Riubombori

S’acaba de presentar el cartell de la tretzena edició del festival de música Riubombori, que arribarà amb tota la seva energia a la localitat d’Espluga de Francolí el pròxim1 de juliol. L’escenari del festival serà el Jardí dels Francolins, que ja havia acollit el festival en darreres edicions i que obrirà les portes a les 19:00 h. L’entrada, com sempre, serà gratuïta, però es pot fer una donació comprant una entrada simbòlica a la plataforma Eventbrite.

Amb l’objectiu de destacar els talents de l’Espluga de Francolí, Riubombori ha seleccionat cinc bandes locals amb estils musicals únics per aquest festival: Tòlia, Annexes, Romkey, Xauxers i Adrià Cabestany. Els músics oferiran una barreja diversa de gèneres que inclourà rock, pop i altres sorpreses musicals. Cada grup portarà el seu propi encant i personalitat al festival, oferint una experiència musical variada i enriquidora.

El Riubombori no només posa de manifest el talent local, sinó que també serveix com a plataforma perquè aquestes bandes emergents puguin guanyar més visibilitat. Aquesta oportunitat única de presentar-se davant del públic de la seva comunitat no només els donarà suport, sinó que també els ajudarà a créixer i desenvolupar-se com a artistes. Per tal de poder seguir amb aquesta tasca, des de l’organització s’anima a qui pugui i vulgui a fer un donatiu per mantenir el Riubombori viu: només cal comprar una entrada simbòlica a la plataforma Eventbrite per l’import que es desitgi.

Els assistents podran gaudir de la música en un ambient relaxat i festiu, al mateix temps que tasten vi de la Conca de Barberà i cervesa artesana de proximitat. Durant la vetllada, també es comptarà amb la presència de la foodtruck Crep de la Crep que estarà preparada per satisfer gastronòmicament al públic.

Riubombori és més que un festival de música, és una oportunitat per a la comunitat de gaudir junts, celebrant la música local i el talent creatiu. Amb una atmosfera càlida i amigable, aquest esdeveniment té l’objectiu de fomentar el sentiment de pertinença i orgull local, i de crear una experiència única que uneixi a tothom a través de la música.

La persona que s’aventura a deixar-se perforar una part (o moltes) del cos han de tenir en compte el material que li han d’introduir ja que sempre ha d’estar esterilitzat per prevenir infeccions. Les peces a implantar, han de ser de titani, acer quirúrgic o or de 14 o 18 quirats.

A la primera implantació, sembla que només s’hi hauria de posar titani perquè és antibacterià, mentre en les posteriors ja podria ser possible posar-se qualsevol altre tipus de metall. L’artista que fa la perforació ha de guardar tota una sèrie de nomes per evitar les infeccions.Després de realitzat el perforat, la persona “perforada” ha de tenir moltes precaucions per a salvar la salut. No ha d’exposar-se a banys perllongats de piscina o banyeres de hidromassatge durant els dos primers mesos. Exposar-se al sol també és perjudicial, ja que els rajos ultraviolats no són beneficiosos per a la desinfecció de la pell perforada i per si fos poca cosa, no afavoreixen a la cicatrització.

I ull viu!, les peces han de netejar-se bé durant el període de curació i amb les mans rentades amb sabó neutre abans de tocar-les.

Estils de perforació: Pircings a la cara i a altres llocs del cos.

Depenent del lloc d’ubicació del perforat, el procés de curació triga entre quatre i vuit setmanes. Ho expliquem en detall.

Temps de cicatritzacions:

Cartílag de l’orella, de 6 a 12 mesos • Lòbul, d’1 a 3 mesos • Cella, de 5 a 9 setmanes. L’entrecella sol trigar més a cicatritzar que els laterals de la cella • Fosses nasals, de 6 a 8 setmanes. El septum ⁽¹⁾ triga menys i el pont nasal trigar una mica més que el cartílag • Melic i panxa, de 2 mesos a 1 any o fins a 1 any i mig (varia segons cada persona) • Llavis i al voltant, de 4 a 5 setmanes rares vegades fins a 2 mesos • Llengua i tel lingual, d’1 a 2 mesos • Genitals femenins, de 2 a 3 setmanes • Genitals masculins, de 2 a 6 mesos • Tels bucals (llavi superior i inferior), a partir d’un mes, encara que solen trigar menys • Tragus ⁽²⁾, de 10 a 12 setmanes.

Materials a usar

Els materials que se solen usar en els pircings de categoria són normalment d’acer o titani. A pesar que l’acer quirúrgic sigui el material més utilitzat, el titani té l’avantatge d’una curació més ràpida, menor pes, més varietat de colors i, de ser el material més compatible per al cos humà. En canvi, la plata es recomana no usar-la ja que facilita més les infeccions i retarda el procés de cicatrització, i pitjor encara, amb el temps, deixa negra la pell de la zona del pírcing. Altres materials són l’or i el platí (per als milionaris) i la silicona plàstica per al necessitats. 

Riscos en la perforació

La Infecció produïda pot derivar cap al virus hepatitis C, produint una infecció degut els microorganismes de tipus varis o per falta d’higiene (instrument mal esterilitzat). Per altra banda, s’han de seguir les cures estrictament ja que en cas contrari poden arribar a ser greus.

Així i tot, prenent precaucions sempre hi ha riscos. El càncer de fetge o hepatocarcinoma derivat per virus d’hepatitis C es manté com una infecció silenciosa i sense donar símptomes fins a vint anys posteriors a la infecció del virus, per tant, ull viu pircingnistes!. I si es produeix una reacció al·lèrgica a la zona de contacte del pírcing, s’ha de procedir a la seva retirada immediatament.

Riscos mèdics: Perforació d’un nervi o d’un got sanguini.

La perforació en el llavi inferior pot provocar perduda d’os periodontal en els incisius inferiors amb posterior pèrdua dental • Esquinçament per traumatismes del pírcing: •cáncer de llengua • Vàries causes al·lèrgies, infeccions, inflamació de la llengua, la glotis, els teixits de la boca “orofaringe” i com a conseqüència, asfíxia • Pot provocar recessions gingivals pel trauma continuat del pírcing contra les dents i genives.

Usuaris de pírcings

Malgrat els perills que suposa col·locar -se un pírcing res sembla que pugui parar les modes encara que se sàpiga que siguin nocives per als humans (sinó vegin els consumidors de droga). La prova la tenim en els personatges del món del cinema i del món de les revistes del cor. Proves?, els següents usuaris de pírcings.

Alessandra Ambrosio,usa 6 pírcings només en lòbul d’una l’orella

Alessandra Ambrosio. És una de les top models més cotitzades i sensuals de les passarel·les. Se li veuen pírcings arreu

Alyssa Milano és una actriu i cantant nord-americana. Porta pírcings d’orella, pírcings de nas i pírcings al melic

Britney Spears és una cantautora de pop, ballarina i actriu nord-americana.

té 6 pírcings entre el melic i l’orella.

Cristina Aguilera és una cantant, productora i actriu  nord-americana d’origen equatarià i irlandès Es una gran fan dels pírcings amb més d’una dotzena. En porta en el mugró, en el nas, dotze pírcings d’orella i el més escandalós, un pírcing en el clítoris!
“Fergie” és una cantant i actriu nord-americana, que formà part d’un grup, format per tres dones amb molts èxits. Llueix diversos pírcings de luxe en les orelles i en les celles
Lindsay Lohan és actriu i cantant nord-americana. En té uns d’orella i el ja clàssic pírcing de melic

Paris Hilton és cantant, actriu, model, escriptora de celebritat nord-americana. És coneguda per la seva herència milionària i múltiples escàndols de la faràndula. En té solament un al melic (que se sàpiga)

Pink és una cantant, compositora, ballarina, acròbata i actriu nord-americana. Va saltar a la fama amb un bon èxit. Ha disposat un pírcing de mugró altre al nas, altre a la llengua, diversos pírcings d’orella , a més, se li destaca el pírcing de tragus.

Neymar da Silva, el jugador de futbol del Barça, en porta a les orelles

i Scarlett Johansson és una actriu nord-americana. de pare danès i mare, polonesa, prové d’una família jueva assentada en el Bronx Llueix un estupend pírcing de tragus i altre pírcing de nas.

Són només uns quants.

(1).- El  septum, es una perforació que se realitza en el cartílag nasal que funciona como paret divisòria entre los orificis nasals.

(2).- El tragus és la perforació del  glop de l’orella, que es projecta immediatament davant del conducte auditiu extern.

Es un article de Josep M.Contijcoh   

Les flors que oferim avui són al nostre parer les més boniques de l’espècie. N’hi ha de tota mena dins l’espectre floral ; diuen que són 400.000 els tipus de varietats, que van de les exòtiques a les corrents, passa igual com amb les dames, de les exòtiques a les comuns, però totes filles de la Creació.

Conèixer el significat de cada flor és essencial si es desitja transmetre un missatge florejat (mai millor dit) per mitjà d’aquesta meravella de la naturalesa. Les flors acompanyen tots els aspectes de la vida femenina. Hi ha flors per a cada moment de la vida, amb els seus colors i els seus perfums són presents a tot esdeveniment femení ja que són font de plaer i alegria i a més transmetran serenitat i bellesa.

De l’ampli ventall de l’aspectre floral hem escollit les que ens han semblat les més exòtiques.

Les Roses

Les roses es donen pràcticament arreu els climes temperats. Hi ha tres tipus de roses: de matoll, arbustos i trepadores, però el nombre d’espècies ronda les cent. Existeix un gran nombre de classes de roses diferents i els seus colors són realment variables, podent ser des de blanques fins a vermelles passant per taronja, groc i rosa. Existeixen també algunes varietats exòtiques a l’esclatar en morat o en tons verds, últimament els botànics de jardineria n’han tret una fins i tot de color negre. Les roses vermelles són el símbol universal de l’amor i les blanques de la innocència i la castedat . Els conreadors de roses del segle XX es van centrar en la grandària i el color, per a produir flors grans i atractives, encara que amb poca o gens d’aroma. Les roses silvestres, en canvi, que alguns els diuen «passades de moda», per contra, tenen una fragància dolça i forta.

De les elegants i règies, la rosa és la flor per excel·lència, la més conreada i regalada a tot el món. Tenen diferents significats depenent del color. Tothom sap que la rosa vermella és el símbol d’amor i la blanca, de la innocència i la castedat, la rosa taronja de la felicitat i admiració. La roses no tant sols tenen significat en el color, sinó també a la quantitat. Una sola rosa significa “estar enamorat”, una dotzena “el desig de romandre junts per sempre”. Si es té alguna cosa a perdonar o demanar disculpes, divuit roses són el número decretat, vint-i-cinc s’utilitzen per a felicitar i tres dotzenes indiquen un “perdut” en l’amor.

Gira-sols

Els gira-sols, una bonica planta originària d’Amèrica del Nord on les antigues comunitats indígenes i les actuals la consideraven una planta sagrada perquè va girant al llarg del dia en direcció al sol. Els espanyols la van introduir a Europa com a planta ornamental en el segle XVIII. Són plantes que poden arribar a mesurar sis metres d’altura. De color groc ataronjat en el centre formen un cau amb les seves llavors són ni més ni menys que les pipes. El pintor neerlandès Vincent van Gogh va ser un gran amant dels gira-sols tant com per haver-les pintat en grups: tres quadres amb catorze gira-sols en un gerro, dos quadres amb dotze gira-sols, un amb tres i altre quadre amb cinc. Naturalment les tragué en tots els estats: florits, mig passats i semi podrits. Els gira-sols simbolitzen la llum, la felicitat i l’alegria del món. Son perfectes per a retre homenatge a tota dama mereixedora.

Hortènsies

La hortènsia és una planta ornamental provinent d’Àsia i curiosament també de l’Himàlaia, així de diferents zones d’Amèrica. El seu nom esdevé del grec “Hidrangea”: (hydra) que significa “aigua” i (gea) “florer”, en referència a la forma de les seves càpsules en forma de copa. Existeixen moltes varietats o classes d’hortènsies, dues-centes espècies descrites però només quaranta-tres en són acceptades. Els arbustos arriben a tres metres d’altura, altra varietat són arbres petits i, altre són lianes que poden aconseguir trenta metres grimpant pels arbres. La fulla pot ser caduca o perenne, però les més conreades solen ser caduques. Les seves flors són blanques, o blaves, depenent de l’acidesa o alcalinitat del sòl. En terres relativament àcides, les flors es fan blaves; en sòls més alcalins, adquireixen el color rosa; i en alcalins purs, creixen blanques. Normalment disposen una inflorescència gegant, amb forma de pilota, composta per moltes flors més petites en tons de blanc, rosa i blau. Un ram de hortènsies blanques expressa amor sincer. El blau en canvi li diu a la destinatària que és una persona amb un caràcter inconstant i capritxós, però que de totes maneres se l’estima tal com és.

La hortènsia és una flor carregada de simbolisme. És el símbol de gratitud, de gràcia, de bellesa i també d’abundància a causa de la quantitat exuberant de flors que dóna cada parterre i la seva forma rodona i compacta tan generosa.

Tulipes

Les tulipes són unes plantes clàssiques molt acceptades pels amants de les flors. Són originaries de Turquia i Iran, si bé a Europa s’han associat amb Holanda pels grans cultius que disposa aquell país. La paraula «tulipa» prové del vocable turc otomà “tülbend” que significa “turbant”, fen referència a la forma que adopta la flor quan està tancada. Actualment es conreen a tot el món. Les flors surten de bulbs subterranis. Existeixen més de 5.000 centres de cultius de tulipes registrats en el món. La insubstituïble Tulipa conté aproximadament 150 espècies i innombrables quantitats d’híbrids aconseguits a través de milloraments genètics que els floricultors han anat realitzant des de segles Dins la gama es troben una gran varietat de colors, del groc fins al pruna passant pel vermell o el bronze i més. Els seus diferents colors la converteixen en una de les flors més boniques i delicades del món.

Els seus colors evoquen un sens nombre de sensacions romàntiques. Vegin:

Les Tulipes de color violeta o porpra s’han associat amb la noblesa i els reis. Simbolitzen opulència, riquesa i elegància.

Les de color blanc, evoquen puresa, veritat, respecte i perdó. són adequades per reflectir la pau i tranquil·litat.

Les tulipes rosa també s’han associat amb l’equilibri i l’harmonia. Presents en una casa reflecteixen virtut, honestedat i feminitat.

Les de color vermell estan associades amb l’amor etern i la passió i relacionades amb la bellesa i la devoció. El color taronja es relaciona amb vitalitat, felicitat, comprensió, èxit, entusiasme, passió, connexió i amor secret. El color groc interpreta amistat, també calidesa i innocència alegre.

La menys comú de tots els colors és la negre, perquè està associada amb la mort i la depressió. Normalment aquestes s’ofereixen en motius de dol… toquem ferro a l’hora de regalar-les.!

Dàlies

La dàlia es la flor d’elegància per antonomàsia.

Són plantes que es conreen durant la primavera per mitjà de bulbs. Normalment ofereixen tons bonics i vius.

La Dalia va ser proclamada com la Flor Nacional de Mèxic, encara que tothom sap que la vermella és un símbol d’amor (fins i tot fou utilitzat per les núvies en el moment de les noces); la blanca, la innocència i la castedat i la rosa felicitat i admiració. Una dàlia espectacular, amb una corol·la rica i densa en colors brillants i vistosos és el símbol de la gratitud. És ideal per a agrair a algú des del fons del cor, però ull viu!, és possible que algú ignori que la dàlia groga significa la gelosia, l’engany i la traïció,.. llavors, aenció!!

Lliris

El Lliri és una planta pertanyent a la família de les liliàcies, creix en tota Europa, al Japó, al sud de l’Índia i de Filipines. Aquesta planta també es pot trobar a l’Amèrica del Nord, sobretot en prats i en boscos muntanyencs, no obstant es poden adaptar a molts llocs.

Es troben en tons blancs, taronges o vermells i ofereixen una olor típica.

El lliri , també present en diversos escuts heràldics amb colors brillants i intensos. La llegenda diu que el lliri va néixer d’una gota de llet caiguda del pit de la deessa Juno mentre alletava al seu fill Ercol. En el simbolisme de les flors, el lliri representa l’orgull i la noblesa en una persona. És la flor correcta per a noces, però també per a oferir-li a cada dona que es vulgui fer-la sentir com una reina.

Clavells

El clavell és originari de l’àrtic (?), d’Amèrica del Nord i de Sud-àfrica, però es conrea en moltes més parts del món. Existeixen diferents varietats del clavell: el comú, el xinès, el del poeta, el coronat i el de roca. Com a curiositat, el xinès és el més admirat pels amants de la jardineria .

El clavell és de les primeres de les flors, que fou una planta fascinant . L’argot botànic el denomina Dianthus caryophyllus. El seu nom procedeix del grec, en una versió com “la flor de Déu”. Les seves tiges poden arribar a aconseguir els 80 centímetres d’altura i fins als 20 cms. el diàmetre.

La paraula clavell és catalana. Segons Corominas, esdevé del concepte “clau per clavar” degut la seva forma; els derivatsseus són: clavellina, o mini-clavell. Els seus colors més freqüents: el vermell, el rosa, el blanc, el salmó i diferents tonalitats del groc. A l’Edat mitjana, el clavell era usat fins i tot per a obtenir potingues i “medicaments” perquè es creia que posseïen propietats curatives.

Diu la llegenda que l’emperador Carles I d’Espanya, ordenà estendre un catifer de clavells vermells als jardins de l’Alhambra, en ser la flor favorita de la seva esposa Isabel de Portugal.

En 1974, el clavell vermell també el convertiren en el símbol de la revolució política que va canviar el sistema de govern de Portugal.

Narcisos

[row]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[/row]

En la llista de flors, els narcisos són unes flors belles, el seu origen es europeu i en especial a la zona mediterrània, encara que també es troben a la Xina i Àsia Central. Solen florir a la primavera, però algunes espècies ho fan a la tardor i necessiten un clima bastant càlid per a poder créixer.

És una planta que forma part de la família de les Amariláceas. Les flors del narcís poden ser de molts colors. El Narcís és indicatiu de renaixement, de nous començaments i de vida eterna. També simbolitza l’amor no correspost. Regalar un únic narcís prediu una desgràcia (toca ferro!) mentre que un ram de narcisos indica alegria i felicitat.

Edelweiss

D’Edelweiss és el buc insígnia de les flors.

Es seu nom botànic, Leontopodium alpinus, la traducció de “Peu de Lleó dels Alps”, però també li han donat altres denominacions: “Flors de les neus”, “Estrella de plata” i “Noblesa Blanca”. Originària d’Àsia, és troba als alts cims d’Europa ja des del període glacial. Es tracta d’una flor que creix en petits grups en prats alpins i penyes de les altes serralades d’Alemanya i de Suïssa d’on és la “Flor Nacional” . No passa dels 30 cm d’altura. Floreix entre la primavera l’estiu alpí i les seves fulles són de color blanc, o lleugerament groguenques. Els seus diversos noms al·ludeixen tots ells a Símbol de la Protecció de la Naturalesa, de la Immortalitat, de la Puresa i del valor i el coratge.

No és fàcil d’aconseguir i només els més experts i no sempre, assoleixen obtenir-la a las altes muntanyes europees.

Des de sempre, “la flor de les neus” ha estat el símbol d’amor veritable i etern, ja hi diu la llegenda nòrdica: va néixer entre dos joves que van morir estimant-se abrigallats per la neu dels alts cims.

Orquídies

Les orquídies poden ser de molts colors, formes i fins i tot grandàries, però totes elles tenen alguna cosa en comú: són flors boniques i esveltes com poques. Actualment es poden trobar en molts llocs del món, però no suporten els climes polars ni els desèrtics. Poden créixer sobre pedres o sobre arbres i fins i tot hi ha espècies aquàtiques, com les d’Austràlia. Es tracta d’una bella i sofisticada flor que encarna la bellesa, l’encant i la sensualitat. Es poden reservar com un regal a fer a una persona especial per a expressar-li tot el seu amor, però només si se sap que ets correspost.

Margarides

Les margarides són unes plantes silvestres que solen trobar-se en zones de gespa, en jardins fins i tot en prats de verd-madurs .Creixent en qualsevol lloc del món tot i sent originàries del nord d’Àfrica, d’Europa i d’Àsia Central.

Els pètals de les margarides tenen un color blanc i una forma allargada, mentre al centre hi tenen una gemma normalment daurada o groga. Les margarides són unes de les flors més conegudes arreu, i en especial els enamorats indecisos pel significat que aquestes tenen a ells. Recorden la tonadeta del pretendent tot despullant els pètals?: “m’estima, no m’estima. Si…!.”, Doncs sí, la margarita dóna la confirmació dels dubtes amorosos a la persona que li sol·licita.

Flors de lotus

La flor de lotus és una planta aquàtica de fulles flotants. Les fulles poden

N’hi ha d’infinitats de colors i tots amb la seva acceptació pròpia:

Flor de lotus blava .- Es refereix al triomf de l’esperit sobre els sentits, la saviesa i l’amor. Aquesta flor mai revela el seu interior, ja que sempre està totalment tancada.

Flor de lotus blanca.- Està relacionada amb la perfecció de l’esperit i de la ment, en un estat de puresa total i de naturalesa immaculada. En general ve amb vuit pètals.

Flor de lotus vermella.- Revela la innocència i la naturalesa original del cor. Aquesta flor representa qualitats com l’amor, la passió i la compassió. També es coneix com la “flor del Buda de la Compassió”.

Flor de lotus rosa.- Aquesta flor està relacionat amb persones divines, com el Buda.

La flor de lotus tancada o en botó és un símbol de les possibilitats infinites de l’home, mentre que la flor de lotus oberta representa la creació de l’Univers.

Crisantems

Els crisantems formen part de la família de les Compositae. El seu origen es troba en terres xineses i és allí on se’ls hi dóna major caràcter. En el món gaudeix de gran consideració. El seu nom, en grec significa “flor daurada”: i al Japó és la “flor nacional”, declarant-la festa que celebren cada any durant el període de floració. A la Xina és la flor per excel·lència en un matrimoni. En tots els cassos expressa desitjos de felicitat sincera. Bell i variat, el crisantem a les nostres terres, de vegades s’empra per a menesters funeraris.

Jacints

El jacint és una flor molt popular des de fa diversos segles. Se sap que ja en el XVI es conreava en diverses zones del continent europeu. El jacint és una flor exuberant que ens farà gaudir amb la seva fragància i els seus vistosos colors. Segons el llenguatge de les flors el seu nom significa constància, afecte i el goig del cor. Pertany a la família Liliacees. El seu nom científic és Hyacinthus orientalis. És una planta bulbosa de 30 cm d’altura, amb 4-6 fulles linears, carnoses i erectes de color verd intens.

Una llegenda explica que aquesta flor va néixer de la sang que va brollar de la ferida que el déu Apol·lo que va inferir accidentalment al benèfic Jacint, fill del rei espartà Amiclas, causant-li la mort. Apol·lo va batejar la flor amb el nom del seu estimat. Aquesta és una de les versions sobre l’heroi diví que ens regala la mitologia grega. No obstant, la realitat de la planta y la flor és més humana i mundana.

La flor del paradís

Anomenada popularment “Au del paradís”, de fet el seu nom científic és Strelitzia. És originària de Sud-àfrica. Es conrea com a planta ornamental per la forma peculiar de la seva flor. És famosa per les seves espectaculars flors intensament acolorides i la forma del seu cap que addueix a un ocell exòtic. Va arribar a Europa al segle XVIII, i se la va considerar la flor símbol d’elegància i noblesa

Les primera flor que va arribar a Europa es reservà per a les dones nobles i a les infantes de les cases reials, però pel que sembla només la donaren tan sols a una Reina … [per tant amant, tu has d’adquirir-ne una per oferir-la a la teva reina.]

Una llegenda sobre l’Au del Paradís compta que el “Hacendado” català Ferran Montoia, es va establir en Cuernavaca, (Mèxic) en una hisenda de nom “Paradís” i allí hi va conèixer a una mestissa anomenada Carmen. Es van enamorar i van decidir casar-se. Molt prop de la Hisenda, s’hi trobava la finca de don Rodrigo Hernández que estant obsessionat amb la noia, li havia fet tot mena de proposicions que ella no acceptà per veure’l vil. Després de les noces amb Montoia , Rodrigo jurà venjar-se de Carmen per haver escollit al seu rival.

El seu pla consistí en fer-se amic del català, i un dia que els va visitar, en un moment de distracció de la parella, va posar verí al menjar de Ferran causant-li la mort. Carmen i tota la ciutat van quedar aclaparats per la tragèdia. Carmen va enterrar al seu estimat al jardí de la casa al matí següent, i als pocs dies observà que a la vora de la tomba hi havia crescut una magnifica planta però d’un pobre color gris. La llegenda segueix dient que al capvespre de tots els dies de l’any, i per més de sis anys, la flor de Estrelítzia grisota es transformava en un ocell atroç, que es dirigia a picotejar la finestra de la cambra de Don Rodrigo Hernández, per no deixar-lo dormir tota la nit, fet que el trastornà tant el cap d’aquel dolent, que un temps més tard se suïcidà a l’haver-me tornat boig per la por que l’ infligia aquell l’ocell.

Carmen, passat els anys va morir de pena i deixà escrit que fos enterrada al costat del seu espòs estimat. Aquella mateixa nit, la flor de Estrelítzia gris es transformà en una bella i esterilitzada planta de la Estrelítzia de colors taronja i lila.

Des de llavors els vilatans havent presenciat tota la història d’amor dels dos amants les associaren hi li digueren a la flor: Au del paradís.

^

Amiga lectora, si t’agrada’t l’article, fes-nos-ho saber i procurarem trobar noves flors per enlairar-te, que ben mirat no ens costarà gaire ja que les flors i la dona viuen en perpetu conjumini.

Es un article de Josep M.Contijcoh                 abril 2023

]]> https://laveujovetv.cat/blog/?feed=rss2&p=22846 0 https://laveujovetv.cat/blog/?p=22827 https://laveujovetv.cat/blog/?p=22827#respond Fri, 03 Mar 2023 14:27:16 +0000 https://laveujovetv.cat/blog/?p=22827 L’Antàrtica o ‘Continent Antàrtic’ (de l’adjectiu llatí antarcticus, (oposat a l’Àrtic’), és el continent més austral de la Terra. Està situada completament en l’hemisferi sud, gairebé al sud del cercle polar antàrtic hi està envoltat pe dit oceà Antàrtic. Conté el pol sud geogràfic, per la qual aquell Continent és també conegut com el Pol sud.

Té una extensió de 14.000 000 km², per tant és el quart continent en extensió de la Terra. En comparació amb Oceania, l’Antàrtica és gairebé dues vegades més gran i respecte a Europa el supera en 3.500.000 Km^2.

Al voltant del 98% de l’Antàrtica està coberta de gel, amb una mitjana de 1,9 km de gruix que s’estén a tot el continent, excepte als més prop del Pol Sud

A l’any 2019 l’explorador Victor Vescovo va descobrir la denominada Fossa de l’Antàrtica (una de les cinc fosses del món), fins el moment el punt més profund de l’oceà Antàrtic. La zona té una profunditat de 7.437 metres, que seria com per posar-hi 17 gratacels un damunt de l’altre. Els investigadors han publicat el mapa més detallat del gèlid Oceà Austral de l’Antàrtica (ve adjunt).

Victor Vescovo, fou el líder de l’Expedició ‘Cinc Profunditats’ a cartografiar els punts més profunds dels cinc oceans del món. Vescovo va pilotar personalment un submergible anomenat “Limiting Factor” atalaiant un canó submarí que s’estén a prop de 965 quilòmetres de fons marí entre Amèrica del Sud i l’Antàrtica. Aquella trinxera creua el paral·lel 60 sud, o sigui, 60 graus al sud de l’equador.

En un nou estudi, publicat a la revista Nature obre una nova versió, en què, un equip internacional d’investigadors va incloure la Fossa en un nou mapa de les muntanyes, canons i altiplans submarins de l’Oceà Antàrtic.

El mapa de l’Oceà Antàrtic mostra els punts de tots els accidents geogràfics del continent.

MAPA DETALLAT DEL CONTINENT ANTÀRTICA

Depenent de l’estació, les temperatures màximes diàries mitjanes del Continent oscil·len entre els -15 i 1º graus. En els mesos més freds, la temperatura baixa a la nit a -23 °C en mitjana mensual.

Estat polític

L’Antàrtica va romandre inhòspita fins el segle XIX, quan van començar a produir-se expedicions per a explorar-la.

No és un país independent ni tan sols autònom.El Tractat Antàrtic de 1959 va determinar que l’Antàrtica no pertanyeria a cap país ni a ningú (encara que hi hagin reclamacions territorials sobre ella). Per tant, no té ni amo ni cap frontera. En termes generals, el seu estat consisteix en un grup d’institucions de recerca de diversos països.

Oficialment el cens era de 2 habitants fins fa uns anys, La «població» estable, −però no sempre els mateixes persones−, se situa entre 1.000 i 5.000 persones, depenent de l’època del’any. Allí no hi ha habitants fixos, tan sols missions científiques, més o menys, permanents. Esnecessita ser científic per entrar en alguna de les bases de l’Antàrtica amb finalitats d’estudi.

La majoria dels vaixells científics tenen base en Ushuaia (l’Argentina), per tant l’Antàrtica està inclosa a la llista de països del Servei Meteorològic per a assignar les estacions de mesurament d’allí el que finalment portà al fet que les masses de gel es convertissin en un sol “país”.

Respecte a la fauna de l’Antàrtica habiten més de 40 espècies d’ocells, el que es pot amb vida espectacular. Mentre el Pol Nord és la llar de l’Os Polar A l’Antàrtic, a més d’ocells i múltiples espècies de pingüins inclosos, també hi ha balenes, foques, elefants marins i també s’hi poden trobar guineus polars, caribús, mussols, guineus moscades i balenes 

Sobre les seves riqueses natural es tenen estimacions de que sota els gels antàrtics hi podrien haver entre 50 i 200 billones de barrils de petroli, −ull viu, veure com se explotaran−, xifra que iguala a la extracció total de petroli en els Estats Units durant tota la seva historia.

Quant al turisme, actualment, l’Antàrtica rep uns 40.000 visitants a l’any, agafant uncreuer i arribar a l’Antàrtica formant una expedició. Normalment els vaixells surten des d’Ushuaia (Argentina) o Punta Arenas (Xile). El seu preu sol rondar entre uns 4.800 a 11.400 euros aproximadament per persona en estància d’una o dues setmanes. Com es pot apreciar noés una opció barata.

Vers la colonització, un total, 55 països de tot el món han mostrat al llarg dels anys el seu interès en assentar-se per a dur a terme recerques científiques, dels quals tan sols 29 hi tenen presència permanent en el Continent hi tenen aquestes Bases: set l’Argentina;cinc Xile i Rússia; tres els Estats Units i Austràlia; dues Alemanya, Xina, Corea del Sud, l’Índia i Gran Bretanya; una, Brasil, França, Itàlia, Japó, Nova Zelanda, Noruega, Polònia, Sud-Africa, Ucraïna i l’Uruguai.

Espanya hi té dues bases estivals situades a les illes Shetland del Sud. La base “ Joan Carles I (des de 1988), situada a l’illa Livingston i la base “Gabriel de Castella” a l’illa Decepció. També té un campament temporal, anomenat “ Byers” (present des de 2001), a la península de l’illa Livingston. Compta també amb el suport logístic de tres vaixells hi s’estan construint altres dissenyats només per a tal efecte.

En totes aquestes bases, els països hi realitzen nombrosos i valuosos estudis científics, tant biològics, com geològics, climatològics i, més.

I ARA UNES FOTOGRAFIES PER A ILUSTRAR LA VIDA DE L’ANTÀRTICA.

[row]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[/row]

[row]
[col col=3][/col]
[col col=3][/col]
[col col=3][/col]
[col col=3][/col]
[/row]

Es un article de Josep M.Contijcoh 

Els primers vestigis de la cocaïna és trobaren poc després del descobriment d’Amèrica quan els conqueridors van observar que els indígenes de l’actual Colòmbia i Perú mastegaven fulles d’una planta que anomenaven Coca. Els europeus van adoptar el costum, al comprovar que la coca servia per a evitar l’esgotament i proporcionar agilitat al mastegar-la costum acceptada fins els finals del segle XIX , quan els científics es van adonar del que realment era la coca quan van extreure cocaïna pura de la planta en forma d’una substància cristal·lina blanca que era moltíssima més poderosa que mastegar les fulles de la planta.

En un principi, ignorant els avatars finals de la cocaïna fou recolzada fins i tot per figures prominents, com el propi Sigmund Freud. No obstant, aviat és van notar que els casos d’addicció devastadora eren el factor de la disminució dels anys de vida i aleshores la droga va començar a rebutjar per a ser finalment il·legalitzada a l’any 1914.

La cocaïna pura extreta originalment de l’arbust de la coca és del gènere  Erythroxylum . La seva formula química es C₁₇H₂₁NO₄. La preparació de la pasta de cocaïna al clorhidrat, es fa amb l’alcalinització de la fulla de coca, assecada, tractada amb diversos components químics. La pura cocaïna, finalment va ser processada a l’any 1859 pel químic alemany Albert Niemann. Avui la és una droga classificada a la Llista Schedule II de la “Llei sobre Substàncies Controlades”, el que significa que es considera greu perjudici per al ser humà. Després de la marihuana, la cocaïna és la droga més consumida a nivell mundial ja que es calcula que entre 18 i 22 milions de persones van utilitzar aquesta nociva substància l’any 2014.

La cocaïna usualment es ven al carrer en forma d’una pols blanca, fina i cristal·lina que es coneix en català amb els seus hiperònims “coca”, “neu”, “dama blanca” o “talc”. Els traficants generalment barregen la cocaïna amb altres substàncies inerts, com ara la maizena, el talc o el sucre per fer-la córrer d’amagatotis.

La majoria de les persones, el consum de cocaïna la realitzen d’acord amb un patró compulsiu administrant-se la droga cada 10-30 minuts fins a esgotar la quantitat disponible. A causa d’aquest patró compulsiu, la quantitat de droga consumida va augmentant conforme s’afirma la dependència.

La dependència a la llarga produeix depressió, insomni, irritabilitat, ansietat i hiperfàgia. A l’actualitat, al nostre país el consum d’aquesta droga segueix associat a usuaris d’ambients de classe mitjana i alta amb una posició social consolidada, però també s’ha estès a altres col·lectius cada vegada més joves. Per tant ja no es pot dir que la seva difusió es relacioni amb altres mitjans socials com pobresa, el fracàs escolar, la precarietat laboral o la falta d’oportunitats.

La imatge que li donen els traficants és d’una droga poc perillosa i que pot consumir-se sense problemes sota control. No obstant les conseqüències com se sap són funestes ja que en la majoria de casos porta fins a la mort al consumidor.

Les maneres de consum segueixen aquest procediment : El clorhidrat es dissol amb facilitat en aigua, per la qual cosa és apte per a la seva administració intravenosa. Al nostre país aquesta és una de les formes de consum més utilitzada, juntament amb l’administració per via internasal (esnifada), també es consumeix fumada (crack). La cocaïna com a base lliure química té la propietat de fondre’s als 98 °C i aconseguir un punt d’ebullició als 250 °C, la qual cosa la fa apta per a ser fumada en cigarrets polvoritzada i barrejada amb tabac o marihuana, o inhalada en recipients escalfats. Es definitiva, que tenim tants mitjans d’absorbir-la fa que sigui tan expandida. Aquestes formes de consum possibiliten una entrada de la droga molt ràpida al cervell lo qual fa que aconsegueixi concentracions elevades en el teixit nerviós en molt poc temps.

L’inicií dels efectes extenuants de la cocaïna en donen entre 5 segons i 30 minuts i perduren de 5 a 90 minuts. Això fa que els consumidors per vies intravenosa o fumada s’administrin diverses dosis per a aconseguir una intensa i més duradora eufòria. Administrada per via intravenosa, la concentració de cocaïna en el cervell és de 10 a 20 vegades major que en el plasma.

Un dels aspectes més difícils del tractament de les addiccions a drogues és el problema de les recaigudes. L’intens desig per tornar a sentir els efectes d’aquesta droga i el consum compulsiu de la mateixa són dues importants característiques de les recaigudes ja que hi ha una gran probabilitat que es produeixi la després d’haver passat un llarg període sense que hi hagi hagut consum.

[row]
[col col=5][/col]
[col col=4]

[/col]
[/row]

Els seus efectes farmacològics donen lloc a altres patologies associades en especial al sistema nerviós, però també en altres repercussions com en cas dels teixits corporals i, especialment el sistema cardiovascular ja que és la causa més comuna de mort sobtada per l’infart agut de miocardi. En concret, s’ha demostrat que els consumidors de cocaïna tenen un risc set vegades major que els no consumidors.

El sistema respiratori en tots els cassos es veu molt afectat pel consum de cocaïna a través de les vies internasal així un augment de quadres asmàtics i aparició de hemorràgies pulmonars.

Respecte l’aparell digestiu els seus afectes són trastorns més comuns com les nàusees, vòmits, diarrees i, úlceres gastroduodenals amb hemorràgia i perforació.

Quant al sistema visual es produeix afectació als ulls, els quals manifesten midriasis (dilatació de la pupila de l’ull, en perjudici de la visió), així l’aparició de galactorrea en homes i dones embarassades; respecte les dones embarassades la cocaïna augmenta la probabilitat d’avortaments espontanis, així com l’increment de despreniments placentaris i la toxicitat cardiovascular i no diguem la depressió.

Així que cura amb la cocaïna: Es tan fàcil de cauri-hi com difícil de sortir-ne.

Es un article de Josep M.Contijcoh       

El vehicle cultural de la cooperativa de La Seu d’Urgell ja ha visitat Sort i preveu anar a Ripoll, Organyà, La Pobla de Segur, La Vall de la Vansa, Peramola i Berga en les pròximes setmanes

Un dels objectius és enfortir la xarxa cultural dels territoris de muntanya i promoure altres productes culturals i artístics que tinguin dificultats de distribució

La Barraca, el nou projecte de la llibreria cooperativa El Refugi de la Seu d’Urgell, és una caravana llibretera que ja ha començat a rodar recorrent els pobles del Pirineu aquest 2023. El primer municipi ha estat La Seu d’Urgell, amb una mostra davant del local de la llibreria cooperativa, i el següent, Sort, en una activitat col·laborativa amb les marques de roba pallareses Cusart i Nòmada. En les pròximes setmanes, els dos socis de la llibreria Miquel Albero i Pol Maese preveuen anar a Ripoll, coincidint amb l’aniversari de La Lluerna llibreria, Organyà, La Pobla de Segur, La Vall de la Vansa, Peramola i Berga.

Inspirada en la iniciativa que va engegar Federico García Lorca als anys trenta per portar actuacions teatrals a pobles rurals, La Barraca vol enfortir la xarxa cultural dels territoris de muntanya i promoure altres productes culturals i artístics que tinguin dificultats de distribució, com ara tèxtil de marques pirinenques, música, obres d’art i artesania. La cooperació amb més projectes pirinencs i llibreries de la zona és un dels seus pilars.

Amb La Barraca, El Refugi ofereix una llibreria ambulant a fires, mercats i festivals amb llibres de pensament crític i altres productes, però també proposa visites a centres educatius i tot un seguit d’activitats al voltant del vehicle, des de recitals i exposicions a concerts en petit format i presentacions de llibres. És per això que també compten amb un petit envelat de 2×2 metres, per poder-hi col·locar els llibres i facilitar-hi les presentacions culturals.

La memòria històrica antifeixista és present en la iniciativa, així com el sentiment pirinenc, el món rural, el suport mutu i la transformació social. La iniciativa d’El Refugi és un projecte pilot dins dels ajuts Singulars i compta amb la cooperativa Drop Campers en la creació de la caravana i amb la cooperativa Dies d’agost en l’apartat comunicatiu.