L'HORTA (Nord) pam a pam

Art espontani

noreply@blogger.com (Ximo Galarza) — Fri, 21 Oct 2011 13:45:00 PDT

No sé què en pensarà el propietari de la caseta, però a mi m'ha encisat.
La caseta es troba al terme de Massalfassar. N'hi ha d'altres també pintades que ja us les fotografiaré.

La Calderona nevada

noreply@blogger.com (Ximo Galarza) — Sat, 24 Sep 2011 02:43:00 PDT

Quasi tots els hiverns no és estrany que alguns dies els habitants de l'Horta contemplem les muntanyes de l'interior nevades. Ací us deixe 2 fotografies del meu cosí Pep Mansó que va fer des de Massamagrell el gener de 2010.

El nostre Blog en De temporada

noreply@blogger.com (Ximo Galarza) — Sat, 24 Sep 2011 01:54:00 PDT

Ací teniu l'enllaç per vore el capítol 41 del programa De temporada de Canal 9 en què ens han tret:

http://www.rtvv.es/es/detemporada/temporada-Cap_13_556874311.html

El Blog en De Temporada

noreply@blogger.com (Ximo Galarza) — Mon, 25 Jul 2011 14:36:00 PDT

El programa De Temporada de Canal 9 s'ha posat en contacte amb nosaltres amb la intenció de mostrar als televidents el procés complet que realitzem per penjar una nova entrada al blog. Per a ensenyar-los-ho hem quedat amb José. Actualment jubilat i que en un campet que té passa els matins i cultiva tota classe de productes: carabasses, cacau, tomates, carxofes, albergínies, raïm, bajoques, etc. Tot per al consum de casa i sense utilitzar cap tipus de química.
Per mostrar alguna de les faenes que fa José i que són representatives del que fan la resta de llauradors, hem vist com desullava les plantes, per a què els fruits es facen de la grandària que pertoca o com lligava els ulls de les tomateres a les canyes per a què vagen enfilant-se sobre elles.
Un detall ben curiós ha estat vore com les cacaueres creen una espècie d'arrel que s'endinsa en la terra i al seu cap té com un fesolet que amb el temps es farà el cacau que tan agust ens mengem. O quan José ens ha contat que planta alfabegueres entre els pebrots per espantar la carapatella o pudenta (insecte) i així que no taque el fruit.
Este trosset de terra dóna per a unes quantes visites més, que segur que farem per a mostrar-vos tots els productes que cultiva José al llarg de tot l'any.
Donem les gràcies a l'amabilitat del protagonista d'esta entrada (José) i als treballadors de Canal 9 (Salvador, Ximo i Marc). Hem pasat un matí d'allò més entretingut i instructiu.

José mostrant les carabasseres

gravant la desullada

lligant els ulls de la tomatera

barraca de bajoca

desullant les pebroteres

alfabeguera junt als pebrots

carapatella o pudenta

cacau i tomateres

buscant els fesolets del cacau

2 fesolets de cacau

Alqueria de La Tanca

noreply@blogger.com (Ximo Galarza) — Thu, 21 Jul 2011 02:17:00 PDT

Al terme del Puig, a la vora de l'AP-7, es troba esta alqueria completament reformada. Al costat d'ella està la font de La Tanca.

Alqueries

noreply@blogger.com (Ximo Galarza) — Fri, 15 Jul 2011 04:32:00 PDT

Vos mostrem les imatges de 2 alqueries. La de Palles, situada al terme de Rafalell, entre Massamagrell i Massalfassar, però que pertany al terme de València ciutat i la de la Benjamina, situada a Massalfassar.

ALQUERIA DE PALLES

L'Alqueria de Palles és una construcció del segle XVII, aproximadament. Pertany a la partida de Rafalell (València) i li dóna nom al camí que passa pel seu costat.

ALQUERIA DE LA BENJAMINA

L'esbarzer

noreply@blogger.com (Ximo Galarza) — Mon, 11 Jul 2011 01:16:00 PDT

L'esbarzer, abatzer, romaguer o romaguera

Es tracta d'una planta arbustiva sarmentosa, de tiges llargues, robustes, arquejades, anguloses. Les flors, rosades o blanques, estan agrupades en ramells paniculats i racemosos i apareixen de final de primavera fins principi d'estiu i són aprofitades per les abelles per a fer una mel molt apreciada.
Els fruits, formen una pluridrupa anomenada móra, verda al principi, després vermella i negra quan arriben a madurar, que és comestible. El gust també és variable pel que fa a acidesa i dolçor.
La móra, fruit de l'esbarzer, és una fruita dolça molt popular en pastisseria per a la preparació de postres, melmelades i gelees i, de vegades, vins i licors. Les fulles dissecades, utilitzades com infusions, tenen propietats antisèptiques urinàries, diürètiques i lleument laxants. La mora negra o esbarzer conté vitamines A, B i C, sals minerals, i pel seu alt contingut de ferro és utilitzada per prevenir i combatre l'anèmia. Entre d'altres facultats, estudis recents van comprovar que l'elevat contingut de flavonoides (tanins que també tenen els vins negres) contribueix a prevenir càncer i disminuir el colesterol roïn.

A banda de la reproducció sexual a través de les llavors de les móres també s'estén vegetativament ja que la mateixa planta enterra l'extrem de les tiges i forma una altra planta.
És planta indicadora de terrenys profunds i lleugerament humits. Es considera com vegetació invasora que ocupa grans extensions i no es destrueix ni tallant-la ni cremant-la. Tampoc no és fàcil eliminar-la amb herbicides, però com que és una planta molt heliòfila no tolera l'ombra dels arbres, per això sempre es fa als marges dels boscos i camins. (Wiquipèdia)

Insectes

noreply@blogger.com (Ximo Galarza) — Sat, 07 May 2011 12:05:00 PDT

Diabló o Corc de les malves, Morrut

El diabló de les malves es caracteritza per posseir un aparell bucal mastegador situat a l'extrem d'una trompa. Senten una gran predilecció per viure a les malves, per la qual cosa se'ls coneix comunament com a diabló o corc de les malves.En sentir-se amenaçats recorren a un particular mètode, que consisteix en recollir les potes i deixar-se rodar pel full fins a caure a terra, on romanen immòbils, fingint estar morts, ocults entre la vegetació i la fullaraca.

Xinxa de les malves, Coralet, Poll de moro, (Pyrrhocoris apterus)

És un insecte molt comú i vistós, que es troba sobretot damunt les malves, on destaca pels seus colors taronja i negre contrastats, d'una estètica com d'artesania africana. Els coralets són insectes de comportament gregari; sovint se'n troben molts exemplars concentrats a la base d'una paret o damunt de la mateixa malva, mentre que les altres plantes en queden lliures.

Xinxa de les crucíferes ( Eurydema ventralis)

Brunidora, Escarabat de les flors (Oxythyrea funesta)

És molt abundant sobre flors de molts tipus; amb freqüència destruïx els rovells florals de les vinyes i els arbres fruiters. Les larves s'alimenten de les arrels. Al volar fa un soroll semblant al de l'abella de la mel.

Marieta de set punts

noreply@blogger.com (Ximo Galarza) — Fri, 29 Apr 2011 23:57:00 PDT

La marieta de set punts (Coccinella septempunctata) és una espècie de coleòpter. És la més comuna d'Europa. Les seues èlitres són de color roig amb tres punts negres en cadascun, i un més sobre el lloc on ambdós s'ajunten, el que fa un total de set punts (d'ací el seu nom vulgar, i també el científic, del llatí septem, "set", i punctata, "puntejada").
Viu pràcticament en qualsevol lloc en el qual hi haja pugons, dels quals se n'alimenta. Tant els exemplars adults com les larves són voraces depredadors de pugons, raó per la qual ha estat introduïda a Amèrica del Nord per a combatre les plagues d'eixos paràsits de les plantes. (viquipèdia)

Nova passejada primaveral

noreply@blogger.com (Ximo Galarza) — Thu, 14 Apr 2011 03:49:00 PDT

Volteta d'hora i mitja pel terme de Rafalell i Massamagrell.

Planta invasora que colonitza els tarongers abandonats. S'obri per la meitat i aleshores l'aire escampa la llavor


Flor del taronger

Gafarró

niu de merla

niu de gafarró

cireres

espantall o "cachondeo"?

esbarzer

Passejadeta primaveral

noreply@blogger.com (Ximo Galarza) — Thu, 07 Apr 2011 01:57:00 PDT

Ací teniu alguns detallets que podem observar estos dies primaverals. Possiblement allò que més destaca és la floració d'arbres i plantes, que aneguen l'Horta de tota gamma de colors i olors.

Card marià, Card lleter
informació completíssima a la viquipèdia

III Congrés d'Estudis de L'Horta Nord

noreply@blogger.com (Ximo Galarza) — Fri, 28 Jan 2011 09:41:00 PST

Ja han passat set anys des del II Congrés d’Estudis de l’Horta Nord.

En aquest interval de temps, la nostra comarca ha continuat sotmesa a profundes transformacions sòcioeconòmiques que han tingut un impacte irreversible sobre el territori, i segueix fortament amenaçada per l’especulació urbanística —conjunturalment aturada— i la construcció de noves infrastructures de transport que acabaran per esquarterar definitivament l’espai agrari.

És per això que creiem que és un bon moment per reprendre la reflexió col·lectiva que ens permeta dissenyar un full de ruta alternatiu per al futur de l’Horta com a territori singular. Amb aquest motiu, el Centre d’Estudis de l’Horta Nord conjuntament amb el Departament d’Enginyeria Rural i Agroalimentària (Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural, Universitat Politècnica de València), convoquem el III Congrés d’Estudis de l’Horta Nord que volem focalitzar en cinc àrees de preferència:

· Història i arqueologia

· Art i patrimoni

· Cultura popular

· L’espai agrari de l’Horta: aigua, territori i paisatge

· La viabilitat econòmica de l’Horta

El congrés tindrá lloc a la Universitat Politècnica de València, del 10 al 13 de febrer del 2011.

Punxeu en el següent enllaç, si voleu conéixer el programa d'actes: III Congrés

SETEMBRE

noreply@blogger.com (Ximo Galarza) — Tue, 07 Sep 2010 01:45:00 PDT

El diumenge vaig fer una xicoteta volta per l'horta de Massamagrell i Rafalell. Us mostre algunes de les fotos que vaig fer. Ah, el gran descobriment va ser trobar una séquia amb aigua neta i amb llim, pa de granota i GRANOTES. Feia uns 25 anys que no veia esta imatge.

El valor ecològic de l'Horta

noreply@blogger.com (Ximo Galarza) — Tue, 13 Jul 2010 23:06:00 PDT

Eduard Barrachina ha fet este vídeo per al programa Medi Ambient de TV3.

Clica sobre l'enllaç: VÍDEO

Manifestació pel Xúquer

noreply@blogger.com (Ximo Galarza) — Mon, 24 May 2010 09:48:00 PDT

Ullals

noreply@blogger.com (Ximo Galarza) — Sun, 23 May 2010 02:42:00 PDT

.
Este ullal es troba al terme de Rafalell, en un tarongerar. El meu amic Joan "el sano" m'ha indicat on estava i m'ha contat que de menut son pare l'enviava a per aigua quan en necessitaven.

Cant al Ras

noreply@blogger.com (Ximo Galarza) — Sat, 15 May 2010 19:07:00 PDT

Ací teniu, ben fresquetes, algunes instantànies de la 14a edició del Cant al Ras a Massalfassar

.

Primer passeig per l'Horta

noreply@blogger.com (Ximo Galarza) — Thu, 13 May 2010 16:23:00 PDT

Afegiu-vos al primer passeig per l'Horta el proper diumenge 30 de maig!

Si vols reivindicar una horta viva i protegida en una jornada lúdica, acudeix el pròxim diumenge, 30 de maig, a les 08.45 h, a la seu local del BLOC de Meliana, c/ Túria, 2

Recorregut (11,5 km): seu del BLOC de Meliana - carril bici de Meliana fins a Alboraia - barranc del Carraixet fins a l'ermita dels Peixets - litoral fins a la platja de Meliana - per l'horta fins al Casó de Roca - senda de la séquia Nova fins al carril bici de Meliana.

Inscripcions:
Del 17 al 21 de maig, de dilluns a divendres, de 18.00 h a 20.00 h, a la seu del BLOC de Meliana, c/ Túria, 2 o a traves col·lectiu local del BLOC del vostre poble.

Preu inscripció, 5 €
Inclou una samarreta i un refresc al Casó de Roca

Cal portar: esmorzar, aigua, calcer adequat i barret per a protegir-se del sol.

Qui no s'inscriga, evidentment pot acudir al passeig, però per raons d'organització no tindrà la samarreta ni el refresc.

Organitzen:
BLOC Meliana
BLOC Horta Nord

CANT AL RAS a Massalfassar

noreply@blogger.com (Ximo Galarza) — Thu, 06 May 2010 10:12:00 PDT

Dissabte 15 de maig es fa el Cant al Ras, encontre de cant rural que cada any organitza la Colla de Dimonis de Massalfassar i l’Associació Cultural Tradició i Música, Tramús.

Recuperació del gust per cantar

El Cant al Ras és un encontre de cantadors que ve celebrant-se a Massalfassar des de l’any 1997 amb la intenció de recuperar el gust per la cançó tradicional, una cançó que històricament ha tingut una importància cabdal en les hores de treball, d’oci i de festa i que amb la globalització mediàtica dels referents culturals i la irrupció de la indústria discogràfica s’ha vist menystinguda i desplaçada fins ben bé la seua desaparició. L’èxit de les nou edicions del Cant al Ras és un prova fefaent de que aquest procés encara pot revertir i per això el festival continuarà procurant la recuperació i difusió de les formes més genuïnes de cantar dels valencians: cançons de batre, albades, cant d’estil, cançons d’engrunsar, cançons de taverna, cuplets d’almagatzem, gojos, aurores, mayos, romanços, nadalenques, asguilandos, cançons de Pasqua, cançons de ronda, havaneres, cançons de murga, etc.

Si voleu visitar la web de La Colla de Dimonis de Massalfassar cliqueu en el següent enllaç:
http://web.massalfassar.org/2010/04/

Per l'horta de Meliana

noreply@blogger.com (Ximo Galarza) — Sat, 01 May 2010 08:47:00 PDT

Res millor per celebrar l'1 de maig que fer una passejada. Aprofitant que el meu menut jugava a bàsquet a Meliana, he pegat una volta pels camps i he fet unes quantes fotografies que ací us mostre. Desitge que algunes d'elles siguen del vostre interés.
.

Civada de capellà / Nòvios

noreply@blogger.com (Ximo Galarza) — Sat, 01 May 2010 00:41:00 PDT

És la civada silvestre més corrent.

Nom comú valencià : Civada de capellà. Cugula.Nòvios.

Nom comú castellà : Avena loca. Ballueca. Cizaña.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Època de floració : Abril. Maig. Juny. Juliol.

Hàbitat : Camins i camps incults. Garrigues i pinars.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Aquesta és la civada silvestre més corrent. Les espiguetes, presenten dues llargues setes a l'àpex de la glumel·la.

Curiositats: a nivell popular li donem el nom de nòvios. Recorde que de jovenets, per la seua facilitat d'enganxar-se a la roba, el llançàvem sobre els jerseis de les xiques per emprenyar-les.

Ordi bord

noreply@blogger.com (Ximo Galarza) — Fri, 30 Apr 2010 14:38:00 PDT

.
El margall bord o ordi bord (Hordeum murinum) és una herba de la família gramínies, molt comuna a les vores de camins, parenta de l'ordi cultivat. El margall bord té una sola espiga d'uns 10 o 12 cm de longitud, constituïda d'espícules arestades. L'orientació de les arestes facilita a l'espiga sencera, o més sovint a una part d'ella, clavar-se com una fletxa a la roba o entre els pèls d'un mamífer i així transportar lluny les granes. Les fulles del margall bord són llargues i planes, de 2 a 8 mm d'amplada, toves i pubescents. El margall bord és una herba anual de primavera.

VIA PARC NORD

noreply@blogger.com (Ximo Galarza) — Sun, 07 Mar 2010 13:42:00 PST

Manifest Horta viva sense autovia

NOSALTRES, CIUTADANS I CIUTADANES, que volem la conservació, protecció i explotació racional dels espais agrícoles valencians, i, en concret, de l’Horta de València,

MANIFESTEM:

1. És necessari mantenir l’Horta de València com a realitat econòmica, cultural i paisatgística de primer ordre:
L’Horta de València constitueix una excel·lent mostra de la cultura agrària de les societats mediterrànies al llarg dels segles, i un patrimoni que ha de ser protegit amb la màxima urgència. En ella, la integració entre el ser humà i el medi natural ha determinat un paisatge i una cultura singulars. Un territori que, a més de constituir el suport físic de les activitats agràries i d’interrelació entre habitants i municipis en ell integrats, acompleix una funció ambiental de contenció i d’amortiment de les tensions metropolitanes. Històricament, l’Horta de València ha constituït la font imprescindible d’aliments dels seus habitants, i a hores d’ara té i pot tenir una importància decisiva per a la seua salut i la seua economia.

2. En conseqüència, ens oposem a l’actual ocupació del territori de l’Horta de València, que implica tota una sèrie de projectes urbanístics i d’infrastructures.
Es tracta d’un procés d’ocupació desmesurat, irracional, agressiu contra la salut, el medi ambient i l’economia que, com a la resta del territori valencià, es fa sense comptar amb l’opinió de la ciutadania.
Més concretament, ens manifestem contraris al projecte anomenat VIAL PARC NORD que, a diferència del que es diu oficialment, aïllaria els pobles de la nostra comarca amb una barrera de vies ràpides que portarien més trànsit a les poblacions i arrasarien grans extensions de terrenys productius.
També ens mostrem contraris a que el soterrament de la línia 1 del metro es faça a canvi de la requalificació de terrenys d’horta per a generar plusvàlues urbanístiques que només beneficiarien uns pocs.

3. Farts de promeses incomplides de protecció de l’horta contra eixe desenvolupament insostenible, recuperem la iniciativa ciutadana per tal de revertir aquesta tendència destructiva.
-No al Vial Parc Nord.
-No al finançament del soterrament de la línia 1 del metro a canvi de requalificar terrenys d’horta.
-Per un pla de mobilitat comarcal a partir de les vies de comunicació actualment existents, que respecte els espais cultivats, evite l’augment del trànsit urbà, potencie el transport públic, i facilite i protegesca els desplaçaments a peu i en bicicleta.
-Per un pla d’ordenació del territori de l’Horta elaborat amb la participació ciutadana.
-Per la protecció efectiva de l’Horta com a espai cultivat, paisatge i bé cultural.
-Per la dignificació i la promoció de l’economia agrària de l’Horta amb mesures efectives de modernització compatibles amb el medi ambient, polítiques de preus justos, i promoció del consum local.

COORDINADORA INTERPOBLES “HORTA VIVA SENSE AUTOVIA”

Terra amarga

noreply@blogger.com (Ximo Galarza) — Fri, 15 Jan 2010 09:36:00 PST

Us reproduïm l'article que ha signat el professor d'Història de l'Art Albert Ferrer Orts al diari Levante.
.
Quan la terra de llaurar de l´Horta corre el perill de convertir-se en una crosta improductiva, principalment per l´acció de la pluja, l´agricultor ha de posar remei obrint-la per mitjà de solcs que l´oxigenen i que permeten repetir el miracle de la vida. Així és i així ha estat durant segles.
Aquest espai singular que envoltava València, avui un lànguid record del que fou en el passat, es troba per la pròpia acció de l´home en vies d´extinció. Bé és cert que ni l´horta sempre ha sigut la mateixa ni tampoc els encarregats de donar-li llustre secularment, però el fet que aviat puga desaparéixer –i, amb ella, una forma d´entendre el món- ha de posar-nos en alerta.
Potser conscients que el cinturó natural i rebost del cap-i-casal i de la seua àrea metropolitana estan en plena decadència, pel creixement desmesurat d´aquell i dels pobles veïns, la Generalitat ha posat en marxa el Pla d´Acció Territorial de l´Horta, en què es convida als ajuntaments, les associacions i entitats locals i els ciutadans (en especial els llauradors) a participar-hi activament.
Camps, conreus, arbres, arbusts i flora, fauna, séquies, motors, camins i sendes que, miraculosament, hi resten juguen segurament la darrera partida en un tauler d´escacs que mai ningú haguera imaginat fa només unes dècades. Els seus perpetus vigilants, qui ho anava a dir!, s´han mantingut per convicció en un medi que ja no els correspon però decidits a caure en silenci i honor, l´únic tresor de què fan gala atesa la penúria que dissortadament els singularitza a hores d´ara.
Mentrestant, un paratge natural sense igual declina davant la potència urbanitzadora i la inèrcia economicista d´una societat que (no ens enganyem) l´ha rebutjat quan ja no li ha interessat. Curiosa circumstància en un país en què, sobtadament, l´ecologisme, els ecoparcs per a la reutilització, el reciclatge i la reducció (les tres «R») o les depuradores semblen el non plus ultra educacionalment parlant.
En fi, un desgavell més en un país de flagrants contradiccions.

La Calderona nevada

noreply@blogger.com (Ximo Galarza) — Mon, 11 Jan 2010 04:09:00 PST

.
Estos dies podem contemplar totes les muntanyes que envolten l'Horta cobertes de neu. Estes fotos les va fer la meua filla Clara el passat dia 8.