Mandíbula Afilada

Música veraniega

noreply@blogger.com (Mandíbula Afilada) — Thu, 18 Aug 2011 07:51:00 +0000

Video musical: Nirvana vs. Blur "un todo en uno"

Iconos liados

noreply@blogger.com (Pepe Soriano) — Mon, 18 Jul 2011 16:45:00 +0000

Alguien se ha liado un poco con los iconos...

Quiero ser persona

noreply@blogger.com (Pepe Soriano) — Mon, 11 Jul 2011 16:08:00 +0000

En las últimas horas unos de los temas de moda en Twitter es #quieroserpersona. Se trata de una queja, parodia y crítica contra Bankia.

Buceando por el hashtag he encontrado este video mejorado:

Recordad que mi mandíbula afilada no le gusta Bancaja (y los mismos perros con diferentes nombres)

Mira lo que se está twitteando sobre #quieroserpersona

Esperant a juliol: breaking bad

noreply@blogger.com (Pepe Soriano) — Thu, 02 Jun 2011 11:02:00 +0000

Mentre esperem la nova temporada de Breking Bad... una promo:

Version orquesta

noreply@blogger.com (Pepe Soriano) — Wed, 04 May 2011 10:36:00 +0000

La 'Trinity Orchestra', única orquesta de Irlanda compuesta exclusivamente por estudiantes, decidió hacer algo fuera de lo común en su última actuación. Ante la sorpresa del resto de estudiantes presentes, versioneó varios temas del disco 'Discovery' de Daft Punk, con un resultado final muy logrado.

Algú no domina les mates a Carrefour

noreply@blogger.com (Pepe Soriano) — Tue, 26 Apr 2011 14:05:00 +0000

30 días de chollo. Del 27 de abril al 9 de mayo. Hi ha algú a Carrefour que no li van bé les matemàtiques... no?

Un monstre dolç, un monstre perfumat.

noreply@blogger.com (Pepe Soriano) — Thu, 21 Apr 2011 09:13:00 +0000

Molt interessant l'article que he rebut per mail:

Una vella obsessió, una mala olor

12/03/11 02:00 - JOAN F. MIRA

Això era ja fa un bon grapat anys, potser prop de vint-i-cinc, que amb Eliseu Climent i l'advocat Rafael Mansanet vam eixir del metro de Madrid a l'estació Nuevos Ministerios, presidits per l'estàtua eqüestre del general Franco quan el PSOE ja feia uns quants anys que governava. Admirable sentit de la història: sorties del metro, i et trobaves elcaudillo a cavall. Vam entrar a l'edifici del ram dels transports i comunicacions, o algun nom ministerial semblant, i el personal devia estar fent la llarga pausa del cafè, perquè semblava tot mig desert. Però, desert i tot, aquell era un espai on el poder de l'Estat surava en l'aire dels corredors, escales i salons. Finalment, ens va rebre el senyor ministre, José Barrionuevo, després conegut per altres afers també relacionats amb el poder de qui té el poder, i vam parlar del cas que ens ocupava. El cas era, ja aleshores, la recepció de TV3 al País Valencià, a través dels repetidors d'Acció Cultural. Una qüestió d'Estat, segons semblava, i segons les informacions que el ministre havia rebut de Joan Lerma, president de la Generalitat Valenciana. El resultat de la conversa, en forma de resposta i de decisió ministerial, va ser la presència de la Guàrdia Civil al repetidor de Castelló, i el tancament manu militari de les modestes instal·lacions.

Les vam tornar a connectar subreptíciament i cladestina, el president Pujol va fer alguna gestió personal i enèrgica, i així passaren els anys. Alternant indiferència i amenaces en temps de l'insigne estadista de Cartagena i honestíssim polític Eduardo Zaplana. Rebent promeses enganyoses del ministre José Montilla, i l'activa passivitat del ministre Joan Clos, tots dos suposadament amics. I després suportant l'hostilitat declarada, immutable, repressiva i mortal del senyor Camps i els seus col·legues de govern i de partit. El menyspreu i la indiferència d'uns, la violència dels uns i dels altres. Abans, entremig i ara: deu ser una de les poques constants del darrer quart de segle. Ara l'amenaça odiosa ha arribat fins als últims projectes de destrucció, i fins a les declaracions de la senyora Sánchez de León, portaveu de la nostra Generalitat: diu, amb gest de menyspreu i de burla, que al País Valencià això de TV3 només interessa dues o tres mil persones. Però són desenes de milers les que han eixit ja als carrers (espontàniament, els ho assegure), i centenars de milers els qui firmaren la iniciativa legislativa popular (sense suport dels populars del PP, ni dels socialistes del PSOE).

Es tracta, doncs, d'una obsessió antiga i permanent: que els valencians no puguen veure la televisió catalana, que el ferrocarril entre València i Barcelona continue ofegat per una via única de fa segle i mig (deu ser l'única d'Europa occidental), que la llengua comuna, al País Valencià, no siga ni comuna ni respectada i usada pels polítics grossos. Passen ministres, passen governs, passen partits. L'obsessió és la mateixa. El resultat, en aquesta matèria de les televisions, és una persecució metòdica, incessant i brutal, que dura ja un quart de segle. La dedicació persecutòria de Joan Lerma, una inútil visita al ministre Barrionuevo, repetidors de televisió tancats per la força armada, totes les estacions d'un calvari inacabable, fins a l'execució de la sentència de mort. És l'aplicació continuada d'una antiga hostilitat irracional. O perfectament racional i comprensible: el vell anticatalanisme espanyol, en la seua miserable i patètica versió valenciana. El menyspreu, la prepotència violenta dels uns i dels altres. Ara, aquesta hostilitat inalterable, històrica, és obra sobretot del senyor Camps i dels seus col·legues de govern i de partit. Deu ser que el simple intent de voler veure una televisió pública veïna, la catalana, és un atemptat a la salut de la població, un perill de contagi, un risc de malaltia, o vés a saber què, davant del qual cal mostrar contundència autoritària i, si pot ser, la més alta eficàcia destructiva.

També per al govern espanyol la idea sembla nefanda, i per això van bloquejar (amb intervenció personal de la senyora De la Vega, valencianíssima) la tramitació d'una ILP amb més 650.000 firmes, en prova de profundes conviccions democràtiques. I les multes administratives i arbitràries que imposa Francisco Camps, valencià exemplar per tants conceptes, arriben ja a quantitats tan inaudites i brutals que només s'entenen si el que busquen és l'aniquilació total de l'enemic, destrucció física inclosa. Perquè es tracta, en últim extrem, no tan sols d'impedir la recepció de la televisió catalana, sinó també i sobretot de destruir l'entitat cívica que manté i fa possibles els repetidors, i que és alhora el nucli i l'emblema visible de tota una concepció de la cultura i la llengua comunes: es tracta de destruir Acció Cultural del País Valencià, amb tot el que és i representa. Tot plegat, aquesta llarga història m'omple de tristor, i d'un profund sentiment de repugnància.

Molt sovint, anant per terres de Catalunya o d'Espanya, em pregunten “com van les coses” al País Valencià, i si és cert tot això que de tant en tant llegeixen als diaris. Això que vostés llegeixen als diaris és cert, conteste invariablement, però és només una part de la veritat. Perquè la veritat completa és molt pitjor: la major part dels valencians viuen en un món de falsedats brillants, en una societat d'espectacles inútils i caríssims que afalaguen vanitats estúpides, de fracassos profunds en economia, finances, política, moral pública, ètica i estètica. Les coses, doncs, no van bé: en realitat, van fins i tot molt pitjor del que sembla. Alguna cosa, molta cosa, fa olor de podridura, a Dinamarca, com escrivia Shakespeare, i pareix que moltíssima gent no troba desagradable l'olor. Aquesta és la tragèdia, no sé si la del “ser o no ser” deHamlet, la del Rei Lear o la del moro de Venècia. És com aquella pudor insuportable que feien nobles i reis de segles passats, que no es rentaven mai, i la cobrien arruixant-se amb perfums intensos. Alguna cosa fa pudor, i la causa de la pudor és profunda i extensa. La cosa més alarmant i perillosa, però, no és la podridura i la mala olor: és el perfum aparentment agradable que la dissimula. La colònia sobre la brutícia, el desodorant amb aroma d'espígol, i el bon poble del bon país caminant feliç cap a la ruïna, entre els efluvis de perfum sintètic. El perfum d'un “despotisme suau”, com recordava jo ací mateix, fa dos o tres mesos. Un monstre dolç, un monstre perfumat.

Gent normal versus Common people

noreply@blogger.com (Pepe Soriano) — Tue, 05 Apr 2011 11:51:00 +0000

Manel

Pulp

Lomografia en android

noreply@blogger.com (Pepe Soriano) — Sat, 02 Apr 2011 18:54:00 +0000

La app se llama actionsnap.

Manifestació 26 març: NO A LA CORRUPCIÓ

noreply@blogger.com (Pepe Soriano) — Wed, 16 Mar 2011 10:36:00 +0000

Cuanto tiempo debo estar empadronado para votar

noreply@blogger.com (Pepe Soriano) — Fri, 25 Feb 2011 07:28:00 +0000

Esto es un grito de ayuda, quiero cambiarme de localidad para poder votar y necesito saber cuánto tiempo debo estar empradronado.

Quiero empadronarme en Tarragona capital. El motivo es este:

Androide a la vista!

noreply@blogger.com (Pepe Soriano) — Tue, 22 Feb 2011 17:09:00 +0000

Accions protesta: volem TV3

noreply@blogger.com (Pepe Soriano) — Fri, 18 Feb 2011 09:02:00 +0000

Com qüasi tots sabreu a estes hores, les emissions de TV3 ja no es podem veure al País Valencià. El motiu, les multes desproporcionades de 600.000 € a ACPV a pagar abans del proper 20 de març.

Reaccions.

Les reaccions davant esta acció de censura les podem llegir a #volemtv3, #tv3 i #sensesenyal. També podeu trobar més informació al facebook d'ACPV que hui a les 11 del matí oferirà una roda de premsa per explicar la situació.També VilaWeb ha tancat durant 24 hores. També al Levante EMV podem llegir un article d'opinió de Jesús Civera molt interessant.

Que podem fer?

Ajudar a recollir diners per poder pagar les multes: a aquest compte: 2100 0700 12 0200294927 pots fer l’aportació econòmica que consideres.
Atacar el web de la Generalitat en protesta: previst per a hui a les 19.30. Podeu trobar més informació de com fer-ho a este web. També es molt recomanable seguir @Operacio_TV3 i seguir #operaciovalencia
Manifestar-nos el proper dijous 24 de febrer a les 16 hores davant Les Corts

No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu.

Pintura a chorros

noreply@blogger.com (Pepe Soriano) — Sat, 12 Feb 2011 06:48:00 +0000

Vía: Ateneu Popular

Cesk Freixas- Diuen

noreply@blogger.com (Pepe Soriano) — Tue, 08 Feb 2011 20:00:00 +0000

Una cançoneta i "mon anem"... Per a donar-me un poc de bon rotllo. Que em fa falta un poc d'energia.

YouTube - Diuen - Cesk Freixas

Que alguien cierre Google de una vez

noreply@blogger.com (Pepe Soriano) — Mon, 07 Feb 2011 16:40:00 +0000

[MODO IRÓNICO ON]

Esto es lo que faltaba. Google vuelve a hacer perder dinero a los creadores y en este caso también a los artistas y museos. Mirad lo que se les ha ocurrido a Google: Visitas virtuales a los museos.

¿QUIEN ASUMIRÁ LAS PERDIDAS DE ENTRADAS DE ESTOS MUSEOS?

¿QUIEN COMPENSARÁ LA PERDIDA DE DINERO A LOS FAMILIARES DE LOS ARTISTAS?

NO HAY DERECHO. SINDE NECESITAMOS MÁS LEYES CONTRA GOOGLE Y CONTRA INTERNET.

A este paso, cualquier día se podrán imprimir los cuadros en casa.

[MODO IRÓNICO OFF]

Los motores económicos de la Comodidad Valensiana

noreply@blogger.com (Pepe Soriano) — Sat, 05 Feb 2011 05:39:00 +0000

Es un copia y pega de un correo que me enviaron ayer. Creo que es muy interesante para calentar motores...

Os reenvío este correo porque induce a una ~~depresión~~ reflexión y el autor o autora ha hecho una importante recopilación.

Estos son los "motores económicos" y "apuestas de éxito" que nos ha traído la Comunidad Valenciana casi todos pagados con NUESTRO dinero.

- La Ciudad de la Luz.

- La Fórmula 1

- La Copa del América.

- La especulación inmobiliaria.

- La corrupción.

- Terra Mítica.

- Marina D'Or.

- Mundo Ilusión

- Aeropuerto de Castellón

- Visita del Papa

- Campos de golf "fantasmas"

- La Valencian Internacional University (VIU)

- La Volvo Ocean Race.

- La Ciudad de las Lenguas

- La prolongación del Cabanyal

- El nuevo estadio del Valencia CF

- La ZAL en zona de la Punta (Valencia)

- El Manhatan de Cullera

- El circuito de Cheste

- Parque temático de Ferrari

- El Open 500 de Tenis

- El Ágora

- La Ciudad del Motor

- La Hípica

- Los Juegos Olímpicos

- El Plan Rabasa de Alicante

- La Torre de La Música

Más proyectos fantasmas: http://sptcv.org/index.php?option=com_content&view=article&id=58%3Apresentacion&Itemid=84&lang=es

Todos ellos con un denominador común: FRACASO.

Plagados de sobrecostes, proyectos que “no iban a costar un euro a las arcas públicas” y acabamos pagando todos, proyectos que son un pozo sin fondo de deuda, proyectos hechos por y para el beneficio de unos pocos, proyectos que se han acabando cancelando. Para todo eso sí que hay dinero, sin embargo para todo esto que viene a continuación no lo hay.

Lástima que no me queden bien las camisetas por dentro

noreply@blogger.com (Pepe Soriano) — Thu, 03 Feb 2011 19:46:00 +0000

Que si no me compraba esta camiseta para el verano.

Ya existe app oficial de Google para los androids

noreply@blogger.com (Pepe Soriano) — Thu, 03 Feb 2011 19:28:00 +0000

Probando la aplicación de blogger desde el android

Angry Birds para los enamorados

noreply@blogger.com (Pepe Soriano) — Sun, 23 Jan 2011 19:03:00 +0000

El juego más adictivo y descargado para smartphone, volverá en breve con una nueva versión: Angry Birds Seasons, para los enamorados... Aquí un video en el que podéis ver parte del trabajo que realizan en Rovio (la empresa que ha creado este videojuegos para teléfonos móviles).

Gonzo tocando los huevos

noreply@blogger.com (Pepe Soriano) — Sat, 22 Jan 2011 09:08:00 +0000

A través del Facebook de Sam Kurtz (recomiendo también su blog) he visto estos dos vídeos muy interesantes de Gonzo en Fitur para El Intermedio. En estos dos vídeos se retratan por igual los políticos, sean de un lado del ring o del otro.

Y este otro

Imberbe...

noreply@blogger.com (Pepe Soriano) — Wed, 19 Jan 2011 06:42:00 +0000

Un poco de humor en tiempos difíciles y sin casi cafeina en el cuerpo... La versión (y mejorada) de El Jueves de la cancionzaca de Justinn Bieber.

Mi vida digital sigue...

noreply@blogger.com (Pepe Soriano) — Mon, 17 Jan 2011 20:03:00 +0000

Aunque hace bastante que no escribo por el blog, mi vida digital sigue. Quizá sin tanta publicación y lectura como me gustaría, debido a mis quehaceres diarios estundiantiles, pero sigo por la red. Si alguien tiene la necesidad de saber de mi, de lo que comparto, leo o escucho... puede seguir mi trazo digital a través del RSS en el que se juntan la mayoría de publicaciones web que tengo en marcha. RSS Todas mis mandibulas.

También puede escudriñar en mi Twitter y en el Facebook.

Yo también escudriño y hoy he estado en un blog de una conocida que hacia muuuucho tiempo que no visitaba, y me he econtrado una grata sorpresa en formato videomusical.

Feliz Navidad

noreply@blogger.com (Pepe Soriano) — Tue, 21 Dec 2010 10:05:00 +0000

MkC – Smells Like Cumbia Spirit

noreply@blogger.com (Pepe Soriano) — Sat, 11 Dec 2010 12:27:00 +0000

MkC – Smells Like Cumbia Spirit: "

MkC – Smells Like Cumbia Spirit [mp3]

yes, it’s exactly what you think

Nirvana in cumbia

viva la weekend!