Des del mes de maig i fins el proper 30 de setembre, Honda obre el període de recepció de projectes pensats per aportar millores a la comunitat local o a àmbits de treball compartits per la companyia i els seus valors. Entre aquests, la innovació, el medi ambient, la consecució d’una mobilitat sostenible o el suport a la comunitat mitjançant activitats socials. El projecte guanyador rebrà fins a 25.000 euros per portar a terme la seva execució.

D’entre les iniciatives presentades –accessibles a través de l’enllaç www.hondatuproyectonuestroproyecto.com i de la difusió de les quals haurà d’encarregar-se cadascun dels participants per aconseguir el major nombre de vots possible a través de les xarxes socials– se seleccionaran 10 propostes finalistes a partir dels vots rebuts pel públic general. Un jurat format per personalitats de diferents àmbits, com l’acadèmic, el mediambiental, el social i el cultural, i Honda Automóviles Espanya serà l’encarregat d’escollir el projecte guanyador, que es coneixerà a la tardor d’aquest 2012.

Honda vol afavorir la participació dels seus clients i la seva implicació per desenvolupar propostes d’interès social, donant suport anualment a la materialització de projectes que contribueixin a un món més sostenible, solidari i que millori el benestar de les persones.

De la mateixa manera que les eleccions als Estats Units plantegen qüestions d’abast global que esdevenen debats universals, les presidencials franceses són també una referència clau de les discussions a nivell europeu i els debats i reptes a què haurà de fer front la Unió Europea i els governs dels respectius estats membre en els propers anys. Temes que, de fet, no estan tan allunyats del protagonisme que sembla haver adquirit a la campanya presidencial dels Estats Units el debat sobre el paper de l’Estat a les societats, el seu pes i intervenció. Una qüestió que a França ha anat acompanyada de qüestions com la immigració, la seguretat, l’ocupació i altres termes que el diari EL PAÍS resumia ahir a l’article Palabras clave de una áspera campaña.

Tot i que reduir les qüestions clau de la campanya electoral francesa a la dicotomia austeritat vs creixement, atorgades a dreta i esquerra respectivament, és massa simplista, el cert és que el discurs de François Hollande a favor del creixement i qüestionant l’austeritat com a única resposta ha marcat un punt d’inflexió en els discursos europeus. I això deixant també al marge la part de càstig que els votants francesos han aplicat al president sortint, una actitud que ja s’ha observat en altres països europeus on els governs han caigut degut a la seva gestió de la crisis.

Els mitjans de comunicació s’han fet ressò d’aquest punt d’inflexió parlant, entre altres, d’un nou rumb, de canvi en les polítiques i de nova perspectiva per a l’esquerra europea. D’altres, ho han fet alineant-se amb el pensament dels més crítics i escèptics que no veuen marge d’acció per Hollande i el perceben més com a un perill i amenaça. En qualsevol cas, el cert és que ja fa setmanes que a Europa s’ha obert la porta a una austeritat comptabilitzada amb una agenda de creixement.  Avui dilluns, passades unes hores del recompte electoral, ja apareixien titulars informant del càstig a les borses europees i Angela Merkel, conscient del nou soci europeu socialista, ha convidat Hollande a viatjar a Berlin.

Mentrestant, a Grècia, els partits tradicionals han estat els grans derrotats a les eleccions legislatives, on el votants han expressat el seu desencís, frustració i ràbia cap als partits polítics que van donar suport als plans d’ajustos i on partits com el de l’extrema esquerra i l’ultradreta han donat la sorpresa. Sembla que potser sí podem parlar d’inflexió o, com a mínim, escoltar veus que diuen que diran coses diferents.

En qualsevol cas, en ambdues situacions, reptes apassionants i alhora complexos per a la comunicació política.

Les polítiques energètiques i climàtiques incloses en el Pla tenen com a eix principal l’estalvi i l’eficiència energètica. És per això que es contemplen diverses mesures per aconseguir un menor consum i un millor aprofitament de l’energia que es consumeix. En el cas de la construcció, per exemple, es calcula que el gruix de les obres seran tasques de rehabilitació amb reformes de millora energètica. També es donarà suport a l’autoconsum d’electricitat, mitjançant l’excedent de la xarxa, i s’assumeix el compromís que el 10% dels carburants siguin biocombustibles.

El Govern aposta també per aprofitar els recursos autòctons -sol, vent i biomassa forestal- per produir electricitat i sistemes d’escalfor i, alhora, reduir les importacions de combustibles fòssils, fet que suposarà un impacte positiu per a la balança comercial. A més a més, el Pla pretén multiplicar per cinc la potència eòlica i la fotovoltaica en vuit anys.

L’aprovació d’aquest Pla és una qüestió cabdal no només en la lluita contra els efectes del canvi climàtic sinó també per a la competitivitat de l’economia catalana, encara més tenint en compte la previsió que els preus de l’energia s’encareixin. Segons les dades emprades per la Generalitat, el compliment d’aquest pla pot suposar unes inversions per valor de 24.600 milions d’euros i la creació de 70.000 llocs de treball.

El Govern també ha anunciat la seva intenció de capgirar l’oposició local de certes plataformes ciutadanes que bloquegen alguns d’aquests projectes. Si això es fa a través del diàleg i de la cerca de solucions que integri els interessos de les zones afectades, bé. Si es pretén fer-se sense avaluar en profunditat i amb visió de futur l’impacte paisatgístic i mediambiental del territori o a través de la imposició, malament. Ja s’han fet prou disbarats tant al litoral com en zones interiors i d’alta muntanya en aquest sentit a Catalunya. La protecció de les zones d’alt valor paisatgístic i ecològic no han d’estar sotmeses als interessos econòmics del país. Ni en temps de crisi. És el mínim que podem fer per les futures generacions.

Les comunitats autònomes podran apujar el cost de cada plaça fins a un 25% per als alumnes que es matriculin per primer cop, en virtut del Reial Decret Llei de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu aprovat divendres 20 d’abril pel consell de ministres.

Així, els estudiants catalans, que ara en paguen entre un 12% i un 15%, passaran a pagar el doble, fins a un màxim de 540 euros més a la matrícula anual. Alguns experts ja han advertit que es tracta d’un preu dissuasori que frenarà l’entrada de joves a la universitat i que potenciarà la creixent emigració cap a l’estranger.

D’aquesta manera, l’executiu de Mariano Rajoy ha donat resposta parcial a la reclamació del Govern català, que ha anunciat que encarirà les matrícules el màxim que li permeti l’Estat. L’altre part de la demanda del secretari d’Universitats, Antoni Castellà, no ha estat atesa. Se centra en condicionar aquest increment al canvi en el sistema de beques per tal de garantir que els alumnes amb menys diners puguin accedir a l’ensenyament superior.

A més, la previsió que a Catalunya s’eliminaran les titulacions que no arribin als 40 alumnes per curs també portarà a alguns joves a sortir del país a la recerca d’aquelles titulacions no ofertes. L’objectiu és tendir a la racionalització de titulacions i en aquest sentit es fomentarà la impartició conjunta d’alguns graus.

Entre les mesures aprovades també destaquen les penalitzacions que s’aplicaran als repetidors reincidents, que hauran de pagar entre un 30% i un 40% del cost. Els que es matriculin en el mateix curs per tercera vegada pagaran entre un 65% i un 75%, i els universitaris que ho facin per quart cop poden arribar a pagar el 100% del cost de la plaça, a criteri cada comunitat autònoma.

Per la seva banda, els màsters oficials podran incrementar preus fins al 50% del cost real de la plaça. Aquest fet comportarà una caiguda en el nombre d’alumnes, part dels quals havien trobat en els estudis de tercer cicle refugi contra una crisi que els bloqueja l’accés al món laboral. El Reial Decret Llei dificulta, a més, l’entrada als estudiants no comunitaris, que hauran de pagar la totalitat del cost de la matrícula, tant dels graus com dels màsters.

L’especialització és el motiu pel qual l’executiu obliga al personal docent dedicat a la recerca ha tenir sexennis vius: la seva tasca haurà d’haver estat avaluada en els últims sis anys per tal de concedir-los el sexenni amb una tasca docent reduïda. A més, les universitats públiques hauran de seguir el principi d’estabilitat pressupostària i continuarà la política de no cobrir vacants, limitant l’ingrés de nou personal i reduint la plantilla d’interins.

Està per veure si aquestes mesures serviran d’estímul per potenciar la implicació de professors i estudiants en el procés de formació o, contràriament, poden dificultar l’accés d’una part de la joventut, la que té menys recursos, al món universitari i investigador.

L’experiència acumulada els darrers dos anys creant i executant promocions per diferents empreses, ens ha confirmat que aquesta aplicació, creada per  desenvolupadors catalans, és la més fiable per aconseguir bons resultats i per assegurar complir estrictament amb les polítiques i bases legals de Facebook.

La iniciativa pretén apropar també els productes d’IKEA als clients de les botigues d’Abacus cooperativa. És per això que als establiments del carrer Balmes de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat s’han habilitat espais de lectura decorats de la mà d’IKEA i els seus mobles i objectes de decoració. A més a més, els socis d’IKEA Family gaudiran d’un descompte en la compra de productes a l’espai Abacus instal.lat a l’IKEA de Gran Via.

L’acord es tracta d’una primera prova pilot que té per objectiu, en paraules del director general d’Abacus cooperativa, Miquel Àngel Oliva, “aprofitar les sinèrgies de dues empreses líders en els seus àmbits, amb un alt tràfic de persones, en el nostre cas especialment elevat els dies propers a la diada de Sant Jordi”. Oliva aposta per “seguir molt de prop aquesta interessant experiència i analitzar la possibilitat d’avançar amb propostes similars”.

Mitjançant un decret llei, l’Estat argentí es quedarà un 51% del paquet del 57% que Repsol manté a YPF i que va adquirir en el procés de privatització de l’any 1999. D’aquesta manera la companyia perdrà el control de la seva filial, en quedar-se amb una participació del 6,7% i sense saber quant pagarà l’Estat pel 51% expropiat. La decisió del govern argentí deixa immune la participació de la família Eskenazi (Grup Petersen), amb un 25%, així com un 17,6% restant que cotitza a la Borsa de Nova York.

Al marge dels arguments utilitzats per Argentina per justificar la seva decisió –tot acusant Repsol de practicar “una política de buidament , de no producció i de no exploració”–, la presidenta va insistir a remarcar que el 51% expropiat correspondria a títols de Repsol i que no afectaria les accions d’inversions nord-americanes o a Wall Street. Un aclariment que alguns relacionen amb el fet que Cristina Fernández hagi esperat a la celebració de la Cimera de les Amèriques a Cartagena d’Índies d’aquest cap de setmana, on es va entrevistar amb el president dels EUA, Barack Obama. I també una actitud que pot ser entesa com a bel•ligerància expressa contra els interessos espanyols.

L’expropiació incompleix amb les obligacions assumides per l’Estat durant la privatització d’YPF i posa en dubte les bones pràctiques d’un país on les grans empreses espanyoles sumen un volum de negoci proper als 20.000 milions d’euros anuals. Els vaivens legislatius i les amenaces als interessos d’empreses estrangeres –amb clares referències a telefòniques i bancs– per tal que reinverteixin els seus beneficis a Argentina, envien un missatge d’alerta poc atractiu per al capital estranger.

L’actitud d’Argentina en aquest afer, al qual s’afegeixen gestos com la intervenció immediata de la filial amb la presentació a les oficines del nou equip gestor per expulsar els gestors espanyols, pot suposar-li una greu sanció econòmica.

Argentina ha caigut, amb aquest greu error, en el descrèdit i el desprestigi davant la comunitat i els inversors internacionals. Traslladant la imatge d’un país que no compleix, poc seriós, deslleial i amb un nul respecte envers la seguretat jurídica que ha d’imperar en les relacions empresarials i comercials internacionals. I tal com estem patint nosaltres mateixos, en primera persona, la imatge i la reputació d’un país són claus per poder superar les adversitats socials i econòmiques.

L’import net de la xifra de negoci del Port en el passat 2011 es va situar en els 158 milions d’euros, un 6% menys respecte l’exercici anterior. Aquest disminució s’explica en bona part per la rebaixa de les taxes i les bonificacions practicades per tal d’augmentar la competitivitat dels operadors portuaris, una política que enguany es mantindrà. Pel que fa al tràfic total, que inclou contenidors i tota la resta de mercaderia transportada, 2011 va tancar amb un total 44,2 milions de tones, uns resultats marcats de manera molt significativa pel ritme de creixement de les exportacions. I és que en el passat 2011 el Port de Barcelona va canalitzar un total de 744.687 TEU (un TEU equival a un contenidor de 20 peus) al mercat exterior, una xifra que suposa un increment del 7% respecte l’any 2010 i que té per principals receptors d’aquestes mercaderies la Xina, els Emirats Àrabs i Turquia.

La presentació dels resultats també va destacar els 3,8 milions de passatgers que van arribar a la capital catalana i la xifra rècord de 2,6 milions de creueristes, unes xifres que el president del Port de Barcelona preveu que es consolidin aquest 2012.

Aquestes dades posen de manifest que el Port de Barcelona s’està consolidant de forma decisiva, i per mèrits propis, com un dels principals protagonistes i motors de l’economia catalana i també de l’Estat Espanyol. En un moment extraordinàriament complex com l’actual, el rol dinamitzador i de projecció internacional d’aquesta organització s’ha de posar en valor. Les seves necessitats en matèria d’infraestructures viàries i ferroviàries, així com tot allò que pugui contribuir a augmentar la seva capacitat de generació de negoci i activitat econòmica, han de constar en la llista de prioritats absolutes de les diferents administracions públiques. Si el Port de Barcelona pot treballar sense obstacles i a la seva màxima capacitat tots ens en veurem beneficiats.

El director d’Abacus cooperativa, Miquel Àngel Oliva, ha volgut destacar el nou emplaçament de la botiga, reforçant l’aposta de la cooperativa per establir-se en els eixos comercials de les ciutats i impulsant l’accés de tota la ciutadania a l’oferta diferencial d’Abacus, especialitzada en educació, cultura i oci.

Les xifres indiquen que a Catalunya unes 42.500 persones treballen en activitats de recerca, desenvolupament i innovació, un percentatge que representa l’1,5% de la població ocupada i que, tanmateix, ha fet possible que Catalunya ocupi el tercer lloc en el rànquing d’excel·lència científica de la Unió Europea, una classificació basada en el nombre de projectes d’excel·lència finançats pel Consell Europeu d’Investigació tenint en compte el nombre d’habitants de cada país.

Una llei de la ciència a Catalunya és no només un pas endavant en el nostre model d’investigació sinó també un compromís amb un model de creixement basat en una economia del coneixement. Estar considerat a nivell internacional com el tercer pol de la UE en excel·lència científica trasllada una imatge i una reputació extraordinàriament positiva com a país, com a potencial emplaçament on invertir i cercar oportunitats de negoci. La percepció de les marques Espanya i Catalunya ha estat massa marcada per la tradicional dependència de sectors poc orientats a la recerca, com la construcció o el turisme. És imprescindible trencar aquesta associació. Aquesta excel·lent notícia va en aquesta direcció.