Lletres des d'Elsinore

Si et veia la sina

noreply@blogger.com (èlsinor) — Sun, 11 May 2008 16:03:31 -0500

Si et veia la sina
veia dos fitons;
oh, deixa'm, amiga,
que provi el meu pols.

(J.Salvat-Papasseit, Arquer d'amor)

Dóna'm la boca

noreply@blogger.com (èlsinor) — Sun, 04 May 2008 15:15:53 -0500

Com la pell de la bresquilla,
que arriba ara per Sant Joan
-quan s'acurten les nits-
dóna'm la boca;
em beus des de l'abisme
i a penes pots somriure.

(Feliu Ventura)

No voldria

noreply@blogger.com (èlsinor) — Sun, 27 Apr 2008 14:10:31 -0500

No voldria res més ara
que estimar-te
i sentir el teu cos, ben a prop.

No voldria res més ara
que el teu somriure
i ni un alè d'aire entre tu i jo.

(Maria del Mar Bonet)

Nueta us vull

noreply@blogger.com (èlsinor) — Sun, 20 Apr 2008 17:40:49 -0500

No us atavieu, anau així,
que prenc gran ira
si us ataviau i alcú prop mi
per sort vos mira.
Nueta us vull, gest graciós,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira

(Joan Timoneda)

Quin tebi pler

noreply@blogger.com (èlsinor) — Sun, 13 Apr 2008 16:25:12 -0500

Quin tebi pler l'estimar d'amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
-però nosaltres ja ens hem dat l'abraç
i més i tot, que l'abraç duu follia...

(J.Salvat-Papasseit)

Quan viu son cors

noreply@blogger.com (èlsinor) — Sun, 06 Apr 2008 17:20:11 -0500

Quan viu son cors sots un dosser de porpra
e sos cabells flamejants com estel.la,
e els pits pus blancs que neu e flor de lliri,
fui esvaït e quaix fora d’arbitre.

(Francesc de la Via)

Blanca era...

noreply@blogger.com (èlsinor) — Sun, 30 Mar 2008 14:47:28 -0500

Blanca era com la neu...
damunt la llarga cabeiera estesa,
corona virginal de flors teixida

(Tomàs Aguiló)

Set dames

noreply@blogger.com (èlsinor) — Sun, 23 Mar 2008 17:32:59 -0500

Ja passa la donzella
que els cors fa bategar
(...)
Set dames l'acompanyen,
les més gentils que hi ha...

(Marià Aguiló, L'estrella de l'amor)

Eixida del son

noreply@blogger.com (èlsinor) — Sun, 16 Mar 2008 16:58:01 -0500

Ets eixida del son com el mar. Tota humida,
Somriu encar la boca als somnis, dolçament.

(Marià Manent, Matí)

Lla dec anar

noreply@blogger.com (èlsinor) — Sun, 09 Mar 2008 15:32:01 -0500

Imatge:Suicide Veil per Jaqueline Vanek

Morta és ja la que tant he amat,
mas io són viu, veent ella morir;
ab gran amor no es pot bé soferir
que de la Mort me pusca haver llunyat.
Lla dec anar on és lo seu camí...

(Ausiàs March, Sisè cant de mort)

Hi aposteu?

noreply@blogger.com (èlsinor) — Thu, 06 Mar 2008 15:30:44 -0600

Imatge: Polígon industrial del Port de Sagunt (25/02/2008)
Què en dieu? Núvol o contaminació? Em sembla que, per desgràcia, ho teniu molt fàcil...

En dic sec

noreply@blogger.com (èlsinor) — Tue, 04 Mar 2008 10:45:34 -0600

Aquesta setmana passada ha sigut bastant dura per a mi perquè des del darrer diumenge de febrer he hagut de baixar dràsticament el ritme esportiu, i això ha fet que perdera moltes hores en les que abans acompanyava a la meua xiqueta.

I és que el diumenge 24, en acabar una sessió d'spinning –al que ja anava agafant-li el truc--, vaig notar unes molèsties a la part de davant de la cama dreta, d'un pam a pam i mig més avall del genoll. Jo, com que no m'interessava, no li vaig fer gaire cas al dolor incipient i, com cada diumenge, la vaig acompanyar de tornada a casa...fent-hi una caminada de més de 2h de durada.

Clar, al final el dolor era molt més fort i dilluns anava gairebé coix; dimarts, quan vaig anar al traumatòleg, el diagnòstic va ser de tendinitis crepitant, i el tractament a base d'ibuprofè, cremes antiinflamatòries i 10 dies sense spinning.

En fi, que fins a dissabte no vaig poder acompanyar-la de nou al gimnàs, i encara eixe dia vaig haver de tornar-me'n en metro i deixar-la a ella sola de tornada perquè va començar a fer-me mal la cama dreta...però també l'esquerra, en la que sembla que vaig anar recolzant-me per a caminar, i en la que crec que ara se m'ha desenvolupat un altre procés de tendinitis. :(

Bé, almenys despús-ahir vaig poder anar i tornar del gimnàs amb ella...i bé que ho vaig aprofitar, que mig coix però no curro ('manc') ;)

I el seu esguard

noreply@blogger.com (èlsinor) — Sun, 02 Mar 2008 15:46:30 -0600

i el seu esguard damunt el meu esguard
sóc presoner
que la vull presonera:
aquest matí que una flor m'ha posat
li deia així
baix baixet
a l'orella:

sota els teus ulls, és un bes el que em plau.

(Joan Salvat-Papasseit, La rosa als llavis)

Apagada de llums

noreply@blogger.com (èlsinor) — Fri, 29 Feb 2008 11:05:17 -0600

Me l'han feta arribar mitjançant un correu electrònic, aquesta convocatòria, però no sé jo si tindrà gaire èxit, sobretot per les inconcrecions que s'hi veuen, per exemple sobre l'hora, però bé, ací la teniu:

Apagón Mundial el 29 de Febrero de 2008

Oscuridad mundial: En Febrero 29, 2008 desde las 19:55 a las 20:00 horas.

Se propone apagar todas las luces y si es posible todos los aparatos eléctricos, para que nuestro planeta pueda 'respirar'.

Si la respuesta es masiva, la energía que se ahorra puede ser brutal.

Sólo 5 minutos y vea que pasa.

Si estamos 5 minutos en la oscuridad, prendamos una vela y simplemente la miramos y nosotros estaremos respirando y nuestro planeta.

Recuerde que la unión hace la fuerza y el Internet puede tener mucho poder y puede ser aun algo más grande.

Pase la noticia, si usted tiene amigos que viven en otros países envíeselo a ellos y pedirles que hagan la traducción y ajusten las horas.

Immigració

noreply@blogger.com (èlsinor) — Thu, 28 Feb 2008 15:59:44 -0600

Vinyeta d'El Roto a El País (28/02/2008)

Contradiccions molt reals i actuals...

Joc online

noreply@blogger.com (èlsinor) — Wed, 27 Feb 2008 15:50:47 -0600

Play Games at AddictingGames
Xiques, no voleu jugar-hi i passar-hi una estoneta...? Ara, que també els xics s'hi poden divertir una miqueta, hehehe.

A pitjor

noreply@blogger.com (èlsinor) — Tue, 26 Feb 2008 06:29:23 -0600

Escriu Vargas Llosa --l'autor de Travesuras de la niña mala, novel·la de la que vos vaig parlar no fa gaire-- a Política razonable que ha decidit retirar-li el seu recolzament al PP per les seues actituds conservadores reticents amb l'acceptació d'una societat laica i del dret a l'avortament o als matrimonis homosexuals.

Però, ai las!, que ha marxat del foc per a caure-hi en les brases: ara va i resulta que ha canviat el PP per Unión Progreso y Democracia (UPyD), el partit encapçalat per Rosa Díez i que compta entre les seues files a Fernando Savater i Albert Boadella!

Jàs, coca!

[Vist a 20minutos]

Premi "Arte y pico"

noreply@blogger.com (èlsinor) — Mon, 25 Feb 2008 13:23:30 -0600

M'he assabentat per un comentari al meu blog que antonio, tot seguint un meme creat per eseya, m'ha nomenat per al Premio Arte y Pico, la imatge del qual teniu a l'esquerra de la vostra pantalla.

És, realment, un premi del que no em considere més mereixedor que els autors d'altres blogs, tot i que antonio el justifique dient-hi que el meu

es un blog que me distrae con sus entradas sugerentes y críticas;

si l'accepte, doncs, he de considerar que és més pel meu 'pico' que pel meu art, cosa amb la que sí que estic totalment d'acord.

En fi, les regles del meme --que arreplegue i traduesc d'antonio-- són:

-Nominar cinc blogs que considere mereixedors d'aquest premi per la seua creativitat, disseny, material interessant i que aporten alguna cosa a la Comunitat Bloguera, sense tindre-hi en compte la llengua en què estiguen redactats.

-Cada premi atorgat ha de tindre el nom de l'autor i l'enllaç al blog per què tots els lectors puguen visitar-lo.

-Cada premiat deu d'exhibir el premi i posar-hi el nom i l'enllaç al blog de la persona que l'ha premiat.

-Premiat i premiador han d'enllaçar al blog d'Arte y Pico (Eseya) per a què tothom conega l'origen d'aquest premi.

-Publicar les regles del premi.

I els meus premiats, que són lliures de seguir el meme o no, són:

-nimue, per Les llunes de Miranda, la millor escritora i amb les millors històries de tot Internet, remarcable per la seua fantasia i originalitat.

-dan, per Centpeus, un fantàstic divulgador científic del qual s'aprenen moltíssims coses de cada dia.

-ainalma, per Malferida pel destí, el blog d'una jove mestra de música que destil·la sensibilitat.

-Jo March, per Noelia Mussol (abans Ella y ella), un blog molt literari ple de sensibilitat...i una gran amiga :)

-Velis, per Velis Nolis, un blog --per desgràcia ja mort-- ple de jocs perversos i suggerents...

Foll d'una dolça metzina

noreply@blogger.com (èlsinor) — Sun, 24 Feb 2008 13:44:18 -0600

És quan dorm que hi veig clar;
foll d'una dolça metzina;
amb perles a cada mà
visc al cor d'una petxina

(J.V.Foix)

Reflexions

noreply@blogger.com (èlsinor) — Sat, 23 Feb 2008 02:31:26 -0600

De fet ja porte un temps pensant-ho, però darrerament encara més.

Estic gairebé decidit a canviar la freqüència de publicació al blog, que cada vegada em costa més publicar-hi diàriament per les circumstàncies personals que ja coneixeu.

Estic donant-hi voltes, sí, però ja vorem si acabe fent-ho o no; si és així, no vos estranyeu de no vore-hi cap nou post algun dia –-o fins i tot en un parell de dies--: no l'hauré publicat per descansar o per manca de temps.

També vos he de dir que en llig, de blogs, cada vegada menys, però no perquè no m'interessen o perquè passe de fer-ho, sinó precisament per eixa manca de temps, i és una cosa que em dol.

Però en fi, la vida i les circumstàncies van canviant i ens hi hem d'acostumar i d'emmotllar-nos-hi.

En campanya

noreply@blogger.com (èlsinor) — Fri, 22 Feb 2008 10:49:19 -0600

S'hi nota, que estem en campanya electoral, veritat?

D'esport

noreply@blogger.com (èlsinor) — Thu, 21 Feb 2008 15:29:08 -0600

Reconec, i no em costa gens de fer,que darrerament estic tenint molta sort i entre setmana puc estar amb ella molt de temps, sobretot perquè fem junts activitats esportives, tant d'exterior com d'interior.

Entre les exteriors, a banda de les caminades d'anada i tornada al gimnàs d'Alboraia (cadascuna d'elles, d'uns cinquanta minuts per a mi i d'uns vint més per a ella), també fem caminades a pas ràpid d'unes dues hores o dues hores i escaig pel llit del Túria o pel passeig marítim fins arribar normalment al final de la Platja de la Patacona.

També les aturades per a comprar begudes o llepolies --una de les coses d'ella que més em sorprenen-- són als mateixos llocs, així que al final acabes coneixent la gent que t'hi atén, generalment xinesos.Per cert que l'altre dia, al seu barri, una dona ja major que la coneixia li va preguntar si jo era el seu marit; en respondre-li que no, em va demanar a mi perdó per l'equívoc. No li ho vaig respondre, però em vaig quedar amb les ganes de dir-li que no em demanara perdó, sinó tot el contrari, que per a mi això era tot un afalac...

Trobades

noreply@blogger.com (èlsinor) — Wed, 20 Feb 2008 05:39:51 -0600

Ahir a migdia i per pura xamba em vaig trobar una ex-companya de treball a un supermercat de València al que no havia anat en la vida, tant perquè està en un altre barri com perquè pertany a una cadena comercial als que no els solc comprar.

Va ser una trobada estranya, perquè, després d'uns breus segons d'indecisió i de sorpresa ("serà o no serà ella? i ací??"), el temps va desaparéixer, comprimint-se i retorçant-se, i pareixia que ens haguérem vist per última vegada el dia anterior i no fa tres o quatre anys.

Aquest fenòmen és una cosa que m'ha passat en més d'una ocasió, no importa el temps que portàrem sense vore'ns les dues persones que hi havíem coincidit; i, tanmateix, en reflexionar-hi no deixa mai de sorprendre'm: de sobte s'han esborrat momentàniament de la conciència les experiències i els records d'anys per a fer-nos tornar a un moment anterior, a un temps en què havíem coincidit amb l'altra persona.

Parlant amb el llenguatge de Microsoft, díriem que ens 'resetegem' i tornem a un punt de restauració anterior...

Candidats

noreply@blogger.com (èlsinor) — Tue, 19 Feb 2008 15:00:38 -0600

Imatge de Forges a El País (19/02/2008)

Qui serà aquest, qui? :D

Caducitat de l'amor

noreply@blogger.com (èlsinor) — Mon, 18 Feb 2008 15:55:09 -0600

Penseu que realment té data de caducitat l'amor? Jo espere que no...

DERF/Agencia federal de noticias

Aseguran que el amor dura cuatro años

-------------------------------------------------------------------------------------
[14/02/2008 | 06:31 ] Especialistas de una prestigiosa universidad analizaron el sentimiento.
--------------------------------------------------------------------------------------

Determinaron que se caracteriza por ser un "estado demencial temporal". De cuántas personas uno puede enamorarse a la vez.

Georgina Montemayor Flores, de la Facultad de Medicina de la UNAM, la mayor universidad de Latinoamérica, destacó que el amor debe distinguirse del apego y del atractivo sexual, porque el enamoramiento activa sustancias químicas en el cerebro que ocupan todas las neuronas y no se puede sino pensar en el ser amado.

Montemayor, que dirige un grupo de investigación sobre el tema, explicó que cuando un individuo se enamora "se accionan las zonas que controlan emociones, como el tálamo, la amígdala, el hipotálamo, el hipocampo, el giro singulado y las partes del sistema límbico".

Sin embargo, para desilusión de muchos, este estado físico químico también acaba, aseguró la especialista.

"Suele durar un máximo de cuatro años o hasta que aparece otro ser que despierta esa pasión romántica, y sólo pervive el apego o la compañía hacia una persona", afirmó.

A cuántas personas se ama al mismo tiempo
En la medida en que piensa recurrentemente en la misma persona, la condición sicológica del enamorado puede ser comparable "con un estado obsesivo compulsivo", sostuvo.

Ello lleva a Montemayor a concluir categóricamente que "solo se puede estar enamorado de una persona a la vez", al contrario del apego o del deseo sexual.

Pros y contras de estar enamorado
En sus inicios, el amor deviene en una obsesión de tales dimensiones "que las personas dejan de ser productivas (...) de hecho las grandes obras de arte nunca se crearon cuando los autores estaban apasionados, sino después, en el proceso del desamor".

La especialista en anatomía precisó que las personas entran y salen de ese estado de enamoramiento porque el cerebro no podría resistir tanto desgaste si se mantuviera así constantemente.

A su vez, advirtió que el amor romántico "es tan fuerte como el impulso de ingerir alimentos o tener sed, se puede controlar en las primeras etapas, pero una vez activado es imposible detenerlo inmediatamente, aunque es temporal".

En cambio, desenamorarse de una persona se explica en que el cerebro aumenta los niveles de oxitocina, la llamada hormona del apego, "incompatible con la pasión romántica, que se convierte en el cariño familiar", dijo.

Para la experta "el amor tiene un precio. Por principio, se pierde la libertad y también se vuelve dependiente de otra persona, por ello, se debe recordar que el desamor libera".