Incontinències fotogràfiques

Reiteració

noreply@blogger.com (manel) — Mon, 16 Jan 2012 23:10:00 +0000

Darrerament, des de no fa massa temps, estic experimentant sensacions noves quan surto amb la càmera a fer fotografies. Son unes sensacions molt positives, i això em sobta. Em sobta perquè fer fotos no es nou per mi. Ja porto uns quants anys com aficionat, i lluny de avorrir-la, cada dia que passa, mes m'apassiona.
Entre aquests pensaments em pregunto: Que deu tenir la fotografia? ... Que es el que m'agrada d'ella? ...
Pot ser sigui el fet de descobrir coses de mi mateix, veure reflectides com en un espill les meves pròpies mirades. Allò que en un moment determinat, m'ha fet reaccionar encara que fos una ombra. Pot ser mes tard, quan miro moltes d'aquestes fotografies, em qüestiono el motiu que em va portar a fer-les. La conclusió es que cadascuna d'elles son una petita part de la meva consciencia. Son una part de mi.
Però aquest goig no només es limita al fet simple de fer fotos amb la meva càmera. Gaudeixo molt, moltíssim, quan veig les obres de tanta i tanta gent que m'agrada, des d'els clàssics fins als qui descobreixo gairebé a diari. Es com descobrir una mica de les seves consciències.
Tampoc, encara que sembli contradictori, vull perdre'm intentant trobar les raons del perquè d'aquest goig. Prefereixo limitar-me a viure'l intensament.

Ombres, llums i contrallums

carrers i carrerons empedrats

ferro forjat i fusta corcada

textures i un passeig de matinada

manel O. company

Quatre fotografies mes a Madrid.

noreply@blogger.com (manel) — Sat, 14 Jan 2012 18:37:00 +0000

Aquesta setmana he revelat un parell de rodets, on he trobat quatre fotografies de la estada a Madrid que vaig fer al passat mes de Setembre.
La primera es a la instal·lació en memòria de les víctimes del 11M a la estació d'Atocha. La següent, es una de les exposicions fotogràfiques alternatives que es podien veure per els carrers organitzades per la gent de FEa11.
Un senyor semblava anar a l'oficina vestit de forma adient per combatre la calor. I una noia que no em va voler dir el nom, va posar per la càmera. Li vaig demanar que fes un gest ...

Nomenclatura d'un matí.

noreply@blogger.com (manel) — Mon, 09 Jan 2012 19:25:00 +0000

Aquell matí, arribat el moment, vaig deixar de banda la majoria de coneixements tècnics que m'atabalaven. No mes em vaig dedicar a prémer el botó de l'obturador amb el dit index en el moment que el cor ho demanava. Després, amb el polze, desplaçava la palanca per arrossegar la pel·lícula fins la següent exposició.
Amb un somriure subtil des de els sentits, imaginava les fotografies.

Poemes a Barcelona. Assaig 01

noreply@blogger.com (manel) — Mon, 26 Dec 2011 20:37:00 +0000

He volgut aprofitar unes fotografies que estan molt lluny de perfeccions tècniques, però que m'han suggerit una narració poètica per descriure algunes de les sensacions que sento quan vaig a fer fotografies a Barcelona. La majoria d'ocasions, de bon matí.

Melangia

noreply@blogger.com (manel) — Sat, 24 Dec 2011 16:47:00 +0000

Records d'infantessa per Nadal
que fan trontollar emocions
com el vent d'Hivern
entre fulles daurades i seques

Impossible Project Barcelona. 10 fotografies de la inauguració.

noreply@blogger.com (manel) — Sat, 17 Dec 2011 16:31:00 +0000

Impossible Project ja es una realitat a Barcelona. Els amants de la cultura Polaroid i la fotografia instantània, estem d'enhorabona.
Moltíssima gent no ens varem voler perdre els primers instants d'aquest nou espai que promet esdevindre un altre referent en el panorama fotogràfic de la ciutat perquè això, es una gran noticia.
Moltes felicitats a la gent que ha fet realitat aquest projecte, i el meu desig d'èxit.
Entre salutacions, canapès, i una copa de cava per brindar. Vaig fer algunes fotografies que m'agradaria compartir en aquest blog:

Tantarantana, 16

08003 Barcelona
Tel. 933 183 819

hola@impossible-barcelona.com

Anhels

noreply@blogger.com (manel) — Tue, 06 Dec 2011 07:49:00 +0000

M'he aturat on viu el silenci.
On la llum difusa desa els meus anhels.

Aporia

noreply@blogger.com (manel) — Sun, 27 Nov 2011 20:27:00 +0000

Una publicació a Cistella de llum, m'ha fet recordar veure a una papallona que havia cregut posar-se en una poma fresca pensant que aquell seria el seu sopar. S'hi va estar a sobre d'aquell vidre, fins que va marxar sense entendre res.

Potser al cap i la fi, la fotografia no siga cap altra cosa que l’aporia on, de la mateixa manera que s’hi fan reals les il·lusions, les realitats esdevenen fantasies.

Francesc Vera Casas.

Analògic o digital. Encara estem aixi?

noreply@blogger.com (manel) — Sun, 20 Nov 2011 23:51:00 +0000

Des que va començar el boom comercial de les càmeres fotogràfiques digitals, no he parat d'escoltar la mateixa cantarella en torn el debat de si, la tecnologia digital està per sobre de la argèntica.
Recordo la resposta a una carta d'un lector adreçada a una revista sobre fotografia, que defensava la supremacia de la qualitat analògica. Començava així:

- Estimat lector. A l'hora de llegir aquesta resposta. es qüestiona vostè si aquestes paraules estan escrites amb un editor de text informàtic, o amb una maquina "Olympia traveveller de luxe"? ...

Lògicament la resposta era mes extensa i ben argumentada. Però, aquest inici em va quedar marcat curiosament, i això m'ha estalviat molts prejudicis en aquest terreny.
Passats els darrers anys, trobo que el debat continua viu. I no només això, també estem presenciant un retorn als mètodes clàssics per part d'un sector important de nostàlgics. Fins i tot, les tecnologies d'última generació es veuen forçades a emular els efectes estètics de les fotografies que es feien trenta anys enrere, o mes.
Abans deia que, personalment, m'estalvio prejudicis al respecte. Crec que tot es resumeix en gaudir del mitjà i format que ens sembli mes còmode, sense tindre que renegar de cap opció.
El debat sobre els resultats ja son obsolets. Ho podem comprovar amb un parell d'exemples:

He triat dues fotografies en blanc i negre. Una es química, i l'altre digital. Sabries distingir-les?

Al començament d'aquesta entrada he mencionat una maquina d'escriure Olympia Traveller Deluxe. Fa uns mesos, vaig anar a casa d'algú que la tenia i no vaig poder estar-me de fer unes fotos:

Ah! ... Les vaig fer amb una Nikon FM2. Una càmera mecànica.

Un gegant al Berguedà

noreply@blogger.com (manel) — Sun, 13 Nov 2011 22:10:00 +0000

Si voltes per el Berguedà gaudint dels camins i dels cims, atura't a Gósol, i des d'amunt del castell contempla les valls i el poble sota els teus peus. Fins que al teu davant el Pedraforca, gegant i majestuós, et farà retornar a la teva petitesa.

Desídia.

noreply@blogger.com (manel) — Sun, 06 Nov 2011 10:11:00 +0000

Aquesta matinada he fet realitat el somni de despertar sense el pes de cap compromís mentre a fora plovia. Des de la finestra de l'habitació veig els arbres vestits de tardor, i sento el soroll de les gotes. Em quedo una estona mes, feia massa temps que no passava això.

Camino Laguillo a Valid Foto BCN

noreply@blogger.com (manel) — Sat, 05 Nov 2011 11:29:00 +0000

Atrinxerada en una cantonada de la ciutat, amb l'actitud d'una caçadora pacient i segura. Camino Laguillo presenta un recull de fotografies que ens fan pensar i imaginar, veure'ns i reconeix-ens a nosaltres mateixos a traves de figurants anònims. Camino Laguillo ha utilitzat la càmera com si fos un espill on ens hi reflectim i ens mostra qui som quan viatgem a l'interior dels nostres vehicles ... Gaire be arriba a fotografiar els nostres pensaments.

El passat Dijous dia 3, es va inaugurar a la galeria Valid Foto de Barcelona "Inward", la proposta de Camino Laguillo que va ser seleccionada i premiada en la edició 2010 del festival Emergent de Lleida, i que es pot visitar fins el dia 8 de Desembre.
A l'acte va assistir l'autora amb qui vaig tenir la oportunitat de conversar i intercanviar algunes impressions. Una de les fotografies em va cridar especialment la atenció, quan li vaig indicar a quina m'estava referint, la observar durant uns segons, va girar la mirada i amb un somriure em va contestar ... Esta es mi preferida ...

El catàleg es presenta amb les reproduccions de les fotografies exposades dins una caixa que me'n vaig endur a casa signada:

També me'n vaig endur un retrat que es va deixar fer molt amablement i que estic encantat de compartir:

La assistència de public va estar un èxit que va permetre passar un vespre molt agradable ple de converses i somriures.
Malgrat compartir cognom, Camino Laguillo i Manolo Laguillo no tenen cap parentesc, que consti:

Inward - Fotografies de Camino Laguillo

GALERIA VALID FOTO BCN

validfoto.com

Buenaventura Muñoz, 6 - Barcelona

De Dimarts a Dissabte de 10 a 14h. I de 17 a 20h.

www.caminolaguillo.es

···

Ana Darder guanyadora del premi "Emergent Fundació Sorigué 2011".

noreply@blogger.com (manel) — Wed, 02 Nov 2011 23:27:00 +0000

Ara fa gairebé un any, vaig descobrir el treball fotogràfic de l'Ana Darder. Recordo una matinada freda a principis del mes de Desembre que, al tornar de la cuina amb un cafè calent, em vaig quedar aturat a la porta de la habitació on tinc l'escriptori. A l'altre banda de la finestra, una línia vermellosa a l'horitzó del cel que es difuminava al final de l'ultim blau de la nit, componien un fons deliciós per la "Maria". Abans de seguir contemplant aquelles fotografies, vaig adesar aquell instant amb la meva càmera. Gaire bé un any després he trobat tot el sentit al meu instint ...

... "Tot està il·luminat", la proposta d'aquesta autora mallorquina, acaba de guanyar el premi "Emergent Fundació Sorigué 2011".
Des d'aquell matí de Desembre vaig seguint el deu blog.

Escrits i fotografies al Poble Nou - 01

noreply@blogger.com (manel) — Tue, 01 Nov 2011 08:51:00 +0000

El Poble Nou es la meva illa descrita per Thomas More. Una utopia amable i orgullosa malgrat tot, per la qual camino sovint sense presses. Les sensacions que em transmet son incomptables, motiu per el qual aniré intercalant-les entre els continguts d'aquest blog.

El districte es troba immers en el proces de renovació urbana amb el projecte 22@. Això es fa evident en els llocs que han quedat aïllats, o que els enderrocs son imminents.

Pont de tots Sants ... i Santes.

noreply@blogger.com (manel) — Sat, 29 Oct 2011 08:27:00 +0000

Son dies de castanyes vi dolç morts i mortes, moniatos, flors i carbasses. Americanades i catalanades. Caramels i disfresses, panallets i fulles seques. Sants i Santes, que suposo també hi deuen haver.
Feliç pont a tothom.

Les fotografies son una seleccio d'una serie que vaig fer a una exposició de criatures parides per la gent de DDT efectes especials.

···

El cisteller

noreply@blogger.com (manel) — Mon, 24 Oct 2011 20:44:00 +0000

Sovint el veig a prop de casa. Els dies de Sol i calor, es capaç de passar-s'hi gaire be tota jornada fent cistells d'espart, mentre conversa amb els coneguts que s'entretenen a fer una estona.

Rocstres

noreply@blogger.com (manel) — Sat, 15 Oct 2011 18:24:00 +0000

Abans, aquest mateix blog el publicava amb el nom de "Càu", després d'un procés de reestructuració ha acabat anomenant-se "Incontinències fotogràfiques". Durant aquest canvi van desaparèixer molts dels antics continguts, un dels quals es aquesta petita serie de tres fotografies anomenades rocstres, i que en el seu dia Jesús M. Tibau va fer menció en el seu racó per il·lustrar unes de les seves desdefinicions.

···

El guardià.

noreply@blogger.com (manel) — Mon, 10 Oct 2011 22:13:00 +0000

Entre d'altres coses, la fotografia de carrer comporta un desgast físic que obliga tindre que fer una parada "tècnica" de tant en tant per recuperar forces amb un refrigeri.
En aquest cas era ben d'hora i tocava un cafè calent i carregat per aclarir algunes idees. Vaig fer tres preguntes molt concretes abans d'entrar:

- Puc fer una foto?
- Menja humans?
- Puc passar?
El guardià no es va immutar en el moment de sortejar-lo.

···

Pena. Il·lustració trobada al carrer.

noreply@blogger.com (manel) — Wed, 05 Oct 2011 18:44:00 +0000

El carrer es un aparador capaç de mostrar qualsevol emoció, encara que l'escenari sigui tret de context.

Aquests dies no son molt adients per estar al corrent de les noticies que ens arriben, i de les repercussions que ens estan suposant. Escoltant el bombardeig de dades negatives, s'hem va vindre al cap aquesta fotografia recent que em sembla prou descriptiva. Encara que amb tot plegat el meu sentiment no deixa de ser optimista.

···

09·2011. Tres dies a Madrid.

noreply@blogger.com (manel) — Sun, 02 Oct 2011 08:45:00 +0000

Durant tres dies vaig intentar observar una ciutat des de fora. Fotografiant convulsivament, desinhibit en un escenari estrany i lluny del meu entorn immediat.
He creat una carpeta al meu compte a Flickr per tal de recollir una selecció que aniré afegint segons les vagi editant. Us convido a veure-les:

09·2011. TRES DIES A MADRID

REPRODUIR PRESENTACIÓ

Cinc desinhibicions convulsives

···

Tres dies a Madrid. Introducció.

noreply@blogger.com (manel) — Thu, 29 Sep 2011 22:22:00 +0000

He tastat una mica de la seva llum, perdut per els carrers desconeguts. La seva nit s'ha insinuat, m'ha enlluernat amb els seus excessos. Ha ballat endiabladament al meu volant mentre jo caminava, parava i tornava a caminar.
Hem rigut abans de plorar i tornar a riure. Només era ella la protagonista.

Aquesta vol ser la introducció a una serie de fotografies que estic preparant després d'haver estat tres dies a Madrid. Estaré encantat de compartirles un cop les hagi editat.

···

Presentació i entrega de premis. Barcelona 2000 - 2011

noreply@blogger.com (manel) — Mon, 26 Sep 2011 22:30:00 +0000

Tot i que ja fa un dies d'aquest esdeveniment, no he pogut estar-me de fer cinc cèntims d'un vespre farcit de fotos, presentacions, salutacions i converses. Ha estat un plaer participar en aquest projecte.

ACTE DE PRESENTACIÓ I ENTREGA DE PREMIS

MEREIXEDORS

Va estar tot un Honor poder saludar, a la fi a Marcelo Aurelio un fotograf que admiro i segueixo des de l'any 2006. Va estar guanyador en la categoria d'esdeveniments polítics i socials. Enhorabona!

Martín Gallego va ser el mereixedor del premi en la categoria de "Espais de treball"

Em va fer una especial il·lusio poder retratar a Joan Gullamat davant la seva proposta guanyadora de la categoria "Barcelona de nit"

Soc fan d'Esco&Gillmon. Ara no se si vaig enraonar amb l'Esco, o amb el Güilmon ... Tant em fa. Enhorabona als dos!

· Es poden veure les fotografies dels guanyadors al blog del Centre De Cultura Contemporània de Barcelona.
· A Barcelona Photobloggers es va fer constància.

AGRAÏMENTS A LA ORGANITZACIÓ I AL JURAT

···

22 de Setembre inauguració de l'exposició Barcelona 2000 - 2011.

noreply@blogger.com (manel) — Tue, 20 Sep 2011 16:48:00 +0000

Des de el Dijous dia 22, i fins el 23 d'Octubre es pot visitar l'exposició fotogràfica Barcelona 2000-2011. Una mirada contemporània inspirada en el treball de Josep Brangulí, i que complementa l'exposició Brangulí 1909-1945.
Aquesta iniciativa portada a terme per Barcelona Photobloggers i el CCCB, ha recopilat un total de 4696 fotografies en el marc de la convocatòria col·lectiva Brangulí va ser aquí. I tu?, de les quals s'han triat 324 finalistes. D'aquestes s'exposaran les deu guanyadores de cada categoria.

···

Llum o color?

noreply@blogger.com (manel) — Tue, 20 Sep 2011 12:52:00 +0000

Aquestes dos fotografies corresponen a una serie molt recent que vaig fer a Barcelona molt fugaçment per que el motiu per el que em trobava a la ciutat no era per fer fotos, però un cop mes no em vaig poder estar de les meves incontinències.
Son dos fotografies que en particularment m'agraden. Una per la escena que mostra un racó tranquil al voltant del Mercat de La Boqueria, que convida a una conversa mentre que just a darrera d'aquesta parella es desenvolupa la activitat convulsiva de la gent comprant i venent.
Una mica mes endavant, em vaig fixar en una noia submergida dins el seu telefon mòbil just a la confluència de dos zones d'ombra. En el punt on començava un ventall de llum.
En las dos escenes he tingut el mateix dubte. Deixar-les el color, o destacar la llum.
Al final vaig optar per la segona opció.

···

El burca i algunes opinions.

noreply@blogger.com (manel) — Sat, 17 Sep 2011 09:48:00 +0000

En ple debat sobre el burca a rel del projecte de prohibició per part del govern, m'ha sorprès escoltar algunes opinions de dones defensant la llibertat per dur aquesta indumentària obsoleta i fora de lloc. Em sembla mentida que aquesta presó feta a mida es pugui portar amb llibertat. I es innegable que moltes d'aquestes víctimes no tenen opció a decidir si el volen dur o no. Des de aquesta observació em recordo que la llibertat de les persones i les opinions, acaben on comença la dels altres. Em sobta que siguin dones occidentals les que advoquin en defensa d'uns comportaments totalitaris on son precisament, les pròpies dones les que s'emporten la pitjor part.
Aquest plantejament porta a qüestionar-me si calen tantes llibertats, o es que jo tinc la mentalitat mes retallada del que em pensava.
He recordat que vaig fer aquesta fotografia passejant per la rambla del Poble Nou a començaments d'estiu. El somriure d'aquesta dona va ser un regal dels que acostuma a donar aquesta ciutat amable i acollidora. Lliure i encisadora.

···