Portada del tercer i últim volum

Aquest últim llibre serveix per fer un repàs detallat de la història de Catalunya i segurament per això, es tracta d’unes memòries que han tingut un impacte molt important en la societat catalana. Pujol repassa personatges tan significatius com José M. Aznar, Pasqual Maragall, Josep-Lluís Carod-Rovira o Felipe González en uns anys, des de 1993 fins el 2011, en els que el govern català ha tingut una presència molt important dins el conjunt de d’Espanya. El perquè el trobem en projectes com l’Eix Transversal, l’ampliació de l’aeroport del Prat i l’arribada del TGV a Barcelona.

Però no tot el que guarda la memòria són bons records i èpoques de plenitud, doncs al llibre, Jordi Pujol també repassa l’anomenada ‘dècada de les decepcions’, amb la reforma de l’Estatut i la decisió final del Tribunal Constitucional. De fet, i citant el text que apareix a la contraportada del llibre, “en un epíleg prudent però clar, Jordi Pujol parla del risc que l’actual política espanyola porti Catalunya a una difícil situació entre la residualització i l’opció independentista”.

Veiem doncs, com es tracta d’un text ple de fets, opinions i trames que ens ajudaran a entendre i conèixer millor la història que ha viscut Catalunya en els últims anys, sempre des del seu particular punt de vista, evidentment. I per fer-nos una idea del contingut d’aquestes memòries, res millor que assistir a una de les presentacions de l’expresident, on parla sense pels a la llengua i amb total normalitat de les decisions que va prendre en el passat i les que prendria en aquest present. Una de les presentacions més interessant va ser la del passat 17 de d’abril al diàleg que va mantenir amb Miquel Roca sota la moderació de la directora de TV3, Mònica Terribas. La trobareu al web de Jordi Pujol i des d’aquí us recomano que la llegiu, és molt interessant.

El foment de la lectura des dels primers anys de vida és essencial per aconseguir que aquesta passió cali en el nen i l’acompanyi la resta de la seva vida. Per això existeixen iniciatives que faciliten l’accés del nens als llibres infantils i els apropen al món literari, un món que quan enganxa és molt complicat d’abandonar. Una d’aquestes iniciatives és ‘Nascuts per llegir’.

Entra al seu web i descobreix aquest projecte!

El projecte neix el 2002 gràcies al treball d’un grup de professionals lligats a la literatura infantil i les biblioteques. Té el seu origen a Itàlia sota el nom ‘Nati per leggere’ i a causa de l’enorme èxit que té allà creua les fronteres i arriba al nostre país. El projecte es presenta a una gran quantitat d’institucions relacionades, com el Col•legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya o el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves; d’aquesta forma, aconsegueix el suport necessari per tirar endavant.

Però, en què consisteix ‘Nascuts per llegir’? És un projecte de promoció de la lectura per a infants d’entre 0 i 3 anys. Es tracta de buscar l’establir un vincle entre els llibres i els nens utilitzant continguts consensuats i estructurats, sempre avalats per les institucions que treballen amb la infància. El vehicle fonamental per aconseguir aquests objectius és la lectura en veu alta i és que explicar o llegir una història és una activitat que, a més de millorar la relació entre pares i fills, estimula el plaer d’escoltar, imaginar i crear, així com esdevé la base per poder establir una relació entre el nen i el món que l’envolta.

Al portal web de ‘Nascuts per llegir’ podem trobar una sèrie de recomanacions per endinsar al nostre fill en el món de la lectura i és que resulta evident que existeixen llibres per cada franja d’edat. Per tal de facilitar la recerca d’aquests títols al web podrem filtrar els resultats depenent de la temàtica (Natura i animals, Família, El món que ens envolta…), les edats i les obres dedicades als adults.

Aquest últim punt és molt interessant perquè dóna una base teòrica als pares per poder afrontar l’ensenyament dels seus fills. Temes com l’arribada d’un fill, nens amb necessitats especials o hàbits i salut, poden ajudar molt en aquest sentit. A més d’aquestes seccions, al web també trobarem un apartat amb activitats programades tant per nens com per pares. Perquè un dels objectius primordials de la iniciativa és potenciar el vincle que existeix entre ells.

Últim post dedicat a Sant Jordi i als autors que signaran llibres aquest dia.

Si vols veure a l'Eduard Punset només tindràs una oportunitat!

-Risto Mejide: ‘Que la muerte te acompañe’
12h – 13h: El Corte Inglés (Plaça Catalunya)
13h – 14h: Casa del Llibre (Passeig de Gràcia)
17h – 18h: Fnac L’illa (Av. Diagonal)
18h – 19h: El Corte Inglés (Av. Diagonal)

-Eduardo Mendoza: ‘El enredo de la bolsa y la vida’
11h – 12h: Casa del Llibre (Rambla de Catalunya)
12h – 13h: Catalònia (Passeig de Gràcia / Ronda Sant Pere)
13h – 14h: El Corte Inglés (Plaça Catalunya)
17h – 18h: La Central (Rambla Catalunya / Mallorca)
18h – 19h: Abacus (Rambla Catalunya / Còrsega)
19h – 20h: Laie (Passeig de Gràcia / Casp)

-Ana Milán: ‘Sexo en Milán’
11h – 12h: Fnac Triangle (Plaça Catalunya)
12h – 13h: El Corte Inglés (Portal de l’Àngel)
16h – 17h: Casa del Llibre (Passeig de Gràcia)
17h – 18h: Fnac Arenas (Plaça Espanya)
19h – 20h: Fnac L’illa (Av. Diagonal)

-Arcadi Oliveres: ‘Diguem prou!’
11h – 12h: El Corte Inglés (Plaça Catalunya)
12h – 13h: Catalònia (Passeig de Gràcia / Ronda Sant Pere)
13h – 14h: Casa del Llibre (Passeig de Gràcia)
16h – 17h: Casa del Llibre (Rambla de Catalunya)
17h – 18h: Fnac Triangle (Plaça Catalunya)

-Carles Porta: ‘Fago’
11 a 12 ABACUS (Parada Rambla Catalunya/Còrsega)
12 a 13 LA CASA DEL LLIBRE (Parada Rambla Catalunya, 37)
13 a 14 LA CENTRAL (Parada Rambla Catalunya/Mallorca)

-Jordi Pujol: ‘Memòries – Sembrar, treballar, collir’
11:30h – 13h: Palau Robert (Passeig de Gràcia)
16:30h – 17:30h: Abacus (Plaça Catalunya)
18h – 19h: Llibreria Proa (Rambla Catalunya / Rosselló)

-Eduard Punset: ‘Viatge a l’optimisme’
11h – 14h: El Corte Inglés (Av. Diagonal)

-Pilar Rahola: ‘Carta al meu fill adoptat’
11h – 12h: Fnac Triangle (Plaça Catalunya)
12h – 13h: Fnac L’illa (Av. Diagonal)
13h – 14h: El Corte Inglés (Av. Diagonal)
17h – 18h: Casa del Llibre (Passeig de Gràcia)
18h – 19h: Palau Robert (Passeig de Gràcia)
19h – 20h: Abacus (Rambla de Catalunya)

-Rosa Regàs: ‘La desgràcia de ser dona’
12h – 13h: Fnac Triangle (Plaça Catalunya)
13h – 14h: Casa del Llibre (Rambla de Catalunya)
16h – 17h: La Central (Rambla Catalunya / Mallorca)
17h – 18h: Fnac L’illa (Av. Diagonal)
19h – 20h: El Corte Inglés (Av. Diagonal)

-Carme Riera: ‘Natura quasi morta’ i ‘Cançons de bressol’
17h – 18h: Abacus (Rambla Catalunya / Còrsega)
18h – 19h: La Central (Rambla Catalunya / Mallorca)
19h – 20h: Alibri (Rambla de Catalunya / Diputació)

-Berto Romero: ‘Padre, el último mono’
12h – 13h: Fnac Triangle (Plaça Catalunya)
13h – 14h: Casa del Llibre (Rambla de Catalunya)

-Xavier Sardà: ‘Merda d’infància’
11h – 12h: Casa del Llibre (Passeig de Gràcia)
12h – 13h: Catalònia (Passeig de Gràcia / Ronda Sant Pere)
13h – 14h: El Corte Inglés (Plaça Catalunya)
17h – 18h: Fnac Triangle (Plaça Catalunya)
18h – 19h: El Corte Inglés (Portal de l’Àngel)
19h – 20h: Llibreria Proa (Rambla Catalunya / Rosselló)

-Maruja Torres: ‘Sin entrañas’ i ‘Facil de matar’
11h – 12h: El Corte Inglés (Pl. Francesc Macià)
12h – 13h: Fnac L’illa (Av. Diagonal)
13h – 14h: El Corte Inglés (Av. Diagonal)
17h – 18h: Abacus (Rambla Catalunya / Còrsega)
18h – 19h: Laie (Passeig de Gràcia / Casp)
19h – 20h: La Central (Rambla Catalunya / Mallorca)
20h – 21h: Casa del Llibre (Passeig de Gràcia)

Ja saps a quin aniràs?

Imatge | PressCambraBcn

La segona tanda d’escriptors:

Una signatura que quedarà entre l'escriptor i tu

-Xavier Bosch: ‘Homes d’honor’
11h – 12h: Laie (Passeig de Gràcia / Casp)
12h – 13h: La Central (Rambla Catalunya / Mallorca)
13h – 14h: Llibreria Proa (Rambla Catalunya / Rosselló)
17h – 18h: Catalònia (Passeig de Gràcia / Ronda Sant Pere)
18h – 19h: Abacus (Plaça Catalunya)
19h – 20h: Fnac Triangle (Plaça Catalunya)
20h – 21h: Casa del Llibre (Rambla de Catalunya)

-Màrius Carol: ‘Un té en el Savoy’
17h – 18h: Casa del Llibre (Rambla Catalunya)

-Inma Chacón: ‘Tiempo de Arena’
12h – 13h: Fnac L’illa (Av. Diagonal)
13h – 14h: El Corte Inglés (Pl. Francesc Macià)
17h – 18h: Casa del Llibre (Passeig de Gràcia)
18h – 19h: Fnac Arenas (Plaça Espanya)
20h – 21h: Casa del Llibre (Rambla de Catalunya)

-Josep Cuní i Pilar Rahola: ‘En directe’
12h – 13h: Fnac L’illa (Av. Diagonal)
13h – 14h: El Corte Inglés (Av. Diagonal)

-Josep Maria Espinàs: ‘Entre els lectors i jo’
11h – 12h: Abacus (Rambla Catalunya / Còrsega)
12h – 13h: Catalònia (Passeig de Gràcia / Ronda Sant Pere)
13h – 14h: La Central (Rambla Catalunya / Mallorca)
17h – 18h: Llibreria Proa (Rambla Catalunya / Rosselló)
18h – 19h: Parada Òmnium (Rambla Catalunya, 22)
19h – 20h: El Corte Inglés (Plaça Catalunya)

-Albert Espinosa: ‘Si tu em dius vine ho deixo tot…però digue’m vine’
13h – 14h: El Corte Inglés (Portal de l’Àngel)
19h – 20h: Fnac Triangle (Plaça Catalunya)

-Lucía Etxebarría: ‘El contenido del silencio’
11h – 12h: Fnac Triangle (Plaça Catalunya)
12h – 13h: Laie (Passeig de Gràcia / La Pedrera)
13h – 14h: El Corte Inglés (Plaça Catalunya)
17h – 18h: El Corte Inglés (Av. Diagonal)
18h – 19h: Fnac L’illa (Av. Diagonal)
19h – 20h: Casa del Llibre (Passeig de Gràcia)
20h – 21h: Casa del Llibre (Rambla de Catalunya)

-Almudena Grandes: ‘El lector de Julio Verne’
11h – 12h: El Corte Inglés (Plaça Catalunya)
12h – 13h: Fnac Triangle (Plaça Catalunya)
13h – 14h: Laie (Passeig de Gràcia / Casp)
17h – 18h: Abacus (Rambla Catalunya / Còrsega)
18h – 19h: La Central (Rambla Catalunya / Mallorca)
19h – 20h: Casa del Llibre (Rambla Catalunya)

-Boris Izaguirre: ‘Dos monstruos juntos’
11h – 12h: El Corte Inglés (Av. Diagonal)
12h – 13h: Fnac L’illa (Av. Diagonal)
13h – 14h: Fnac Arenas (Plaça Espanya)

-Jandro i Acevedo: ‘Guía para calvos y no tan calvos’
11h – 12h: El Corte Inglés (Pl. Francesc Macià)
13h – 14h: El Corte Inglés (Portal de l’Àngel)
17h – 18h: Alibri (Rambla de Catalunya)
18h – 19h: Fnac Arenas (Plaça Espanya)
19h – 20h: Fnac L’illa (Av. Diagonal)

-Gemma Lienas: ‘El diari taronja de la Carlota’ i ‘La tribu de Camelot’
13h – 14h: Casa del Llibre (Rambla de Catalunya)
17h – 18h: Fnac Triangle (Plaça Catalunya)
18h – 19h: El Corte Inglés (Plaça Catalunya)
19h – 20h: Abacus (Plaça Catalunya)

Si ens hem deixat algun escriptors i saps quan i on signarà llibres, diga’ns-ho!

Si vols que el Ferran Adrià firmi el teu llibre, ja saps on has d'anar...

El mes d’abril és segurament el mes més important en matèria de llibres a Catalunya. És el mes de Sant Jordi i per tant, que no us sorprengui si any rere any dediquem tots els posts d’aquest mes a aquesta festa grossa. El 23 d’Abril escriptors de tots els racons d’Espanya acudiran a Barcelona per tal de signar llibres als seus seguidors, una oportunitat única si admires a un personatge en particular i el vols conèixer en persona.

Per tal de mantenir-vos informats dels principals protagonistes que passaran per la ciutat comtal avui, demà i passat demà publicarem el llistat amb l’horari i el lloc en el que estaran aquests rostres coneguts. Si bé es veritat que no els podrem posar tots, doncs és un llistat tan gran que hauríem de publicar fins el mes que ve. L’organitzem per ordre alfabètic.

Llistat d’escriptors Sant Jordi 2012
-Ferran Adrià: ‘El menjar de la família’
11h – 12h: El Corte Inglés (Portal de l’Àngel)
12h – 13h: Fnac Triangle (Plaça Catalunya)
13h – 14h: La Central (Rambla Catalunya / Mallorca)
16h – 17h: Palau Robert (Passeig de Gràcia)
17h – 18h: Abacus (Rambla Catalunya / Còrsega)
18h – 19h: Casa del Llibre (Passeig de Gràcia)
19h – 20h: Fnac L’illa (Av. Diagonal)

-Francesc-Marc Álvaro: ‘Entre la mentida i l’oblit: El laberint de la memòria col•lectiva’
12h – 13h: Fnac L’illa (Av. Diagonal)
13h – 14h: Fnac Arenas (Plaça Espanya)
17h – 18h: Casa del Llibre (Rambla de Catalunya)
18h – 19h: Alibri (Rambla de Catalunya)
19h – 20h: Laie (Passeig de Gràcia / La Pedrera)

-Víctor Amela: ‘Tots els meus secrets o gairebé’
11h – 12h: Casa del Llibre (Rambla de Catalunya)
12h – 13h: Alibri (Rambla de Catalunya / Diputació)
13h – 14h: Catalònia (Passeig de Gràcia)
17h – 18h: Fnac Triangle (Plaça Catalunya)
18h – 19h: Abacus (Rambla Catalunya)
19h – 20h: El Corte Inglés (Portal de l’Àngel)
20h – 21h: Llibreria Proa (Rambla Catalunya / Rosselló)

-Santi Balmes i Lyona: ‘Jo mataré monstres per tu’
11h – 12h: La Central (Rambla Catalunya / Mallorca)
12h – 13h: Taifa Llibres (Verdi, 12)
13h – 14h: Fnac Arenas (Plaça Espanya)
16h – 17h: Fnac L’illa (Av. Diagonal)
17h – 18h: Fnac Triangle (Plaça Catalunya)
18h – 19h: Laie (Passeig de Gràcia / La Pedrera)
19h – 20h: Fnac Diagonal Mar (Centre Comercial Diagonal Mar)
20h – 21h: Fnac La Maqunista (C. Comercial La Maquinista)

-Iolanda Batallé: ‘El límit exacte dels nostres cossos’
11h – 12h: La Central (Rambla Catalunya / Mallorca)
12h – 13h: Abacus (Rambla Catalunya / Còrsega)
16h – 17h: Escuela IPSI (Provença, 107)
18h – 19h: A peu de pàgina (C. Major de Sarrià, 50)

-Laura Borràs: ‘Dos amants com nosaltres’
16h – 17h: Casa del Llibre (Rambla de Catalunya)
17h – 18h: Llibreria Proa (Rambla Catalunya / Rosselló)
18h – 19h: Fnac Triangle (Plaça Catalunya)
19h – 20h: Fnac L’illa (Av. Diagonal)

Demà més, però no millor.

S’apropa Sant Jordi i amb ell la festa dedicada als llibres més important, però no l’única! I per mostra el festival de literatura que es porta a terme aquest cap de setmana a Barcelona i que reuneix als més petits per despertar en ells el gust per la lectura.

Un primer apropament al món de la literatura

‘Món llibre’ està adreçat a nens i nenes d’entre 0 i 12 anys, es tracta d’un festival pioner a Europa que enguany compta amb els llibres i les activitats de més de 40 editorials de literatura infantil i juvenil, a més de amb la col•laboració de les biblioteques de la ciutat comtal, més de 10 revistes i institucions com la Casa Amèrica, el CCCB o el MACBA. Uns organitzadors de luxe per uns convidats de luxe.

A més de tots els llibres als que els nens i els seus pares tindran accés per aquest any s’han preparat activitats amb titelles, doncs l’eix temàtic del les mateixes serà l’animació de l’objecte. L’entrada és lliure tot i que per moltes activitats l’aforament és limitat. L’edat recomanada per gaudir al màxim del festival és de 0 a 12 anys, tot i que són els que pertanyen a la franja central d’aquestes edats els que més es divertiran. Pels més petits i més grans, hi ha per exemple un espai de nadons anomenada ‘Nascut per llegir’ o un espai exclusiu per als majors de 9 anys.

Pel que fa a la programació específica de ‘Món Llibre’, es tan extensa que el millor que podeu fer es acudir al seu web i informar-vos. Allà trobareu una programació desglossada en dies i activitats pel que us serà molt fàcil decidir què és el que voleu fer. Tot i així, i a mode d’avanç, us direm que avui de 16:30 a 18:30 hi ha una trobada amb l’autor Benjamin Lacombe a la Plaça Joan Coromines. Allà mateix però a les 17:15 es portarà a terme el taller ‘Fora Malsons’ amb l’Elisenda Roca i la Cristina Losantos. Pel que fa a demà diumenge, no us podeu perdre l’activitat ‘Somiatruites’ amb Albert Pla a les 17:30 a l’Auditori del CCCB. Entra al web i elegeix l’activitat que més t’agradi! En tens un munt per escollir!

Es tracta de l’avantsala al Dia de Sant Jordi, una celebració que permet calcular l’èxit i aforament de la festa grossa del llibre a tot Catalunya. No deixeu passar l’oportunitat i participeu a les activitats amb els vostres fills!

Fa 5 anys un assassinat va trastocar la vida de tots els habitants d’un petit poble d’Osca. Als mitjans de comunicació es va parlar de la notícia durant molt temps, enviats especials, connexions en directe, reportatges en profunditat… però només un d’ells, un enviat d’El Mundo, va viure durant quatre dies dies a la casa de l’assassí, només un home va tenir accés a la informació de primera mà. Va ser Cales Porta i per tal d’explicar a tots la seva història, la història del crim des d’un altre punt de vista ha publicat ‘Fago’.

Portada del llibre en català

Arran de cobrir la noticia pel seu diari Porta es va relacionar amb les germanes de Santiago Mainar, la persona que més tard seria condemnada per l’assassinat de l’alcalde Miguel Grima. Des de llavors i durant els 5 anys que Mainar porta a la presó l’ha entrevistat més de 60 cops, el número es multiplica en el cas de les germanes i arriba a les 200. Sigui com sigui, Porta vol deixar clar que aquest llibre no pretén reobrir el cas ni la polèmica, sinó explicar els fets des de l’experiència personal de la germana de l’acusat, la Marina Mainar, protagonista del llibre. Què passa quan et diuen que el teu germà és un assassí?

El mateix autor descriu el llibre com una “crònica subjectiva” que neix de “l’embrió de dubte” sobre la culpabilitat de Mainar, que primer es va inculpar i després es va desdir. A més de plasmar aquestes inquietuds Porta ha volgut mostrar com una persona pot ser “trepitjada pel sistema”, tant el de la justícia com els dels mitjans de comunicació. Precisament per aquests últims no té paraules amables i els retreu: “el succés s’ha convertit en un espectacle”, “hem de ser conscients de l’efecte multiplicador”. I opina: “Vam destrossar una vida”. De la mateixa forma, creu que per poder cobrir bé la notícia s’hi ha d’estar a sobre i no a una hora, referint-se als periodistes que durant aquells dies es van allotjar a Jaca.

Aquest llibre ja estava a les llibreries en versió original, és a dir, en català, però de d’aquest mes també es podrà trobar la traducció en castellà. Es tracta del tercer llibre del periodista i el que li ha fet guanyar el ‘Premio Huertas Claveria’ de periodisme. Els anteriors eren ‘El club dels perfects’ i ‘Tor, tretze cases i tres monts’, tots de la mateixa temàtica.

Aviat serà Sant Jordi i per això, aquesta setmana comença la sisena edició del Concurs de Relats Curts Online de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), que durarà del 26 de març fins el 26 d’abril. Mitjançant aquest concurs, TMB promou la cultura de llegir i escriure a través una acció participativa. Es poden presentar relats d’una pàgina, uns 3.500 caràcters aproximadament, en català o castellà, que expliquin una història real o imaginada en autobús o al metro de Barcelona.

Un exemple de com ha de ser un foto-relat

Hi ha diferents categories que has de tenir en compte: lliure, Sant Jordi, foto-relat i relat dadaista. Però el més important són els premis. El guanyador de la categoria de lliure rebrà un iPad i 10 codis de llibres electrònics. Per la resta de categories, el guanyador obtindrà un e-reader Kindle amb 10 codis de llibres electrònics. També rebran aquest premi els creadors dels relats més llegits a la web. I tots els que quedin en segona posició, guanyaran un lot de llibres en paper. Per tant, intenta-ho i participa-hi, que no hi perds res.

Per participar a la categoria lliure, cal presentar un relat sobre alguna experiència teva, real o imaginària, viscuda al transport metropolità. Però en aquesta sisena edició, la novetat és la categoria Sant Jordi. Aprofitant la proximitat amb la diada, consisteix en fer una versió de la llegenda, sempre que tingui relació amb el bus o el metro.

També està la categoria foto-relat, que consisteix en realitzar una fotografia amb un missatge. En aquest cas, es valorarà que s’hagi sigut el màxim de creatiu i original possible, però també que hi hagi una relació i coherència amb el context que l’envolta. El missatge, això sí, ha d’incloure un mínim de 3 paraules i un màxim de 20. Finalment, la darrera categoria és el relat dadaista, que consisteix en utilitzar un mínim de 5 paraules, de les 10 en total, a la sopa de lletres que trobaràs a la pàgina web del concurs. Es premiarà, sobretot, la originalitat. Aquesta categoria, per tant, no només consisteix en escriure la història, sinó que també cal seguir el joc per poder fer-la.

La pàgina web és un espai d’interacció entre els usuaris, ja que es penjaran ràpidament tots els relats que es vagin presentant per tal de poder-los llegir i enviar via Facebook o Twitter si és necessari. La idea és crear un lloc on compartir els relats i les experiències.

Per acabar, has de saber que el jurat està presidit per l’escriptora Care Santos, que aquest mes publica la seva nova novel•la, ‘Habitaciones cerradas’. A la web del concurs, es pot descarregar un capítol del seu llibre setmanalment, i ella serà qui decidirà quins són els relats finalistes. I com a novetat, als Punts TMB d’informació i atenció al ciutadà es podrà obtenir un exemplar gratuït d’un llibre format per alguns dels relats presentats a l’edició del 2011. En total s’hi van presentar 3.012 i esperem que aquest any encara se’n presentin més.

D’aquí pocs mesos, concretament el 31 de maig, 1 i 2 de juny, es celebra el 6è congrés ‘Educació i Entorn’ a la Seu d’Urgell. Aquest congrés centra enguany el seu contingut en la lectura i en establir la competència lectora en l’eix vertebrador de l’aprenentatge. D’aquesta forma, el congrés tindrà com a objectiu principal la reflexió al voltant de la lectura entesa com una estratègia per a la millora de la competència educativa, doncs es tracta de la base per l’adquisició d’altres coneixements.

Cartell del congrés

Per tal d’aconseguir una millora en aquest àmbit s’ha de potenciar una col•laboració entre els centres educatius, les famílies i les entitats que intervenen en el procés educatiu i és que només si hi ha una suma d’esforços s’aconseguirà influir de forma positiva en el foment de la lectura i en la millora de la mateixa entre els més joves. Aconseguir aquesta col•laboració significa coordinar esforços, buscar la implicació del professorat, obrir els àmbits d’actuació més enllà de l’escola (fins i tot més enllà de la família) i fer que tots remin en una mateixa direcció. Aquesta acció conjunta no es fàcil d’aconseguir i només a partir d’iniciatives com les que avui presentem es poden anar donant passes (encara que siguin petites) per potenciar-la.

Al programa del congrés trobem conferències de diferents escriptors com la de Maria Barbal el 31 de Maig; diàlegs entre ponents sobre diferents temàtiques com poden ser ‘Lectura i escola’, ‘Lectura i família’ o ‘Lectura i entorn’; taules rodones; activitats culturals i presentació d’experiències per part de diferents professionals tant del sector educatiu com literari. D’aquesta forma es pretén aconseguir el millor ambient per poder reflexionar sobre el paper de la lectura dins la societat i l’escola (sens dubte molt important) i poder extreure idees i iniciatives que ajudin a millorar una competència lectora no sempre ben explotada.

El termini d’inscripció al congrés ‘Educació i Entorn’, que té com eslògan ‘Llegint, Creixem!’ va començar el passat 22 de març i romandrà obert fins el 10 de maig. L’aforament es limitat, pel que el nombre màxim d’assistents és de 300 persones; a aquests el Departament d’Ensenyament els expedirà una certificació de 30 hores de formació. El preu d’inscripció és de 60 euros. Així que si ja tens clar que vols assistir-hi, no esperis al darrer dia per aconseguir la teva entrada! Entra ara al seu web i fes-te amb la teva!

Avui es celebra el Dia Mundial de la Poesia una festa proclamada per la UNESCO per fomentar els recitals poètics, promoure la seva ensenyança i reconsiderar-la una manifestació artística vigent avui dia. Va ser a la trigèsima reunió de l’organització quan es va proclamar aquesta data, una data que també ens recorda la importància dels centenars de petits editors d’aquest gènere literari, que amb el seu treball permeten que les obres poètiques arribis a nosaltres.

Imatge d'un dels poemes més coneguts de Bécqer

Segons explica la mateixa UNESCO, amb la proclamació d’aquest dia es busca “sostenir la diversitat dels idiomes a través de la expressió poètica i donar als que estan amenaçats la possibilitat d’expressar-se a les seves comunitats respectives”. Veiem doncs com es tracta d’un gènere molt personal, un gènere que treballa (segurament més que els altres) amb les emocions dels escriptors i dels lectors i que serveix de via d’escap per moltes persones. Vet aquí la importància de protegir-la.

Aquest dia coincideix amb l’equinocci de primavera, que tot i que aquest any ha vingut carregat d’aigua, porta amb el sorgir de les flors i perquè no, de la paraula poètica. El Dia Mundial de la Poesia es celebra arreu del món i ciutats com París, Bogotà o Berlín veuen per un dia un gènere menys popular que els seus germans. A Europa es diu Primavera dels Poetes, a Colòmbia Común Presencia de los Poetas, però nomenclatures a part, a totes parts té el mateix objectiu, aconseguir que la poesia travessi fronteres i tombi murs. Nosaltres, per tal de prestigiar aquest gènere de la mateixa forma que ho fem amb els altres, avui us deixem un fragment de la poesia de Joan Maragall ‘L’Oda infinita’. Gaudiu-la!

L’Oda infinita (Joan Maragall)
Tinc una oda començada
que no puc acabar mai:
dia i nit me l’ha dictada
tot quant canta en la ventada,
tot quant brilla per l’espai.

Va entonar-la ma infantesa
entre ensomnis d’amor pur;
decaiguda i mig malmesa,
joventut me l’ha represa
amb compàs molt més segur.

De seguida amb veu més forta
m’han sigut dictats nous cants;
pro cada any que el temps s’emporta
veig una altra esparsa morta
i perduts els consonants.

Ja no sé com començava
ni sé com acabarà,
perquè tinc la pensa esclava
d’una força que s’esbrava
dictant-me-la sens parar.

I aixís sempre a la ventura,
sens saber si lliga o no,
va enllaçant la mà insegura
crits de goig, planys d’amargura,
himnes d’alta adoració.

Imatge | mechi

Avui toca una cullerada d’història. Els textos sobre la guerra civil solen posicionar-se en un o altre bàndol o almenys explicar la història des del punt de vista d’un dels dos costats. Rojos o feixistes, feixistes o rojos; els textos ens detallen com va ser la guerra per uns i altres, presentant a un republicà o a un franquista com a protagonista. Però mites i històries romàntiques de banda, la protagonista de la guerra civil espanyola era femenina i no tenia bàndol, era la fam.

Portada del llibre

A Espanya en general, però a Catalunya en concret es va passar molta gana i aquest és precisament el fil conductor de la crònica que Joan de Déu i Domènech fa del panorama alimentari d’aquella època a ‘La batalla de l’ou’. Per entendre aquest títol ens hem de situar en el context i conèixer les mesures que la Generalitat de Catalunya hagué de prendre.

Va ser una època de vaques flaques exagerada, radical. La població es va aprimar una mitja de 18 quilograms per persona, tot i que com en totes les guerres hi va haver afortunats que no van notar l’escassetat i d’altres que moriren de gana i malnutrició. Anar al mercat era anar a comprar guixes i blat de moro, no hi havia res més, ni arròs ni pasta ni sopa. Però és que també arribà el dia en que aquests productes s’acabaren i s’hagué de recórrer a les garrofes, les herbes conilleres i tot allò que en altres temps era menjar pels animals.

Per tal de resoldre aquesta crisi la Generalitat de Catalunya proposà a tots els catals que criessin gallines a casa. El nom d’aquesta campanya va ser ‘La batalla de l’ou’, un nom que ara Joan de Déu Domènech rescata per presentar el seu escrit sobre els menjadors populars, la manca de pa i els intercanvis. El lector farà aquest recorregut a través de testimonis escrits i orals que no fan més que atorgar valor i importància a l’obra de Domènech, uns testimonis que relaten el primera persona la lluita per la supervivència que es va viure en aquells temps.

El llibre en català es pot trobar a qualsevol llibreria per uns 17 euros, un preu molt raonable si es té en compte el valor dels documents que en ell es recullen. Sens dubte una obra que cal llegir i rellegir per conèixer la història que el nostre país va viure en un passat no tan llunyà.

Suposo que per culpa de l’estrès, el treball, la rutina diària i les desenes de preocupacions que assolen els caps dels pares dia rere dia és cada cop més difícil trobar nens als que els hi llegeixin contes, abans d’anar a dormir o a qualsevol moment del dia. La veritat és que és una llàstima que es perdi aquesta pràctica tan sana per nens i pares. A més dels beneficis a nivell intel•lectual que els contes suposen pels nens i que ara comentarem, hi ha un punt molt important a l’activitat que un pare o una mare llegeixi un conte al seu fill: el reforçament del lligam familiar. I és que després de tot el dia separats, un a la guarderia o escola i l’altra a la feina, parar-se un moment i dedicar-se uns minuts és importantíssim, suma un punt més al grau de felicitat.

T'animes a llegir al teu fill 'Els contes del Tom i la Laia'?

A banda de la relació pare/mare-fill, llegir contes als nens petits els estimula d’una forma impressionant. Escoltar contes fa que els nens es tornin més reflexius, que parin la seva activitat frenètica diària i pensin, encara que sigui de forma inconscient, en el missatge que totes les històries porten. A més, ajuda al desenvolupament intel•lectual del nen ja que a través d’una història, com si fos un exemple, podem arribar a explicar coses als nostres fills que mai no podríem explicar de forma estricta; i és que els contes simplifiquen la realitat. Una altra aportació important de contar contes als nostres fills de forma repetida és l’estimulació de la seva memòria, així com de la seva comprensió. Potser la primera vegada que contis un conte nou al nen no entendrà algun punt, i te’l demanarà, pot ser la segona també, però amb el temps aquesta idea que li has aclarit quedarà marcada.

L’ampliació del vocabulari és una destresa que millora amb la lectura i en un primer moment, quan el nen encara no sap llegir, que els pares li llegeixin contes ajuda a que el nen aprengui moltes més paraules en poc temps. Amb els anys, serà molt més fàcil que s’agafi un bon hàbit de lectura si de petit els teus pares t’han llegit contes, doncs arribarà un moment en el que el teu fill et traurà el llibre de les mans i serà ell qui el llegeixi per tu.

Aconseguir contes per llegir als teus fills no és gens complicat ja que totes les llibreries tenen una secció infantil a la que podràs aconseguir bon material. Tot i així, Internet s’ha convertit en un bon mitjà per aconseguir contes de qualitat, alguns fins i tot plantegen activitats pels nens després de la lectura. Aquí en tens uns exemples: La Laura i en Joan, Els contes del Tom i la Laia, Contes bojos i Un mar de contes.

Gaudeix de la lectura!

Trobar feina o mantenir la que tenim requereix, en molts casos, una formació continuada. Tant si tenim una titulació acadèmica com si ens avala la nostra experiència, és molt probable que en determinades situacions ens trobem amb la necessitat d’ampliar els nostres coneixements o bé accedir a uns continguts específics que ens ajudin en les nostres tasques o la nostra preparació.

Ja et pots matricular als seminaris de la UOC

Una manera molt dinàmica, ràpida i profitosa d’assolir aquests coneixements i destreses és mitjançant els seminaris. La Universitat Oberta de Catalunya, mitjançant els seminaris d’hivern de la UOC, organitza aquesta oferta formativa per tal que puguem adquirir aquestes noves capacitats, tant personals com professionals. Aquests seminaris o cursos breus són de tipus virtual i, per tant, no cal assistir a cap centre. Els primers cursos van començar l’1 de febrer però encara ets a temps de matricular-te a tots aquells que comencen l’1 de març de 2012.Tot el seminari es pot seguir des de les aules del Campus Virtual de la mateixa UOC, on els alumnes poden trobar molts recursos per seguir-los (material bibliogràfic, enllaços i guies per a l’aprenentatge). A més, tenim a la nostra disposició fòrums de debat on parlar de les temàtiques tractades i compartir experiències amb altres alumnes i els professors.

Per accedir a aquests seminaris no és necessària cap titulació acadèmica, però hem de tenir present el seu contingut per estar segurs de que els podrem seguir. Tampoc és necessari fer cap prova prèvia, però sí que és recomanable revisar els continguts per tal de trobar el seminari que més s’ajusti a les nostres necessitats i els nostres interessos.

L’avaluació d’aquests seminaris és continuada, és a dir, es valorarà la tasca dels estudiants al llarg del seminari amb una sèrie d’activitats dissenyades per adquirir aquestes competències determinades i els coneixements relacionats. Amb aquestes activitats, els docents poden valorar la tasca de l’estudiant, enviar-li el seu feedbak sobre com està evolucionant i assessorar-lo sobre els punts que ha de reforçar o millorar. En aquest tipus de procés formatiu, el més important és la mateixa activitat d’aprenentatge de l’estudiant. No hi ha cap prova ni examen final de tipus presencial en aquests seminaris, tota l’avaluació es fa a partir d’aquestes activitats i, per tant, són imprescindibles per superar els cursos.

Un cop finalitzats els seminaris, obtenim per part de la UOC un certificat d’aprofitament on consta el títol del seminari i la seva durada. Alguns dels seminaris destacats estan relacionats amb les TIC i la seva relació amb les empreses, com ara el seminari “Reputació 2.0” o “Introducció a l’analítica web”. Altres àmbits en els que hi trobem cursos d’aquest tipus són la comunicació, empresa, turisme, psicologia, salut, o educació.

Tots aquests seminaris tenen un denominador comú: són cursos breus, d’entre 3 i 4 setmanes. La seva càrrega lectiva, de 25 hores, fa que siguin equivalents a un crèdit ECTS. A la mateixa web dels seminaris d’Hivern de la UOC teniu una completa fitxa de cadascun dels cursos, amb la seva durada i la data de realització.

La metodologia que es fa servir en aquest seminaris és la pròpia de la Universitat Oberta de Catalunya, fonamentada en el desenvolupament de competències professionals i personals en el marc d’un entorn virtual d’aprenentatge. La virtualització del procés educatiu permet l’accés a la formació mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació, amb una gran flexibilitat d’horari i amb independència de les qüestions de mobilitat.

A més, com que l’entorn virtual afavoreix el treball col·laboratiu, la nostra experiència es veu enriquida amb el coneixements dels altres, establint una comunicació molt directa amb altres estudiants amb els mateixos interessos i professionals que busquen millorar la seva formació però que, al mateix temps, aporten coneixements pràctics.

La matrícula per aquests seminaris ja està oberta i es pot fer online o bé per telèfon. Si tens dubtes, la mateixa UOC ha habilitat un espai de preguntes freqüents on s’explica què cal saber abans de fer la matrícula, qui pot accedir a aquests seminaris i en quines condicions, quant de temps s’ha de dedicar al curs, etc. En quant als preus, els seminaris d’1 crèdit ECTS oscil·len entre els 160 i 180 euros. Sobre aquest import es poden aplicar alguns descomptes segons la nostra situació. Els estudiants matriculats en altres cursos de la UOC que pertanyen a la seva comunitat tenen un 7% de descompte i si encadenem més d’un curs, al segon i als següents tindrem una reducció del 5% en el seu preu.

Òmnium Cultural convoca el VI Premi Sambori Òmnium, el premi escolar de narrativa en català destinat a promoure l’ús literari de la llengua catalana a les escoles i instituts. Enguany s’espera que participin al certamen més de 20.000 joves, tot i que només 18 aconseguiran lluitar amb el guardó Sambori Omnium Catalunya.

Portal web del concurs

Les bases del concurs són les següents:
1.Es convoca un premi de narrativa obert a tots els escolars del Principat, la Franja i Catalunya del Nord.
2.Les narracions hauran de ser individuals, originals i escrites en català.
3.La temàtica de la narració serà lliure.
4.S’atorgaran premis a les categories següents:
•Cicle Inicial de Primària (1r i 2n)
•Cicle Mitjà de Primària (3r i 4t)
•Cicle Superior de Primària (5è i 6è)
•Primer cicle de secundària (1r i 2n d’ESO)
•Segon cicle de secundària (3r i 4t d’ESO)
•Batxillerat i cicles formatius

5.El professorat del centre seleccionarà, com a màxim, tres treballs de cada categoria.
6.L’extensió màxima dels escrits haurà de ser de:
•2 pàgines per a la categoria de primària.
•2 pàgines per a la categoria de secundària.
•4 pàgines per a batxillerat i cicles formatius.
7.Els treballs no aniran signats i hauran d’anar acompanyats del full de participació degudament emplenat (adjunt en aquestes bases).
8.El format: Els treballs es presentaran en format informàtic lletra Arial cos 14 i a doble espai. Només el Primer cicle de primària podrà entregar les narracions manuscrites. Els treballs s’enviaran per correu postal en format paper (3 còpies) a la seu d’Òmnium més propera al vostre centre. En trobareu les adreces a la contraportada d’aquest tríptic.

La data límit per lliurar els treballs escollits és el 3 de febrer i serà a partir d’aquesta data quan començaran les deliberacions per aconseguir el primer guardó del concurs: el Sambori Òmnium Demarcació. En aquesta fase s’escolliran tres treballs per demarcació i es faran públics els noms dels guanyadors en un acte festiu organitzat per Òmnium. El mes d’abril els guardonats arribaran a la segona fase per aconseguir el premi Sambori Òmnium Catalunya; aquest guardó s’entregarà a Barcelona a finals de maig.

Cal recordar que el Sambori va néixer el 1998 de la mà de l’Associació d’Editors del País Valencià, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, l’Associació de Bibliotecaris Valencians, l’Associació de Gestors Culturals del País Valencià, l’Associació Professional d’Il•lustradors de València, el Gremi de Llibrers de València i Escola Valenciana–Federació d’Associacions per la Llengua.

Fa quasi nou anys Catalunya va perdre a un dels poetes i escriptors catalans més importants de tots els temps, Miquel Martí i Pol. Nascut el 19 de març de 1929 a Roda de Ter (Osona), era d’origen obrer i als 19 anys ja començà a escriure en català. Tot i així, el seu camí literari va començar uns anys abans, quan Martí i Pol en tenia 16 i es va fer de la Penya Verdaguer. Una tuberculosi als 19 anys l’obliga a estar al llit una llarga temporada, un temps que l’autor aprofita per llegir i que marcarà per sempre la seva vida i és que és en aquest moment quan Martí i Pol decideix dedicar la seva vida a la literatura.

Una de les seves obres més conegudes

Pel que fa a la seva biografia, cal destacar la seva participació durant la dictadura franquista en multitud d’activitats culturals catalanistes i la col•laboració amb el PSUC. L’any 1970 marcà un abans i un després en la vida del Miquel doncs se li diagnosticà una esclerosi múltiple; tot i així, i sense fer cas a les restriccions que la malaltia li anava imposant dia rere dia, va continuar publicant poesia.

La primera obra que trobem en el seu palmarès és ‘Paraules al vent’, un llibre de poesia que va publicar el 1954 i que va comportar-li el seu primer reconeixement, el Premi Ossa Menor. Uns anys més tard, el 1977 rep el Premi Lletra d’Or per ‘El llarg viatge’ i durant tota la seva carrera ha guanyat fins a tres vegades el Premi de la Crítica de la poesia catalana, un per ‘Estimada Marta’, l’altre per ‘Suite de Parlavà’ i l’últim per ‘Un hivern plàcid’. A més d’aquests guardons també ha rebut el Fastenrath, el Salvador Espriu, el Ciutat de Barcelona, la Creu de Sant Jordi i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, entre d’altres.

Si ets alumne de batxillerat, fa poc que ho has estat o ets pare d’algun, segur que l’obra de les esmentades que més et sona i que més present tens és ‘Estimada Marta’ i és que ja fa uns anys que és lectura obligatòria per la selectivitat. Per acabar aquest post, crec que no hi ha millor forma que amb el començament del poema, un poema que encén l’ànima.

‘Estimada Marta’

‘Mira’m els ulls que cap fosca no venç.
Vinc d’un estiu amb massa pluges,
però duc foc a l’arrel de les ungles
i no tinc cap sangtraït pels racons
de la pell del record’

Si ets un amant de la novel•la negra i policíaca no et pots perdre la col•lecció ‘La cua de Palla’, la més important en aquest gènere a Catalunya que es va publicar des dels anys setanta i fins fa uns anys. De fet, l’editorial La Butxaca va recuperar alguns dels seus títols més coneguts i els va reeditar.

Coberta de l'obra del Jordi Canal i Artigas i l'Àlex Martí Escribà

El mes passat i en relació a aquesta col•lecció, els escriptors especialitzats en el gènere negre i policíac, Jordi Canal i Artigas i Àlex Martí Escribà van presentar el seu llibre ‘La Cua de Palla: retrat en groc i negre’, fent referència a les emblemàtiques cobertes que aquestes històries portaven. L’obra està publicada per l’editorial Alrevés recull les diferents etapes d’aquesta col•lecció; els autors fan un recorregut per la història del gènere en aquells anys i context i elaboren un apèndix de consulta sobre la col•lecció i les seves adaptacions al cinema. Les cobertes del llibre han estat a càrrec de Jordi Fornas, mort recentment i el pròleg de Xavier Coma.

La col•lecció de novel•la original va ser la primera del gènere policíac publicada en català i va córrer a càrrec de l’editorial Edicions 62. Va estar dirigida per Manuel de Pedrolo i aparegué regularment entre els anys 1963 i 1969; després, va ser tancada. L’any 1981 es va llançar una selecció de la col•lecció i el 1985, amb la incorporació de Xavier Coma com a director, va ser rellançada amb el nom ‘Seleccions de la Cua de Palla’ amb la que es publicaren més de 150 títols. Del 1996 al 1998 els nous títols es publicaren a l’editorial ‘El Cangur’ i el 2006 es tornà a editar amb el nom ‘La Nova Cua de Palla’. Així, veiem que des del seus inicis i tot i tenir moment d’aturada, la col•lecció ‘Cua de Palla’ ha acompanyat a tots els catalans.

Ara, són el Jordi i l’Àlex els que la tornen a portar als nostres dies. El primer és director de la biblioteca La Bòbila de l’Hospitalet, la primera biblioteca del país dedicada al gènere negre i policíac. El segon és professor de llengua i literatura catalana i co-director del ‘Congreso de Novela y Cine Negro0 de la Universitat de Salamanca.

Pel que fa a la col•lecció ‘Cua de Palla’ en general i al seu favor, cal destacar que gràcies a ella hem pogut llegir en català les obres d’autors tan importants dins el gènere com Japrisot, Simenon, Hammet, Chandler o Miller.

Font | cuadepalla.blogspot.com

Sembla ser que l’escrit per Gustau Nerin al seu últim llibre ‘Blanc bo busca negre pobre’ no ha acabat d’agradar a les ONG que treballen al continent africà i ha estat quan el llibre s’ha publicat en espanyol que els hi ha saltat totes les alarmes.

Les crítiques de les ONG's han coincidit amb l'edició en espanyol del llibre

‘El País’ ha resumit el llibre en sis punts ben diferenciats: eficàcia, objectius, models, figura del cooperant, campanyes i complicitat amb els mitjans; i ha enviat el seu treball a l’organisme internacional UNICEF i a vuit persones d’organitzacions no governamentals. Les reaccions, com és evident, no s’han fet esperar i tot i que ‘El País’ publica un reportatge a partir de les seves declaracions també permet que els seus lectors consultin les entrevistes completes, doncs la informació que es dóna es molt amplia i necessita més espai del d’un simple reportatge.

En el seu llibre, Gustau Nerín ataca la labor que moltes organitzacions, cada dia més, estan portant a terme a Àfrica, un continent en el que (i amb així sí que té raó Nerín) després de 50 anys de ajuda internacional les coses no han millorat. L’autor explica: “El continent africà és un immens cementiri plegat de projectes abandonats (…) Allà tot el món sap que les polítiques de cooperació no funcionen… Però això no arriba a occident, on la acció humanitària es presenta com la solució a tots els problemes africans”.

Davant aquestes dures acusacions, diferents punts de vista de diferents personalitats dins les ONG’s. La Montse Santolino, de la Federació Catalana d’ONGD, explica: (La cooperació) “És tan inútil i tan fracassada per el desenvolupament global com el propi capitalisme que la va originar, podem impugnar-lo per això? Ho fa Nerín?” Per Josep Giralt, de la Fundació Vicente Ferrer: “L’enfoc caritatiu assistencial al que fa referència Nerín va sorgir en els anys quaranta i cinquanta, i efectivament no funcionava, però els models han anat evolucionant i ara cohabiten amb altres basats en la justícia social i el respecte, la protecció i la promoció dels drets humans”. Sembla ser doncs, i segons Giralt, que el que Gustau Nerín critica és la cooperació de fa uns anys, no la que hi ha avui en dia.

Des de l’ONG ‘Médicos del Mundo’, Álvaro González explica que les ONG tenen un “rol residual” dins el desenvolupament d’un país; tot i així, són una “peça important de la cadena”. El mateix Nerín reconeix al seu llibre que les ONG espanyoles només controlen el 10% del pressupost destinat a tal fi ja que la majoria queda en mans del Govern i d’altres institucions internacionals.

Així, sembla que ni tot és tan blanc ni tot és tan negre i que la interpretació que en farem dependrà de la nostra capacitat per apreciar l’escala de grisos del món.

He de confessar que fins fa ben poc no havia sentit parlar ni sabia el que era el PEN Català. Arrel de sentir-lo anomenar i lloar en una conversa trivial, vaig començar a investigar aquesta plataforma i a adonar-me alhora de la importància de la seva existència. Des de la seva fundació el PEN Català ha estat una plataforma per a la projecció internacional de la literatura i dels escriptors i escriptores dels territoris de parla catalana. Aquesta projecció internacional s’ha fet a través de la seva participació activa amb els objectius del PEN Internacional, fonamentalment la defensa de la llibertat d’expressió i la lluita per a l’alliberament dels escriptors empresonats.

Al web del PEN Català hi trobaràs tota la informació addicional que vulguis

Així doncs, es fa evident que no podem entendre l’existència del PEN Català sense la del seu superior, el PEN Internacional. El PEN Internacional va ser fundat a la capital anglesa l’any 1921 per la novel•lista C.A. Dawson Scott, sota la presidència de John Galsworthy. Alguns dels seus primers membres van ser Joseph Conrad, George Bernard Shaw i H.G. Wells. Aviat es van anar creant diversos centres a Europa (el tercer dels quals va ser el PEN català) dels quals formaren part escriptors com Anatole France, Paul Valéry, Thomas Mann, Marià Manent, Bendetto Croce o Karel Capek, que van tenir un paper molt actiu en la vida i els treballs de l’organització. Entre les directrius que segueix aquesta organització, totes recollides a la seva carta fundacional, hi trobem (aquí de forma resumida):

•La literatura no coneix fronteres, i ha de mantenir-se com a element d’intercanvi entre els països per damunt dels conflictes polítics o internacionals.
•En qualsevol circumstància, i particularment en temps de guerra, els arrauxaments nacionals o polítics han de respectar les obres d’art, que són patrimoni de tota la humanitat.
•Els membres del PEN hauran d’exercir sempre tota la influència possible a favor de la comprensió i el respecte mutu entre les nacions, i es comprometen a fer tot el que sigui al seu abat per esvair els odis entre races, classes i nacions, i per defensar l’ideal d’una sola humanitat vivint en pau en un sol món.
•El PEN defensa el principi de la lliure circulació de les idees dins de cada país i entre tots els països, i els seus membres es comprometen a oposar-se a qualsevol forma de supressió de la llibertat d’expressió al país o a la comunitat a què pertanyen, així com arreu del món, onsevulga que sigui.

Veiem així, com es tracta d’una organització que treballa perquè es respectin els drets i llibertats dels escriptors a tot el món i utilitza aquesta labor per donar a conèixer, indirectament, als seus socis, que participen dels actes i esdeveniments organitzats.

Si us dic Haiku, sabeu de que us estic parlant? Alguna cosa relacionat amb el Japó segur, no? Però què? Serà un menjar? Un tipus de massatge? Un nom? Doncs no! Es tracta d’un tipus de poema, un poema breu de tres versos de cinc, set i cinc mores respectivament. Que què són les mores? Molt fàcil, les unitats lingüístiques en les que es separen les paraules en japonès, semblant a les nostres síl•labes tot i que més curtes. Aquest tipus de poesia és la més coneguda en llengua japonesa i la seva temàtica sol estar relacionada amb la natura, la vida i la mort; molt influïda per la filosofia, la estètica i la cultura zen.

El tema principal del Haiku és la natura

Els Haikus són poemes breus i intensos que no solen tenir rima. Molts poetes acompanyen els seus escrits amb una pintura, anomenada Haiga. De la mateixa forma, els propis poetes tenen una nomenclatura específica, pel que s’anomenen Haijin; entre els més importants de la història del Japó trobem a Matsuo Bashō, Yosa Buson, Kobayashi Issa, Usuda Arô i Masaoka Shiki.

Aquí us deixem alguns dels poemes de Matsuo Bashō, per ell, un Haiku és “senzillament allò que succeeix en un lloc i en un moment donat”.

bashō uete (Per la meva nova planta de banana)
mazu nikumu ogi no (La primera senyal d’una cosa que detesto)
futaba kana (un brot d’eulàlia!)
(1680)

uma wo sae (Fins i tot un cavall)
nagamuru yuki no (Els meus ulls s’aturen en això)
ashita kana (Neu al matí)
(1684)

toshi kurenu (Un any ha passat)
kasa kite waraji (Una ombra de viatger al meu cap)
hakinagara (Sandàlies de palla als meus peus)
(1685)

furu ike ya (Un vell estany)
kawazu tobikomu (Una granota hi salta:)
mizu no oto (el so de l’aigua)
(1686)

iza saraba (Ara, sortim)
yukimi ni korobu (per gaudir de la neu … fins que)
tokoromade (relliscada i caiguda!)
(1688)

araumi ya (Mar agitat)
Sado ni yokotau (S’estén fins a Sado)
amanogawa (La Via Làctia)
(1689)

tabi ni yande (Caure malalt durant el viatge)
yume wa kareno wo (El meu somni vaga errant)
kake meguru (sobre un camp de gespa seca)
(1694)

hamaguri no (Com la cloïssa)
futami ni wakare (en dues valves, em parteixo)
yuku aki zo (de tu amb la tardor)
(1689)

Com veiem, es tracta de poemes molt curts però tremendament concisos i plens de significat. Anima’t i crea els teus propis Haikus! No oblidis compartir-los amb nosaltres!

Imatge | Cecilia