Desconec els resultats i encara més ROI de l’acció, però no crec que sigui el més important. Han sabut captar perfectament l’atenció i n’estic segur que aconseguiran molts petits donatius.

Tot i la legitimitat dels treballadors d’exercir el seu dret a vaga i l’aprovació en assemblea d’aquesta decisió, algú hauria de portar seny i responsabilitat a accions que poden causar un greu perjudici a la imatge i economia de la ciutat, exposada en aquelles dates a l’atenta mirada del món TIC internacional.

La concessió a Barcelona de l’organització del Mobile World Congress fins al 2018 va suposar una intensa negociació amb desenllaç feliç. La darrera edició de l’esdeveniment va generar un impacte econòmic per a la ciutat de 225 milions d’euros, una xifra que la capitalitat de la fira multiplicarà de mode significatiu.

Aquesta cita ha situat Barcelona en el mapa mundial de les TIC i fora bo que l’exercici d’un dret com és la vaga no acabés col•locant-la en el mapa dels llocs no aptes per a grans esdeveniments internacionals.

Aquesta prohibició fa referència al Sistema de Comerç de Drets d’Emissions de la UE i a la legislació europea que, des del passat 1 de gener, estableix que totes les aerolínies que utilitzin aeròdroms europeus seran gravades amb un impost inclòs en el Pla d’Emissions pel Comerç. Les companyies que es neguin a pagar hauran d’enfrontar sancions al voltant dels 100 euros per tona de diòxid de carbó emesa, mentre que una desobediència reiterada de la norma podria suposar que la UE els prohibís operar en aeroports europeus.

Les autoritats xineses han establert que les aerolínies del país que vulguin complir amb les directrius europees hauran d’obtenir abans l’aprovació de Pequín, alhora que han denunciat el pla per considerar-lo un aranzel sense fonaments. D’això se’n diu escalfament diplomàtic abans de la cimera bilateral UE-Xina que se celebrarà la setmana vinent. Però en la lluita contra el canvi climàtic, científicament irrebatible, no es poden permetre aquest tipus d’actituds, per molt que les plantegi un dels estats més poderosos del món.

Es recuperarà el Pla Hidrològic de l’època d’Aznar? Es reformularà de nou el Pla Hidrològic? Creiem que cal un debat tècnic i seriós, capaç de neutralitzar les interferències ideològiques, per poder establir bases sòlides i permanents a les polítiques mediambientals al país. Com l’educació, és un tema massa important per deixar-ho en mans de ideologies.

Acusacions contra Zara d’explotació a part dels seus treballadors al Marroc: Segons un informe de SETEM i amb el suport de l’AECID, l’empresa tèxtil obliga a suportar una càrrega més amplia d’hores als seus treballadors. Al desembre de 2011 va aparèixer una altre cas similar on es denunciava la marca per exercir l’esclavatge industrial en 33 tallers il·legals del Brasil on s’hi confeccionava roba. La reacció de les empreses espanyoles és encara insuficient. Cal aprofundir en el procés d’auditoria de proveïdors i de comunicació posterior.
Font: Yahoo Finanzas

Crítiques a Apple per pràctiques laborals il·legals a Asia: 16 hores per dia, 5% de treballadors menors d’edat, treballadors vivint en males condicions. La reacció de l’empresa  oferint informació sobre el seguiment que fa als proveïdors és clau per protegir la seva reputació.
Font: El Mundo

Reacció contra el nous spot de Central Lechera Asturiana: L’emissió d’un nou spot, provoca una onada de comentaris negatius en xarxes socials. A la plana Facebook de l’empresa en dona una resposta considerada insuficient i els usuaris creen un grup  a Facebook per demanar la retirada de l’spot (2.000 persones) i al Twitter corporatiu s’opta per el silenci total durant 7 dies. Al final es modificarà l’spot i es retira l’spot. El dubte està en si calia retirar l’spot o afavorir el debat.
Font: Óscar del Santo

Mourinho embruta la reputació del Reial Madrid una vegada més: La premsa nacional i internacional fomenten l’opinió de que l’actitud de l’entrenador portuguès i alguns jugadors fa mal a la imatge del Club. La marca personal per sobre de la marca i la reputació corporativa. Caldrà analitzar, en el futur, els efectes en una marca tant sòlida com Real Madrid.
Font: The Guardian, ESPN i El País

I per acabar un informe de Microsoft on indica que els usuaris espanyols són els més senzibilitzats respecte la reputació online.
Font: El Mundo

La multinacional japonesa va llençar la primera generació de l’Honda Insight, el Civic Hybrid i l’Accord Hybrid equipats amb un innovador sistema conegut per les seves sigles en anglès, IMA (Integrated Motor Assist), una tecnologia basada en un sistema híbrid paral•lel, la mecànica i lleugeresa del qual permeten uns nivells d’eficiència superiors a d’altres alternatives híbrides. El 2009 Honda va introduir la segona generació de l’Insight i en els anys consecutius ha llençat un total de sis nous models híbrids.

Honda ha tancat el 2011 amb la venda total de 200.000 vehicles híbrids a nivell mundial, un 30% més que l’any 2010, i només en els darrers tres anys ha comercialitzat 500.000 unitats de vehicles híbrids. Aquesta xifra reflecteix la consolidació de la motorització híbrida com alternativa a una mobilitat més sostenible. Un exemple n’és el cas del Japó, on la proporció d’híbrids va suposar el 45% del total de matriculacions de nous vehicles d’Honda en el mes de desembre de 2011.

 Les empreses espanyoles milloren any a any la seva posició en el rànking mundial Global100, de les corporacions més sostenibles del món, segons la llista feta pública a Davos. Tenint present que la 2010 sols hi havia una empresa espanyola present a la llista, cal valorar molt positivament aquesta evolució. Regne Unit lidera, amb setze corporacions, el llistat per països, seguit de Japó, amb onze.

La retirada de Qatar Airways de l’oferta per a invertir en Spanair, ha estat l’estocada a l’aerolínia catalana. Una mala notícia a sumar a la de l’ajornament sense data de la privatització de la gestió de l’Aeroport de Barcelona-El Prat. No obstant, cal no perdre aquest objectiu estratègic i que les administracions públiques i la societat civil catalana s’impliquin i reforcin, si cal, el seu compromís per a convertir El Prat en un hub de referència al Sud d’Europa.

Pel que fa al tràfic de contenidors del Port ha crescut un 4%, marcat per un ritme ascendent de les exportacions que, per segon any consecutiu, han tornat a superar les importacions i han tingut com a principals països receptors, fora del mercat espanyol, la Xina, els Emirats Àrabs i Turquia. Destaca especialment l’evolució en el transport de vehicles nous, que ha experimentat un increment del 14% i s’ha vist beneficiat per l’empenta en les exportacions.