LA XARXA REPUBLICANA

26è Congrès Nacional Esquerra Republicana (5) Executiva Nacional i discurs

2011-10-04T07:00:00.001-07:00

26è Congrès Nacional Esquerra Republicana (4) Resultats Consellers Nacionals

2011-10-04T06:51:00.000-07:00

26è Congrès Nacional Esquerra Republicana (3) Discurs Oriol Junqueras

2011-10-04T06:41:00.001-07:00

26è Congrés Nacional Esquerra Republicana 2011 (2) Resultats i discurs Marta Rovira i Junqueras

2011-10-04T06:32:00.001-07:00

Intervenció Joan Tardà Llei Víctimes del Terrorisme, Congrés Diputats 14...

2011-07-22T15:33:00.000-07:00

Acampada Barcelona. Dissabte 4 juny 2011. Votació massiva pel dret a l'a...

2011-06-17T18:16:00.000-07:00

ERC ha començat la remuntada

2011-05-24T20:08:00.000-07:00

L'enorme debacle d'Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions municipals, vista aïlladament des del punt de vista exclusivament municipalista, ha provocat que ningú no s'adonés de la gran remuntada que ha fet el partit respecte a les eleccions al Parlament de Catalunya de l'any passat, cosa que tan sols s'explica perquè en alguns llocs, des dels ajuntaments i les seccions locals, s'ha fet una feina excel·lent capaç de contrarestar la davallada de la marca Esquerra.

Fa mig any, en les eleccions al Parlament de Catalunya, tan sols 219.173 catalans van votar Esquerra.

Aquesta vegada, han estat 257.564, o sigui 38.391 vots més, que representen una PUJADA del 17% !!!!

I al País Valencià, les Illes i la Franja de Ponent, fora de coalicions s'han recollit 13.785 vots més, més gent que no pas la que viu a capitals de comarca com la Seu d'Urgell, la Bisbal d'Empordà, Puigcerdà, Montblanc, les Borges Blaqnques, Balaguer, Ripoll, Cervera o Tàrrega.

Sempre es diu que les eleccions a diferents administracions no són comparables, però aquesta vegada és enganyós comparar els vots amb les municipals de fa quatre anys com si en aquests quatre anys no hagués passat res.

La marca Esquerra està cremada, però ens queden les persones, que són més valuoses, i bastant de poder municipal en ajuntaments petits i mitjans. En els grans, com que es vota la marca, és on ens hem fotut la gran hòstia. Només s'ha resistit -i en alguns casos avançat- a ciutats on s'ha treballat molt i molt bé: Gavà, Olot, Sant Vicenç dels Horts, Caldes de Montbui, Solsona, el Masnou, Montblanc,... I també en molts dels pobles on es vota les persones més que els partits.

Això explica per què, havent perdut 77.364 vots (que és un 23% dels vots de les municipals anteriors), tan sols haguem perdut 197 regidors, un 12% dels regidors.

I si som capaços de fer neteja; centrar el rumb del partit al quadrant que ens pertoca, que és el de l'esquerra independentista, però esquerra; condemnar el segon tripartit i els seus errors; i trobar líders que la gent percebi com a íntegres i honrats, tornarem a progressar.

Quan s'ha pecat, cal confessar o no es pot rebre perdó.

Així que cal un enorme nostra culpa, i com que sembla que ningú no té ganes de fer-lo, el començarem aquí:

nostra culpa per la dimissió del conseller en cap de la Generalitat quan l'afer de Perpinyà. Un vicepresident que considera que ha actuat en defensa del país i de la pau no ha de dimitir.
nostra culpa per no haver sortit del govern llavors i provocar unes anticipades que haurien donat més de 700.000 vots i més de 35 escons al Parlament.
nostra culpa per haver presentat un candidat a Madrid que, malgrat tenir el màxim suport de les urnes, renuncià a l'acta de diputat i mai no hi va anar a reivindicar-se.
nostra culpa per ser tan ingenus de pensar que es podia millorar el pacte amb Espanya amb un nou Estatut.
nostra culpa per pensar que CiU i PSC defensariern unitàriament l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya.
nostra culpa per haver-nos mantingut al govern quan el PSC i CiU van entrar a la cursa de rebaixes de l'Estatut.
nostra culpa per no haver demanat llavors la retirada del text.
nostra culpa per haver volgut frustrar els plans de Zapatero de fer president en Mas el 2007, tot fent president en Montilla: calia deixar que fessin la sociovergència i automàticament ERC hauria estat el primer partit de l'oposició i hauria capitalitzat la irritació dels atacs anticatalans, de la sentència de l'Estatut i de la crisi econòmica.
nostra culpa per haver escatimat a la militància la ratificació d'aquesta decisió.
nostra culpa per haver estat tan ingenus de creure que es podien fer polítiques socials des d'una Generalitat escanyada econòmicament.
nostra culpa per haver penjat la bandera on abans no hi era sense dimitir automàticament, tot obrint la porta a les concessions il·limitades, amb l'objectiu de no tornar al Dragon Kan.
nostra culpa per haver fet una política cultural i de comunicació absolutament patètica.
nostra culpa per la gestió de la presència de TV3 al País Valencià, dels arxius de Salamanca que mai no tornen però cada caixa que arriba es celebra com una enorme victòria, i dels arxius i patrimoni privat que Madrid ha importat a cop de talonari.
nostra culpa per no haver sabut capitalitzar els efectes dels anys de més furibund anticatalanisme.
nostra culpa per haver defraudat l'esperit assembleari del partit amb tota mena de maniobres a l'ombra.
nostra culpa per no haver sabut aprofitar el potencial que tenien els militants del partit, tot repartint càrrecs per amistat o sectarisme, quan sovint disposàvem de gent més vàlida que de vegades ha estat maltractada.
nostra culpa per haver-nos comportat sovint igual que la classe política de tota la vida.
nostra culpa per no saber aprofitar correctament el potencial dels nous canals de comunicació de masses.
nostra culpa per haver fet fora tots els dissidents, fins i tot afirmant que ens deslliuràvem dels freakies, en lloc de vetllar per la pluralitat interna, el debat ordenat, l'acceptació de les raons dels altres i la disponibilitat de diversos punts de vista.
nostra culpa per donar la imatge d'un partit, alhora, caòtic i estalinista.
nostra culpa per no haver sabut explicar-nos.
nostra culpa per haver finançat el grup Cultura 03 tan generosament, quan la resta de la cultura i dels mitjans catalans públics i privats passen tantes estretors.
nostra culpa per haver situat en llocs de responsabilitat persones a les quals els van pujar al cap i van tractar l'altra gent, o fins i tot la nostra, amb prepotència i desconsideració.
nostra culpa per no haver defensat les nostres decisions, i al nostre president del Parlament quan va ser injustament atacat.
nostra culpa per no haver estat capaços d'aconseguir cap avenç real i palpable per la gent en temes com el de la llengua. Tan sols que els productes dels supermercats, els prospectes dels fàrmacs o les pel·lícules dels cinemes s'haguessin catalanitzat una mica més, s'hauria notat molt.
nostra culpa per haver cregut que es poden guanyar partits quan jugues en camp contrari i amb els àrbitres comprats.
nostra culpa per haver perdut, primer, els votants més emotivament independentistes i, en el darrer any, els que ens votaven per ser sobre tot d'esquerres i, a més, amb consciència nacional. O sigui, els que han anat a votar a les CUP.
nostra culpa per haver deixat que tot això passés sense revoltar-nos.

I ara vé la penitència:

Tres hòsties electorals seguides, i podem tenir la quarta aviat si no fem un acte penitencial públic i ens redrecem.
Retirada de la política per als qui han estat les cares visibles d'aquests anys, malgrat que potser tots ells hagin fet també moltes coses positives i es perdrà un enorme capital humà i polític.
Pelegrinatge expiatori per recuperar els bons militants i dirigents que ens han deixat, i també per aproximar-nos humilment a la resta de l'esquerra independentista.
Fi de les hostilitats amb la dreta independentista, inclosos els sectors de CiU que no combreguen amb l'espanyolisme de Duran.
Defensa dels drets socials i de la necessitat d'una economia transparent, justa i no especulativa.
Recerca urgent de gent responsable i íntegra, capaç de tornar a posar en marxa la nau sense cap interès personal. És probable que els primers vagin també a parar a l'aigua.
Construcció de les eines necessàries perquè TOTS els militants, i també la resta de ciutadans, puguin sentir-se partícips i responsables del futur d'aquest partit i d'aquest país.

Festa Rugbi Català 2011: Usap- Toulon a estadi Lluís Companys de Barcelo...

2011-04-18T06:01:00.000-07:00

Conversa amb Eliseu Climent(ACPV), sobre la restitució de TV3 al País Va...

2011-03-14T20:16:00.000-07:00

Balanç de Govern de Puigcerdà 2011, explicat per l'Alcalde Joan Planella...

2011-02-19T02:46:00.000-08:00

Vaga General 27 Gener. Ermengol Gassiot detalla reforma de les pensions

2011-01-24T03:01:00.000-08:00

27 DE GENER VAGA GENERAL

2011-01-17T06:23:00.000-08:00

MILLORES A RÀDIO ARRELS

2010-12-13T06:59:00.001-08:00

MILLORES A RÀDIO ARRELS

La Generalitat de Catalunya, deutora de 52200 € com havíem anunciat, ens acaba d'abonar una part de les subvencions.
D'ençà que vam donar a conèixer les dificultats financeres de Ràdio Arrels amb l'acomiadament d'un periodista, una cadena de solidaritat insospitada s'ha manifestat: entrevistes en moltíssims mitjans (premsa, ràdios, webs), ajuts econòmics individuals, cartes de suport...
Aquest allau comunicatiu ha donat resultats concrets i esperançadors:

- els serveis de la Generalitat de Catalunya han desbloquejat part dels diners,
- uns ingressos d'auditors i simpatitzants gens negligibles,
- una presa de consciència de l'equip d'Arrels de la seva bona imatge, de l'impacte i de la responsabilitat de la ràdio per la difusió del català a Catalunya Nord.

Volem agrair ben sincerament tots aquells qui han contribuït a resoldre les primeres dificultats de Ràdio Arrels.

AMB O SENSE SUBVENCIONS, L'EQUILIBRI QUEDARÀ FRÀGIL, per tant us invitem a continuar a col·laborar.

Proposem a la societat civil, al mon empresarial i a les institucions un "Pacte de Futur per Ràdio Arrels"
Cadascú, des del seu lloc, pot sumar-se al "pacte":
Fent una aportació econòmica anual o regular,
Associant el seu municipi, la seva empresa o institució a la xarxa d'institucions solidàries amb Ràdio Arrels (subvenció, donatiu, patrocini d'emissió...).

Amb més mitjans, ens comprometem a :

- mantenir l'oferta radiofònica en volum de programació i continguts,
- celebrar el maig i juny del 2011 el trentè aniversari de l'emissora al voltant d'un acte festiu i lúdic conjuntament amb una reflexió sobre el futur de la comunicació local en clau lingüística, identitària i de país
- obrir en un pla de tres anys delegacions comarcals per afavorir la cohesió i la dinamització dels territoris nord-catalans:

2011, al Vallespir (ja pactat amb l'ajuntament de Ceret).

2012, a Cerdanya.

2013, al Conflent.

Contactes: Pere Manzanares – pere@arrels.net
Albert Noguer - albert@arrels.net

+33 (0) 468 35 47 48

Ens acollim a llurs suggeriments i donem a conèixer els comptes corrents on es poden ingressar els ajuts:

A Catalunya Nord i des de l'estat francès:

RIB: 17106 00024 02898942000 09
BIC: AGRIFRPP871
IBAN: FR76 1710 6000 2402 8989 4200 009

A Catalunya i des de la resta dels Països Catalans:

CCC: 2100 0191 11 0700033715
BIC: CAIXESBBXXX
IBAN: ES89 2100 0191 1107 0003 3715

També es poden fer arribar ajuts mitjançant un xec, en nom d'Arrels, a la nostra seu:

Ràdio Arrels
46 carrer dels Agustins
66000 Perpinyà

Presentació del nou diari ARA, a Berga (3) David MIró, cap de redacció p...

2010-11-24T07:02:00.000-08:00

Solidaritat Catalana per la independència (5) Lectura manifest Isabel-Cl...

2010-07-24T04:40:00.000-07:00

Manifestació 2010 . Som una nació, nosaltres decidim (35)

2010-07-21T05:31:00.000-07:00

Davant la pregunta: Esquerra pactarà un altre cop amb el PSC

2010-07-19T04:58:00.001-07:00

Bona pregunta. A més, aquesta pregunta se la fa tothom i no hi ha una resposta única.

Com bé saps la llei electoral catalana estableix que no forma govern aquella llista més votada si no la que pacta abans. Així doncs, nosaltres no votem el President de Catalunya si no els diputats i les diputades al Parlament. Aquest òrgan és el que en última instància té el poder per triar el President de la Generalitat en majoria absoluta (més de la meitat de l’hemicicle) o, si s’escau, en majoria simple (el més votat encara que no sigui més de l’hemicicle).

L’any 2003, el govern de Catalunya estava molt debilitat ja que durant 23 anys s’havia anat pactant amb el govern central a canvi de... (ben bé no ho sé). Al govern espanyol governava un PP molt radical que no parava d’agredir els interessos de la nació catalana. El panorama resultant de les eleccions al Parlament donava la presidència de la Generalitat a CiU ja que era la llista més votada (com bé ens recorden cada dia) i augurava 4 anys més d’immobilisme i pactisme.

Va ser llavors quan tres forces d’esquerra (PSC, esquerra i ICV – EUiA) van sumar els vots dels seus diputats i les seves diputades per treure Catalunya d’aquell atzucac. En aquell moment es va decidir prioritzar l’eix d’esquerres per sobre de l’eix nacional. Així es va signar el Pacte del Tinell, el primer pacte a la història de Catalunya que marcava tres forces d’esquerres al govern.

Des d’aquell dia, les tres forces es van posar a treballar en sentits diferents i amb les seves pròpies reivindicacions. Esquerra, per la seva part, va agafar les conselleries cabdals que li permetrien començar a construir unes estructures nacionals per fer front a les necessitats reals del país (Educació, vicepresidència, innovació, governació...). Des d’aquell mateix moment es va començar a bastir a Catalunya allò que durant 23 anys ningú havia fet. No obstant, les utopies no existeixen i això va passar de la mà de l’estatut: el Parlament de Catalunya va designar una comissió redactora per establir un nou estatut d’autonomia al capdavant de la qual hi havia en Joan Ridao. Des d’esquerra sempre vam pensar que era insuficient ja que Catalunya necessita molt més que sentir-se una mera autonomia d’espanya. En aquest sentit, i com bé recordaràs l’any 2006 esquerra va dir NO a l’estatut. En pocs dies després el President de la Generalitat va cessar a tots i cada un dels consellers i conselleres i càrrecs d’esquerra al govern. En aquest moment, malgrat digui la gent, esquerra va prioritzar l’eix nacional per sobre de tot. L’Estatut, com s’ha demostrat, va ser insuficient.

Poc després, es van tornar a convocar les eleccions al Parlament de Catalunya. Els tres partits seguien sumant majoria i es va prioritzar, un cop més, l’eix d’esquerres. A més, esquerra havia començat al Parlament i al Govern una tasca que s’havia de continuar. Allò sí que va ser un cop d’efecte ja que per primera vegada a la història, hi havia un president nascut fora de Catalunya (model d’integració que ningú més havia fet) i no formava part de les grans famílies burgeses catalanes (ni Tarradellas, ni Pujol, ni Mas...). Era una persona del poble que, teníem la seguretat que treballaria per la terra que li havia donat tot. En aquest sentit, esquerra va tornar a agafar conselleries cabdals per a la construcció nacional: innovació, acció social, governació...

Fent balanç dels set anys al govern es podria dir que esquerra ha dotat Catalunya d’unes infraestructures que mai abans no havia tingut; d’un sentiment nacional mai pensat (ho vam poder veure el passat 10 de juliol); hem dotat d’una protecció jurídica Catalunya ja que hem aprovat moltes més lleis que en 23 anys no s’havien ni pensat (hem blindat la immersió lingüística, hem portat la llei de dependència, hem canviat el model territorial ajustant-lo a les necessitats del territori; hem aprovat la llei de signes catalana...)

En definitiva, hem donat a Catalunya unes coses que li pertoquen per justícia i hem bastit el territori de més eines per poder fer front als seus problemes reals ja que no tot es decideix des d’un punt.

Ara, ens tornem a trobar en el mateix lloc: hem fet molta feina però cal que en fem més. La sentència del TC posa en dubte tota la feina feta durant tots aquests anys i això perilla. Ara toca reflexionar i pensar sobre si ens interessa més el seguidisme i el partidisme de CiU o si ens interessa més la feina de formiguetes que està fent esquerra des del govern ? En aquest sentit, i en un exercici de democràcia increïble esquerra ha posat l’abast de TOTA la població el seu programa electoral per tal que, qui vulgui, hi pugui introduir les esmenes que vulgui.

Però aquesta vegada juguem amb una cosa nova: el President del partit, en Joan Puigcercós ha dit que no pactarà amb ningú que no sigui capaç de fer un referèndum sobre la independència de Catalunya.

També, crec, hem de ser realistes i hem de tenir en compte dos factors:

- El sentiment independentista a Catalunya només és del 23%. I esquerra no és la força més votada. Si hem pogut fer tanta feina amb els 20 i escatx diputats i diputades, el dia que tinguem majoria absoluta, Catalunya tornarà a ser rica i plena.

- L’espectre de votants que té esquerra inclou molts pensaments i molts sectors. Fixa’t que faci el que faci esquerra, sempre té veus contràries. Per contra, faci el que faci la dreta a tothom li sembla bé. Recorda que, com diu la gent, la dreta vota en massa.

Debat especial sobre la sentència de l'estatut

2010-07-01T16:06:00.000-07:00

Podem sentir-nos orgullosos/es

2010-06-30T07:57:00.000-07:00

Podem sentir-nos orgullosos/es

Companyes i companys,

La sentència del Tribunal Constitucional no ha fet més que constatar el que ja fa temps que dèiem els independentistes: Les solucions d’encaix amb l’Estat Espanyol, ja siguin autonomistes o federalistes, no tenen cabuda en la seva concepció d’Estat. L’únic camí perquè Catalunya pugui avançar és l’Estat propi.

També constatem amb satisfacció com, en resposta a la sentència i a la situació de bloqueig creada, la direcció del nostre partit ha adoptat una postura clara per encarar el camí de la independència, posant com a condició per a qualsevol acord de govern futur la convocatòria del Referèndum sobre la Independència. Una posició política clara que els militants d’Esquerra Independentista hem estat proposant durant els darrers tres anys i que ha estat assumida pel conjunt del partit. La perseverança i el treball honest i en positiu han acabat obtenint els fruits que desitjàvem.

L’aposta decidida d’ERC per aprovar i participar en la recollida de signatures de la Iniciativa Popular pel Referèndum d’Independència que hem contribuït a impulsar, i les paraules del President del partit, Joan Puigcercós, en el sentit que ERC no pactarà amb cap força política que no promogui un referèndum oficial d’independència ens fan estar esperançats en aquest sentit.

Així doncs, companyes i companys, podem i hem de sentir-nos orgullosos de la tasca que hem fet al servei del nostre país i del nostre partit. Malgrat els mals tràngols i els moments difícils, en aquest moment històric, la nostra veu i les nostres idees són escoltades al si del partit i segur que serviran per al rellançament d’ERC. Esquerra Independentista, com sempre hem dit, existeix per ajudar a fer créixer Esquerra.

Ara cal continuar treballant, amb el màxim d’unitat i en la direcció correcta, per acomplir el full de ruta que ens porti a cap a la independència. Un full de ruta que passa per:

1) Continuar eixamplant la majoria que avui respon a les enquestes que votaria sí en un referèndum d’independència amb campanyes que utilitzin arguments, sobretot, socioeconòmics i de millora de la qualitat de vida dels catalans en el cas de disposar d’un Estat propi.

2) Portar al Parlament de Catalunya el debat sobre l’exercici del dret a l’autodeterminació a través de la Iniciativa Popular i de les iniciatives parlamentàries.

3) Aconseguir una majoria al Parlament de Catalunya que convoqui el referèndum d’independència d’acord amb la comunitat internacional, malgrat els impediments o les prohibicions del govern espanyol de torn. En el cas que la majoria parlamentària fos prou ampla i sòlida, es podria passar directament a proclamar la independència des del Parlament i a referendar-la amb posterioritat.

4) No caure en el paranys que ens posaran els porucs i els que fan negoci amb la dependència que sempre ens diran que “encara no estem preparats”, o “que no estem madurs”, o “que no ens precipitem”. Catalunya està ben madura per decidir el seu futur!

Ens emplacem a construir aquest esdevenidor amb força i determinació, pas a pas. I el primer d’aquests passos ha de ser assistir a la manifestació del dia 10 de juliol dins del bloc independentista que es conformarà. És la millor manera de demostrar que no creiem ni volem nous pactes Constitucionals.

El segon pas ha de ser posar tot el nostre esforç en la recollida de firmes per dur a terme la IP que permeti celebrar un referèndum oficial d’Independència a Catalunya. (Si encara no t’has fet fedatari entra en aquest enllaç i omple les dades).

I, tercer, hem de treballar amb il·lusió per aconseguir que ERC aconsegueixi els millors resultats a les properes eleccions catalanes. Només així podrem condicionar la política catalana en la línia del referèndum sobre la independència.

Visca Catalunya lliure!

Esquerra Independentista

http://wwww.esquerraindependentista.cat/

Comença el canvi, però de debò eh !

2010-06-27T06:41:00.000-07:00

Moltes vegades, la gent que ens dediquem a la política (ja sigui d’una manera altruista o cobrant) sentim, en el nostre dia a dia, coses com “els polítics fan el que els hi dóna la gana”. Generalment, el contra argument utilitzat sovint pels governs anteriors havia estat “nosaltres som els representants el poble i, per tant, els garants del poder legislatiu”.

Recordem, però, que el que anomenem democràcia (el poder del poble) va ser instaurat en l’antiga Grècia, on un grup de persones (ciutadans) escollien per sufragi els seus representants. Aquests ciutadans, però, havien de ser homes lliures, rics i amb drets (un terç de la població total de la polis). Curiós, no ?

Amb els anys, el sufragi s’ha anat millorant: primer, les persones que podien votar van ser tots els homes, majors d’edat, indiferentment de la seva condició social. Més tard, s’hi va sumar el vot de les dones, majors d’edat, instaurant-se el sufragi universal.

A finals del segle XX es creia que s’havia arribat a la perfecció de la democràcia: tots i totes els homes i les dones majors d’edat escollien cada quatre anys als seus representants a les cambres. Els seus representants, però, seguien fent i desfent sense cap control de la ciutadania.

Si repassem el significat etimològic del terme “democràcia” veurem que prové de dos termes grecs que signifiquen “el poder del poble”. I el poder del poble és escollir els seus representants cada quatre anys donant-los-hi via lliure ? No.

Durant les dues últimes legislatures al Parlament de Catalunya, el seu president, el Molt Honorable Ernest Benach (esquerra), ha donat un tomb en la suposada democràcia en la que vivíem. El Parlament, de la seva mà, ha retornat clarament el poder al poble mitjançant la política 2.0

S’han instaurat tot un seguit d’eines digitals per fer del Parlament l’eina del poble, per millorar certs aspectes del dia a dia. En aquest sentit, l’última iniciativa d’aquest ha estat posar en funcionament les “epeticions”.

Les epeticions és un espai web on tots els ciutadans (a títol individual o col•lectiu) poden plantejar una iniciativa al Parlament per tal de ser debatuda. La iniciativa és registrada via web i, si s’accepta, comença el seu tràmit parlamentari on podrà ser aprovada o no.

Així mateix, durant aquestes dues legislatures ha quedat força palès l’interés d’esquerra per fer de la política una cosa pública, obrint-la a tota la ciutadania, donant canals per poder expressar-se i oferint eines per poder canviar coses que sempre han estat iguals.

Ara és el moment de canviar les coses. Realment comença el canvi, però no el canvi que volen uns quants per seguir posant la mà al sac, si no un canvi de debò. Una transformació social que dignifiqui la política i que torni el poder als que l’han de tenir: els ciutadans. Lleis com la dels referèndums, la llei de signes, la comissió d’investigació del cas Palau... ens donen a entendre que el canvi s’acosta i som tots/totes nosaltres els que tenim la clau per fer-ho.

Joan Tardà, parla de la crisi actual durant homenatge a Francesc Layret ...

2010-05-17T03:29:00.000-07:00

Joan Tardà, parla de la crisi actual durant homenatge a Francesc Layret ...

2010-05-03T08:33:00.000-07:00

Especialistes en cultura

2010-04-22T12:02:00.001-07:00

Dins la campanya que estem impulsant des d'esquerra - Barberà del Vallès "Especialistes en...", us volem convidar al següent acte que farem.

La campanya "especialistes" és una campanya que engega esquerra per donar la oportunitat a tota la població de detectar aquelles mancances que trobem en els nostres municipis i poder-ne buscar sol•lucions.

A Barberà del Vallès, té una periodicitat mensual (més o menys) i s'estructura en una conferència on s'analitzen els punts febles específics i una proposta de les millores que s'hi poden aplicar. Al finalitzar, s'obre un torn obert de preguntes moderades per tal que els ciutadans puguin preguntar a esquerra què s'ha fet des de l'Ajuntament... Cal dir que aquest cicle de tertúlies és municipal i, per tant, hem de tenir molt present que la finalitat és treballar en la política municipal que es fa des de l'Ajuntament.

Des d'esquerra sempre hem apostat per el diàleg com a base de la política i, en aquest sentit, hem engegat diverses campanyes per treballar colze a colze amb tots i totes els/les ciutadans/ ciutadanes (esquerra tescolta, 2003; esquerra respon 2006, especialistes en..., 2010).

La propera conferència porta per títol "Especialistes en Cultura" i tindrà lloc el proper Dijous, dia 22 d'abril a la Sala Salvador Allende de la Biblioteca Municipal de 19'00 a 21'00 hores.

Us hi esperem a tots i a totes !

Què s´opina sobre consultes sobre la independència a Madrid?

2009-12-10T04:04:00.001-08:00

Des de Madrid, opinions diverses sobre les consultes per la independència:

El diputat Josu Erokoreka:

El diputat Joan Tardà:

Opina Gaspar Llamazares:

Opinions del poble. 13 de desembre Puig-reig decideix

2009-11-12T07:28:00.001-08:00

Opina Celestí Mujal:

Opina Xavi Casajuana:

Opina Jordi Castellanos:

Opina Raul Montoro:

Opina Marc Sunyer:

Opina Imma Forenll:

Opina Salvador Compañó:

Opina Mireia Canal:

Opina Feliu Oriol "Max":

Opina Maria José, uruguaiana empadronada a Puig-reig:

Opina Ramon Escalé:

Opina Edgard Sanz:

Opina Rafel Rafart:

Opina Francesc Perpiñà:

Opina Joan Mujal:

Opina Josep Vila:

Opina Jaume Escayola: