les torrasses

Enfonsem-nos! Peixos Serra + Els Torrassos

2016-10-27T18:27:00.005+02:00

Ja fa molts anys que amors comuns ens lliguen íntimament amb en Josep Serra, cap i peus de Peixos Serra: amor incondicional al mar (especialment als mars gironins, i als seus productes sucosos, profunds) i amor incondicional al vi (als vins, a tots els vins bons i sincers d'arreu del món).
Així que compartir aquests amors a taula de tant en tant, és cosa gairebé obligada. Ho vàrem fer l'any passat i ho hem repetit aquest, ara ja sense mesures ni prudències: ell i la seva passió van portar elements marins sense pairó, nosaltres vàrem vestir-los de cuina i vi.

COMBINATS MARINS

Escopinyes Gin Fizz: la menja al got
Caipirinha galega: la beguda a la cullera
(... i un plat de percebes inesperats amb què va arribar l'amic Josep)

CLOVES AMB BOMBOLLES

Mestres Reserva Royal

Musclo en escabetx amb ajoblanco i ous de truita

Navalla embolicada amb carbassó cru, amb picada de festucs i trompeta confitada

G. H. Mumm Cordon Rouge

Ostra amb crema d'espàrrecs i tòfona, escuma de pinyons i fonoll marí

MARINATS

La bota de fino nº 68 / Equipo Navazos

Sorell marinat amb oli i vinagre; gelea de suc d'escalivada, ceba i albergínia escalivades, cibulet, pols d'olives negres

Tonyina marinada amb oli, vinagre, soja i mostassa; cirereta picant, tomàquet sec, wasabi

MAR I MUNTANYA

Mas Oller Mar 2015

Com una pizza: Carpaccio de peus de porc i gambes, oli de ceps i nous, ceps confitats, marduix

Cargol treu vi 2014 / Alemany i Corrió
Espardenyes amb fons de guatlla i múrgoles

ESSÈNCIA DEL MAR

Chablis Vieilles Vignes 2011 / Daniel-Etienne Defaix

Sopa de fumet amb llobregant, pa i picada

PEIX I TARDOR

El Rocallís 2009 / Can Ràfols dels Caus

Llobarro amb rossinyols; crema d'anacards, pipes de carbassa, espinacs, ratlladura de taronja

FRUITES DE TARDOR

Mestres La Coqueta semisec

De dalt a baix:

Polpa i grill de caqui

Mandarina amb sal de la pell i concentrat de suc

Gel de suc de poma

Cirereta d'arboç recentment collida

Raïm

Poma al forn amb pinyons

Figa glaçada

Magrana amb concentrat del seu suc

Pera al vi

Crema de castanyes

La festa va seguir, i l'amistat es va consolidar entorn a l'amor: al mar i al vi.

Gràcies, Josep, per venir a enfonsar-te amb nosaltres!

Enfonsem-nos! Peixos Serra + Els Torrassos

2016-10-27T18:27:00.002+02:00

COMBINATS MARINS

Escopinyes Gin Fizz: la menja al got
Caipirinha galega: la beguda a la cullera
(... i un plat de percebes inesperats amb què va arribar l'amic Josep)

CLOVES AMB BOMBOLLES

Mestres Reserva Royal

MARINATS

La bota de fino nº 68 / Equipo Navazos

MAR I MUNTANYA

Mas Oller Mar 2015

Com una pizza: Carpaccio de peus de porc i gambes, oli de ceps i nous, ceps confitats, marduix

Cargol treu vi 2014 / Alemany i Corrió
Espardenyes amb fons de guatlla i múrgoles

ESSÈNCIA DEL MAR

Chablis Vieilles Vignes 2011 / Daniel-Etienne Defaix

Sopa de fumet amb llobregant, pa i picada

Vd'O 7.13 garnatxa roja-sorra / Vinyes d'Olivardots

Arròs de suc de llobregant amb espardenyes i allioli

PEIX I TARDOR

El Rocallís 2009 / Can Ràfols dels Caus

Llobarro amb rossinyols; crema d'anacards, pipes de carbassa, espinacs, ratlladura de taronja

FRUITES DE TARDOR

Mestres La Coqueta semisec

De dalt a baix:

Polpa i grill de caqui

Mandarina amb sal de la pell i concentrat de suc

Gel de suc de poma

Cirereta d'arboç recent collida

Raïm

Poma al forn amb pinyons

Figa glaçada

Magrana amb concentrat del seu suc

Pera al vi

Crema de castanyes

La festa va seguir, i l'amistat es va consolidar entorn a l'amor: al mar i al vi.

Gràcies, Josep, per venir a enfonsar-te amb nosaltres!

Greixós Garrí de torna

2016-01-15T07:51:00.001+01:00

Fa cinc anys, quan encetàvem la tradició Torrassenca del garrí de Nadal, el menú resultant va ser un dels pocs excessos que es recorden a les Torrasses (i la més dura de les recuperacions un endemà laborable):

És imminent la gran trobada torrassina per acomiadar el decenni, i tot és preparat:

el foie deu descansar a les vostres càmares esperant lliscar per les nostres suaus goles
el porcell valent que fins ahir al vespre corria xiroi pels alzinars passarà a millor vida en breu;
del pare d'aquest últim, ens arriba una metàfora en forma de pota, pernil ibèric d'aglà de Bellota;
i fent-li companyia, un Comté de Noël amb records d'establia.

Avui, a la torna del garrí de nadal, hem fet un just homenatge a aquell primer garrí.

Tapeta de formatge
La bóta 58 de Amontillado, Equipo Navazos, Jerez

Ajoblanco amb cirereta i anxova
Albergínia escalivada amb gorgonzola
Bastonets d'olives del forn de Sant Daniel
Colet Navazos extrabrut 2011, Penedès

Foie amb mango
Schoenenbourg Grand Cru 2011, Domaine Bott Geyl, Alsàcia

Garrí al forn, la torna croustillant
Mas d'en Compte blanc 2008, Cal Pla, Priorat

Tast de xocolates Gluki
Lustau East India Solera, Jerez

Garrí, el 3500 de Can Descregut i +

2015-12-24T17:15:00.001+01:00

Segona entrega de l'any del "Nadal quan ens dóna la gana".
La celebració en la intimitat, els Torrassos.
Un àpat que és un clàssic.
Un àpat que requereix de poca feina a la cuina, i poca feina en el servei.
Un àpat que permet concentrar-se en el gaudir.

Garrí al forn

2 Màgnums de 3500 de 2003 de Can Descregut, un vi espectacular, que va durar el que va durar: poc. Xarel·lo 100% amb 10 anys de criança, vinós, amb bombolla mínima i olors evolucionades, però tremendament viu, fresc, sense els excessos de llevats (de brioixeria) que pateixen molts caves de llarga criança. Un vi vell amb una trempera brutal.
Domaine le Capitaine 2013, Alain & Christophe Le Capitaine, Vouvray

El postres

Recuit de cabra Pauet, amb mermelades de prèssec i aranyons.

Dolç d'Orto 2010, Orto Vins
Vi doç natural, Farré Garriga
Chateau la Rayre 2011, Montbazillac

La sobretaula

Formatges

Beavertown Heavy, Imperial Stout, USA
La bota de Manzanilla nº55, Equipo Navazos
Clos Nostre Senyor 2004, Caves Mestres

Un dinar dels que reforcen amistats, un gaudir tranquil de les hores a taula, entre grans vins, conversa i cançons. Un àpat on el garrí és l'amo de la festa i la bombolla fina i vínica el que millor l'acompanya: aquest any les hem tingut intenses, en l'inici i en el final.

I com que el garrí es generós i excessiu per a un dinar de quatre, ens permet reservar el sobrant per a una torna passat festes. Abans però caldrà proveir-se de 3500 de Can Descregut, en volem caixes!!!

El Peixater de Girona a les Torrasses

2015-12-22T10:23:00.001+01:00

Ens porta a Girona el millor del nostre mar.
Ens aconsella i guia, ens descobreix i tria el millor peix. I a més gaudeix com un nen fent-ho.
És en Josep, de Peixos Serra, i el trobareu al mercat del Lleó a Girona.
Ell ens porta la felicitat del mar a taula. Avui hem compartit aquesta taula amb ell i la Montse a Les Torrasses, i la felicitat s'ha multiplicat.

Per apaivagar la set (i esperar el convidat)

La Saison, de BFM (cervesa Suïssa)

Els entrants

Gebrat de mango, anxova, bitxo verd picant i vinagre de Mòdena

Cupatge 50 anys 2009, Caves Mestres, Do Cava

Musclos amb remolatxa i poma sobre fons marí d'espinacs, crumble de cigrons i pebrot escalivat fent de tomàquet de mar: una foto marina dedicada al nostre convidat
Carpaccio de filet de cavall (versió amb oli de tòfona, versió amb oli fumat... i mil ingredients més)

Memòria 2007, Can Descregut. DO Cava

Espardenyes a la planxa amb juliana de calçots, olivada i romesco

La Prats 2013, Oriol Artigas, DO Alella

Carxofa confitada, trompetes de la mort, gamba i oli de gamba

Juguem a maridar la carxofa amb Xerès:
La Panesa, Fino muy viejo, Emilio Hidalgo

Rare Amontillado la Escuadrilla, Lustau
Oloroso almacenista "Pata de Gallina", Lustau

Els principals

Arròs de sobrassada i tripa de bacallà sobre crema de bròquil

Vinya Llisarda 2000, celler Fuentes, DOQ Priorat (més!!!)

Entrecot madurat i parmentier amb oli de trompetes

Carenyeta 2012, Cal Pla, DOQ Priorat

Espatlla de xai cuita molt lentament, reducció del seu suc i recuit d'ovella

Les mines 2000, Celler Fuentes. DOQ Priorat

Els pre-postres

La taula demanava més vi; la taula va ser escoltada.

Foie gras micuit amb dues perspectives del riesling

Gran cru Engelberg 2011, Domaine Pfister, Alsàcia

Rheingau auslese 2009, George Breuer

Postres

Taps de Cadaqués, xocolates, torrons...

Rom, gintònic, guitarra, percussió i veus. Amor particular.

Carretera i manta: 5 Do's, 4 dies, 3 cellers i 2 festes. Felicitat.

2015-12-16T13:23:00.000+01:00

Pont de Desembre de 2015. Com hem anat fent aquest darrers anys, carretera i manta cap al sud. Aquest any, com feia anys que no feiem, ha estat una ruta on cada dia hem canviat de DO, on cada nit hem canviat d'allotjament. Hi com cada any, hem gaudit intensament.
Resum del fet, que la memòria no sempre ens funciona, i es perd en el detall.

Oriol Artigas

Un projecte que només un jove, un foll o un foll jove pot arrencar, i que per talent está aconseguint consolidar. Fa vins. Molts vins.

La Peça d’en Blanch és una finca alellenca preciosa, un circ orientat a mar, fet d’aquella terra granítica que se’t desfà a les mans –el sauló- i d’aquell aire ple d’aromes de plantes costaneres que t’eixampla l’esperit. La parcel·la està plantada amb vells ceps -plantes imponents que en alguns casos gairebé t’igualen en alçada- de pansa blanca i rosada (el nom que rep el xarel·lo en aquestes terres), garnatxa negra, malvasia i algun cep de parellada.

Vinyes amb història, que li cauen a les mans pels camins més impensables. Un projecte imparable.
Recollim el Peça d'en Blanch, que va a la selecció d'hivern dels Torrassos.

Vins i Olis del Priorat

Els Aguiló tenen dues botigues a Falset. Aquest cop hem de comprar formatges a més de vi, així que anem a la botiga d'en Marc. A la botiga hi ha una bona selecció de vins de la comarca, i una extraordinària selecció de formatges catalans. Com sempre acabem carregant més del previst, o per que ho sabem, hi entrem. Val la pena deixar-se aconsellar, per acabar tastant vins que ens són desconeguts.

La Cooperativa de Porrera

La Mia i en Litus, tenen a Porrera el nostre restaurant de referència del Priorat: ens encanten ells, la seva cuina i la selecció de vins de que disposen. Tan còmodes ens hi sentim, que podria ser casa nostre. Avui som 11 a taula per sopar: els plats per compartir, els vins per gaudir. Una festa entre amics, amb bells vins vells que acompanyen els plats que van sortint de la cuina. Primer festival. Avui hem begut història.

Solpost / Gran Clos

Es visita obligada cada cop que passem pel Priorat, una parella especial per nosaltres. Visita facilitada pel fet que solem dormir molt aprop del celler. Saludar, xerrar una estona, recordar el festival que vem compartir, comprar alguna ampolla de les que pacientment guarden, i que generosament sempre ens ofereixen. Aquest cop sortim amb Vinya llisarda 2000, les Mines 2000 i Magnum de Solpost Blanc 2012. Ens emplacem a una visita més gastronòmica per l'any vinent. Anotat queda.

Bàrbara Forés

De la festassa que vam fer a Girona ara fa quasi un any amb ells, en va sortir el compromís de fer-ne una torna, ara a casa seva. Aprofitem per a fer una visita a vinya al matí, un matí rúfol i fresc. A la segona, la cendroseta, el sol s'hi apunta, i amb la seva escalfor tastem el nou vi del celler, que parteix dels seus raïms: l'Abrisa't.

Ja a taula compartim clotxa, entrecots madurats, formatges catalans i coques de la Fatarella. Compartim vins del celler, anyades antigues, proves en estudi, i vins en procés d'elaboració. Compartim temps. compartim vida.

Gatzara vins

Ens arribem a Barberà de la Conca, a la DO Conca de Barberà, a conèixer el trepat, el viver de celleristes i el celler Gatzara vins. És la primera visita que fem a la DO, i el seu Gatzara 2013, serà el segon vi de la DO a la selecció dels Torrassos.
Gatzara fa ja 8 anys que està al viver, i s'acosta el moment d'emprendre el vol sense aquesta xarxa protectora que escalfa, però que reté. Hora d'apostar pel projecte, pel trepat, un raïm que dóna vins delicats, fràgils i subtils, amb un gran potencial gastronòmic.
Recollim el Gatzara trepat, que va a la selecció d'hivern dels Torrassos.

Can Descregut

Va ser fa pocs dies, a la presentació de la Guia de vins de Catalunya, que els xarel.los d'aquest celler ens van captivar. Els seus vins, els seus xarel.los i ELLS: en Marc i l'Arantxa. Així que per a tancar aquesta ruta vinícola de quatre dies, ens acostem a Vilobí del Penedès, a Can Descregut, on en Marc ens mostra què son, què fan i com ho fan. Parlem de vinya, de terrer i de zonificació del Penedès, d'agricultura ecològica, de varietats locals, de reconversió de celler elaborador de vins base a celler de petites produccions. De celler que fa més vins tranquils que escumosos, i que també aquests recorden els vins tranquils.

Felicitat.

Una felicitat que recordarem cada cop que obrim una de les ampolles amb les que vàrem tornar cap a casa.

Jerez a Girona, de la mà de Pepe Ferrer

2015-11-18T11:57:00.000+01:00

El Fòrum Gastronòmic és una exitosa barreja entre fira i congrés. És un privilegi, és una sort, que cada dos anys aterri a Girona. Fa dos anys va ser la nostra primera visita al Fòrum, on vàrem xalar de valent, així que quan es va anunciar la nova edició d'enguany, vàrem bloquejar agendes.

Han estat 3 dies intensos, on hem gaudit saludant amics, retastant vins coneguts, tastant nous projectes, descobrint nous productes, escoltant a grans cuiners, estrelles que omplen auditoris, cracks que mostren el seu saber fer en directe, i que gràcies a propostes com "l'espai arròs" permeten tastar algunes de les seves elaboracions per dinar.

Però per sobre de tot, recordarem el Fòrum de Girona 2015 pel taller-tast de vins de Jerez al que ens vam apuntar per pura intuïció, ja que no coneixíem el ponent, i no ens podíem ni imaginar el que va preparar. Pepe Ferrer te passió i coneixement dels vins de Jerez. Pepe Ferrer és un dels grans, d'aquells grans que humilment volen compartir tot el que saben, i compartir tot allò a què ells poden accedir.

Relació dels vins tastats

Dels 3 vèrtexs del triangle de Jerez, 3 criances biològiques en rama per tastar i entendre les seves diferències:

La Guita, manzanilla en rama, Sanlúcar
Fernando de Castilla, fino en rama, Jerez
Gutíérrez Colosía, fino en rama, El Puerto

A la introducció segueix un crescendo de vins, on l'edat de les criances modifica l'evolució de la criança en flor, on les soleres o els vins d'anyada evolucionen cap a nous paisatges, on el temps acaba per fer desaparèixer la flor tot deixant pas a les oxidacions, on la vellesa es fa present, on tot retorna als inicis -perquè al final, arriba el final del vi: l'origen-. Un tast que és un viatge a la sequedat, a la nuesa cada cop més punyent; una concessió penúltima -un moscatell de 100 anys- i una darrera estocada, silenciosa, definitiva -120 anys presos en una ampolla-.

Manzanilla pasada Blanquito, de bodegas Callejuela
Fino en rama Cruz Vieja, de Faustino González
Fino Tres Palmas de González-Byass
Fino especial la Panesa, de Emilio Hidalgo
Fino en rama vintage 2006 de Williams-Humbert
Zuleta amontillado de Delgado Zuleta
NPU amontillado de Sánchez Romate
Quo Vadis amontillado muy viejo, de Delgado Zuleta
Jalifa amontillado solera especial, de Williams-Humbert
La bota de amontillado 49 bota a.r, de Equipo Navazos
Moscatel Viejísimos Toneles, de Valdespino
Cuatro Cortados, de González-Byass

La part dels Torrassos que millor expressa en paraules els sentiments, ho resumia així:

El discurso de la cata, el planteamiento y desarrollo, nos encandiló. Los tres vértices del Marco en tres copas que nos hablaron de diferencias, y un progresivo beber tiempo -con cada copa más tiempo- que nos habló de la tensa identidad con la que se va cerrando el círculo con el paso de los años. Un final abrumador, la sorprendente evolución de la dulzura de un moscatel, y el drama final, sin concesiones, la oscuridad que sólo es posible compartir y valorar con el alma desnuda.

I així va ser. I nosaltres hi vàrem ser.

Gràcies, Pepe

Sort de Batlliu!

2015-09-27T18:42:00.000+02:00

Per segon estiu consecutiu -i ja s'ha convertit en pelegrinatge obligat-, aquest agost vàrem gaudir de nou de l'amistat generosa i vital dels pastors de vinyes a Sort, dels comandants d'una nau sideral que s'amaga al celler Batlliu de Sort.

Estimem el vi, admirem la seva capacitat poètica de transferir imatges de l'indret on creixen els ceps, d'esdevenir un diari de cada un dels moments que viu la vinya, de transformar una fruita en un producte que nodreix molt més l'esperit que l'estòmac. Però potser el que més estimem del vi és la seva capacitat per parlar sense embuts dels homes i dones que hi ha al darrere, al davant i al costat de tota aquesta alquímia: de la seva idea, del seu esforç, de la seva il·lusió i entusiasme. Estimem per sobre de tot la capacitat del vi per convertir "visites" en amistats sinceres, serioses, potents.

Això, no obstant, es troba algunes poques vegades, no pas la majoria. Tant és. No és significativa la quantitat, no la volem: tenim prou amb persones com en Guillem, en Rabasa, en Ramon i l'Aleix, capaços d'omplir moltes hores, molts sentiments i molts records -els que segueixen durant setmanes després d'un cap de setmana a la borda que custodia els seus vins nets, sincers, valents i alhora mesurats.

Ho hem dit en diverses ocasions: no som sommeliers, ni enòlegs, ni distribuïdors, comercials o cellerers... Som bebedors de vi, amb tota l'amplitud que hauria de tenir l'expressió. I en aquest mateix sentit, no som "visitadors" de cellers. Hi anem per admiració, i hi anem per aprendre, sobretot. I quan hi anem ho fem com a iguals, per intentar donar tant com rebem, portant allò que sabem fer millor: cuinar. Parlem dels vins amb els nostres plats. Juguem a què els vins parlin dels nostres plats. Juguem, humilment però amb ímpetu, a dialogar no només utilitzant paraules.

Aquesta va ser la conversa amb tan especials batllius:

Previ: cerveses artesanes del nostre particular fotògraf + torradetes amb essència de gamba i pols d'olives negres

Obrim diàleg informal a la sala d'actes de Batlliu amb tots els pensaments que pot tenir una gamba, concentrats sobre una torrada de pa, acompanyada amb les magnífiques cerveses col·lectives que fan uns folls hortolans de Cardedeu.

Biu blanc riesling i Blanc 100% viognier (magnífica sorpresa no comercialitzada!) + fons marí

Obrim amb riures i agraïment absolut les caixes de "Selecció especials Els Torrassos" que ens han preparat per a l'ocasió. Provem i gaudim de les diverses anyades de Biu blanc riesling, i d'un meravellós monovarietal de viognier que en Guillem, adorat tresorer de vins, obre per sorpresa de tothom. Aquí dalt tenen un viognier d'enorme vàlua.

Hem volgut acompanyar els rieslings amb una fotografia del nostre particular paisatge d'estiu, el fons marí de Llançà: musclos amb liquat de fonoll marí i suc d'espàrrecs blancs, algues (espinacs), tomàquets de mar (pebrot escalivat gelificat amb iota) i sorra (puré de cigrons deshidratat al forn i esmicolat). Ratlladura de llima per sobre, i pissarra de la borda a sota.

Mar i muntanya: diàleg ja en plenitud.

Nero (el vi totalment natural del celler) + tàrtar de tonyina amb remolatxa i pruna

Nero és el vi negre natural del celler, sense sulfits afegits. És fruita però també terra, vegetal, pedra, sang crua; és frescor i alhora profunditat, cert misteri. Amb ell, un tàrtar amb daus de tonyina i de remolatxa, ceba, cibulet, mostassa i oli fumat; de fons, crema de remolatxa i daus de pruna; coronant-lo, rovell d'ou de guatlla i flor i fulla de caputxina.

Biu blanc de pinot noir 2010 (el gran!) + parmentier de Casa Mateu tou i bolets

La primera collita que van embotellar a Batlliu de Sort va ser la 2010. I amb ella, els cellerers -i el prodigiós atzar- van decidir fer el vi que per a nosaltres és el més commovedor del celler: un blanc parcialment de negres (pinot noir i viognier) que amb el pas dels anys ha anat guanyant sense pausa en complexitat, notes quasi oxidatives, fruita seca crua, fons boscatà... Complexitat sense ni ensumar la criança en fusta, protagonitzada cada vegada més pel viognier. Un ésser sorprenent que seguirem any a any, mentre n'hi hagi!

A ell li vam dedicar un esment a un formatge que es fa molt a prop de les vinyes, al poblet de Surp, i que ens té el cor robat fa anys: el tou de Casa Mateu, un formatge d'ovella de pell florida que amb una bona evolució liqua tots els desitjos carnals que hom pugui tenir.

Parmentier fet amb el formatge, fulles de farigola fresca i flors de fonoll, concentrat d'avellana, rossinyols frescos de l'Empordà, rossinyolics i múrgoles, tot regat amb un brou concentrat i infusionat amb els bolets i amb brots tendres de pi.

Biu negre + foieliberto!

L'any passat vàrem descobrir el que són des de fa un temps les postres pallareses per antonomàsia: el Filiberto, iogurt i gelat de nata amb xarop de groselles. Per acabar el nostre submenú dins del gran àpat, vam presentar amb bombo i platerets la nostra versió semisalada d'aquestes postres: el foieliberto, una crema de foie feta amb ceba sofregida, nata i espècies (i amb un dau de micuit amagat a dins) amb salsa de gerds (gerds amb sucre, aigua, unes gotes de llimona i un rajolinet de vinagre blanc) i una picada de festucs a sobre. Gran company del Biu negre, ple de frescor i fruites vermelles del bosc.

Sucs proteics!

I després de les bromes, vàrem passar al material seriós, el que fou l'excusa per trobar-nos el primer any i que ja s'ha establert com a imprescindible, regat amb els Bords i els Bius de la casa.

Un anar fent amb la la disbauxa de la felicitat, que va anar portant altres sorpreses: un Filiberto però de debò, un assortit de formatges, aparicions, desaparicions i reaparicions de desconeguts que esdevenen immediatament amics, vins d'El Infernal, arròs de morro i orella de porc, foie amb figues...

Finalment, la nit cau. I els cossos.

L'endemà, despertem feliços i fem el sanador passeig d'agraïment a les vinyes que envolten la borda que ens ha acollit. Rememorem totes les anècdotes -que no s'esvaeixi ni una!-. Retastem totes les anyades d'aquest projecte tan singular que és el del Vi Bord, un vi per a la gent de la comarca i que només es pot comprar aquí. I marxem amb el convenciment que l'ésser humà pot ser quelcom net, senzill, gran.

Gràcies!

Fotografies de Jordi Salinas

Els "descobridors" del Vinya Llisarda a les Torrasses

2015-08-14T12:58:00.001+02:00

La Pilar i en Xavier han passat per Les Torrasses. Ells són els propietaris dels Cellers Sant Rafel, un celler de Pradell de la Teixeta dins de la DO Montsant. Ells són també els responsables de què fa uns anys coneguéssim un dels nostres vins de capçalera: el Vinya Llisarda 2001 del celler Gran Clos (aleshores J. Fuentes). I és que en Xavier porta la gestió d'aquest celler de Bellmunt del Priorat, a la DOQ Priorat, i la Pilar va insistir en què l'havíem de tastar.

Compartir taula amb cellerers a qui apreciem ens agrada molt. Gaudir plegats al voltant d'una taula, conèixer i estimar. Els vins dels cellerers, les menges dels Torrassos. En aquesta ocasió, el dinar ha combinat vins d'ambdós cellers, i per tant vins de les dues DOs de la comarca del Priorat, amb la gran quantitat i varietat de vins i anyades amb la que s'han presentat els nostres hostes. Generositat que acollona. I emociona.

El vermut (improvisat)

Musclos amb estragó i ratlladura de llimona
Vermut blanc de Falset

Els entrants

Navalla amb festucs i alfàbrega
Solpost blanc 2014, Cellers Sant Rafel, DO Montsant

Arengada fumada amb pruna negra, rúcola i herba caputxina
Solpost rosat 2014, Cellers Sant Rafel
365 rosat 2014, Celler Gran Clos (una novetat no prevista amb la que vàrem jugar en aquest plat)

Gamba extra: torradeta amb cap de gamba (tot l'interior sense perdre ni una gota!), potes de gamba deshidratades amb pols d'oliva negra, gel d'amontillado, puré d'albergínia escalivada, crema de llet d'ametlla (podeu veure la recepta aquí).
Amontillado, Bodegas Colosía, DO Jerez

El perquè d'aquest plat, "Xupa la Gamba":
A la darrera fira de Falset, a l'estand dels Cellers Sant Rafel, es va crear un moment de deliri col.lectiu entorn al Vinya Llisarda i les gambes de Palamós i de Vilanova. Pocs dies després apareixia un grup de whatsapp, que algú va etiquetar amb el nom de "Xupa la Gamba". Un dels personatges delirants d'aquell moment, provinent de Granollers, ha estat el representant d'aquest grup en aquest dinar. Aquest plat-homenatge a les magnífiques gambes de la Costa Brava va per tu, Xavier, i pels "Xupa la Gamba" que no heu pogut venir.

Els plats (dedicats a aquest porc amb ales que és l'ànec)

Magret d'ànec i figues amb parmesà, confitura de pebrots del piquillo i sajolida
Joana 2013 i 2014, Cellers Sant Rafel

2 plats per a un viatge a 5 anyades diferents del "nostre" vi (el gran Llisarda):

Foie amb cigrons: humus, crumble de cigrons, remolatxa, picada d'ametlla torrada, curri i pa ratllat
Arròs d'ànec amb ceps i pedrers confitats

Vinya Llisarda 2001, 2002, 2006, 2009 i 2011, Celler J. Fuentes i Gran Clos: brutal!!!

Confit d'ànec amb patates cuites amb greix d'ànec, fesols, crema de bitxo de Girona i ceba tendra escalivada
Gran Clos negre 2000 i 2005

Les postres

Maduixes, puré de maduixa i crema de marialluïsa
Ètim verema tardana blanc
Ètim verema tardana negre
Ètim verema sobremadurada, Cooperativa Falset-Marçà

La sobretaula

Les converses van acabar acompanyades d'una Selecció de Formatges d'aquí i d'allà, regats amb Solpost negre 2004, de Cellers Sant Rafel, i Peça d'en Blanch 2013 (pansa blanca, Oriol Artigas, DO Alella).

Cansats, però summament feliços, i amb l'esperit capiculat.
Els Xaviers i la Pilar van estar a tope! Són magnífics. Els recordarem cada cop que obrim una de les ampolles que van deixar de record, constància del seu pas generós per les Torrasses de Girona.

Ahir van passar els reis d'orient, i van deixar-nos litres de felicitat.
Moltes Gràcies.

Podeu trobar a la nostra web les fitxes dels vins que hem posat a les seleccions dels Torrassos dels Cellers Sant Rafel i Gran Clos.
Fotos d'en Xavier de Granollers.

Compartint titius

2015-07-30T12:10:00.000+02:00

Trobar-nos amb l'Ivan i l'Anna de Cinc Titius és sempre sinònim d'aprenentatge, descoberta, gastronomia i molta beguda! 15 ampolles per 6 persones, però d'aquelles que no fan cap mal, ni durant la gresca ni a l'endemà. I és que a la botiga que tenen a Olot tot és alta qualitat.

Aperitius

Per despertar l'ànima abans de l'àpat, ens van delectar amb dues de les sempre grans cerveses que atresoren: una sorprenent i refrescant ale amb llima i taronja sanguina i una doble IPA de San Diego amb un magnífic equilibri entre amargor i subtil dolçor de malta.
Amb gran disposició, vàrem passar a la taula dels Torrassos per gaudir dels entrants que els havíem preparat:

Gebrat de mango amb anxova, bitxo picant i reducció de vinagre de Mòdena, un aperitiu que té la gràcia de mostrar paulatinament les seves virtuts: primer dolçor i acidesa, després salat, i al final, picant [recepta].
El segon aperitiu era un homenatge a Llançà, d'on veníem alguns Torrassos: un paisatge marí d'espinacs i crumble de cigrons assecats al forn (simulant algues i sorra), amb "tomàquets de mar" fets de pebrot escalivat gelificat amb Iota, i musclos amb escuma d'espàrrec blanc i gel de fonoll marí.
Tots dos regats amb Taïka, el magnífic escumós ancestral de Castell d'Encús.

Vam seguir amb una salutació a Andalusia i al mestre de Jerez que és l'Armando Guerra: Ube 2013, palominos centenaris de Cadis sense "velo en flor" i sense encapçalar (que ens va descobrir l'Armando), acompanyat d'un ajoblanco amb sardina lleugerament marinada en oli fumat i dues gotes de vinagre, i síndria [recepta].
Amb el mateix vi hi vam posar un segon tastet: brandada de bacallà amb mongeta tendra, tomàquet i olivada.

Plats

Albergínia, calamar i gamba
Amb el primer plat ja més gros, vam tastar un dels Vins de Postal que acaba de presentar la Cooperativa d'Espolla: El Beurac 2013, lledoner roig (garnatxa roja) d'una sola finca. Juntament amb dos vins de postal més, volen ser un homenatge i un agraïment als cooperativistes del celler i als petits tresors que cuiden.
[recepta]

Arròs de cabra de mar
Un clàssic de la cuina empordanesa, amb un Blanc de Gresa 2012, un dels magnífics vins d'un celler imprescindible de l'Empordà: Vinyes d'Olivardots. Garnatxa blanca, garnatxa roja i carinyena blanca de ceps centenaris.

Guatlla amb foie
Un dels plats que més alegria va insuflar als presents: la cuixa rostida una hora a la paella i el pit marcat un minut, muntats sobre un tall de foie a la planxa i una velouté de brou de guatlla i micuit. Salsejats amb reducció de fons de guatlla i vi negre, i acompanyats amb daus de poma i trompetes de la mort. [recepta]
Amb aquest plat, dos vins: Teutonic 2011, un fresc i subtil pinot noir d'Oregon a l'estil dels grans vins alemanys i alsacencs, i la Garnatxa fina 2014 amb 7 mesos de criança en àmfora de Vins del Tros.

Galta de vedella
El primer punt i apart el va posar una galta rostida al forn durant 6 hores, amb la salsa de la bresa i els seus sucs.
Una bona companyia per un perfecte Rainoldi 2012, un rosso di Valtellina d'Aldo Rainoldi: nebbiolo fruitat, fresc i ple.

Postres

Després de netejar la boca amb el sempre magnífic vi de Can Ràfols dels Caus La Calma 2008, vam refrescar l'esperit amb un gelat d'espígol amb gelea de llimona i albercoc a la planxa: una boníssima excusa per descobrir el Club.E 2013 de Castell d'Encús. Albarinyo dolç de fermentació espontània que s'atura aviat, amb 7 graus d'alcohol i una acidesa molt ben posada.

La conversa de la tarda va donar de si: Malvasia dolça de Mas Oller, el gran Camí de Pesseroles 2006 de la família Pérez Ovejero (Mas Martinet), una altra doble IPA de San Diego (Tower 20 de Karl Strauss) i un final d'aquells que es guarda l'amic Ivan i que ens sorprèn tant com feliços ens fa: Mélange nº 3 2013 de The Bruery, ale californiana envellida en bótes de roure. Densa, plena, lenta... cervesa seriosa!
Esperem amb impaciència la nova trobada.

Lledoner. Identitat. Empordà.

2015-05-18T21:03:00.002+02:00

En Jaume Pallàs i en Ramon Roset, són dos culs inquiets. l'Empordà és un territori on es mouen com peix a l'aigua, i ara si, ara també recorren la zona tastant i coneixent, aprenent i descobrint.

I de tant en tant, organitzen tastos, per reconèixer el que coneixen. El d'avui, era un tast dedicat al lledoner roig, i igual que el que vàren organitzar fa uns mesos de carinyena blanca, tenen unes particularitats que els fan especialment atractius. No només posen sobre una mateixa taula la (quasi)totalitat de monovarietals de la varietat en qüestió que es fan a l'Empordà, sinó que asseuen a la mateixa taula a tots els elaboradors que l'elaboren, alguns elaboradors que no n'elaboren però que tenen ganes de tastar-los, i alguns curiosos com nosaltres per acabar d'omplir la taula.

El lledoner roig és la varietat en la qual girava el tast d'avui. Una varietat tradicional de l'Empordà, però que avui ocupa unes 40h de superfície de vinya, més alguna encara no del tot controlada, i algunes on els ceps estan barrejats en vinyes d'altres varietats.

Tanta gent a taula fa que el diàleg costi d'arrencar. Tants vins a taula ajuden a que finalment arrenqui el diàleg. És un goig seure en aquesta taula i escoltar: 10 elaboradors que expliquen els seus vins i el perquè de com l'han fet, és un goig veure com comparteixen el treball de la seva feina, i el diàleg posterior que genera, i les reflexions que de ben segur cadascú s'endú cap a casa.

Aprendre és més fàcil i amè si compartim. I aquesta és una bona manera de fer-ho. Gràcies.

Fet amb el lledoner, hem tastat rosats i blanc, dels següents cellers:

Cooperativa de Garriguella
Cellers d'en Guilla
Còsmic vinyaters
Vinyes dels Aspres
La Vinyeta
Espelt
Mas Llunes
Cooperativa d'espolla
Vinyes d'Olivardots

Homenatge a Bàrbara Forés

2015-01-31T07:26:00.000+01:00

Amistat: Compartir. Una taula: Bàrbara Forés. Els Torrassos. Unes menges. Uns vins.

Bàrbara Forés va ser un dels primers cellers que varem visitar Els Torrassos. Els seus vins han omplert les nostres seleccions, i a fe que ho continuaran fent.

A finals del 2014 varem tornar a coincidir en un tast, i entre vins i conversa, vàrem posar data a una festa: els vins a càrrec de Bàrbara Forés, els plats a càrrec d'Els Torrassos. Ens agrada correspondre humilment la immensa generositat dels cellerers: regalar i ser regalats.

Bàrbara Forés va portar mostres de la feina feta en els darrers 20 anys. Als Torrassos ens va costar una mica menys: un parell de tardes pensant els plats que juguessin amb respecte amb tots els vins del celler, i dos dies de feina per a preparar-los.

Els vins de la festa amb Bàrbara Forés

A Girona, a 31 de Gener de 2014. vuit a taula vàrem gaudir d'un diàleg entre vins i plats, sense pretensions però amb sinceritat. I sense pressa, perquè volem conèixer les persones.

Aperitius amb bombolles

Cloïssa - Veuve Clicquot

Caipirinha Gallega: cloïssa, escuma d'aigua de cloïssa amb cachaça, gelea de llima, aranja, marduix
Veuve Clicquot Brut, Champagne

Entrants freds - Elena de Mestres

Salmó, ous de salmó, oli de pell de llimona i mostassa, anet, crema d'espàrrecs blancs
Gebrat de mango, anxova, pebrot verd picant en vinagre
Elena de Mestres 2006, Caves Mestres

Plats: el joc amb els vins de Bàrbara Forés

Guatlla i remolatxa - Blanc

Dues amanides pel Rosat 2014 de Bàrbara Forés, fruita vermella, terra vermella:

Arengada fumada, magrana, avellana crua i tres enciams, amanits amb vinagre de picapoll barrejat amb concentrat de suc de magrana i oli fumat de Carpier
Pit de guatlla amb farigola, remolatxa, parmesà, canonges, vinagre de Mòdena amb móres (que deixem macerar al vinagre durant anys!)

Calamar - Blanc

Amb el blanc 2014, dolçor subtil de mar i terra, amb fons vegetal:
Calamar de potera, concentrat i escuma de taronja, crema d'anacards, crema d'espinacs, rossinyolics

Bonítol - El Templari

Per a un increïble Templari 2005 ple de subtileses i misteris, juguem amb essències mediterrànies de mar i muntanya:
Bonítol, crema de calçots, confitura de tomata i clavell d'espècie, picada d'ametlla torrada i oli de romaní, olivada

Foie amb poma - Dolç

Dolç 2006, untuositat i evolució de la fruita:
Foie d'ànec a la planxa, crema d'ametlles crues, poma al forn, poma deshidratada, daus de poma Granny Smith, pell de poma, concentrat de suc de llima

Arròs d'ànec - Quintà

El sotabosc terraltí en dues fotografies amb 10 anys de distància, Quintà 2002 i 2012:
Arròs d'ànec amb ceps, pedrers i alls tendres

Galta d'ibèric - Coma d'en Pou

I un regal del temps, un màgnum de 1997 de Coma d'en Pou absolutament pletòric que ens va deixar sense paraules:
Galtes de porc ibèric, puré de patates violetes, pèsols (els primers del Maresme), nap negre, galeta de peu de porc

Postres

Per acabar, el privilegi de provar un ranci dolç que la família ha trobat a una damajuana oblidada. No vam preparar res, no podíem fer res més que aprofitar el també privilegi de tenir El Celler de Can Roca a casa nostra: la caixa de torrons del Rocambolesc.

Sobretaula fins la nit

Conversa i històries acompanyades d'El Templari 2006 i Coma d'en Pou 2001.

Vins i Persones: Bàrbara Forés al complet

Un dinar-dinar fent el que més ens agrada. Menjar bé; beure bé; conèixer les persones i aprendre d'elles. Compartir.
Seguirem compartint, i agraint.

Laurent. Alemany i Corrió.

2014-12-17T10:32:00.000+01:00

Amb la sensació que tots vàrem gaudir les hores compartides.
Sense presses. A través de la paraula. A través del vi.

Ens agraden els vostres vins. Pensarem amb tu sovint. Cada cop que n'obrim una ampolla.

Fa pocs dies, en Laurent ens va rebre a les onze del matí. Dilluns de pont no és el millor dia per a atendre una visita. A les set de la tarda encara estàvem al celler -una petita nau de Vilafranca- plens d'admiració, intentant pair tot el coneixement i la generositat que ens havia regalat amb cada frase i amb cada vi tastat.

No vàrem parlar de notes de tast, ni de cupatges, ni de varietats: vàrem parlar de terrers, de la necessitat de conèixer on plantes per decidir què plantes, del paper primordial dels llevats i bactèries autòctons per definir un terroir -perquè un terroir no és un cúmul de diverses pedres i terres, és quelcom viu!-, vàrem parlar d'estructura tànica enfront de verdors o d'enganys suavitzadors, vàrem parlar de no disfressar amb aromes de vainilles o similars, però no per això bandejar la criança en fusta -en el seu cas, fusta pura, sense cap mena de torrats-...

I de projectes vitals, de sentits i de batecs. Vàrem sortir a les set perquè havíem de tornar a Girona, si no, encara hi seríem!

Els vins d'Alemany i Corrió a les seleccions Els Torrassos

Capafons-Ossó a fons

2014-12-10T22:26:00.002+01:00

Desembre al Priorat. un destí clàssic dels Torrassos, que dediquem el pont de Desembre a visitar cellers.
A l'igual que els cellerers ens visiten i maridem els seus vins, des de l'any passat dediquem un dia a visitar un celler per a maridar els seus vins. La cuina és la nostra manera d'agrair la feina que fan.
Uns amics, una taula, unes menges i uns vins: felicitat.

Aquests any hem anat a Capafons Ossó, un celler que a la fira de Falset d'enguany vàrem tastar a fons. El seu Masia Esplanes 2005 ens va encantar i l'hem inclòs a la Selecció d'hivern 2014.

Vinya d'on surt el Mas de Masos, Capafons Osso

Un dia serè i fred. El vent bufa i l'aire és clar i transparent. Desprès d'una visita a la magnífica zona devinyes que tenen al Priorat, anem al Montsant, a la Masia Esplanes, on farem el dinar.

Pruna, rúcula, anxova
Roigenc 2013 DO Montsant

Calamar, anacards, espinacs, taronja
Ausetà 2011 DO Montsant

Bonítol, tomàquet, oliva
Vessants Xic 2010 DO Montsant

Mongeta, tripa de bacallà, sobrassada, coliflor
Enllaç 2009 DOQ Priorat

Ànec , trompetes
Masia Esplanes 2005 DOQ Priorat

Vaca del Pirineu, Vedella de Girona, parmentier, rossinyolics
Masos d'en Cubells 2004 DOQ Priorat

Galta de porc ibèric, nap
Mas de masos 2002 DOQ Priorat

Desprès de passar pel paradís, acabem amb el Mas de Masos 2007. En Francesc Xavier busca que els vins expressin d'on venen, físicament i meteorològica. El Mas de Masos 2007 n'és un clar exemple: un vi dolç per a reflectir la climatologia d'aquell calorós estiu.

Els vins beguts. Capafons Ossó

Una gran manera de conèixer els vins, el celler, i la gent que ho fa possible. Gràcies per a voler compartir una jornada així.

Els vins de Capafons Ossó a Els Torrassos

Carpier: fum del bó

2014-11-28T12:03:00.000+01:00

Coneixíem alguna cosa de Carpier, un dels grans del salmó fumat. Coneixíem alguna cosa d'en Joan, el comercial de Carpier. I que en Joan et proposi de venir a Els Torrassos a fer un tast de la gama de productes Carpier, per aprendre, i entendre el que fan, és un plaer irresistible.

Quedem en que ell porta el producte, i nosaltres posem el beure, i així queda organitzat el sopar-tast.

Tot el salmó que comercialitzen té la mateixa base: a partir de la peça sencera, n'extreuen les penques, i les fumen en un procés en fred marca de la casa. A partir d'aqui treballen de diferents maneres (al natural, marinat o confitat) les diferents parts de la peça prèviament fumada.

La pell

Xips, cotnes cruixents. Del salmó, com del porc, s'aprofita tot, i tot val la pena.

Cua

al natural, laminada - la textura de la cua, i en la subtilesa del fumat
marinada amb pinyons i cardamom, a daus - la potència que aporta el tall a daus, més interessant que el laminat per a la cua, i el cítric que aporta el cardamom.

Llom

marinat amb Gintònic - molt subtil, notes de cítric
embolcallat amb alga nori - combinació brutal, tot i que brutal era també aquest llom
marinat amb vodka i remolatxa - de tant subtil, l'únic que destaca per sobre del salmó és la bonica tonalitat que li dóna la remolatxa

Un joc interessant, comparar la textura de la cua, amb la dels lloms, i el de comparar les diferències entre lloms de diferents exemplars, bàsicament degut a la mida i a les diferents concentracions de greix. Els marinats són molt subtils, acompanyant delicadament al salmó.

Tàrtar

marinat, al que li afegim com a única preparació, un rovell d'ou. - sense paraules

Tot el Salmó té un denominador comú, el fumat és subtil, molt subtil, el gust del salmó és el que sobresurt en tots els productes, el gust del salmó cru, concentrat degut al lleuger procés de deshidratació, amb un post gust fumat molt delicat, que acompanya sense imposar.

Altres peixos fumats

Bacallà marinat amb oli i olives - Bó, però pel nostre gust, el més fluix del que tastem avui.
Anguila del Delta marinada amb safrà - Gran producte. L'anguila en tota la seva expressió, la gelatina i la seva pell aportant textura i gust. Un plaer de producte.

Les carns

Mi cuit d'ànec fumat - Es fàcil fer-nos feliços amb aquest producte, ens encanta el foie i l'ànec.
Galta de porc ibèric confitada - es fon a la boca, amb l'explosió del gust de l'ibèric i els tocs del fumat i el carbó.
Cuixes de guatlla confitada - piruletes càrnies.

El beure

Clos nostre senyor 2004, Caves Mestres, DO Cava
Mas d'en Compte blanc 2009, Celler Cal Pla, DOQ Priorat
Biu Blanc 2010 Blanc de Noirs, Batlliu de Sort, DO Costers del Segre
Vinya Llisarda 2001, Celler Fuentes (ara Gran Clos), DOQ Priorat
Malvasia dolça 2009, Mas Oller, Empordà

Ignorants amb ganes d'aprendre com som, és un plaer que algú vingui tant disposat a ensenyar.

Aprendre i disfrutar, Això hem fet aquesta nit.

Gràcies Joan.

Gràcies Carpier.

Vertical Idò a Can Torres

2014-11-21T08:16:00.000+01:00

Hola nois, fa temps que volem fer una vertical dels Idò ... us apunteu? Quan reps una proposta així, l'únic que fa falta es posar-hi data.

Can Torres és un projecte de vida a Vilartolí que fa un temps que seguim. En aquest bloc hem parlat d'ells en altres ocasions, i la seva garnatxa negre, l'Idò, ha format part de les Seleccions dels Torrassos.

Un Dijous de Novembre fem cap a Can Torres, on en Joan Carles i la Bàrbara ens esperen, Desprès de comentar les novetats de la finca, en lenta però constant remodelació, passem pel celler a recollir els vins, i cap a la cuina-menjador-sala de tast on hem de dinar i fer la vertical d'Idò.

L'Idò és una garnatxa 100%, i per a entendre'l bé, comencem per l'origen, el most de garnatxa que també comercialitzen. El most, i dos rosats experimentals de la mateixa finca de garnatxa, ens acompanyen en uns entrants formatgers per a obrir boca.

L'Idó és un vi de garnatxa que fermenta en els cups subterranis del celler, d'on passen a les bótes on s'hi estaran uns 10 mesos, abans de ser embotellats, on acabaran d'evolucionar abans de sortir al mercat. L'Idò és un vi natural on no hi afegeixen sulfits, i és aquest detall el que fa ballar al cap d' en Joan Carles, si serà capaç d'aguantar bé el pas del temps.

Comencem la vertical. l'Idò de les anyades 2009-2010-2011-2012-2013 , aquesta última extreta de la bóta, on el vi encara reposa.

Com que som pocs, podem tastar quantitats generoses de cada anyada, i veure l'evolució del vi en copa. Així les anyades que més ens agraden, és ara el 2012, ara el 2011, més tard el 12 altre cop .... mostrant-se el 2010 molt consistent, el 09 ja de capa caiguda i el 2013 encara per acabar i amb unes frescors dedestacable ...

Amb les llums de tardor il·luminant l'estança, i el foc de la llar escalfant l'ambient, el temps passa entre copes d'Idó... que acompanyem amb un rostit de vedella, entrecot de Can Titoi, i quantitats generoses d'olis d'oliva i pa del forn de Sant Daniel.

Acabem la jornada de tast amb una de les joies de Can Torres, la seva Garnatxa dolça, un vi de paciència que ens enamora.

Les Garnatxes de Can Torres són una potent raó per acostar-se a Vilartolí a conèixer a la Bàrbara i en Joan Carles, a conèixer la seva finca, el seu projecte, i comprar algunes ampolles dels seus vins.

Gràcies Bàrbara, Gràcies Joan Carles. Ens tornarem a veure .... aviat!

5 Titius - Vells Bells

2014-11-17T21:43:00.002+01:00

Amb 5Titius ens uneix una relació intensa. Una taula, uns vins, unes cerveses i unes menges, tot ben seleccionat i en abundància, ens uneix i ens fa feliços.

Ara feia temps que no ens reuníem, i el 9N hem trobat una raó per a reunir-nos de nou. Una trobada on el vi de guarda va ser el protagonista.

Cloïses amb la seva espuma i pimentón de la vera
Calamarcets sobre llit de pesto
Albamar Finca Pereiro 2013, Bodegas Albamar, DO Rias Baixas (en màgnum)

Musclos en escabetx cítric
Pa de vidre, anxova i tòfona blanca
Carpaccio de gamba farcit de ceps

Selma de Nin 2007, Nin-Ortiz, Pla de Manlleu (Tarragona)
Selma de Nin 2009, Nin-Ortiz, Pla de Manlleu (Tarragona)
Clos Saint Theobald Gran Cru Rangen, Tokay pinot Gris 2002, Alsàcia

Ventresca de Porc
Entrecot de vaca vella de 8 anys de Sta Pau
Entrecot de vaca vella vella de 15 anys de Galicia

Sante Arcangeli 2012 selezione Susie, Pinot Noir, Califòrnia
SansSoo 2013 Marie Et Frederic Chauffray , Languedoc
Gneis 2000, Masia Serra, DO Empordà-Costa Brava
Beaune 1er cru Les Siziers , Domaine de Montille, Borgonya
Doix 2002, Mas Doix, DOQ Priorat
Cérvoles 2002, Celler Cérvoles, DO Costers del Segre

Gelat de crema amb magrana

Pedro Ximenex, Ximenez-Spinola, Jerez
Licor de Brandy, Ximenez-Spinola, Jerez
Black Damnation VIII, De Struise Browers, Bèlgica

Més mam que menjar, marca de la casa de 5Titius.
Gent generosa, que varen voler compartir amb nosaltres la part del fons del seu celler.

Celebrant la tardor

2014-10-05T08:31:00.001+02:00

L'Inici de la Tardor, és un gran moment de l'any. A mar si està tranquil, l'aigua és calenta, el sol ja no crema i la calma regna a la platja. A bosc, i a muntanya, la humitat porta els bolets i a la nit, refresca.

És l'època en que les estones es gaudeixen amb delit, conscients de que l'estiu s'acaba.

Escamarlans
Visol 2007, Caves Mestres, DO Cava

Calamar de potera, rossinyol de pi, botifarra de llardons.
Treixadura 2013, Ramon do Casar, DO Ribeiro

Rossinyol, patata, ceba, ou
Vinya Llisarda 2001, Celler Fuentes, DOQ Priorat

Presa Ibèrica
Gresa 2008, Vinya d'Olivardots, DO Empordà

Gelat de Recuit, Gelat de Panetone. Rocambolesc, Girona
Garnatxa dolça, Castell de Calonge, DO Empordà

A Girona torna a ploure, els ocells callen, la nit s'escola. La tardor ha arribat.

Cuina: espais-temps

2014-10-04T10:37:00.001+02:00

La cuina és un regal: per qui la fa i per qui la rep. I si aconsegueix ser un bon regal, aleshores emociona: és a dir, sorprèn, descol·loca, evoca, fa viatjar... i pot esdevenir un àlbum biogràfic.
Aquest agost vàrem fer un homenatge culinari a una de les persones que més es mereix rebre regals, en Manel Valls: un menú que va voler ser una nau que el portés a alguns dels espais i dels temps més significatius de la seva vida, una nau en la que, juntament amb ell, hi vàrem embarcar alguns que ens l'estimem.

EL MARESME: Vermuts estiuencs a Arenys de Mar
Escopinyes amb escuma de la seva aigua, ratlladura de llimona i salsa Espinaler
Vermut negre de la Cooperativa de Falset-Marçà

LA NIT MEDITERRÀNIA: Un pati ple d'aromes a Premià de Mar -marialluïsa, englantines, cafè, llimona i rom-
Gelat de Marialluïsa amb concentrat de rom cremat

LA PLATJA EMPORDANESA: entrepans de Palau-sator a la platja de Pals
Coca de tonyina, olives, pebrot escalivat, cirerons, canonges i cibulet
Agustí Torelló Màgnum Brut Nature Gran Reserva 2007

QUAN QUALSEVOL MOMENT ERA ÍNTIM: Uns ous ferrats amb cava podien esdevenir una festa a Santa Coloma de Gramenet
Torradeta amb ou de guatlla ferrat, ous de truita de riu, micuit d'ànec i reducció de vinagre de Mòdena
Agustí Torelló Màgnum Brut Nature Gran Reserva 2007

FRANÇA: Descobrint els secrets del món de fora
Fetge gras d'ànec amb crema d'ametlles tendres, préssec a la planxa i gelea de llima
Sauternes Réserve du Ciron 2010

I per acabar, els espais on les filles han fet família:

LA GARRIGA
Botifarra negra amb ous de reig, verdures tendres d'estiu (fesols, mongetes, cebes) i llet de pinyons
La Garriga blanc 2009 / Castell de Perelada (DO EMpordà)

GIRONA
Arròs d'ànec amb ceps i pedrers confitats
Vd'O 1.09 samsó sobre pissarra 2009 / Vinyes d'Olivardots (DO Empordà)

SEVILLA
Presa de porc ibèric amb patates a lo pobre, cansalada ibèrica i purés d'albergínia i remolatxa
Alión 2009 / Vega Sicilia (DO Ribera del Duero)

No cal dir que la festa es va allargar amb postres, converses, cançons i formatges vespertins. Els vents eren favorables, i la nau no tenia gens de ganes d'arribar a port!

Dinar a Batlliu de Sort (i 3)

2014-10-02T16:12:00.000+02:00

Diumenge al migdia, mentre ens recuperàvem de les emocions viscudes el dia abans, retastàvem les poques ampolles que no s'havien buidat, i fruíem d'un dinar de ròssecs que va posar punt i final a un generós cap de setmana a la borda de Batlliu de Sort. I tots coincidíem que la festa viscuda mereixia més d'un post: aquest n'és el tercer i darrer.

Així que un cop anotada la visita al celler, i el motiu real de la visita, només ens queda ressenyar el dinar que vàrem compartir amb en Rabassa, en Guillem, en Ramon i l'Aleix, amb els Batlliu de Sort.

Com ja vàrem apuntar, el motor de la visita era tastar l'única vaca vella mengívola catalana que hem trobat fins ara. Els Batlliu aportaven la bèstia, i nosaltres, a canvi, ens vam entestar en aportar uns quants plats previs, tot intentant maridar la cuina dels Torrassos amb els vins fets a aquest racó de Sort.

Ens van rebre amb ampolles de Bord blanc 2013 a les mans, i tot tastant-lo ens vam dedicar a esquarterar a cop de destral i polir a ganivet el pany de costella de la vaca en qüestió. Unes accions que van comportar un primer i imprevist platet: Carpaccio de vaca vella. Per restaurar els llavis tallats pel vent d'alta muntanya, res millor que el greix cru de vaca: oblideu-vos immediatament d'aquell infecte pintallavis de cacau!

Un cop tallat el pany, vàrem endreçar els ingredients provinents de Girona i vàrem començar l'àpat. Per obrir-lo, l'únic vi que ens vam atrevir a portar, per fer una broma portant mar a muntanya:

Els entrants

Cloïsses amb escuma de la seva aigua, llimona i pols d'oliva negra

Fino en rama Colosía

Ventresca de tonyina amb crema d'albergínies escalivades i mostassa

Nero de Sort 2013

Foie fresc amb préssec a la planxa, gelea de llima i crema d'ametlles

Biu Blanc Riesling 2011, 2012 i 2013

Fesols amb tripa de bacallà i sobrassada

Biu Blanc de noirs 2010

El Plat Principal

Vaca vella del (i al) Pirineu

Biu Negre 2010, 2011, 2012 i 2013

El plat principal va estendre's sense límit durant la tarda, combinat sàviament amb converses, riures, balls, i vins companys, els de l'estimat Trio Infernal (ara anomenat L'Infernal per imperatiu legal): Riu blanc i negre, Aguilera, Fons Clar, FaceNord i El Casot.

Tot això fins que de sobte algú té la sana idea d'il·lustrar-nos fent-nos coneixedors de les postres que s'han convertit en símbol al Pallars: el Filiberto! (iogurt, gelat de nata i xarop de gerd).

El sol es pon, continuem bevent, del ja tastat i de noves ampolles de Bord 2012 i 2013, Comunica Samsó o La Comèdia mentre un potent arròs de ceba i sèpia ens dóna coixí (com si ens en faltés!).

Gràcies, companys! Sabeu fer-nos feliços.

Vaca Vella ... i Catalana (Batlliu de Sort 2)

2014-09-17T20:36:00.000+02:00

Els Torrasssos som fans de l'entrecot madurat. Hem deixat documentat on ens maduren la vedella per encàrrec a Sant Gregori, a tocar de Girona, o com ens agrada cuinar-lo.

Però quan ja coneixes la vedella, vols tastar la vaca i el bou. Això, a Catalunya, ja és més complicat. No lluny de Girona, hi ha una carnisseria amb un projecte admirable de vaca vella madurada, que porten de Galícia i maduren a Olot. Als catalans no els agrada matar i vendre les vaques velles, malgrat gaudir-ne i exaltar-la quan tenen al davant un txuleton basc o gallec. Però la tossuderia ens marca, i volíem trobar la vaca vella... catalana ;-) . I de moment (i després de buscar i demanar arreu durant anys!), n''hem trobat al Pallars.

En un dels actes previs de la Fira de Falset d'engany vàrem coincidir amb la gent del celler de Batlliu de Sort. I entre vins de conversa, vàrem acabar parlant d'entrecots madurats i de vaques velles pirinenques: resulta que ells en disposen quan volen! Temps ens va faltar per a tancar data per a una visita a fons a la batlliu de Sort: Visita al celler i dinar-festa amb la vaca catalana com a protagonista (però molt ben acompanyada, com veureu en un post posterior).

Llarga vida al ramader del Pallars que creu que els vedells tenen dret a esdevenir vaques!

Podeu tastar aquesta vaca vella a l'Hotel Pessets de Sort

Batlliu de Sort (1): Vins d'Alta muntanya

2014-09-09T11:48:00.002+02:00

La DO de Costers del Segre és una DO atípica, abraça una extensió enorme de territori. És, per a què ens entenguem, la DO que agrupa les zones vinícoles de la província de Lleida, des de zones a tocar de Tarragona, on fa un temps vàrem fer-hi una visita, fins a més amunt de Sort, on trobem el celler Batlliu de Sort.

Batlliu de Sort és un projecte jove. Vàrem saber d'ell a través d'en Pep i en Patri, enòlegs-consultors-vinaters. En acabar una visita a Trio Infernal, en Pep ens va donar per a tastar una ampolla d'un blanc de noirs de Sort .... per flipar que a Sort es fes vi, i que es fes aquell vi! En tastar-lo aquell any en què estava recent embotellat, ens va venir al cap els "petazetas"...

Batlliu de Sort és un projecte de 4 amics de Sort (en Rabassa, en Guillem, en Ramon i l'Aleix), grans bevedors de vi que un dia decideixen comprar una finca al terme d'Olp, a tocar de Sort, a uns 700 metres d'altitud, a tocar de casa seva, a llevant del Montsent de Pallars, amb la idea de fer el seu vi. Van plantar Pinot Noir, Viognier i Riesling, a més de força altres varietats, per a veure com es comportaven en aquelles latituds.

Batlliu de Sort és un projecte de vins de i per al Pallars. Tant és així, un dels vins que fan, el Bord, només el comercialitzen als voltants de Sort. Als Bords cada any deixen córrer la imaginació i la experimentació tant amb les varietats que vinifiquen, com amb el procés a celler i fins i tot en les etiquetes. En la mateixa línia de compromís amb el territori, tenen en marxa un projecte en col·laboració amb l'Incavi d'estudi de varietats locals, trobades la majoria en estat semi-salvatge i moltes de les quals es desconeix el nom i les característiques dels vins als que poden donar lloc: en això estan.

Els havíem visitat per separat SM i OL, i aquest estiu hi hem tornat conjuntament. Una visita que donarà per més d'un post, i és que el motiu últim aquest cop no eren els vins, que és del que deixem constància avui.

Al llarg de la llarga visita que fem al celler, tenim temps de xerrar, beure, menjar i disfrutar amb els quatre, i de tastar, d'ampolla o de celler, la pràctica totalitat del que han produït:

Batlliu Negre (pinot noir): 2010-2011-2012-2013
Batlliu Blanc de Noirs (pinot noir i viognier) 2010
Batlliu Blanc (riesling) 2011-2012-2013
Bord Negre 2012-2013
Bord Blanc 2013
Nero 2013

Batlliu de Sort és un projecte dels que ens enamora. Un projecte que seguirem. Lo vi fa sang, i fa amistats.

Els vins de Batlliu de Sort a Els Torrassos

Carlos Alonso. Carriel dels Vilars. Alt Empordà.

2014-09-01T12:46:00.003+02:00

Fa temps que li devíem la visita, que ja havíem quedat amb ell, però ens vàrem allargar molt en un altre celler proper i no va poder ser. Un matí de Juny d'enguany hem pujat a coneixe'l.

En Carlos Alonso fa el vi que més ens ha sorprès dels que hem tastat els últims mesos. Un vi blanc escumós.
Un vi blanc que reflecteix la persona. Que reflecteix la manera de ser d'en Carlos.

En Carlos és un empordanès d'adopció, molt ben adaptat a la tramuntana. Desprès de passar per Osona i el Baix Empordà, fa anys es va establir en el petit llogarret dels Vilars, a tocar d'Espolla, a les Alberes. Va arribar-hi buscant tranquil·litat i bones terres per a les vinyes. I a fe que ho ha trobat.

La conversa és el que ens atrapa en aquesta visita. Parlem de tot. i també de vi.
Directe, clar, coherent en el fer, amb la manera de pensar. Així és ell i així és el seu vi.

Ell ha arreglat la casa, ha fet el celler, treballa les vinyes, fa el vi, el beu, el ven,...

Els seus escumosos es fan amb el que en diuen mètode ancestral. En una sola fermentació. Quan el vi ja ha arrencat la fermentació, i abans de que l'acabi, s'embotella en una ampolla de cava per a que l'acabi. El carbònic que produeix en aquest final de fermentació s'integra en el vi, donant l'escumós.

Per Blanc fa servir les tres varietats clàssiques dels caves, més una garnatxa que li dóna molta estructura i es fa present. Un vi de copa lenta. Per al Rosat li afegeix la garnatxa negre. També fa un vi tranquil: un negre. Ens avisa abans de tastar-lo de que aquest vi, es per a ser begut a l'hivern. Així que apart de tastar-lo, obedients com som, en comprarem unes ampolles per a tastar-lo més endavant. Fa vins de manera natural, poca intervenció a la vinya, llevats naturals i res de sulfits afegits.

Desprès de dinar, ens arribem a les vinyes, a la falda de les Alberes, amb la immensitat de la plana de l'Empordà als seus peus. Com no ha de sortir bon vi d'un lloc així!

Els seus vins es troben a pocs llocs més que a casa seva. I això és un encert: val la pena acostar-s'hi per a coneíxe'l!

Carriel dels Vilars

De Galícia a l'Empordà (amb alguns giravolts)

2014-08-21T09:59:00.001+02:00

Alguns recordaran amb amargor l'agost de 2014 pel seu temps metereològic; d'altres, li estarem agraïts.

Les coses van com van. I en general, si un té prou finestres obertes, pot passar que els vents li portin missatges d'arreu, d'una punta a l'altra. Dimarts passat els Torrassos ens vam retrobar després del viatge d'O i L a Galícia, per tastar un dels vins que hi van descobrir. Una trobada sense pretensions a la qual es va sumar un regal inesperat d'uns bons empordanesos: una caixa d'ous de reig espectaculars. Anar sense pretensions té això: pot acabar amb un gran, llarg i feliç reguitzell de plats i vins sorgint de la cuina dels Torrassos.

El vi en qüestió (el primer) era Ramón do Casar 2013, un celler de Ribeiro que acaba de presentar aquest any els seus primers vins, però que surt d'una història d'emigració, esforç i idees clares iniciada al 1955. Treixadura, albariño i godello en una combinació neta per a un vi de color verdós, fresc, de poma àcida. Li fem companyia a la cuina amb una tapeta improvisada d'alvocat i olives negres, crema de remolatxa, oli de festucs i pell de llimona.
Per acabar l'ampolla, un tast dels formatges de cabra de llet crua de la Formatgeria del Montseny.

El vi ens alegra i demana més, i O corre a casa a buscar-ne una altra descoberta: Eduardo Peña 2013, també Ribeiro, que afegeix la loureira a les tres varietats de l'anterior vi, i una subtil fermentació en roure: frescor atlàntica amb major profunditat, untuós i mineral, perseverant. O ha portat unes anxoves per fregir i les mengem a peu dret, encantats amb el vi.

Aquest agost està sent plujós i fresc, i M ha portat a primera hora de la tarda una caixa d'ous de reig caçats a Maçanet de Cabrenys, al Pirineu empordanès. S ja li havia previst un lleuger fons de puré de patata amb nous i micuit. És el moment perfecte per convertir el vespre en nit i les tapes en sopar, així que passem a la taula per gaudir d'aquest regal del bosc, i saltem dels blancs atlàntics a un de ben mediterrani, l'Eixaders 2010 de la cooperativa lleidetana L'Olivera: un chardonnay cremós, amb un curiós record a caramel de toffee.

El cos demana ara vi negre, i vés per on SM tenen al zulo amagada una magnífica ampolla de Gaba do Xil mencía: tornem a Galícia, a la DO Valdeorras, de la mà del sempre garant Telmo Rodríguez, amb un vi negre de tanins suaus i frescos, un vi que demana carn vermella però delicada. Servicials, li posem al costat una ventresca de tonyina amb pebrots de Padrón conreats a Granollers.

Per postres, xocolata del Rocambolesc versus xocolata del Gluki, regades amb garnatxa dolça de Can Torres (empordanesa, clar).

I de copa final, un últim salt, lent, segur, brutal: Palo Cortado Antique de Fernando de Castilla. A Jerez havíem d'acabar!

Jugant amb foc

2014-06-26T20:25:00.004+02:00

La nit de Sant Joan és una nit bella, perfecta per conjurar amistats, una nit que cal celebrar amb bona companyia.

Així que, aprofitant que acaben d'arribar els vins de la Selecció d'Estiu d'Els Torrassos, encetem el sopar amb l'increïble fino en rama de Gutiérrez Colosía, recent embotellat per als nostres subscriptors -i per a nosaltres-: sal iodada de la badia de Cadis, humitat del riu Guadalete, amplitud i seducció... Sens dubte, un regal!

Li fem els honors amb uns filets crus de sorell, marinats en oli i un pensament de vinagre durant 1 hora escassa. Els servim sobre suc d'escalivada gelificat, amb una reducció caramelitzada de suc d'escalivada per sobre, pols d'olives empeltre, flor de sal i pebre de Sechuan.

Per continuar la festa, el millor que podíem fer era trencar absolutament, així que saltem de Cadis fins a Alsàcia i ens trobem de nassos amb un verema tardana de pinot gris de Hugel... de 1991!!!

Juguem amb ell, un micuit amb préssec a la planxa i gel de llima i uns kumquats -o mandarines xineses- confitats, farcits de micuit i regats amb un concentrat d'infusió d'hibiscus.

Com comprendreu, l'estat era ja pletòric, bengàlic: no sentíem més petards que els que esclataven a la nostra pobra consciència vínica. I ens deixem portar...

Finalment, el vaixell torna a virar, i d'Andalusia i França anem a parar a Galícia: vaca vella, reposada, seriosa. Un gran final, que ens obliga encara a fer un gir més en el nostre viatge i anar a parar a la nostra estimada comarca prioratina, per brindar pels amics amb la garnatxa de Cabacés d'en Yuri i en Ferran Mestres, i el sorprenent Finca L'Argatà de Joan d'Anguera.

Sempre està bé acabar a casa. Amb els amics.