Lleixes

Nit de Reis - William Shakespeare

2012-01-24T23:55:00.001+01:00

Shakespeare, William. Nit de Reis.

Barcelona: Vicens Vives, 2006

Twelfth Nigh
Traducció de Salvador Oliva

>> Com comença...

ACTE I
ESCENA I
El palau del duc
Entren Orsino, duc d’Il·liria, i altres nobles. Uns músics toquen.

DUC
Si la música és l’aliment de l’amor,
continueu tocant, doneu-me’n un excés,
de forma que l’afany, assadollat,
caigui malalt i mori. Repetiu la tonada...
Tenia una cadència que s’anava morint.
Ah, venia a l’oïda com aquell so tan dolç
de l’aire en un voral de violetes,
que va robant i regalant olor.
Ja n’hi ha prou. No toqueu més;

Ara no és pas tan dolça com abans.
Esperit de l’amor, que intens i assedegat!
Tot i que el teu poder és ample com el mar,
a dintre el teu abast no hi entra res
-per excel·lent i valuós que sigui-
que als pocs minuts no minvi en força i en valor.
Són tantes les figures que el desig sap crear,
que ell sol és la suprema fantasia.

>> Moments...

(Pàg. 19)

MARIA

No! O em dius d’on véns, o no obriré ni un pèl els llavis per
disculpar-te. La senyoreta et farà penjar per la teva absència.

BUFÓ

Doncs que em faci penjar. En aquest món, qui els té ben
penjats no ha de tenir por de cap enemic.

(Pàg. 20)
BUFÓ

Enginy, si és el teu voler, fes-me dir bones bestieses! Moltes
vegades els graciosos que es pensen posseir-te resulten totalment
folls, i jo, que estic segur de no tenir-te, dec passar per un home de seny:

(Pàg. 21)
OLIVIA

Au, vinga, que ets un boig ben eixut. No en vull saber res
més, de tu. A més a més, t’has tornat mal criat.

BUFÓ

Dos defectes, madonna, que la beguda i un bon consell
poden esmenar molt bé, perquè si doneu de beure a un boig
eixut, ja deixa de ser eixut, i si ordeneu que un malcriat
s’esmeni, ja deixa de ser un malcriat. Si o s’esmena, que
l’esmeni el que mana. Tot allò que és esmenat, no és més
que apedaçat. I el pecat que s’esmena no és més que un pedaç
de virtut. Si aquest simple sil·logisme us serveix, ja som al
cap del carrer; si no, quin remei queda?

(Pàg. 44)
MALVOLIO
Senyors meus, us heu tornat bojos, o què? Que no teniu
seny, ni maneres, ni vergonya, que hàgiu d’armar aquest

terratrèmol de calderers a aquestes hores de la nit? Que us
penseu que és una taverna, aquesta casa, per baladrejar
cançonetes de drapaire sense cap mitigació ni remordiment
de les vostres veus? És que no teniu respecte ni als
llocs, ni a les persones, ni a les altes hores, ni al to?

SENYOR TOBIES
Al to? Si precisament anem la mar d’entonats, en les
nostres cançons. Vés-te’n a l’infern!

(Pàg. 51)
DUC
(...) Fes que la dona triï
un home més gran que ella. S’hi adequa molt més bé
i es manté sempre igual al cor del seu marit.
has de saber, noiet, que per més que nosaltres

ens vantem del contrari, el nostre amor
és inconstant, voluble, delerós, oscil·lant,
més aviat aconseguit i consumit
que l’amor de les dones.

VIOLA
Ho crec, ho crec, milord.

DUC
Doncs fes que el teu amor sigui més jove,

o, si no, el teu afecte es plegarà aviat,
perquè les dones són com roses: unes flors
que, un cop obertes, ja es comencen a marcir.

(Pàg. 68)
BUFÓ

Heu parlat bé, senyor. Quin segle, el nostre! Una frase no
és més que un guant de pell de cabra per a un enginyós.
Amb quina rapidesa no es pot girar del revés!

VIOLA

Bé... és cert: els que saben jugar amb les paraules,
fàcilment les poden corrompre.

(Pàg. 70)
VIOLA
Aquest és prou intel·ligent per fer-se el boig,
i fer-ho bé demana força seny.
Ha d’observar l’humor d’aquells de qui fa broma,
el tipus de persona i el moment.
Com un falcó feréstec, es llança a tota ploma
que puguin destriar els seus ulls; és una pràctica
tan difícil com l’art de l’home intel·ligent,
perquè la bogeria, quan mostra saviesa, queda bé;
però si el savi cau en la follia, perd l’enteniment.

(Pàg. 107)
SEBASTIÀ

Quin sentit té, això? Cap on corre el corrent?
O bé estic boig o bé tot és un somni.
Que el desig em mantingui els sentits adormits;
si això és un somni, feu que no em desperti!

(Pàg. 110)
MALVOLIO No sóc boig, mossèn Topazi. Us ho asseguro: aquesta casa
és fosca.
BUFÓ

T’equivoques, foll. Et dic que no hi ha foscor, sinó ignorància,
en la qual estàs embolicat, com els egipcis amb les seves boires.

MALVOLIO
Us asseguro que aquesta casa és més fosca que la ignorància,
encara que la ignorància fos més fosca que l’infern.

(Pàg. 118)
DUC
Jo et conec bé a tu. Com et van les coses, bon home?

BUFÓ
La veritat, senyor, és que em van bé amb els enemics i
malament amb els amics.

DUC
Deus voler dir el contrari: bé amb els amics.

BUFÓ
No, senyor: malament.

DUC
I com pot ser això?

BUFÓ

Redéu, senyor, m’alaben i em converteixen en un ase. Però
els meus enemics em diuen clarament que sóc un ase; de
manera que, gràcies als meus enemics, senyor, avanço, en
el coneixement de mi mateix. En canvi, em sento insultat
pels meus amics. De manera que si les conclusions fossin
com els besos, quatre negacions farien dues afirmacions,
i això vol dir: malament amb els amics i bé amb els enemics.

DUC
Vaja, és perfecte.

BUFÓ
A fe que no, senyor, encara que us agradi ser un dels meus
amics.

(Pàg. 122)
VIOLA
El senyor us vol parlar. Jo he de guardar silenci.

OLIVIA

Si es tracta de la vella melodia, bon senyor,
és aspra i poc plaent a les meves orelles,
com ho són els udols després d’una cançó:

DUC
Encara tan cruel?

OLIVIA
Encara tan constant, senyor.

DUC
En què? En la perversitat? Cruel senyora,
cap als vostres altars ingrats i poc propicis
la meva ànima exhala oferiments lleials
de la més tendra devoció! Què puc fer, doncs?

>> Altres n'han dit...
Shakespeare Total,

>> Enllaços:

William Shakespeare, dissecció, dissections, taxonomia, el context, fins i tot versió rock, la visió de l'obra per part dels professionals de l'escena

>> Llegeix-lo:

Català (Epub, html, Kindle, txt, i d'altres)
Anglès (html)
Anglès (html)

Anglès (txt)

>> Mira'l:

Anglès (The Standford Shakespeare Society)

Punt Omega - Don DeLillo

2012-01-22T23:41:00.005+01:00

DeLillo, Don. Punt Omega.

Barcelona: Ámsterdam Llibres, 2010

Point Omega
Traducció de Ainara Munt
Col·lecció Panorama de narrativas, 370

>> Què en diu la contraportada...

Richard Elster, un ideòleg de la maquinària de guerra nord-americana, passa els dies de retir sol, “en algun indret al sud d’enlloc”. El director de cinema Jim Finley el va a veure per rodar un documental sobre la seva experiència. Pretén rodar un únic pla en què Elster, recolzat en una paret, parli. Però l’arribada de la filla d’Elster, provinent d’un món totalment diferent, canvia de cop la relació entre ells.

>> Com comença...

3 de setembre
Hi habia un home recolzat a la paret nord, a penes se’l veia. La gent entrava en parella, en grups de tres, es quedava plantada en la foscor, mirava la pantalla i marxava. De vegades tot just travessaven el llindar de la porta, els grups més nombrosos que hi arribaven per casualitat, els turistes aturdits. Miraven, canviaven el pes del cos d’una cama a l’altra i se n’anaven.

>> Moments...

(Pàg. 35)

De vegades les coses difícils ens semblen difícils perquè les estem fent malament.

(Pàg. 37)

És imprescindible dir mentides. L’Estat ha de mentir. A la guerra, o en els preparatius d’una guerra, totes les mentides són justificables.

(Pàg. 38)

- Vostè volia una guerra. Però una guerra millor –vaig dir.
- I encara la vull. Una superpotència ha d’actuar. Vam rebre un bon cop. Hem de recuperar el futur. La força de voluntat, la mera necessitat visceral. No podem permetre que els altres determinin el nostre món, les nostres ments. Tot el que tenen són velles tradicions despòtiques i mortes. Nosaltres tenim una història que està viva i em pensava que jo en formaria una part essencial (...).

(Pàg. 51)

Els seus trets eren ben normals, els ulls marrons i uns cabells castanys que s’apartava contínuament darrere les orelles. Tenia en la mirada un punt de determinació intencionadament dessaborida. Era un opció personal, havia triat mirar d’aquella manera, o almenys això és el que em vaig voler creure.

(Pàg. 55)

- El terror habitual. Què és el terror habitual? – va dir la Jessie.
- Aquí això no passa, el còmput detallat del temps, allò que sento a les ciutats. Tot està engranat, les hores i els minuts, les paraules i els números, a tot arreu –va continuar-, les estacions de tren, els itineraris del bus, els taxímetres, les cameres de vigilància. Tot gira al voltant del temps, el temps beneit, els temps inferior, la gent que controla els rellotges i altres aparells que ajuden a recordar. És el temps que s’escorre de les nostres vides. Les ciutats van construir-se per mesurar el temps, per suprimir el temps de la natura. Hi ha un compte enrere etern. Quan traiem totes les capes exterior, en mirar què hi ha dins només hi queda el terror. Això és el que pretenia resoldre la literatura. El poema èpic, el conte per anar a dormir.

(Pàg. 76)

Cada moment perdut és la vida. Només es pot conèixer de forma individual, cadascú de nosaltres inefablement, aquest home, aquesta dona. Deia que la infantesa és la vida perduda que es reivindica cada segon.

(Pàg. 86)

Un lleu somriure. L’Elster sabia que només eren paraules. La causa que m’havia dut allà havia començat a esvair-se. Era allà i prou, parlant per parlar. Volia perdre la noció d’haver de tornar, a la responsabilitat, als mals de tota la vida, a l’ardor de començar alguna cosa que no portarà enlloc. Quants cops caldrà començar perquè t’adonis de les mentides del teu entusiasme?

>> Altres n'han dit...

Llunàtic, Papel en blanco, El Llibreter, Cat Byron Lee, Entre montones de libros,

>> Enllaços:
Don LeLillo, "és el que veig, és el que sento", ho diu el propi autor, la negació del temps, escriptor fred, un haiku de 124 pàgines, llegeix atentament, negació de la retòrica, l'allargada ombra de Richard Elster, 24 hores de pura psicosi, Punt Omega

El temps és un cabró - Jennifer Egan

2012-01-15T23:32:00.001+01:00

Egan, Jennifer. El temps és un cabró.

Barcelona: Edicions de 1984, 2011

A visit from the Goon Squad

Traducció de Carles Miró

Col·lecció Mirmanda, 86

>> Què en diu la contraportada...

Benni Salazar, un antic rocker punk, s'ha convertit en un magnat de la indústria discogràfica, però la seva noblesa entra en contradicció amb el mercantilisme i el tracte comercial del seu art. Fins al punt que el despatxen de la seva pròpia discogràfica, L'Orella de la Truja, per servir als seus interventors corporatius un plat de tifa de vaca tot dient-los: «¿M'esteu demanant que a la gent els doni merda per menjar?».
El temps és un cabró és el relat d'una generació gloriosa de músics, però també d'homes valents que trien una manera de viure lliure encara que els camins siguin torts, difícils i, de vegades, equivocats i autodestructius. Perquè el temps els va fent savis per molt que a voltes ja sigui massa tard, per molt que vagin «amb aquell aire demacrat i sexi alhora que poden tenir els joves fins que ja només semblen demacrats».
Amb en Benni, hi trobem la seva ajudant Sasha, cleptòmana i antic amor no declarat, els antics col·legues de les bandes de rock, nòvies i exs, i els companys actuals. I comencen a treure el cap els fills, que s'han fet grans amb noves maneres de comunicar-se, tan confosos com ells, crítics amb ells, necessitats d'ells.
Jennifer Egan narra la vida dels seus personatges amb una prosa àgil i vibrant, i captura els moments en què les vides interaccionen, en què el destí va canviant: la popularitat i els diners van i vénen, els estats d’ànim es van modificant. En aquesta història de pèrdua i temptació, d’autodestrucció i redempció, Jennifer Egan descriu amb senzillesa i elegància les tristes conseqüències d’haver viscut una joventut salvatge.

>> Com comença...

Va començar com sempre, al lavabo de l’hotel Lassimo. La Sasha s’estava retocant l’ombra d’ulls groga al mirall i es va fixar que a terra, al costat de la pica, hi havia una bossa de mà, que devia ser de la dona que estava orinant, si havia de jutjar pel sorollet que venia de l’altra banda de la porta reforçadíssima d’un dels vàters. Dins de la bossa oberta hi havia, que quasi no es veia, una cartera de cuir de color verd clar. Per a la Sasha, ara que ho recordava, era fàcil reconèixer que havia vist com una provocació la confiança cega d’aquella dona (...).

>> Moments...

(Pàg. 25)

Intentava recordar l’edat que tenia l’Alex segons el seu perfil. Diria que eren vint-i-vuit anys, però semblava més jove, molt més jove potser. Va veure el seu pis tal com el devia veure ell, en un esclat de color local que s’esmorteiria quasi a l’instant en aquell remolí d’aventures que tothom té quan arriba a Nova York. La irritava pensar que ella seria una espurna en els records desdibuixats que, d’aquí un o dos anys, l’Alex s’esforçaria a ordenar:”¿On era aquell pis amb la banyera? Qui era aquella noia?”

(Pàg. 35)

Tot era massa transparent, massa net. El problema era la precisió, la perfecció; el problema era la digitalització, que xuclava la vida de tot el que es feia passar per aquella malla microscòpica. Cinema, fotografia, música: tot mort. Un holocaust estètic! Però en Bennie tenia prou seny per no dir aquelles coses a ningú.

(Pàg. 56)

Ja quasi és el 1980, gràcies a Déu. Els hippies s’estan fent vells, s’han fet volar el cervell amb àcid i ara pidolen per les cantonades de tot San Francisco. Tenen els ulls cremats i els cabells amb nusos, i els peus, descalços, són gruixuts i grisos com sabates. N’estem farts.

(Pàg. 62)

Al lavabo esquitxat de grafitis del Mab escoltem d’amagat: que en Ricky Sleeper, enmig d’una actuació, va caure de l’escenari; que en Joe Rees Target va fer una pel·lícula sencera de punk rock; que dues germanes que sempre veiem al club fan de putes per pagar-se l’heroïna. Saber tot allò ens acosta un pas més a ser autèntiques, però no del tot. ¿Quan és que un fals indi mohawk es converteix en un mohawk autèntic? ¿Qui ho decideix? ¿Com saps que ha passat?

(Pàg. 105)

La Rhea i jo estem dretes al costat del llit d’en Lou, sense saber què fer. El coneixem d’una altra època, quan això que la gent normal es morís no passava. Hi havia indicacions, pistes sobre les males alternatives a estar viu (...)

(Pàg. 116)

Treballava per al municipi com a conserge en una escola de primària, i als estius recollia deixalles al parc al marge de l’East River, a prop del pont de Williamsburg. No em feia gens de vergonya dedicar-me a aquestes activitats, perquè entenia una cosa que semblava que quasi ningú més no veia: només hi ha una diferència infinitesimal, una diferència tan petita que amb prou feines si existeix si no és com un producte de la imaginació humana, entre treballar en un edifici alt de vidre verd a Park Avenue i recollir deixalles al parc. De fet, potser no hi a cap diferència en absolut.

(Pàg. 149)

- No ho entenc, Jules –va dir la Stephanie-. No entenc què et va passar.
En Jules mirava l’esplèndid horitzó d’edificis del Lower Manhattan com si fos un paisatge que no reconeixia.
- Sóc com Amèrica – va dir.
La Stephanie se’l va mirar, desconcertada.
- Però ¿de què parles? ¿Que no et prens la medicació o què?
- Tenim les mans brutes – va dir en Jules.

(Pàg. 152)
- El disc es diu De la A a la B, ¿oi? – va dir en Bosco-. I aquesta és la pregunta que vull plantejar: ¿com he passat de ser una estrella del rock a ser un gras de merda que tant li fot a tothom? No fem veure que no ha passat.
La Stephanie estava massa sorpresa per respondre.
- Vull entrevistes, articles, de tot – va continuar en Bosco-. Omplim la vida amb aquesta merda. Documentem totes les putes humiliacions. Això és la realitat, ¿oi? Ja no tens bona pinta al cap de trenta anys, sobretot si t’han tret la meitat de les tripes. El temps és un cabró, ¿oi? ¿No ho diuen així?.

(Pàg. 165)
(...) ser un publicista consisteix a no jutjar els teus clients...

(Pàg. 201)
De tant en tant la vida ens concedeix el temps, el repòs, el dolce far niente per formular-nos tota mena de preguntes que ens passen en bona part per alt en el curs accelerat de l’existència quotidiana: ¿us recordeu bé del procés de fotosíntesi? ¿Heu sabut encabir mai la paraula ontologia en una frase col·loquial? ¿Quin és el moment exacte en què vau deixar d’estar del tot ben alineats amb la vida relativament normal de què havíeu estat gaudint fins llavors, aquella desviació infinitesimal cap a l’esquerra o cap a la dreta que us va fer emprendre la trajectòria que, en últim terme, us ha portat al lloc on us trobeu actualment, que en el meu cas és el centre penitenciari de Rikers Island?

(Pàg. 352)
- (...) Mira –va dir, posant la columna recta i dirigint-li els seus ulls blaus i més aviat severs (malgrat l’expressió amical de la seva cara) -, si crec en una cosa, hi crec. ¿Qui ets tu per jutjar per quin motiu ho crec?
- Perquè si el motiu són els diners, això no és creure, sinó que és una merda.

>> Altres n'han dit...
Tot és una mentida, Butxaca, De libros y otras cosillas, Hotel Dilluns, El placer de la lectura,

>> Enllaços:
Jennifer Egan, què en diu l'autora, claus, posicionant la novel·la, polifonia com a mètode, procés creatiu, holocaust estètic, revisitant Marcel Proust, els silencis com a obsessió i equilibri, nadie está libre de la destrucción del tiempo.

Marcovaldo - Italo Calvino

2011-12-17T15:26:00.001+01:00

Calvino, Italo. Marcovaldo

Madrid: Siruela, 1999

Marcovaldo ovvero Le stagioni in città.

Traducció de Jose Ramón Masoliver

Col·lecció Biblioteca Italo Calvino, 7

>> Què en diu la contraportada...

Marcovaldo se compone de veinte relatos. Cada relato se dedica a una estación; el ciclo de las cuatro estaciones se repite por tanto cinco veces en el libro. Todos los relatos tienen el mismo protagonista, Marcovaldo, y presentan más o menos un esquema idéntico. El texto de presentación dice: “ En medio de la ciudad de cemento y asfalto, Marcovaldo va en busca de la Naturaleza. Pero ¿existe todavía la Naturaleza? La que él encuentra es una Naturaleza desdeñosa, contrahecha, comprometida con la vida artificial. Personaje bufo y melacónlico, Marcovaldo es el protagonista de una serie de fábulas modernas”, es la última encarnación de una serie de cándidos héroes probrediablos a lo Charlot, con una particularidad: la de ser un Hombre de la Naturaleza, un Buen Salvaje exiliado en la ciudad industrial. ¿Libro para niños? ¿Libro para jóvenes? ¿Libro para mayores? ¿O más bien un libro en el que el autor expresa su propia relación, perpleja y arrogante, con el mundo?.

>> Com comença...

El viento, llegando a la ciudad desde lejos, le trae regalos inesperados, de los que tan sólo se aperciben algunas almas sensibles, como las afectadas por la fiebre del heno, a las cuales hace estornudar el polen de flores de otras tierras.
Un día, a la franja de tierra de un paseo ciudadano llegó, a saber cómo, una ráfaga de esporas, y se formaron hongos. Nadie se dio cuenta salvo el peón Marcovaldo, que precisamente allí tomaba cada mañana el tranvía.

PRIMAVERA. Setas en la ciudad

>> Moments...

(Pàg. 21)

Tenía este Marcovaldo un ojo poco adecuado a la vida de la ciudad: carteles, semáforos, escaparates, rótulos luminosos, anuncios, por estudiados que estuvieran para atraer la atención, jamás detenían su mirada que parecía vagar por las arenas del desierto. En cambio, una hoja que amarilleara en una rama, una pluma que quedase enganchada en una teja, nunca se le pasaban por alto: no había tábano en el lomo de un caballo, taladro de carcoma en una mesa, pellejo de higo escachado en la acera que Marcovaldo no notase, y no hiciese objeto de cavilación, descubriendo las mudanzas de las estaciones, las apetencias de su ánimo y la miseria de su existencia.

PRIMAVERA. Setas en la ciudad

(Pàg. 37)
- ¡Nieve! –gritó Marcovaldo a su mujer, es decir, intentó gritar, porque la voz le salió apagada. Al igual que sobre las líneas y los colores y las perspectivas, la nieve había caído sobre los ruidos, incluso sobre la posibilidad misma de hacer ruido; los sonidos, en un espacio acolchado, no vibraban.
INVIERNO. La ciudad perdida en la nieve.

(Pàg. 59)
El frío tiene mil formas y mil maneras de moverse por el mundo: por el mar corre como una manada de caballos, a los campos se arroja como una nube de langostas, en las ciudades como una hoja de cuchillo corta las calles y se mete por las rendijas de las casas sin calefacción.
INVIERNO. El bosque de la autopista.

(Pàg. 69)
Los ruidos de la ciudad, que en las noches de verano entran por las ventanas abiertas en las habitaciones de quienes no pueden dormir por el calor, los verdaderos ruidos de la ciudad nocturna se empiezan a oír cuando a determinada hora el anónimo estruendo de los motores se enrarece y calla, y del silencio surgen discretos, nítidos, graduados a tenor de la distancia, un paso de noctámbulo, el crujido de la bici de un vigilante nocturno, un acallado y lejano alboroto, y también el roncar de los pisos de arriba, el gemido de un enfermo, un viejo reloj de pared que sigue dando a cada hora sus campanillazos. Hasta que empieza, al amanecer, la orquesta de los despertadores en las casas obreras, y por los rieles pasa un tranvía.
VERANO. Un viaje con las vacas.

(Pàg. 72)
(...) de noche estaba a la escucha de los pasos de la calle, como si el ventano de la habitación fuese la boca de una caracola que trajera el eco, al aplicar el pabellón de la oreja, de los ruidos montanos.

VERANO. Un viaje con las vacas.

(Pàg. 86)
Llegón el tranvía, evanescente como un fantasma, campanilleando lentamente; las cosas existían en la mínima proporción imprescindible; para Marcovaldo hallarse aquella noche al fondo del tranvía, dando la espalda a los demás pasajeros, fijando la vista más allá de los cristales en la noche vacía, surcada sólo por indistintas presencias luminosas y tal cual sombra más negra que la oscuridad, era la situación ideal para soñar despierto, para proyectar ante sí y dondequiera que fuese una película ininterrumpida sobre una pantalla sin límites.
INVIERNO. La parada equivocada.

(Pàg. 111)
Una fila ininterrumpida serpeaba por las aceras y los soportales, se prolongaba a través de las puertas de cristal de los comercios alrededor de todos los mostradores, impelida por los codazos de todo el mundo en las costillas de todo el mundo a modo de continuos golpes de émbolo. ¡Consumid!, y tocaban los artículos y los dejaban y vuelta a tocarlos y se los arrancaban mutuamente de las manos; ¡consumid!, y obligaban a las pálidas dependientas a desplegar sobre el tablero más y más ropa blanca; ¡consumid!, y los carretes de cordel encarnado giraban como peonzas, las hojas de papel floreado sacudían sus alas envolviendo las compras en paquetitos, y los paquetitos en paquetes y los paquetes en paquetones, atado cada uno con su lazada. Y sucesivamente paquetones paquetes paquetitos bolsas bolsitas se arremolinaban alrededor de la caja en un atasco insoluble, manos que hurgaban en los bolsillos buscando los monederos y dedos que hurgaban los monederos buscando la calderilla, y allá abajo, en un bosque de piernas desconocidas y faldones de gabanes, los críos, que ya no llevaban de la mano, se perdían y lloraban.

INVIERNO. Marcovaldo en el supermercado.

(Pàg.129)

La ciudad de los gatos y la ciudad de los hombres caben una dentro de otra, pero no son la misma ciudad. Pocos gatos recuerdan los tiempos en que no existía tal diferencia (...).
OTOÑO. El jardín de los gatos obstinados.

(Pàg. 130)
Pero en esta ciudad vertical, en esta ciudad comprimida donde todos los huecos tienden a llenarse y cada bloque de cemento a compenetrarse con otros bloques de cemento, se abre una especie de contraciudad, de ciudad en negativo, que consiste en tajadas vacías entre muro y muro, distancias mínimas prescritas por las ordenanzas municipales entre una construcción y otra, entre las traseras de dos edificios; es una ciudad de paredes medianeras, huecos de luz, canales de ventilación, entradas cocheras, patios interiores, pasos a los sótanos, como una red de canales secos en un planeta de yeso y alquitrán, y cabalmente por esa red a ras de las paredes maestras corre todavía el antiguo pueblo de los gatos.

OTOÑO. El jardín de los gatos obstinados.

>> Altres n'han dit...
El país dels Kokamuskes, Darabuc, El taller de la eaM

>> Enllaços:
Italo Calvino, temes, l'enyorança de la Natura, Marcovaldo és una contradicció

Ubik - Philip K. Dick

2011-12-14T00:12:00.000+01:00

Dick, Philip K. Ubik.

Madrid: La Factoría de Ideas, 2000

Ubik
Traducció de Manuel Espín
Col·lecció Solaris Ficción, 3

>> Què en diu la contraportada...

Glenn Runciter ha muerto. ¿O lo han hecho todos los demás? Alguien murió en una explosión organizada por sus competidores. De hecho, es el funeral de Runciter el que está programado en Des Moines. Pero mientras tanto, sus afligidos empleados están recibiendo asombrosos y a veces escatológicos mensajes de su jefe. Y el mundo que les rodea está alterándose de formas que sugieren que se les está agotando el tiempo. O que ya lo ha hecho.

Esta cáustica comedia metafísica de muerte y salvación (servida en cómodo aerosol) es un tour de force de amenaza paranoica y diversión sin trabas, en la que los fallecidos dan consejos comerciales, compran su siguiente encarnación, y corren continuamente el riesgo de morir de nuevo.

Como muchos autores, Philip K. Dick no alcanzó la cúspide de su fama ni el reconocimiento internacional hasta después de su muerte, ocurrida en 1982. Sin embargo, antes de ella, nos había ofrecido ya obras tan famosas como El hombre en el castillo, que ganó el premio Hugo, ¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas? (de la que Ridley Scott hizo su clásica película Blade Runner) y Ubik, considerada como la mejor de todas ellas.

>> Com comença...

Hoy toca hacer limpieza, amigos: éstos son los descuentos con los que liquidamos nuestros silenciosos Ubiks eléctricos. Sí, tiramos la casa por la ventana. Y recuerden: todos nuestros Ubiks han sido usados exclusivamente de acuerdo con las instrucciones.

A las tres y media de la madrugada del cinco de junio de 1992, el principal telépata del Sistema Sol cayó del mapa situado en las oficinas de Runciter Asociados de Nueva York. Aquello hizo que todos los videófonos se pusieran a sonar. Durante los dos últimos meses, la organización Runciter había perdido la pista de demasiados Psis de Hollis; aquella desaparición era la última gota.

>> Moments...

(Pàg. 31)

- (...) Podrían considerarme una traidora.
- ¿Y eso te preocupa?
- Me preocupa que la gente pueda sentir hostilidad hacia mí. Pero me imagino que no es posible vivir mucho tiempo sin despertar hostilidad; no es posible complacer a todo el mundo, porque cada cual quiere una cosa diferente. Si complaces a uno disgustas a otro.

(Pàg. 82)

-(...) Los moratorios son un invento suizo –explicó Eddie Dorn-; según estudios imparciales, la duración media de la semivida de un individuo en un moratorio suizo es dos horas superior a la del mismo individuo en uno de los nuestros. Parece que los suizos le han cogido el truco a lo de la semivida.
- La ONU debería abolir la semivida por obstaculizar el ciclo natural de la vida y la muerte –dijo Joe.
- Si Dios estuviese de acuerdo con la semivida, naceríamos todos en una friovaina- comentó burlón Al Hammond.

(Pàg. 106)

CIGARRILLOS RESECOS
GUÍAS ATRASADAS

DINERO FUERA DE CIRCULACIÓN

ALIMENTOS RANCIOS

ANUNCIO EN CARTERITA DE CERILLAS
- Voy a repasar la lista una vez más –dijo en voz alta-. A ver si esta vez alguno de nosotros consigue descubrir un nexo entre estos cinco puntos, datos, incidentes o como quieran llamarlos. Estas cinco cosas que...-hizo un gesto impreciso.
- Que están mal –dijo Jon Ild

(Pàg. 115)
¿Qué puede hacer una chica con un cabello tan áspero y rebelde? Simplemente, aplicarle el acondicionador capilar Ubik. En sólo cinco días descubrirá en él una tersura y una elasticidad desconocidas. Usado según las instrucciones, el spray capilar Ubik resulta totalmente inofensivo.

(Pàg. 124)

METE EL CULO EN LA CAJA, POBRE AMIGO
TÚ Y LOS DEMÁS ESTÁIS MUERTO. YO VIVO
- ¿No es la letra de Runciter? –preguntó Al.
- Sí, la reconozco.
- Entonces ya sabemos la verdad.
-¿Es ésa la verdad?
- Claro. Evidente.
- Pues vaya una manera de enterarse. Escrito en la pared de un lavabo –comentó Joe. Estaba, por encima de todo, amargamente resentido.

(Pàg. 131)
(...) Ubik se vende únicamente en los mejores establecimientos de artículos para el hogar de la Tierra. Evite su uso interno. Manténgalo alejado del fuego. Siga cuidadosamente las normas de utilización que figuran en la etiqueta. Búsquelo, Joe, no se quede ahí sentado: vaya a buscar un frasco de Ubik y pulverice con él a su alrededor noche y día.
- ¡Sabe que estoy aquí! –exclamó Joe-. ¿Significa esto que puede verme y oírme?
- Por supuesto, ahora no puedo verle ni oírle. Este mensaje publicitario está grabado en vídeo; lo registré hace dos semanas, exactamente doce días antes de mi muerte. Sabía que iba a producirse la explosión: me serví de un preco.
- Entonces está usted efectivamente muerto.
- Naturalmente, estoy muerto.

(Pàg. 135)

¿No creía Platón que existía algo que sobrevivía a la degeneración, algo interior, inasequible a la descomposición? El viejo dualismo del cuerpo separado del alma (...).

(Pàg. 153)
- (...) La verdadera amenaza son los comunistas, no los alemanes –manifestó Bliss-. Por ejemplo, la cuestión de los judíos: ¿sabe quién la desorbita? Los judíos que hay en este país, viviendo la mayoría no como ciudadanos sino como refugiados, a expensas del tesoro público. Desde luego opino que los nazis se han excedido un poco en algunas de las cosas que les han hecho, pero básicamente la cuestión judía existía desde tiempo atrás y había que hacer algo al respecto. Aquí en los Estados Unidos tenemos problemas parecidos, con los judíos y los negrazos. A la larga habrá que hacer algo con ellos.

(Pàg. 154)
”(...)Este mundo vive todavía bajo el influjo de la oratoria del fiscal William Jennings Bryan; aquí tuvo lugar el juicio del mono contra el profesor Scopes. No habrá forma de adaptarse a esta concepción del mundo, a este ambiente moral, social y político. Para esta gente somos agitadores profesionales, y una amenaza en potencia más temible que el propio Partido Comunista. Bliss está totalmente en lo cierto: somos los agitadores más peligrosos a los que ha de enfrentarse esta época”.

(Pàg. 180)
No le cupo duda, pronto dejaría tras de sí un rimero de jirones de tela, un rastro de desperdicios que conducirían a una habitación de hotel y a su anhelado aislamiento. Sus últimas y penosas acciones serían gobernadas por un mero tropismo, un cierto sentido de la orientación que le guiaría hacia la decrepitud, la muerte y la inexistencia. Estaba regido por una alquimia funesta que culmina en la tumba.

(Pàg. 182)
”El metabolismo es un proceso de combustión, un horno en actividad”, reflexionó. “Cuando deja de funcionar, se acaba la vida. La gente yerra por completo cuando se imagina el infierno: el infierno es un lugar frío; todo lo que hay en él es frío (...)”.

(Pàg. 221)
Yo soy Ubik. Antes de que el universo existiera, yo existía. Yo hice los soles y los mundos. Yo creé las vidas y los espacios en los que habitan. Yo las cambio de lugar a mi antojo. Van donde yo dispongo y hacen lo que yo les ordeno. Yo soy el verbo, y mi nombre no puede ser pronunciado. Es el nombre que nadie conoce. Me llaman Ubik, pero Ubik no es mi nombre. Soy. Seré siempre

>> Altres n'han dit...
eu paco, Literatura en los talones, La buhardilla de mato, pjorge.com, fantasymundo, what's the rumpus?, Llibres, i punt!, Te vas a morir.

>> Enllaços

Philip K. Dick, analítica, temàtica, esquemes argumentals, realitat fractal, Feliz día de la resurrección, señor., guionització de l'obra, vull sobreviure,...vull Ubik!!, LSD: cel i infern, Bardo Thodol, Organització de Previsió i Control Mental, S.A.

Caín - Lord Byron

2011-12-08T21:00:00.001+01:00

Lord Byron. Caín.

Barcelona: Quaderns Crema, 1997

Cain
Traducció Jordi Llovet
Col·lecció In Amicorum numero, 7

>> Com comença...

ACTE I

ESCENA I
A la terra , a l’exterior del Paradís. A solixent.Adam, Eva, Cain, Abel, Ada, Sil·là oferint un sacrifici.

ADAM

Déu infinit! Etern! Totpoderós!
Que d’entre les tenebres de l’abisme
vas fer la llum sobre les aigües amb un mot;
Jehovà, salve!, amb llum renovellada, salve!

EVA

Déu, que vas dir el dia, separant
el dia de la nit, mai dividits fins aleshores;
que vas dividr les ones entre si,
i a un tros de l’obra feta vas donar-li
el nom de firmament, salve!

>> Moments...

ACT I

SCENE I

The Land without Paradise-Time, Sunrise.
Adam, Eve, Caín, Abel, Adah, Zillah. Offering a Sacrifice.

ADAM
God, the Eternal! Infinite! All-Wise!-
Who out of darkness on the deep didst make
Light on the waters with a word-all hail!
Jehovah, with returning light, all hail!

EVE

God! Who didst name the day, and separate
Morning from night, till then divided never-
Who didst divide the wave from wave, and call
Part of thy work the firmament –all hail!

(Pàg.33)

CAÍN

Jo no tinc res per demanar.

ADAM

¿Ni res per agrair?

CAÍN

No, això tampoc.

ADAM

¿I doncs? ¿No ets viu?

CAÍN

¿I què? ¿No he de morir, també?

CAIN
I have nought to ask

ADAM

Nor aught to thank for?

CAIN

ADAM

Dost thou not live?

CAIN

Must I not die?

(Pàg. 41)
CAÍN
(monòleg)

Això és la vida!
Treballar sempre! I treballar, ¿per què?
Potser pel fet que el nostre pare
no va servar a l’Edèn el lloc que hi va tenir.
¿Què hi tinc a veure, jo, amb l’afer? No era nascut:
no vaig pas demanar-ho, jo; ni accepto de bon grat

el lloc on m’ha portat el fet de néixer. ¿Per què
va haver-se de sotmetre a la muller i la serp?
Si ho va voler, ¿per què en pateix? ¿Quin mal hi havia?
L’arbre, ¿no fou plantat per a ell?
Si no, ¿per què Déu va posar Adam tan a la vora
de l’arbre més superb, al mig del Paradís?
Només diuen això, quan se’ls pregunta:
”Va ser la seva voluntat, i és bo, ell.”
¿I com ho sé, ho? ¿Pel fet que sigui omnipotent,
he de pensar que és bondadós? Jutjo només
pels fruits tan amargant que he de menjar per culpa d’una falta no comesa.

CAIN

(solus)
And this is
Life!-Toil! And wherefore should I toil?-because
My father could not keep his place in Eden.
What had I done in this?-I was unborn:
I sought not to be born; nor love the state
To which that birth has brought me. Why did he
Yield to the serpent and the woman? Or,
Yielding, why suffer? What was there in this?
The tree was planed, and why not for him?
If not, why place him near it, where it grew,
The fairest in the centre? They have but
One answer to all questions, “’T was his will,
And he is good”. How know I that? Because
He is all-powerful must all-good, too, follow?
I judge but by the fruits –and they ara bitter-
Wich I must feed on for a fault not mine.

(Pàg. 47)

CAÍN
És cert que visc,
però visc només per a la mort. I, tot vivint,
no veig al món cap cosa que em faci odiar la mort
llevat d’una tirada de naixença, un odiós
però invencible instint de vida: prou que em repugna,
tant com m’odio a mi mateix; però no puc fer-hi res...
Així és com visc. Hauria estat millor no haver nascut!

LUCIFER
Vas néixer i viuràs eternament: no et pensis que la terra,
allò que et fa d’estoig, sigui existència...
La terra acabarà, i, amb tot,
no seràs menys que allò que ets ara.

CAÍN
No seré menys! ¿I no podré ser més?

LUCIFER
Potser seràs un de nosaltres.

CAÍN
¿Com sou?

LUCIFER
Eterns.

CAÍN
¿I sou feliços?

LUCIFER
Tenim poder.

CAÍN

Però, ¿sou feliços?

LUCIFER

No, ¿i tu?

CAÍN
Com vols que ho sigui! Mira!

LUCIFER

Fang i res més! (...)

CAIN
I live,

But live to die: and, living, see nothing
To make death hateful, save an innate clinging,
A loathsome, and yet all invincible
Instinct of life, which I abhor, as I

Despise myself, yet cannot overcome-
And so I live. Would I had never lived!

LUCIFER
Thou livest, and must liver for ever: think not
The earth, which is thine outward cov’ring, is
Existence-it will cease, and thou wilt be
No less than thou art now.

CAIN
No less! And why
No more?

LUCIFER
It may be thou shalt be as we

CAIN
And ye?

LUCIFER
Are everlasting.

CAIN
Are ye happy?

LUCIFER
We are mighty.

CAIN
Are ye happy?

LUCIFER
No: art thou?

CAIN
How should I be so? Look on me!

LUCIFER

Poor clay! (...)

(Pàg. 53)
CAÍN
I doncs, ¿què som?

LUCIFER
Som ànimes gosades que fan ús
de la immortalitat que posseeixen...
Som ànimes que miren sense por la cara eterna de l’opressor que tot ho pot, i que li diuen que el mal creat per ell, no és bo! Si tot ho ha fet,
com diu-ni ho sé, jo, ni m’ho crec-,
si ell ens va fer, llavors no pot desfer-nos:
som immortals!-així ens va haver de fer,
per turmentar-nos més: que faci! És gran, ell...
però no és més feliç en la grandesa seva,
que nosaltres en el conflicte que ens escau!
Mai la bondat no hauria fet el mal;
però això és el que ell va fer. Deixem
que segui al setial immens i solitari,
que creï móns i faci més lleu l’eternitat
per a la seva existència sense fi
i la seva solitud incompartida;
deixem que apili un món damunt d’un altre:
és un tirà tot sol, indefinit, indissoluble;
si fos capaç de destruir-se a si mateix, això seria
el benefici més gran que ell ens podria fer.
Però deixem-lo estar, que regni,
que es multipliqui en forma de misèria!

CAIN
And what is that?

LUCIFER
Souls who dare use their immportality-
Souls who dare look the Omnipotent tyrant in
His everlasting face, and tell him that
His evil is not good! If he has made,
As he saith-wich I know not, nor believe-
But, if he made us- he cannot unmake:
We are immortal! –nay, he’d have us so,
That he may torture: -let him! He is great-
But, in his greatness, is no happier than
We in our conflict! Goodness would not make Evil; and what else hath he made? But let him
Si on his vast and solitay throne,
Creating worlds, to make eternity
Less burthensome to his immense existence
And unparticipated solitue;
Let him crowd orb on orb: he is alone
Indefinite, indissoluble tyrant;
Could he but crush himself, `twere the best boon
He ever granted: but let him reign on,
And multiply himself in misery!

(Pàg. 59)
CAÍN
¿Vares ser tu, llavors,
qui va temptar la mare?

LUCIFER
Ningú no tempto, jo,
si no és amb la veritat: ¿que no era, l’arbre aquell,
arbre de ciència? ¿No estava l’arbre de la vida
encara ple de fruits? ¿Us vaig prohibir que n’agaféssiu, jo?
¿Vaig mai plantar res prohibit
a prop de braços innocents i d’éssers
encuriosits per mor de la innocència?
Jo us hauria fet déus; en canvi,
aquell que us va llançar a aquest món
va fer-ho tot dient que “els fruits de l’arbre de la vida
no havíeu de tastar-los, no fos cas
que esdevinguéssiu déus, com ell i jo”. ¿Va dir-ho o no?

CAÍN
Això és el que he sentit d’aquells que el van sentir
entre la tronada.

LUCIFER
Llavors, qui és el dimoni? ¿Aquell
que no us ha deixat viure, o el qui us hauria ofert
eterna vida en l’alegria i la potència del saber?

CAÍN
Els pares haurien hagut de prendre’ls tots,
els fruits, o no agafar-ne cap.

LUCIFER
Un ja és collit;
i l’altre encara pot ser vostre.

CAÍN
¿I doncs?

LUCIFER
Essent allò que sou, amb fortalesa.
Res no és capaç d’apagar el foc del pensament
si el pensament és sempre allò que és,
centre de totes les coses que l’envolten...
Va néixer per regnar.

CAIN
Ah! Didst thou tempt my mother?

LUCIFER
I tempt none,
Save wit the truth: was not the tree, the tree

Of knowledge? and was not the tree of life
Still fruitful? Did I bid her pluck them not?
Did I plant things prohibited within
The reach of beings innocent, and curious
By their own innocence? I would have made ye
Gods; and even He who thrust ye forth, so thrust ye
Because “ye should not eat the fruits of life,
And become gods as we”. Were those his words?

CAIN
They were, as I have heard from those who heard them,
In thunder.

LUCIFER
Then who was the demon? He
Who would not let ye live, or he who would
Have made ye live for ever in the joy
And power of knowledge?

CAIN
Would they had snatch’d both
The fruits, or neither!

LUCIFER
One is yours already;
The other may be still.

CAIN
How so?

LUCIFER

By being
Yourselves, in your resistance. Nothing can
Quench the mind, if the mind will be itself
And centre of surronunding things-‘tis made
To sway.

(Pàg. 77)
LUCIFER
(..), jo, que tot ho sé, no temo res;
això és la ciència veritable.

CAÍN
M’agradaria molt ser el teu deixeble...

LUCIFER
Seria amb una condició.

CAÍN
¿I doncs?

LUCIFER
Prosterna’t davant meu i adora’m:
que sigui el teu Senyor.

CAÍN
No ets el Senyor que el pare adora.

LUCIFER
No

CAÍN
¿El seu igual, potser?

LUCIFER

Tampoc; amb ell no tinc res en comú!
Ni ganes: estic per sobre seu, per sota, tot;
però mai no he estat partícip
ni esclau del seu poder.
Habito a part; però sóc molt gran: n’hi ha un munt que ja m’adoren, i encara n’hi haurà més...
Sigues, Caín, un dels primers a fer-ho.

CAÍN
No m’he prostrat davant el Déu del pare, malgrat que Abel, el meu germà, sovint m’implora
que faci amb ell els sacrificis rituals,
¿i he de prostrar-me davant teu?

LUCIFER
¿Que no t’inclines davant seu?

CAÍN
T’ho he dit prou clar. ¿No ho pot capir,
la teva ciència poderosa?

LUCIFER
Aquell que no s’inclina davant seu,
al meu davant s’inclina!

CAÍN

Davant de res no he vinclar-me, jo.

LUCIFER
Amb tot, Caín, m’adores; car, no adorant-lo a ell, és com si em veneressis.

CAÍN
¿Com és, això?

LUCIFER

No trigaràs gaire a saber-ho, aquí mateix.

LUCIFER
(...) And I, who know all things, fear nothing: see
What is true knowledge.

CAIN
Wilt thoy teach me all?

LUCIFER
Ay, upon one condition

CAIN
Name it

LUCIFER

That
Thoy dost fall down and woeship me-thy Lord.

CAIN
Thou art not the Lord my father worships

LUCIFER

CAIN
His equal?

LUCIFER
No;- I have nought in common with him!
Nor would: I would be aught above-beneath-
Aught save a sharer or a servant of
His power. I dwell apart; but I am great:-
Many there are who worship me, and more
Who shall-be thou amongst the first.

CAIN
I never
As yet have bow’d unto my father’s God,
Although my brother Abel oft implores
That I would join with him in sacrifice:-
Why should I bow to thee?

LUCIFER
Hast thou ne’er bow’d

To him?

CAIN
Have I not said it?-need I say it?
Could no tthy mighty knowledge eatch thee that?

LUCIFER
HE who bows not to him has bow’d to me!

CAIN
But I will bend to neither.

LUCIFER
Ne’er the less,
Thou art my workshipper: not worshipping
Him makes thee mine the same.

CAIN
And what is that?

LUCIFER
Thou’lt know here-and hereafter.

(Pàg. 107)

CAÍN
Sigues feliç tu sola, doncs...
No vull saber-ne res, d’una felicitat que ens humilia
a mi i els meus.

ADA

Mai no seré feliç, jo tota sola, ni ho vull ser;
però amb tots els que ens envolten, em sembla que ho seria,
malgrat la mort –aquesta mort que no conec i, doncs,
no temo, per bé que sembla una ombra horrible, si he de parlar
pel que he sentit a dir.

LUCIFER

¿I dius que tota sola no podries
ser feliç?

ADA
Sola! Déu meu! ¿Hi ha algú que arribi a ser
feliç, o bo, tot sol? La solitud em sembla culpa,
llevat que pensi que aviat veuré el germà, i el seu germà,
i els pares, i els fills nostres.

LUCIFER
Doncs el teu déu és solitari: ¿és bo i feliç, així tot sol?

CAIN
Be thou happy, then, alone-
I will have nought to do with happiness,
Which humbles me and mine.

ADAH
Alone I could not,
Nor would be happy: but with those around us, I think I could be so, despite of death,
Which, as I know it not, I dreat not, though
It seems an awful shadow –if I may
Judge from what I have heard.

LUCIFER
And thou couldst not
Alone, thoy say’st, be happy?

ADAH
Alone! Oh, my God!
Who could be happy and alone, or good?
To me my solitude seems sin; unless
When I think how soon I shall see my brother,
His brother, and our children, and our parents.

LUCIFER

Yet thy God is lone; and is he happy,

Lonely and good?

(Pàg. 189)
CAÍN

Que malaurats!
Haver de compartir el destí del nostre pare,
com els seus fills, sense haver mai tastat la poma;
com els seus fills, sense el saber comprat a un preu tan alt!
Oh arbre mentider! No sabem res,
i l’arbre el va prometre, aquest saber;
l’havíem de pagar amb la mort, però hauria estat saber.
I ara em pregunto: ¿què sabem?

LUCIFER
Potser la mort porta al coneixement suprem; essent com és la sola cosa certa entre les coses,
porta a la ciència més segura: l’arbre, per tant,
va ser sincer, encara que fos també mortal.

CAIN

Alas! The hopeless wretches!
They too must share my sire’s fate, like his sons;
Like them, too, without having shared the apple;
Like them, too, without the so dear-bought knowledge!
It was it promised knowledge at the price
Of death-but knowledge still: but what knows man?

LUCIFER
It may be death leads to the highest knowledge:
And being of all things the sole thing certain,
At least to the surest science: therefore
The tree was true, though deadly.

(Pàg. 209)
CAÍN
¿Per què existeixo, jo? ¿Per què ets malaurat, tu?
¿Per què ho són tots els éssers? Aquell
que ens va crear també deu ser-ho,
en tant que creador dels éssers desgraciats!
Crear destrucció no pot ser un acte
que faci algú feliç. I, tanmateix, el pare
diu que és omnipotent, el creador.
”¿Per què hi ha mal, llavors, si ell és bondat?”,
vaig preguntar-li al pare. I em va dir:
”Perquè aquest mal és el camí que porta al bé.” Que estrany, un bé que ha de brollar
del seu mortal contrari.

CAIN
Why do I exist?
Why art thou wretched? Why are all things so?
Ev’n he who made us must be, as the maker
Of things unhappy! To produce destruction
Can surely never be the task of joy,
And yet my sire says he’s omnipotent:
Then why is evil-he being good? I ask’d
This question of my father; and he said,
Because this evil only was the path
To good. Strange good, that must arise from out
Its deadly opposite.

(Pàg. 231)
CAÍN

¿I no podeu

regnar-hi l’un i l’altre? ¿Que no hi cabeu tots dos, potser?
¿Què us distancia?

LUCIFER
Regnem tots dos, com ja t’he dit.

CAÍN
Però un dels dos fa el mal.

LUCIFER
¿Qui el fa?

CAÍN
Tu! Si pots
fer el bé als humans, ¿per què no el fas?

LUCIFER
Que el faci aquell que us va crear! No vaig crear-vos, jo.
Vosaltres sou les seves criatures; les meves, no.

CAIN
And cannot ye both reign then? –is ther not
Enought?-why should ye differ?

LUCIFER
We both reign.

CAIN
But one of you makes evil.
LUCIFER
Which?

CAIN
Thou! for
If thou canst do man good, why dost thou not?

LUCIFER
And why not he who made? I made ye not;
Ye are his creatures, and not mine.

(Pàg. 237)
CAÍN
¿De què serveix que jo hagi vist totes les coses
que m’has volgut mostrar?

LUCIFER
¿Que no et delies per saber?
¿No t’he ensenyat, en tot això que has vist,
a entendre’t tu mateix?

CAÍN
Ai las! Em sembla ser no res!

LUCIFER
Aquest és el més alt coneixement dels homes:
saber que la natura dels mortals és un no res.
Transmet aquesta ciència a la fillada,
que això els guardarà estalvis de molts mals.

CAIN

And to what end have I beheld these things
Which thou hast shown me?

LUCIFER
Didst thou not require
Knowledge? And have I not, in what I show’d,
Taught thee to know thyself?

CAIN
Alas! I seem
Nothing.

LUCIFER
And this should be the human sum
Of knowledge, to know mortal nature’s nothingness;
Bequeath that science to thy children, and
’Twill spare them many tortures.

(Pàg. 239)
CAÍN
Esperit altiu! Em parles amb supèrbia;
però tu mateix, presumptuós,
tens un que et mana.

LUCIFER
No! Pel cel que senyoreja,
i pels abismes i la immensitat dels móns
i de la vida que senyorejo amb ell, no!
Ell em va vèncer, és cert; però ningú no em mana.
Rep els honors de tots els éssers; però de mi, cap:
guerrejo en contra seu, com vaig combatre
els cels altíssims. Tota l’eternitat,
pels insondables esvorancs de l’Hades,
pels infinits reialmes de l’espai
i en les eternes eres, incomptables,
tot li disputaré! Món rere món,
estrella rere estrella, un univers i un altre
es gronxaran en les balances
fins que s’acabi aquesta lluita enorme,
si mai ha d’acabar; i això no passarà
mentre un dels dos no s’extingeixi.
¿I quina cosa extingirà aquesta immortalitat
que posseïm? ¿Qui el desfarà, aquest odi
irrevocable i mutu que ens tenim?
Si és ell el vencedor, dirà que és Mal
allò que haurà vençut; però el bé que doni
¿com serà? Si jo guanyés, només reputaria com a mal
les seves obres. Però a vosaltres, que sou mortals
de fa poc temps, nascuts a penes, ¿quins han estat els dons que Ell us ha ofert d’ençà que sou en aquest món?

CAÍN
Pocs han estat; i molts, amargs.

LUCIFER

Tornem plegats, doncs, a la terra; tasteu-hi,
tu i els teus, la resta dels celestials favors.
El mal i el bé tenen essència pròpia, i no els ha fets dolents o bons aquell que els va forjar.
Si allò que us dóna us porta bé, digueu que és bé;
si en brolla un mal, no digueu mai que és cosa meva fins que sabreu del cert la font on neix; i no jutgeu
per les paraules, tot i que surtin d’un esperit,
sinó pels fets de l’existència vostra, així ha de ser.
La poma de la fatalitat us va oferir aquest bé:
l’enteniment. No permeteu que es vincli mai
davant la tirania o l’amenaça d’una fe
contrària a tot sentit extern o als sentiments de dins:
penseu, sigueu gosats, bastiu un món intern
al fons dels vostres cors si us falla el món de fora;
així, en combat victoriós amb la natura vostra
sereu cada vegada més a prop d’una natura tota esperit.
(Desapareixen.)

CAIN

Haughty spirit!
Thou speak’st it proudly; but thyself, though proud,
Hast a superior.

LUCIFER
No! By heaven, which He
Holds, and the abyss, and the immensity
Of worlds and life, which I hold with him-No!
I have victor-true; but no superior.
Homage he has from all-but none from me:
I battle it against him, as I battled
In highest heaven. Through all eternity,
And the unfathomable gulfs of Hades,
And the interminable reals of space,
And the infinity of endless ages,
All, all, will I dispute! And world by world,
And star by star, and universe by universe
Shall tremble in the balance, till the great
Conflict shall cease, if ever it shall cease,
Which it ne’er shall, till he or I be quench’d!
And what can quench our immortality,
Or mutual and irrebocable hate?
He as a conqueror will call the conquer’d
Evil; but what will be the good he gives?

Were I the victor, his works would be deem’d
The only evil ones. And you, ye new
And scarce-born mortals, what have been his gifts
To you already in your little world?

CAIN
But few; and some of those but bitter.

LUCIFER
Back
With me, then, to thine earth, and try the rest
Of his celestial boons to ye and yours.
Evil and good are things in their own essence,
And not made good or evil by the giver;
But if he gives you good-so call him; if
Evil springs from him, do not name it mine,
Till ye know better its true fount; and -judge
Not by words, though of spirits, but the fruits
Of your existence, such as it must be.
One good gift has the fatal apple given-
Your reason:-let it not be over-sway’d
By tyrannous threats to force you into faith
’Gainst all external sense and inward feeling:
Think and endure,-and form an inner world
In your own bosom-where the outward fails;
So shall you nearer be the spiritual
Nature, and war triumphant with your own.

[They disappear

>> Enllaços:

Lord Byron, I was born to opposition, escepticisme dramàtic, el romanticisme negre, catastrofisme com a motor d'arranc, el perquè del catastrofisme al Caín de Byron, versos blancs, Lucifer, Caïm, motius d'odi, l'argument

>> Llegeix-lo:
Anglès (pdf)
Anglès (html - edició 1824)
Anglès (html - edició 1830)
Anglès (html)
Anglès (multiformat)
Anglès (txt)

Passat festes - Joan Brossa

2011-11-25T20:30:00.000+01:00

Brossa, Joan. Passat festes

Barcelona: Empúries, 1995

Col·lecció Migjorn, 25

>> Què en diu la contraportada...

Si canto velles cançons: m’allunyo de les paraules

Si em perdia pel mar: no hi hauria retorn

Si immolava un bou: erraria tot sol

Si agafo un trident: no el puc clavar a les roques

Si som tan limitats, per què ens en adonem tant?
Si miro el firmament: no hi trobo cap semblança

Dels déus en parlo en silenci, per sentir-me a mi mateix

Si em pinto un sol al front: no per això deixa de ploure

Si tinc un gran habitatge: ha estat a força de plors

Cal viure de cara a terra, i sovint bufa l’oratge

Però quan no hi siguem, amor, serà ben trist.

>> Com comença...

PROEMI

Avui, a les dues de la matinada, cal

avançar el rellotge una hora i, per tant,

ha de marcar les tres, com és habitual

en aquestes dates de canvi de temps.

>> Moments...

(Pàg. 11)

PLOR DE RIALLES

T’agrada l’horitzó perquè es desplaça.

Si més no, així ho espero. ¿I això
et basta? No et voldria pas ofendre.

Trobes consol en el fet de tenir raó?
Voler-ho saber tot sembla talment
perseguir l’horitzó.

(Pàg. 15)

BIFRONT

Mira, ningú no deu cap homenatge a ningú.

El que em dius ho accepto perquè tu creus
que no t’enganyo. Però, ¿et sembla que tindrà
efecte en un futur? No tinc idees sobre el fet
d’ensenyar. Sense els homes els déus
no fan res.

(Pàg. 18)

PLANA DESENFOCADA
Els grans líders acaben arraconant
els ideals per governar amb realitats
polítiques i econòmiques que van acompanyades
d’enganys i confusió. Perquè
a més terra, menys peix.

(Pàg. 19)

ENCAIXADA

Talment arrels tortuoses, els dits

dels capitalistes es torcen cap
al palmell de la mà, on claven
les ungles.

(Pàg. 30)

MUTACIÓ
Enraonen en català, però a la més

mínima ocasión lo dejan delante
de un interlocutor de habla castellana.

(Pàg. 38)

DEL LLIBRE DEL PENSAMENT
¿Per què hi ha socialistes que no són
militants i, en canvi, no tots els qui
són del partit són socialistes?

Cada peix local és susceptible de ser
ell i el Peix gros universal. O bé el Peix
gros universal està contingut en cada
peix particular.

(Pàg. 51)

ESCRIT PER A TROBAR EN UNA AMPOLLA
DE NÀUFRAG

“Cal acceptar que la vida no té sentit i alhora

n’està plena. Guarda per a tu el que és teu
i esborra les marques. Només hi ha una cosa:
si no salves la individualitat
contra els estímuls artificials,

no pots afegir res al fet social;
perquè no hi ha res més mort
que un amor quan mor”.

(Pàg. 53)

SECTES

La gent se’n riu quan veu un jove

amb una túnica i un vel taronja;
ningú no el trobaria ridícul
si portava unes faldilles negres
fins als peus i un pitet blanc per corbata.
També aniria disfressat, oi?
Però dos pardals en una espiga
no hi poden estar...

(Pàg. 97)
ESTIGMA

- En una revista estrangera he llegit una obra

semblant a la que tu vas escriure fa tres anys.
No te la van voler estrenar al seu moment
i, si ho fessin ara, tothom diria que l’has copiada.
Veus? Els de fora ens condemnen i els de dintre
ens rematen...
I cada fletxa, si tibes ben bé l’arc,
arriba al mateix blanc.

(Pàg. 98)

TORRENT
- Es tracta de la típica propaganda
dels xarlatans ben embolicada
amb la cel·lofana dels filmlets
de color llampants. Només
s’afegeix espectacularitat a un
adotzenament banal. I així
el llest s’emporta el gat a l’aigua
i és mal veí de l’home intel·ligent
que vol conèixer la realitat
i decideix ser lliure.
(Per això el consumisme valora més
el llest que no pas l’intel·ligent.)

(Pàg. 100)
RENTAT D’IMATGE

Els diners...

”Associar el signe de l’estrella al nom
de la nostra Entitat suposa destacar l’avinença
amb la societat que servim i, en conseqüència,
el compromís amb la nostra cultura”.

...torcen les balances de la justícia.

(Pàg. 111)
EL VENT BUFA TARDOR

Al cor dels pobles s’hi veuen arrugues.
I va creixent la muntanya dels anys.
Diuen que un clau en treu una altre.

Sovint dues meitats no fan un tot.

La dreta mira cap al passat. L’esquerra
planteja situacions cap a una societat
futura. I el present? El present
és la fórmula veritable de tota la vida.
¿I valen la pena tants d’esforços,
tanta tendresa a cop de dolor
per arribar a aquest buit?
L’Home sempre parla amb l’autoritat
que li dóna el fracàs.

(Pàg. 134)
ÍNDEX

Cervantes espigola en Petrarca i Sèneca

Molière copia Plaute
Plaute copia els grecs
Virgili imita els poetes anteriors
Shakespeare s’apropia de Plutarc
Goethe copia Shakespeare
Etcètera.

(Pàg. 153)

COMPLANTA

L’home viu de l’home. L’espècie
humana és la sola espècie que viu
d’ella mateixa. Molts polítics
i financers són uns salvatges
- però amb vint segles de civilitat -

que només van darrera el poder,
talment infants darrera les joguines.
Rebutgen la més mínima molèstia
vinguda per uns altres camins.
Emboliquen la cartera amb la bandera.
(I no parlem dels usurers
de les entitats d’estalvi!)
N’hem vist de tots colors.
Les espines punxen així que neixen.
No ens vénen de nou les males notícies.
¿Se sap on comença el fil
i allà on acaba?
I mentrestant l’Home està sol,
sense sortida, al peu d’un abisme.

(Pàg. 183)

CONVERSA

- No ho sabia. Vols fer el favor de repetir-ho?-

I l’home va obrir la boca per complaure’m:
- Els conquistadors de l’any 1714 van obligar
els catalans a tenir la ganiveta del pa
lligada a la taula amb una cadena.
- Em sembla una premonició del que passa avui
amb el pacte autonòmic –vaig dir-li-. Oi?
Som uns ciutadans que a finals del segle XX
fan l’amor, animen el Barça i paguen
les contribucions. Tot ho esperen de Madrid
i contemplen passivament les arbitrarietats.
Per això el govern central no qüestiona
una nacionalisme tan prudent.

A Jordi Romaguera

>> Altres n'han dit...
Llunàtic

>> Enllaços:

Joan Brossa, més Brossa

Macbeth - William Shakespeare

2011-11-19T16:26:00.000+01:00

Shakespeare, William. Macbeth.

Barcelona: Bruguera, 1979

Macbeth

Traducció de Josep M. de Sagarra

Col·lecció Popular de Teatre Clàssic Universal, 4

>> Què en diu la contraportada...

La tragèdia de Macbeth, estrenada el 1606, marca un dels punts de maduresa de Shakespeare. Macbeth ha estat descrita sovint com la lluita del poder. Així és, en efecte: l’ambició del protagonista, esperonada per l’ambició de la seva esposa, no vacil·la a tacar-se de sang una i altra vegada. Amb tot, la lluita pel poder en una societat rude i autocràtica ens interessaria avui de manera molt relativa si els protagonistes de Macbeth no fossin contemplats en llur pregonesa interior i no ens fos mostrada la progressiva transformació del mal que els devora. El fat sembla acomplirse de manera ineluctable, i el món dels homes és només una esfera sotmesa a forces obscures que el determinen. Les bruixes, amb llurs profecies de doble sentit, que constitueixen alhora una promesa benaurada i una amenaça, teixeixen el destí dels homes no amb la impassible serenitat de les deesses gregues, sinó amb una constat arbitrarietat.
Macbeth ha estat una de les tragèdies de Shakespeare més repetidament traduïda al català. La gran traducció de Macbeth és, però, sens dubte la present versió de Josep M. de Sagarra feta durant els anys de la postguerra.

>> Com comença...

La tragèdia de Macbeth.

ACTE PRIMER
ESCENA I
Un lloc desert.Trons i llamps. Entren tres bruixes.

BRUIXA PRIMERA

¿Quan serem les tres plegades en pluges, llamps i tronades?

BRUIXA SEGONA

Al capdavall del brogit, quan la guerra haurà finit.

BRUIXA TERCERA

Serà a la posta de sol.

>> Moments...

(Pàg. 28)

MACBETH

Príncep de Cumberland! És un graó on he d’ensopegar, si és que no el salto, perquè em barra el camí. Amagueu, estrelles, els vostres focs, i que la llum no vegi la negror de les meves cobejances! Que davant de la mà es tanquin els ulls i, malgrat tot, que s’executi allò que els ulls s’espantaran de contemplar quan serà fet.

(Pàg. 30)
LADY MACBETH

(...) Veniu, veniu dintre els meus pits de dona i canvieu la meva llet en fel, agres ministres de l’assassinat, d’onsevulla que el vostre ésser no vist presideix tots els crim de la natura!
Oh, vine, nit espessa, i embolica’t amb el fum més sinistre de l’infern; que el meu punyal no vegi la ferida, i el cel, fent-me d’espia entre les mantes de les tenebres, que no em crida: “Atura’t!”

(Pàg. 35)
MACBETH

(...) no tinc esperó que m’agulloni els flancs del meu intent, fora d’aquesta cabriolera ambició, que salta sobre d’ella mateixa, anant a caure al damunt d’un destí que no em pertoca.

(Pàg. 57)
MACBETH

Oh! ¿Qui pot ser foll i assenyat, i just i furiós, i neutral i lleial en un moment?
Ningú! L’amor calent, precipitant-se, la calmosa raó ha deixat enrera.

(Pàg. 83)
MACBETH

No és el primer cop que es vessa sang humana! Ans que les lleis prenguessin la duresa de la vida, i fins després i tot, s’han comès crims d’aquells que esborronaven les orelles!...

.
(Pàg. 94)

BRUIXA PRIMERA La caldera va voltant i així hi anirem tirant: un budell emmetzinat. Tu, gripau, que t’has estat un dia i trenta amagat sota la pedra foguera, i de verí t’has inflat, bull primer dins l’encantat aldarull de la caldera.

LES TRES
Au, treballa, canta i vola; canta, foc, i bull, cassola!

BRUIXA SEGONA
Pell tendra de serp de riu, bull dins l’infernal lleixiu. Ull de llangardaix verdós, granota, llengua de gos, ala de rata-pinyada, llenguda d’escurçó esqueixada, fibló d’una serp sense ulls, a dins el brou dóna bulls amb una ala de mussol; vés bullint dintre el perol, per fer la sopa infernal; vés bullint, olla fatal!

LES TRES
Au, treballa, canta i vola; canta, foc, i bull, cassola!

BRUIXA TERCERA
Dent de llop i pell de cuixa de dragó; mòmia de bruixa, gola de tauró voraç, cicuta collida al ras, fetge de jueu blasfem, fel de boc, teix que trenquem durant l’eclipsi de lluna; nas de turc i boca bruna de tàrtar: dit d’un petit escanyat en ser parit, amb la fossa per tot bres; fem-ne un brou greixós i espès, i d’un tigre la ventresca dintre el brou que tot ho envesca!

LES TRES
Au, treballa, canta i vola; canta, foc, i bull, cassola!

BRUIXA SEGONA
Refredem-ho amb sang de simi i l’embruix que no s’aprimi.

(Pàg. 107)
NOI

¿S’ha de penjar els que juren i menteixen?

LADY MACDUFF
Tots

NOI

¿Qui els ha de penjar?

LADY MACDUFF

La gent honrada.

NOI
Aleshores els homes mentiders i els que juren en fals són uns imbècils, perquè n’hi ben bé prou amb tots plegats per batre i per penjar la gent honrada.

(Pàg. 112)
MACDUFF

Ni en els estols horribles de l’infern no pot néixer un dimoni prou damnat que guanyi Macbeth en el mal!

MALCOM
Accepto que és sanguinari, i que és luxuriós, i avar, i fals, i lladre, i violent, maliciós, i brut de tot pecat que porti un nom. Més no té fi ni fons el meu lúbric desig; les vostres dones, les vostres filles, verges i casades, no podrien omplir-me la cisterna dels apetits, i així les meves ganes passarien damunt de tot obstacle que s’oposés al meu voler. És millor Macbeth que un rei així.

MACDUFF
La intemperància sense límits és una tirania que, abans d’hora, ha buidat els trons feliços i ha causat la caiguda de molts reis. Més, tanmateix, no heu de tenir cap por de prendre allò que és vostre; no és difícil de satisfer de ple vostre desig i semblar fred, que, al món, se’l tapa d’ulls (...).

(Pàg. 114)
MALCOM

(...) Ah, sí! Si ho tingués poder per fer-ho, vessaria a l’infern la dolça llet de la concòrdia, i desgavellaria la pau universal, fins a confondre l’harmonia del món.

(Pàg. 139)
MACBETH

(...) La vida és sols una ombra passatgera, un trist comediant que gasta fums i s’escalfa damunt de l’escenari una hora, i no se’l sent piular mai més. Una història que ve a contar un beneit inflada de soroll i ferotgia, que al capdavall no significa res!

>> Altres n'han dit...

Llibres per llegir, Las mariposas producen huracanes

>> Enllaços:
William Shakespeare, fonts: Scotorum Historiae de Hector Boece , anàlisi total, grans temes, Hècate, vigileu els arbres de Birnam.

>> Llegeix-lo:
Anglès (html)
Anglès (html)
Anglès (escaneig versió 1807-Google Books)
Anglès (multiformat)
Italo-Espanyol (escaneig versió 1857 - Google Books)
Espanyol (pdf)
Espanyol (html)

>> Mira'l:
Anglès (adaptació cinematogràfica Orson Wells)
Espanyol (adaptació cinematogràfica Roman Polansky)
Japonès (adaptació cinematogràfica Akira Kurosawa -subtítols en xinès i anglès)

Sense sang - Alessandro Baricco

2011-11-13T08:26:00.000+01:00

Baricco, Alessandro. Sense sang.
Barcelona: La Magrana, 2003

Senza sangue
Traducció d'Anna Casassas
Col·lecció Les ales esteses, 153

>> Què en diu la contraportada...
Manuel Roca i els seus dos fills viuen al camp, en una vella granja aïllada. Un dia, un Mercedes amb quatre homes dins enfila el camí polsegós que duu a la casa. Com si des de sempre hagués esperat aquell moment, Manuel Roca crida els seus fills sense perdre un segon. Alguna cosa tan terrible com indescriptible està a punt de succeir; alguna cosa que trasbalsarà la vida de tots de manera irremeiable, sobretot la vida de la petita Nina.

Alessandro Baricco torna a la narrativa amb una novel·la breu, una història vibrant i suggerent que burxa en les profunditats de l’ànima humana. Els protagonistes són figures perdudes en l’espai i el temps, víctimes d’una guerra infinita que, com tots els conflictes de la història de la humanitat, desperta les passions i els instints més amagats. El malson de la violència, la rancúnia i la venjança dominaran els dramàtics esdeveniments succeïts a Manuel Roca i els seu fills. L’espiral d’odi que engoleix els personatges només sembla dissoldre’s gràcies a la decisió de Nina, una dona-nena que sabrà donar un sentit, i també un futur, al dolor més gran, sense que calgui vessar més sang.

>> Com comença...
Al camp, el vell mas de Mato Rujo es mantenia cec, esculpit en negre contra la llum del vespre. L’única taca en el perfil buit de la plana.
Els quatre homes arribaven en un vell Mercedes. La carretera era enfonsada i seca, una pobre carretera rural. Des de la casa, en Manuel Roca els va veure.
Es va acostar a la finestra. Primer va veure la columna de pols que s’alçava sobre el perfil del blat de moro. Després va sentir la fressa del motor. En aquella zona, ja no tenia cotxe ningú. En Manuel Roca ho sabia. Va veure que el Mercedes treia el morro, lluny, i després desapareixia rera una fila d’alzines. Després va deixar de mirar.

>> Moments...
(Pàg. 16)
(...) L’apuntava amb una pistola.
- No et moguis i llança el fusell.
Des de fora va arribar una altra ràfega. Però el noi no es va moure, va continuar quiet, a peu dret, amb la pistola apuntada. Sota la pluja de trets, tots dos van continuar immòbils, mirant-se, com un únic animal que hagués deixat de respirar. En Manuel Roca, mig ajagut a terra, va mirar el noi als ulls, el noi dret al descobert. Va intentar entendre si era un nen o un soldat, si era la mil·lèsima vegada o la primera, i si hi havia un cervell, lligat a la pistola, o només la ceguesa d’un instint.

(Pàg. 21)
- ¿Què vull?
- ¿Què vols, Salinas?
En Salinas va riure.
- Et vull a tu, doctor.
- Estàs boig. La guerra ja s’ha acabat.
- Què has dit?
- La guerra ja s’ha acabat.
En Salinas es va vinclar sobre en Manuel Roca.
- Ho decideix qui guanya, quan s’acaba la guerra.
En Manuel Roca va sacsejar el cap.
- Llegeixes massa novel·les, Salinas. La guerra s’ha acabat i prou, ¿no ho entens?
- La teva, no. Ni la meva, doctor.

(Pàg. 65)
(...) va dir una cosa graciosa sobre la mestressa. La dona va riure, i ho va fer amb un moviment del cap del qual, uns quants anys abans, hauria estat impossible defensar-se. Però l’home pràcticament no la va veure, perquè corria darrera dels seus records.

(Pàg. 66)
(...) I va passar una cosa curiosa. En un moment donat una d’aquelles portes es va obrir. Per un moment vaig tenir la seguretat absoluta que en sortiria ella i em passaria pel costat, sense dir res.
L’home va sacsejar lleugerament el cap.
- Però no va succeir res, perquè a la vida sempre li falta alguna cosa per ser perfecta.

(Pàg. 68)
La dona va alçar la mirada del plat.
- ¿Té fills? –va preguntar.
- No.
- ¿Per què?
L’home va respondre que per fer fills s’havia de confiar en el món.

(Pàg. 75)
- (...) havíem lluitat per això, per poder fer el que era just.
- ¿Disparant contra criatures?
- Sí, si calia.
- ¿Però què diu?
- Vostè no ho pot entendre.
- És clar que ho puc entendre, vostè expliqui-m’ho i jo ho entendré.
- És com la terra.
- ...
- ...
- ...
- No es pot sembrar sense llaurar primer. Primer s’ha d’esventrar la terra.
- ...
- Calia passar a través del patiment, ¿ho entén?
- No.
- Calia destruir un munt de coses per poder construir el que volíem, no hi havia cap més manera de fer-ho, havíem de ser capaços de patir i de fer patir, venceria qui suportaria més dolor, no es pot somiar en un món millor i pensar que te’l donaran només perquè el demanes, aquells no haurien cedit mai, calia combatre i un cop ho havies entès era igual si eren vells o criatures, els teus amics o els teus enemics, esventraves la terra, no s’hi podia fer res, no hi havia cap manera de fer-ho que no fes mal. I quan ho trobàvem tot massa horrorós, teníem el nostre somni que ens protegia, sabíem que encara que el preu fos molt car, la recompensa havia de ser immensa, perquè no lluitàvem per uns quants diners, o per un camp per treballar, o per una bandera, ho fèiem per un món millor, ¿entén què vol dir?, per restituir a milions d’homes una vida decent i la possibilitat de ser feliços, de viure i morir amb dignitat, sense ser trepitjats ni escarnits, nosaltres no érem res, ells ho eren tot, milions d’homes, érem allà per ells, què vol que sigui un nen que mor contra una paret, o deu nens, o un centenar, s’havia d’esventrar la terra i nosaltres ho vam fer, milions d’altres nens esperaven que ho féssim, i nosaltres ho vam fer, vostè potser hauria...
- ¿De debò hi creu?
- És clar que hi crec.
- ¿Després de tants anys encara hi creu?
- ¿Per què no hi hauria de creure?
- Van guanyar la guerra. ¿Troba que aquest món és millor?
- No m’ho he preguntat mai.
- No és veritat. S’ho ha preguntat mil vegades, però té por de respondre (...)

(Pàg. 77)
- (...) venjar-se, ara hauria de ser capaç de pronunciar aquesta paraula, venjança, vostè matava per venjança, tots mataven per venjança, no cal avergonyir-se’n, és l’única medecina que hi ha contra el dolor, tot el que s’ha trobat per no embogir, és la droga amb la qual ens fan capaços de combatre, però vostès ja no se’n van alliberar, els va consumir tota la vida, els la va omplir de fantasmes, per sobreviure a quatre anys de guerra els va consumir tota la vida (...)

>> Altres n'han dit...

Tres cagallons baix d'un piano, Espacios en blanco, LiteRatos, Fahrenheit 451, Esto no es una vaca, Un libro al día

>> Enllaços:
Alessandro Baricco, cercles concèntrics, sobre l'escriptura, una bona pregunta, paraules convertides en traços, paraules convertides en actes, venjança

Chernóbil, la zona - Natacha Bustos i Francisco Sánchez

2011-11-05T16:32:00.000+01:00

Bustos, Natacha i Sánchez, Francisco. Chernóbil – La zona

Barcelona: Glénat, 2011

>> Què en diu la contraportada...
Detrás de una catástrofe siempre se esconde una historia humana.

¿Cómo reaccionarías si de un momento a otro te vieras obligado a abandonar todo cuando tienes? Este es el relato de una de las muchas familias que tras el terrible accidente nuclear de Chernóbil dejaron sus hogares convencidas de regresar al cabo de apenas unos días. Pero era demasiado tarde, un enemigo invisible se había apoderado de sus pertenencias, de sus casas, de sus tierras, y estaba dispuesto a permanecer allí durante mucho tiempo.

Ha pasado un cuarto de siglo desde aquel 26 de abril de 1986, pero no es nada comparado con las decenas de miles de años que los residuos nucleares permanecerán aún en activo. Este es un homenaje a aquellas gentes que sufrieron las consecuencias de la energía nuclear fuera de control.

Para que nunca olvidemos lo que allí pasó.

Lejos del sensacionalismo y la controversia, Francisco Sánchez y Natacha Bustos observan desde la distancia las circunstancias de unos personajes ficticios que bien pudieron existir, ofreciendo una invitación al lector a comprender, explorar y reflexionar sobre lo que aún hoy en día representa Chernóbil.

>> Com comença...

>> Moments...

(Pag. 61)

(Pag. 80)

(Pag. 102-103)

(Pàg. 115)

(Pàg. 122)

(Pàg. 144)

(Pàg. 184)

>> Altres n'han dit...
La Finestra Digital, Gotes d'aigua, El coleccionista de tebeos, El cultural, Abandonad toda esperanza

>> Enllaços:
Patricia Bustos, Francisco Sánchez, compromís, procés d'ideació, procés de creació, Pripiat, la "zona", l’accident, Liquidadors, Radioactivitat, Bosc Vermell, turisme radioactiu,

Trilogia de Nova York - Paul Auster

2011-10-23T15:35:00.001+02:00

Auster, Paul. Trilogia de Nova York.

Barcelona: Proa, 1991

The New York Trilogy
Traducció de Joan Sellent Arús
Col·lecció A tot vent, 297

>> Què en diu la contraportada...
La ciutat de vidre, Fantasmes i L’habitació tancada, tres novel·les breus de detectius, componen aquesta Trilogia de Nova York. Un home rep l’encàrrec de seguir-ne un altre, de vigilar-lo, de descobrir-ne els secrets. En rep l’encàrrec i seguidament emprèn la tasca. Això pot ser el que, poc o molt, tenen en comú totes les feines de detectiu privat. I el que té en comú també l’aventura del novel·lista, que pot arribar a ser més arriscada que la pitjor persecució policial.

Trilogia de Nova York presenta tres histories, gairebé tres variacions a la manera musical, de persecucions detectivesques, que duen a conclusions d’impacte. Que tota la persecució fa l’efecte d’un mirall, en què el perseguidor sempre es reflecteix, incapaç de diferenciar-se del seu perseguit. I que potser, en viure, forçosament tots som perseguidors i, per tant, amb la porta oberta a la follia, acabem perseguint-nos o sent perseguits. Però això no fa perdre el bon humor a Paul Auster, un dels autors de més prestigi que ha donat la narrativa nord-americana recent.

>> Com comença...

Tot va començar amb un número equivocat, tres trucs de telèfon a altes hores d ela nit i una veu a l’altra punta demanant per algú que no era ell. Molt més endavant, quan seria capaç de pensar en les coses que li havien passat, arribaria a la conclusió que res no era real sinó l’atzar. Però això va ser molt més endavant. Al principi hi havia, simplement, el fet i les seves conseqüències.

>> Moments...

(Pàg. 18)

I.P., Investigador Privat. Per Quinn, la lletra “I” tenia un significat triple. No era només la “i” d’investigador: era la xifra romana amb un valor ordinal, la primera persona, el jo minúscul enterrat dins el cos que respira. I al mateix temps era la “i” d’indagador, d’espia, de l’ull físic de l’escriptor; l’ull de l’home que mira a l’exterior i exigeix que el món de fora se li reveli. Quinn vivia, des de feia cinc anys, atrapat en aquest joc de paraules.

(Pàg. 24)
”Això és el que en diuen enraonar. Em penso que és així, que en diuen. Quan les paraules surten, volen per l’aire, viuen un moment i es moren. Que estrany, oi? El que és jo, no tinc opinió (...).”

(Pàg. 79)
- (...) El que jo he entès no ho ha entès ningú més, senyor Quinn. Sóc el primer. Sóc l’únic. I això em carrega d’una gran responsabilitat.
- El món damunt les espatlles.
- No m’ho imaginava tan feixuc
- Doncs ho és. I potser més i tot.
- Ah

- És que el món està desintegrat, sap? I la meva feina és recompondre’l.
- Doncs Déu n’hi do.

(Pàg. 81)
- (...) La meva obra és molt senzilla. He vingut a Nova York perquè és el lloc més desolat de tots, el més abjecte. El desmembrament és pertot arreu, el desgavell és general. Només s’han d’obrir els ulls per veure-ho. Gent desmembrada, coses desmembrades, pensaments desmembrats. Tota la ciutat és un gran femer (...)

(Pàg. 89)
Mitja hora més tard travessava el carrer, caminava quaranta passes i entrava a l’hotel de Stillman. Se sentia tuf d’insecticida i de burilles. Alguns dels dispesers, sense poder anar enlloc per la pluja, seien al vestíbul, escarxofats en cadires de plàstic color carbassa. Tot tenia un aire de vacuïtat, era com un infern de pensaments eixuts.

(Pàg. 101)
- (...) Al meu parer, don Quixot duia a terme un experiment. Volia posar a prova la credulitat de la gent. ¿Seria possible, es preguntava, encarar-se amb el món i vomitar mentides i bestieses amb la més gran convicció? ¿Dir que els molins de vent eren gegants, que una ribella de barber era un casc, que uns ninots eren persones reals? ¿Seria possible convèncer la gent perquè estiguessin d’acord amb el que deia, encara que no se’l creguessin? Dit d’una altra manera: ¿fins a quin punt la gent toleraria blasfèmies si li proporcionaven diversió? Fins al punt que fos. La prova és que el llibre encara el llegim. Ens continua resultant altament divertit. I això és, en definitiva, tot el que esperes d’un llibres: que et diverteixi.

(Pàg 104)
Ara Quinn no era enlloc. No tenia res, no sabia res, sabia que no sabia res. No sols havia tornat a anar a parar al principi sinó que ara es trobava abans del principi, i tan enrera que era pitjor que cap final que es pogués imaginar.

(Pàg. 147)
(...) res del que ha passat fins ara no té cap ni peus. Per una vegada, això no el desanima. De fet, com més aprofundeix en el seu interior més s’adona que el que fa és donar-li forces. Descobreix que això d’estar a les fosques té aquell punt d’agradable, aquella emoció de no saber què passarà. Diu: mira, et manté alerta i això no fa cap mal. Despert i a la que salta, absorbint-ho tot, preparat pel que sigui.

(Pàg. 153)
Blue és aficionat al cine, i no tan sols pels arguments de les pel·lícules i per les dones guapes que hi surten sinó també per la foscor mateixa del local, pel fet que les imatges de la pantalla són, en certa manera, com les coses que li passen pel cap sempre que tanca els ulls.

(Pàg. 155)

És un home marcat pel passat, i quan passa això no s’hi pot fer res. Un dia passa una cosa, pensa Blue, i en acabat ja passa sempre més. No es pot canviar mai, no pot ser mai d’altra manera.

(Pàg. 166)
(...) què hi feia, allà dins?

Escrivia històries.

¿I això és tot? ¿Escrivia i prou?
Escriure és cosa de solitaris. S’apodera de la teva vida. En cert sentit, un escriptor no té vida pròpia. Encara que hi sigui, no hi és del tot.

Un altre fantasma.

Exacte.

(Pàg. 169)
Tres dies després d’enviar el seu depurat informe li arriba el gir setmanal, i en el sobre també hi ha una nota que diu: ¿Per què menteix?, i ara Blue té un prova absolutament irrefutable. I, a partir d’aquest moment, Blue viu conscient que s’està ofegant.

(Pàg. 187)
La vida ens arrossega d’una manera que no podem controlar, i gairebé res no es queda amb nosaltres. Mor quan nosaltres morim, i la mort és una cosa que ens passa cada dia.

(Pàg. 203)

Al final, cada vida no és més que una suma de fets contingents, una crònica d’interseccions casuals, de cops de sort, d’esdeveniments a l’atzar que no confirmen altra cosa que la seva manca d’objectiu.

(Pàg. 211)
Les paraules no eren ja simples paraules sinó un curiós codi de silencis, una manera de parlar que donava voltes contínuament al voltant d’allò que es deia. Mentre anéssim esquivant el tema, l’encanteri no es trencaria. Totos dos ens entregàvem amb naturalitat a aquesta mena de joc, i el fet que cap dels dos estigués disposat a abandonar encara el feia més excitant. Érem conscients del que fèiem, però al mateix temps fingíem que no. Així vaig començar a fer la cort a Sophie (...).

(Pàg. 226)

El món més soterrat va sortir a la superfície. Cada habitació va adquirir els seus propis records, cada racó evocava un moment determinat, fins al punt que, inclús en la neutralitat de la vida pràctica, un tros concret d’alfombra, per exemple, o el llindar d’una determinada porta, ja no eren només coses sinó sensacions, ecos de la nostra vida eròtica. Havíem entrat en la paradoxa del desig. La nostra necessitat mútua era inexhaurible, i com més la satisfèiem més semblava augmentar.

(Pàg. 248)
No en tenia prou de deixar que les coses fessin el seu curs: calia forçar-les, portar-les al límit. Com que encara dubtava de mi mateix, necessitava córrer riscos, posar-me a prova davant del més gran perill possible. Matar Fanshawe no significaria res. La qüestió era trobar-lo viu i, en acabat, tornar-lo a deixar viu.

>> Altres n'han dit...

Llibres, i punt, Saps què vull dir-te?, dèries, Un que passava, Libros y Literatura,

>> Enllaços:

Paul Auster, el deute de l'estructura, fonts, context i deixalles, la desorientació com a tema, hiper? meta? literatura..., ...i si només estiguèssim jugant amb don Quixot?, cortines de fum, la importància del narrador, desaparèixer...només això.

Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants... - Mathias Enard

2011-10-12T13:05:00.001+02:00

Enard, Mathias. Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants...
Barcelona: Columna, 2011

Parle-leur de batailles de rois et d'éléphants
Col·lecció Clásica, 885

>> Què en diu la contraportada...
El 13 de maig de 1506 Michelangelo Buonarroti, el gran artista del Renaixement, desembarca a Constantinoble. El soldà Baiazet II li ha encarregat el disseny d’un pont sobre el Corn d’Or, un projecte que ni el genial Leonardo da Vinci, el seu gran competidor, ha estat capaç d’enllestir. A Roma, Miquel Àngel ha deixat inacabada la construcció de la tomba de Juli II, el papa guerrer i mal pagador que li és hostil.

A la màgica Constantinoble, Miquel Àngel descobrirà els plaers d’Orient: els perfums, les espècies, les arts, la llum, la música..., i s’endinsarà en aquest món desconegut i embriagador de la mà de Mesihi, el poeta de la cort, que li farà de guia i li explicarà els secrets d’una ciutat tan seductora com perillosa.

Com en un viatge sobre una catifa voladora, Mathias Enard condueix el lector cap a l’esplendor de mesquites, basars i danses hipnòtiques i descriu amb una precisió d’orfebre la trobada de l’home del Renaixement amb la bellesa del món otomà.

>> Com comença...

La nit no es comunica amb el dia: s’hi crema. A l’alba la porten a la foguera. Junt amb la seva gent, els bevedors, els poetes, els amants. Som un poble de relegats, de condemnats a mort. No et conec. Conec el teu amic turc –és un dels nostres. A poc a poc desapareix del món, empasta per la foscor i els seus miratges –som germans. No sé quin dolor o quin plaer l’ha empès cap a nosaltres, cap a la pols d’estrella, potser l’opi, potser el vi, potser l’amor; potser alguna obscura ferida de l’ànima ben amagada en els replecs de la memòria.

>> Moments...

(Pàg. 32)

Deixa’t fer. Oblida la por, aprofita’t del que sóc, com tu, un tros de carn que no pertany a ningú sinó a Déu. Pren una mica de la meva bellesa, del perfum de la meva pell. Se t’ofereixen. No serà cap traïció, ni cap promesa; ni cap derrota, ni cap victòria.
A penes dues mans empresonant-se; com uns llavis que es premen sense unir-se mai.

(Pàg. 67)

Li agradava sobretot la ciutat, els antres sorollosos on bevien els genissers, l’activitat del port, l’accent dels estrangers.
I, per sobre de tot, el dibuix, la ferida negra de la tinta, la carícia aspra sobre el gra del paper.

(Pàg. 68)

Sé que els homes són nens que amaguen la desesperació en la còlera, la por en l’amor; que responen al buit construint castells i temples. S’aferren a relats, que empenyen davant seu com estendards: cadascun fa seva una història per vincular-se a la multitud que la comparteix. Se’ls conquereix parlant-los de batalles, de reis, d’elefants i d’éssers meravellosos; parlant-los de la felicitat que trobaran després de la mort, de la llum viva que ho presidia tot quan van néixer, dels àngels que aletegen al seu voltant, dels dimonis que els amenacen, i d’amor, de l’amor, aquesta promesa d’oblit i de sacietat. Parla’ls de tot això i t’estimaran; faran de tu l’igual d’un Déu.

(Pàg. 113)

El florentí s’asseu i s’agafa el cap entre les mans, apesarat.
Turcs o romans, els poderosos ens envileixen.
Déu meu tingueu pietat.

(Pàg. 114)

Tancat en el teu món, no veus sinó ombres, formes incompletes, territoris per conquerir. Cada dia t’empeny cap al següent sense que sàpigues habitar-lo veritablement.

(Pàg. 115)
La veritat és que no hi ha res més tret del sofriment i que intentem oblidar, en braços estranys, que aviat desapareixerem.
El teu pont perdurarà; potser adquirirà, amb el pas del temps, un sentit ben diferent del que té avui, de la mateixa manera que la gent veurà en el meu país desaparegut una cosa ben diferent del que era en realitat, i els nostres descendents hi superposaran els seus relats, els seus móns, els seus desigs. Res no ens pertany. Trobaran bellesa en batalles terribles, coratge en la covardia dels homes, tot farà part de la llegenda.

(Pàg. 131)

Com sempre que està a punt d’acabar un projecte, està content i trist; content d’haver acabat i trist que l’obra no sigui tan perfecta com seria si l’hagués creat Déu.

(Pàg. 133)

Sovint desitgem la repetició de les coses, anhelem reviure un moment esvanit, recuperar un gest mancat o una paraula no pronunciada; ens esforcem a retrobar els son atrapats a la gola, la carícia que no vam gosar fer, l’opressió al pit desapareguda per sempre.

>> Altres n'han dit...
Ronya Mortis, Nosaltres llegim, Retalls de pensaments, Un món de mots, Papel en blanco, Sombras de neón,

>> Enllaços:
Mathias Enard, escriputura manierista, el moment de la inspiració, nova generació francesa, millor la forma que el fons?, "frases sin olas y sin sal", novel·la històrica, novel·la biogràfica? no estúpids, no..., parlem de passió!!, mentides innocents, el context, Mesihi de Prístina, Baiazet II, Michelangelo, Papa Juli II, Occident vs Orient,

L'acrobàcia aèria de Confuci - Dai Sijie

2011-10-02T20:35:00.000+02:00

Sijie, Dai. L’acrobàcia aèria de Confuci.
Barcelona: Edicions 62, 2011

L’acrobatie aérienne de Confucius

Traducció de Anna Casassas

Col.lecció El Balancí, 647

>> Què en diu la contraportada...
La por obsessiva de la mort condueix l’emperador xinès a aparèixer acompanyat per quatre dobles tant en públic com en privat. Quatre dobles que no només són idèntics, sinó tan plenament mimètics que ni l’emperadriu ni les concubines i ni tant sols els ministres poden dir quin d’ells é el de debò. Així, no és estrany que Sa Majestat sigui coneguda amb el sobrenom de la Quinta Sobirana.

L’any 1521 l’emperador rep quatre animals exòtics com a trofeus per la victòria del seu exèrcit: una parella de rinoceronts, un elefant i una criatura muda i negra de cap a peus, excepte el blanc dels ulls. Aquest peculiar onsequi provoca una crisi imprevista en l’imperi xinès.

>> Com comença...

PRÒLEG
- El dia que els meus dobles aconsegueixin imitar-me el pensament –va preguntar un dia l’emperador a un endeví-, finalment podré conèixer la pua?
L’endeví:
- Majestat, no ho crec. El dia que això passi, us convertireu en un doble dels vostres dobles.

>> Moments...

(Pàg. 30)

Una llunyana tarda d’estiu. A la porta d’un pavelló, un nen de tres o quatre anys mira com la pluja pica les teules envernissades del teulat de la muralla, que brillen com l’or. Al pati es formen llacs i, a les escales, cascades. Tot d’un plegat, el xàfec passa. El nen surt del pavelló, baixa els graons, travessa el pati, entra per una porta, i de cop dues masses gegantines sorgeixen de la boira. La pell rugosa els resplendeix. En la gràcia pura de la llum s’aturen, sacsegen el cap feixuc i de les orelles els cauen gotes d’aigua, mentre es piquen suaument les espatlles amb la trompa, abans de desaparèixer en la blancor de l’atmosfera.

(Pàg. 34)

Quan tenia dotze anys, havia arribat davant la porta del palau. Després d’haver dit adéu als seus pares, sense vessar cap llàgrima, havia pujat en un palanquí portat per quatre dones, que havia entrat dins del clos majestuós d’una profunditat insondable, i hi havia desaparegut per sempre. A partir d’aquell moment, havia entrat a forma part de les Dones del Palau, que aquell any van arribar a ser tres mil. Aquell mateix any van necessitar dos-cents cinquanta taüts.

(Pàg. 66)

El jove emperador havia reconegut l’au a l’acte, un ocell del paradís maragda, que als artesans els servia per realitzar els plomells que a la seva mare li agradava tant posar-se al cap. La malaurada víctima, que jeia a terra, s’havia debatut una bona estona entre les urpes del grifó, davant els ulls meravellats de Sa Majestat: havia començat a sortir-li sang de la cresta groga, després se li havia tacat la gola ataronjada, amb vores negres, li havien caigut unes quantes plomes d’un verd metàl·lic, la llarga cua rogenca amb ratlles negres i reflexos vermells havia estat arrossegada per la pols. Assegut al llit, a la seva habitació encimbellada, havia assaborit amb una crueltat innocent cada cop de bec i cada esquinç, que li havien proporcionat un plaer i una diversió que cap home no coneixia.

(Pàg. 75)

Per a la majoria de mortals, homes o dones, soldats d’ofici o amazones de peus embenats, matar és un acte expeditiu, a penes uns segons, de vegades menys, d’una pura brutalitat, sense matisos, que no mereix cap mena de preparació, ni instructors especials. Si sabem viure, també sabem matar. No serveix de res voler saber-ho tot de la víctima.

(Pàg. 78)

Tot d’una va experimentar un plaer tan vell com el món, el de ser un altre.

(Pàg. 118)

LA TIGRESSA: Tu no contemples mai res a part de tu mateix, Narcís de Vida?
EL TIGRE: No. Quan un estima la vida, quan és la vida mateixa, acciona i reacciona, però no contempla res, llevat del seu propi reflex.

(Pàg. 177)

Jo vull ser venerat de viu, encara que només sigui per les prostitutes, igual que el déu protector del seu ofici, i que el meu culte es perpetuï després de mort.

>> Altres n'han dit...
Nosaltres llegim, Ensenyar llengua a l'alumnat no romànic,

>> Enllaços:

Dai Sijie, joc de màscares, Zhengde (de cals Ming), tota previsió és poca, Xiezhi, ...una olor encisadora..., Yangzhou, viatjant pel Gran Canal, Confuci

I els hipopòtams es van escaldar vius - William S. Burroughs i Jack Kerouac

2011-09-22T21:04:00.001+02:00

Burroughs, William S., Kerouac, Jack. I els hipopòtams es van escaldar vius

Barcelona: La Magrana, 2010

And the Hippos Were Boiled in Their Tanks
Traducció d’Ernest Riera
Colecció Les ales esteses, 288

>> Què en diu la contraportada...

El 14 d’agost de 1944, Lucien Carr, un amic de William S. Burroughs, va assassinar David Kammerer clavant-li una navalla i va llençar-ne el cos al riu Hudson.
Kammerer pretenia Carr des de feia temps, tot fent avenços que no semblaven molestar el jove. Però al cap dels anys, o bé en Carr ja n’estava tip o bé es va veure obligat a actuar en defensa pròpia. El mateix dia, abans d’entregar-se, Carr va veure’s amb Burroughs i Kerouak. La història, que els recordava Verlaine i Rimbaud, va fascinar els beats. Burroughs i Kerouac van decidir novel.lar els fets. En capítols alternats, Burroughs escrivia sota el nom de Will Dennison, un cambrer amb connexions amb el submón criminal, i Kerouac, sota el de Mike Ryko, un mariner borratxo. En aquell moment, els escriptors no eren pas famosos. Quan van proposar la novel·la a editors, va ser rebutjada per tothom, i així ha romàs inèdita durant dècades.
I els hipopòtams es van escaldar vius és un artefacte excepcional sobre els primers dies de la generació beat, una fascinant porta d’accés a les vides de dos escriptors mítics. Al començament de les respectives carreres. Es tracta, finalment, d’una molt bona novel·la, un descens hipnòtica a la luxúria i a l’obsessió, les drogues i l’alcohol, l’art i els somnis desmesurats.

>> Com comença...

WILL DENNISON

Els bars tanquen a les tres de la matinada els dissabtes a la nit, o sigui que vaig arribar a casa cap a tres quarts de quatre després d’esmorzar al Riker’s, a la cantonada de Christopher Street i la Setena Avinguda. Vaig deixar el News i el Mirror al sofà, em vaig treure l’abric de crespó de cotó i el vaig deixar al damunt dels diaris. Me n’anava directament al llit.

>> Moments...

(Pàg. 28)

- (...) ¿No estàs segur de voler què?
- D’anar enlloc amb ell. Em fa por que tingui una reacció i que al final no aconsegueixi res de res.
Vaig anar cap a la llar de foc i vaig clavar una manotada a la lleixa.
- O sigui que ara vols esperar. Demà i l’endemà i l’endemà... Esperaràs fins que et moris. ¿Saps que penso? Penso que tot aquest teu complex amb en Philip és com el cel dels cristians, una il·lusió nascuda d’una necessitat, que flota en algun lloc platònic nebulós i emboirat que no existeix enlloc, que sempre és just a la cantonada, igual que la prosperitat, però que mai no és ni aquí ni ara (...).

(Pàg. 31)

El lloc on treballava es diu Continental Café. A l’estiu la façana s’obre del tot, les portes es pleguen. Hi ha tot de taules on es pot seure i mirar la vorera, si vols. Hi ha unes quantes cambreres/acompanyants que et deixen convidar-les a beure. A dins, hi ha els cromats, el cuiro vermell i les bombetes habituals en aquests llocs.

(Pàg. 45)

Cap a les tres, anàvem tots ben pets de Pernod.

(Pàg. 51)

(...) va tenir una aventura amb una dona de més edat a París. Aquesta aventura va sumir-la en l’angoixa i la convicció del pecat. Típica puritana moderna, era capaç de creure en el pecat sense creure en Déu. De fet, trobava que hi havia alguna cosa massa tova i pecaminosa en el fet de creure en Déu. Rebutjava aquesta mena d’indulgència com si fos una proposta indecent.

(Pàg. 87)

Des del sofà jo podia veure el pati del darrere, on hi havia una paret vella enguixada i coberta d’heura amb una gran esquerda que es veia preciosa amb aquella llum clara de la tarda. Vaig dir a en Phil:
- Mira aquella paret d’aquí fora, i aquelles fulles d’heura tan exòtiques. Segur que Montmartre és així.

(Pàg. 89)

En Dennison em recordava un cowboy, en certa manera. Però no pas el cowboy que es veu a les pel·lícules, dalt d’un cavall blanc amb un barret Stetson de color gris perla i unes cartutxeres dobles generosament ornamentades. En Will és el cowboy que porta una armilla discreta i un “mig” Stetson, que sempre és assegut en una taula del saló jugant a cartes i que s’escapoleix silenciosament amb els seus diners quan el bo i el dolent comencen a repartir trets.

(Pàg. 91)

- L’Agnes no vol venir a sopar perquè no té ni cinc. Hi ha gent que sap què és tenir orgull.
En Phillip va dir:
- Hi ha gent molt ximple.
- Sí –vaig dir jo-, però tu ets un artista. Tu no creus en la decència ni en l’honestedat ni en la gratitud. ¿On anem a sopar?

(Pàg. 93)
Vaig començar a tenir una sensació que em resultava familiar de la meva època de bàrman: la de ser l’única persona que no estava boja enmig d’un manicomi.

(Pàg. 94)

Vaig tenir la impressió que, a tot Amèrica, discussions tan estúpides com aquella tenien lloc a totes les cantonades i a tots els bars i a tots els restaurants. A tot Amèrica hi havia gent que treia credencials de la butxaca i les entaforava als nassos d’algú altre per demostrar que havien estat en algun lloc o havien fet alguna cosa. I vaig pensar que algun dia, a Amèrica, tothom saltaria de sobte i diria “No em toquis els collons!” i començaria a empènyer i a maleir i a esgarrapar l’individu que tingués al costat.

(Pàg. 144)
- Danny, ¿t’interessa cremar una casa per dos-cents dòlars?
La cara se li va animar, i va dir:
- Sona molt bé, això.

(Pàg. 149)
- (...) ¿Em deixes la teva pistola? Em suïcidaré. Tens una pistola, ¿oi que sí?
Jo vaig dir:
- Sí, tinc una pistola.
- Però no tens bales, ¿oi que no?
Ell sabia perfectament que sí que en tenia. Vaig dir:

- No, no en tinc.
En Phillip es va aixecar per anar-se’n i va enfilar cap a la porta. Jo m’hi vaig acostar i em vaig quedar al seu costat. Vaig pensar que si allò que havia dit era veritat, li hauria de posar la mà a l’espatlla i dir alguna cosa amable per animar-lo. Però llavors vaig recordar que sempre em demanava diners.
Vaig dir:
- Adéu, Philip -fredament

Ell va dir adéu i se’n va anar.
Jo vaig tancar la porta.

(Pàg. 154)
Em vaig beure el meu Calvert i llavors em vaig adonar que en Phillip mirava al buit i que dues llargues llàgrimes li rodolaven galtes avall. Jo em sentia molt avergonyit, perquè mai no havia vist plorar en Phillip. Li volia posar la mà a l’espatlla, i al final ho vaig fer.
- “Hi ha temps per a tota mena de coses” –vaig dir-, “temps fins i tot per a l’assassinat.” Saroyan.
Em va mirar fixament, amb tota la cara humida.
- Sembla de T.S. Elliot –va dir.
Vam riure una mica, i després li vaig donar un cigarret. Jo vaig començar a pensar en l’època en la qual m’esforçava per imaginar com devia ser, matar una persona, i com escrivia milers de paraules per crear aquella pauta d’emocions. I ara tenia en Phillip al meu costat, i ell ho havia fet de debò.

>> Altres n'han dit...
O mejor,...¡Denme el libro entero!, 10.15 Saturday night, Cactus, Debatabat, slice of life story, Iureamicorum

>> Enllaços:

William S. Burroughs, Jack Kerouac, gènesi del llibre, els fets amb pels i senyals, la generació perduda (Beat), el punt de partida, el temps ho devora tot, l'entorn, Minetta Tavern

La revolta del terrat i altres contes - Pere Calders

2011-09-18T16:22:00.000+02:00

Calders, Pere. La revolta del terrat i altres contes.

Barcelona: Laia, 1984

Col·lecció Les eines de butxaca, 21

>> Què en diu la contraportada...

”Una eina de butxaca que oferís una selecció de contes, lleugera, refrescant i variada, sense cap pretensió «antològica»; pensada sobretot per a un públic escolar ben ampli, així com per al lector que s’acostés a l’obra caldersiana per primer cop.
Calders és un mestres. Un mestre que fa costat, calladament, a William Saroyan, a Isaak Babel, a Karel Capek o a Julio Cortázar, entre els escollits, i ens hi fa quedar com uns senyors”.
(De La por del porter davant l’inspector d’hisenda, nota introductòria de Miquel Desclot).

>> Com comença...

De bon matí, l’imprevist es presenta a la casa número 10.
Una parella de policies amb tercerola i dos agents de la brigada social, amenacen de tirar a terra la porta primera del segon pis. Un dels policies crida amb una veu que es classifica de seguida com a veu oficial. És la seva missió.

El monàrquic surt ensonyat, un bon tros sorprès. Duu un vestit clar i porta barret de palla, el segon barret de palla de la temporada, segurament.
- Sembla mentida, un home tan infeliç... –comenta la portera amb una veïna del tercer (en el qual, d’una manera insospitada, s’està forjant un drama d’adulteri).

(L’imprevist a la casa número 10)

>> Moments...

(Pàg. 21)

- Escolteu: tinc ganes d’explicar-vos un episodi... Anava a dir un fet real, però em fa por que a vós no us ho semblarà, com als altres.
El vell girà el cap. Qui sap si em va veure, perquè els seus ulls seguien absents, malgrat que podia emmirallar-m’hi.
- Per què? –em va preguntar. I afegí -: Fa més de cinc anys que m’hauria d’haver mort, i sé totes les històries. Què hi podríem guanyar?
- No ho sé. Potser consell... –vaig dir-li.
(La ratlla i el desig)

(Pàg. 22)

- (...) Potser és que venim al món a cobrir vacants i cada u s’ha de resignar amb la que li toca. Hi ha la vocació, és clar, però jo hi crec d’una manera limitada. Si, a l’edat de triar, la vocació decidís, hi hauria més bombers i soldats de parada dels que fan falta.

(La ratlla i el desig)

(Pàg. 79)

(...) el coronel ens ordenà a l’Almós i a mi que comprovéssim les variacions de la unitat. Era una insòlita ocupació aquella de calcar la mort damunt d’un mapa, però el soldat pren el pretext del deure per a sublimar-ho tot.

(El batalló perdut)

(Pàg. 89)

La present no és una història moralitzadora. No pas perquè hi falti exemplaritat al final, ni per les deduccions que es poden establir mentre es vagi llegint, sinó perquè comença en una taverna. Les amistats sorgides en aquests llocs desvetllen justificades suspicàcies, ja que no se sap mai si resulten d’estimables coincidències so es deuen a la vella màgia del vi.

(Les parets i les barbes)

(Pàg. 103)

Un procés de síntesi laboriós i pacient va portar la civilització occidental al màxim esplendor: prement un botó, es podia destruir totalment la Terra, en el lloc de la qual quedaria una nebulosa el·líptica. No era gratuït afirmar que la desintegració afectaria també el planeta més pròxim a nosaltres, que veuria probablement oscada la seva silueta sideral. Això es considerava, no caldria dir-ho, de més a més, com un resultat sentimental destinat a fer més suportable el cost fabulós de l’operació.
(L’espiral)

(Pàg. 114)

Ara va bé de repetir una coneguda llei: l’home adopta més sovint del que es tem decisions fressades, fins i tot tradicionals; però pel fet d’arribar-hi en virtut de reflexions pròpies se li apareixen subtils, plenes d’originalitat i reveladores d’un esperit sagaç i singular.

(L’espiral)

(Pàg. 137)

Nataniel es va morir un dia a mitja tarda i, de moment, no va voler dir res a ningú. La seva dona patia del cor i un disgust li hauria estat dolent. De manera que Nataniel va fer un esforç i es quedà quiet al llit, prement la flassada amb les mans i procurant que no se li envidriés la mirada.

(Mig d'amagat)

>> Enllaços:
Pere Calders, Pere Calders parla, els moments clau, els temes

1Q84 - Haruki Murakami

2011-09-05T16:17:00.001+02:00

Murakami, Haruki. 1Q84
Barcelona: Tusquets Editores, 2011

1Q84
Traducció de Gabriel Álvarez Martínez

>> Què en diu la contraportada...

En japonés, la letra q y el número 9 son homófonos, los dos se pronuncian kyu, de manera que 1Q84 es, sin serlo, 1984, una fecha de ecos orwellianos. Esa variación en la grafía refleja la sutil alteración del mundo en que habitan los personajes de esta novela, que es, también sin serlo, el Japón de 1984. En ese mundo en apariencia normal y reconocible se mueven Aomame, una mujer independiente, instructora en un gimnasio, y Tengo, un profesor de matemáticas. Ambos rondan los treinta años, ambos llevan vidas solitarias y ambos perciben a su modo leves desajustes en su entorno, que los conducirán de manera inexorable a un destino común. Y ambos son más de lo que parecen: la bella Aomame es una asesina; el anodino Tengo, un aspirante a novelista al que su editor ha encargado un trabajo relacionado con La crisálida del aire, una enigmática obra dictada por una esquiva adolescente. Y, como telón de fondo de la historia, el universo de las sectas religiosas, el maltrato y la corrupción, un universo enrarecido que el narrador escarba con precisión orwelliana.

>> Com comença...
La radio del taxi retansmitía un programa de música clásica por FM. Sonaba la Sinfonietta de Janácek. En medio de un atasco, no podía decirse que fuera lo más apropiado para escuchar. El taxista no parecía prestar demasiada atención a la música. Aquel hombre de mediana edad simplemente observaba con la boca cerrada la interminable fila de coches que se extendía ante él, como un pescador veterano que, erguido en la proa, lee la aciaga línea de convergencia de las corrientes marinas. Aomame, bien recostada en el asiento trasero, escuchaba la música con los ojos entornados.

>> Moments...
(Pàg. 33)
- (...) También sientes un gran respeto por la tarea de escribir. ¿Por qué? Porque te gusta escribir. Eso es algo que valoro. Que a uno le guste escribir es la cualidad más importante para todo aspirante a escritor.
- Pero con eso no basta.
- Por supuesto. Con eso no basta. Tiene que haber “algo especial”.

(Pàg. 41)
(...) La mayoría de la gente no sabe cuál es el valor de una novela, pero no quieren quedarse al margen. Por eso, cuando hay un libro que ha ganado un premio y está en boca de todos, lo compran y lo leen.

(Pàg. 227)
- (...) “Se considera que toda arte, todo anhelo, así como cualquier acto y búsqueda aspiran a alguna forma de bien. Por consiguiente, se puede determinar correctamente que el bien es aquello a lo que todas las cosas aspiran.”
- ¿Qué es eso?
- Aristóteles. Ética a Nicómaco. ¿Has leído algo de Aristóteles?
- Casi nada.
- Deberías hacerlo. Seguro que te gustaría. Yo, cuando no tengo nada que leer, leo filosofía griega. Nunca me canso. Siempre aprendes algo de ella.
- ¿Y a cuento de qué viene esa cita?
- El resultado de todas las cosas es, dicho de otra manera, el bien. El bien es, a saber, el resultado de todo. Dejemos las dudas para mañana –contestó Komatsu-. Viene a cuento de eso.
- ¿Qué diría Aristóteles sobre el Holocausto?
Komatsu agrandó aún más su sonrisa de luna creciente.
- Aristóteles se refiere principalmente al arte, las ciencias y la artesanía (...).

(Pàg. 243)
Aomame se preguntaba a menudo qué significa ser libre. ¿Significaría que, aunque uno escape de una jaula, se encontrará inevitablemente en otra diferente y mayor?

(Pàg. 296)
Tengo nunca había subido al monte Fuji. Tampoco a la Torre de Tokio. Ni siquiera a la azotea de un rascacielos. Nunca le habían atraído las alturas. Tengo se preguntó a qué se debería. Tal vez a que siempre había vivido mirando al suelo.

(Pàg. 406)
- Quiero que me responda con sinceridad –dijo la señora-: ¿Tiene usted miedo a morir?
La respuesta se demoró. Aomame negó con la cabeza.
- Comparado con el miedo que tengo a vivir siendo yo misma, no.

(Pàg. 445)
El momento de la muerte es algo importante para el ser humano. La manera de nacer no se puede elegir, pero sí la de morir

(Pàg. 687)
Posiblemente no tenía más remedio que aceptar aquel nuevo mundo en silencio, con independencia de cómo hubiera surgido. No había margen para elegir. En el mundo que había existido hasta entonces tampoco había margen para elegir. Era lo mismo. “Para empezar”, se dijo Tengo a sí mismo, “si tuviera algo que objetar, ¿a quien demonios podría quejarme?”.

>> Altres n'han dit...
Llegir en cas d'incendi, Un xic de llum, Lector mal-herido, Lector-e, El lamento de Portnoy, Libros y Literatura, Ousferrats, Entre montones de libros,

>> Enllaços:
Haruki Murakami, l'autor parla de la seva obra, la gènesi de la idea, dissociació de la realitat, l'allargada ombra del pare, estructura i resultat, parlem massa i sabem massa poc, sobre la realitat i el caos, pugeu..., pugeu al tobogan per veure la lluna, tot rastrejant 1Q84, pensa en Vanguardia, música, música, més música..., Notes sobre la Sinfonietta de Janacek, Compte!!! no obris pas la porta., Sajalin, Punt i final.

Emmaús - Alessandro Baricco

2011-08-24T00:01:00.002+02:00

Baricco, Alessandro. Emmaús.
Barcelona: La Magrana, 2011

Emmaus
Traducció de Laia Font
Col·lecció Les ales esteses, 306

>> Què en diu la contraportada...
En Bobby, el Sant i en Luca pertanyen a un món mesurat, prudent i pudorós i viuen atrapats entre una fervent fe catòlica i l'obsessió que comparteixen per una noia, Andre, que prové d'un ambient distant, opulent i extrem, molt diferent del seu. Tots dos mons coincideixen de tant en tant en moments en què les diferències naturals queden com suspeses i que marcaran profundament la vida dels nois i del narrador.

Els temes del catolicisme, el pecat i la salvació poden sorprendre els lectors que coneixen Alessandro Baricco per Seda, Oceà i Novecento, però totes aquestes novel·les comparteixen característiques que els resultaran familiars. Amb una prosa cristal·lina i un estil concís, Emmaús ofereix un retrat brillant dels perills i les inseguretats de la joventut i una meditació sobre la fe.

>> Com comença...
L’spider vermell va fer un canvi de sentit i es va arrambar davant del noi. L’home que anava al volant maniobrava amb molta calma, i semblava no tenir pressa, ni pensaments. Portava una gorra elegant, el cotxer era descobert. Es va aturar i, amb un somriure ben fet, va dir al noi ¿Has vist l’Andre?
L’Andre era una noia.
El noi ho va entendre malament, va entendre que l’home volia saber si l’havia vista en general, a la vida –si havia vist la meravella que era. “Has vist l’Andre?” Com una cosa entre homes.
I el noi va contestar Sí.
¿I on?, va preguntar l’home.
Com que l’home continuava fent una espècie de somriure, el noi va continuar entenent les preguntes de manera errònia. I va contestar Pertot arreu.

>> Moments...
(Pàg. 13-14)
Tenim tots setze, disset anys –però sense saber-ho realment, és l’única edat que podem imaginar: amb prou feines sabem el passat. Som molt normals, no hi ha previst cap més pla que ser normals, és una inclinació que hem heretat a la sang. Durant generacions les nostres famílies han treballat llimant la vida fins a llevar-li totes les evidències –qualsevol aspresa que ens pogués senyalar a l’ull aliè. Amb el temps han acabat per tenir una certa competència en el ram, mestres de la invisibilitat: la mà segura, l’ull expert –artesans. És un món en què s’apaga el llum, en sortir de les habitacions –les butaques són cobertes de cel·lofana, a la sala. Els ascensors tenen de vegades un mecanisme pel qual només introduint-hi una moneda s’accedeix al privilegi de la pujada assistida. Utilitzar-los per baixar és gratuït, si bé en general es considera inessencial. A la nevera es conserven les clares d’ou en un got, i al restaurant s’hi va rarament, sempre en diumenge. Als balcons, tendals verds protegeixen de la pols dels passejos plantetes coràcies i mudes, que no prometen res. La llum, sovint, es considera una molèstia. Agraint la boira, per absurd que pugui semblar, es viu, si és que això és viure.
Així i tot, som feliços, o si més no ens pensem que ho som.
En el conjunt de la normalitat d’ordenança es dóna, irrenunciable, el fet que som catòlics –creients i catòlics. En realitat aquesta és l’anomalia, la bogeria amb què capgirem el teorema de la nostra simplicitat, però a nosaltres ens sembla tot molt ordinari, reglamentari. Es creu, i no sembla que hi hagi cap més possibilitat.

(Pàg. 23)
(...) Llavors va saltar la barana de ferro i es va llançar a l’aigua que a aquella hora era negra –l’aigua del riu negre.
Algú la va salvar.
Però qui ha començat a morir no deixa mai de fer-ho, i ara nosaltres sabem per què l’Andre ens atrau més enllà del sentit comú, i malgrat totes les nostres conviccions. La veiem riure, o fer coses com anar amb moto, i acariciar un gos –unes tardes va a fer una volta amb una amiga, agafant-la de la mà, i té unes bossetes on a dins fica coses útils. Així i tot, nosaltres ja no hi creiem perquè tenim present quan gira el cap de sobte buscant alguna cosa, els ulls aterrits –oxigen. Fins i tot la mania que té, el coll encorbat enrere, la barbeta aixecada –la mania d’estar així. Sobre una invisible superfície d’aigua. I sempre que es perd, incloent-hi aquelles ocasions impronunciables i sense vergonya, que no sabem dir. Són com llampecs, i nosaltres els entenem.
És que es mor. L’Andre –es mor.

(Pàg. 24)
Si hi ha una força que podia empenye’t a saltar, nosaltres no la coneixíem. Som plens de paraules de les quals no ens han ensenyat l’autèntic significat, i una és la paraula dolor. Una altra és la paraula mort. No sabem què indiquen, però les fem servir, i això és un misteri.

(Pàg. 26)
(...) tenim avis que viuen eternament: van cada diumenge, fins i tot l’últim abans de morir, a la mateixa pastisseria, a la mateixa hora, a comprar les mateixes pastes. Disposem de destins mesurats, com a conseqüència d’un misteriós precepte d’economia domèstica. Així, exclosos de la tragèdia, rebem en herència la bijuteria del drama –juntament amb l’or pur de la fantasia.

(Pàg. 29)
Tenim una confiança cega en els nostres pares, el que veiem a casa és com han d’anar, justes i equilibrades, les coses, el protocol del que considerem una salut mental. Adorem els nostres pares per això –ens mantenen a recer de qualsevol anomalia. Per tant, no existeix la hipòtesi que ells, en primer lloc, puguin ser una anomalia –una malaltia. No existeixen mares malaltes, sinó només cansades. Els pares no fracassen mai, de vegades estan nerviosos. Una certa infelicitat, que preferim no registrar, adopta de tant en tant la forma de patologies que tindrien noms, però en família no els pronunciem. Utilitzar els metges és desagradable i, si és el cas, es revalora triant metges amics, habituats a la casa, poc més que confidents. On caldria l’agressió d’un psiquiatre, es prefereix la bona amistat de doctors que coneixem de tota la vida –igual d’infeliços.
A nosaltres això ens sembla normal.
Així doncs, sense saber-ho, heretem la incapacitat envers la tragèdia, i la predestinació a la forma menor del drama: perquè a les nostres cases no s’accepta la realitat del mal, i això ajorna fins a l’infinit qualsevol desenvolupament tràgic i desencadena l’ona llarga d’un drama mesurat i permanent –l’aiguamoll en què hem crescut. És un hàbitat absurd, fet de dolor reprimit i quotidianes censures.

(Pàg. 56)
Des del sofà ens mirava, i no puc oblidar el respecte que al principi va ser capaç de tenir per nosaltres –ni tan sols sabia qui érem, i tot li devia semblar irreal. Però com he dit, la vida l’havia partida, i probablement feia temps que ja no temia que l’absurd s’infiltrés a la geometria del bon seny. Tenia els ulls una mica esbatanats, potser per les medecines, com en un esforç deliberat de no tancar-los. Érem allà per dir-li que la seva filla s’havia perdut.

(Pàg. 63)
Tinc divuit anys i la felicitat ja té el gust del record.

(Pàg. 120)
Més que cada inclinació moral, i en el revés de totes les doctrines, el que hem rebut de la nostra formació religiosa ha estat sobretot un model formal –un model obsessivament repetit en la violència de les imatges que ens explicaven la bona nova. La mateixa unitat folla de la Verge mare resideix en l’èxtasi dels màrtirs, i en cada apocalipsi que és inici dels temps, i en el misteri dels dimonis, que eren àngels. De la manera més sublim, i carronya, resideix en la nostra icona última i definitiva, la del Crist clavat a la creu –recomposició de vertiginosos extrems, pare fill esperit sant, en un únic cadàver, que és Déu i no l’és. De l’aporia per excel·lència n’hem fet un fetitxe –som els únics que adorem un déu mort.

(Pàg. 124)
Amb tot, m’han educat en una obstinada resistència, que considera la vida una obligació noble, que cal complir amb dignitat i plenitud. M’han donat força i caràcter, per això, i l’herència de totes les seves tristeses, perquè en fes tresor.

>> Altres n'han dit...
La tormenta en un vaso, Més de 600 pàgines, El blog de las odiseas, Libros y literatura, La Buena Vida,

>> Enllaços:
Alessandro Baricco, l'autor parla de la seva obra, viatjar contra corrent, sense llum en la seva existència, l'emigració constant de l'escriptor, autenticitat amagada, Emmaús, caminant sobre la corda fluixa, ah! la moralitat, algú ha dit "resiliencia"?.

El año de Saeko - Kyoichi Katayama

2011-08-19T15:53:00.000+02:00

Katayama, Kyoichi. El año de Saeko.
Madrid: Alfaguara, 2011

Funadomari made
Traducció de Lourdes Porta

>> Què en diu la contraportada...
Shun’ichi es programador informático y aficionado a fotografiar gatos, y Saeko, su mujer, se encarga de la reposición y el mantenimiento de tres máquinas expendedoras. Se conocieron hace cinco años, cuando eran vecinos, y él se enamoró de su llanto. Desde entonces llevan una vida apacible, hasta que una petición de la hermana de Saeko trastocará su mundo cotidiano.

En El año de Saeko, Katayama habla del difícil anclaje de dos seres en el mundo. De su vida diaria, con sus tristezas y alegrías, con sus angustias, con su amor. En definitiva, con su «pequeña felicidad». Y, frente a la vida cotidiana, el autor contrapone la Vida en mayúscula. El ciclo de la vida plasmado en el paso de las estaciones. El hombre como un elemento más de la naturaleza. La concepción que muestra Katayama sobre la vida y la muerte, sobre el paso del tiempo, sobre el simbolismo de las estaciones del año, sus citas al budismo, su alusión constante a los lazos con la espiritualidad y cultura chinas no sólo beben de la estética y espiritualidad japonesas sino que señalan un camino posible para encontrarle un nuevo sentido a la vida.

>> Com comença...
En el incesante ir y venir de la multitud, sólo destacan unos pasos que se acercan. Producen una cierta sensación de soledad. Aunque su cadencia no es especialmente irregular, son los únicos que se alzan hasta alcanzar su oído. Resaltan, distintos, en el rumor del tránsito, atraviesan la muchedumbre sin confundirse con ningún otro sonido. Poseen una nitidez extraña, como si alguien hubieses perfilado la silueta de un dibujo trazado a lápiz. Tal vez sea eso lo que distorsione su percepción de la distancia, ya que, aunque los pasos no pueden estar ya lejos, lleva percibiéndolos a lo largo de un espacio de tiempo sorprendentemente largo. En realidad, este sonido que se ha adueñado de su oído debe de estar ya muy próximo.
Piensa: “¡Ya viene! ¡Ya viene!”, y los pasos se acercan escapando al flujo del tránsito.

>> Moments...
(Pâg. 25)
Ambos sentían una falta de interés por el mundo y la sociedad que rayaba en la animadversión y, también, en el recelo. Parecían estar convencidos de que, aparte de su pareja, no existía nadie en quien pudieran confiar.

(Pàg. 42)
Por más que los separara una pared, vivir expuestos a los sonidos mutuos ¿no equivalía quizás a haber iniciado una vida en común? Dejando de lado que ambos fueran, o no, conscientes de ello, todos los sonidos que producían –al comer, tirar de la cadena del váter, lavarse la cara o cepillarse los dientes- iban infiltrándose en cada uno de los rincones de sus casas. Y, sin darse cuenta, un hombre y una mujer vivían empapándose de los sonidos de la vida del otro a la vez que se impregnaban de los sonidos de la vida propia. Y, al tomar consciencia de ello, podían considerarse ya como una pareja que compartía las miserias y la suciedad de la existencia de dos.

(Pàg. 53)
(...) a veces, tenía la sensación de que eran una pareja que había renunciado a algo importante. Aquella serena estabilidad, que se sustentaba en la confianza mutua y en el amor, iluminaba sus días con una suave luz neblinosa, pero, al mismo tiempo, conllevaba el hastío de unos seres que están viviendo la vida que sigue al fin de algo.

(Pàg. 67)
- (...) ¿Quieres que te dé el secreto para durar muchos años?
- No se moleste –repuso Sakaguchi con frialdad.
- Pues consiste en no querer saberlo todo del otro –prosiguió Kobayashi haciendo caso omiso del comentario-. La información exhaustiva destruye la fe.

(Pàg. 110)
“El ser humano es muy extraño”, pensó Shun’ichi. “Tras vivir, día tras día, como si te persiguiesen, luego, al dirigir la vista hacia atrás, te sientes como si hubieras estado muerto. No es que hayas vivido sin tener conciencia de la muerte, tampoco es que hayas vivido con la sensación de estar muerto, es que te ves a ti mismo, literalmente, con la actitud de un muerto (...)”

(Pàg. 118)
- Rezaba por ti.
- ¿Por mí?
- Para que tuvieras salud. ¿Y tú?
- Yo también rezaba por ti.
Shun’ichi soltó una risita.
- ¿Qué pasa?
- Nada, nada –cortó el. Luego cambió de parecer-: Parece que no somos de los que rezan por la paz en el mundo –confensó.

(Pàg. 129)
Convencida por el médico y por su marido, Izumi consintió en operarse. En la etapa en que tomó esta decisión, estaba resignada a la idea de no tener hijos. Logró concencerse a sí misma diciéndose que son muchas las mujeres que no los desean. Pero, después de la extirpación, descubrió que hay una gran diferencia entre no tenerlos y no poderlos tener. Y esa diferencia sólo puede comprenderla la propia afectada.

(Pàg. 141)
Saeko no pudo familiarizarse con la palabra soledad. O, tal vez, lo que sucedía era que estaba tan familiarizada con esta sensación que no era capaz de distinguirla de forma precisa.

(Pàg. 149)
”Quizá sea algo inherente al hombre; necesita tomar conciencia de la muerte”, aventuró Shun’ichi. “¿No habrá en el interior del ser humano un circuito de conveniencia que haga que no llegar a tener una conciencia real de las catástrofes ineludibles –el tipo de tragedias que ocurrirán, algún día, con toda certeza- hasta el instante en que llegan? Puede que ésta sea una valiosa cualidad para vivir obviando el miedo. O un mecanismo para evitar la irritación. En nuestro país hay terremotos, hay actos terroristas llevados a cabo por sectas religiosas: la conciencia de control de la crisis debe haber alcanzado una cota altísima. Las advertencias y las reiteraciones de las advertencias para prevenir el crimen lo inundan todo. Mientras, por una parte, esto hace aumentar la conciencia de crisis hasta la exageración, por otra, en el momento en que el hombre se para a reflexionar sobre ello, empieza a considerarlo como algo ajeno. Cualquiera que sea la situación de peligro, él es el único que no se incluye en el cómputo del desastre.
”Quizá éste sea un gran problema. Las cuestiones irresolutas se van acumulando y el tiempo va siguiendo su curso mientras éstas se hinchan como el interés bancario. Siendo, o no, conscientes de eso, desviamos la vista del paisaje de fondo y distraemos, con la precipitación de la vida diaria, el presentimiento de que ocurrirá algo terrible. Bloqueamos el pánico hacia el desastre con las inquietudes de lo inmediato y vamos trampeando como podemos mientras dejamos la s cosas pendientes de juicio y consideración.”

(Pàg. 151)
- ¿No crees que nos equivocamos en algo? ¿Qué dejamos de lado lo esencial? Dicen que “bien está lo que bien acaba”. Pues parece que nosotros vivimos justo al revés.
- ¿No le parece que, tal como están las cosas, no podemos permitirnos pensar en el final? Solamente en esforzarnos al máximo en el presente.

(Pàg. 153)
Desde el instante en que has tomado conciencia de la muerte, vivir centrado en ti mismo lleva consigo, inevitablemente, la soledad. Tal como dicen los filósofos, si partimos de la premisa de que la génesis del espíritu del hombre se halla en el miedo a la muerte, la soledad forma parte de la naturaleza intrínseca del ser humano. Auspiciado por el espíritu, el hecho de que el hombre, como especie, necesite un compañero y deje descendencia conlleva un valor añadido que se opone a la soledad hasta igualarla. Si a esto lo llamamos amor, el amor y la soledad quizá sean las dos caras que conforman el ser humano. En ambos casos, son un amor sin razones y una soledad sin razones. Shun’ichi amaba a Saeko. Tenía la sensación de que la amaba más que nunca. Al mismo tiempo, se sentía asaltado por una soledad terrible y anormal.

(Pàg. 238)
El ya no puede remontarse hasta aquel tiempo. Pensó que los recuerdos eran como sueños, eran como la sombra de las nubles que proyectan unos rayos de sol cambiantes.

>> Altres n'han dit...
Reseñando, Entre libros, Mis lecturas semana tras semana, Papel en blanco,

>> Enllaços:
Kyoichi Katayama, la cerca de la identitat en una societat desorientada, oxigen per la humanitat, valentia, l'efecte "kimono", literatura buida i infantil?, nadar entre dos aigües, aspectes socials i legals sobre la reproducció assistida al Japó, soledat, objectiu vital prioritari: maternitat.

L'afer Curilov - Irène Némirovsky

2011-08-10T23:54:00.000+02:00

Némirovsky, Irène. L’afer Curilov.
Barcelona: La Magrana RBA, 2010

L’Affaire Couriloff
Traducció de Lourdes Bigorra
Colecció Les ales esteses, 286

>> Què en diu la contraportada...
Léon M... ha rebut l'ordre d'executar Valeri Alexàndrovitx Curilov, ministre d'Ensenyament del tsar Nicolau II. Però els seus caps volen esperar el moment oportú: l'atemptat ha de significar un cop mortal per al règim imperial. Sota la falsa identitat de Marcel Legrand, metge suïs, el jove terrorista entra al servei de Curilov. Els dies del ministre, malalt d'un càncer de fetge, estan comptats. Però a Léon M... tampoc li resulta senzill assassinar un home que inspira més pietat que no pas odi.

Novel·la terrible, fresc vitriòlic d'una Rússia en què la corrupció i el complot són quotidians, faula desencantada i cínica sobre la vanitat del poder, L'afer Curilov és una obra de la qual se surt estremut i ferit. Qui ha escrit més bé sobre la soledat i la desesperança que l'autora d'El ball i de David Golder?

>> Com comença...
A la terrassa deserta d’un cafè de Niça, dos homes s’havien assegut atrets per la flama d’un petit braser encès.
Era un crepuscle de tardor que semblava fred per a aquella part del món. “Un cel de París”, va dir una dona en passar, mentre assenyalava els núvols grocs empaitats pel vent. Al cap de pocs instants, la pluja va començar a caure enfosquint encara més el carrer buit, on els llums encara no brillaven; unes gotes van travessar en alguns indrets el tendal replè d’aigua, estès per damunt del cafè.
Els dos homes –León M... i el que l’havia seguit, que havia entrat rere seu i que, des de llavors, el mirava d’amagat i semblava que feia un esforç de memòria per reconeixe’l- es van inclinar, tots dos amb un mateix moviment, cap al braser encès.

>> Moments...
(Pàg.22)
Una autobiografia...? Vanitat... Val més que algunes coses les recordi per a mi sol, com abans, a les presons d’estat quan escrivíem en aquells quaderns que ens toleraven però que ens treien per destruir-los a mesura que s’anaven omplint de relats i de records.

(Pàg. 27)
El poder, la il·lusió d’influir en destins humans, intoxica tant com el fum, com el vi. Quan no se’n té, se sent un patiment sorprenent, un malestar dolorós.

(Pàg. 66)
- (...) S’han acabat els bons temps, amic meu...
Ell va sospirar amb un posat confús i neguitós:
- La vida és curta.
- Ja és prou llarga tal com és. El que passa de pressa és la joventut...

(Pàg. 89)
-(...) De la mateixa manera, Polònia.... Trepitjar els morts amb les peülles dels cavalls no els podia fer cap mal, estarà d’acord amb mi; a més, inspirant d’aquella manera una por salutífera, vaig tallar en sec la insurrecció i de passada vaig salvar vides humanes. Com més gran em faig, més valoro la vida humana... i menys allò que s’ha acordat de denominar “idees” –va continuar amb un to somiador-. En una paraula, vaig actuar amb lògica. Això és el que els homes no poden perdonar.
- Jo tinc confiança en el judici de la posterioritat –va murmurar Curilov-. Rússia oblidarà els meus enemics, però a mi no m’oblidarà. Tot plegat és dur, tot plegat és difícil –va repetir sospirant-. Es diu que la sang s’ha de saber vessar, i és veritat...

(Pàg. 92)
(...) A la vida, estic sol, Alexandre Alexàndrovitx, tots nosaltres estem sols. Com més amunt estem situats, més completa és la nostra solitud.

(Pàg. 93)
Cadascú té les seves febleses, la naturalesa humana és incomprensible. Ni tan sols no es pot dir amb certesa si un home és bo o és dolent, si és beneit o intel·ligent. No hi ha ni un sol home bo que no hagi comès en la seva vida una acció cruel, ni un sol de dolent que no hagi tingut un gest de bondat, ni un home intel·ligent que no hagi fet mai ximpleries, ni un d’estúpid que no hagi actuat mai amb intel·ligència! D’altra banda, això dóna a la vida la seva diversitat, el seu caràcter imprevisible...Encara em diverteix...

(Pàg. 111)
Feia temps que la barba rebel se li havia començat a emblanquinar. Els tons grogosos de la pell, les ulleres violetes que li enfonsaven profundament les òrbites i les dues primes nafres que li rosegaven les aletes del nas revelaven el progrés de la malaltia. S’aprimava, es fonia, la carn groga i pesant semblava desplomada com un vestit que ha esdevingut massa ample. Però només es veia així quan estava despullat; un cop vestit, l’uniforme i les condecoracions repartides pel pit li componien una mena d’il·lusòria cuirassa.

(Pàg. 120)
Recordo que escoltava amb atenció i, de sobte, vaig tirar el cap enrere, vaig mirar el cel, el golf tranquil, i vaig sentir un delit extraordinari de tenir una vida plàcida, burgesa, insignificant, lluny de totes les coses del món...

(Pàg. 130)
(....) quan jo era comissari especial, interrogava els sospitosos que em portaven davant meu a cabassos i que eren executats a l’alba. Recordo els seus rostres pàl·lids, la claror de la nit que queia sobre els seus trets, les seves mirades fixes en les meves. Alguns estaven tant cansats que semblaven indiferents a tot, responien les preguntes amb un riure sorneguer i cansat. Ben pocs defensaven la seva vida. Es deixaven conduir i massacrar sense dir res. Un revolució es converteix en un gran escorxador! Val la pena...? Res no val la pena de res, és cert, i la vida no val més que la resta.

(Pàg. 149)
- Els homes, els homes –repetia Curilov-, els ministres, els prínceps, tots plegats, un colla de titelles!. El poder real és en mans de bojos o de criatures que ni tant sols no saben reconèixer quan el tenen, i la resta dels mortals persegueix una ombra...!

(Pàg. 163)
- Valerian Alexàndrovitx, no li sembla terrible? Sap perfectament que la seva activitat ha causat la mort d’éssers innocents i que encara en causarà. Jo no sóc un home d’estat. M’agradaria saber si això li ha impedit mai dormir.
Es va quedar callat. Com que el sol ja s’havia post, no li veia els trets del rostre. Tanmateix, com que el mirava de molt a prop, amb una atenció apassionada, vaig distingir el moviment que va fer inclinant el cap a un costat. Així semblava un bloc de pedra fosca.
- Qualsevol activitat i qualsevol lluita engendren la mort. Si som damunt d’aquesta Terra, és per actuar i destruir. Però quan s’obeeix uns mòbils superiors...
Es va interrompre i, de sobte –em sembla que era aquesta franquesa, aquells llampecs de sinceritat, allò que el feia tan atractiu i tan irritant-, va dir amb una veu diferent, amb una inflexió de tristor i tendresa:
- La vida no fa de bon viure...

>> Altres n'han dit...
Ojos de Papel, La Finestra Digital, Strange Library, Algo más que libros, Autobiografia lectora, Cosas.com, La Jornada Jalisco, Complete Review

>> Enllaços...
Irène Némirovsky, estructura i tècnica, antinòmia, ni bons ni dolents, el terror de l'Estat, l'Emperador (i el seu context), el Revolucionari (i el seu context).

Noi, ¿Has vist la mare amagada entre les ombres? - Julià de Jòdar

2011-08-06T16:35:00.000+02:00

De Jòdar, Julià. Noi, ¿Has vist la mare amagada entre les ombres?
Barcelona: Proa, 2008

Colecció A Tot Vent, 495

>> Què en diu la contraportada...
Després de la mort de la seva mare, el narrador busseja en el seus records i redacta una mena de confessió autobiogràfica. Tot llegint l’epopeia íntima i despietada d’aquest antiheroi, el lector es preguntarà inútilment: ¿es tracta d’un psicòpata, d’un cínic o d’un mentider compulsiu? Potser és un home radicalment sincer. Julià de Jòdar ha escrit un relat fragmentari de la vida contemporània, un text intens, sense sentimentalisme ni autocompassió, amb la barreja justa de lirisme i d’humor per atrapar-nos des de les primeres línies.

>> Com comença...
A l’alba, l’aire preservat de la matinada és el començament de la vida mateixa i el cel convida a fer-se amb ell. La mar es mostra tan disponible que conté tots els viatges possibles –per no dir els impossibles. He entrevist aquest paisatge una sola vegada, quan estava a punt de partir d’aquí –un d’aquells dies llangorosos, com quan eres petit i queies mort de cansament i et prenien en braços i l’ànima s’abandonava al cos pels abismes inabastables de la son.

>> Moments...
(Pàg. 23)
No m’agrada banyar-me a la platja. L’oncle petit i els seus amics em van llançar a l’aigua perquè aprengués a nedar. Em va semblar que arribava al fons del mar i que hi veia dofins com els que duien estampats a les veles els patins a vela del club de natació. Em vaig empassar aigua i em van treure amb molta gresca.
En vaig dir indefensió.
Callava tant que, sempre que obria la boca, era per ficar la pota. Ofès potser per algun comentari meu, que havia ferit la seva animeta delicada, un pinxo del barri em va amenaçar. Davant del ganàpia, l’oncle mitjà es va fer l’orni i jo em vaig sentir com un arbre tendre a mercè de l’huracà.
En vaig dir feblesa.
Tenia poca traça amb les mans. Volia tancar una llauna de prunes i no hi havia manera. Una dona experta em va dir com calia fer-ho. Vaig seguir el consell, amb la mala gana de qui està acostumat a treure bones notes de llatí i es pensa que ja ho sap tot. L’oncle gran em va reprendre en públic i la dona va somriure, llunyana i satisfeta. Humiliat, vaig odiar les parelles ben avingudes.
En vaig dir insuficiència.
Contra feblesa, indefensió i insuficiència, vaig decidir usar les pròpies forces per fer-me a mi mateix, posant-hi silenci, astúcia i constància.

(Pàg. 47)
L’avi es devia morir dolgut que jo no l’hagués estimat prou. Quan em petonejava, la boca li pudia a vi agre i picadura, jo em tirava enrere, el vell es queixava: “Este crio no me quiere...”
De tornada a escola, vaig començar una carta: “Querido yayo...” però no vaig poder continuar –les paraules no servien de res, no hi havia res a dir. Però jo recordava vivament aquella figura alta i prima, amb boina i espardenyes, de mans tremoloses i esguard fugitiu. La comparava amb la fotografia de l’armilla i el barret, el rellotge d’or i els botins de pell llustrosa –la del senyor pròsper. I vaig plorar, per primer cop, la ruïna del vell i el seu casal.

(Pàg. 65)
Presoners del passat, no vam saber fer néixer la Gràcia entre nosaltres. Selenga buscava la felicitat jugant a la loteria –jo portava sempre el mateix número. Selenga volia un home per a totes les estacions –jo era home d’hivern. Jo volia Selenga de filla –ella va pecar amb mi. El nostre plaer havia sigut breu, de tràmit, mesclat amb un dolor punyent. Ara, l’amor se m’havia engolfat al cervell i no li podia oferir el consol dels cossos. De vegades, els homes fan molta pena.

(Pàg. 98)
Per arribar-te a dir Ningú has de fer un llarg camí d’aprenentatge; al principi, dubtes que alguna vegada hagis sigut; al mig, coves el temor de no ser; al final, saps que mai no seràs.

(Pàg. 106)
La meva mare va deixar tots els seus béns a instituts religiosos i convents de monges. Guardar el secret que m’havia demanat al llit de mort va ser premonitori. Em va fer venir al món despullat i despullat volia que me n’anés. No comptava amb el meu odi, rèdit de tota una vida de prodigalitat amorosa sense avís de recepció.

(Pàg. 149)
Vas tastar massa d’hora l’estranyesa de venir al món. De ser fill d’aquell home i d’aquella dona fotografiats al carrer quan s’havien promès –“En recuerdo del dia que partiste de esta...”-, que un dia van tenir la pensada d’unir-se –potser bestialment o potser amorosament- per donar-te –a tu, no pas a un altre- la vida –un accident, els danys del qual s’havien de pagar a terminis.
Perquè la vida era el temps que et concedien per satisfer l’import dels danys causats – la vida no s’acabava fins que no havies pagat l’últim rebut, igual que els grans s’havien de morir per poder deixar de pagar el rebut dels morts. Havies comprat la mà al dimoni i ja no la podies traspassar a ningú.
I els primers i principals creditors eren els pares, que es consideraven víctimes primordials d’aquell accident. Eren ells, que podien reclamar-te el deute en qualsevol moment i fer-te tornar al no-res, si no el podies satisfer. L’amor dels pares era per interès: havies de fer front a la quota establerta perquè ells poguessin tenir nous accidents, engendrar nous deutors, sentir-se nous perjudicats, exigir nous pagaments. Davant d’aquells usurers, que eren els pares, l’arribada d’un nou deutor no creava solidaritat amb els anteriors deutors, sinó expectatives de rebaixes, demandes de moratòries, peticions de descomptes –lluites fratricides ferotges i secretes, en benefici propi i contra el deutor-germà rival.
Per alleugerir la càrrega, et vas fer pragmàtic.
Vas pagar el deute.
Vas ignorar els rivals.
Vas esdevenir un descastat.
Escoltaries Tannhäuser als inferns.

>> Altres n'han dit...
Avui, Sense parèntesis,

>> Enllaços:
Julià de Jòdar, malsons, l'obra llegida pel seu autor, l'estructura de l'obra, novel·la episòdica de fantasmes, hermetisme? barbaritats?,

Una història avorrida - Anton Txékhov

2011-07-28T16:38:00.001+02:00

Txékhov, Anton. Una història avorrida.
Barcelona: Editorial Minúscula, 2010

СКУЧНАЯ ИСТОРИЯ
Traducció de Àngels Llòria
Col·lecció Microclimes, 4

>> Què en diu la contraportada...
Una història avorrida recull les notes d’un dels personatges més entranyables de Txékhov: el vell professor de medicina i reconegut científic Nikolai Stepànovitx, que, víctima de l’insomni, ja no és capaç de copsar el sentit de la seva via. Tot i que si mira enrere la veu “com una bella composició realitzada amb talent”, no pot evitar que una malenconia silenciosa i gairebé imperceptible s’apropiï dels seus últims dies i el faci dubtar de la seva visió del món. Relat d’humor subtil en què el distanciament irònic i el dramatisme íntim s’imposen sobre qualsevol possibilitat de rebel·lió, aquest conte del 1889, que inicia l’etapa de maduresa de l’autor, és un mirall de l’univers txekhovià i de l’època. En paraules de Thomas Mann, “Una història avorrida, per mi la més preada d’entre les creacions de Txékhov, és una obra extraordinària i fascinant que, per la seva peculiar calma i tristesa, no té parangó en tota la literatura”.

>> Com comença...
A Rússia hi ha un reconegut professor, en Nikolai Stepànovitx, de cognom X, que és conseller d’Estat i cavaller. Posseeix tantes condecoracions russes i de l’estranger que, quan li cal posar-se-les, els estudiants l’anomenen iconostasi. El seu cercle d’amistats és d’allò més aristocràtic. Podem dir com a mínim que en els últims vint-i-cinc o trenta anys no hi ha hagut cap científic famós que ell no hagi conegut de prop.

>> Moments...
(Pàg. 12)
“(...) És possible que aquesta dona vella, grossa i maldestra, sempre preocupada per nimietats i atemorida pel futur, amb la mirada enterbolida de tant pensar en deutes i necessitats, que només parla de despeses i somriu si abaixen els preus, és possible que hagi esta un dia aquella Vària esvelta de qui em vaig enamorar apassionadament per la claredat de la seva intel·ligència, per la puresa del seu esperit, per la seva bellesa i, com de Desdèmona Otel·lo, per la manera que tenia d’entendre la meva professió? És possible que aquesta sigui la meva Vària, la mateixa que un dia em va donar un fill?”

(Pàg. 22)
Em puc imaginar el seu futur amb claredat. Al llarg de la vida elaborarà centenars de preparats impecables, escriurà una gran quantitat de treballs freds i correctes i farà més d’una dotzena de traduccions escrupoloses, però no inventarà la pólvora. Per inventar la pólvora fa falta fantasia, inventiva i imaginació i en Piotr Ignàtievitx no té res de tot això. En resum, que no és un mestre de la ciència, sinó un peó.

(Pàg. 25)
Mai he gaudit tant amb cap esport, joc o entreteniment com he gaudit fent classes. Només a les classes he pogut lliurar-me totalment a la passió i entendre que la inspiració no és només un invent dels poetes, sinó que existeix en realitat.

(Pàg. 38)
A mi em sembla que si una obra de teatre és bona, no hi ha necessitat d’importunar els actors perquè ens produeixi la impressió deguda; ens podem limitar únicament a llegir-la. Si una obra és dolenta, en canvi, cap representació no farà que sigui bona.

(Pàg. 48)
La virtut i la puresa no divergeixen gaire del vici si no estan lliures de sentiments roïns.

(Pàg. 61)
Dins meu hi passa alguna cosa que només és digna d’un esclau: nit i dia em ronden pel cap mals pensaments, i al meu cor hi fan niu sentiments que desconeixia fins ara. Odio, menyspreo, m’indigno, m’encenc, i fins i tot tinc por. M’he tornat desmesuradament sever, exigent, irascible, poc amable i desconfiat. Fins i tot el que abans em donava peu a fer encara un joc de paraules més i a riure sense malícia, ara em provoca un sentiment llastimós. M’ha canviat fins i tot la lògica; abans tan sols menyspreava els diners; ara, en canvi, detesto els rics més que els diners, com si fossin culpables: abans odiava la violència i l’arbitrarietat, ara odio la gent que utilitza la violència, com si fossin ells els únics culpables i no tots plegats, que no ens sabem educar uns als altres. Què significa això? Si aquests nous pensaments i sentiments són el resultat d’un canvi de conviccions, què el pot haver motivat, aquest canvi? És que ara el món és pitjor i jo millor? O és que abans era cec i indiferent? (...)

(Pàg. 70)
Al llarg de la vida he vist molts estudiants i joves científics dels seus, molts actors, etcètera. I què? Ni una vegada n’he trobat cap que fos, no ja un heroi o un talent, sinó senzillament una persona interessant. Tot és gris, mediocre i carregat de pretensió.

(Pàg. 72)
Es lliuren a la influència dels escriptors més actuals, i no sempre dels millors, però en canvi senten una total indiferència per clàssics com Shakespeare, Marc Aureli, Epictet o Pascal. I aquesta incapacitat a l’hora de distingir el que és gran del que no ho és revela, per sobre de tot, una absència total de sentit pràctic a la vida.

(Pâg. 73)
En Mikhaïl Fiódorovitx maldiu, la Kàtia l’escolta, i cap dels dos no s’adona a quin profund abisme els arrossega lentament aquest entreteniment seu, a primera vista innocent, que consisteix a reprovar els altres. No noten com, de forma gradual, una simple conversa es va transformant en burla i escarni, ni com tots dos comencen a permetre’s fins i tot el recurs de la calumnia.

(Pàg. 80)
Exceptuant dos o tres vells, no em fa l’efecte que la literatura actual sigui literatura, sinó una mena d’indústria artesanal que existeix només amb la finalitat de ser enaltida, però els producte de la qual són consumits amb desgana. Ni el millor dels articles d’artesania pot ser qualificat d’excel·lent ni ser elogiat sincerament sense un però. El mateix cal dir de totes les novetats literàries que he llegit els últims deu o quinze anys: no n’hi ha ni una d’excepcional, i no pots passar sense un però. O són intel·ligents i nobles però sense talent, o bé tenen talent i són nobles però no són intel·ligents, o, finalment, tenen talent i són intel·ligents però no són nobles (...) Hi ha premeditació, cautela i segones intencions, però no la llibertat i la valentia d’escriure com es vulgui, i per tant no hi ha creació artística.

(Pàg. 82)
El to altiu i condescendent dels pròlegs, l’abundància de notes del traductor, que m’impedeixen de concentrar-me, els signes d’interrogació i els sic entre parèntesis que el pròdig traductor escampa per tot l’article o el llibre, em semblen un atemptat a la personalitat de l’autor i a la meva autonomia com a lector.

(Pàg. 92)
- En realitat... no m’agraden aquestes converses sobre art! – continua nerviosa-. No m’agraden! Prou que l’han tornat vulgar! Ja en tinc prou, d’això.
- Qui l’ha tornat vulgar?
- Els uns, amb les seves borratxeres; els diaris, amb el to familiar amb què en parlen, i la gent intel·ligent, amb la filosofia.
- La filosofia aquí no hi té res a veure.
- Sí que hi té a veure. Quan algú filosofa, vol dir que no comprèn

(Pàg. 106)
Diuen que els filòsofs i els veritables savis són indiferents. No és cert. La indiferència és la paràlisi de l’ànima; és una mort prematura.

>> Altres n'han dit...

Changing, again, El baluard, Ofici de lector, El Pou de la Garriga, Time Out, Diari Maresme, Avui,

>> Enllaços:

Anton Txékhov, la mandra de l'autor condiciona la seva obra, testimoni de l'apatia social i altres temes, inspiració, dins el corrent del realisme, estúpid! és només filosofia!,

>> Llegeix-lo:
Espanyol (html)
Anglès (html)
Rus (html)

El Viatge d'hivern - Amélie Nothom

2011-07-20T21:37:00.000+02:00

Nothom Amélie. El Viatge d’hivern.
Barcelona: Anagrama · Empúries, 2011

Le Voyage d’hiver
Traducció de Ferran Ràfols
Colecció Microclimes, 4

>> Què en diu la contraportada...
El dia que es proposa segrestar el seu avió i provocar un accident aeri, en Zoïle ha arribar d’hora a l’aeroport. Mentre espera que el cridin per embarcar, apunta en una llibreta els motius que l’han dut a prendre aquesta decisió tan dràstica. Perquè en Zoïle no és un terrorista, és un enamorat. I la seva recapitulació girarà sobre la seva estimada, la bella Astrolabe, i la dona que ha fe impossible aquest amor, una novel·lista estranya i pertorbadora que absorbeix completament la vida de l’Astrolabe...
El Viatge d’hivern dóna curs a la passió d’Amélie Nothomb pels noms propis i per les trames extravagant i esperpèntiques, i construeix un món molt a la seva mida.

>> Com comença...
He triat un vol que surt de Roissy-Charles de Gaulle i no d’Orly. Tenia bons motius per prendre aquesta decisió: l’aeroport de Roissy és molt més bonic i agradable, les destinacions són més variades i llunyanes, les botigues lliures d’impostos ofereixen més possibilitats. Però el motiu principal és que als lavabos d’Orly hi ha dones de la neteja.
El problema no és pagar per entrar-hi. Sempre hi ha alguna moneda que fa el ronso al fons d’una butxaca. El que no suporto és conèixer la persona que netejarà el meu rastre. És humiliant per a ella i per a mi. No em sembla pas que exagero si dic que sóc un delicat.

>> Moments...
(Pàg. 9)
Els atemptats existeixen únicament pel que en puguin dir els mitjans de comunicació, aquest amena de safareig a escala planetària. Els avions no se segresten per plaer, sinó per sortir a les portades. Només cal suprimir els mitjans de comunicació i tots els terroristes es trobaran a l’atur. Que s’esperin asseguts.

(Pàg. 17)
La mediocritat no sempre adopta la via socioprofessional per sortir-se amb la seva. Sovint, les seves victòries són molt més íntimes. Encara que hagi decidit rememorar dos nois que, als quinze anys, parlaven de tu a la divinitat, la Gran Segadora no només s’acarnissa amb l’elit. Sense saber-ho, o sabent-ho, a tots ens envien cap a aquests combat i hi ha un munt de maneres de sortir-ne perdedor.
La llista de víctimes no consta enlloc: no se sap qui hi és inscrit, fins i tot ignorem si el nostre nom hi figura. Però no es pot dubtar de l’existència d’aquest front. Als quaranta anys, els supervivents són tan poc nombrosos que ens ronda un sentiment tràgic. Als quaranta anys, per força estem de dol.

No crec que la mediocritat m’hagi enxampat. Gràcies a uns quants senyals d’alarma, sempre he aconseguit mantenir certa vigilància en aquest aspecte. El més eficaç és el següent: mentre no t’alegris de la caiguda de ningú és que encara pots mirar-te al mirall. Delectar-se en la mediocritat dels altres és el súmmum de la mediocritat.

(Pàg. 19)
(...) per més premeditat que sigui, el crim que perpetraré és cent per cent passional. N’he tingut prou conservant intacta l’embranzida de l’odi, no deixant que s’estovés i s’alentís i s’ensorrés en un fals oblit fet de podridura.

(Pàg. 20)
El sol fet de viure ja és un sentit. Viure en aquest planeta n’és un altre. Viure entre els altres n’és un de suplementari, etc. No és seriós declarar que la teva pròpia vida no té sentit. En el meu cas, seria exacte dir que fins ara la meva vida no havia tingut objecte. I m’hi trobava bé. Era una vida intransitiva.

(Pàg. 33)
Tot lector hauria de copiar els textos que estima: no hi ha cap manera millor d’entendre en quin sentit són admirables.

(Pàg. 37)
L’Astrolabe: evidentment, és per ella que em disposo a segrestar l’avió. La idea l’horroritzaria. Què hi farem: hi ha dones a qui s’ha d’estimar malgrat elles mateixes i actes que cal fer malgrat un mateix.

(Pàg. 78)
(...) havia de destruir alguna mena de bellesa. És que es pot destruir alguna altra cosa, d’altra banda? No hi ha cap exemple d’atemptat humà contra la lletjor. No apassiona prou per justificar tant d’esforç. Les coses extremadament malgirbades només susciten una indignació estèril. Només el que és sublim monopolitza l’ardor necessari per a la seva degradació.

>> Altres n'han dit...

La màquina de fer llibres, Llibres, i punt, La ciutat invisible, El blog de las odiseas, Cargada de libros, TimeOut, El País, Wuz

>> Enllaços:
Amélie Nothom, l'autora i la persona, Perfil-fotomatón, la vida i l'escriptura, "Tinc la meva pròpia manera d'escriure", autora metaliteraria, l'absurd com a tema

Ferragus - Honoré de Balzac

2011-07-14T22:42:00.000+02:00

Balzac, Honoré de. Ferragus.
Barcelona: Edicions de 1984, 2003

Ferragus, chef des Dévorants
Traducció de Ferran Esteve
Colecció Mirmanda, 22

>> Què en diu la contraportada...

Novel·la negra amb tots els atributs romàntics, on les passions arriben fins al paroxisme. És el primer episodi de la trilogia La història dels Tretze que, dins de la Comèdia humana, forma part de Les escenes de la vida parisenca. En aquesta narració, Balzac ens endinsa en el món de Ferragus, caps dels Devorants, una associació perversa d’obres esgarrifoses de la que en desconeixem els instruments. París, qualificada per Balzac com “el més deliciós dels monstres”, escenari escollit per aquesta narració, se’ns presenta no com la ciutat de la llum, sinó com la dels espectres, la de Père-Lachaise, la dels molls obscurs del Sena, la ciutat de la conspiració. Racó a racó ens descobreix els seus misteris, la seva magnètica atracció, la seva olor, fins la seva llum de plom.

>> Com comença...
HISTÒRIA DELS TRETZE
PREFACI

Fa temps, durant l’Imperi, hi havia a París tretze homes enduts per un mateix sentiment i dotats de prou energia per mantenir-se fidels a una mateixa causa; prou honestos per no trair-se els uns als altres, fins i tot si els seus interessos eren contraris, i políticament prou hàbils per dissimular els sagrats lligams que els unien; prou forts per situar-se per damunt de qualsevol llei, prou agosarats, encara, per emprendre el que calgués i prou satisfets d’haver pogut aconseguir gairebé sempre el que es proposaven.

>> Moments...
(Pàg. 12)
(...) la certesa de doblegar qualsevol voluntat a un sol caprici, de tramar una venjança amb habilitat, de viure en tretze cors alhora, i el goig constant de compartir un odi secret davant dels homes, d’anar armat en tot moment contra ells i de poder-se replegar en un mateix sabent una cosa més que la gent més notable; aquesta religió de plaer i egoisme va encegar tretze homes que van fundar de nou la societat de Jesús per servir al diable. Va ser terrible i sublim. Van tancar el pacte i el van mantenir, precisament perquè semblava impossible.

(Pàg. 15)
A París hi ha carrers tan deshonrosos com pot ser-ho qualsevol culpable d’infàmia; hi ha carrers nobles i carrers simplement honestos; joves carrers d’una moralitat que el públic encara no coneix prou per opinar, i carrers assassins; carrers més vells que les vídues més velles; carrers dignes d’estimació, carrers sempre nets i carrers sempre bruts; carrers obrers, feiners, mercantils.

(Pàg. 18)
(...) és una llàstima explicar una història a un públic que no en sap apreciar tot el mèrit local. Però, qui es pot vantar mai d’haver estat prou comprès? Tots morim en l’anonimat. És el destí de les dones i el dels autors.

(Pàg. 21)
És ella? No ho és? Preguntes de vida o mort per a un amant. I l’amant esperava. Es va estar en aquell indret tot un segle de vint minuts.

(Pàg. 25) Què hi ha de més contrari a la naturalesa d’una dona que un amor tranquil i perfecte? Volen emocions, i una felicitat sense tempestes ja no els sembla felicitat. Les ànimes femenines prou fortes per portar l’amor fins a l’infinit són excepcions angelicals i entre les dones vénen a ser el mateix que entre els homes de bon cor. Les grans passions són rares, com les obres mestres. Fora d’aquest amor, només hi ha arranjaments, irritacions passatgeres, menyspreables, com tot allò que és petit.

(Pàg. 40)
Humils i terribles, d’una intel·ligència profunda que es nota en els seus ulls i que sembla fruit d’un contrasentit. Alguns d’aquests vagabunds desvergonyits tenen el rostre color marbre, esquerdat per les arrugues o per les venes, el front cobert de rugositats i uns cabells escassos i bruts, com els d’una perruca llençada en un racó de pont. Feliços en la degradació i degradats en la seva felicitat, marcats pel segell del desvergonyiment, projecten el silenci com si fos un retret, amb una actitud que revela pensaments esfereïdors. A cavall dels crim i de l’almoina, han oblidat què són els remordiments i giren i giren al voltant del cadafal sense caure-hi, innocents enmig del vici i viciosos en la seva innocència. Sovint provoquen la rialleta, però sempre fan pensar. L’un representa la civilització atrofiada i ho sap tot: l’honor de la presó, la pàtria, la virtut; però també la malícia del crim vulgar i la finor d’una malifeta elegant. L’altre és un resignat, mim impenetrable però estúpid. Tots tenen vel·leïtats d’ordre i de treball, però són retornats al fang per una societat que no vol saber res del poeta, del gran home, de l’intrèpid o de les magnífiques organitzacions que hi pot haver entre els captaires, aquest bohemis de París. Poble sobiranament bo i sobiranament pervers, com totes les masses que han sofert; acostumats a suportar mals inaudits i sotmesos a un poder fatal que els manté arran del fang. Tots tenen un somni, una esperança, una alegria: el joc, la loteria o el vi.

(Pàg. 67)
I així és la vida. Una dona sempre és vella i poc agradable als ulls del marit, però sempre anirà estalzinada, elegant i ornada per a un altre, per al rival de tots els marits, per al món que calumnia o destrossa les dones.

(Pàg. 122)
Mai cap religió humana no ha aconseguit mostrar amb tanta passió la por de l’ànima violentament arrabassada del cos i tempestuosament agitada en presència de la fulminant majestat divina. Davant d’aquell clamor de clamors, els artistes i les seves composicions més apassionades s’humilien.

>> Altres n'han dit...
Golem - Memorias de lecturas, La Comedie Humanie by Balzac,

>> Enllaços:

Honoré de Balzac, Realisme, malaltia i genialitat, protagonista: París, La comèdia humana, però... qui és Ferragus?, guàrdia de Corps de la Maison Rouge, societats secretes al segle XIX, Vidocq , Dies Irae

>> Llegeix-lo

Francès (eReader / e-pub / html)

Anglès (diferents formats)

El libro de arena - Jorge Luis Borges

2011-06-24T21:07:00.000+02:00

Borges, Jorge Luis. El libro de arena.

Madrid: Alianza Editorial, 1997

Col·lecció Biblioteca de autor

>> Què en diu la contraportada...

“He querido ser fiel, en estos ejercicios de ciego –dijo en una ocasión Jorge Luis Borges refiriéndose a los relatos incluidos en El libro de arena-, al ejemplo de Wells: la conjugación del estilo llano, a veces casi oral, y de un argumento imposible.” El propio autor reconoce la singularidad de uno de estos relatos: “Si de todos mis textos tuviera que rescatar uno solo, rescataría, creo, “El Congreso”, que es a la vez el más autobiográfico (el que prodiga más los recuerdos) y el más fantástico”.

>> Com comença...

El hecho ocurrió en el mes de febrero de 1969, al norte de Boston, en Cambridge. No lo escribí inmediatamente porque mi primer propósito fue olvidarlo, para no perder la razón. Ahora, en 1972, pienso que si lo escribo, los otros lo leerán como un cuento y, con los años, lo será tal vez para mí.

(El otro)

>> Moments...

(Pàg. 10)

- (...) Si esta mañana y este encuentro son sueños, cada uno de los dos tiene que pensar que el soñador es él. Tal vez dejemos de soñar, tal vez no. Nuestra evidente obligación, mientras tanto, es aceptar el sueño, como hemos aceptado el universo y haber sido engendrados y mirar con los ojos y respirar.
- ¿Y si el sueño durara? –dijo con ansiedad.
Para tranquilizarlo y tranquilizarme, fingí un aplomo que ciertamente no sentía. Le dije:

- Mi sueño ha durado ya setenta años. Al fin y al cabo, al recordarse, no hay persona que no se encuentre consigo misma.(...)
(El otro)

(Pàg. 27)

Mi nombre es Alejandro Ferri. Ecos marciales hay en él, pero ni los metales de la gloria ni la gran sombra del macedonio –la frase es del autor de Los mármoles, cuya amistad me honró- se parecen al modesto hombre gris que hilvana estas líneas, en el piso alto de un hotel de la calle Santiago del Estero, en un Sur que ya no es el Sur. En cualquier momento habré cumplido setenta y tantos años; sigo dictando clases de inglés a pocos alumnos. Por indecisión o por negligencia o por otras razones, no me casé, y ahora estoy solo. No me duele la soledad; bastante esfuerzo es tolerarse a uno mismo y a sus manías.

(El Congreso)

(Pàg. 30)

No me abochorna haber querido ser periodista, rutina que ahora me parece trivial. Recuerdo haberle oído decir a Fernández Irala, mi colega, que el periodista escribe para el olvido y que su anhelo era escribir para la memoria y el tiempo.
(El Congreso)

(Pàg. 47)

(...) Beatriz no quiso ver el barco; la despedida, a su entender, era un énfasis, una insensata fiesta de la desdicha, y ella detestaba los énfasis. Nos dijimos adiós en la biblioteca donde nos conocimos en otro invierno. Soy un hombre cobarde; no le dejé mi dirección, para eludir la angustia de esperar cartas.
(El Congreso)

(Pàg. 62)

Repetidas veces me dije que no hay otro enigma que el tiempo, esa infinita urdimbre del ayer, del hoy, del porvenir, del siempre y del nunca.
(There are more things)

(Pàg. 69)

Era preciso que las cosas fueran inolvidables. No bastaba la muerte de un ser humano por el hierro o por la cicuta para herir la imaginación de los hombres hasta el fin de los días. El Señor dispuso los hechos de manera patética. Tal es la explicación de la última cena, de las palabras de Jesús que presagian la entrega, de la repetida señal a uno de los discípulos, de la bendición del pan y del vino, de los juramentos de Pedro, de la solitaria vigilia en Gethsemaní, del sueño de los doce, de la plegaria humana del Hijo, del sudor como sangre, de las espadas, del beso que traiciona, de Pilato que se lava las manos, de la flagelación, del escarnio, de las espinas, de la púrpura y del cetro de caña, del vinagre con hiel, de la Cruz en lo alto de una colina, de la promesa al buen ladrón, de la tierra que tiembla y de las tinieblas.
(La secta de los Treinta)

(Pàg. 100)

El planeta estaba poblado de espectros colectivos, el Canadá, el Brasil, el Congo Suizo y el Mercado Común. Casi nadie sabía la historia previa de esos entes platónicos, pero sí los más ínfimos pormenores del último congreso de pedagogos, la inminente ruptura de relaciones y los mensajes que los presidentes mandaban, elaborados por el secretario del secretario con la prudente imprecisión que era propia del género.
Todo esto se leía para el olvido, porque a las pocas horas lo borrarían otras trivialidades. De todas las funciones, la del político era sin duda la más pública. Un embajador o un ministro era una suerte de lisiado que era preciso trasladar en largos y ruidosos vehículos, cercado de ciclistas y granaderos y aguardado por ansiosos fotógrafos. Parece que les hubieran cortado los pies, solía decir mi madre. Las imágenes y la letra impresa eran más reales que las cosas. Sólo lo publicado era verdadero. Esse est percipi (ser es ser retratado) era el principio, el medio y el fin de nuestro singular concepto del mundo.

(Utopía de un hombre que está cansado)

(Pàg. 102)
- Cumplidos los cien años, el individuo puede prescindir del amor y de la amistad. Los males y la muerte involuntaria no lo amenazan. Ejerce alguna de las artes, la filosofía, las matemáticas o juega un ajedrez solitario. Cuando quiere se mata. Dueño el hombre de su vida, lo es también de su muerte.

- ¿Se trata de una cita? –le pregunté.
- Seguramente. Ya no nos quedan más que citas. La lengua es un sistema de citas.
(Utopía de un hombre que está cansado)

(Pàg. 117)

(...) Contaba poco más de veinte años; era flaco y moreno, más bien bajo y tal vez algo torpe. La cara habría sido casi anónima, si no la hubieran rescatado los ojos, a la vez dormidos y enérgicos.

(Avelino Arredondo)

>> Altres n'han dit...
Terra de Llibres, A cop d'ull, Anika entre libros, Wakan,

>> Enllaços:

Jorge Luis Borges, retrats secrets de l'autor, les seves fonts, estructura i temari, l'Eternitat, en què es converteix el llibre de sorra, avui, hora de jugar!,

Flora Poste y los artistas - Stella Gibbons

2011-06-12T10:29:00.001+02:00

Gibbons, Stella. Flora Poste y los artistas.

Madrid: Impedimenta, 2011

Conference at Cold Comfort Farm

Traducció de José C. Vales

>> Què en diu la contraportada...

Dieciséis años después de haber puesto el pie por última vez en el pintoresco pueblo de Howling, Flora Poste, la díscola y encantadora protagonista de La hija de Robert Poste, vuelve a la carga para socorrer a los atribulados Starkadder, propietarios de la granja de Cold Comfort Farm. La finca ha sido rehabilitada como un museo decorado en falso estilo rústico inglés, y se convierte en el lugar de celebración de una conferencia del Grupo de Expertos Internacionales, entre los que se cuentan inefables pintores, escultores insufribles, excéntricos sabios orientales, y toda una plétora de intelectuales fastidiosos cuya máxima obsesión es dejar pasmados a los lugareños.

Tras el formidable éxito de La hija de Robert Poste, Stella Gibbons nos deleita con una sátira sobre el estirado establishment artístico inglés. Humor inteligente con un delicioso aroma rústico, que nada tiene que envidiarle a su antecesora en cuanto a descaro y afán de sátira.

>> Com comença...
Una soleada mañana, en plena Segunda Edad Oscura, Flora y Charles Fairford se encontraban sentados desayunando con su familia en la rectoría, con vistas a Regent’s Park, en Londres, donde habían vivido desde que Charles obtuviera su plaza, unos tres años atrás. Flora, como probablemente se recordará, era la famosa Flora Poste, alabada en su momento por la rectitud de su nariz y la eficacia de sus trabajos de orden y aseo en la granja de Cold Comfort , en Sussex. La nariz seguía conservando su elegancia clásica; respecto a otros trabajos, ese era un asunto en el que Flora rara vez pensaba ya, puesto que tenía cinco hijos y no disponúa ya de tiempo para nada. El correo acababa de llegar y la familia se afanaba en la lectura de cartas.

>> Moments...
(Pàg. 68)
- (...) ¿Dónde quedó nuestro orgullo de hombres, el que tú nos mostraste que debíamos mantener en tanto la pobre tierra pudiera darnos medio acre de pan y un plato de sopa de codillo para cenar? ¿No habrán caído maldiciones como grajos sobre esta casa para pudrir las ubres y los graneros? Pues vaya que sí que habrán caído, y bien empleado que nos está, pensarás, y tendrás razón. ¿Y qué dices de cómo está Cold Comfort ahora, hija de Robert Poste, o Flora Fairford, como dices que te llamas ahora? ¿O es que acaso esperabas encontrártela así? ¿No te parece que lo han hecho todo un vilipendio y que más bien parece una cataplasma en los bonitos praderíos de Mockuncle Hill? ¡Andam dilo, dilo con toda franquicia!

(Pàg. 93)
- (...) Los consumidores no pueden vivir sin nutrición, sin empleo o sin domicilio, ¡pero pueden funcionar eternamente sin amor! Y otro tanto se puede decir del arte, de la belleza, de la naturaleza (excepto cuando la naturaleza, obviamente, resulte de alguna utilidad para los consumidores), de la religión, y de todo ese tipo de zarandajas por el estilo. Ese tipo de cosas son muy bonitas, sin duda. Muy agradables, sin duda. ¡Muy útiles, en algunos casos, sin duda! Podrían utilizar-se en campañas de publicidad... pero, damas y caballeros, ¡ NO SON FUNDAMENTALES!

(Pàg. 105)
- Mamá lee poemas –dijo Peregrine con atrevimiento.
- Unos poemas terribles, además –dijo Torquil.
- Todos los poemas son terribles... –murmuró Hereward, que también se había dado a las efusiones líricas y que por eso era el favorito de su madre.

(Pàg. 108)
(...) El lugar se convirtió en el emplazamiento en el que los intelectuales se cansaron de sus propios libertinajes y de sus banquetes de inteligencia y de sus elevaciones de espíritu, y comenzaron a sacar con aire contrito el té y los arenques fritos que les habían preparado gentes que no eran intelectuales.

(Pàg. 134)
Muy pronto a Flora se le hizo evidente que algo no marchaba bien en el carromato. Al parecer, sus ocupantes se habían enzarzado en algún tipo de trifulca. Los brazos manoteaban en el aire, en la distancia vislumbró algún que otro rostro amoratado, y a los oídos de Flora llegaban fragmentos de frases sueltas y airadas...”¡Heidegger!”, “...angustia...”, “l’homme est ce qu’il faut”, “wahl!”, “el hombre común...”, “¡el ID!”. Los físicos, algunos de los cuales iban colgando precariamente de los flancos del carromato, sobrepasados por una sensación de irrealidad ante la percepción de todos los fenómenos naturales (e incluso por al sensación de irrealidad del sentido visual que les permitía percibirlos, si es que eso era posible) que con frecuencia los sumía en violentos ataques de histeria, proferían una avalancha de ininteligibles símbolos.(...)

(Pàg. 174)
- (...) Codificarían sus ventajas. Codificarían sus inconvenientes. Y luego, diseñarían un proyecto.
- Tendría que ser uno muy bueno...
- Por supuesto que sería un proyecto imponente –dijo el señor Claud Hubris-.Vaya, incluso yo mismo, mientras estoy aquí sentado, sin la ayuda de ningún asesor de Instalaciones y Servicios, podría diseñar un plan de lo más brillante. De salida, cementaría las paredes de los acantilados. Construiría un mirador. Pondría una línea de autobuses para traer a la gente y que viera a todos esos desdichados hundirse en las arenas movedizas y ahogarse en los pantanos. Congregaríamos a miles de turistas... si no le parece a usted mal, claro.
- ¿Y cómo conseguiría que la gente se hundiera en las arenas movedizas?- preguntó Flora, con gesto fascinado.
-Venderíamos entradas. Tengo un acuerdo con la Sociedad para el Fomento de la Eutanasia. Le daría a usted el ocho y medio por ciento de los beneficios brutos. Además, vendríamos entradas para que los sádicos tirasen a los suicidas por los acantilados, y también para que los masoquistas se ahogasen en las arenas movedizas, si así lo desean. Bah, venderíamos montones de entradas sin despeinarnos. (...)

>> Altres n'han dit...
La finestra digital, La amena biblioteca de Redfield Hall, La historia en mis libros, Reseñando, Libros y literatura, El placer de la lectura,

>> Enllaços:

Stella Gibbon, hi haurà una tercera part?, en profunditat