Pos res, com sempre a última hora, aquí teniu la postal de Nadal. Però abans, voldria compartir amb vatros l’aportació d’en Quel amb una postal que ha ideat i ha dibuixat en menys de 20 minuts!!! #oleTu

I aquí teniu la meva. Així doncs, bon Nadal i Millor 2012.

Imatge realitzada des de l’iPhone 4. Ho comento perquè les altres postals les havia fet amb la Canon 400D, i algo canvia

Articles semblants:

• No hi ha cap article semblant

I tot perquè des del març, mentres preparavem un temari formatiu de xarxes socials, en Francesc ens va donar l’espenta que ens faltava a en Tomàs i a mi per a emprendre l’aventura com a consultors Apple, creant: Apple4Pro, l’empresa que organitza aquest acte.

Tot comença amb l’ajuda de l’Eduard, explicant-li un cas, va donar-me la idea de com realitzar una jornada formativa, on la gent s’hi trobi bé, i no és faci farregós: fer unes píndoles formatives a un restaurant, un cop al mes, amb una temàtica diferent cada dissabte i promocionant els cursos que actualment estan realitzant els ponents, i com no, després, intercanviar idees amb un esmorzar.

Així neixen les jornades: TIPS de Formació

Aquestes jornades és realitzen un dissabte de cada mes a les 9:15h. Després de la píndola formativa de 30 minuts hi ha un esmorzar a càrrec del Restaurant TIPS Masia Urbana. Agraïr la col·laboració de PostScriptum Alumni UdG.

Aquestes jornades formatives tenen un cost de 10€ i us podeu inscriure enviant un correu aquesta adreça: formacio@apple4pro.com

L’agenda programada fins a final d’any, espero que trobeu alguna jornada que sigui del vostre interés.

dissabte 15 d’Octubre:

Francesc Casadellà: Soci fundador de l’empresa La perruquera i director del curs d’especialització en “Blocs, Xarxes Socials i Eines 2.0 per a Community Managers” a la Universitat de Girona ens parlarà de TWITTER.

Dissabte 12 de Novembre:

Anna Codina : Consultora a ElGiroscopi de l’Assessoria Codina, guanyadora amb el seu bloc, http://betesiclicks.com/, dels Premis Blocs Catalunya ens parlarà de LINKEDIN.

Dissabte 10 de desembre:

Raquel Jurado: Cantant, assesora de veu i de cant. Ens parlarà de “Com evitar problemes d’afonia en professionals que la utilitzen com a eina“.

Aquí us deixo com arribar al restaurant: mapa

Així doncs, esperant que us agradi, us animo a apuntar-vos i a venir al restaurant per aprendre alguna cosa

Qualsevol dubte, podeu contactar amb mi.

NOTA:

Si utilitzeu Gmail, o un programa de correu web similar, copieu aquesta adreça per a inscriure-vos: formacio@apple4pro.com
Per a més informació:  albert@apple4pro.com
(Gràcies @wolffan! )

Articles semblants:

• No hi ha cap article semblant

MacX DVD Ripper Pro porta de bon inici la filosofia mac: Fàcil d’utilitzar. Això és clau en programari d’aquest tipus ja que hi ha força variables (àudio, video, tamanys, model del dispositiu, formats i un llarg etc que ens poden fer la conversió de la pel·lícula del DVD o Blue-ray al nostre dispositiu mòbil, sigui una guerra perduda.

Amb 3 senzilles pases podem tenir la pel·lícula a punt per a ser traspassada al nostre aparell, ja sigui: iPhone 4, iPhone 3GS, iPhone 3G, iPhone, iPod, iPod mini, iPod Toch, iPad, AppleTV, PSP, Playstation 3, Xbox360 o a qualsevol reproductor MP3/MP4.

Senzillament introduïnt la pel·licula al lector del nostre mac, ja sigui DVD o Blue-ray (si disposem de lector extern perquè els mac no porten lector Blue-ray), sel·leccionem el format en que volem la pel·licula i solament  prement el botó START ja domés ens cal esperar.

Doncs sí, ni les proteccions que porten la majoria de pel·lícules poden evitar un resultat sadisfactori. MacX DVD Ripper Pro s’actualitza constantment per a facilitar-mos la feina de poder tenir les NOSTRES pel·lícules o sèries preferides als notres dispositius.  

Els formats que podem fer el backup de la pel·lícula fàcilment són: MP4, QT, FLV, H.264, MOV, AVI, MP3, MPEG, M4V. També ens permet crear un únic arxiu MPG2 amb un tamany de 3Gb.

Amb la sortida de l’iPAD2 us he de dir que la Sarah m’ha explicat que ofereixen al seu web el programa gratuït per a provar-lo, vàlid fins al 10 de Març del 2011, i han rebaixat MacX DVD Video Converter Pro Pack a $39,99.

Aquí teniu el codi de la llicència: BK-TQUOYQYD-PXRXEP

Recorda que si vens a les Jornades d’Apple que farem a Ulldecona, pots guanyar llicències completes del MacX DVD Video Converter Pro Pack!!

Articles semblants:

• No hi ha cap article semblant

Agraïr a la Imma (@mirkiota) el punt de vista i la crítica sempre constructiva cap a la meua feina Així doncs, aquí teniu la postaleta:

Esperant tornar a escriure en breu, abans però demano als reis: Un disseny nou pa’l bloc! Que aquest ja comença a estar a grinyolar

Bones Festes i gràcies per ser-hi!!

Articles semblants:

• No hi ha cap article semblant

Pos res, bones festes, bon Nadal i millor any 2010!

Articles semblants:

• Tornada a la normalitat
• La postaleta
• La Nadala de TV3
• El meme de la Cistella de nadal!!
• I que bonic és vore com neva!!

Merci per les respostes: @suranpu, @lonlilon, @joanka68, @judit_withoutH i @pocafeina.

Pos res, com que no recordava com capturar l’àudio del youtube m’he mirat aquest jou-to:

Un cop posat en pràctica, aquí teniu lo MP3 resultant:

Baixa-te’l: El_caganer_TV3_nadala (1.90MB) Clics: 1105 Descripció de l’arxiu: Albert Pla, Joan Miquel Oliver, Gerard Quintana, Estopa, Quimi Portet i Manel canten ‘El Caganer’, la cançó d’aquest Nadal. Un tema inclós en el disc col·lectiu Cançons preNadal (EDR Discos, 2009), editat en exclusiva per a l’Enderrock de desembre i que inclou aquesta Cançó de Nadal de TV3 i Catalunya Ràdio, El disc inclou una desena de nadales inèdites que interpreten alguns dels més grans cantants galàctics de l’escena musical catalana: Albert Pla, Joan Miquel Oliver, Gerard Quintana, Estopa, Quimi Portet, Josep Puntí i Manel, amb la col·laboració indispensable de la seva promotora, Judit Farrés.

(Com podeu vore a la descripció la cançó la regalaven amb un CD de nadales a l’edició de la revista enderrock de desembre 2009)

Ja posat, aquí tens  la lletra de la nadala:

(Tots)
Sha-la-la-la… Sha-la-la-la… Sha-la-la-la lai la.
Sha-la-la-la… Sha-la-la-la… Sha-la-la-la lai la.

(Albert Pla)
En un pessebre hi ha d’haver-hi: el nen Jesús i Sant Josep.
També la Verge Maria, una vaca i una mula i mal penjat un angelet.

(Tots)
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

(Gerard Quintana)
Hi ha d’haver-hi escorça i molsa i un poblet ben nevadet
i un riu de paper de plata i pastorets i pastoretes al voltant d’un foc rogenc!

(Tots)
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

(Estopa)
En un pessebre hi ha d’haver-hi: tres gallines i un ferrer,
un ramat de cabres soltes i una iaia castanyera i un dimoni dins l’infern!

(Tots)
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

(Manel)
Agafeu la cartolina retalleu un cel inmens i afegiu-li unes estrelles.
Els que no tingueu llumetes hi podran posar gomets!

(Tots)
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

(Joan Miquel Oliver)
També ha d’haver tres Reis amb tres patges, tres camells
que venen des de l’orient, carregats porten presents: que bé ens ho passarem!

(Tots)
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

(Quimi Portet)
Al pessebre hi ha d’haver, ha d’haver-hi un tamboret perquè hi segui Sant Josep
i si no hi ha tamboret, que el pobret s’estigui dret!

(Tots)
No us en oblideu mai més que en un pessebre hi ha d’haver,
en un pessebre hi ha d’haver: hi ha d’haver-hi un caganer!

No us en oblideu mai més que en un pessebre hi ha d’haver,
en un pessebre hi ha d’haver: hi ha d’haver-hi un caganer!

Sha-la-la-la… Sha-la-la-la… Sha-la-la-la la la.
Sha-la-la-la… Sha-la-la-la… Sha-la-la-la la la.

Si has trobat alguna falteta o algo raro, pos res, fes un comentari i miro de solucionar-ho.  Sha-la-la-la, Sha-la-la-la-laaaiii-laaaaaaa!!

Articles semblants:

• La postal d’anguany
• Tornada a la normalitat
• La postaleta
• El meme de la Cistella de nadal!!
• Wikitravel a l’ “espai Internet” de tv3

1 .- Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva ia la llibertat d’expressió.

2 .- La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra del que estableix l’article 20.5 de la Constitució, posa en mans d’un òrgan no judicial-un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.

3 .- La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint traves a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.

4 .- La nova legislació proposada amenaça als nous creadors i entorpeix la creació cultural.Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5 .- Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6 .- Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaços, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaços per tal que diuen perseguir.

7 .- Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.

8 .- Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.

9 .- Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva fi: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10 .- En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament a totes les parts implicades. No és de rebut que es facin canvis legislatius que afecten a drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Aquest manifest és obra de moltes mans, i propietat de tots. Si t’agrada, copia’l, passa’l, publica’l a la teva weblog o fes el que vulguis amb ell.

Trobat : Barrapunto i traduït al català amb Google.

Articles semblants:

• No hi ha cap article semblant

Aquí vos poso l’enllaç a les fotos:

Aiii que bons i amb les plogudes de domenge i dilluns aquest cap de setmana pot ser hi torno, ja vorem!

Articles semblants:

• No hi ha cap article semblant

La dignitat de Catalunya
26/11/09 02:00 -
No som davant d’una societat feble, prostrada i disposada a assistir impassible al menyscapte de la seva dignitat

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel Cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’Alt Tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de soscaire o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de «símbols nacionals» (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’Alt Tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els abundants beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent a les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, prostrada i disposada a assistir impassible al menyscapte de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.
Aquest article editorial es publica conjuntament amb les edicions dels diaris Avui, Diari de Girona, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, El 9 Nou, El Periódico de Catalunya, La Mañana, La Vanguardia, Regió 7, Segre i El Punt

Articles semblants:

• Ebrenc en estat pur
• La keynote dels Premis Blocs 2009
• Prem la tecla cada 108 minuts
• NASATwittup entrevista a Francesc Grau
• Les Cinc estapes de la vida d’un Blocaire

Imatge extreta de 3cat24.cat
Si vols baixar-te l’arxiu: box.net

Articles semblants:

• La dignitat de Catalunya
• La keynote dels Premis Blocs 2009
• Prem la tecla cada 108 minuts
• NASATwittup entrevista a Francesc Grau
• Les Cinc estapes de la vida d’un Blocaire