Comprar a Amazon

«Si te encanta Comic Sans, es que no sabes mucho sobre tipografía. Si la odias, igual; deberías pensar en buscarte otro hooby.»

Malgrat que aquesta citació és de Vincent Connare (autor de la Comic Sans), crec que és una molt bona forma de resumir aquest llibre i el seu plantejament. La tipografia ha estat sempre un element clau per ajudar a millorar la qualitat de presentació de qualsevol text, però amb un límit: la tipografia pot ajudar a millorar un missatge, però no s’ha inventat encara cap tipografia que aconsegueixi fer interessant allò que no té cap interès. La tipografia, d’altra banda, també pateix d’un mal gairebé endèmic: molts en pensem que en som experts, però pocs en realitat poden parlar amb criteri i aportar dades objectius que no es limitin al «m’agrada» o el «no m’agrada».

«Es mi tipo» és una col·lecció d’una vintena de capítols, que es poden llegir de forma independents l’un de l’altre, que ens permeten entendre de que tracta realment la tipografia.  Hi trobarem els principals temes: des de la història dels tipus associats a l’evolució històrica de la impremta a la importància que va tenir l’elecció d’un tipus concret, Gotham, per a l’eslògan que va fer fortuna durant la campanya electoral de Barack Obama a la presidència dels Estats Units… o el debat nacional que es va produir a Suècia quan Ikea va utilitzar Verdana enlloc de Futura.

Totes aquestes anècdotes serveixen a l’autor per transmetre, sempre d’una forma distesa, els conceptes bàsics sobre la qualitat tipogràfica ja que, gairebé sense adonar-nos, acabarem coneixent la història d’uns dos-cents tipus de lletra. Una de dues, o sabem més de tipografia o a la propera partida del Trivial Pursuit sabrem respondre un possible pregunta sobre el tema!

A la solapa

Desde que las tipografías se mudaron a la barra de herramientas del ordenador todos comenzamos a tener una opinión sobre ellas. Hoy es imposible ignorar su poder, su omnipresencia en las marcas que nos rodean o el carácter que imprimen a nuestros textos. Y si no, ¿por qué despierta tantas antipatías el uso de Comic Sans? ¿A qué se debió el revuelo causado cuando Ikea fue infiel a Futura con Verdana? ¿Por qué Obama decidió optar por la Gotham como su distintivo gráfico? ¿Qué hace que una tipografía «funcione»?

Este divertido libro, profusamente ilustrado, cuenta la historia de más de doscientas fuentes desde su nacimiento –y en algunos casos hasta su muerte– a través de anécdotas sobre su empleo, sus creadores y sus usuarios. Garfield explica los fenómenos que hay detrás del dominio de fuentes como Helvética o Times New Roman o del odio hacia otras como Papyrus. Es mi tipo tiene todas las respuestas para quienes alguna vez se preguntaron qué tienen en común EasyJet y los Beach Boys, cuál es la tipografía favorita de Hollywood o si, como las personas, algunas fuentes son de Marte y otras son de Venus.

Títol: «Es mi tipo» («Just My Type. A book about fonts»)
Autor: Simon Garfield
Traducció:  Miguel Marqués
Editorial Taurus, col·lecció «Pensamiento»
Primera edició, setembre del 2011
369 pàgines
ISBN 978–84-306‑0826-3
Preu:
El llibre a Amazon

«Santiago Rusiñol. La campanya de Poblet de 1889»

«Santiago Rusiñol. La campanya de Poblet de 1889» aplega l’obra pintada per Rusiñol durant l’estada de tres setmanes que, l’abril del 1889, va fer acompanyat de Ramon Cassas a les ruïnes del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet buscant nous estímuls pictòrics. Tots dos artistes varen estar dibuixant i estudiant el recinte, que en aquelles dates estava abandonat i en estat de ruïna. Són obres que han estat poc exposades i que constitueixen un apartat específic i relativament rar dins el catàleg de tots dos pintors.

L’exposició es divideix en cinc àmbits: L’atracció de les ruïnes, Tres artistes, quatre amics, Les ruïnes de Poblet, El guardià del Monestir i Reminiscències, que mostren els  diversos moments de l’estada de Rusiñol a Poblet i les influències posteriors en l’obra del pintor. Es repassa l’amor per les ruïnes com a font d’inspiració per a Rusiñol  i la vinculació d’aquesta a  l’excursionisme, dues aficions que podrà explotar àmpliament a Poblet. Així mateix, es mostra la relació epistolar que manté amb els seus amics artistes i amb el seu germà, que l’assabenten de les exposicions i vida de Barcelona durant la seva falta.

D’entre l’obra que neix de l’experiència de Poblet hi ha un quadre sobresurt per damunt dels altres. Es tracta de «Tombes de Poblet», un oli en què Rusiñol representa les tombes reials del monestir i que va arribar a ser premiat en el seu moment. Així mateix, tots  dos artistes en l’època que passen al recinte traven una relació d’amistat  amb el guardià del cenobi, el veí de Vimbodí Josep Sumalla, de qui pinten diferents retrats. La campanya de Poblet de 1889, a més d’enfortir la relació amb Casas fins fer-la inestroncable, fa créixer en Rusiñol la seva veneració per les ruïnes així com la seva estima per pintar claustres i jardins tancats.

Actualització: L’opuscle de l’exposició.

Click here to view the embedded video.

El segon projecte ja està aquí i repeteix el mateix esquema. Es tracta d’un diccionari de refranys relacionats amb el cap (el Víctor diu que n’hi ha el doble respecte als existents sobre l’ull) i també ens permet de participar en el seu finançament: «En cap cap cap». Per fer-ho tenim quaranta dies en els quals podem fer les nostres aportacions i, si s’arriba a la xifra total de 4.000 €, pel proper Sant Jordi disposarem d’un (o varis, en funció dels diners aportats) exemplar del llibre amb una dedicatòria personalitzada. De moment, en menys de vint-i-quatre hores ja ha rebut 650 €!

Click here to view the embedded video.

«Hibris», número 65/66

El número 65/66, que correspon als mesos de setembre a desembre del 2011, inclou els següents continguts:

• Gollerías para bibliófilos, 1o: Los libros de computo manual y los lunarios. A banda de calendaris i almanacs, també hi ha una tradició en la publicació de llunaris (calendaris especialitzats en el càlcul de les fases de la Lluna) i un tipus de publicació que, personalment, desconeixia totalment: els llibres que expliquen com fer ús de diverses part de l’anatomia humana per comptar.
• La propaganda anti-judeo-masónica durante el primer franquismo: el caso de Ediciones Toledo (1941–1943). Ediciones Toledo va ser un segell editorial especialitzat en llibres i publicacions que volien demostrar l’existència d’una confabulación judeo-masónica. L’editorial era una simple tapadora per distribuir les publicacions editades directament pels serveis de propaganda oficials. Malgrat això ha passat bastant desapercebuda entre els estudis realitzats dels primers anys de franquisme.
• Crónica de una señal anunciada: el biblión de los Manuales Soler. Manuales Soler és la casa editora que va donar lloc a la coneguda editorial Espasa (i Espasa-Calpe), editores d’una monumental enciclopèdia en llengua castellana. Aquest article analitza un dels primers obsequis dissenyats com a reclam publicitari, consistent en un punt de lectura
• Recull dels últims catàlegs de llibreries especialitzades en llibre vell i bibliofília
• La península de los libros, amb les ressenyes a dues publicacions recents relacionades amb el món del llibre vell: «Aurea Bibliographica (1998–2006)» i «La imprenta en Toledo. Estampas del renacimiento 1500–1550» i sobre l’exposició «Una imagen para al memoria:la carte de visite» de la Fundación Lázaro Galdiano.

La subscripció anual a «Hibris» és de 30 €, mentre que la col·lecció completa de tots els números publicats es pot adquirir per 500 €.

Comprar a Amazon

No es pot negar que els últims anys demostren l’existència d’un interès en tot allò relacionat amb la història medieval catalana. Una bona mostra són els diversos llibres sobre el període que s’estan publicant, que inclou les biografies d’alguns dels monarques (Jaume I amb quatre biografies: 1, 2, 3 i 4; Pere el Gran, Martí I l’Humà, Ferran I), de personatges destacats (Roger de Llúria), episodis concrets (els almogàvers a Orient)  o la reedició que està realitzant l’Institut d’Estudis Catalans de les Quatre Cròniques publicades a començaments dels anys setanta per Ferran Soldevila.

Aquest llibre és un interessant aportació en oferir una introducció general a les quatre grans cròniques dels segles XIII i XIV: el Llibre dels Fets de Jaume I, la Crònica de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós; en paraules d’Àngel Guimerà, els «quatre evangelis de la Nació Catalana». L’autor ens presenta un resum del contingut de cadascuna de les cròniques, de forma que el lector pugui tenir una visió de conjunt dels quatre llibres, alhora que s’aprofundeix en determinats aspectes literaris.

Cronològicament s’inicia amb el Llibre dels Fets de Jaume I, començant per exposar les diverses opinions existents sobre l’autoria del text per, a continuació, exposar els diversos grans blocs de narració que ofereix. A continuació, es passa a analitzar el contingut de les cròniques de Desclot i Muntaner.

El quart capítol inclou una anàlisi dels fórmules i recursos estilístics utilitzats per Desclot i Muntaner a les seves cròniques, tot cercant paral·lelismes en textos d’autors clàssics –el que ens pot donar una idea de quines van ser les lectures dels cronistes, especialment en el cas de Muntaner– així com del tractament donat a determinats episodis: la representació de la monarquia, les batalles i els exèrcits, la narració dels fets, etc.

Finalment, el cinquè capítol passa a analitzar la crònica de Pere el Cerimoniós, encara que d’una forma notablement més concisa que les altres tres cròniques: mentre a la crònica de Pere el Cerimoniós dedica hi dedica vint-i-quatre pàgines, en dedica cinquanta-tres a la de Jaume I, vint a la de Bernat Desclot i cinquanta-quatre a la de Muntaner (cal afegir, en aquestes dues darreres les seixanta pàgines d’anàlisi estilístic).

Ens trobem amb un llibre que vol omplir un buit existent, però que presenta diversos problemes. A banda del tractament desigual de les cròniques, en alguns moments no saps ben bé de quina crònica en concret t’està parlant (no pas per la manca de referències, sinó més aviat per l’excés en les mateixes… quan parla de Desclot no és moment de referenciar a Muntaner). Un altre aspecte que resta possibilitats al llibre és l’ús del català medieval per a les citacions. En la meva opinió, tractant-se d’un llibre d’introducció, segurament hauria estat molt més assenyat incloure les citacions en un català més modern per facilitar la lectura. El mateix es pot dir de les nombroses citacions a textos en occità o francès, que es presenten únicament en la llengua original, mentre que les referències a textos grecs es fa en castellà.

Tot això em fa dir que ens trobem amb una excel·lent idea de llibre però portada a terme d’una forma no del tot reeixida. N’esperava més.

A la contracoberta

Aproximació de conjunt als llibres de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere III, «les quatre perles de la literatura catalana medieval» en expressió de l’erudit francès Alfred Morel-Fatio. Es tracta de referències inexcusables per a aprofundir el coneixement de la història de la Corona d’Aragó durant l’etapa d’esplendor medieval. Josep Anton Aguilar Àvila situa les cròniques dins el seu context històric i cultural, i n’analitza l’estructura, el contingut, l’estil i les fonts o els models literaris detectables.

El llibre ressalta les claus de lectura d’alguns passatges més representatius de la literatura historiogràfica catalana i els relaciona amb tractats bèl·lics, regiments de prínceps medievals, fórmules procedents de les chansons de geste, dels romans en prosa o vers… Per aquesta raó sovint acudeix a la tradició historiogràfica europea –cròniques franceses, italianes i castellanes, sobretot–, recurs especialment profitós quan cal contrastar las (sic) informacions subministrades pels autors catalans i estudiar la presentació, la distorsió o la dissimulació propagandística de determinats episodis.

Títol: «Introducció a les quatre grans cròniques»
Autor: Josep Antoni Aguilar Àvila
Rafael Dalmau Editor, col·lecció «Bofarull», 16
Primera edició, novembre del 2011
254 pàgines
ISBN 978–84-232‑0762-6
Preu: 18,00 €

Presentació a Barcelona de «Diari de Teòfil»

Hi intervindran Francesc Romeu, periodista religiós, Carles Torner doctor en Ciències de l’Educació i poeta, i l’autor. La rapsoda Anna Maluquer llegirà fragments del llibre.

• 23 de gener – «Una introducció a la lectura. Vigència i actualitat dels clàssics»
• 30 de gener – «Èdip Rei de Sòfocles: una tragèdia del coneixement»
• 6 de febrer – «L’obra mestra desconeguda de Balzac: creació i destrucció. Quan s’acaba un quadre?»
• 13 de febrer – «Els morts de James Joyce: literatura i música»
• 20 de febrer – «La metamorfosi de Kafka: de metamorfosis i transformacions»

Pere Calders a la porta l’Editorial Montaner y Simón

Coincidint amb el centenari del naixement de Pere Calders, la Fundació Tàpies de Barcelona organitza un club de lectura per conèixer la seva obra literària durant els mesos de gener a març. Com sabeu, l’edifici on es troba la Fundació Tàpies era la seu de l’editorial Montaner y Simón, on Pere Calders hi treballava com a gerent de producció.

Calendari: dimecres 25 de gener, 15 de febrer, 7 i 28 de març de 2012, de les 18.30 a les 20.00 h.
Conductora: Maria Campillo, professora de Literatura Catalana Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Lectures: 1a sessió, presentació i tria de contes; 2a sessió,Cròniques de la veritat oculta; 3a sessió, L’ombra de l’atzavara; 4a sessió, Unitats de xoc i un text extret de Maria Campillo (ed.), Allez! Allez! Escrits del pas de frontera, 1939.
Preu: 30 €. Amics de la Fundació Antoni Tàpies, 5 % de descompte sobre el preu d’inscripció. El preu inclou una visita guiada a la seu de l’antiga editorial Montaner i Simon.
Places limitades.
Informació i inscripcions: 932 075 862 / reserves@ftapies.com.

Posteriorment, els mesos d’abril a juny hi haurà un segon club de lectura dedicat a un altre dels escriptors que van treballar a l’editorial, Jesús Moncada:

Calendari: dimecres 11 d’abril, 2 i 23 de maig, 13 de juny de 2012, de les 18.30 a les 20.00 h.
Conductor: Pau Vidal, escriptor, traductor i crucigramista.
Lectures: 1a sessió, presentació i tria de contes; 2a sessió, Camí de sirga; 3a sessió, La galeria de les estàtues; 4a sessió, Cabòries estivals i altres proses volanderes.
Preu: 30 €. Amics de la Fundació Antoni Tàpies, 5 % de descompte sobre el preu d’inscripció. El preu inclou una visita guiada a la seu de l’antiga editorial Montaner i Simon.
Places limitades.
Informació i inscripcions: 932 075 862 / reserves@ftapies.com.

Sessió optativa: assistència a la representació de Mequinensa al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), i al col·loqui posterior amb el dramaturg, el director i els actors de l’obra.
Calendari: divendres 18 de maig de 2012, a les 20.00 h.
Preu: 22 € (tarifa de grup).

Lectura dramatitzada: «L’edat mitjana marrana. Historietes dels segles XIII-XIV»

La Fundació Romea, en coproducció amb l’Institut de Recerca de Cultures Medievals (IRCVM) de la Universitat de Barcelona, presenten una selecció de fabliaux, petites històries que entre els segles XII i XV van entretenir i divertir la cristiandat occidental. A diferència de la poesia culta trobadoresca, els fabliaux presenten una societat concentrada en els «pecats» de la carn, en la que la luxúria, la gola i la mentida són termes recurrents, així com la crítica al comportament de les dones i els clergues. Tot plegat, una forta denúncia d’algunes actituds i usos socials de l’època en un to, de vegades, fins i tot groller.

Amb aquest espectacle, el públic tindrà l’oportunitat de conèixer una altra edat mitjana: la burgesa, urbana, anticlerical i misògina.

L’entrada és lliure.

Actualització: el programa de mà.

«Maragall, paraula viva»

Al seu últim disc, disponible en un pack que inclou un CD i un DVD, el cantautor terrassenc Miquel Pujadó aprofita l’efemèride de l’«Any Maragall 2010–2011» que commemorava els cent cinquanta anys del naixement i el centenari de la mort del poeta barceloní, com una excusa per a musicar catorze poemes de Joan Maragall.

Al DVD hi trobem l’enregistrament en directe de l’actuació que va realitzar el 19 d’octubre del 2011 a la Nova Jazz Cava de Terrassa on es combinen les actuacions de Miquel Pujadó amb diverses recitacions de poemes de Maragall per part de familiars seus (Pasqual Maragall, Pere Maragall i Jordi Montaner Maragall), músics (Lídia Pujol, Núria Feliu, Pere Tàpias, Miquel Àngel Pascual, Joan Manuel Serrat, Luis Eduardo Aute), comunicadors (Sílvia Cóppulo, Miquel Calçada), poetes (Miquel Desclot), actors (Carles Canut), entre d’altres.

A banda de la veuassa que la natura ha donat a Miquel Pujadó, hi ha algunes recitacions que són realment genials. Per exemple, m’han agradat especialment la que fa la Lídia Pujol de «Soleiada», l’impressionant «Cançó nihilista» amb que ens obsequia Miquel Àngel Pascual o a Luis Eduardo Aute recitant «A un amic» d’una forma magistral.  Una hora i tres quarts llargs d’actuació en directe.

El CD inclou l’enregistrament en estudi de les cançons de Miquel Pujadó i el so de les col·laboracions enregistrades a l’actuació de la Nova Jazz Cava:

1. «L’oda infinita» (Miquel Pujadó)
2. «Sol solet» recitats pel Pasqual Maragall (al DVD també recita «L’atmeller»)
3. «Les minves de gener» recitat pel Joan Manuel Serrat
4. «Els gegants» (Miquel Pujadó)
5. «Òptica» recitat pel Carles Canut
6. «El comte Arnau (part VI)» (Miquel Pujadó)
7. «A uns músics que van pel carrer» recitat pel Pere Tàpies
8. «Sol solet» (Miquel Pujadó)
9. «La fi d’en Serrallonga» recitat pel Miquel Desclot
10. «Joan Garí» (Miquel Pujadó)
11. «Paternal» recitat per la Sívia Cóppulo
12. «Cant espiritual» recitat pel Miquel Calçada
13. «L’alfàbrega» (Miquel Pujadó)
14. «L’empordà» recitat per la Núria Feliu
15. «Cant del retorn» (Miquel Pujadó)
16. «Soleiada» recitat per la Lídia Pujol
17. «Pirinenca» (Miquel Pujadó)
18. «Dimecres de cendra» recitat pel Jordi Montaner Maragall
19. «La balada del bes» (Miquel Pujadó)
20. «La vaca cega» recitat pel Màrius Serra
21. «Les roses franques» (Miquel Pujadó)
22. «Unes flors que s’esfullen» recitat per l’Olga Suàrez
23. «A un amic» recitat pel Luis Eduardo Aute
24. «Les muntanyes» (Miquel Pujadó)
25. «Cançó nihilista» recitat pel Miquel Àngel Pascual
26. «El jardí de la mort» (Miquel Pujadó)
27. «Oda a Espanya» recitat per l’Enric Larreula
28. «Excelsior» (Miquel Pujadó)
29. «La fageda d’en Jordà» recitat per Pere Maragall
30. «La ginesta» (Miquel Pujadó)
31. Només al CD, «Cant de novembre» recitat per la Mari Pau Huguet. Al DVD el bonus track són tots els participants del concert cantant «La ginesta»

A banda del CD i el DVD, hi ha un llibret amb les lletres dels poemes.

Si us interessa adquirir-lo, podeu demanar-lo directament al Miquel Pujadó per correu electrònic indicant, si voleu, que us el dediqui. El preu és de 20 € i els beneficis d’aquesta edició es dediquen als programes de dues ONG del Vallès Occidental: AETM (Ajut a Estudiants del Tercer Món) i Vida i Pau.

«The Bonefolder» (Vol 8 — 2012)

«The Bonefolder» és una revista online, en anglès, sobre enquadernació i art amb llibres: història de llibres, enquadernació artesana, articles del tipus ‘com fer-ho’ de caire més tècnic… Es distribueix en forma de PDF (preparat per a la impressió en format llibreta).

Acaba de publicar-se el número corresponent a l’any 2012 (PDF, 23 MB), amb aquests temes:

• Publisher’s Note
• Evolution of an Artist’s Book – Sarah Bryant
• John DePol Digital Archive at The University of Alabama – Amanda Haldy, Sara Parkel, & Dan Albertson
• Reinventing the Flag Book – Jeff Tong
• Bookbinding in Estonia – Illu Erma, translated by Silja Oja
• Modern Portuguese Bookbindings – Sam Ellenport
• A Tale of Two Boards: A Study of A Bookbinding – Sidney F. Huttner
• Book Conservation at West Dean College – Abigail Uhteg
• “How Do I Make It Stick?” Adhesives For Use In Conservation and Book Arts – Tish Brewer
• A Bookbinder’s Gamble – Gavin Dovey
• Reliquary for a Book – Florian Wolper
• Towards practice: The Art of Bookbinding Used to Instill Craft in Graphic Design – Law Alsobrook
• Durante and Wallace-Crabbe: LIMES – Perle Besserman
• Of the Bookbinder (London, 1761)
• Bind-O-Rama 2011– Artistically Reversible: Where Conservation and Art Meet
• Book Reviews
  • Abbott, Kathy. Bookbinding: A Step by Step Guide. Review by Anna Embree
  • Banik, Gerhard and Brückle, Irene. Paper and Water: A Guide for Conservators.
  • Review by Abigail Uhteg
  • Marks, PJM. Beautiful Bookbindings, A Thousand Years of the Bookbinder’s Art. Review by Beth Doyle.
  • Miller, Julia. Books Will Speak Plain: A Handbook for Identifying and Describing Historical Bindings. Review by Chela Metzger
  • Minsky, Richard. The Book Art of Richard Minsky. Review by Miriam Schaer
  • Starling, Belinda. The Journal of Dora Damage. Review by John Nove
  • Wallace, Eileen. Masters: Book Arts. Review by Jules Siegel

Dissortadament anuncien que aquest és el últim número que publiquen.

Comprar a Amazon

L’any 1915, en plena Primera Guerra Mundial, l’Adrienne Monnier va inaugurar una llibreria al cor del barri llatí de París, al carrer de l’Odéon: la «Maison des amis des livres» amb un doble objectiu: fer realitat el somni de ser llibretera i facilitar la divulgació d’autors contemporanis, especialment dels francesos. Poc temps després, davant per davant, obria una altra llibreria també mítica i complementària, «Shakespeare & Co» de Sylvia Beach, especialitzada en literatura anglesa. La «Maison des amis des livres» va estar oberta fins l’any 1951 quan la propietària va haver de tancar per problemes de salut. Uns anys després li diagnosticaven vertigen de Ménière… i el 18 de juny de 1955 es suïcidava. Ara fa un any, s’estrenava a Barcelona una obra de teatre inspirada en la vida d’aquestes dues dones: «Rive Gauche».

Aquest llibre presenta un seguit d’escrits de l’Adrienne Monnier va escriure durant la seva vida, tant dins dels catàlegs que publicava la llibreria (tenia un club de préstec que permetia l’accés a publicacions contemporànies sense necessitat d’haver de comprar el llibre), en articles per a revistes i altres escrits. Ella mateixa havia preparat la recopilació d’escrits que, malgrat no enllestir, si va deixar preparat l’esbós d’aquest llibre.

Així hi trobem textos explicatius sobre la filosofia de la seva llibreria i, molt especialment, les seves impressions sobre alguns dels clients habituals que eren escriptors i poetes destacats (Alfred Vallette, Paul Valéry, Raymonde Linossier, Léon-Paul Fargue, Samuel Beckett, Walter Benjamin…), sobre la situació del país durant les dues guerres mundials amb, per exemple, l’alliberament que va fer Ernest Hemingway comandant un dels primers escamots de soldats nord-americans que van entrar a París després de la sortida dels nazis; la tasca com editora i la traducció al francès de l’«Ulisses» de James Joyce, els seus començaments treballant per a revistes franceses, etc.

També hi trobem escrits de Paul Claudel, Jacques Prévert, Saint-John Perse, S.M. Eisenstein, Michel Cournot, Pascal Pia i Yves Bonnefoy on expliquen què va representar per a ells l’existència de la llibreria i el contacte amb l’Adrienne.

Ens trobem doncs amb una reivindicació de l’ofici de llibreter, considerat no com un negoci sinó com la tasca cultural que hi pot haver al voltant d’una llibreria, de la importància de disposar d’un criteri propi tot divulgant les obres que considera millors i no pas les novetats que es presenten a la resta de llibreries.

Per cert, un detall curiós: la fotografia de la coberta ens mostra a James Joyce parlant amb la Sylvia Beach… la llibretera de Shakespeare & Co i no pas a l’Adrienne Monnier. A l’edició francesa de llibre la coberta ens mostra a l’Adrienne a la porta de la seva llibreria.

A la contracoberta

Bienvenidos a La Maison des Amis des Livres en el número 7 de la Ruede L’Odéon. Adrienne Monnier nos abre las puertas de su mítica librería y nos cuenta los secretos de los clientes habituales que la frecuentaron: Joyce, Beckett, Rilke, Prévert, Hemingway, Proust, Breton, Gide y muchos otros.

París, 1915. Mientras la guerra irrumpe en la tranquilidad del otoño, el sueño de una joven inconformista se hace realidad: en el corazón del Barrio Latino, cuna de la experimentación literaria, la emprendedora y valiente Adrienne Monnier abre La Maison des Amis des Livres, la librería que marcaría la vida intelectual del París de la primera mitad del siglo xx. Rue de L’Odéon nos ofrece un retrato y un testamento personal y profesional de una mujer que dedicó treinta años a la literatura con creatividad y pasión y que fue, junto con su íntima amiga Sylvia Beach, una de las protagonistas más destacadas de aquella época dorada.

La librería cerrará en 1951. Después de treinta años de intensa actividad, Adrienne se retira de la escena cultural, pero sobrevive en estas páginas de memorias dedicadas a quien ama los libros y París y a los que sueñan todavía con entrar en La Maison des Amis des Livres y rebuscar en sus estanterías mientras escuchan en vivo a Erik Satie.

Adrienne Monnier (1892–1955) fue escritora, librera, editora y bibliófila. Su actividad literaria y profesional floreció y resistió durante el delicado periodo de la historia que abarca dos guerras mundiales y una ocupación. Junto con Sylvia Beach, amiga y amante, dueña de la vecina librería Shakespeare & Co., fue una inquieta animadora de la vida cultural de la mítica Rive Gauche y una fervorosa defensora de la causa feminista. Aquejada gravemente del síndrome de Ménière, que se mostró inflexible a todo tipo de tratamiento, Adrienne se suicida el 18 de junio de 1955

Títol: «Rue de l’Odéon»
Autora:  Adrienne Monnier
Traducció: Julia Osuna
Ediciones del Gallo Nero, col·lecció «Narrativas Gallo Nero», 8
Primera edició, setembre del 2011
249 pàgines
ISBN 978–84-938568–4-7
Preu: 21,00 €

També:

• 50 anys d’Edicions 62
• 100 anys de la publicació de «Les hores d’amor serenes» (Pere Coromines),  «L’home de Palla» (Ignasi Iglésies), «La ben plantada» (Eugeni d’Ors), «La vida i la mort d’en Jordi Fraginals» (Josep Pous i Pagès), «Rondalla al clar de lluna» (Ramon Vinyes), «El món perdut» (Arthur Conan Doyle), «Mort a Venècia» (Thomas Mann)
• 150 anys de la publicació de «Els miserables» de Víctor Hugo
• 250 anys de la publicació de «El contracte social» de Rousseau
• 100 anys del naixement de Josep M. Corredor, Jordi Elias, Joan Lluís, Alfred Badia, Francesc Bonafè i Eduard Soler i Estruch
• 100 anys de la mort de Miquel Victorià Amer, Josep Rullan, Jaume Roca i Bauzà i Roc Chabàs
• 150 anys del naixement d’Antoni M. Alcover, Francesc Carreras i Candi, Lluïsa Denís, Eveli Dorà, Ramon Escaler, Joan Guirau, Ramon Masinfern, Fèlix Quer, Bonaventura Sabater, Josep Vergés i Zaragoza, Josep Baucells
• 150 anys de la mort de Josep Valldoroila i Salvador Estrada
• 200 anys del naixement de Juli Soler, Tomàs Villarroya, Tomàs Aguiló i Forteza, Ferran Patxot i Abdó Terrade
• 250 anys del naixement de Josep Gifreu de la Palma, Carles León, Josep Salat i Móra
• 250 anys de la mort de Josep de Mota, Frances de Sentmenat i Josep Ullastre
• 300 anys de la mort de Narcís Feliu de la Penya i Manuel de Vega
• 350 anys del naixement de Salvador Perpinyà i Pere Vicent Sabaté
• 400 anys del naixement Honorat Ciuró
• 400 anys de la mort de Jeroni d’Heredia i Onofre Menescal
• 200 anys de la mort de Llucià Frances Comella i Benet Ribes i Calaf