Paisatges de Catalunya

Exposició "Paisatges geològics de Catalunya, una mirada fotogràfica a la geologia catalana" a l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

2018-04-24T11:29:00.000+02:00

El dia 18 d'Abril vaig tenir el plaer d'inaugurar la meva exposició de 50 fotografies "Paisatges geològics de Catalunya, una mirada fotogràfica a la geologia catalana" a la seu de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya juntament amb l'amic Isaac Camps #blocdecamp, que molt amablament m'ha revisat els textos que acompanyen les fotografies, amb un èxit total. Moltes gràcies per el vostre suport i a tots els que vàreu venir i sobretot a Jordi Pinyol Guamis i Marta Gonzalez de l'ICGC, per l'excel-lent organització. Moltes gràcies a tots!

Estarà exposada des del 19 d'Abril al 15 de Juny de 2018

Seu de l'ICGC: Parc de Montjuïc, 08038 Barcelona

Per més informació:

http://www.icgc.cat/L-ICGC/Actualitat2/Noticia-243-Exposicio-Paisatges-geologics-de-Catalunya-una-mirada-fotografica-a-la-geologia-de-Catalunya

El Gorg dels Banyuts

2018-03-18T17:03:00.000+01:00

El gorg dels Banyuts és un petit salt d'aigua que es troba al Ripollès. En aquesta ocasió quasi no baixaba aigua pel torrent.

Un tomb pel Coll de la Trapa

2017-09-30T14:43:00.001+02:00

El Coll de la Trapa separa, al peu del Pedraforca, la vall de Saldes (Berguedà) de la de l’aigua de Valls i és per on hi passa la carretera de Saldes a Gósol.
El seu paisatge és molt espectacular, i destaca de la resta per la seva imatge desèrtica amb molt poca vegetació degut a l'erosió dels afloraments d'argiles rogenques, causant barrancades i deixant a la vista els diferents nivells d'estratificació.

Els colors ataronjats, ocres, virolats i contrastats amb el color verd de la vegetació existent, fa que sigui una petita illa dins la resta de paisatge del Berguedà.

A banda de la seva particularitat paisatgística, tenim que tenir en compte totes les seves perticularitats geològiques, les quals fan d'aquest terreny una zona d'estudi geomorfològic força important dins la geografia catalana. Aquesta importància ve deguda per l'estudi dels conglomerats garumniats situats dins el mantell superior i inferior del Pedraforca.

Recorregut interessant per conèixer aquest petit, singular i rogenc paisatge del Berguedà, dominat per la cara sud del Pedraforca.

Exposició "Paisatges geològics de Catalunya, una mirada fotogràfica a la geologia catalana" al Centre Excursionista de Terrassa

2017-09-09T10:55:00.000+02:00

Del 4 al 29 de Setembre podeu veure l'exposició de 49 fotografies "Paisatges geològics de Catalunya, una mirada fotogràfica a la geologia catalana" al Centre Excursionista de Terrassa.

Fotografies: Jordi Lluis Pi
Revisió científica dels textos: Isaac Camps

Crònica de la inauguració de l'exposició "Paisatges Geològics de Catalunya"

2017-07-21T14:40:00.000+02:00

Podeu veure la crònica de la inauguració de l'exposició:

"Paisatges Geològics de Catalunya", a la pàgina de Facebook de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat

https://www.facebook.com/AjuntamentOlesadeMontserrat/posts/1508634972491319

També podeu consultar la crònica de la inauguració de l'exposició "Paisatges Geològics de Catalunya" al Museu de Ciències Naturals de Granollers, a la meva pàgina web:
http://jordilluispi.cat/reportatges

Exposició de fotografies

2017-07-08T10:49:00.000+02:00

Del 14 al 23 de Juliol a la Casa de Cultura d' Olesa de Montserrat

La tardor al Parc Natural del Montseny, 2015

2015-12-08T11:33:00.000+01:00

Com tots sabeu, el Montseny és un massís muntanyós amb alçades per sobre dels 1.700 mts. molt proper a grans nuclis urbans de les provincies de Barcelona i Girona.
Per la seva situació, molt a prop del mar, conforma un clima mediterrani, el qual es va modificant a mida que és guanya alçada dins el massís. Aquesta modificació climàtica, comporta una gran varietat d'espècies vegetals, les quals, quant arriba la tardor li confereixen al massís un cromatisme espectacular.
Us deixo uns petits exemples del cromatisme d'aquest any.

Tardor 2015

© Jordi LLuís Pi

El Montseny: Reserva de la Biosfera

2015-06-13T22:19:00.000+02:00

Amb motiu del 37 aniversari del nomenament del Montseny per part de l' UNESCO com a Reserva de la Biosfera he realitzat aquest vídeo a partir de fotografies meves sobre el massís.

La Riera de Merlès (1)

2015-04-05T14:55:00.001+02:00

La Riera de Merlés neix per la confluència de varies torrenteres que tenen origen als Rasos de Tubau, a la Serra del Catllaràs.
Es troba situada entre les comarques del Ripollès, Berguedà, Osona i el Bages.

La Riera de Merlès ha estat considerada espai d'interés paisatgistic i protegit.
Aquest reportatge només està centrat en la part superior del curs d'aigua que va esser el que vaig poder aconseguir per el poc temps que vaig estar a la zona.

Té un recorregut d'aproximadament 7 km. amb un desnivell de uns 170 mts. El seu curs transcorre per un paisatge poc poblat, molts masos han estat abandonats, per la qual cosa ha fet que el seu entorn no hagi sofert grans transformacions, conservant el seu encant paisatgístic amb uns boscos que van variant d'espècies segons el traçat de la Riera.

El curs superior de la Riera és possiblement la més feréstega i la més tancada, amb un curs d'aigua que va relliscant per les innumerables pedres esglaonades que travessen el seu curs.

En un proper reportatge us mostraré el curs mitja e inferior de la Riera de Merlès.
Fins aviat.

Itinerari realitzat al Març del 2015

Premi "Wiki Loves Earth"

2014-07-10T09:22:00.000+02:00

Tinc el plaer de comunicar-vos que he obtingut el 2º Premi de fotografia en la categoria de les comarques gironines, en el concurs Wiki Loves Earth, de Wikimedia.cat amb aquesta fotografia de la Fageda d'en Jordà.

http://www.324.cat/foto/41774/Les-millors-imatges-del-patrimoni-natural-cat

La Fageda d'en Jordà

2014-03-17T22:49:00.000+01:00

La Fageda d'en Jordà es troba situada al terme municipal d'Olot, direcció a Santa Pau, dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
És un bosc impressionant de faigs, tant per la seva extensió com per la seva frondositat. Ha crescut sobre la llengua de la colada de lava del volcà Croscat, que ha afavorit el creixement d'aquest magnífic bosc, i que degut a la seva base volcànica les condicions d'humitat son quasi perfectes.

Es troba a uns 550 mts. d'altitud i la conformació del seu sol és bastant sinuosa, ja que degut als montículs de la lava, aquest està format per petites elevacions que en alguns casos poden arribar a uns 20 mts. d'alçada (tossols)

En aquesta fotografia podem observar la quantitat de molsa que s'acumula a la base dels troncs, degut a la humitat de l'ambient.

La frondositat, com es pot observar és molt tupida i amb poques clarianes. Un altre particularitat és que els arbres tenen quasi tots, una alçada de uns 25 mts.

També és important senyalar que aquest magnífic bosc està envoltat per la majoria dels vint-i-un volcans que s'hi troben a la Garrotxa, sent el més proper el volcà de Santa Margarida.

Un recorregut molt recomanable per observar un del millors boscos de faigs que trobem a Catalunya, que juntament amb la fageda de Santa Fe del Montseny, son uns clars exemples de la vegetació mediterrània.

Itinerari realitzat al Novembre del 2013

També en podeu trobar a: Jordi Lluís Pi / Fotografia

Prat de Cadí, Serra del Cadí

2013-11-06T15:48:00.003+01:00

Prat de Cadi, 1.862 mts. d'altitud, es troba situat a la cara nord de la Serra del Cadí.
És un conjunt de prats i boscos de coníferes, al peu mateix de la muralla rocosa que s'aixeca en la seva vessant nord, que li confereix al lloc un encant i una grandiositat quasi úniques en el nostre paisatge de muntanya.
La grandiositat de la gran façana de roca calcàrea, amb les seves canals, amb els detalls de la seva erosió, i els seus boscos a peu de paret, és un espectacle extraordinari que ens ofereix la cara nord de la Serra del Cadí, i només comparable a la cara nord del Pedraforca, el qual no el tenim gaire lluny.

Visió de la Serra del Cadí des de l'aparcament a les afores d'Estana, (Collada de Pallers)

Detall del camí d'accés a Prat de Cadí

El recorregut l'iniciem al poble d'Estana i és un camí relativament fàcil i molt agradable de fer, sempre amb condicions estiuenques. Desde Estana fins a Prat de Cadi tenim un desnivell de 360 mts. i una distància aprox. d'uns 7 Kms. A l'hivern les condicions s'endureixen notablement i el seu recorregut es té que fer amb material adeqüat per la neu i el glaç.

La muralla del Cadí, des de Coll de Reineres

La muralla rocosa del Cadi, des del coll de Reineres

Detall del camí prop de Collet Roig

Prat de Cadí

Prat de Cadí, amb la canal d'Estana a l'esquerra, la canal del Cristall i la Roca de l'Ordiguer

La canal d'Estana

Detall de la canal d'Estana

La canal del Cristall i la Roca de l'Ordiguer

La canal del Cristall des del bosc

Detall de l'erosió de la roca calcàrea

Planol de la ruta

Itinerari realitzat el Març del 2012

També en podeu trobar a: Jordi Lluis Pi / Fotografia

La Vall i els Estanys de Tristaina, Andorra

2012-09-24T10:55:00.000+02:00

La petita vall de Tristaina es troba situada a l'extrem nord oest d'Andorra. Forma part de la capçalera de la vall d'Ordino. És una vall d'origen glaciar amb tres llacs i el seu emissari el riu de Tristaina, que s'uneix al Rialb per formar la ribera d'Ordino.
Aquesta petita vall està dominada en la seva capçalera pel Pic de Tristaina, 2.876 mts. i la línea de crestes accesories que separan Andorra de l'Occitània.

La vall amb el dos llacs superiors, i el Pic de Tristaina.

Els estanys de Tristaina reben els noms de Estany Primer, Estany del Mig i Estany de més Amunt.

L'Estany Primer és troba situat a 2.249 mts. i es el més petit dels tres.

L'Estany del Mig es troba situat a 2.287 mts.

L'Estany del Mig quasi a nivell de l'aigua.

L'Estany del Mig des del Estany de més Amunt.

L'Estany de més Amunt, 2.305 mts. amb e Pic de Tristaina.

La sortida d'aigües de l'Estany de més Amunt.

Transparència a les aigües de la riba de l'Estany de més Amunt.

L'Estany de més Amunt

L'aspecte d'aquesta vall és la típica dels terrenys d'origen glaciar, amb la seva característica forma en U, i l'acció de les antigues glaceres sobre el modelat del rocam i la seva erosió de les crestes, creant grans dipòsits de roques fragmentades en el fons de les valls.

Plànol

El Salt del Molí de Salgueda

2012-03-17T16:05:00.002+01:00

El Salt del Molí de Salgueda es troba en el curs del riu Ges, prop de la població de Vidrà, Osona.
El riu Ges neix a la serralada de Santa Magdalena de Cambrils, dins el terme de Vidrà, travessa la Serra de Bellmunt, i s'endinsa dins la plana de Vic pel forat Micó, i després de recollir el cabal del riu Fornés desemboca al riu Ter dins el terme de la població de Torelló.
El curs del riu Ges al seu pas per Vidrà, és encaixonat, creant una vall feréstega i tancada amb una vegetació abundant de boixos i faigs.

Tram del camí que mena des de Vidrà al pont de Salgueda i al fons de la vall

El riu Ges

El pont romànic de Salgueda que travessa el riu Ges

La travessa del pont, ens acosta al punt més espectacular del riu Ges: el Salt del Molí de Salgueda, un salt d'aigua d'una bellesa i espectacularitat que ens fa gaudir d'un espectacle únic.

El Salt del Molí de Salgueda

Aquest salt d'aigua té uns 20 metres d'alçada i el seu entorn és solitari, humit i d'una bellesa corprenedora. L'encaixonat de la vall i la seva vegetació li dona un aire feréstec, que si va acompanyat d'un dia ennuvolat com quant el vaig visitar, fa d'aquest lloc un espai un xic irreal.

Detalls de la caiguda de l'aigua.

El Salt des de l'altre riba del riu

Una visió general del Salt

Quant ens acostem al Salt tenim que anar una mica en compte, ja que el terreny està format per blocs de roca, generalment molt humida i fa que la seva aproximació sigui un xic relliscos.

Situació del lloc

El circ d'Engorgs, Cerdanya

2012-01-22T11:05:00.011+01:00

El circ d'Engorgs es troba situat a la capçalera de la vall del riu Duran, fent-li de barrera natural el Pic de Calm Colomer, 2.852 mts. a l'esquerra, la Portella de Meranges i el Puig Pedrós, 2.917 mts. a la dreta.
Aquesta vall s'obre sobre Meranges i el riu Duran tributa al riu Segre a Bellver de Cerdanya.
El paisatge és bastant alpí, amb el bosc de coníferes i el rocam adust i granític. La seva ascensió des de la Cerdanya, ens situa a la part superior del curs del riu Duran, sobre el poble de Meranges, on remuntaren la vall, enfilant el curs del riu i en forta pujada fin a la Font Negre.

El riu Duran, sobre el poble de Meranges

La Tossa d'Alp

Inici de la pujada amb la part superior de la vall del riu Duran al fons

El riu Duran

En aquest punt la vall pren orientació Oest

Arribats a la Font Negre, la vall pren orientació Oest per encarar l'últim tram per arribar al refugi Joaquim Folch i Girona i al ampli cercle d'Engorgs.

El riu Duran en l'últim tram de ascensió

El refugi Joaquim Folch i Girona

El cercle d'Engorgs amb els petits salts d'aigua del riu Duran, el refugi a l'esquerra i La Portella de Meranges al fons.

Engorgs és un tipic exemple de circ glacial amb la seva forma característica d' "U" i amb la petja erosiva del glaç sobre el rocam del circ.

L'ascensió al cercle d'Engorgs des de Meranges ens permet resseguir la vall del riu Duran i de gaudir d'una vall de caracter alpí.

Planol de la zona

El Gra de Fajol i el Circ d'Ull de Ter, Ripollès

2011-11-08T16:02:00.009+01:00

El Circ d'Ull de Ter, alta vall del Ter, és un ampli anfiteatre d'origen glacial, on es recullen les aigües que donen origen al riu Ter, i que es troba situat al Pirineu Oriental, a la comarca del Ripollès.
Està encerclat de cims propers als 3.000 mts., Gra de Fajol, 2.708 mts., Pic de Bastiments, 2.874 mts., Puig d'Ombriaga, 2.634 mts. i el Pic de la Dona, 2.702 mts.
El Circ d'Ull de Ter conserva la petja glacial, gràcies a els seus materials paleozoics profundament metamorfitzats i a la dureça del seu rocam com el gneis.
Aquest circ té l'honor de haber acollit el primer refugi d'alta muntanya de tota la Peninsula Ibérica, construït l'any 1909 i del qual ara sols resta una pared, on hi ha una placa, en record de l'antic refugi.

L'antic refugi d'Ull de Ter amb el Gra de Fajol en segon terme

Aquest anfiteatre queda limitat pel Sud, pel massis del Gra de Fajol, constituït pel Gra de Fajol de Dalt, 2.706 mts. i el Gra de Fajol de Baix, 2.536 mts., units per una carena que permet fer el recorregut dels dos cims, sempre extremant les precaucions, sobretot a la part central.

El massís del Gra de Fajol és el més escarpat de tots els cims que envolten el circ. Té una verticalitat de prop 1.000 mts. des del fons de la vall de Querlat, fins al cim.

Inici del camí cap el refugi i el circ d'Ull de Ter. El Gra de Fajol al fons

El refugi al final del bosc.

Entrada al circ d'Ull de Ter. Al fons a la dreta el Pic de Bastiments.

Panoràmica dels dos cims del Gra de Fajol

La cara Nord del Gra de Fajol de Dalt és molt escarpada amb pronunciades canals, agulles i parets que permeten la practica de l'escalada amb vies de certa dificultat.

Aspecte de la cresta que puja des de el Circ d'Ull de Ter, fins al cim del Gra de Fajol de Dalt.

Travessant el pla, fent cap el coll de la Marrana

Encarant la pujada cap el coll

Assolint el coll de la Marrana

El coll de la Marrana separa les altes valls del Ter i del Fresser. És la frontera natural de les dues vessants, la del Ter en direcció cap a Setcases i Camprodon, i la del Fresser vers a Coma de Vaca, Gorgues del Fresser i Queralps.

Des del coll de la Marrana, la vall de Coma de Vaca

El coll de la Marrana, vers al Pic de Bastiments

El llom de pujada i el cim del Gra de Fajol

Perspectiva de la pujada

El desnivell des del coll de la Marrana, 2.540 mts. és d'aproximadament de +160 mts, Gra de Fajol, 2.706 mts. Una curta però forta pujada, que ens condueix a la carena, per seguir per una suau pendent, fins el cim.

Carena cimera

Des del cim, el Pic de la Dona, Portella de Mantet i el massis del Canigó al fons

El Pic de Fresser i el Pic de Bastiments, des del cim del Gra de Fajol

El cim del Gra de Fajol és un gran dom de quarcita completament blanca, que t'enlluerna si el sol és intens, gràcies a la multitud de cristalls microscòpics que conformen la roca.

El Gra de Fajol de Baix, amb la carena que l'uneix al Gra de Fajol de Dalt

El Balandrau, vessat esquerra, i El Torreneules, vessant dreta, des del cim

El circ d'Ull de Ter

Cal remarcar que el circ d'Ull de Ter, té un aspecte deplorable, des de la creació del domini esquiable Vallter 2000. El terreny està bastant malmés degut a la creació de les pistes d'esquí, com es pot observar en la següent ampliació

Les traçes de les pistes d'esquí

El coll de la Marrana des del cim

Perspectiva del Gra de Fajol de Baix, des de uns metres més avall del refugi

El riu Ter, ja per sota del circ d'Ull de Ter

L'ascensió del Gra de Fajol, des de Ull de Ter, és un recurregut relativament fàcil, depenent de l'època del any.

A finals de l'estiu i a primers de la tardor, poden esser les millors. A l'hivern les condicions s'endureixen notablement, amb l'afegit del torb, ja que per les condicions geogràfiques, és un cim molt ventat

Itinerari realitzat a l'Octubre del 2011

El riu i la vall de Varradòs amb el Salt del Pish

2011-10-02T18:37:00.031+02:00

La vall de Varradòs es troba situada a la Vall d'Aran orientada d'oest a est, tenint la capçalera de la vall sota el Pic i els estanys d' Era Pincela, (2.517 mts.). Està drenada per el riu Varradòs alimentat per els estanys d' Era Pincela, per les aigües del barranc del Tuc Negre, (2.503 mts), i per els diferents barrancs que baixen del Tuc dels Armeros, (2.516 mts), i barranc de Sescorjada.

La vall es remunta des de Pont d'Arrós seguint el curs del riu Varradòs. En el seu començament és una vall molt estreta i boscosa i de forta pujada. L'atmosfera és opresiva degut a la densitat del bosc i a l'humitat de l'ambient.

El faig i l'avet són les espècies predominants.

Una vegada remuntada aquesta part de la vall i després de guanyar molta alçada, arribem al Pla de l'Artiga, lloc on la vall comença a obrir-se i podem contemplar una panoràmica privilegiada del massís de la Maladetta i de l'Aneto.

Panoràmica del massís de la Maladetta des del pla de l'Artiga

Continuem entre el bosc, però ja albirem la part més oberta de la vall.

Aspecte dels boscos de Varradòs

Al fons el Pic de les Crabes o Tuc dels Armeros

Contraforts de la Serra de Guarbes

El riu Varradòs al seu pas per el pla de les Artiguetes

El pla de les Artiguetes és on la vall s'enxampla i és pot contemplar el paisatge sense cap obstacle. La sensació d'espai obert és magnífica i podem endinsar-nos cap a la vall seguint el curs del riu, que en aquest paratge és d'una gran bellesa.

Pla de les Artiguetes vers l'oest

Aspecte del riu Varradòs

Pla de les Artiguetes amb una borda aranesa

Aspecte de la borda

"Gymnadenia conopsea" (?) al costat del riu

El riu Varradòs

Pla de Mont, part superior del pla de les Artiguetes

Petit llac al pla de Mont

El Salt del Pish

El salt del Pish

Detall de la caiguda de l'aigüa

Salt sobreexidor de la bassa del salt del Pish

El curs d'aigüa del salt del Pish, que alimenta el riu Varradòs

El salt del Pish i Serra Sescorjada

L'aigüa del salt del Pish, prové d' Er Embut, una subducció, situat a la vall del riu Unhòla, a Liat. Per mitjà d'un procés càrstic l'aigüa s'escola i segueix un curs subterràni i torna a sortir a la superficie a la vall de Varradòs.

La vall de Varradòs s'enlaire

A partir del Salt del Pish, la vall s'enlaire i guanya alçada per anar a buscar el coll de Varradòs, el qual la comunica amb la veïna vall d'Unhòla.

Planol de la zona

Cal esmentar que aquest itinerari fins al pla de les Artiguetes, també es pot fer en vehicle per la pista asfaltada, però és estreta i un xic perillosa i cal tenir compte en el creuement dels vehicles.

Itinerari realitzat l'Agost del 2011

Mor Walter Bonatti

2011-09-15T15:50:00.002+02:00

Mor Walter Bonatti, un dels gran alpinistes de l'història

L'alpista italià va sobreviure l'any 1954 en el K2, a una nit al ras a 8.100 mts d'altitud.

Va formar part de l'expedició italiana que va conquerir el K2 l'any 1954.

Es va retirar de l'alpinisme actiu als 35 anys després d'escalar la pared nord del Cervi en solitari.

Fotografia: El Pais

La Tossa d'Alp pel Coll de Pal

2011-09-04T13:37:00.005+02:00

La Tossa d'Alp, 2.536 mts., s'aixeca entre les comarques del Berguedà i la Cerdanya. A l'Est es troba la Serra de Moixeró i a l'Oest, separat pel Coll de Pal, s'aixeca el Puigllançada, 2.409 mts.

La Tossa d'Alp, o Pedró dels Cuatre Batlles, anomenat també amb aquest nom, perque al seu cim conflueixen els termes municipals de cuatre municipis: Alp, Urús, Das i Bagà, és un cim amb unes característiques ben definides, ja que en el seu inici des de Coll de Pal es remunta pel Serrat Gran, prat amb una forta pujada que ens condueix a un petit congost de roca calcàrea, a la base del cim del Serrat Gran.

El Serrat Gran

Part superior del Serrat Gran, on ens permet gaudir d'una gran panoràmica del Bergedà. Al fons, el massís del Montseny.

Inici del congost

Al arribar aquest punt, entren en un petit congost rocós, que ens porta al cim del Serrat Gran, 2.346 mts.

Des del Serrat Gran s'obre el descens al Coll de Comabella

Aqui veiem el descens al Coll de Comabella i el camí que ens portarà als Rasos de Comabella, amb el seu terreny rogenc característic. Podem copsar la gran diferencia de terreny: abrupte a l'Oest i suau a l'Est.

També ja podem albirar el cim de la Tossa.

Coll de Comabella. Com podeu observar tenim una gran panoràmica del Pedraforca, la Serra del Cadí i la Serra del Moixeró.

Inici des del Coll, de la pujada suau als Rasos de Comabella

Els Rasos de Comabella amb el cim al fons. Podeu observar el refugi del Niu de l'Aliga.

Ültima pujada per arribar al cim.

El Pedraforca, la Serra del Cadí i la Serra del Moixeró amb el seu punt culminat de les Penyes Altes.

La Serra d'Ensija amb la Gallina Pelada

La Cerdanya

El Puigllançada des de la Tossa

Restes de les construccións de les antigues mines de manganés que estaben situades sota dels Rasos de Comabella.

El torrent de la Mena, des del Coll de Comabella

Panoràmica sobre la vall del riu Gréixer, amb el Pedraforca, Cadí i Penyes Altes

El Coll de Comabella i la pujada al Serrat Gran, camí de tornada.

Pujada cap al Serrat Gran, de tornada

El Pedraforca des del Serrat Gran

El terreny calcari predisposa a la formació de dolines per on s'introdueix l'aigua de pluja.

L'ascensió a la Tossa d'Alp a l'estiu no comporta cap dificultat. Durant tot el recorregut és pot gaudir d'unes extenses panoràmiques properes del Berguedà amb el Pedraforca, la Serra d'Ensija, la Serra del Cadí i la Serra del Moixeró.

També des dels Rasos de Comabella es pot contemplar una extensa panoràmica del cordal fronterer, des del Puigmal fins a la Tossa Plana de Lles.

Panoràmica del cordal fronterer

Plànol de la zona

Itinerari realitzat l'Agost del 2011

El congost de Mont-Rebei, ( Noguera, Pallars Jussà i Baixa Ribagorça )

2011-07-11T00:17:00.006+02:00

El congost de Mont-Rebei s'obre aigües avall del riu Noguera Ribagorçana, al límit entre la Noguera, el Pallars Jussà, a l'Est, i la Baixa Ribagorça, a l'Oest, sent la part més estreta del seu recorregut al travessar la serra del Montsec.
Amb una lenta, però continua erosió, separa el Montsec d'Ares a orient i el Montsec d'Estall a ponent, coincidint també amb la línia divisoria entre Catalunya i Aragó.
És un dels congostos més espectaculars de Catalunya, ja que en els 7 Kms. aproximats de llargada es poden contemplar les seves parets de dura i vermellosa calcàrea d'uns 500 mts. de caiguda vertical, amb uns 20 mts. d'amplada mínima.
El fet de travessar una de les principals estructures tectòniques del Prepirineu li confereix una bellesa feréstega i silenciosa, ja que el riu va quedar amansit a causa de la construcció del pantà de Canelles.

El Noguera Ribagorçana a l'entrada nord del congost

Aproximació al congost per un pont metàlic

El congost mica a mica és va obrint

El camí va vorejant el congost

El congost està travessat per un estret i suspes camí tallat a la roca, cosa que ha permés la conservació quasi verge de l'entorn natural i de tot el paratge.

Vista de l'entrada del congost, aigües amunt

Per fí s'obre el congost, amb el camí tallat a la roca

L'any 1924 es construí el primer camí, que travessava el congost, foradant la roca del costat d'Ager i permetent una millor comunicació entre les dues vessants del Montsec.

La construcció del pantà de Canelles va significar que el camí quedés cobert per les aigües i se n'hagués de foradar un altre de més elevat, a 70 mts. aproximadament.

Aquest camí fou construït per l'empresa hidroelèctrica ENHER, i inaugurat el 1984. Cal esmentar que quat el nivell de les aigües és molt baix, es poden veure els dos camins, l'un sobre l'altre.

La situació geogràfica del congost a fet témer moltes vegades, que es pogués obrir un nou traçat de la carretera de Lleida a la Vall d'Aran, cosa que per fí ha quedat totalment oblidat.

Aspecte del recorregut

La vegetació és marcadament mediterrànea al vessant sud, dominant els matolls, els roures, les alzines i el pi blanc; al vessant nord, de vegetació eurosiberiana, predominen les rouredes de fulla petita.

De la vida animal del congost podem destacar els rèptils, amb l'escurçó ibèric i l'escurçó pirinenc.

També amb el tritó pirinenc.

Els ocells, amb el voltor, l'aguila daurada, el trencalós i el falcó pelegrí. Cal esmentar que la colònia de voltors ha crescut molt aquets últims anys, degut a la protecció que s'ha portat a terme.

Els mamífers, amb la llúdriga, el cabirol i el gat salvatge, i nombroses espècies de ratpenats.

La paret del Montsec d'Estall

L'avenc de la Colomera, suspes sobre el camí

Un altre aspecte del camí

La part més estreta del congost

El camí amb la paret del Montsec d'Estall en segon pla

Final del congost i al fons el començament del pantà de Canelles

Entrada sud del congost

Vista del camí a la roca

Impresionant morro calcàri del Montsec d'Estall

Les parets del Montsec d'Ager

Aspecte del riu Noguera Ribagorçana camí del congost

L'espai natural del congost de Mont-Rebei, té una extensió d'unes 600 hectàrees. Fou adquirit per la Fundació Territori i Paisatge, de Caixa de Catalunya l'any 1999, amb l'objectiu de preservar els seus valors naturals i de paisatge. El 14 d'Abril del 2005, ha estat declarat Refugi de Fauna Salvatge, i s'ha promugut perqué entri en el llistat de Patrimoni de la Humanitat.

El recorregut del congost es pot iniciar per Corçà i l'ermita de La Pertusa, al sud, o bé pel Pont de Montanyana i la Masieta, al nord.

Des del nord el camí fins arribar al congost és més curt i de menys desnivell.

Des del nord el camí és quasi planer amb un desnivell de +300 m., però és un recorregut fàcil per a tothom, excepte per els qui tenen vertigen-que en aquest cas no sería recomanable fer la part central del congost-, ja que és la més aèria i la més estreta.

Cal tenir compte amb les criatures, encara que tot el recorregut hi ha col.locat un pasamà metàlic.

Itinerari realitzat al Juny del 2011

Càmera: Nikon D5000

Objectiu: Nikkor 18-55 DX

L'Esqueis i l'Empedrat del Morou, Montseny

2011-06-05T20:40:00.006+02:00

L'Esqueis i l'Empedrat del Morou es troben situats al Parc Natural del Montseny en la seva part Sud Oriental, en una magnífica zona boscosa en la qual abunden les castanyedes i les fagedes. És una part menys coneguda que les més populars com el Turó de l'Home, Les Agudes o El Matagalls, però d'un gran interes geològic i paisatgístic.
El recorregut ( circular, amb principi i final a Santa Fe del Montseny ), porta en el seu inici, a travessar una magnifica castanyeda per un corriol perfectament senyalitzat i de una suau pendent que ens portarà al Turó del Morou, 1.308 mts. i a continuació a l'Esqueis del Morou, formació granitica que sobresurt del bosc i que ens avoca sobre la vall de Riells del Montseny.

El camí que ens condueix a través del bosc

"Macla" de roca i arbre

Detalls del bosc en direcció al Turó del Morou.

Detall del camí, de suau pendent, vers al Turó del Morou

Primera visió de l'Esqueis del Morou

L'aparença del granit és magnífica

L'Esqueis del Morou

Geològicament, el massís del Montseny està estructurat en dues parts molt ben diferenciades: l'una, formada per els materials més antics: roques igneas i metamorfiques, i per l'altre, els materials més moderns o sigui les roques sedimentaries.

L'Esqueis del Morou pertany a les roques ígneas de tipus plutonià, formades a grans profunditats i que han donat lloc al granit de tota aquesta zona del Morou.

Detall de les formacions granítiques de la zona del Morou

La vall de Riells des de l'Esqueis

Cal tenir compte al trepitjar aquesta part del itinerari, ja que la descomposició del granit dona lloc a un terreny extremadament relliscós i més si està humit. Els desnivells són considerables.

Detall del granit

Les Agudes des de la zona del Morou

Retornem al bosc per dirigir les nostres passes a l'Empedrat

Dins el bosc ens trobem amb inmenses formacions rocoses, degudes segurament a l'erosió dels grans blocs granitics

L'Empedrat del Morou

L'Empedrat del Morou és un gran dom granític, en el qual podem observar la descomposició de la roca mare, fins a la formació del sól.

Des d'aquest dom podem comptemplar la vall de Santa Fe, el Turó de l'Home i les Agudes.

L'Empedrat del Morou

Els gran blocs de granit estàn presents al llarg de tot el recorregut

El camí travessa la fageda

Pantà de Santa Fe del Montseny

Des de aquest punt, només cal pujar a Santa Fe, punt final d l'itinerari.

Aquest itinerari ens permet recórrer una part del Parc Natural del Montseny, menys conegut i que ens farà gaudir d'un paisatge de boscos plens de formacions rocoses i sense cap dificultat, tret de l'Esqueis i de l'Empedrat del Morou, on s'ha d'extremar la precaució.

Recorregut realitzat al Maig del 2011

Càmera: Nikon D5000

Objectiu: Nikkor 18-55 DX

El Puigsacalm

2011-05-06T15:25:00.002+02:00

El Puigsacalm es troba situat entre les comarques d'Osona i de la Garrotxa formant part del conjunt de serres com les de Cabrera, Santa Magdalena, Serra de Corull, Bellmunt, i més al nord, la Serra de Milany.

El cim del Puigsacalm i de Santa Magdalena son el resultat de les falles produïdes per el xoc d'aquets materials eocens en el moment del plegament alpí-pirenàic. La tectònica d'aquesta regió ha sigut dons, plegada i fallada com a consecuencia dels moviments alpidics.
Poden observar les lineas ondulades i els plecs fracturats i erosionats, que han donat lloc a un paisatge molt interesant paisatgisticament.
El cim del Puigsacalm té una altitud de 1.515 mts i des de el seu cim es domina tota la vall d'en Bas i el conjunt de serres abans esmentades, tenin el Pirineu com a gran teló de fons.
També cal destacar la bona visió del Pedraforca, del massís del Montseny i de la plana de Vic.

Contraforts del Puigsacalm des del coll de Bracons

Itinerari de pujada des del coll de Bracons

Rasos de Manter

El Canigó des de el Rasos de Manter

Panoràmica des del cim

El Pedraforca des del cim

El poble de Vidrà al fons, i més al fons el Pedraforca i la Serra del Cadí

El massís del Montseny al fons, des del cim

El Puig del Llop i la vall d'en Bas, des del cim

El Puig de les Civaderes i la collada de Bracons des del cim. Al fons la plana de Vic

El Puig dels Llops i Puig Corneli

Els boscos del Puigsacalm, amb tota la seva nuesa hivernal

Itinerari amb molt poca dificultat, ideal per realitzar-lo en la primavera, estiu i tardor, i que permet gaudir d'un extens panorama, des de la plana de Vic, les llunyanes serres del Cadí i Pedraforca, la màgnifica vall d'en Bas i el omnipresent Pirineu oriental.

El Pla de la Calma, Montseny

2011-02-20T14:08:00.006+01:00

El Pla de la Calma és un altiplà que s'alça entre la vall del Congost i el massis del Montseny, cosa que fà que les valls del Gongost i la de la Tordera quedin unides per aquesta unitat geogràfica.
Aquest altiplà està format en la seva part geològica, per roques sedimentaries compactades dipositades durant les eres Mesozoica i Cenozoica, fà uns 300 milions d'anys. La roca més característica son els gressos vermellosos.
El clima es caracteritza per forts contrastos diaris, entre el dia i la nit, i per els estacionals, amb neu i glaçades a l'hivern i fortes temperatures a l'estiu. Tot aixó comporta un clima més d'alta muntanya i per tant els arbres tenen dificultat per desemvoluparse, i l'aspecte general de tot l'altiplà sigui de matolls i herbes amb un paisatge obert de landes i prats. La ginesta és un dels matolls amb més presència. L'activitat humana encara a aguditzat aquest paisatge amb una activitat ramadera força important.
El Puig del Tagamanent, 1055 mts. és la porta d'entrada per la seva part occidental al Pla de la Calma, pujant des de la vall del Congost.

El Tagamanent, 1.055 mts

El Pla de la Calma en la seva part occidental, amb la vall del Congost com a teló de fons

Vegetació encara amb forçes arbres en la seva part occidental.

Entrada a la part mitja del Pla.

El Pla de la Calma està atravessat per el GR-5 el qual fà que de punta a punta sigui un passeig matinal força interessant, ja que el seu recorregut ens dona una visió magnífica de la vall del Congost i del massis del Montseny.

Visió del Sot de la Llacuna

Les alçades més importants d'aquest conjunt geogràfic son: El Puig Drau, 1.344 mts., El Turó del Sui, 1.318 mts., El Turó del Pi Novell, 1.185 mts., El Turó de Samont, 1.272 mts.

Collet de la Font del Ginebre

Les Agudes, des del Pla del Ginestar

El Matagalls des del Pla del Ginestar

El massis de Les Agudes i el Turó de l'Home

El Matagalls amb la vegetació clàsica d'aquesta part del Pla de la Calma

El Pla del Café, antigua construcció actualment en total ruïna, amb el massis oriental del Montseny al fons

(Les Agudes, el Turó de l'Home i la vall del Tordera.)

Les runes del Café amb el Matagalls al fons

Les runes, amb el Sot del Café

El Pla del Café

La plana de Vic, des del Pla

Les Agudes i el Turó de l'Home des del Serrat de Puigventós

Pla de l'Ase Mort, 1.204 mts., prop de Collformic, final del Pla en la seva part més oriental

Panoràmica del Pla de l'Ase Mort. A partir d'aquest punt s'inicia la baixada fins a Collformic.

El recorregut del Pla de la Calma es pot fer en un matí, a peu i/o amb bicicleta de muntanya, amb un entorn de plena natura i amb unes vistes magnífiques de tot el massis del Montseny.

Recorregut realitzat el Febrer del 2011

Càmera: Nikon D5000

Objectiu: Nikkor 18-55 DX

El congost de Fraguerau, Serra del Montsant, Tarragona

2011-01-16T21:46:00.003+01:00

El congost de Fraguerau es troba situat dins el terme municipal d'Ulldemolins al peu de les cingleres de la serra del Montsant.

El recorregut resegueix la vall del riu Montsant, camí de Margalef, també anomenada "Vall del Silenci", que separa el massis del Montsant de la serra de la Llena.

El camí passa encaixonat entre les parets de roca sedimentària, que mica en mica es van tancat fins formar quasi un mur a l'entrada del congost. La vegetació és espesa i les cingleres de roca donen al paratge una bellesa singular.
L'erosió del riu Montsant al baixar encaixonat entre el rocam ha creat llocs com les Cadolles Fondes, tolls d'aigua entre les roques que li confereixen un gran encant.

Entrada a la vall del riu Montsant

Vegetació de bosc mediterràni

Les formacions rocoses tenen nom, com els Tres Jurats, a l'esquerra de la fotografia

Les cingleres de roca son omnipresents en tot el recorregut

A mida que ens acostem al congost podem observar con les cingleres s'ens acosten i tota la vall es va tancant.

També ens permet observar la gran erosió que sofreix la roca degut al agents meteorològics.

Les Cadolles Fondes

Les Cadolles Fondes compten amb la presència de la llúdriga, mamífer de la familia dels mustèlids.

Entrada al congost per un pont tibetà

El dia que vaig fer el recorregut, el pont es trobaba en bastant mal estat, degut a la caiguda d'un arbre sobre el cables que aguantan l'entramat de fusta. El pas del pont era un xic perillos degut a la simplicitat de la passera.

Entrada al congost

L'ermita de Sant Bartomeu

Al final del congost al costat d'unes baumes aprofitades per habitar, es troba l'ermita de Sant Bartomeu que va esser fundada per Guerau Miquel, eremita del Montsant, aproximadament l'any 1160, i que dona nom al congost.

Cinglera descomposada que queda sobre mateix de l'ermita

Panoràmica del congost

Detall de les formacions rocoses del congost

Edificacions aprofitant les baumes del congost

Càmera: Olympus C760UZ

Tardor al Montseny

2010-12-19T14:18:00.005+01:00

La tardor és l'estació de l'any, que més llueixen els boscos de les nostres muntanyes.
El Montseny, és particularment un dels massisos que per la seva varietat d'espècies arbòrees ofereixen una gamma de colors magnífica en tots els racons del bosc.
Aqui us deixo unes mostres del bosc de Santa Fé, prop de la riera de Passavets, i de la zona del coll de Sant Marçal de com es trobava a primers de Novembre.

Riera de Passavets

Bosc de Santa Fé

Cami al coll de Sant Marçal

Bosc del Coll de Sant Marçal

Càmera Nikon D5000

Objectiu: Nikkor 18-55 DX