestigioses d’Escòcia. La xerrada va anar a càrrec del Francisco Hernández, Regional Brand Ambassador de The Macallan, que tot i ser d’origen català viu entre Madrid i Escòcia per a donar a conèixer aquests whiskys considerats com els Rolls-Royce d’aquesta beguda.

El Fran ens va parlar sobre l’origen del destil·lat, diferents tipus de whisky, com s’elabora, zones de producció, les maltes, la turba... i després d'una demostració de coneixement i professionalitat, es va seguir amb una cata vertical de The Macallan difícil de repetir. Una cata vertical, no significa que els assistents estiguin de peu, jeje, sinó que es tasten diferents anyades d’un mateix vi o whisky com en aquest cas. Així, es van degustar:

The Macallan 12 anys Fine Oak: el més comercial i conegut, amb aromes de pastissera, vainilla, flor blanca i malta. En boca és sabrós i untuós amb notes cítriques que el refresquen.
The Macallan 15 anys Fine Oak el 15 anys pràcticament esgotat; amb aromes similars al 12 però amb fruita més madura i en boca és molt més estructurat i voluminós, podriem dir més masculí.
The Macallan 18 anys Fine Oakel 18 anys, pura elegància; molt complexa aromaticament amb notes de la malta, d'oloroso, fruits secs, lleugera vainilla i iode. En boca molt fi, elegant i aromàtic.
The Macallan 25 anys Fine Oakel 25 anys, complexe i diferent; De nas molt intens amb cítrics, fruits secs, una nota molt peculiar a querosé, cedre, fruits secs, llorer i en boca és melós elegant, intens i inesgotable.
The Macallan 30 anys Fine Oak i finalment el 30 anys, el whisky més exclusiu de copa llarga ja que necessita temps per a desenvolupar tot el seu espectre aromàtic on apareixen notes molt característiques de cacau envoltades de complexitat i finura. En boca com en nas, és sedós, fresc, complexe i mooolt llarg.

The Macallan és una destil.leria sobradament coneguda, així que sols comentar que està a la subzona d'Speyside i que es substenta sobre sis pilars que la fan diferent a les altres:

La seva seu física, Easter Elchies House, una casa construida el 1700 al costat del riu Spey.
Els alambics: utilitzen dos tipus diferents. Amb el coll de cigne ascendent per la primaera destil.lació. I més petits i amb el coll de cigne descendent per a la segona destil.lació. Aquest segons son els alambics més petits d'Speyside de manera que asseguren el màxim contacte del coure amb el licor que ajuda a concentrar l'esperit a mñes de conferir els aromes tan típics de la casa.
Els Talls de destil.lació a mans del seu Master destil.ler i només utilitzant un 16% del total.
Bòtes exclusives: a The Macallan sempre havien utilitzat bòtes de Jeréz per a envellir els seus whiskys, peró des del 2004 han canviat el sistema. Ara, la destil.leria fabrica les seves propies bòtes de roure en dos llocs: a Missouri i a Galícia. Aquestes bòtes les cedeix a destil.leries de Bourbon a Kentucky i de Jeréz i després les recupern per a envellir els seus maltes. Així doncs, utilitzen tres tipus de bota: de Bourbon d'origen americà, d'oloroso d'origen americà i d'oloroso d'origen espanyol. També juguen amb botes de diferents tamanys, des de 163l fins a 500l. D'aquesta manera aconsegeuixen un grau de complexitat superior. Tots els whiskys de The Macallan son tastats i analitzats per a decidir segons l'evolució de cada bòta quin serà el seu destí i envelliment final.
No s'fegeix ningún tipus d'additiu com per exemple caramel per enfosquir el seu color.

Si voleu conèixer més sobre la destil.leria, aqui teniu l'enllaç: http://www.themacallan.com/home.aspx

Realment, es va tractar d’un esdeveniment que no va decebre a ningú exceptuant als que no hi van poder assistir ja que les places eren limitades i hi va haver gent que es va quedar fora. Per acabar, a tots se’ls va obsequiar amb una copa pel tast de whisky i una miniatura del The Macallan 12 anys.

Neix Contraetiqueta, Enoteques Associades de Catalunya

2011-04-06T06:16:00.000-07:00

Contraetiqueta és una associació sense ànim de lucre que pretén agrupar les botigues especialitzades en la venda de vins de Catalunya.

L’associació neix en resposta a una demanda del sector per pal·liar el buit existent pel que a la venda especialitzada es refereix, i neix amb una clara vocació de representació d’aquest tipus de comerç i també d’interlocució amb el sector.

En paraules del seu president, Àlex Illa, “les botigues especialitzades de vins necessitem una agrupació forta que ens representi, i les patronals, l’administració i les associacions sectorials necessiten una interlocució vàlida amb tots nosaltres. Contraetiqueta neix per sumar, per dialogar i per intentar vendre més i millor”, comenta. “Ens volem fer forts davant de la greu davallada de consum, la crisi i la competència de tot tipus d’establiments que patim”, conclou el president.

Al gener del 2011 té lloc l’assemblea constituent i es nombra la primera junta de l’agrupació amb la finalitat de registrar l’associació i desenvolupar un pla d’activitats per complir les finalitats de l’entitat.
Contraetiqueta es regula mitjançant els estatuts que la Generalitat ha establert per aquests tipus d’entitats i un reglament de règim intern.

El seu gerent, Sergi Cortés, comenta “portem molts mesos treballant, de manera altruista, per aconseguir engegar un projecte que aconsegueixi aglutinar molts associats, només així podrem ser forts. Sabem que això només ha començat, ara hem de convèncer al botiguer dels avantatges de ser-hi, d’anar plegats”, explica.

En aquests moments hi ha una vintena d’associats que representen més de 40 botigues, però s’espera arribar a un número molt superior els propers mesos. S’han engegat converses amb el sector botiguer i les expectatives d’aglutinar moltes botigues son bones tot i els moments pels que passa el sector.

“Sabem que no tothom estarà amb nosaltres, és evident, però treballarem fort per ser molts”, comenta Sergi Cortés. “A la ACE no hi ha tots els enòlegs, ni a la ACS tots els sumillers, però ¿qui dubta de que son 2 associacions que treballen per fer coses i per millorar les seves tasques dins el sector? Per això naixem, per intentar millorar coses dins un sector molt castigat a tots els nivells”, conclou el gerent.

L’Associació estarà afiliada la Confederació de Comerç de Catalunya per poder gaudir dels seus serveis i alhora tenir veu i vot a les Comissions d’Alimentació d’aquesta i del Consell de Gremis. Dins el seu full de ruta per aquest 2011, es prioritzarà la creació d’un segell de qualitat, la relació amb les patronals i les denominacions d’origen per fer promocions conjuntes i la formació.

DECÀLEG DE CONTRAETIQUETA:

- Agrupar a tot tipus de comerços que compleixin els requisits estatutaris.
- Donar cobertura i oferir serveis específics a l’associat, i promoure projectes i activitats que enforteixin i professionalitzin el comerç.
- Fomentar la relació entre botiguers i generar un espai comú de debat.
- Fomentar la relació amb d’altres sectors i/o gremis, siguin agroalimentaris o no, de manera estratègica per augmentar les vendes.
- Assessorar en temes de noves tecnologies, de subvencions, financers, lingüístics, contractuals...
- Fomentar la promoció conjunta, posant èmfasi en els productes catalans i/o de kilòmetre 0.
- Fer front als nous formats i models de negoci.
- Oferir serveis que fidelitzin clients
- Fer formació pels associats.
- Potenciar la imatge del canal

Contraetiqueta es presentarà en societat el 30 de maig al Palau Robert de Barcelona.

La junta la formen el El Celler del Cava de Terrassa, Colmado Quílez de Barcelona, el Rebost de Valls, Vins Noé de Sant Cugat del Vallès, Clap de ceps de Tarragona, Vins i Licors Grau de Palafrugell, Cal Feru de Sant Sadurní, Vila Viniteca de Barcelona i Monclús de Tortosa.

Tast del Celler Bàrbara Forés

2011-03-30T11:07:00.000-07:00

El passat divendres 25 de març hi va haver una nova presentació de vins a la Vinoteca del Rebost. En aquest cas es va tractar del celler de la Denominació d’Origen Terra Alta, Bàrbara Forés. Els seus propietaris, la Carme Ferrer i el Manuel Sanmartín, son dos apassionats de la seva terra i del vi. De fet, quan ningú donava ni un duro per la Terra Alta, ni per les seves varietats autòctones, ells van apostar fort i van reformar el celler familiar el 1994 per a poder elaborar vins de qualitat a partir de les garnatxes blanca i negra que cultivaven a Gandesa. Bàrbara Forés es va convertir en un dels cellers de referència d’aquesta Denominació d’Origen amb vins tant interessants com la Coma d’en Pou o el Quintà.

Avui en dia, la situació de la Terra Alta ha canviat totalment. S’ha iniciat un revolució vitivinícola que va des de la creació de nous cellers a la reivindicació de la Garnatxa Blanca com a distintiu de qualitat. Des d’aquesta collita, tots els cellers de la Terra Alta que elaborin vins exclusivament amb raïms de garnatxa blanca i que superin amb bona nota els controls sensorials del Consell Regulador, podran posar la marca identificativa “ un Terra Alta Garnatxa blanca 100x100”. Hem de pensar que Terra Alta és la regió vinícola mundial amb major concentració d’aquesta varietat de raïm, amb 1300 hectàrees plantades. Segons el Registre Vitivinícola de Catalunya, suposa el 90% de les plantacions catalanes de garnatxa blanca i a nivell mundial, aquesta importància s’estima en més d’1/3 de la superfície global. Així es normal que es vulgui potenciar aquest binomi entre la varietat i tradició amb l’excel·lència dels vins.

El vins que es van degustar van ser:

Bàrbara Forés blanc 2010, una garnatxa blanca jove amb un 5% de viognier. Presenta color groc pal.lid amb els tipics reflexes grisoso de les garnatxes. En nas trobem cítrics, fruita blanca i flors de garriga. En boca és un vi franc, untuós i fresc on tornen a sorgir els aromes de la garriga.

El Quintà 2008, un garnatxa blanca d’una sola finca "la Cometa" amb terra de panal i vinyes de més de 50 anys amb produccions que no sobrepasen els 1,5 quilos per cep. Fermenta en bóta d'Allier de 300l amb criança de 6 mesos. De color groc amb reflexes daurats i grisos, aroma intens que evoluciona en copa, molt complexe: encens, flors, fonoll, atmella amarga, fumats. En boca és sabrós i untuós, acompanyat per una bona acidesa amb un punt salí al final.

El Templari 2008, un “vi vermell” molt interessant tant pel que suposa com a recuperació d’una varietat quasi perduda com és la morenillo i alhora com la reivindicació d’un estil de vi, menys corpulent del que s’esperaria d’un vi negre però sense perdre complexitat. Està elaborat amb garnatxa negra i morenillo més o menys en igual proporció, fermenta en di`pòsits d'INOX i passa 12 mesos en bòta d'Allier de 300l de tercer any perque la fusta no sobrepassi al vi. A la vista presenta un bonic color vermell amb menys cobertura que un vi negre peró més fosc que un rosat. El nas és especiat, perfumat amb fruita vermella i petals de flor secs. En boca és sedós, amable i fàcil, torna a recordar un rosat corpulent.

Coma d’En Pou 2005, una garnatxa negra també d’una sola finca, la "Coma d'en Pou",situada als estreps de la Serra de Cavalls amb un terreny calcari molt pobre. Aquest ha estat des de sempre el buc insígnia del celler. S'elabora amb Garnatxa negra 40%, Cabernet Sauvignon 30% i Sirah 30% amb 12 mesos de criança. Vi molt cobert amb matitsos caoba, en nas és molt intens amb notes de confitura de tomaquet, prunes, tinta, cirera...i en boca és rodó, equilibrat i amb molta vida per endavant. Un vi que emociona d'una anyada molt seca que va concentrar tots els seus elements.

I per acabar el Dolç de Bàrbara Forés 2008, un vi blanc dolç natural elaborat amb raïms de garnatxa blanca que es deixen sobremadurar a la vinya i que després s'assequen en canyissos per a fer-ne panses que fermenten en bòta de roure. El vi envelleix durant 14 mesos en bótes d'Allier i s'embotella. A partir de l'anyada 2010, els raïms s'assequen penjats un per un com si fossin tomacons perque és més laboriós peró molt més efectiu. El vi presenta un color ambar brillant i net amb notes de poma al forn, cítrics i pell d'aranja al nas. En boca és extremadament equilibrat, tots i els seus 15,5º d'alcohol, aquest no molesta en absolut, ni el vi es fa pesat, sinó que es beu amb facilitat acompanyat dels aromes que ja trobabem al nas. Ideal per acompanyar amb postres amb crema i fruits secs. I també trobo que marida perfectament amb aquesta versió de la Soledad Giménez del tema "Sabado por la tarde"

Master Class de Whiskys amb Bruichladdich

2011-03-19T06:10:00.000-07:00

El passat dimarts 15 de març es va realitzar una master class sobre whiskys a la Vinoteca del Rebost. La xerrada va anar a càrrec de la Natalie Haran, Regional Brand Ambassador de Bruichladdich, que va venir expressament d’Escòcia durant aquella setmana per a donar a conèixer els seus whiskys arreu de Catalunya.

Aquest tast dirigit va ser una oportunitat única per endinsar-se al món del whisky i aprendre de la mà d'autèntics professionals del sector. A tots els assistents se’ls va iniciar en aquest apassionant mon tot explicant l’origen del destil·lat, com s’elabora, zones de producció, les maltes, la turba... i com no, tastant una selecció d’interessants whiskys d’aquesta destil·leria i acabant amb una novetat molt especial.

Bruichladdich és una de les vuit destil·leries que es troben a l’illa d’Islay (es pronuncia “ailà”) a Escòcia. En aquesta illa només hi viuen unes 3.000 persones, així que la proporció entre habitants i elaboradors de whisky deixa ben clara la importància d’aquesta beguda per a Islay. No obstant, Bruichladdich és la única destil·leria 100% escocesa de l’illa ja que les altres formen part de grups comercials estrangers. És així des de l’any 2001 quan quatre amics van decidir comprar-la al grup americà Jim Bean i recuperar les velles tradicions com la d’utilitzar ordi d’origen ecològic, utilitzar aigua d’un manantial de l’illa, no afegir cap tipus d’additiu, no utilitzar noves tecnologies sinó restaurar les antigues maquines i alambins.... tota una filosofia que fan que Bruichladdich no tingui res a veure amb la majoria de destil·leries d’arreu d’Escòcia. I una última característica: no filtren el whisky en fred per a retirar els olis essencials com a la majoria de destil.leries. Per aixó a Bruichladdich tots els whiskys tenen almenys 46º perque per sota d'aquesta graduació, els olis no son solubles i semblarien tèrbols.

Els whiskys tastats van ser:

- Bruichladdich Organic Multi Vintage- elaborat amb el 100% d’ordi ecològic, amb una edat mitja de 8 anys.Tradicionalment, abans tot l'ordi era d'origen ecològic ja que a l'illa no s'utilitzaven pesticides, aixi que amb aquest whysky volen recuperar aquest estil. Presenta un color daurat pal.lid degut a que no te llargues criances en bota i a Bruichladdich no s'afegeix caramel per a pujar el color. En nas apareixen notes cítriques, pera, mantega, làctics i la vainilla de les botes de bourbon. En boca apareixen les notes salines tipiques de l'illa, iode, i fruites cítriques que ens recordarien a un speyside. La turba és poc present ja que el percentatge de malta secada amb aquest combustible és molt baixa.

Bruichladdich Sherry Classic – acabat de madurar en bótes utilitzades per a fino i Pedro Ximenez a Jérez.
Des dels anys 90 a Escocia sols s'utilitza un 5% d'aquestes bòtes quan abans era d'un 50% per questions de costos, ja que les de bourbon son més econòmiques i abundants. El color d'aquest whisky és més pujat ja que té una criança mitja de 14 anys i a que les bòtes de PX donen coloracions més fosques. En nas és molt complexe, amb notes de vainilla i caramel de la bota de bourbon , més cacao, panses, fruits secs i salins de les de Xerés que van evolucioonant a la copa. En boca és més voluminós i avellutat. Molt sabrós.

.
Bruichladdich 16 anys – envellit totalment en bótes de bourbon. Vital, amb salinitat marina, fruites com poma al forn i cítrics. Forces notes de la fusta com fumats, cereals torrats. Boca molt fresca, sabrosa i moolt llarga.

-Macallan 14 anys Chateau d´Yquem- whisky destil·lat a Macallan però acabat d’afinar a Bruichladdich en botes d’aquest prestigiós vi francès. Edició limitada de 1550 ampolles. Aromàticament presenta flors, taronja, mels i força cítrics. En boca és avellutat amb moltes notes meloses, pura seda amb gran amplitud.

-Port Charlotte Multi Vintage- Interessant whisky “peated” , o sigui, elaborat amb malta assecada amb turba que li aporta típiques notes fumades. Una novetat que acabava d’arribar el dilluns a la península. Es va crear l'any 2001 quan es va reobrir la destil.leria. Port Charlotte és el nom del poble veí a Bruichladdich i on el futur s'hi destil.larà ja que de moment sols hi madura. És un whisky molt interessant, en nas presenta les notes de turba ben integrada, caramel, cacao...i en boca és llarg, equilibrat i amb un final torrat molt elegant que el diferencia d'altres whiskys "peated" d'Islay que son molt més carregats d'aromes a turba.

A tots els assistents se’ls va obsequiar amb una copa homologada pel tast de whisky per a que puguin seguir aprofundint en aquest apassionant mon.

Natalie Harant

Slainte!!

Tast amb els 10 sentits.- Part I

2011-03-02T08:38:00.000-08:00

Els 10 sentits son 10 enòlegs, 10 amics que a partir de la primavera del 2009, van començar a gestar un projecte comú. La seva inquietud és la de recuperar el patrimoni vitícola del nostre país i reivindicar el paper de l’enòleg creatiu però sense caure en protagonismes egocèntrics. D’aquí que no tenen cap interès especial en donar a conèixer els seus noms, sinó que deixen que siguin els vins i les seves peculiaritats qui esdevingui el veritable centre d’atenció.

Tot el seu ideari el trobareu molt ben explicat en el seu blog: http://www.10sentits.cat/

El passat dilluns 28 de març van venir a la Vinoteca del Rebost per a presentar a l’Associació de Sommeliers de Tarragona els diferents projectes que han dut a terme durant l’any 2009, tant a nivell de grup com a títol personal en els diferents cellers ens els que treballen. Així doncs, vam tenir tres tasts diferenciats: tast de caves amb llargues criances de Roger Goulart, tast dels escumosos de sumoi de la Cooperativa de Rodonyà i el tast dels vins de varietats recuperades dels grup "10 sentits".

Tast de caves de llarga criança de Roger Goulart
El Pedro Muñoz és l’enòleg responsable de l’elaboració d’aquests caves amb l’intenció de crear un gran producte que vol fer caure el mite de que sols els champagnes francesos tenen prou qualitat per a resistir el pas del temps.

Els caves tastats van ser el cupatge Gran Cuvée de Roger Goulart de les anyades 2005, 2004 i 2003. Tots tres elaborats amb un 30% de chardonnay, un 40% de xarel·lo i la resta amb macabeu i parellada. Els vins base sempre amb una acidesa important (al voltant dels 4,5 g/l d’acidesa total expressada en sulfúric), utilitzant llevats que respecten aquesta acidesa i el més important: conservats a una temperatura que no supera els 14ºC durant tota la criança que s’aconsegueix en les caves excavades a 30 metres sotaterra de Roger Goulart. També a mitja criança es procedeix a un “deplacé” de totes les ampolles, o sigui, a remoure-les per a tornar a posar en suspensió les mares del cava.

L’últim cava es tractava d’un tiratge de l’any 2001 i que per tant portava 115 meos de criança amb més presencia de xarel·lo i menys de chardonnay.

Tots quatre caves van presentar un perfil similar en quant a una frescor molt viva i una bona integració del carbònic i a mida que anàvem tirant endarrere en les collites, els caves començaven a presentar mes notes terciàries i complexitat tant a nivell aromàtic com en boca.

Tast del projecte IOMUS

El Joan Rovira és l’enòleg de la Cooperativa de Rodonyà qui ens va presentar els diferents escumosos que han elaborat per primera vegada amb la varietat sumoll, o sumoi com se la coneix a l’Alt Camp. De fet IOMUS és sumoi escrit al revés. De la interessant labor que porta a terme aquesta cooperativa per la recuperació d’aquesta varietat, ja n’he parlat en alguna altra ocasió: http://www.lavinotecadelrebost.cat/2009/11/la-recuperacio-del-patrimoni.html

Ara s’han atrevit a elaborar tres escumosos diferents amb la sumoi. Fixeu-vos que dic escumosos i no caves ja que aquesta varietat no està admesa de moment pel Consell Regulador de la DO Cava i per tant no es poden considerar caves. La diferència entre els tres és el sistema d’elaboració:

CRYO- pel tiratge es va utilitzar most de sumoi que es va congelar després de la verema per a que no fermentés enlloc d’afegir sucre com es fa normalment.

CLÀSSIC- elaborat amb el mètode champenoise clàssic de tots els caves

ANCE- elaborat amb el mètode ancestral que s’utilitza en algunes regions de França on la primera fermentació no te lloc en una part en dipòsits peró lacava dins de l'ampolla que com és un envàs hermetic el gas carbònic que es forma resta dins el líquid. O sigui, que el carbònic és d’origen endogen com el de tots els caves però sense passar per una segona fermentació.

Tots contenen uns 7-8 g/l de sucre i han tingut una criança de 12 a 15 mesos.

Com a tret comú, tots tres presentaven un bonic color rosat –morat degut a que la sumoi aguanta les tonalitats morades més que cap altra varietat. L’acidesa era ben present també en tots tres, característica de la varietat. I les notes aromàtiques en més o menys intensitat segons el cava eren de fruita vermella fresca, gominola junt amb les típiques del cava de llevats i làctics.

Tots vam coincidir la varietat podia resistir una criança més llarga que alhora afavoriria la qualitat del cava i li aportaria més complexitat i cremositat.

Pel tercer tast, ja encetaré un nou post pròximament ja que aquest ja comença a ser massa llarg.

Show Cooking "Suro i maridatges" en el Fòrum Gastronòmic 2011

2011-02-25T08:55:00.000-08:00

Ivan Fernandez, Blai Forensa i Anna Casabona

L'activitat va ser organitzada per l’Institut Català del Suro i La Cuina de l’Empordanet amb la col·laboració de Vins i Licors Grau i l’Associació Catalana de Sommeliers

Palafrugell, dijous 24 de febrer del 2011. – L’Institut Català del Suro va participar ahir dimecres dia 23 de 13 a 14 hores a l’Aula Taller Ateneu 1, amb un taller Show Cooking, “Suro i Maridatges”, i ho va fer amb la col·laboració de Vins i Licors Grau , La Cuina de l’Empordanet i l’Associació Catalana de Sommeliers.

El taller va consistir en mostrar la interrelació del tap de suro amb les diferents begudes i aliments que apareixen en un àpat, buscant la innovació i la sorpresa, i la interacció dels assistents. El menú va constar de cinc tipus de begudes tapades amb diferents tipus de tap de suro i que van des de l’aperitiu a la sobretaula, maridades amb plats típics d’una dieta mediterrània.

L’estructura de l’acte es va dividir en 5 blocs en els quals Ivan Fernández, tècnic de l’ICSuro comentava el perquè del tipus de tap en cada beguda i les propietats d’aquest, el sommelier explicava les característiques de la beguda i el cuiner preparava un maridatge adient a cada producte. Al mateix temps, el públic degustava tant la beguda com el menjar.

Els participants i els maridatges han estat els següents:

Aperitiu: vi blanc Petit Caus Blanc amb tap de suro colmatat, amb el sommelier Xavi Ayala de l’Associació Catalana de Sommeliers. Coca de Recapte amb bacallà i poma amb el cuiner Lluís Ferrés de l’Hotel Aiguablava.

Entrant/ primer: vi blanc Marquès de Gelida 2009 amb tap 1+1 (cos aglomerat amb 2 discs de suro natural a cada extrem), amb el sommelier Josep Mª Cuadrat del Restaurant La Gamba. Caneló de peix i verdures amb salsa d’oriços realitzat pel cuiner Joan Cuadrat del Restaurant La Gamba.

Segon: vi negre Eccomi 2008 amb tap de suro natural i presentat pel sommelier Jaume Font de l’Hotel Sa Punta. Cruixent de peu de porc farcit de confit d’ànec, a càrrec de Josep Font de l’Hotel Sa Punta.

Postre: cava Huguet Brut amb tap de cava ( cos aglomerat i dos discos de suro natural en contacte amb el cava), amb la sommelier Anna Casabona de l’Associació Catalana de Sommeliers. Mousse de xocolata amarga amb cítrics i gelea de cava amb el cuiner Blai Florensa de l’Hotel Mas de Torrent.

Digestiu: ginebra Hendrick’s amb tap capçat (suro natural amb extrem de fusta) , amb la qual el sommelier Jordi Grau de Vins i Licors Grau va realitzar un gintònic amb pètals de rosa i el cuiner Pere Bahí del Restaurant La Xicra va maridar amb una gelea de llimona dolça.

L’objectiu del taller va ser que el públic conegués els diferents tipus de tap de suro que hi ha al mercat, així com la seva funcionalitat a cada tipus de beguda. Tanmateix, també promocionar la cuina mediterrània i els seus productes.

Així mateix, l’ICSuro també va participar durant els quatre dies del Fòrum Gastronòmic Girona 2011 amb un estand informatiu dins l’espai “Mercat del Vi”, i ho va fer de manera conjunta amb RETECORK (Xarxa Europea de Territoris Surers).

Font: Ariadna Ros, responsable comunicació de l'Institut Català del Suro

La combinació perfecta

2011-02-17T03:47:00.000-08:00

Després d'uns quants tallers de gintònics, i per tant, després de tastar moltes combinacions de ginebres tòniques i botànics, hem aconseguit trobar unes quantes receptes per aconseguir la millor expressió de cadascuna. Evidentment, l'art del combinat no son matematiques, pert tant, molts de vosaltres podreu trobar altres formules que us agradin més, però de totes formes, aqui us passo les que més ens han agradat al Rebost:

GINEBRA	TÒNICA	BOTANICS-TWISTS
Bayswater	Fever tree	aranja + ginebrons
Mombasa	Fentimans	llima + clau + llimona
209	Boylan	llima + pebre de jamaica
Brokmans	Boylan	llimona
G'vine	Boylan	aranja + cardamom
Bulldog	Fentimans	aranja
Mascaró gin9	Fever tree	Aranja + llima
Gin London	Fever tree	Llima i llimona
Hendrick´s	Fever tree	Cogombre i pebre de jamaica
Gin Mare	Schweppes	Llima i mandarina

Segon Taller de Gintònics

2010-12-14T06:26:00.000-08:00

Degut a la bona acceptació del primer taller de gintònics, el passat divendres es va repetir l’experiència amb els mateixos sommeliers, el Xavi Nolla i jo mateixa però amb diferents assistents. En aquesta ocasió es va tornar a tastar primer per separat diverses tòniques, ginebres i botànics i després es van arribar a preparar més d’una dotzena de gintònics diferents. D’aquesta manera es va poder tastar quines eren les millors combinacions per a cada ginebra i com a vegades es pot espatllar la mescla si un dels components no lliga amb els altres.

Les ginebres tastades van ser: Larios, la més bàsica, seguida per les prèmium o de categoria superior: Hendrick’s, nº209, Bombasa, G’vine, Gin London nº1 i la catalana Gin Mare. Totes força peculiars i amb diferents característiques segons el seu origen, nombre de destil·lacions i botànics.

El mon de les tòniques també és molt variat, i en aquesta ocasió es va tastar: Schweppes, Boylan, Fentimans, 1724, Fever tree, Q-tònic i Abbondio de les quals l’únic tret coincident és la presència de la quinina.

També es van poder olorar diferents botànics utilitzats en l’elaboració de les ginebres i que alhora poden ser un ingredient més dels gintònics: llimona, llima, aranja, polpa d’aranja, taronja, cogombre,ginebrons, cardamom i pebre de Jamaica.

El taller va resultar molt didàctic i per votació popular, les combinacions més exitoses van resultar ser:

Mombasa + Fentimans + pell d’aranja
Gin London + Fever tree + pell de llima i llimona
Nº209 + Boylan + pell de llima
Hendrick’s + Fever tree + cogombre i pebre de Jamaica
G’vine + Boylan + pell de llima
Gin Mare + Schweppes + pell de llima + pebre de Jamaica

Passat festes, es tornaran a organitzar més tallers d’aquest estil. De ben segur un altre de gintònics i un altre de whiskys de malta. A tothom qui estigui interessat només cal que vagi consultant l’agenda d’activitats en aquest blog.

TALLER DE GINTÒNICS

2010-12-07T02:39:00.000-08:00

El passat divendres a la Vinoteca del Rebost es va fer un taller-tast de gintònics amb la col·laboració de la distribuïdora vallenca Vidiví. La classe va anar a càrrec dels sommeliers Xavi Nolla, responsable de la web “Cultura de vi” i de l’ Anna Casabona, propietària de l’establiment. Aquest és el combinat de moda peró sabem que és la ginebra, com s'elabora , perque n'hi ha tantes i tan diferents. I amb les toniques? Quina és la combinació perfecta, que són els botànics, quina es la millor copa....tantes preguntes com respostes es van trobar en aquest taller-master class.

El gintònic és el combinat de moda però compta amb una llarga història. La ginebra, bàsicament, és un destil·lat de cereals que es macera amb ginebrons i que va ser desenvolupat per un metge holandès com a remei per les afeccions renals. Aquesta Geneve se la van emportar els anglesos cap a la seva pàtria amb el nom de Gin on també va aconseguir una gran popularitat entre la població. Actualment, de ginebres, se n’elaboren a tot el món, la majoria amb l’estil London Dry Gin i es diferencien per l’aigua utilitzada, la beguda destil·lada, el nombre de destil·lacions i pels diversos botànics, herbes, especies i altres, que s’utilitzen per aromatitzar a més a més dels ginebrons.

I si l’origen de la ginebra era medicinal, el del gintònic també. Quan l’imperi britànic s’estenia per la India, la malària era un problema greu entre les tropes de manera que el Johann Jacob Schweppe va crear una beguda carbonatada, ensucrada i aromatitzada amb llimona amb una pastilla de quinina dissolta en cada ampolla per a combatre la malaltia. Com que aquesta beguda era molt amarga, els soldats la barrejaven amb ginebra Bombay destil·lada en aquesta ciutat india. I Així va néixer el gintònic.

Existeix una recepta a partir de la qual es poden fer totes les diferents preparacions: en una copa gran tipus baló, mai en un got de tub, hi posem uns 8 glaçons de gel massís de bona qualitat per a que no es desfacin massa ràpid, dos trossos de pell de llimona, de la qual se n’extreuen amb dues pinces les fines gotes aromàtiques dins de la copa. Això és el twist. Seguidament s’afegeixen 2/10 parts de ginebra a 15-18 graus, mullant tot el gel, i 8/10 parts de tònica, una ampolleta sencera. Es mescla suaument amb una cullera per a barrejar els ingredients sense perdre gas carbònic i es pot rematar amb un segon twist i fregant els cantells de la copa amb la pell de llimona.

Per la preparació del gintònic hi ha moltes modes equivocades, ja he comentat que mai s’ha d’utilitzar un got de tub perque no permet una bona mescla dels ingredients ni una bona aromatització amb els botànics. Una altra és la de foradar el tap corona de la tònica perquè perdi el gas quan és el carbònic qui dona la textura a la beguda i alhora potencia els aromes. Un altre, es utilitzar glaçons fets amb tònica quan només aconseguim neutralitzar un altre cop el carbònic. Hi ha altres modes, més fetitxistes que altra cosa com la de portar aigua d’un iceberg…Es molt fàcil desequilibrar un gintònic amb l’aigua si els glaçons son tous o per la llimona si s’afegeix suc, això mai, o si s’abusa d’afegir ingredients.

El Xavi refredant la copa

El gintònic no es un còctel sinó un long-drink. Perque un còctel ha de portar almenys 3 ingredients i un màxim de cinc i el gintònic només en porta dos, la tònica i la ginebra ja que les essències i botànics no compten. No s’han de carregar de ginebra, pensant que fem un favor, ja que desequilibrem la mescla i s’han de servir ben frescos. Es interessant passar un glaçons per la copa per a refredar-la abans de començar la preparació del gintònic.

Durant el taller es van tastar diferents tòniques: scweppes, fever tree i boylan i diferents ginebres: Larios, nº209, London Gin, G’Vine i Gin Mare per separat per a poder apreciar les característiques de cadascuna. En acabat, es van preparar diferents combinacions per descobrir les més adequades Així com amb quins elements s’aromatitza millor: llimona, llima, aranja, ginebrons i cúrcuma.

Tast de caves Mestres

2010-12-01T11:27:00.000-08:00

El passat dijous 25 de novembre es va tornar a presentar un celler mític a la Vinoteca del Rebost. En aquest cas es tractava d’Heretat Mestres. Des de 1312 fins ara 28 generacions de la família MESTRES han format part del mon vitivinícola de Sant Sadurní d’Anoia, on el celler te la seu en un edifici d’interès històric. Elaboradors de caves des del 1928, l’esperit innovador de la família ha marcat un estil per aquests escumosos. De fet, van ser els precursors en l’ús del terme “cava” i també van ser els primers en treure al mercat un cava sense addició de sucre.

Es tracta de caves especials, amb caràcter i cadascun amb una elaboració diferent partint de les tres varietats clàssiques del Penedès: macabeu, xarel·lo i parellada provinents de les 80 hectàrees de vinya que la família te en propietat. A can Mestres, s’utilitza com enlloc la criança en bóta dels vins base i s’aconsegueixen excel·lents resultats amb llargues criances en ampolla amb tap de suro que els fan únics i peculiars.

Els caves degustats van estar:

Mestres Coquet Brut Nature Reserva Especial 2006 elaborat amb un 30% de macabeu, 45% de xarel·lo i un 25% de parellada amb una criança de més de tres anys. De color groc pàl·lid amb reflexes daurats, aromàtic, molt net i amb notes de pastisseria i fruita blanca. En boca és melós i fresc amb el carbònic molt ben integrat. Un cava que invita a seguir bevent.

Mestres “Cupatge 80 aniversari” brut 2008 amb un 25% de macabeu, 60% de xarel·lo i un 15% de parellada, on part del vi base (10%) ha estat criat uns 6 mesos en bóta de roure i de castanyer. També de color groc pàl·lid en nas és molt floral i fresc amb notes de pastisseria, fruits secs degudes als seus 40 mesos de criança dins l’ampolla. En boca és cremós, amb volum i pes que el fa necessariament un cava de maridatge.

Mestres Visol Brut Nature Reserva Particular 05 amb un 35% de macabeu, 40% de xarel·lo i un 25% de parellada on part del vi (25%) ha estat criat durant 6 mesos en bóta. Aquest és un cava que no s’elabora tots els anys i que va ser el primer de la història sense sucre afegit. Tot i els seus 4,5 anys de criança en ampolla el seu color es sorprenentment pàl·lid i en nas destaquen les notes fresques i cítriques sobre un fons de vainilla i torrats. En boca, a diferencia dels caves anteriors, ja se li nota la fusta per la seva estructura i aromes, alhora és fresc i amb el carbònic ben integrat.

Clos Nostre Senyor Brut Nature Reserva Particular 02 aquest és un cava de finca amb ceps de més de 50 anys de la qual en treu el nom. Amb un 20% de macabeu, 60% de xarel·lo i un 20% de parellada on la meitat del vi base ha estat criat en bótes de castanyer durant 10 mesos. La criança en ampolla ha esta de més de cinc anys. A la vista presenta un color daurat clar i en nas és un cava que necessita oxigenar-se per a poder expressar tots els seus aromes anisats, pastisseria i fumat. En boca té una acidesa viva, certa tannicitat i final lleugerament amarg que li donen una boca molt estructurada.

Mestres Mas Via Brut Gran Reserva Familiar 2000 la màxima expressió del celler, porta un 15% de macabeu, 75% de xarel·lo i un 10% de parellada provinents de les vinyes més velles i només de les millors collites. Per exemple s’ha passat de la 1997 a la 2000 ja que els altres anys la qualitat no era suficient. El vi base es cria durant 12 mesos en bóta de castanyer i en ampolla de més de vuit anys. De color groc palla, és molt aromàtic quan ha tingut temps d’oxigenar-se per a obrir un ampli ventall d’aromes, fruits secs, fruita confitada, notes de rom, molt perfumat i personal. En boca és voluminós, amb un carbònic molt ben integrat i una frescor que sorprèn en un cava de tan llarga criança.

Traca i Mogador a la Vinoteca del Rebost

2010-11-18T11:53:00.000-08:00

El passat dijous 11 de novembre hi va tornar a haver una presentació de vins al Rebost-Vinoteca. En aquest cas es tractava dels excepcionals vins del René Barbier, un dels personatges més emblemàtics en el món vitivinícola ja que va ser un dels promotors del Priorat tal i com el coneixem avui en dia. És el propietari del celler Clos Mogador a la DOQ Priorat i soci del Celler Laurona a la DO Montsant. El tast va anar a càrrec del delegat nacional d’aquests cellers i sommelier Pau Melendo amb qui es va poder fer un recorregut sensorial per totes les finques i elaboracions del René.

La degustació va començar pels vins del Celler Laurona de la DO Montsant. El seu nom el deu a Lauronensis denominació que els romans atorgaven als vins d’aquesta zona i que tenien en alta estima. El Laurona 05 està composat per carinyena de Falset que aporta estructura i color i per garnatxa negra del poble de la Figuera que aporta els balsàmics i complexitat, amb una petita aportació de merlot, cabernet i Syrah de Darmós que és la part més càlida del Priorat. Aquest vi presenta una bona intensitat aromàtica amb especies, vainilla, anís, balsàmics i fruites vermelles i negres. En boca és molt equilibrat en quant a frescor i estructura.

El Laurona 6 vinyes és la màxima expressió del celler, neix de 6 vinyes singulars i seleccionades de vinyes entre 60 i 80 anys. És un vi amb predomini de garnatxa, 60% acompanyat només de carinyena, un vi que només s’elabora en les millor anyades. Per exemple no hi ha 2007 ni 2008 perquè les condicions no van ser les millor per a elaborar aquest vi. El Laurona 6 vinyes 2006, és un vi que cal decantar per a treure els pòsits. En nas surt moltes fruita madura com pruna, figa...sobre un fons marcadament mineral. Tot i tenir una graduació de 15%, la vinositat no apareix per enlloc, ans al contrari es presenta fresc i concentrat. És un vi amb volum però elegant al mateix temps.

Es va seguir amb els vins del Priorat, el primer va ser el Solertia, un vi que va sortir per primer cop al mercat aquest any i que prové d’una finca de 4,5 ha de les Vinyes de Manyetes, ubicades al cor del Priorat, a Gratallops, amb unes condicions extremes d’aridesa i pendent amb vells ceps de garnatxa i carinyena. El vi més seleccionat d’aquesta finca és el Manyetes del qual vam tastar l’anyada 2006. Tots dos tenen la qualificació de “Vi de Vila de Gratallops” i mentres que el Manyetes és un vi amb predomini de carinyena, al Solertia hi ha més presència de garnatxa. Al Solertia 07 hi vam trobar aromes de xocolata, toffee, molta espècie com pebre negre i fruita negra i en boca molt concentrat, melós i amb un taní molt vellutat. El Manyetes 06 presentava un intens aroma amb cacau, garriga, fruita, balsàmics, resina, farigola, romaní. Molt obert i fresc. Un vi sorprenent i amb el terroir ben expressat.

A continuació es van tastar dues anyades del vi més conegut del René, el Clos Mogador. L’únic vi al territori espanyol amb denominació “Vi de Finca Qualificada” des del 2005. Aquesta és una qualificació que se suma a la DOQ Priorat i garanteix que tot el raïm durant , almenys, els últim 5 anys prové única i exclusivament de la finca propietat de Clos Mogador, i es concedeix així mateix en base a l’existència d’un reconeixement internacional del vi al llarg dels últim 10 anys.

Clos Mogador és una finca de 20 hectàrees a Gratallops a 350 m d’alçada i orientació nord-est, que el René va comprar el 1979 per a plantar-hi la garnatxa, carinyena, cabernet i syrah que utilitza per aquest vi al celler que va fundar l’any 1989. Els vins tastats van ser el Clos Mogador 2006 i 2007. Ambdues extraordinàries tot i que amb una marcada diferència per les condicions de l’anyada. Mentres que el 2006 es mostrava molt expressiu, rodó i ple amb un taní molt madur i amb records de confitura, el 2007 és l’elegància elevada al cub, mineral, balsàmic amb notes torrades i de regalèssia i en boca fresc i sedós.

Finalment , es va acabar el tast amb un dels millor vins blancs de guarda catalans, el Nelin 08, que com li agrada comentar al René, és un vi negre vestit de blanc. Porta vuit varietats diferents: garnatxa blanca en un 51%, escanyavelles, trepat blanc, pedro ximenes, macabeu, viognier, roussanne, marssanne i pinot noir. Tot el raïm prové de la finca Clos Mogador i es fermenta cada varietat per separat en bóta de roure excepte el viognier que ho fa en un dipòsit oval de ciment amb les lies que després aniran a les botes del pinot noir per a treure el color. De color daurat brillant, en nas és de marcada personalitat amb notes d’albercoc, codony, mel, anisats, fruits secs. En boca hi trobem l’acidesa d’un vi jove amb l’untuositat d’un criança. Prou voluminós per acompanyar un plat de carn.

Tot un seguit de vins heterogenis amb un nexe d’unió: el fet de que el René estima la terra i la seva obsessió es trobar l’expressió del terroir de cada finca.

Les etiquetes dels vins del Priorat són emocionals. Les ha dissenyat l’Isabelle, la dona del René, i per exemple en el cas del Manyetes hi surt la casa i l’arbre de la finca i en el Clos Mogador hi ha una vista general amb uns ceps en primer terme amb la cara de cada component de la família. El René i l’Isabelle al mig i els seus tres fills i jove als costats. Quan van néixer els seus dos nets, també s’hi van afegir al costat de la Sara, la seva mare.

Primera etiqueta

etiqueta actual amb els néts

La pròxima presentació que es farà a la Vinoteca serà la de Caves Mestres el dijous 25 de novembre. Tothom qui estigui interessat en tastar els millors vins escumosos d’aquest peculiar celler només cal que s’apunti trucant al 977 61 31 80 o enviant un mail a info@elrebost.com.

Per Sant Martí mata el porc i enceta el vi.

2010-11-10T07:24:00.000-08:00

Dibuix de Claudi Puchades

Qui no ha sentit alguna vegada aquesta dita? Però coneixeu el seu significat? L’11 de novembre, Sant Martí, és una de les dates importants en el calendari del pagès ja que coincideix amb un breu període de bonança, l’estiuet de Sant Martí, tot just abans de que comenci el cru hivern. Per tant, el costum era matar el porc per a proveir el rebost d’aliments tot donant la benvinguda al fred i aprofitant que en aquestes dates surten els primers olis i vins de l’any per arrodonir la diada.

A França que tenen més experiència en el màrqueting i en l’auto bombo ja fa molt temps que han fet de l’arribada del “Boujolais noveau” , un vi senzillet de la Borgonya, tot un aconteixement ple de glamour i sempre el dia 21 de novembre. Durant molt anys, també a Barcelona es celebrava l’arribada dels vins novells amb una festa popular al carrer fins que fa quatre anys es va decidir que no era un acte “apropiat”, com si tenir l’oportunitat de tastar els vins de l’anyada i potenciar la imatge dels vins catalans fos el mateix que el desmerescut “botellón”.

Per sort, els vins novells, vins acabats d’elaborar i en els que per tant podem apreciar els seus aromes afruitats en plenitud sent alhora uns vins fàcils de beure es segueixen elaborant i molts cellers segueixen celebrant la seva festa. Per exemple la Cooperativa de Vila-rodona aquest diumenge 21 de novembre obrirà les seves portes a tothom qui vulgui degustar els seus vins. El Celler el Masroig aquest any també ens proposa una novetat, seguint l’exemple francès presenta per Sant Marti simultàniament a totes les tendes especialitzades un vi novell amb una imatge moderna per a un vi tradicional. No cal dir que el trobareu també a la Vinoteca del Rebost.

VI NOVELL 2010

Celler: Celler el Masroig

Zona: El Masroig. DO Montsant.

Varietats: 40 % garnatxa negra, 40% Carinyena i 20% ull de llebre.

Tipus de vi: vi negre novell amb maceració carbònica.

Grau: 13%

Nota de tast: de color robí intens,vellutat perfecte, dens. En nas és brillant, amb puntes de fruites tropicals amb records de maduixa i cirera, raïm, iogurt, làctics i most. En boca és suau, franc i fresc. Molta fruita, raïm, caramel de maduixa, d'evolució ràpida i post-gust elegant. És un vi ideal per acompanyar àpats informals o per prendre a copes.

Només cal tenir en compte que no és un vi de guarda, sinó que és un vi d’hivern i l’hem de consumir abans no arribin les calors de l’estiu.