Pos res, bones festes, bon Nadal i millor any 2010!

Articles semblants:

• Tornada a la normalitat
• La postaleta
• La Nadala de TV3
• El meme de la Cistella de nadal!!
• I que bonic és vore com neva!!

Merci per les respostes: @suranpu, @lonlilon, @joanka68, @judit_withoutH i @pocafeina.

Pos res, com que no recordava com capturar l’àudio del youtube m’he mirat aquest jou-to:

Un cop posat en pràctica, aquí teniu lo MP3 resultant:

Baixa-te’l: El_caganer_TV3_nadala (1.90MB) Clics: 465 Descripció de l’arxiu: Albert Pla, Joan Miquel Oliver, Gerard Quintana, Estopa, Quimi Portet i Manel canten ‘El Caganer’, la cançó d’aquest Nadal. Un tema inclós en el disc col·lectiu Cançons preNadal (EDR Discos, 2009), editat en exclusiva per a l’Enderrock de desembre i que inclou aquesta Cançó de Nadal de TV3 i Catalunya Ràdio, El disc inclou una desena de nadales inèdites que interpreten alguns dels més grans cantants galàctics de l’escena musical catalana: Albert Pla, Joan Miquel Oliver, Gerard Quintana, Estopa, Quimi Portet, Josep Puntí i Manel, amb la col·laboració indispensable de la seva promotora, Judit Farrés.

(Com podeu vore a la descripció la cançó la regalaven amb un CD de nadales a l’edició de la revista enderrock de desembre 2009)

Ja posat, aquí tens  la lletra de la nadala:

(Tots)
Sha-la-la-la… Sha-la-la-la… Sha-la-la-la lai la.
Sha-la-la-la… Sha-la-la-la… Sha-la-la-la lai la.

(Albert Pla)
En un pessebre hi ha d’haver-hi: el nen Jesús i Sant Josep.
També la Verge Maria, una vaca i una mula i mal penjat un angelet.

(Tots)
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

(Gerard Quintana)
Hi ha d’haver-hi escorça i molsa i un poblet ben nevadet
i un riu de paper de plata i pastorets i pastoretes al voltant d’un foc rogenc!

(Tots)
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

(Estopa)
En un pessebre hi ha d’haver-hi: tres gallines i un ferrer,
un ramat de cabres soltes i una iaia castanyera i un dimoni dins l’infern!

(Tots)
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

(Manel)
Agafeu la cartolina retalleu un cel inmens i afegiu-li unes estrelles.
Els que no tingueu llumetes hi podran posar gomets!

(Tots)
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

(Joan Miquel Oliver)
També ha d’haver tres Reis amb tres patges, tres camells
que venen des de l’orient, carregats porten presents: que bé ens ho passarem!

(Tots)
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

(Quimi Portet)
Al pessebre hi ha d’haver, ha d’haver-hi un tamboret perquè hi segui Sant Josep
i si no hi ha tamboret, que el pobret s’estigui dret!

(Tots)
No us en oblideu mai més que en un pessebre hi ha d’haver,
en un pessebre hi ha d’haver: hi ha d’haver-hi un caganer!

No us en oblideu mai més que en un pessebre hi ha d’haver,
en un pessebre hi ha d’haver: hi ha d’haver-hi un caganer!

Sha-la-la-la… Sha-la-la-la… Sha-la-la-la la la.
Sha-la-la-la… Sha-la-la-la… Sha-la-la-la la la.

Si has trobat alguna falteta o algo raro, pos res, fes un comentari i miro de solucionar-ho.  Sha-la-la-la, Sha-la-la-la-laaaiii-laaaaaaa!!

Articles semblants:

• La postal d’anguany
• Tornada a la normalitat
• La postaleta
• El meme de la Cistella de nadal!!
• Wikitravel a l’ “espai Internet” de tv3

1 .- Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva ia la llibertat d’expressió.

2 .- La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra del que estableix l’article 20.5 de la Constitució, posa en mans d’un òrgan no judicial-un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.

3 .- La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint traves a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.

4 .- La nova legislació proposada amenaça als nous creadors i entorpeix la creació cultural.Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5 .- Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6 .- Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaços, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaços per tal que diuen perseguir.

7 .- Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.

8 .- Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.

9 .- Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva fi: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10 .- En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament a totes les parts implicades. No és de rebut que es facin canvis legislatius que afecten a drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Aquest manifest és obra de moltes mans, i propietat de tots. Si t’agrada, copia’l, passa’l, publica’l a la teva weblog o fes el que vulguis amb ell.

Trobat : Barrapunto i traduït al català amb Google.

Articles semblants:

• No hi ha cap article semblant

Aquí vos poso l’enllaç a les fotos:

Aiii que bons i amb les plogudes de domenge i dilluns aquest cap de setmana pot ser hi torno, ja vorem!

Articles semblants:

• No hi ha cap article semblant

La dignitat de Catalunya
26/11/09 02:00 -
No som davant d’una societat feble, prostrada i disposada a assistir impassible al menyscapte de la seva dignitat

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel Cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’Alt Tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de soscaire o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de «símbols nacionals» (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’Alt Tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els abundants beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent a les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, prostrada i disposada a assistir impassible al menyscapte de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.
Aquest article editorial es publica conjuntament amb les edicions dels diaris Avui, Diari de Girona, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, El 9 Nou, El Periódico de Catalunya, La Mañana, La Vanguardia, Regió 7, Segre i El Punt

Articles semblants:

• Ebrenc en estat pur
• La keynote dels Premis Blocs 2009
• Prem la tecla cada 108 minuts
• NASATwittup entrevista a Francesc Grau
• Les Cinc estapes de la vida d’un Blocaire

Imatge extreta de 3cat24.cat
Si vols baixar-te l’arxiu: box.net

Articles semblants:

• La dignitat de Catalunya
• La keynote dels Premis Blocs 2009
• Prem la tecla cada 108 minuts
• NASATwittup entrevista a Francesc Grau
• Les Cinc estapes de la vida d’un Blocaire

Bé, aquí poso el vídeo que he fet per si no vas poder vindre o bé vols tornar-lo a mirar

Val a dir que al final he afegit un detallet que no hi ha a l’original.

Ara que hi penso, podeu vore algunes de les fotos de l’acte fetes per en Miquel Serrabassa, l’Albert Martín, en Victor Martín i alguna de meua al compte d’STIC.CAT té al flickr.

Articles semblants:

• La dignitat de Catalunya
• Ebrenc en estat pur
• Prem la tecla cada 108 minuts
• NASATwittup entrevista a Francesc Grau
• Les Cinc estapes de la vida d’un Blocaire

Menjant de primer plat: amanida de formatge, amanida de gambes i caragols a La llauna amb all-i-oli.

De segon ens hem decantat per: entrecot buuuuniiiiisim de vedella, magret d’ànec i conillet a La brasa.

I finalment, els postres flan de La casa, copa de gelat i crema de La casa.

– Realitzat des de l’aifon

ACTUALITZACIÓ:

Telèfon: 972 473 241

Com que des del telèfon no he pogut afegir l’adreça, aquí us poso un petit mapa:
Mostra Restaurant l’Empalme en un mapa més gran

Articles semblants:

• No hi ha cap article semblant

Usuaris del món mundial amb MAC i blackberry estigueu atents perquè ja esta a punt de sortir el programari que us ajudarà a controlar, com a de ser, el vostre mòbil. L’agenda, lo calendari, els contactes, aplicacions, imatges, videos,… Com sempre heu ansumiat, en aquelles nits sense sol

Però mentres no surt la versió final, per a què pugueu estar contents i fer com la xicuela esta de la foto, estar al terra amb lo macbook i la blackberry, ja què he escrit quatre ratlles, aprofito pa posar-vos uns enllaços i així podreu disfrutar de la versió BETA.

• Per megaupload.
• Per rapidshare.
• Per sendspace.

A més, seria bó, si no ho has fet, apuntar-te per a rebre al correu-e l’avís per a quan surti la versió final. Fes-ho aquí, com no pot ser d’una altra forma

(Ja m’explicareu com va…)

VIA: CrackBerry.com

Articles semblants:

• Nova revisió de l’iLingual en català
• Detector de radars gratuït per al mòbil
• Ja pots copiar i pegar amb l’iphone
• Com obrir arxius CHM amb Mac OS X
• En Bach tenia MAC

- Iiiieeek! Mira’t això! va… Mira-ho que t’en riuràs! – Mentres me donava un llapis USB amb les 4 temporades d’aquesta sèrie.

Minuscule s’ha grabat i és graba en entorns reals (camps, boscos, pobles,…) i ens explica el dia a dia de la vida dels diferents insectes que podem trobar tan a casa com quan anem al camp.

Històries on ens presenten insectes de forma burlesca, fent que… Mmmm sabeu què? Mireu i disfruteu! Aquí us poso el primer vídeo del  grup d’articles que dedicaré aquesta sèrie amb els millors capítols

Va xeeeeic! Avisa als companys, familiars o, si més no al gat i fot-li canya als altaveus, puja el volum, i prem el play!

Ssssssssst! Que comença… I fixa’t amb el gat que voràs com se’n riura igual que un xiquet… Menos mal que ja callava

Enllaços: Minuscule, youtube

Articles semblants:

• Saltar-se la protecció de Rapidshare o Megaupload
• Tens 23 minuts i 38 segons, lliures?
• Estrena “Somos Viento” al Canal 33
• Miss Potter