Xiqui Soler – Després de les darreres dues rotondes realitzades a Lloret, amb més pena que glòria (val a dir-ho), sembla que ja s’inicien les obres de la rotonda més desitjada i necessària de totes les programades: la rotonda davant del Puntet, on conflueixen els carrers Senyora de Rosell, passatge Senyora de Rosell, avinguda de Vidreres i carrer d’Aiguaviva.

Punt de trobada del trànsit que accedeix als veïnats de Can Carbó i Can Ballell, a la llar d’infants Lola Anglada i al càmping Europa, amb el provinent del Molí i de la zona esportiva. Es tracta d’un punt que concentra, en hores concretes, un volum important de vehicles, però la resta del temps la circulació de vehicles disminueix considerablement. Actualment es troba regulat per semàfors, que aquell que coneix la zona pot parlar de la seva escassa i desesperant eficàcia.

Situat en la confluència de cinc accessos, és de llarg el punt del municipi on una rotonda ben projectada, esdevé la solució ideal per regular el trànsit que circula diàriament, encara que no ho devien entendre així des del ajuntament quan ni tan sols la van incloure a l’aprovació inicial del POUM, i això que carregaven un dels vials afectats amb tot el trànsit de vehicles que generessin la nova piscina i l’arena que s’havien previst a la zona esportiva.

Va ser després del període d’al·legacions que, en l’aprovació provisional, ja apareix aquesta rotonda com a resposta a l’al·legació presentada per ICV-EUA, que van ser capaços d’entendre que calia donar solució a la circulació en aquest nus viari i proposaven una rotonda aprofitant, preferentment, l’espai lliure davant el puntet i l’edifici de la guàrdia civil.

Malgrat això sembla que des del govern mai s’ha considerat prioritària i han hagut de transcórrer 5 anys per veure com s’iniciaven els treballs. Abans calia realitzar la rotonda del teatre, que no soluciona cap conflicte circulatori, ja que no afecta cap creuament de carrers o la de sortida cap a Tossa que, desplaçada més enllà de la intersecció amb l’avinguda de Pau Casals, perd el sentit que tindria si s’hagués fet al lloc previst inicialment.

Així doncs cal felicitar-se pel inici de les obres i desitjar que no s’eternitzin per culpa de la crisi. Els veïns que circulem sovint per aquest indret estarem d’enhorabona el dia que podrem creuar per aquest punt sense que un semàfor ens barri el pas interminables minuts, sense necessitat, com tantes vegades succeeix en l’actualitat.

Junta d’Òmnium La Selva

No obstant això, hi ha molts obrers dels cinturons industrials de Barcelona i d’altres llocs de Catalunya que han votat el Partit Socialista, a Esquerra Unida, ICV i fins i tot a Esquerra Republicana. Són persones d’esquerres que encara veuen a socialistes, comunistes i republicans d’esquerra com els seus referents. La política d’esquerres ha de consolidar i estendre aquest electorat i fer un esforç per allunyar-se de posicions nacionalistes burgeses i limitar la seva lluita nacionalista a opcions exclusivament culturals, marcant així una diferència nítida amb les opcions nacionalistes de dreta.

La meva tesi és evident: Senyors socialdemòcrates catalans abandonin lluites nacionalistes burgeses, retornin al seu autèntic ésser que consisteix en la lluita per les llibertats i les institucions del benestar i, per descomptat, defensin la CULTURA amb majúscules, tota la cultura i totes les cultures, inclosa la catalana, la basca y la gallega. Només així recuperaran la seva base social i, de passada, quedarà clar el joc de PP i CiU votant conjuntament el que els més les interessa: la pasta per les seves butxaques.

Como todos los lectores de La Costa saben, no suelo escribir en catalán. Sin embargo, la catalana es una forma de entender la vida y una cultura que admiro. Pero una cosa es la cultura y otra muy distinta la estupidez nacionalista excluyente y ciega que está más cerca del fascismo que de otra cosa.

Ernesto Pascual

Els premis tenen la literatura de viatges com a centre d’interès Lloret de Mar, 15 de febrer del 2012.- El proper 20 d’abril Lloret de Mar tindrà una nova cita amb la cultura a través dels Premis Vila de Lloret -que enguany arriben a la 8a edició amb un canvi de format- organitzats per l’Ajuntament de Lloret de Mar i l’Associació Popular d’Amics de la Cultura.

En paraules d’Arseni Frigola, regidor de Cultura, la idea és “organitzar el lliurament de premis complementat amb una proposta cultural i literària al Teatre de Lloret. Pensem que aquest equipament és un marc idoni per a aquest certamen”.

Fins al dia 2 de març, dia que finalitza el termini de lliurament de treballs, totes les persones interessades a participar-hi poden fer arribar les seves obres a la Regidoria de Promoció Cultural de l’Ajuntament de Lloret de Mar.

Els premis ofereixen la possibilitat de participar en diferents categories: el premi al millor article o treball periodístic imprès sobre Lloret l’any 2011, el premi de narrativa de viatges i el premi de poesia de viatges van adreçats a majors de 18 anys. Per a les escoles i instituts s’obren les categories en diferents gèneres literaris: per una banda, la narrativa amb el premi Motxilla de Viatge per a primària i secundària; i per l’altra, lapoesia, amb el premi Motxilla de Viatge, també per a primària i secundària.

El màxim reconeixement de la nit és el lliurament del 23è guardó Sa Gavina, que es concedeix a la persona o entitat que, segons un jurat qualificat, ha acumulat més mèrits en l’àmbit de les arts o les lletres.

Durant la nit també és lliurarà el Premi Joan Llaverias al millor conte infantil il·lustrat amb una temàtica relacionada amb la història, les llegendes o l’entorn de Lloret de Mar.

L’escola Pere Torrent està realitzant mobilitzacions per defensar una educació pública i de qualitat que garanteixi una igualtat de condicions per tots els alumnes. Per això ens hem tancat en el nostre centre el dia 14 de febrer de 2012 per rebutjar les retallades que vol aplicar el govern.

A partir d’aquest moment us convidem a formar part de les nostres reivindicacions que només aconseguirem amb la vostra ajuda i la mobilització de tota la comunitat educativa .

Per això, us animem a que participeu de les següents propostes:

Tots els dimarts a 12.30 hores ens acompanyeu a la concentració que farem davant de la cruïlla del Puntet de Lloret, vestits amb una samarreta groga que simbolitzi el rebuig a les retallades.

Cada dimecres a les 8.50 hores ens trobarem davant les portes de l’escola exposant les nostres protestes amb una cassolada amb la samarreta groga anti-retallades.

El dimecres de cendra simularem l’enterrament de l’educació, on cada nen i nena escriurà un desig reclamant el seu dret a l’educació a partir de les seves demandes.

Cada vegada que fem una sortida, vestirem la samarreta groga per mostrar el nostre descontent general.

Fer arribar a l’administració el nostre desacord amb les polítiques de desatenció a l’educació pública a través de missatges a la conselleria d’educació.

EL NOSTRE COLOR EL GROC, LA NOSTRA CRIDA…

S.O.S. EDUCACIÓ

El govern de Lloret de Mar, del que participa Esquerra amb les regidories de comerç, promoció econòmica i turisme, segueix donant compliment als acords de govern assolits, pel que fa al programa electoral d’Esquerra republicana de Catalunya de Lloret de Mar.

Així doncs, el govern ha fet arribar als grups de la oposició una proposta de reglament regulador del Síndic/a del ciutadà/na de Lloret de Mar, a fi de que puguin efectuar les seves aportacions.

La voluntat del govern és la de sotmetre el reglament a l’aprovació del Ple a convocar les darreries del mes de febrer.

Aquesta és una de les eines que es posen al servei de la ciutadania per al control i fiscalització dels actes de l’administració, tal com constava en el programa electoral d’ERC. La creació d’aquesta figura va ser un dels punts que es varen negociar per a la incorporació d’ ERC al pacte de govern.

El portaveu d’ERC i tercer tinent d’alcalde, Jordi Orobitg (ERC), ha volgut destacar que amb aquesta iniciativa que Esquerra segueix fidelment el seu compromís amb la transparència com a principi primordial per a generar la confiança de la ciutadania vers les institucions.

Desprès de les diverses reunions i concretament la mantinguda aquest matí per part de tots els grups en les noves ordenances de via pública, i forçats per la moció presentada per aquests tres grups i recolçada per el PSC que ja s’hi va adherir, en la presentada el passat setembre però que tots varem retirar cautelarment en el mateix ple, s´ha arribat a l’acord de retirar de les noves ordenances de via pública que s’estan preparant, la ferma prohibició de les mostres comercials, mantinguen però, la prohibició existent en les actuals ordenances fins a la definició concreció i autorització de la nova normativa de les mostres comercials BEN REGULADES i que compta amb el compromís verbal de tots d’estar enllestides en pocs mesos (i diem i recalquem ben regulades, per que ningú pugi caure en l’error de creure que la voluntat és la de retornar a la situació de descontrol de fa uns tres anys).

La voluntat és la de en els propers dos o tres mesos aproximadament fins a la seva aprovació definitiva i consensuada, definir i estudiar amb els diferents grups municipals associacions i sectors del comerç de la vila, les característiques principals de com han de ser les noves mostres comercials als carrers de la vila per a la seva correcta implantació.

Així doncs si tot segueix el plannig establert, en el proper ple programat pel dia 27 de Febrer, durem a votació aquesta moció que si no hi ha canvis sobtats d’última hora, comptaria amb el vist-i plau del MILLOR, PSC, PP, ICV-EUIA i No adscrit(13) davant els vots en contra de CIU i ERC (8).

Molts son els grups que dúiem aquesta proposta en els nostres programes i que creiem fermament en unes mostres comercials BEN regulades que ajudin a dinamitzar alguns carrers i comerços de la vila, distanciant-la de la típica imatge de mostres comercials sobrecarregades a la via pública com la d’alguns comerços de souvenirs o similars que tenien més productes al carrer, que a dins de l’establiment. A més em comprovat com conjuntament amb la situació actual de crisi , hem patit i patim mensualment al tancament de molts comerços que queden condemnats en carrers estrets sense vida ni atracció en els que ningú no hi entrava. Per això creiem en un pla ordenat que estableixi les normatives especifiques per carrers, tipus de comerç i producte, fets que ajudin com és la nostra voluntat, de que quedin bén establerts i definits en aquesta nova normativa, establint a més greus sancions a qui no compleixi o abusi de les mateixes donat el cas i la reiteració. Tot en bé de dinamitzar la nova vila, el comerç i conseqüentment la seva economia.

Marc Fuertes  – MIILLOR

Hi ha pel·lícules o reportatges que, degut a l’ús compulsiu del zoom, de filmació ràpida i de talls ràpids d’enfocament, esdevenen molestes a la vista i són com una penalització que ha de pagar el sofert televident. Es tracta d’una vel·leïtat que no és pas present en la BBC anglesa, que venera l’hora del Big Ben londinenc, que té un home que el vigila, que no canvia mai l’hora oficial, i que no va deixar de funcionar ni durant la Guerra Mundial; només cal recordar aquell toc solemne que acompanya l’entrada de Charles Laughton en la memorable pel·lícula Witness for prosecution, amb guió o llibret de l’Agatha Christie.

Les reduïdes notícies de TV3 són el resultat d’un control total en base al protocol de la cosa políticament correcta o incorrecta. Així, per exemple, quan es tracta de cassos de violència de gènere —tan freqüents— la censura imposada pel protocol no ens permet de saber el percentatge de delictes comesos per immigrants, perquè, si es tracta d’un presumptament culpable, simplement no es diu l’origen o nacionalitat o raça del mateix; d’on resulta que el coneixement públic de l’origen de la criminalitat —sobretot de la violència de gènere— no és noticiable sinó simplement oculta i censurada. La resposta ja la sé: tots som iguals però si el presumpte delinqüent és d’aquí, aleshores sí que es diu; i és perquè —diuen— que no hi ha immigrants sinó nou-vinguts, i que per tant tots som iguals a l’hora de veure (notícia) el percentatge de la presumpta criminalitat.

Hi ha uns altres indignats, silenciosos i invisibles, que patim el desgavell de la cosa bancària, la censura de l’abast i origen de la delinqüència, l’arbitrarietat dels poders judicials, i de moltes altres coses, i no som els ni-ni, ni els joves antisistema, ni acampem a les places, sinó que som o estem —com diu la dita— muts i a la gàbia.

En aquest sentit, tant l’Ajuntament  i com Romà Codina, alcalde de Lloret de Mar, compten amb tot el suport de la nostra Associació. Signat, Antoni Méndez Suárez, president de l´ADTSP.